“4.La programación de aula deberá incluir los elementos siguientes para cada una de las materias y grupos: a) Las situaciones de aprendizaje adaptadas a las características del grupo. b) Los criterios de evaluación asociados a las situaciones de aprendizaje planteadas. c) La organización de los espacios de aprendizaje. d) La distribución del tiempo. e) La selección y organización de los recursos y materiales. f) Las medidas de atención para la respuesta educativa para la inclusión del alumnado. g) Los instrumentos de evaluación, de recogida de información y modelos de registro. Sin perjuicio de lo anterior, las programaciones de aula podrán ser objeto de adaptación y modificación a lo largo del curso escolar en función de las circunstancias de cada grupo de alumnado.”

4.Cada departamento, coordinado y dirigido por la jefatura de departamento y, en el caso de los centros privados el órgano con competencias análogas, elaborará la propuesta pedagógica de departamento, la revisará periódicamente, y reflexionará de manera compartida sobre el sentido de sus actuaciones, la coherencia de las propuestas que ofrecen al alumnado y la adecuación de la organización y selección de los materiales.

Adicionalmente, esta coherencia también tiene la pretensión de armonizar los currículos de esta comunidad autónoma con los del resto del Estado español. Para ello, se ha tenido en consideración que buena parte del alumnado que concluye satisfactoriamente esta etapa, se presenta a las pruebas de acceso a la universidad, que constituyen un procedimiento de concurrencia competitiva en el que se debe garantizar los principios de igualdad, mérito y capacidad, y en el que existe un acceso a los estudios superiores bajo el paraguas de un distrito único universitario a nivel estatal. Estas pruebas de acceso a la universidad evaluarán el grado de adquisición de las competencias específicas de las materias objeto de evaluación a través de la aplicación de los criterios de evaluación previstos en los currículos establecidos, teniendo como referencia el Real Decreto 243/2022, de 5 de abril. Nuestra comunidad autónoma es responsable de establecer el currículo correspondiente para su ámbito territorial. Teniendo en cuenta que el mismo ha de contener los aspectos básicos que constituyen las enseñanzas mínimas, que en la actual norma vigente no han sido integradas de forma correcta, ante la necesidad de que se armonice con el resto de las comunidades autónomas, resulta necesario modificar el currículo de las materias que se recogen en el anexo II del decreto vigente (materias comunes y de modalidad de bachillerato). Por otra parte, en el ámbito de las materias optativas, se ha incluido una nueva materia relativa a la Unión Europea, con el objetivo de dar respuesta a las inquietudes de los centros educativos y su interés cada vez mayor por iniciar procesos de internacionalización; y por otra parte, para fomentar la ciudadanía europea y los valores comunes del proyecto europeo. Esta última necesidad surge de la Recomendación del Consejo de 22 de mayo de 2018 relativa a las competencias clave para el aprendizaje permanente, en la que se sugiere reforzar la adquisición de competencias ciudadanas sobre valores comunes, a que se hace referencia en el artículo 2 del Tratado de la Unión Europea y la Carta de Derechos Fundamentales de la Unión Europea.

Este decreto se estructura en un artículo único, una disposición adicional, tres disposiciones finales y un anexo único. En el artículo único se efectúa la modificación parcial del Decreto 108/2022, de 5 de agosto, del Consell, por el que se establecen la ordenación y el currículo de Bachillerato, cuya nueva redacción se incluye en el anexo único. Las modificaciones previstas en materia de ordenación académica y en los currículos correspondientes a materias de primer curso de Bachillerato serán aplicables a partir del curso escolar 2026-2027, tal y como indica la disposición final primera; mientras que las modificaciones en los currículos correspondientes a materias de segundo curso de Bachillerato serán de aplicación a partir del curso escolar 2027-2028.

Por todo lo expuesto, el presente decreto se dicta en el ejercicio de las competencias que atribuyen a la Generalitat el artículo 53 del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana; el artículo 6.5 y la disposición final sexta de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Corresponde al Consell el ejercicio de la potestad reglamentaria, de acuerdo con lo establecido en el artículo 18.f) de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell. Por tanto, a propuesta de la Consellera de Educación, Cultura y Universidades, habiendo otorgado audiencia a los órganos de participación y consulta de la comunidad educativa, con todos los informes preceptivos solicitados, visto el dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, oído/conforme con el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, y previa deliberación del Consell, en la reunión del día … de … de 2026,

Cumple también con el principio de transparencia, ya que identifica claramente su propósito y durante el procedimiento de elaboración de la norma se ha permitido la participación activa de los potenciales destinatarios a través del trámite de consulta pública previa y de audiencia e información pública y se han publicado los informes valorativos correspondientes. Su contenido ha sido objeto de negociación en la mesa sectorial de Educación, a fin de dar cumplimiento a lo previsto en el artículo 37.1 del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público, y también se ha efectuado la preceptiva negociación en la mesa de padres y madres, mesa de alumnos y alumnas, así como con las entidades representativas de los centros privados concertados, y se ha emitido dictamen por el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.

ectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent. L’objectiu de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, recepció i interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que pose les paraules al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’esta manera, les matèries contribuïxen a la progressió en el desenrotllament de totes les competències arreplegades en el perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyança bàsica. Les competències específiques de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura en Batxillerat marquen una progressió respecte a les de l’Educació Secundària Obligatòria, de les quals es partix en esta nova etapa. L’aprofundiment respecte a l’etapa anterior consistix en una major consciència teòrica i metodològica per a analitzar la realitat, així com en la mobilització d’un conjunt major de coneixements, articulats a través d’instruments d’anàlisi que ajuden a construir i a estructurar el coneixement explícit sobre els fenòmens lingüístics i literaris tractats. Es proposa, també, afavorir una aproximació àmplia a la cultura, que aprofundisca en esta etapa en la relació contínua entre el passat i el present. La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent.

Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent. L’objectiu de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, recepció i interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que pose les paraules al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’esta manera, les matèries contribuïxen a la progressió en el desenrotllament de totes les competències arreplegades en el perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyança bàsica. Les competències específiques de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura en Batxillerat marquen una progressió respecte a les de l’Educació Secundària Obligatòria, de les quals es partix en esta nova etapa. L’aprofundiment respecte a l’etapa anterior consistix en una major consciència teòrica i metodològica per a analitzar la realitat, així com en la mobilització d’un conjunt major de coneixements, articulats a través d’instruments d’anàlisi que ajuden a construir i a estructurar el coneixement explícit sobre els fenòmens lingüístics i literaris tractats. Es proposa, també, afavorir una aproximació àmplia a la cultura, que aprofundisca en esta etapa en la relació contínua entre el passat i el present. La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes. El desenrotllament de les competències de l’alumnat reclama en Batxillerat més atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació. Els textos acadèmics són els que construïxen la formació científica i humanística dels estudiants en l’etapa postobligatòria; els textos dels mitjans de comunicació, els que els posen en contacte amb la realitat social, política i cultural del món contemporani. Per això, el treball transdisciplinar és imprescindible perquè l’alumnat s’apropie dels gèneres discursius específics de cada àrea de coneixement. Respecte a la competència literària, en Batxillerat es pretén una progressiva confluència entre les modalitats de lectura guiada i lectura autònoma, tant quant als seus respectius corpus com a les seues formes de fruïció. El desenrotllament de l’educació lingüística i literària exigix en esta etapa més capacitat d’abstracció i sistematització, així com el maneig d’un metallenguatge específic que permeta una aproximació més reflexiva als usos orals i escrits. Per a cada competència específica es formulen criteris d’avaluació que establixen el nivell d’acompliment esperat en cada un dels cursos. Tenen un clar enfocament competencial i atenen tant els processos com els productes, la qual cosa reclama ferramentes i instruments d’avaluació variats i amb capacitat diagnòstica i de millora. Atés l’enfocament competencial de l’educació lingüística, la gradació entre els dos cursos no s’establix tant mitjançant una distribució diferenciada de sabers, sinó en funció de la major o menor complexitat dels textos, de les habilitats d’interpretació o de producció requerides, del metallenguatge necessari per a la reflexió sobre els usos, o del grau d’autonomia conferit als estudiants. Per este motiu, tant els sabers bàsics com els criteris d’avaluació guarden paral·lelisme en els dos cursos i continuïtat evident amb els d’etapes precedents. Els sabers bàsics s’organitzen en quatre blocs. El primer, «Les llengües i els seus parlants», aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística subratllant els fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i les diferències entre varietats dialectals, sociolectes i registres, a fi de combatre de manera argumentada prejuís i estereotips lingüístics. El segon bloc, «Comunicació», integra tots els sabers implicats en la comunicació oral i escrita i l’alfabetització informacional i mediàtica, i els vertebra entorn de la realització de tasques de producció, recepció i anàlisi crítica de textos, amb especial atenció a la producció de textos acadèmics i a la recepció crítica de textos procedents dels mitjans de comunicació, així com als processos d’investigació que han d’acompanyar els dos exercicis. El tercer bloc, «Educació literària», arreplega els sabers i experiències necessaris per a la consolidació de l’hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, el desenrotllament d’habilitats d’interpretació de textos literaris, l’expressió de valoracions argumentades sobre estos i el coneixement de l’evolució, configuració i interrelació entre textos a través de la lectura en profunditat d’algunes obres rellevants de la literatura en les dos llengües oficials. Convida al disseny, per a cada un dels cursos, d’itineraris lectors que seran objecte de lectura guiada en l’aula, i que inscriuen els textos en el seu context de producció i en la tradició cultural, al mateix temps que bastixen ponts amb els contextos contemporanis de recepció. El quart bloc, «Reflexió sobre la llengua», proposa abordar l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica a través de processos d’indagació, i establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua, a partir de la reflexió i de la comunicació de conclusions amb el metallenguatge adequat. Les situacions d’aprenentatge de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura han d’entrenar l’alumnat en l’ús de les ferramentes que li permetran respondre als reptes de la societat del segle XXI, que requerix persones cultes, crítiques i ben informades; capaces de fer un ús eficaç i ètic de les paraules; respectuoses cap a les diferències; competents per a exercir una ciutadania digital activa; amb capacitat per a adquirir informació i transformar-la en coneixement, i per a aprendre per si mateixes, col·laborar i treballar en equip; creatives i emprenedores; i compromeses amb el desenrotllament sostenible i la salvaguarda del patrimoni artístic i cultural, la defensa dels drets humans, i la convivència igualitària, inclusiva, pacífica i democràtica. La diversitat lingüística de la major part dels contextos escolars i la innegable necessitat d’una educació plurilingüe per a tot l’alumnat convida al tractament integrat de les llengües com la millor via per a estimular no sols la reflexió interlingüística, sinó també l’aproximació als usos socials reals, en els quals sovint s’han de manejar simultàniament dos llengües o més. Competències específiques 1.Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, i la seua riquesa dialectal, així com de la reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per a afavorir la reflexió interlingüística, per a refutar els estereotips i prejuís lingüístics i per a valorar esta diversitat com a font de patrimoni cultural. La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives. Finalment, s’ha de propiciar que tot este aprenentatge se sustente en una comprensió crítica dels fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüències que puguen tindre al respecte els diferents models de convivència lingüística. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CC i CCEC. 2.Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, amb especial atenció als textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i arreplegar el sentit general i la informació més rellevant, identificar el punt de vista i la intenció de l’emissor i valorar la seua fiabilitat, la seua forma i el seu contingut, per a construir coneixement, per a formar-se opinió i per a eixamplar les possibilitats de gaudi i oci. Desenrotllar les estratègies de comprensió oral implica entendre la comunicació com un constant procés d’interpretació d’intencions en el qual entren en joc el coneixement compartit entre interlocutors i tots aquells elements contextuals i cotextuals que permeten anar més enllà del significat del text i interpretar el seu sentit. La comprensió i interpretació de missatges orals requerix destreses específiques que han de ser objecte d’ensenyança i aprenentatge, des de les més bàsiques (anticipar el contingut, retindre informació rellevant en funció del propi objectiu, distingir entre fets i opinions o captar el sentit global i la relació entre les parts del discurs), a les més avançades (identificar la intenció de l’emissor; analitzar procediments retòrics; detectar fal·làcies argumentatives o valorar la fiabilitat, la forma i el contingut del text, entre altres). L’atenció al desenrotllament d’estratègies de comprensió oral es desplaça en esta etapa a textos de caràcter acadèmic i dels mitjans de comunicació amb major grau d’especialització. Això implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permeten salvar la distància entre els coneixements previs i els requerits per a la comprensió del text, així com la familiarització amb un lèxic caracteritzat per més abundància de tecnicismes, préstecs i estrangerismes. La incorporació de discursos orals que aborden temes de rellevància social, científica i cultural és essencial per a preparar l’alumnat tant per a la seua participació activa en la vida social com per al seu posterior desenrotllament acadèmic i professional. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC. 3.Produir textos orals i multimodals, amb atenció preferent a textos de caràcter acadèmic, amb rigor, fluïdesa, coherència, cohesió i el registre adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a construir coneixement i establir vincles personals com per a intervindre de manera activa i informada en diferents contextos socials. En esta etapa, es prestarà especial atenció a situacions de caràcter públic, amb més distància social entre els interlocutors, que exigixen usos lingüístics més elaborats, registres formals i un control conscient de tot el que té a vore amb la comunicació no verbal. Les destreses vinculades a la producció oral de caràcter formal seran essencials per al desenrotllament acadèmic i professional ulterior. Requerixen conéixer les claus dels gèneres discursius específics i proposar a l’alumnat situacions d’aprenentatge que li permeten afrontar de manera periòdica produccions orals sobre temes de rellevància ciutadana, científica o cultural, o vinculats als continguts curriculars. Estes seqüències didàctiques atendran de manera recursiva i col·laborativa les successives fases del procés (planificació, producció, assaig i revisió) fins a arribar al producte final. D’altra banda, un major grau de consciència lingüística en les interaccions orals és un requisit indispensable per a participar de manera activa, compromesa i ètica en societats democràtiques. Adequar els usos orals al propòsit comunicatiu i calibrar els seus efectes en l’interlocutor és essencial per a una comunicació eficaç, basada en el respecte i la cura recíproca. Les classes de llengües han de procurar l’accés a contextos participatius propis dels àmbits social o educatiu, a on l’alumnat puga prendre la paraula i desenrotllar estratègies d’escolta activa, cooperació conversacional i cortesia lingüística. Les tecnologies de la informació i la comunicació proporcionen nous formats per a la comunicació oral multimodal, síncrona o asíncrona, i permeten registrar les produccions orals de l’alumnat per a la seua difusió en contextos reals i la seua posterior anàlisi i revisió. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CC. 4.Comprendre, interpretar i valorar textos escrits, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, reconéixer el sentit global i les idees principals i secundàries, integrar la informació explícita i realitzar les inferències necessàries, identificar la intenció de l’emissor, reflexionar sobre el contingut i la forma i avaluar la seua qualitat i fiabilitat, per a donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos i per a construir coneixement. L’atenció al desenrotllament d’estratègies de comprensió lectora es desplaça en esta etapa a textos de caràcter acadèmic amb un alt grau d’especialització, així com a textos dels mitjans de comunicació que aborden temes de rellevància social, científica i cultural. La lectura i interpretació de textos acadèmics implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permeten salvar la distància entre els coneixements previs i els aportats pel text, així com la familiarització amb un lèxic sovint tècnic i amb abundant presència de préstecs i estrangerismes. D’altra banda, la lectura, interpretació i valoració de textos periodístics pressuposa el coneixement de les claus contextuals que permeten conferir-los sentit i detectar els seus biaixos ideològics. Si no és així, el lector queda limitat a la interpretació literal del que s’ha dit, incapaç de captar ironies, al·lusions o dobles sentits, o de calibrar la intenció comunicativa de l’autor. Per este motiu, el desenrotllament de la competència lectora en Batxillerat implica incidir en la motivació, el compromís i les pràctiques de lectura, juntament amb el coneixement i ús de les estratègies que han de desplegar-se abans, durant i després de l’acte lector, atenent de manera especial el desenrotllament de l’agilitat en el maneig de fonts diverses que permeta compensar la falta dels coneixements previs requerits per un determinat text, així com garantir la seua fiabilitat o aclarir la finalitat amb la qual ha sigut escrit. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC. 5.Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes, amb especial atenció als gèneres discursius de l’àmbit acadèmic, per a construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes. Saber escriure significa, hui en dia, saber fer-ho en diferents suports i formats, molts d’estos de caràcter hipertextual i multimodal, i requerix el coneixement i l’apropiació dels «motles» (models i estructures) en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d’ús: els gèneres discursius. En Batxillerat cobren especial rellevància els gèneres acadèmics (dissertacions, assajos, informes o comentaris crítics, entre altres) que reclamen la integració de diferents mirades, camps del saber o disciplines. L’alumnat, per tant, ha de manejar amb desimboltura l’alternança d’informació i opinió, consignar les fonts consultades, i procurar mantindre una adequada claredat expositiva amb una certa vocació d’estil. Ha de prendre consciència, en fi, de la responsabilitat de formar part de la construcció col·lectiva de sentits, des dels punts de vista cultural i ètic. La composició d’un text escrit ha d’atendre tant la coherència, cohesió i adequació del registre, com a la propietat lèxica i la correcció gramatical i ortogràfica, així com la valoració de les alternatives disponibles per a l’ús d’un llenguatge inclusiu. Requerix també adoptar decisions sobre el to del discurs i la inscripció de les persones (emissor i destinataris) en este. A més, resulta essencial posar la màxima atenció en el llenguatge i l’estil, per la qual cosa la vinculació entre la reflexió explícita sobre el funcionament de la llengua i la seua projecció en els usos textuals resulta inseparable. Per això, el procés d’ensenyança-aprenentatge de l’escriptura reclama una acurada i sostinguda intervenció en l’aula. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CC. 6.Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, avaluar la seua fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitar els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement per a comunicar-la, amb un punt de vista crític i personal, al mateix temps que respectuós amb la propietat intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs d’investigació sobre temes del currículum o vinculats a les obres literàries llegides. La producció, proliferació i distribució de la informació és el principi constitutiu de les societats actuals, però l’accés a la informació no garantix per si mateix el coneixement. Per tant, és imprescindible que l’alumnat adquirisca habilitats i destreses per a transformar la informació en coneixement, reconéixer quan es necessita, a on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, i adoptar un punt de vista crític i personal, que evidencie una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. Es tracta d’una aposta per l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) que implica la utilització responsable de les tecnologies, amb especial atenció a la detecció d’informacions esbiaixades o falses, l’avaluació constant de les fonts, els temps d’ús i l’autoregulació. S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de manera col·laborativa, consulte fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes d’investigació, especialment sobre temes del mateix currículum o de les obres literàries llegides. Estos processos d’investigació han de tendir a l’abordatge autònom de la seua planificació, gestió i emmagatzematge de la informació per a la seua recuperació òptima, i del respecte a les convencions de presentació establides (índex, organització en epígrafs, procediments de cita, notes a peu de pàgina, bibliografia i bibliografia web), al mateix temps que al desenrotllament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge. La biblioteca escolar, com a espai creatiu d’aprenentatge, serà l’entorn ideal per a l’adquisició d’esta competència. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CE. 7.Seleccionar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània en les dos llengües oficials com a font de plaer i coneixement, configurar un itinerari lector que s’enriquisca progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores per a construir la pròpia identitat lectora i disfrutar de la dimensió social de la lectura. Desenrotllar esta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i la construcció de la pròpia identitat lectora, dedicar un temps periòdic i constant a la lectura individual, i propiciar moments de reflexió que permeten establir relacions entre els textos llegits. Això suposa ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos apreciats —inclòs el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals i amb pràctiques culturals emergents— i la capacitat d’expressar l’experiència lectora. Es tracta de fer un pas cap a un corpus de lectures autònomes menys vinculades al mer entreteniment i a la lectura argumental, i més orientat cap a l’apreciació estètica de la literatura. En conseqüència, l’explicitació de juís de valor sobre les obres es basarà en molts més elements, incloent-hi la identificació de la intertextualitat entre els textos, i incorporarà la indagació, lectura i producció d’assaig relacionat amb les obres llegides. Esta competència contribuïx a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures guiades i les autònomes, indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i interpretació dels textos, situar amb precisió els textos en el seu context de producció, així com en les formes culturals en les quals s’inscriuen, i entendre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construïxen les obres. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA i CCEC. Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària. Esta competència té la funció de desenrotllar habilitats d’interpretació que permeten l’accés a obres rellevants del patrimoni literari, faciliten la verbalització d’un juí de valor argumentat sobre les lectures, i ajuden a construir un mapa cultural que conjugue horitzons nacionals, europeus i universals, i relacione les obres literàries amb altres manifestacions artístiques i culturals. Per a aconseguir una fruïció conscient i elaborada de la lectura, serà necessari establir itineraris formatius de progrés amb lectures guiades, sobre els quals aprehendre el funcionament del fenomen literari, aprofundir en la noció d’historicitat i de jerarquia entre textos, i sustentar l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres. No es tracta d’escometre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida en l’aula. A fi d’afavorir la indagació entorn de l’evolució del fenomen literari i a la connexió entre obres, els títols triats aniran acompanyats d’un conjunt de textos que ajuden a entendre tant la seua contextualització històrica i cultural, com el seu lloc en la tradició literària, la història de les seues interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals. Es tracta, en fi, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida en l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari —que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— per a mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament de la literatura, i de les relacions que s’establixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de la seua capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present. Així mateix, s’ha de propiciar la creació de textos literaris amb consciència d’estil respectant les convencions formals dels diversos gèneres. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC. 9.Consolidar i aprofundir en el coneixement explícit i sistemàtic sobre l’estructura de la llengua i els seus usos, i reflexionar de manera autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per a desenrotllar la consciència lingüística, per a augmentar el repertori comunicatiu i per a millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de comprensió i interpretació crítica. Perquè l’estudi sistemàtic de la llengua siga útil, ha de promoure la competència metalingüística de l’alumnat i vincular-se amb els usos reals i contextualitzats propis dels parlants. La reflexió metalingüística ha de partir del coneixement intuïtiu de l’alumnat com a usuari de la llengua i establir ponts amb el coneixement sistemàtic d’esta, per a la qual cosa utilitzarà una terminologia específica i integrarà els nivells morfosintàctic, semàntic i pragmàtic en l’estudi de les formes lingüístiques. Es tracta, per tant, d’abordar l’aprenentatge estructurat de la gramàtica a través de processos d’indagació, establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua a partir de la reflexió i de l’elaboració de xicotets projectes d’investigació. Per a això, cal partir de l’observació del significat i la funció que les formes lingüístiques adquirixen en el discurs, per a arribar a la generalització i a la sistematització a partir de la manipulació d’enunciats, el contrast entre oracions, la formulació d’hipòtesis i de regles, l’ús de contraexemples o la connexió amb altres fenòmens lingüístics, i comunicar els resultats amb el metallenguatge adequat. En definitiva, es tracta d’estimular la reflexió metalingüística i interlingüística perquè els estudiants puguen pensar i parlar sobre la llengua de manera que eixe coneixement revertisca en una millora de les produccions pròpies i en una millor comprensió i interpretació crítica de les produccions alienes i, alhora, permeta construir de manera progressiva un coneixement explícit sobre com funciona el sistema lingüístic. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM i CPSAA. 10.Posar les pràctiques comunicatives al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, utilitzar un llenguatge no discriminatori i bandejar els abusos de poder a través de la paraula, per a afavorir un ús no sols eficaç, sinó també ètic i democràtic del llenguatge. Adquirir esta competència implica no sols que les persones siguen eficaces a l’hora de comunicar-se, sinó que posen les paraules al servici d’uns objectius que no es desentenguen de la indefugible dimensió ètica de la comunicació. En l’àmbit de la comunicació personal, l’educació lingüística ha d’ajudar a forjar relacions interpersonals basades en l’empatia i el respecte, brindar ferramentes per a l’escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula, és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l’educació lingüística ha de capacitar per a prendre la paraula en l’exercici una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, l’erradicació de les diferents violències (inclosa la violència de gènere) i de les creixents desigualtats, etc. Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CD, CPSAA i CC. Valencià: Llengua i Literatura I Llengua Castellana i Literatura I Criteris d’avaluació Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües. Competència específica 2 2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals complexos propis de diferents àmbits, i analitzar la interacció entre els diferents codis. 2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals complexos, avaluar la seua qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats. Competència específica 3 3.1 Realitzar exposicions i argumentacions orals formals amb diferent grau de planificació sobre temes d’interés científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència, cohesió i el registre adequat, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals. 3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística. Competència específica 4 4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura. 4.2 Valorar la forma i el contingut de textos complexos avaluant la seua qualitat, la fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats. Competència específica 5 5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys de manera individual o entre iguals, o mitjançant altres instruments de consulta. 5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical. Competència específica 6 6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre temes curriculars d’interés cultural que impliquen localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts; calibrar la seua fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual. 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisis, contrast i verificació, fent ús de les ferramentes adequades i mantenint una actitud crítica davant dels possibles biaixos de la informació. Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània en les dos llengües oficials i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals. Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides mitjançant l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre els clàssics de la literatura valenciana i espanyola objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques clàssiques o contemporànies, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura. 8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’empren les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris. Competència específica 9 9.1 Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i interlingüística i utilitzant un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús. 9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic. 9.3 Elaborar i presentar els resultats de xicotets projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formular hipòtesis i establir generalitzacions, utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques. Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social. Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística. B. Comunicació Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents: 1.Context. − Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació). 2.Gèneres discursius − Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació. − Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics. − Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació. 3.Processos − Interacció oral i escrita de caràcter formal. Prendre i deixar la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística. − Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text. − Producció oral formal: planificació i busca d’informació, pràctica o assaig, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada. − Comprensió lectora: Sentit global del text i relació entre les seues parts. Estratègies de lectura profunda o interpretativa i crítica de textos literaris i no literaris en entorns digitals i analògics. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text. − Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports. − Alfabetització informacional: Busca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. Fonts d’informació de caràcter acadèmic. Fonts documentals de l’entorn. Ferramentes digitals per a la gestió de continguts, el treball col·laboratiu i la comunicació. Tipus de buscadors i el seu funcionament. Detecció i identificació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Notícies falses i verificació de fets. El pescaclics. Hàbits i conductes per a la comunicació segura en entorns virtuals. Etiqueta digital. Identitat digital. 4.Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics. − Formes lingüístiques per a l’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat. − Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació. − Connectors, marcadors discursius i altres procediments lexicosemàntics i gramaticals que contribuïxen a la cohesió del text. − Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals. − Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital. − Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seua relació amb el significat. C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres rellevants d’autores i autors de la literatura universal contemporània en les dos llengües oficials que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat amb diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categories gramaticals) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i el propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general. Valencià: Llengua i Literatura II Llengua Castellana i Literatura II Criteris d’avaluació Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. Competència específica 2 2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats propis de diferents àmbits analitzant la interacció entre els diferents codis. 2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats avaluant la seua qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats. Competència específica 3 3.1 Realitzar exposicions i argumentacions orals formals extenses en les quals s’arrepleguen diferents punts de vista, amb diferent grau de planificació sobre temes d’interés científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, i ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència, cohesió i el registre adequat en diferents suports, i utilitzar de manera eficaç recursos verbals i no verbals. 3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística. Competència específica 4 4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura. 4.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats avaluant la seua qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats. Competència específica 5 5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta. 5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical. Competència específica 6 6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interés acadèmic, personal o social que impliquen localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb especial atenció a la gestió del seu emmagatzematge i recuperació, així com a l’avaluació de la seua fiabilitat i pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual. 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisis, contrast i verificació, fent ús de les ferramentes adequades i mantenint una actitud crítica davant dels possibles biaixos de la informació. Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals. Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura. Competència específica 9 9.1 Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i interlingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús. 9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic. 9.3 Elaborar i presentar els resultats de xicotets projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formular hipòtesis i establir generalitzacions utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques. Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social. Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. B. Comunicació Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents: Context: components del fet comunicatiu − Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació). Gèneres discursius − Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació. − Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics. − Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Processos − Interacció oral i escrita de caràcter formal. Prendre i cedir la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística. − Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text. − Producció oral formal: Planificació i busca d’informació, pràctica o assaig, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada. − Comprensió lectora: Sentit global del text i relació entre les seues parts. Estratègies de lectura profunda o interpretativa i crítica de textos literaris i no literaris en entorns digitals i analògics. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text. − Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports. Alfabetització informacional: Busca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. La gestió de continguts, l’emmagatzematge i la recuperació de la informació rellevant. Fonts d’informació de caràcter acadèmic. Fonts documentals de l’entorn. Ferramentes digitals per al treball col·laboratiu i la comunicació. Detecció i identificació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Notícies falses i verificació de fets. Hàbits i conductes per a la comunicació segura en entorns virtuals. Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics − Formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat. − Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació. − Connectors, marcadors discursius i altres procediments lexicosemàntics i gramaticals que contribuïxen a la cohesió del text. − Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals. − Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital. − Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seua relació amb el significat.

Finalment, s’ha de propiciar que tot este aprenentatge se sustente en una comprensió crítica dels fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüències que puguen tindre al respecte els diferents models de convivència lingüística.Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius.

3.L’aprenentatge de les llengües es plantejarà des d’una perspectiva competencial, mitjançant situacions d’aprenentatge que plantegen un enfocament comunicatiu en contextos reals per a afavorir el procés natural d’adquisició de les llengües. Així mateix, este aprenentatge es plantejarà a través dels enfocaments metodològics centrats en el tractament integrat de llengües i del tractament integrat de les llengües i continguts (TILC). En el cas de la llengua estrangera, es prioritzarà la comprensió, la mediació, l’expressió i la interacció oral en la llengua estrangera i la creació de situacions d’aprenentatge que faciliten a l’alumnat la transferibilitat de les competències adquirides.”

La nostra comunitat autònoma és responsable d’establir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial. Tenint en compte que este ha de contindre els aspectes bàsics que constituïxen les ensenyances mínimes, que en l’actual norma vigent no han sigut integrades de manera correcta, davant de la necessitat que s’harmonitze amb la resta de les comunitats autònomes, resulta necessari modificar el currículum de les matèries que arreplega l’annex II del decret vigent (matèries comunes i de modalitat de batxillerat).

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori,contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

Per a facilitar la lectura del Projecte de Decret /2026, de __ de ____, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat, pot accedir al document en format PDF a través del següent enllaç:

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.Esta competència té la funció de desenrotllar habilitats d’interpretació que permeten l’accés a obres rellevants del patrimoni literari, faciliten la verbalització d’un juí de valor argumentat sobre les lectures, i ajuden a construir un mapa cultural que conjugue horitzons nacionals, europeus i universals, i relacione les obres literàries amb altres manifestacions artístiques i culturals. Per a aconseguir una fruïció conscient i elaborada de la lectura, serà necessari establir itineraris formatius de progrés amb lectures guiades, sobre els quals aprehendre el funcionament del fenomen literari, aprofundir en la noció d’historicitat i de jerarquia entre textos, i sustentar l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres. No es tracta d’escometre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida en l’aula. A fi d’afavorir la indagació entorn de l’evolució del fenomen literari i a la connexió entre obres, els títols triats aniran acompanyats d’un conjunt de textos que ajuden a entendre tant la seua contextualització històrica i cultural, com el seu lloc en la tradició literària, la història de les seues interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals. Es tracta, en fi, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida en l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari —que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— per a mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament de la literatura, i de les relacions que s’establixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de la seua capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present. Així mateix, s’ha de propiciar la creació de textos literaris amb consciència d’estil respectant les convencions formals dels diversos gèneres.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

1.Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, i la seua riquesa dialectal, així com de la reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per a afavorir la reflexió interlingüística, per a refutar els estereotips i prejuís lingüístics i per a valorar esta diversitat com a font de patrimoni cultural.

Esta competència té la funció de desenrotllar habilitats d’interpretació que permeten l’accés a obres rellevants del patrimoni literari, faciliten la verbalització d’un juí de valor argumentat sobre les lectures, i ajuden a construir un mapa cultural que conjugue horitzons nacionals, europeus i universals, i relacione les obres literàries amb altres manifestacions artístiques i culturals. Per a aconseguir una fruïció conscient i elaborada de la lectura, serà necessari establir itineraris formatius de progrés amb lectures guiades, sobre els quals aprehendre el funcionament del fenomen literari, aprofundir en la noció d’historicitat i de jerarquia entre textos, i sustentar l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres. No es tracta d’escometre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida en l’aula. A fi d’afavorir la indagació entorn de l’evolució del fenomen literari i a la connexió entre obres, els títols triats aniran acompanyats d’un conjunt de textos que ajuden a entendre tant la seua contextualització històrica i cultural, com el seu lloc en la tradició literària, la història de les seues interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals. Es tracta, en fi, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida en l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari —que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— per a mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament de la literatura, i de les relacions que s’establixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de la seua capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present. Així mateix, s’ha de propiciar la creació de textos literaris amb consciència d’estil respectant les convencions formals dels diversos gèneres.

En l’annex VI del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, s’inclouen les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, entre les quals hi ha continuïtat, en els termes que establix l’annex únic d’este decret.

Per a facilitar la lectura del Projecte de Decret /2026, de __ de ____, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat, pot accedir al document en format PDF a través del següent enllaç:

Les competències específiques de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura en Batxillerat marquen una progressió respecte a les de l’Educació Secundària Obligatòria, de les quals es partix en esta nova etapa. L’aprofundiment respecte a l’etapa anterior consistix en una major consciència teòrica i metodològica per a analitzar la realitat, així com en la mobilització d’un conjunt major de coneixements, articulats a través d’instruments d’anàlisi que ajuden a construir i a estructurar el coneixement explícit sobre els fenòmens lingüístics i literaris tractats. Es proposa, també, afavorir una aproximació àmplia a la cultura, que aprofundisca en esta etapa en la relació contínua entre el passat i el present.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana.A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

Competència específica 2 2.1 Contrastar la informació i desenrotllar processos de crítica de fonts, analitzar l’origen i l’evolució de les identitats nacionals i regionals que s’han format al llarg de la història d’Espanya, i reconéixer la pluralitat identitària del nostre país i respectar els diferents sentiments de pertinença. 2.2 Identificar els diferents processos polítics, culturals i administratius que han tingut lloc en la formació de l’estat i en la construcció de la nació espanyola, analitzar críticament els assoliments i resultats de les accions dutes a terme i les reaccions generades, conéixer i respectar tant les identitats múltiples com els símbols i les normes comunes que conformen el marc actual de convivència.

Sabers bàsics A. Societats en el temps − El treball de l’historiador: fonts històriques, historiografia i narratives del passat. Argumentació històrica: Anàlisi i comentari. Rellevància, causes i conseqüències, temps històric, canvi i continuïtat. Perspectiva històrica en les narratives sobre el passat: Expressió d’hipòtesis, explicacions i síntesis històriques. Elaboració de taules, gràfiques i mapes amb informació històrica. −  La crisi de l’Antic Règim. La lluita per la llibertat, canvi i revolució en l’època contemporània: de les revolucions burgeses a les revolucions socialistes. L’ús de la violència i de la protesta social en els segles XIX i XX. Revolució i reacció. − La nova societat liberal. Liberalisme. Origen i funcionament dels sistemes parlamentaris. − El significat històric i polític del Romanticisme i els nacionalismes en el món contemporani: de la servitud a la ciutadania. Abolicionisme, drets civils i drets socials en l’Edat Contemporània. Imperis i qüestió nacional: dels moviments d’alliberament a la descolonització. − Ritmes i models de creixement econòmic en el món: les relacions de dependència. Les revolucions industrials. Cicles i crisis dels sistemes econòmics contemporanis. Factors del desenrotllament econòmic i les seues implicacions socials, polítiques i ambientals: de la industrialització a l’era postindustrial. − Nivells, condicions i modes de vida en les societats contemporànies: grups, classes socials i desigualtat social. Classes mitjanes i estat del benestar en les societats avançades. − Evolució de la població, cicles demogràfics i modes de vida. Canvis i permanències en els cicles vitals i en l’organització social del món contemporani. Grups vulnerables i marginats. El paper del subjecte col·lectiu en la història contemporània. − Les utopies revolucionàries i els projectes de transformació social: els moviments democràtics, republicans i socialistes dels segles XIX i XX. El paper dels exiliats polítics. Sufragisme. − L’evolució històrica de la classe treballadora i de les organitzacions obreres: experiències i conflictes en defensa dels drets laborals i la millora de les condicions de vida. − Art i cultura del segle XIX. Noves formes i tendències artístiques del segle XX. − Acció col·lectiva, moviment de masses i lideratge polític en el segle XX: naixement i funcionament, crisi dels règims democràtics i ascensos dels totalitaris: Feixisme, nazisme i altres moviments autoritaris en els segles XX i XXI. − Militarització i carrera armamentística. Diplomàcia de l’amenaça i de la dissuasió: enteses, aliances i blocs. El món en guerra: les guerres mundials i els grans conflictes internacionals. La crisi econòmica d’entreguerres. La Guerra Civil Espanyola, la seua internacionalització i l’exili republicà espanyol. L’Holocaust i altres genocidis i crims de lesa humanitat en la història contemporània. − Organismes i institucions per a la pau: de la Societat de Nacions a l’Organització de les Nacions Unides. La ingerència humanitària i la justícia universal. − La política de blocs i la guerra freda. La descolonització i els problemes dels nous estats. − Els conflictes fratricides en el món contemporani: passats traumàtics i memòria col·lectiva. Alguns exemples de guerres a Àsia i Àfrica. Reconeixement, reparació i dignificació de les víctimes de la violència. − Transicions polítiques i processos de democratització en els segles XX i XXI. La memòria democràtica. − L’evolució de la situació de la dona en la societat contemporània: mecanismes de dominació i submissió i canvis socioculturals. El moviment per l’emancipació de la dona i la lluita per la igualtat: origen i desenrotllament dels moviments feministes. − Moviments socials en favor de la igualtat de drets, del reconeixement de les minories i contra la discriminació.

Sabers bàsics A. Societats en el temps − El treball de l’historiador: fonts històriques, historiografia i narratives del passat. Argumentació històrica: Anàlisi i comentari. Rellevància, causes i conseqüències, temps històric, canvi i continuïtat. Perspectiva històrica en les narratives sobre el passat: Expressió d’hipòtesis, explicacions i síntesis històriques. Elaboració de taules, gràfiques i mapes amb informació històrica. −  La crisi de l’Antic Règim. La lluita per la llibertat, canvi i revolució en l’època contemporània: de les revolucions burgeses a les revolucions socialistes. L’ús de la violència i de la protesta social en els segles XIX i XX. Revolució i reacció. − La nova societat liberal. Liberalisme. Origen i funcionament dels sistemes parlamentaris. − El significat històric i polític del Romanticisme i els nacionalismes en el món contemporani: de la servitud a la ciutadania. Abolicionisme, drets civils i drets socials en l’Edat Contemporània. Imperis i qüestió nacional: dels moviments d’alliberament a la descolonització. − Ritmes i models de creixement econòmic en el món: les relacions de dependència. Les revolucions industrials. Cicles i crisis dels sistemes econòmics contemporanis. Factors del desenrotllament econòmic i les seues implicacions socials, polítiques i ambientals: de la industrialització a l’era postindustrial. − Nivells, condicions i modes de vida en les societats contemporànies: grups, classes socials i desigualtat social. Classes mitjanes i estat del benestar en les societats avançades. − Evolució de la població, cicles demogràfics i modes de vida. Canvis i permanències en els cicles vitals i en l’organització social del món contemporani. Grups vulnerables i marginats. El paper del subjecte col·lectiu en la història contemporània. − Les utopies revolucionàries i els projectes de transformació social: els moviments democràtics, republicans i socialistes dels segles XIX i XX. El paper dels exiliats polítics. Sufragisme. − L’evolució històrica de la classe treballadora i de les organitzacions obreres: experiències i conflictes en defensa dels drets laborals i la millora de les condicions de vida. − Art i cultura del segle XIX. Noves formes i tendències artístiques del segle XX. − Acció col·lectiva, moviment de masses i lideratge polític en el segle XX: naixement i funcionament, crisi dels règims democràtics i ascensos dels totalitaris: Feixisme, nazisme i altres moviments autoritaris en els segles XX i XXI. − Militarització i carrera armamentística. Diplomàcia de l’amenaça i de la dissuasió: enteses, aliances i blocs. El món en guerra: les guerres mundials i els grans conflictes internacionals. La crisi econòmica d’entreguerres. La Guerra Civil Espanyola, la seua internacionalització i l’exili republicà espanyol. L’Holocaust i altres genocidis i crims de lesa humanitat en la història contemporània. − Organismes i institucions per a la pau: de la Societat de Nacions a l’Organització de les Nacions Unides. La ingerència humanitària i la justícia universal. − La política de blocs i la guerra freda. La descolonització i els problemes dels nous estats. − Els conflictes fratricides en el món contemporani: passats traumàtics i memòria col·lectiva. Alguns exemples de guerres a Àsia i Àfrica. Reconeixement, reparació i dignificació de les víctimes de la violència. − Transicions polítiques i processos de democratització en els segles XX i XXI. La memòria democràtica. − L’evolució de la situació de la dona en la societat contemporània: mecanismes de dominació i submissió i canvis socioculturals. El moviment per l’emancipació de la dona i la lluita per la igualtat: origen i desenrotllament dels moviments feministes. − Moviments socials en favor de la igualtat de drets, del reconeixement de les minories i contra la discriminació.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol,en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte,este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal.L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

La matèria Literatura Universal continua el traçat seguit per a l’educació literària en l’etapa anterior, al mateix temps quecomplementa l’abordada en Llengua Castellana i Literatura de Batxillerat. Constituïx un espai privilegiat per al desenrotllament de les dos modalitats de lectura literària plantejades al llarg de tota l’escolarització —la lectura guiada i la lectura autònoma— que afavorix la confluència dels seus respectius corpus i les seues formes de fruïció. D’esta manera, adolescents i jóvens s’allunyen gradualment de la mera lectura identificativa i argumental d’obres pròximes al seu àmbit d’experiències, per a accedir a obres complexes que reclamen habilitats d’interpretació més consolidades i que obrin la seua mirada a altres marcs culturals. La matèria permet l’apropiació d’un mapa de referències compartides —obres i autors del patrimoni universal; moviments estètics; gèneres i subgèneres; temes, tòpics, arquetips, símbols, etc., recurrents al llarg de la història—, al mateix temps que convida al qüestionament crític d’un cànon que ha deixat fora gran part de les obres escrites per dones o per autores i autors no occidentals. L’ampliació dels imaginaris contribuïx, sens dubte, a la cohesió social, l’educació intercultural i la coeducació. La lectura compartida i autònoma de clàssics de la literatura universal, la deliberació argumentada sobre estos, el desenrotllament de processos d’indagació o les activitats d’apropiació i recreació dels clàssics participen d’esta manera en el desenrotllament del conjunt de les competències clau.

G. Tecnologia sostenible. − Impacte social i ambiental. Informes d’avaluació. Valoració crítica de les tecnologies des del punt de vista de la sostenibilitat ecosocial.

F. Sistemes automàtics. − Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh. Experimentació en simuladors. − Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID). − Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc. − Detectors d’error. Actuadors.

F. Sistemes automàtics. − Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh.Experimentació en simuladors. − Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID). − Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc. − Detectors d’error. Actuadors.

F. Sistemes automàtics. − Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh. Experimentació en simuladors. − Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID). − Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc. − Detectors d’error. Actuadors.

F. Sistemes automàtics. − Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh.Experimentació en simuladors. − Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID). − Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc. − Detectors d’error. Actuadors.

F. Sistemes automàtics. − Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh. Experimentació en simuladors. − Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID). −Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc. − Detectors d’error. Actuadors.

F. Sistemes automàtics. − Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh. Experimentació en simuladors. − Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID). − Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc. −Detectors d’error. Actuadors.

F. Sistemes automàtics. − Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh. Experimentació en simuladors. −Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID). − Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc. − Detectors d’error. Actuadors.

F. Sistemes automàtics. − Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh. Experimentació en simuladors. − Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID). − Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc. − Detectors d’error. Actuadors.

Primera. Calendari d’implantació El que establix l’article únic d’este decret serà aplicable d’acord amb el calendari següent: 1.Les modificacions en matèria d’ordenació acadèmica i en els currículums corresponents a matèries de primer curs de Batxillerat s’aplicaran a partir del curs escolar 2026-2027, inclusivament.

E. Sistemes informàtics emergents. − Intel·ligència artificial, big data, bases de dades distribuïdes i ciberseguretat.

D. Sistemes elèctrics i electrònics. − Circuits de corrent altern. Triangle de potències: potència aparent, activa i reactiva. Millora del factor de potència. Càlcul, muntatge o simulació. Caracterització de generadors, resistències, bobines i condensadors en corrent altern. Màquines elèctriques de corrent altern: principis de funcionament, evolució, tipus i característiques, esquema de càlcul, components i aplicacions. Generació i transport del corrent altern. Transformadors. − Electrònica digital combinacional. Disseny i simplificació: mapes de Karnaugh. Components, portes universals (teoremes de Morgan) i aplicacions. Experimentació en simuladors. − Electrònica digital seqüencial. Muntatge de circuits electrònics. Experimentació en simuladors.

D. Sistemes elèctrics i electrònics. − Circuits de corrent altern. Triangle de potències: potència aparent, activa i reactiva. Millora del factor de potència. Càlcul, muntatge o simulació. Caracterització de generadors, resistències, bobines i condensadors en corrent altern. Màquines elèctriques de corrent altern: principis de funcionament, evolució, tipus i característiques, esquema de càlcul, components i aplicacions. Generació i transport del corrent altern. Transformadors. − Electrònica digital combinacional. Disseny i simplificació: mapes de Karnaugh. Components, portes universals (teoremes de Morgan) i aplicacions. Experimentació en simuladors. − Electrònica digital seqüencial. Muntatge de circuits electrònics. Experimentació en simuladors.

Respecte al principi d’eficiència, la regulació que es planteja ha tingut en consideració com a principi inspirador la millora dels processos i els resultats, a partir de la definició d’un currículum més coherent i senzill d’implementar.

D. Sistemes elèctrics i electrònics. − Circuits de corrent altern. Triangle de potències: potència aparent, activa i reactiva. Millora del factor de potència. Càlcul, muntatge o simulació. Caracterització de generadors, resistències, bobines i condensadors en corrent altern. Màquines elèctriques de corrent altern: principis de funcionament, evolució, tipus i característiques, esquema de càlcul, components i aplicacions. Generació i transport del corrent altern. Transformadors. − Electrònica digital combinacional. Disseny i simplificació: mapes de Karnaugh. Components, portes universals (teoremes de Morgan) i aplicacions. Experimentació en simuladors. − Electrònica digital seqüencial. Muntatge de circuits electrònics. Experimentació en simuladors.

D. Sistemes elèctrics i electrònics. − Circuits de corrent altern. Triangle de potències: potència aparent, activa i reactiva. Millora del factor de potència. Càlcul, muntatge o simulació. Caracterització de generadors, resistències, bobines i condensadors en corrent altern. Màquines elèctriques de corrent altern: principis de funcionament, evolució, tipus i característiques, esquema de càlcul, components i aplicacions. Generació i transport del corrent altern. Transformadors. − Electrònica digital combinacional. Disseny i simplificació: mapes de Karnaugh. Components, portes universals (teoremes de Morgan) i aplicacions. Experimentació en simuladors. − Electrònica digital seqüencial. Muntatge de circuits electrònics. Experimentació en simuladors.

D. Sistemes elèctrics i electrònics. − Circuits de corrent altern.Triangle de potències: potència aparent, activa i reactiva. Millora del factor de potència. Càlcul, muntatge o simulació. Caracterització de generadors, resistències, bobines i condensadors en corrent altern. Màquines elèctriques de corrent altern: principis de funcionament, evolució, tipus i característiques, esquema de càlcul, components i aplicacions. Generació i transport del corrent altern. Transformadors. − Electrònica digital combinacional. Disseny i simplificació: mapes de Karnaugh. Components, portes universals (teoremes de Morgan) i aplicacions. Experimentació en simuladors. − Electrònica digital seqüencial. Muntatge de circuits electrònics. Experimentació en simuladors.

C. Sistemes mecànics. − Estructures senzilles. Tipus de càrregues, estabilitat i càlculs bàsics. Muntatge o simulació d’exemples senzills. Estàtica, equacions d’equilibri, càlcul de reaccions. − Màquines tèrmiques: màquina frigorífica, bomba de calor i motors tèrmics. Motors de combustió interna i externa. Evolució, tipus components i característiques. Càlculs bàsics, simulació i aplicacions. Cicle de Carnot. Rendiment i eficiència de les màquines tèrmiques i frigorífiques. − Pneumàtica i hidràulica: components i principis físics. Descripció i anàlisi. Avantatges i inconvenients. Esquemes característics d’aplicació. Disseny i muntatge físic o simulat.

C. Sistemes mecànics. − Estructures senzilles. Tipus de càrregues, estabilitat i càlculs bàsics. Muntatge o simulació d’exemples senzills. Estàtica, equacions d’equilibri, càlcul de reaccions. − Màquines tèrmiques: màquina frigorífica, bomba de calor i motors tèrmics. Motors de combustió interna i externa. Evolució, tipus components i característiques. Càlculs bàsics, simulació i aplicacions. Cicle de Carnot. Rendiment i eficiència de les màquines tèrmiques i frigorífiques. − Pneumàtica i hidràulica: components i principis físics. Descripció i anàlisi. Avantatges i inconvenients. Esquemes característics d’aplicació. Disseny i muntatge físic o simulat.

C. Sistemes mecànics. − Estructures senzilles. Tipus de càrregues, estabilitat i càlculs bàsics. Muntatge o simulació d’exemples senzills. Estàtica, equacions d’equilibri, càlcul de reaccions. − Màquines tèrmiques: màquina frigorífica, bomba de calor i motors tèrmics. Motors de combustió interna i externa. Evolució, tipus components i característiques. Càlculs bàsics, simulació i aplicacions. Cicle de Carnot. Rendiment i eficiència de les màquines tèrmiques i frigorífiques. − Pneumàtica i hidràulica: components i principis físics. Descripció i anàlisi. Avantatges i inconvenients. Esquemes característics d’aplicació. Disseny i muntatge físic o simulat.

B. Materials i fabricació. − Estructura interna. Propietats mecàniques i tèrmiques, i procediments d’assaig (tracció, duresa, resiliència, fatiga, tecnològics, no destructius). Oxidació i corrosió (tractaments de protecció). − Tècniques de disseny i tractaments de modificació i millora de les propietats. Tractaments tèrmics i termoquímics dels metalls, tractaments mecànics i tractaments superficials. Sostenibilitat dels materials. Impacte social i ambiental produït per l’obtenció, la transformació i la deixalla de materials. Reciclatge i reutilització de materials. Tècniques de fabricació industrial. Fabricació de peces sense pèrdua de material i amb pèrdua de material. Màquines i ferramentes. Normes i elements de seguretat. Models de fabricació en la Comunitat Valenciana. Centres d’innovació. Moviment maker.

B. Materials i fabricació. − Estructura interna. Propietats mecàniques i tèrmiques, i procediments d’assaig (tracció, duresa, resiliència, fatiga, tecnològics, no destructius). Oxidació i corrosió (tractaments de protecció). − Tècniques de disseny i tractaments de modificació i millora de les propietats. Tractaments tèrmics i termoquímics dels metalls, tractaments mecànics i tractaments superficials. Sostenibilitat dels materials. Impacte social i ambiental produït per l’obtenció, la transformació i la deixalla de materials. Reciclatge i reutilització de materials. Tècniques de fabricació industrial. Fabricació de peces sense pèrdua de material i amb pèrdua de material. Màquines i ferramentes. Normes i elements de seguretat. Models de fabricació en la Comunitat Valenciana. Centres d’innovació. Moviment maker.

Sabers bàsics A. Projectes d’investigació i desenrotllament. − Gestió i desenrotllament de projectes. Tècniques i estratègies de treball en equip. Metodologies Agile: tipus, característiques i aplicacions. − Difusió i comunicació de documentació tècnica. Elaboració, referenciació i presentació. − Autoconfiança i iniciativa. Identificació i gestió d’emocions. L’error i la reavaluació com a part del procés d’aprenentatge. − Emprenedoria, resiliència, perseverança i creativitat per a abordar problemes des d’una perspectiva interdisciplinària.

LITERATURA UNIVERSALLa formulació de conjectures i la generació de problemes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de Matemàtiques i són considerades una part essencial de l'activitat matemàtica. Provar o refutar conjectures amb contingut matemàtic sobre una situació plantejada o sobre un problema ja resolt implica plantejar noves preguntes, així com la reformulació del problema durant el procés d'investigació.

LITERATURA UNIVERSAL

II. Plurilingüisme. − Influència del llatí en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat. − Regles fonètiques en l’evolució del llatí a les llengües d’ensenyança. − Anàlisi i comprensió de formants llatins. Lèxic: lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí presents en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims d’origen llatí; expressions llatines integrades en les llengües modernes i el seu ús en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris...). Llatinismes d’ús freqüent. − Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació. − El llatí com a instrument que permet un millor coneixement de les llengües d’estudi i un acostament més fàcil a altres llengües modernes, romàniques i no romàniques. Paral·lelisme entre llengües romàniques i no romàniques. − Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen. − Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb parlants o estudiants de llatí en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua llatina com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres. − Expressions i lèxic específic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...). − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portafolis europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques bàsiques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

Competència específica 2 2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant, de manera guiada, estratègies de reconeixement de formants llatins atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc. 2.2 Explicar canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat creixent que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a les llengües d’ensenyança, servint-se, quan siga possible, de la comparació amb altres llengües del repertori propi. 2.3 Explicar, de manera guiada, la relació del llatí amb les llengües modernes, analitzar els elements lingüístics comuns d’origen llatí i utilitzar de manera guiada estratègies i coneixements de les llengües i llenguatges que conformen el repertori de l’alumnat. 2.4 Identificar prejuís i estereotips lingüístics amb una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.

Llatí té com a principal objectiu el desenrotllament d’una consciència crítica i humanista des de la qual poder comprendre i analitzar les aportacions de la civilització llatina a la identitat europea a través de la lectura i la comprensió de fonts primàries i de l’adquisició de tècniques de traducció que permeten a l’alumnat utilitzar estes fonts d’accés a l’Antiguitat romana com a instrument privilegiat per a conéixer, comprendre i interpretar els seus aspectes principals. Per això, la matèria es vertebra al voltant de tres eixos: el text, la seua comprensió i la seua traducció; l’aproximació crítica al món romà; i l’estudi del patrimoni i el llegat de la civilització llatina. La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització llatina, l’alumnat de Llatí localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, progressant en els coneixements de la fonètica, el lèxic, la morfologia i la sintaxi llatines sota la guia del docent. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de la situació– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi. Permet, a més, que l’alumnat entre en contacte amb les possibilitats que esta tasca oferix per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i l’ús de diferents recursos, tècniques i ferramentes.

La traducción constituye el núcleo del proceso de aprendizaje de las lenguas clásicas. clamoroses absències en la construcció del cànon d’una literatura pretesament universal. Absents les dones, absents també les veus no occidentals, es fa inexcusable una reconstrucció del cànon que incorpore les unes i les altres al mateix temps que indaga en les causes de la seua exclusió. Si la literatura és un agent determinant en la construcció dels imaginaris —la construcció social dels gèneres, la configuració d’un «nosaltres» enfront d’«els altres», o el traçat de models sentimentals i amorosos—, l’educació literària ha d’incorporar habilitats de lectura, interpretació i reapropiació dels textos que desenrotllen una mirada distanciada i que afavorisquen la reflexió crítica sobre la construcció discursiva del món. Això permetrà reconéixer i descartar actituds inconscientment sexistes, etnocèntriques o racistes.

5.Traducir y comprender textos latinos de dificultad creciente y justificar la traducción, identificando y analizando los aspectos básicos de la lengua latina y sus unidades lingüísticas y reflexionando sobre ellas mediante la comparación con las lenguas de enseñanza y con otras lenguas del repertorio individual del alumnado, para realizar una lectura comprensiva, directa y eficaz y una interpretación razonada de su contenido.

Esta competència contribuïx a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures guiades i les autònomes, així com indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i interpretació dels textos i situar amb precisió els textos en el seu context de producció i en les formes culturals en les quals s’inscriuen. A més, afavorix la reflexió autònoma sobre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construïxen les obres.Las técnicas y estrategias implicadas en el proceso de traducción contribuyen a desarrollar la capacidad de negociación para la resolución de problemas, así como la constancia y el interés por revisar el propio trabajo. Permite, además, que el alumnado entre en contacto con las posibilidades que esta labor ofrece para su futuro personal y profesional en un mundo globalizado y digital, a través del conocimiento y uso de diferentes recursos, técnicas y herramientas.

Esta competència contribuïx a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures guiades i les autònomes, així com indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i interpretació dels textos i situar amb precisió els textos en el seu context de producció i en les formes cultuAdemás de estos saberes de carácter lingüístico, la traducción es un proceso clave que permite activar saberes de carácter no lingüístico. de les quals es construïxen les obres.

La traducción se halla en el centro de los procesos de enseñanza y aprendizaje de las lenguas y culturas clásicas.r relacions entre les lectures guiades i les autònomes, així com indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i interpretació dels textos i situar amb precisió els textos en el seu context de producció i en les formes culturals en les quals s’inscriuen. A més, afavorix la reflexió autònoma sobre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construïxen les obres.

A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, el present decret és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, de manera que genera un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud, que facilite el seu coneixement i comprensió. La norma s’enquadra dins de la distribució de competències exclusives de l’Estat establides per l’article 149.1.30a de la Constitució Espanyola i de les competències reconegudes en la Comunitat Valenciana en matèria educativa en l’article 53 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i en la disposició final sexta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

Permet, a més, que l’alumnat entre en contacte amb les possibilitats que esta tasca oferix per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i l’ús de diferents recursos, tècniques i ferramentes.

La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització grega, l’alumnat de Grec localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, i progressa en els coneixements de morfologia, sintaxi i lèxic grec amb la guia del professorat. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de l’activitat– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers bàsics per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi.

La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització grega, l’alumnat de Grec localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, i progressa en els coneixements de morfologia, sintaxi i lèxic grec amb la guia del professorat. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de l’activitat– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers bàsics per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi.

Addicionalment, esta coherència també té la pretensió d’harmonitzar els currículums d’esta comunitat autònoma amb els de la resta de l’Estat espanyol. Per a això, s’ha tingut en consideració que bona part de l’alumnat que conclou satisfactòriament esta etapa es presenta a les proves d’accés a la universitat, que constituïxen un procediment de concurrència competitiva en què s’han de garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i en el qual hi ha un accés als estudis superiors davall del paraigua d’un districte únic universitari a escala estatal. Estes proves d’accés a la universitat avaluaran el grau d’adquisició de les competències específiques de les matèries objecte d’avaluació a través de l’aplicació dels criteris d’avaluació que prevegen els currículums establits, tenint com a referència el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril.

Competència específica 1. 1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 1.2 Seleccionar el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, lèxics de freqüència, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil. 1.3 Revisar i esmenar les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística. 1.4 Realitzar la lectura directa de textos grecs de dificultat adequada i identificar les unitats lingüístiques més freqüents de la llengua grega, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics del grec. 1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua grega, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

En primer lloc, s’ha efectuat una revisió en profunditat dels currículums de totes les matèries comunes i de modalitat de l’etapa de Batxillerat, que deriva en una nova redacció d’estos, esta vegada coherent amb la normativa bàsica, que s’inclou en el present decret. En esta revisió s’han observat incoherències entre els currículums establits per esta administració educativa en l’annex II del Decret 108/2022, de 5 d’agost, i els aspectes bàsics del currículum, que tenen caràcter de norma bàsica en el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril. Estes incoherències afecten els sabers bàsics i, en grau més alt, les competències específiques i els criteris d’avaluació associats a estes últimes. Addicionalment, esta coherència també té la pretensió d’harmonitzar els currículums d’esta comunitat autònoma amb els de la resta de l’Estat espanyol. Per a això, s’ha tingut en consideració que bona part de l’alumnat que conclou satisfactòriament esta etapa es presenta a les proves d’accés a la universitat, que constituïxen un procediment de concurrència competitiva en què s’han de garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i en el qual hi ha un accés als estudis superiors davall del paraigua d’un districte únic universitari a escala estatal.Estes proves d’accés a la universitat avaluaran el grau d’adquisició de les competències específiques de les matèries objecte d’avaluació a través de l’aplicació dels criteris d’avaluació que prevegen els currículums establits, tenint com a referència el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los. − Ferramentes per a la traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los. − Ferramentes per a la traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los. − Ferramentes per a la traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

Competència específica 1. 1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 1.2 Seleccionar el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, lèxics de freqüència, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil. 1.3 Revisar i esmenar les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística. 1.4 Realitzar la lectura directa de textos grecs de dificultat adequada i identificar les unitats lingüístiques més freqüents de la llengua grega, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics del grec. 1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua grega, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

II. Plurilingüisme. − Sistemes d’escriptura al llarg de la història. − L’alfabet grec: la seua història i influència posterior. Regles de transcripció de l’alfabet grec a les llengües d’ensenyança. − De l’indoeuropeu al grec. Etapes de la llengua grega. − Lèxic: procediments bàsics de composició i derivació en la formació de paraules gregues; lexemes, sufixos i prefixos d’origen grec en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims grecs; influència del grec en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat; tècniques bàsiques per a l’elaboració de famílies lèxiques i d’un vocabulari bàsic grec de freqüència. Hel·lenismes d’ús freqüent. − Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació. − Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen. Respecte per la diversitat lingüística. − Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb estudiants de grec en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua grega com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres. − Expressions i lèxic específic bàsic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los. − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques bàsiques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los. − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques bàsiques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

Sabers bàsics I. El text: comprensió i traducció. A. Unitats lingüístiques de la llengua grega. − Alfabet, pronunciació i accentuació de la llengua grega clàssica. − Classes de paraules: variables i invariables. Funcions i sintaxi dels casos. − Concepte de llengua flexiva: flexió nominal i pronominal (sistema casual i declinacions) i flexió verbal (el sistema de conjugacions). − Sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos i els seus usos. − Estructures oracionals. La concordança i l’orde de paraules en oracions simples i oracions compostes. − Formes nominals del verb.

Competència específica 1. 1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments adaptats o originals, de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil. 1.3 Revisar i esmenar de manera progressivament autònoma les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística. 1.4 Realitzar la lectura directa de textos grecs senzills i identificar les unitats lingüístiques bàsiques de la llengua grega, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals del grec. 1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua grega, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

Competència específica 1. 1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments adaptats o originals, de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil. 1.3 Revisar i esmenar de manera progressivament autònoma les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística. 1.4 Realitzar la lectura directa de textos grecs senzills i identificar les unitats lingüístiques bàsiques de la llengua grega, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals del grec. 1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua grega, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

La lectura, la interpretació i el comentari de textos grecs pertanyents a diferents gèneres i èpoques constituïx un dels pilars de la matèria de Grec en l’etapa de Batxillerat i és imprescindible perquè l’alumnat prenga consciència de la importància de l’ús de les fonts primàries en l’obtenció d’informació. La comprensió i interpretació d’estos textos necessita un context històric, cívic, polític, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l’aprenentatge. El treball amb textos originals, en edició bilingüe o traduïts, complets o a través de fragments seleccionats, permet parar atenció a conceptes i termes bàsics en grec que impliquen un coneixement lèxic i cultural, amb la finalitat de contribuir a una lectura crítica i d’identificar els factors que determinen el seu valor per a la civilització occidental. A més, el treball amb textos bilingües afavorix la integració de sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic, i oferix la possibilitat de comparar diferents traduccions i diferents enfocaments interpretatius, així com d’analitzar-ne les respectives fortaleses i debilitats.

3.Llegir, interpretar i comentar textos grecs de diferents gèneres i èpoques, i assumir el procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític, i de les seues influències artístiques, per a identificar-ne la genealogia i valorar-ne l’aportació a la literatura europea.

2.Distingir els ètims i els formants grecs presents en el lèxic d’ús quotidià, identificar els canvis semàntics que hagen tingut lloc i establir una comparació amb les llengües d’ensenyança i altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per a deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat.

1.Traduir i comprendre textos grecs de dificultat creixent i justificar la traducció, identificar i analitzar els aspectes bàsics de la llengua grega i les seues unitats lingüístiques i reflexionar sobre estes mitjançant la comparació amb les llengües d’ensenyança i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per a realitzar una lectura comprensiva, directa i eficaç i una interpretació raonada del seu contingut.

La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització grega, l’alumnat de Grec localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, i progressa en els coneixements de morfologia, sintaxi i lèxic grec amb la guia del professorat. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de l’activitat– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers bàsics per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi. Permet, a més, que l’alumnat entre en contacte amb les possibilitats que esta tasca oferix per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i l’ús de diferents recursos, tècniques i ferramentes.

Els sabers bàsics es distribuïxen en els dos cursos per a permetre una graduació i seqüenciació flexible segons els diferents contextos d’aprenentatge, i estan organitzats en cinc blocs. El primer, «El text: comprensió i traducció», se centra en l’aprenentatge de la llengua grega com a ferramenta per a accedir a fragments i textos de diversa índole a través de la lectura directa i la traducció, i comprén, al seu torn, dos subblocs: «Unitats lingüístiques de la llengua grega» i «La traducció: tècniques, processos i ferramentes». El segon bloc, «Plurilingüisme», posa l’accent en com l’aprenentatge de la llengua grega, en concret l’estudi i la identificació dels ètims grecs, amplia el repertori lèxic de l’alumnat perquè adeqüe de manera més precisa els termes a les diferents situacions comunicatives. El tercer bloc, «Educació literària», integra tots els sabers implicats en la comprensió i la interpretació de textos literaris grecs, i contribuïx a la identificació i descripció d’universals formals i temàtics inspirats en models literaris clàssics mitjançant un enfocament intertextual. El quart bloc, «L’antiga Grècia», comprén les estratègies i els coneixements necessaris per a desenrotllar un esperit crític i humanista, i fomentar la reflexió sobre les semblances i les diferències entre passat i present. El quint bloc i últim, «Llegat i patrimoni», arreplega els coneixements, les destreses i les actituds que permeten l’aproximació a l’herència material i immaterial de la civilització grega per a reconéixer i apreciar el seu valor com a font d’inspiració, com a testimoniatge de la història i com una de les principals arrels de la cultura europea.

5.Las materias optativas Segunda Lengua Extranjera e Informática se deben ofrecer en los centros educativos públicos siempre que haya disponibilidad horaria de profesorado con destino definitivo en el centro para su impartición y no implique un incremento de plantilla.

II. Plurilingüisme. − Influència del llatí en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat. − Regles fonètiques en l’evolució del llatí a les llengües d’ensenyança. − Anàlisi i comprensió de formants llatins. Lèxic: lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí presents en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims d’origen llatí; expressions llatines integrades en les llengües modernes i el seu ús en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris...). Llatinismes d’ús freqüent. − Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació. − El llatí com a instrument que permet un millor coneixement de les llengües d’estudi i un acostament més fàcil a altres llengües modernes, romàniques i no romàniques. Paral·lelisme entre llengües romàniques i no romàniques. − Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen. − Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb parlants o estudiants de llatí en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua llatina com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres. − Expressions i lèxic específic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

Competència específica 2 2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant estratègies de reconeixement de formants llatins atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc. 2.2 Explicar canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat creixent que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a les llengües d’ensenyança, servint-se quan siga possible de la comparació amb altres llengües del seu repertori. 2.3 Explicar la relació del llatí amb les llengües modernes, amb l’anàlisi dels elements lingüístics comuns d’origen llatí i l’ús amb iniciativa d’estratègies i coneixements de les llengües i els llenguatges que conformen el repertori propi. 2.4 Analitzar críticament prejuís i estereotips lingüístics amb una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.

Competència específica 2 2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant estratègies de reconeixement de formants llatins atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc. 2.2 Explicar canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat creixent que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a les llengües d’ensenyança, servint-se quan siga possible de la comparació amb altres llengües del seu repertori. 2.3 Explicar la relació del llatí amb les llengües modernes, amb l’anàlisi dels elements lingüístics comuns d’origen llatí i l’ús amb iniciativa d’estratègies i coneixements de les llengües i els llenguatges que conformen el repertori propi. 2.4 Analitzar críticament prejuís i estereotips lingüístics amb una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.VOLUM Des dels orígens de la civilització, els éssers humans han necessitat crear objectes tridimensionals, tant per a respondre a necessitats funcionals, com moguts per intencions lúdiques, religioses o artístiques. En totes les produccions humanes pot rastrejar-se una intenció estètica, que unes vegades es produïx d'una manera intuïtiva i emocional i, unes altres, és el resultat d'un procés racional més o menys sofisticat. La matèria de Volum s'ocupa específicament de l'estudi de l'espai tridimensional en l'àmbit de l'expressió artística, tenint en compte les qualitats físiques, espacials, estructurals i volumètriques dels objectes.

Competència específica 2 2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant estratègies de reconeixement de formants llatins atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc. 2.2 Explicar canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat creixent que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a les llengües d’ensenyança, servint-se quan siga possible de la comparació amb altres llengües del seu repertori. 2.3 Explicar la relació del llatí amb les llengües modernes, amb l’anàlisi dels elements lingüístics comuns d’origen llatí i l’ús amb iniciativa d’estratègies i coneixements de les llengües i els llenguatges que conformen el repertori propi. 2.4 Analitzar críticament prejuís i estereotips lingüístics amb una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...). − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...). − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...). − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...). − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

Llatí té com a principal objectiu el desenrotllament d’una consciència crítica i humanista des de la qual poder comprendre i analitzar les aportacions de la civilització llatina a la identitat europea a través de la lectura i la comprensió de fonts primàries i de l’adquisició de tècniques de traducció que permeten a l’alumnat utilitzar estes fonts d’accés a l’Antiguitat romana com a instrument privilegiat per a conéixer, comprendre i interpretar els seus aspectes principals. Per això, la matèria es vertebra al voltant de tres eixos: el text, la seua comprensió i la seua traducció; l’aproximació crítica al món romà; i l’estudi del patrimoni i el llegat de la civilització llatina. La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització llatina, l’alumnat de Llatí localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, progressant en els coneixements de la fonètica, el lèxic, la morfologia i la sintaxi llatines sota la guia del docent. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de la situació– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi. Permet, a més, que l’alumnat entre en contacte amb les possibilitats que esta tasca oferix per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i l’ús de diferents recursos, tècniques i ferramentes.

Llatí té com a principal objectiu el desenrotllament d’una consciència crítica i humanista des de la qual poder comprendre i analitzar les aportacions de la civilització llatina a la identitat europea a través de la lectura i la comprensió de fonts primàries i de l’adquisició de tècniques de traducció que permeten a l’alumnat utilitzar estes fonts d’accés a l’Antiguitat romana com a instrument privilegiat per a conéixer, comprendre i interpretar els seus aspectes principals. Per això, la matèria es vertebra al voltant de tres eixos: el text, la seua comprensió i la seua traducció; l’aproximació crítica al món romà; i l’estudi del patrimoni i el llegat de la civilització llatina. La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització llatina, l’alumnat de Llatí localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, progressant en els coneixements de la fonètica, el lèxic, la morfologia i la sintaxi llatines sota la guia del docent. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de la situació– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi. Permet, a més, que l’alumnat entre en contacte amb les possibilitats que esta tasca oferix per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i l’ús de diferents recursos, tècniques i ferramentes.

Llatí té com a principal objectiu el desenrotllament d’una consciència crítica i humanista des de la qual poder comprendre i analitzar les aportacions de la civilització llatina a la identitat europea a través de la lectura i la comprensió de fonts primàries i de l’adquisició de tècniques de traducció que permeten a l’alumnat utilitzar estes fonts d’accés a l’Antiguitat romana com a instrument privilegiat per a conéixer, comprendre i interpretar els seus aspectes principals. Per això, la matèria es vertebra al voltant de tres eixos: el text, la seua comprensió i la seua traducció; l’aproximació crítica al món romà; i l’estudi del patrimoni i el llegat de la civilització llatina. La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització llatina, l’alumnat de Llatí localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, progressant en els coneixements de la fonètica, el lèxic, la morfologia i la sintaxi llatines sota la guia del docent. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de la situació– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi. Permet, a més, que l’alumnat entre en contacte amb les possibilitats que esta tasca oferix per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i l’ús de diferents recursos, tècniques i ferramentes.

Competència específica 1 1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 1.2 Seleccionar el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil. 1.3 Revisar i esmenar les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística. 1.4 Realitzar la lectura directa de textos llatins de dificultat adequada i identificar les unitats lingüístiques més freqüents de la llengua llatina, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics del llatí. 1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua llatina, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

II. Plurilingüisme. − Sistemes d’escriptura al llarg de la història. − Evolució del llatí: les llengües indoeuropees, etapes de la llengua llatina, llatí vulgar i llatí culte, llengua parlada i llengua escrita. − Influència del llatí en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat. − Regles fonètiques bàsiques en l’evolució del llatí a les llengües d’ensenyança. − Lèxic: lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí presents en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims d’origen llatí; expressions llatines integrades en les llengües modernes i el seu ús en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris...). Llatinismes d’ús freqüent. − Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació. − El llatí com a instrument que permet un millor coneixement de les llengües d’estudi i un acostament més fàcil a altres llengües modernes, romàniques i no romàniques. − Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen. − Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb parlants o estudiants de llatí en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua llatina com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres. − Expressions i lèxic específic bàsic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...). − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portafolis europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques bàsiques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...). − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portafolis europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques bàsiques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

Competència específica 2 2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant, de manera guiada, estratègies de reconeixement de formants llatins atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc. 2.2 Explicar canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat creixent que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a les llengües d’ensenyança, servint-se, quan siga possible, de la comparació amb altres llengües del repertori propi. 2.3 Explicar, de manera guiada, la relació del llatí amb les llengües modernes, analitzar els elements lingüístics comuns d’origen llatí i utilitzar de manera guiada estratègies i coneixements de les llengües i llenguatges que conformen el repertori de l’alumnat. 2.4 Identificar prejuís i estereotips lingüístics amb una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.

Competència específica 1 1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments adaptats o originals, de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil. 1.3 Revisar i esmenar de manera progressivament autònoma les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística. 1.4 Realitzar la lectura directa de textos llatins senzills i identificar les unitats lingüístiques bàsiques de la llengua llatina, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals del llatí. 1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua llatina, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

Competència específica 1 1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments adaptats o originals, de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes. 1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil. 1.3 Revisar i esmenar de manera progressivament autònoma les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística. 1.4 Realitzar la lectura directa de textos llatins senzills i identificar les unitats lingüístiques bàsiques de la llengua llatina, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals del llatí. 1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua llatina, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

3.Llegir, interpretar i comentar textos llatins de diferents gèneres i èpoques, i assumir el procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític, i de les seues influències artístiques, per a identificar-ne la genealogia i l’aportació a la literatura europea.

2.Distingir els formants llatins i explicar els canvis que hagen tingut lloc al llarg del temps, comparant-los amb els de les llengües d’ensenyança i altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per a deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat.

La traducció constituïx el nucli del procés d’aprenentatge de les llengües clàssiques. Amb esta finalitat, es proposa una progressió en l’aprenentatge per a conduir l’alumnat cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua llatina. A partir dels coneixements adquirits, l’alumnat traduïx, de manera progressivament autònoma, textos de dificultat adequada i gradual des del llatí a les llengües d’ensenyança, amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavorix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l’ampliació del repertori lèxic de l’alumnat. Complementari a la traducció com a mitjà de reflexió sobre la llengua és el procés de traducció inversa o retroversió. Són dos els enfocaments proposats per al desenrotllament d’esta competència específica. En primer lloc, la traducció com a procés que contribuïx a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a ferramenta i no com a finalitat, i el reforç de les estratègies d’anàlisi i identificació d’unitats lingüístiques de la llengua llatina, complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes quan esta siga possible. En segon lloc, la traducció com a mètode que afavorix el desenrotllament de la constància, la capacitat de reflexió i l’interés pel propi treball i la seua revisió, apreciant el seu valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques.

1.Traduir i comprendre textos llatins de dificultat creixent i justificar la traducció, identificar i analitzar els aspectes bàsics de la llengua llatina i les seues unitats lingüístiques i reflexionar sobre estes mitjançant la comparació amb les llengües d’ensenyança i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per a realitzar una lectura comprensiva, directa i eficaç i una interpretació raonada del seu contingut.

12.-Es modifica l’annex II, corresponent al currículum de les matèries comunes i de modalitat de Batxillerat, que queda amb la redacció següent:

D. Seguretat i ciberseguretat

Competència específica 4. 4.1. Analitzar i valorar críticament els beneficis i riscos de l’ús de sistemes informàtics i xarxes d’àrea local, identificar els principals riscos i amenaces per a la seguretat. 4.2. Adoptar conductes de seguretat activa i passiva per a la protecció de sistemes informàtics i xarxes d’àrea local. 4.3. Configurar contrasenyes, antivirus i tallafocs amb criteris que garantisquen l’actualització periòdica i la seguretat en sistemes informàtics i xarxes domèstiques.

Competència específica 3. 3.1. Aplicar tècniques de pensament computacional per a fer l’anàlisi lògica de problemes tècnics contextualitzats en situacions quotidianes de l’alumnat i dissenyar algorismes que oferisquen una solució adequada a estos problemes, valorant les diferents alternatives possibles. 3.2. Dissenyar l’estructura d’un programa informàtic que responga a una finalitat donada en situacions quotidianes de l’alumnat, i planificar i estructurar la seqüència de tasques o instruccions que haurien d’executar-se. 3.3. Desenrotllar programes i aplicacions senzilles, i implementar el codi corresponent en entorns de desenrotllament en almenys un llenguatge de programació estructurat. 3.4. Realitzar les operacions de compilació, depuració i correcció d’errors en programes desenrotllats en almenys un llenguatge de programació estructurat. 3.5. Realitzar desenrotllaments senzills en llenguatges orientats a la creació de llocs web i web dinàmica.

Competència específica 3. 3.1. Aplicar tècniques de pensament computacional per a fer l’anàlisi lògica de problemes tècnics contextualitzats en situacions quotidianes de l’alumnat i dissenyar algorismes que oferisquen una solució adequada a estos problemes, valorant les diferents alternatives possibles. 3.2. Dissenyar l’estructura d’un programa informàtic que responga a una finalitat donada en situacions quotidianes de l’alumnat, i planificar i estructurar la seqüència de tasques o instruccions que haurien d’executar-se. 3.3. Desenrotllar programes i aplicacions senzilles, i implementar el codi corresponent en entorns de desenrotllament en almenys un llenguatge de programació estructurat. 3.4. Realitzar les operacions de compilació, depuració i correcció d’errors en programes desenrotllats en almenys un llenguatge de programació estructurat. 3.5. Realitzar desenrotllaments senzills en llenguatges orientats a la creació de llocs web i web dinàmica.

Competència específica 3. 3.1. Aplicar tècniques de pensament computacional per a fer l’anàlisi lògica de problemes tècnics contextualitzats en situacions quotidianes de l’alumnat i dissenyar algorismes que oferisquen una solució adequada a estos problemes, valorant les diferents alternatives possibles. 3.2. Dissenyar l’estructura d’un programa informàtic que responga a una finalitat donada en situacions quotidianes de l’alumnat, i planificar i estructurar la seqüència de tasques o instruccions que haurien d’executar-se. 3.3. Desenrotllar programes i aplicacions senzilles, i implementar el codi corresponent en entorns de desenrotllament en almenys un llenguatge de programació estructurat. 3.4. Realitzar les operacions de compilació, depuració i correcció d’errors en programes desenrotllats en almenys un llenguatge de programació estructurat. 3.5. Realitzar desenrotllaments senzills en llenguatges orientats a la creació de llocs web i web dinàmica.

Competència específica 3. 3.1. Aplicar tècniques de pensament computacional per a fer l’anàlisi lògica de problemes tècnics contextualitzats en situacions quotidianes de l’alumnat i dissenyar algorismes que oferisquen una solució adequada a estos problemes, valorant les diferents alternatives possibles. 3.2. Dissenyar l’estructura d’un programa informàtic que responga a una finalitat donada en situacions quotidianes de l’alumnat, i planificar i estructurar la seqüència de tasques o instruccions que haurien d’executar-se. 3.3. Desenrotllar programes i aplicacions senzilles, i implementar el codi corresponent en entorns de desenrotllament en almenys un llenguatge de programació estructurat. 3.4. Realitzar les operacions de compilació, depuració i correcció d’errors en programes desenrotllats en almenys un llenguatge de programació estructurat. 3.5. Realitzar desenrotllaments senzills en llenguatges orientats a la creació de llocs web i web dinàmica.

Competència específica 2. 2.1. Identificar les principals aplicacions d’escriptori i de gestió de bases de dades, incloent les seues característiques i limitacions, i seleccionar l’alternativa més adequada per a una finalitat donada. 2.2. Realitzar operacions de consulta, inserció i actualització de bases de dades en bases de dades relacionals senzilles. 2.3. Connectar les bases de dades amb programes desenrotllats per a l’explotació de dades i la seua presentació amb un format concret.

Competència específica 2. 2.1. Identificar les principals aplicacions d’escriptori i de gestió de bases de dades, incloent les seues característiques i limitacions, i seleccionar l’alternativa més adequada per a una finalitat donada. 2.2. Realitzar operacions de consulta, inserció i actualització de bases de dades en bases de dades relacionals senzilles. 2.3. Connectar les bases de dades amb programes desenrotllats per a l’explotació de dades i la seua presentació amb un format concret.

Competència específica 2. 2.1. Identificar les principals aplicacions d’escriptori i de gestió de bases de dades, incloent les seues característiques i limitacions, i seleccionar l’alternativa més adequada per a una finalitat donada. 2.2. Realitzar operacions de consulta, inserció i actualització de bases de dades en bases de dades relacionals senzilles. 2.3. Connectar les bases de dades amb programes desenrotllats per a l’explotació de dades i la seua presentació amb un format concret.

Competència específica 2. 2.1. Identificar les principals aplicacions d’escriptori i de gestió de bases de dades, incloent les seues característiques i limitacions, i seleccionar l’alternativa més adequada per a una finalitat donada. 2.2. Realitzar operacions de consulta, inserció i actualització de bases de dades en bases de dades relacionals senzilles. 2.3. Connectar les bases de dades amb programes desenrotllats per a l’explotació de dades i la seua presentació amb un format concret.

Presentacions electròniques. Formats i plantilla. Text, imatges i multimèdia.

Competència específica 3. 3.1. Identificar l’estructura d’un programa informàtic i les seues diferents parts. 3.2. Conéixer les principals instruccions i característiques de la sintaxi d’almenys un llenguatge de programació estructurat.

Competència específica 2. 2.1. Aplicar de manera adequada les principals funcionalitats dels processadors de textos, fulls de càlcul, presentacions electròniques i altres aplicacions de generació de continguts, per a crear, reelaborar i integrar continguts digitals, en diferents formats, seleccionant les ferramentes més adequades per a cada funcionalitat. 2.2. Utilitzar en xicotets grups de treball ferramentes de treball col·laboratiu per a generar productes finals, en diferents formats. 2.3. Difondre i publicar, individualment i en grup, continguts i productes finals, utilitzant les ferramentes i aplicacions més adequades per a cada tasca. 2.4. Integrar l’ús de les principals aplicacions de generació de continguts com a ferramenta de generació de coneixement en les diferents activitats acadèmiques i personals.

Esta competència específica partix del coneixement, a través de la identificació dels principals riscos i amenaces tant en l’àmbit personal, que comprén aspectes com la salut o la privacitat, com en l’àmbit dels sistemes informàtics o en xarxa en l’àmbit domèstic. Per a fer front a estos riscos i amenaces, la competència també comprén, d’altra banda, la identificació de bones pràctiques i de mesures de prevenció i de seguretat, tant actives com passives, amb les quals puga fer-se front a les primeres o pal·liar-les. D’esta manera, en conjunt, l’alumnat ha de poder analitzar i valorar críticament els usos dels sistemes informàtics i en xarxa de caràcter domèstic, i desenrotllar actituds proactives cap a un ús ètic i que fomente el benestar digital de la ciutadania. A més dels coneixements i les actituds indicats, la competència també inclou habilitats manipulatives consistents en la configuració bàsica de determinats elements de les aplicacions i sistemes que permeten un ús segur i respectuós d’estos.

4.Exercir una ciutadania digital ètica i responsable, identificant els principals riscos i amenaces per a la salut i seguretat, així com les principals mesures i bones pràctiques per a fer-los front.

2.Generar, editar, emmagatzemar, publicar i explotar dades i continguts mitjançant aplicacions ofimàtiques d’escriptori, en el núvol, ferramentes de treball col·laboratiu, aplicacions d’intel·ligència artificial generativa i gestors de bases de dades. Esta competència específica suposa que l’alumnat adquirisca els coneixements i les habilitats per a manejar de manera autònoma i en grup diverses ferramentes digitals orientades a la creació, gestió i difusió d’informació.

Durant el segon curs de l’etapa, la competència específica suposa aprofundir en l’àmbit de la programació i de les habilitats pròpies del pensament computacional. L’alumnat analitzarà problemes i situacions en contextos de la vida acadèmica o quotidiana, i emprarà la creativitat per a fer anàlisis lògiques que deriven en el disseny d’algorismes que solucionen de manera adequada les situacions plantejades. Estos dissenys seran, posteriorment, objecte d’aplicació pràctica mitjançant el desenrotllament de programes senzills en almenys un llenguatge estructurat, en els quals l’alumnat implemente el codi i realitze les operacions de compilació, depuració, prova i correcció d’errors. Finalment,l’alumnat aplicarà i transferirà els coneixements i les habilitats prèviament adquirits a algun nou llenguatge orientat a la creació de llocs web i web dinàmica, i realitzarà també el desenrotllament de programes.

2.Generar, editar, emmagatzemar, publicar i explotar dades i continguts mitjançant aplicacions ofimàtiques d’escriptori, en el núvol, ferramentes de treball col·laboratiu, aplicacions d’intel·ligència artificial generativa i gestors de bases de dades. Esta competència específica suposa que l’alumnat adquirisca els coneixements i les habilitats per a manejar de manera autònoma i en grup diverses ferramentes digitals orientades a la creació, gestió i difusió d’informació.

2.Generar, editar, emmagatzemar, publicar i explotar dades i continguts mitjançant aplicacions ofimàtiques d’escriptori, en el núvol, ferramentes de treball col·laboratiu, aplicacions d’intel·ligència artificial generativa i gestors de bases de dades. Esta competència específica suposa que l’alumnat adquirisca els coneixements i les habilitats per a manejar de manera autònoma i en grup diverses ferramentes digitals orientades a la creació, gestió i difusió d’informació.

En l’annex VI del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, s’inclouen les matèriesValencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II,entre les quals hi ha continuïtat, en els termes que establix l’annex únic d’este decret.

Les humanitats i el plantejament d’una educació humanista en la civilització europea van intrínsecament lligades a la tradició i l’herència cultural de l’Antiguitat clàssica. Una educació humanista situa les persones i la seua dignitat com a valors fonamentals, guiant-les en l’adquisició de les competències que necessiten per a participar de manera efectiva en els processos democràtics, en el diàleg intercultural i en la societat en general. A través de l’aprenentatge d’aspectes relacionats amb la llengua, la cultura i la civilització gregues, la matèria de Grec permet fer una reflexió profunda sobre el present i sobre el paper que l’humanisme pot i deu exercir davant dels reptes i desafiaments del segle XXI. Esta matèria conté, a més, un valor instrumental per a l’aprenentatge de llengües, literatura, religió, història, filosofia, política o ciència, i proporciona un substrat cultural que permet comprendre el món, els esdeveniments i els sentiments, i que contribuïx a l’educació cívica i cultural de l’alumnat.

La traducció constituïx el nucli del procés d’aprenentatge de les llengües clàssiques.Amb esta finalitat, es proposa una progressió en l’aprenentatge per a conduir l’alumnat cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua grega. A partir dels coneixements adquirits, l’alumnat traduïx, de manera progressivament autònoma, textos de dificultat adequada i gradual des del grec a les llengües d’ensenyança, amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavorix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l’ampliació del repertori lèxic de l’alumnat. Complementari a la traducció com a mitjà de reflexió sobre la llengua és el procés de traducció inversa o retroversió. Són dos els enfocaments proposats per al desenrotllament d’esta competència específica. En primer lloc, la traducció com a procés que contribuïx a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a ferramenta i no com a finalitat, i el reforç de les estratègies d’anàlisis i identificació d’unitats lingüístiques de la llengua grega, complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes quan esta siga possible. En segon lloc, la traducció com a mètode que afavorix el desenrotllament de la constància, la capacitat de reflexió i l’interés pel propi treball i la seua revisió, i apreciar el seu valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques. Cal, a més, que l’alumnat aprenga a desenrotllar habilitats d’explicació i justificació de la traducció elaborada, atenent tant als mecanismes i les estructures lingüístiques de les llengües d’origen i destinació com a referències intratextuals i intertextuals que resulten essencials per a conéixer el context i el sentit del text. La mediació docent resulta ací imprescindible, així com una guia en l’ús de recursos i fonts bibliogràfiques d’utilitat. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici de reflexió sobre la llengua que es troba en la base de l’art i la tècnica de la traducció.

GREC

La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització grega, l’alumnat de Grec localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, i progressa en els coneixements de morfologia, sintaxi i lèxic grec amb la guia del professorat. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de l’activitat– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers bàsics per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi.

En primer lloc, s’ha efectuat una revisió en profunditat dels currículums de totes les matèries comunes i de modalitat de l’etapa de Batxillerat, que deriva en una nova redacció d’estos, esta vegada coherent amb la normativa bàsica, que s’inclou en el present decret. En esta revisió s’han observat incoherències entre els currículums establits per esta administració educativa en l’annex II del Decret 108/2022, de 5 d’agost, i els aspectes bàsics del currículum, que tenen caràcter de norma bàsica en el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril. Estes incoherències afecten els sabers bàsics i, en grau més alt, les competències específiques i els criteris d’avaluació associats a estes últimes. Addicionalment, esta coherència també té la pretensió d’harmonitzar els currículums d’esta comunitat autònoma amb els de la resta de l’Estat espanyol. Per a això, s’ha tingut en consideració que bona part de l’alumnat que conclou satisfactòriament esta etapa es presenta a les proves d’accés a la universitat, que constituïxen un procediment de concurrència competitiva en què s’han de garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i en el qual hi ha un accés als estudis superiors davall del paraigua d’un districte únic universitari a escala estatal. Estes proves d’accés a la universitat avaluaran el grau d’adquisició de les competències específiques de les matèries objecte d’avaluació a través de l’aplicació dels criteris d’avaluació que prevegen els currículums establits, tenint com a referència el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril.

s’ha observat que hi ha deficiències i incoherències que és necessari esmenar i, a més, es perceben aspectes que són millorables per a l’interés general per una educació de qualitat, la qual cosa comporta la modificació ineludible d’este decret. En primer lloc, s’ha efectuat una revisió en profunditat dels currículums de totes les matèries comunes i de modalitat de l’etapa de Batxillerat, que deriva en una nova redacció d’estos, esta vegada coherent amb la normativa bàsica, que s’inclou en el present decret. En esta revisió s’han observat incoherències entre els currículums establits per esta administració educativa en l’annex II del Decret 108/2022, de 5 d’agost, i els aspectes bàsics del currículum, que tenen caràcter de norma bàsica en el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril. Estes incoherències afecten els sabers bàsics i, en grau més alt, les competències específiques i els criteris d’avaluació associats a estes últimes. Addicionalment, esta coherència també té la pretensió d’harmonitzar els currículums d’esta comunitat autònoma amb els de la resta de l’Estat espanyol. Per a això, s’ha tingut en consideració que bona part de l’alumnat que conclou satisfactòriament esta etapa es presenta a les proves d’accés a la universitat,que constituïxen un procediment de concurrència competitiva en què s’han de garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i en el qual hi ha un accés als estudis superiors davall del paraigua d’un districte únic universitari a escala estatal. Estes proves d’accés a la universitat avaluaran el grau d’adquisició de les competències específiques de les matèries objecte d’avaluació a través de l’aplicació dels criteris d’avaluació que prevegen els currículums establits, tenint com a referència el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril.

Este decret s’estructura en un article únic, una disposició addicional, tres disposicions finals i un annex únic. En l’article únic s’efectua la modificació parcial del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, la nova redacció del qual s’inclou en l’annex únic. Les modificacions previstes en matèria d’ordenació acadèmica i en els currículums corresponents a matèries de primer curs de Batxillerat seran aplicables a partir del curs escolar 2026-2027, tal com indica la disposició final primera, mentres que les modificacions en els currículums corresponents a matèries de segon curs de Batxillerat seran aplicables a partir del curs escolar 2027-2028.

A més de les modificacions anteriors, el decret modifica la disposició addicional que regula les ensenyances de religió, per a dotar-la de coherència amb la nova normativa en matèria de plantilles docents. Finalment, la norma reflectirà tots estos canvis amb la consegüent modificació de tots els articles i annexos del decret implicats i arreplegarà algunes modificacions addicionals que constituïxen ajustos tècnics per a corregir algunes deficiències detectades o la finalitat de les quals és la millora de la redacció de determinats preceptes.

Per a facilitar la lectura del Projecte de Decret /2026, de __ de ____, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat, pot accedir al document en format PDF a través del següent enllaç: https://breu.gva.es/b/38S-k PROJECTE de DECRET xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat Preàmbul Article únic. Modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat 5 DISPOSICIÓ ADDICIONAL 6 DISPOSICIONS FINALS 6 Primera. Calendari d’implantació 6 Segona. Aplicació i desplegament 6 Tercera. Entrada en vigor 6 ANNEX ÚNIC 7 Preàmbul I L’article 27 de la Constitució Espanyola reconeix el dret fonamental a l’educació, i establix que l’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta. L’article 149.1.30 disposa que l’Estat té competència exclusiva sobre la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en esta matèria. L’article 53.1 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de l’ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposa l’article 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, conforme a l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria d’educació. La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, definix el currículum en l’article 6, apartat 1, com el conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada una de les ensenyances regulades en esta llei. Al seu torn, l’article 6, en els apartats 3, 4 i 5, assenyala que, amb la finalitat d’assegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents, el Govern, després de consultar les comunitats autònomes, fixarà, en relació amb els objectius, les competències, els continguts i els criteris d’avaluació, els aspectes bàsics del currículum, que constituïxen les ensenyances mínimes. Les ensenyances mínimes requeriran el 50 % dels horaris escolars per a les comunitats autònomes que tinguen llengua cooficial i el 60 % per a aquelles que no la tinguen. Les administracions educatives establiran el currículum de les diferents ensenyances regulades en la citada llei, del qual formaran part els aspectes bàsics assenyalats en apartats anteriors. Els centres docents desenrotllaran i completaran, si és el cas, el currículum de les diferents etapes i cicles en l’ús de la seua autonomia i tal com arreplega el capítol II del títol V de la llei. Quant a les ensenyances de Batxillerat, el capítol IV del títol I de la Llei orgànica 2/2006 citada regula estes ensenyances. Al seu torn, la disposició final sexta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, concreta que les normes d’esta llei podran ser desplegades per les comunitats autònomes, a excepció de les relatives a les matèries la regulació de les quals encomana al Govern o que corresponen a l’Estat. El Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’establixen l’ordenació i les ensenyances mínimes de Batxillerat, arreplega per a cada matèria les competències específiques previstes per a l’etapa, així com els criteris d’avaluació i els sabers bàsics establits per a cada curs. A més, el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, en la disposició final segona, establix el caràcter bàsic d’esta norma, a excepció de l’annex III, relatiu a les situacions d’aprenentatge. La concreció de la normativa anterior sobre l’ordenació i el currículum de les ensenyances de Batxillerat es va dur a terme en la Comunitat Valenciana mitjançant el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, i la Correcció d’errors del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 26 d’octubre de 2022. II Per l’experiència obtinguda en l’aplicació del Decret 108

DISPOSICIÓN ADICIONAL

Segunda. Aplicación y desarrollo Se autoriza a la persona titular de la conselleria competente en materia de educación para dictar todas las disposiciones que sean necesarias para la aplicación y el desarrollo de lo que dispone este decreto.

4.Se modifica el artículo 21.6, que queda redactado en los siguientes términos: “6.El proyecto educativo, a través de la concreción curricular, asegurará el dominio de las competencias del alumnado. Se elaborará teniendo en cuenta las exigencias, las expectativas, las posibilidades y las limitaciones del contexto socioeducativo y demolingüístico del centro y del entorno donde se ubica.”5.Se modifica el artículo 22, que queda redactado en los siguientes términos: “Artículo 22.Concreción curricular de centro y propuestas pedagógicas

3.El aprendizaje de las lenguas se planteará desde una perspectiva competencial, mediante situaciones de aprendizaje que planteen un enfoque comunicativo en contextos reales para favorecer el proceso natural de adquisición de las lenguas. Asimismo, dicho aprendizaje se planteará a través de los enfoques metodológicos centrados en el tratamiento integrado de lenguas y del tratamiento integrado de las lenguas y contenidos (TILC). En el caso de la lengua extranjera, se priorizará la comprensión, la mediación, la expresión y la interacción oral en la lengua extranjera y la creación de situaciones de aprendizaje que faciliten al alumnado la transferibilidad de las competencias adquiridas.”.

4.La dirección de los centros educativos públicos, de acuerdo con las funciones atribuidas al Claustro y al Consejo Escolar, establecidas en la normativa que regula la organización y el funcionamiento de los centros públicos que imparten enseñanzas de educación secundaria obligatoria, bachillerato y formación profesional, y la titularidad de los centros privados, establecerán la oferta de las materias optativas. A tal efecto, en los centros educativos públicos deberán atenderse los criterios de la demanda del alumnado, la disponibilidad de profesorado con destino definitivo en el centro, el carácter progresivo del currículo de determinadas materias a lo largo de los diferentes cursos, y también las posibilidades organizativas y la disponibilidad de recursos. Además, en el caso de la Segunda Lengua Extranjera, la oferta deberá atender el criterio de dar continuidad al alumnado que la haya cursado con anterioridad.

“5.En la medida de lo posible y dentro del respeto de las competencias de cada administración pública y órgano administrativo, los espacios exteriores contarán con elementos naturales que permitan actuar e interactuar con el medio natural y social.”

“4.La programación de aula deberá incluir los elementos siguientes para cada una de las materias y grupos: a) Las situaciones de aprendizaje adaptadas a las características del grupo. b) Los criterios de evaluación asociados a las situaciones de aprendizaje planteadas. c) La organización de los espacios de aprendizaje. d) La distribución del tiempo. e) La selección y organización de los recursos y materiales. f) Las medidas de atención para la respuesta educativa para la inclusión del alumnado. g) Los instrumentos de evaluación, de recogida de información y modelos de registro. Sin perjuicio de lo anterior, las programaciones de aula podrán ser objeto de adaptación y modificación a lo largo del curso escolar en función de las circunstancias de cada grupo de alumnado.”

5.La propuesta pedagógica de cada departamento, de acuerdo con la línea pedagógica acordada y en función de las características del alumnado y del entorno del centro, concretará los elementos del currículo establecidos para cada materia en los anexos II y III para planificar la acción educativa. Así mismo, para la valoración general del progreso del alumnado incluirá los instrumentos de recogida de información sobre el nivel de logro del alumnado y los criterios de calificación cualitativa y cuantitativa, a la vez que contemplará las medidas de respuesta educativa para la inclusión.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURALLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

10.- Es modifica la disposició addicional primera, que queda redactada en els termes següents: “Primera. Ensenyances de religió 1.Les ensenyances de religió s’inclouran en el Batxillerat d’acord amb el que establix la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. 2.Els centres garantiran que, en el període de matrícula, l’alumnat major d’edat, o quan este siga menor edat els pares, mares, tutors o tutores de l’alumnat, puga manifestar si este alumnat vol cursar o no ensenyances de Religió. Els centres docents disposaran les mesures organitzatives perquè els alumnes i les alumnes, o els seus representants legals quan siguen menors d’edat, que no hagen optat per cursar ensenyances de Religió reben la deguda atenció educativa. Esta atenció serà planificada i programada pels centres de manera que es dirigisquen al desenrotllament dels elements transversals de les competències a través de la realització de projectes significatius per a l’alumnat. 3.La determinació del currículum de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les autoritats religioses corresponents. 4.L’avaluació de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat haja subscrit acords de cooperació s’ajustarà al que estos establixen, entenent que l’avaluació es farà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres matèries.

3.-Es modifica l’article 19, que queda redactat en els termes següents: “Article 19. Ensenyança de llengües 1.L’ús i la proporció de les llengües oficials i de la llengua estrangera com a llengües vehiculars en l’ensenyança en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana s’ajustarà al que establix la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i a les normes específiques que la despleguen.

1.En el currículo de cada materia se definen las competencias específicas, los saberes básicos, y los criterios de evaluación. La definición de todos estos elementos se indica en el artículo 2 de este decreto. 2.En el anexo II de este decreto se fija el currículo de las materias comunes y de modalidad, de acuerdo con la estructura siguiente: a) Presentación de la materia. b) Competencias específicas de cada materia y descripción de cada una de estas. c) Saberes básicos de cada materia, para cada curso. d) Criterios de evaluación asociados a cada competencia específica, para cada curso. […]”2.Se modifica el artículo 16, que queda redactado en los siguientes términos: “Artículo 16.Materias optativas

La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

1.En cada curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa segons el que es disposa a continuació: a) En primer curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera I, Informàtica I, Biologia Humana i Salut, i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de Batxillerat que es detallen en l’epígraf c d’este apartat. b) En segon curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera II, Informàtica II, Activitat Física per a la Salut i el Desenrotllament Personal, el treball experimental en Física i Química i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de Batxillerat que es detallen en l’epígraf c d’este apartat. c) Els centres, fent ús de la seua autonomia, podran oferir les matèries optatives següents en primer o segon curs de Batxillerat: Comunicació Audiovisual, Cultura Jurídica i Democràtica, Descobrint les Nostres Arrels Clàssiques, Geografia i Història Valencianes, Gestió de Projectes d’Emprenedoria, Imatge i So, Psicologia, Producció Musical i Unió Europea. Estes matèries únicament podran ser cursades per l’alumnat en un dels dos cursos de Batxillerat.

Preàmbul

Valencià: Llengua i Literatura II Llengua Castellana i Literatura II Criteris d’avaluació Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. Competència específica 2 2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats propis de diferents àmbits analitzant la interacció entre els diferents codis. 2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats avaluant la seua qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats. Competència específica 3 3.1 Realitzar exposicions i argumentacions orals formals extenses en les quals s’arrepleguen diferents punts de vista, amb diferent grau de planificació sobre temes d’interés científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, i ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència, cohesió i el registre adequat en diferents suports, i utilitzar de manera eficaç recursos verbals i no verbals. 3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística. Competència específica 4 4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura. 4.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats avaluant la seua qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats. Competència específica 5 5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta. 5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical. Competència específica 6 6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interés acadèmic, personal o social que impliquen localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb especial atenció a la gestió del seu emmagatzematge i recuperació, així com a l’avaluació de la seua fiabilitat i pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual. 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisis, contrast i verificació, fent ús de les ferramentes adequades i mantenint una actitud crítica davant dels possibles biaixos de la informació. Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals. Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura. Competència específica 9 9.1 Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i interlingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús. 9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic. 9.3 Elaborar i presentar els resultats de xicotets projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formular hipòtesis i establir generalitzacions utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques. Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social. Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. B. Comunicació Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents: Context: components del fet comunicatiu − Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació). Gèneres discursius − Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació. − Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics. − Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Processos − Interacció oral i escrita de caràcter formal. Prendre i cedir la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística. − Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text. − Producció oral formal: Planificació i busca d’informació, pràctica o assaig, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada. − Comprensió lectora: Sentit global del text i relació entre les seues parts. Estratègies de lectura profunda o interpretativa i crítica de textos literaris i no literaris en entorns digitals i analògics. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text. − Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports. Alfabetització informacional: Busca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. La gestió de continguts, l’emmagatzematge i la recuperació de la informació rellevant. Fonts d’informació de caràcter acadèmic. Fonts documentals de l’entorn. Ferramentes digitals per al treball col·laboratiu i la comunicació. Detecció i identificació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Notícies falses i verificació de fets. Hàbits i conductes per a la comunicació segura en entorns virtuals. Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics − Formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat. − Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació. − Connectors, marcadors discursius i altres procediments lexicosemàntics i gramaticals que contribuïxen a la cohesió del text. − Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals. − Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital. − Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seua relació amb el significat. C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

En l’annex VI del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, s’inclouen les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, entre les quals hi ha continuïtat, en els termes que establix l’annex únic d’este decret.

Els sabers bàsics s’organitzen en quatre blocs. El primer, «Les llengües i els seus parlants», aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística subratllant els fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i les diferències entre varietats dialectals, sociolectes i registres, a fi de combatre de manera argumentada prejuís i estereotips lingüístics. El segon bloc, «Comunicació», integra tots els sabers implicats en la comunicació oral i escrita i l’alfabetització informacional i mediàtica, i els vertebra entorn de la realització de tasques de producció, recepció i anàlisi crítica de textos, amb especial atenció a la producció de textos acadèmics i a la recepció crítica de textos procedents dels mitjans de comunicació, així com als processos d’investigació que han d’acompanyar els dos exercicis. El tercer bloc, «Educació literària», arreplega els sabers i experiències necessaris per a la consolidació de l’hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, el desenrotllament d’habilitats d’interpretació de textos literaris, l’expressió de valoracions argumentades sobre estos i el coneixement de l’evolució, configuració i interrelació entre textos a través de la lectura en profunditat d’algunes obres rellevants de la literatura en les dos llengües oficials. Convida al disseny, per a cada un dels cursos, d’itineraris lectors que seran objecte de lectura guiada en l’aula, i que inscriuen els textos en el seu context de producció i en la tradició cultural, al mateix temps que bastixen ponts amb els contextos contemporanis de recepció. El quart bloc, «Reflexió sobre la llengua», proposa abordar l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica a través de processos d’indagació, i establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua, a partir de la reflexió i de la comunicació de conclusions amb el metallenguatge adequat.

En el disseny del currículum d’esta matèria, s’ha tingut en consideració que la matèria puga resultar d’interés i ser cursada per alumnat de qualsevol de les modalitats de l’etapa de Batxillerat. Per a això, s’ha optat per la definició d’unes competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics de caràcter transversal en els dos cursos, si bé en el segon curs es combina esta transversalitat amb alguns aspectes amb major especialització en l’àmbit tecnològic. D’esta manera, la matèria contribuïx a ampliar l’autonomia personal de l’alumnat, desenrotlla la seua capacitat d’anàlisi i fomenta el seu desenrotllament integral com a ciutadans i ciutadanes capaces de moure’s millor en un món en constant canvi i d’adaptar-se a este. Per a això, el currículum s’estructura en quatre competències específiques, quatre blocs de sabers bàsics en cada curs i els corresponents criteris d’avaluació associats a les competències específiques.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres rellevants d’autores i autors de la literatura universal contemporània en les dos llengües oficials que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres rellevants d’autores i autors de la literatura universal contemporània en les dos llengües oficials que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal,a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Els sabers bàsics s’organitzen en quatre blocs. El primer, «Les llengües i els seus parlants», aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística subratllant els fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i les diferències entre varietats dialectals, sociolectes i registres, a fi de combatre de manera argumentada prejuís i estereotips lingüístics. El segon bloc, «Comunicació», integra tots els sabers implicats en la comunicació oral i escrita i l’alfabetització informacional i mediàtica, i els vertebra entorn de la realització de tasques de producció, recepció i anàlisi crítica de textos, amb especial atenció a la producció de textos acadèmics i a la recepció crítica de textos procedents dels mitjans de comunicació, així com als processos d’investigació que han d’acompanyar els dos exercicis. El tercer bloc, «Educació literària», arreplega els sabers i experiències necessaris per a la consolidació de l’hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, el desenrotllament d’habilitats d’interpretació de textos literaris, l’expressió de valoracions argumentades sobre estos i el coneixement de l’evolució, configuració i interrelació entre textos a través de la lectura en profunditat d’algunes obres rellevants de la literatura en les dos llengües oficials. Convida al disseny, per a cada un dels cursos, d’itineraris lectors que seran objecte de lectura guiada en l’aula, i que inscriuen els textos en el seu context de producció i en la tradició cultural, al mateix temps que bastixen ponts amb els contextos contemporanis de recepció. El quart bloc, «Reflexió sobre la llengua», proposa abordar l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica a través de processos d’indagació, i establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua, a partir de la reflexió i de la comunicació de conclusions amb el metallenguatge adequat.

A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, el present decret és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, de manera que genera un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud, que facilite el seu coneixement i comprensió. La norma s’enquadra dins de la distribució de competències exclusives de l’Estat establides per l’article 149.1.30a de la Constitució Espanyola i de les competències reconegudes en la Comunitat Valenciana en matèria educativa en l’article 53 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i en la disposició final sexta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

complementos

Para cada competencia específica se formulan criterios de evaluación que establecen el nivel de desempeño esperado en cada uno de los cursos. Tienen un claro enfoque competencial y atienden tanto a los procesos como a los productos, lo que reclama herramientas e instrumentos de evaluación variados y con capacidad diagnóstica y de mejora. Dado el enfoque competencial de la educación lingüística, la gradación entre los dos cursos no se establece tanto mediante una distribución diferenciada de saberes, sino en función de la mayor o menor complejidad de los textos, de las habilidades de interpretación o de producción requeridas, del metalenguaje necesario para la reflexión sobre los usos, o del grado de autonomía conferido a los estudiantes. De ahí que tanto los saberes básicos como los criterios de evaluación guarden paralelismo en los dos cursos y continuidad evidente con los de etapas precedentes.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres rellevants d’autores i autors de la literatura universal contemporània en les dos llengües oficials que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

“4.La programación de aula deberá incluir los elementos siguientes para cada una de las materias y grupos: a)Las situaciones de aprendizaje adaptadas a las características del grupo. b) Los criterios de evaluación asociados a las situaciones de aprendizaje planteadas. c) La organización de los espacios de aprendizaje. d) La distribución del tiempo. e) La selección y organización de los recursos y materiales. f) Las medidas de atención para la respuesta educativa para la inclusión del alumnado. g) Los instrumentos de evaluación, de recogida de información y modelos de registro. Sin perjuicio de lo anterior, las programaciones de aula podrán ser objeto de adaptación y modificación a lo largo del curso escolar en función de las circunstancias de cada grupo de alumnado.”

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

“5.En la medida de lo posible y dentro del respeto de las competencias de cada administración pública y órgano administrativo, los espacios exteriores contarán con elementos naturales que permitan actuar e interactuar con el medio natural y social.”

1.-Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 9, que queden redactats en els termes següents: “Article 9. Elements del currículum 1.En el currículum de cada matèria es definixen les competències específiques, els sabers bàsics i els criteris d’avaluació. La definició de tots estos elements s’indica en l’article 2 d’este decret.

6.La Inspección de Educación supervisará la concreción curricular del centro y las propuestas pedagógicas de departamento, de acuerdo con los planes de actuación determinados por la Administración educativa.”

“4.La programación de aula deberá incluir los elementos siguientes para cada una de las materias y grupos: a) Las situaciones de aprendizaje adaptadas a las características del grupo. b) Los criterios de evaluación asociados a las situaciones de aprendizaje planteadas. c) La organización de los espacios de aprendizaje. d) La distribución del tiempo. e) La selección y organización de los recursos y materiales. f) Las medidas de atención para la respuesta educativa para la inclusión del alumnado. g) Los instrumentos de evaluación, de recogida de información y modelos de registro. Sin perjuicio de lo anterior, las programaciones de aula podrán ser objeto de adaptación y modificación a lo largo del curso escolar en función de las circunstancias de cada grupo de alumnado.”

Las situaciones de aprendizaje adaptadas a las características del grupo

4.Se modifica el artículo 21.6, que queda redactado en los siguientes términos: “6.El proyecto educativo, a través de la concreción curricular, asegurará el dominio de las competencias del alumnado.Se elaborará teniendo en cuenta las exigencias, las expectativas, las posibilidades y las limitaciones del contexto socioeducativo y demolingüístico del centro y del entorno donde se ubica.”

1.La concreción curricular es un documento que forma parte del proyecto educativo del centroy cuya elaboración corresponderá a la Comisión de coordinación pedagógica (COCOPE), o quien tenga atribuidas sus funciones en el caso de centros privados, de acuerdo con los criterios establecidos por el claustro.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres rellevants d’autores i autors de la literatura universal contemporània en les dos llengües oficials que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixena la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

En l’annex VI del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, s’inclouen les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II,entre les quals hi ha continuïtat, en els termes que establix l’annex únic d’este decret.

Finalment, s’ha de propiciar que tot este aprenentatge se sustente en una comprensió crítica dels fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüències que puguen tindre al respecte els diferents models de convivència lingüística. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

1.Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, i la seua riquesa dialectal, així com de la reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per a afavorir la reflexió interlingüística, per a refutar els estereotips i prejuís lingüístics i per a valorar esta diversitat com a font de patrimoni cultural.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal,a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

En l’annex VI del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, s’inclouen les matèriesValencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, entre les quals hi ha continuïtat, en els termes que establix l’annex únic d’este decret.

La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entreles obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI,i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

L’article 27 de la Constitució Espanyola reconeix el dret fonamental a l’educació, i establix que l’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta. L’article 149.1.30 disposa que l’Estat té competència exclusiva sobre la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en esta matèria.

L’article 27 de la Constitució Espanyola reconeix el dret fonamental a l’educació, i establix que l’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta. L’article 149.1.30 disposa que l’Estat té competència exclusiva sobre la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en esta matèria.

1.En el currículo de cada materia se definen las competencias específicas, los saberes básicos, y los criterios de evaluación. La definición de todos estos elementos se indica en el artículo 2 de este decreto. 2.En el anexo II de este decreto se fija el currículo de las materias comunes y de modalidad, de acuerdo con la estructura siguiente: a) Presentación de la materia. b) Competencias específicas de cada materia y descripción de cada una de estas. c) Saberes básicos de cada materia, para cada curso. d) Criterios de evaluación asociados a cada competencia específica, para cada curso. […]”

Les competències específiques de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura en Batxillerat marquen una progressió respecte a les de l’Educació Secundària Obligatòria, de les quals es partix en esta nova etapa. L’aprofundiment respecte a l’etapa anterior consistix en una major consciència teòrica i metodològica per a analitzar la realitat, així com en la mobilització d’un conjunt major de coneixements, articulats a través d’instruments d’anàlisi que ajuden a construir i a estructurar el coneixement explícit sobre els fenòmens lingüístics i literaris tractats. Es proposa, també, afavorir una aproximació àmplia a la cultura, que aprofundisca en esta etapa en la relació contínua entre el passat i el present.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània en les dos llengües oficials i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

1.-Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 9, que queden redactats en els termes següents: “Article 9. Elements del currículum 1.En el currículum de cada matèria es definixen les competències específiques, els sabers bàsics i els criteris d’avaluació. La definició de tots estos elements s’indica en l’article 2 d’este decret.

3.-Es modifica l’article 19, que queda redactat en els termes següents: “Article 19. Ensenyança de llengües 1.L’ús i la proporció de les llengües oficials i de la llengua estrangera com a llengües vehiculars en l’ensenyança en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana s’ajustarà al que establix la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i a les normes específiques que la despleguen.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

1.Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, i la seua riquesa dialectal, així com de la reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per a afavorir la reflexió interlingüística, per a refutar els estereotips i prejuís lingüístics i per a valorar esta diversitat com a font de patrimoni cultural.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

4.Es modifica l’article 21.6, que queda redactat en els termes següents: “6. El projecte educatiu, a través de la concreció curricular, assegurarà el domini de les competències de l’alumnat. S’elaborarà tenint en compte les exigències, les expectatives, les possibilitats i les limitacions del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i de l’entorn a on se situa.”

En primer lloc, s’ha efectuat una revisió en profunditat dels currículums de totes les matèries comunes i de modalitat de l’etapa de Batxillerat, que deriva en una nova redacció d’estos, esta vegada coherent amb la normativa bàsica, que s’inclou en el present decret. En esta revisió s’han observat incoherències entre els currículums establits per esta administració educativa en l’annex II del Decret 108/2022, de 5 d’agost, i els aspectes bàsics del currículum, que tenen caràcter de norma bàsica en el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril. Estes incoherències afecten els sabers bàsics i, en grau més alt, les competències específiques i els criteris d’avaluació associats a estes últimes.

En l’annex VI del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, s’inclouen les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, entre les quals hi ha continuïtat, en els termes que establix l’annex únic d’este decret.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

L’objectiu de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, recepció i interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que pose les paraules al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’esta manera, les matèries contribuïxen a la progressió en el desenrotllament de totes les competències arreplegades en el perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyança bàsica.

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent. L’objectiu de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, recepció i interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que pose les paraules al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’esta manera, les matèries contribuïxen a la progressió en el desenrotllament de totes les competències arreplegades en el perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyança bàsica.

S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de manera col·laborativa, consulte fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes d’investigació, especialment sobre temes del mateix currículum o de les obres literàries llegides. Estos processos d’investigació han de tendir a l’abordatge autònom de la seua planificació, gestió i emmagatzematge de la informació per a la seua recuperació òptima, i del respecte a les convencions de presentació establides (índex, organització en epígrafs, procediments de cita, notes a peu de pàgina, bibliografia i bibliografia web), al mateix temps que al desenrotllament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge. La biblioteca escolar, com a espai creatiu d’aprenentatge, serà l’entorn ideal per a l’adquisició d’esta competència.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar lesraons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuísi estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

Economia; Formació i Orientació Laboral; Geografia i Història (En els centres en els quals hi haja professorat de l’especialitat de Geografia i Història, Economia i Formació i Orientació Laboral, s’ha de seguir este orde de prelació).

3.Els centres desenrotllaran, completaran, adequaran i concretaran el currículum que establix este decret i l’adaptaran a les característiques de l’alumnat, així com a la seua realitat socioeducativa.

Valencià: Llengua i Literatura I Llengua Castellana i Literatura I

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Valencià:Llengua i Literatura I Llengua Castellana i Literatura I

2.En l’annex II d’este decret es fixa el currículum de les matèries comunes i de modalitat, d’acord amb l’estructura següent: a) Presentació de la matèria. b) Competències específiques de cada matèria i descripció de cada una d’estes. c) Sabers bàsics de cada matèria, per a cada curs. d) Criteris d’avaluació associats a cada competència específica, per a cada curs. […]”

Article únic. Modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat 5

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

10.- Es modifica la disposició addicional primera, que queda redactada en els termes següents: “Primera. Ensenyances de religió 1.Les ensenyances de religió s’inclouran en el Batxillerat d’acord amb el que establix la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. 2.Els centres garantiran que, en el període de matrícula, l’alumnat major d’edat, o quan este siga menor edat els pares, mares, tutors o tutores de l’alumnat, puga manifestar si este alumnat vol cursar o no ensenyances de Religió. Els centres docents disposaran les mesures organitzatives perquè els alumnes i les alumnes, o els seus representants legals quan siguen menors d’edat, que no hagen optat per cursar ensenyances de Religió reben la deguda atenció educativa. Esta atenció serà planificada i programada pels centres de manera que es dirigisquen al desenrotllament dels elements transversals de les competències a través de la realització de projectes significatius per a l’alumnat. 3.La determinació del currículum de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les autoritats religioses corresponents. 4.L’avaluació de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat haja subscrit acords de cooperació s’ajustarà al que estos establixen, entenent que l’avaluació es farà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres matèries.

2.-Es modifica l’article 16, que queda redactat en els termes següents: “Article 16. Matèries optatives

En les diferents ordenacions del sistema educatiu, els coneixements relatius a la Unió Europea s’han impartit integrades en el context de matèries relacionades amb la història o l’economia. No obstant això, a causa de la importància dels reptes que ha de superar la Unió Europea a curt i mitjà termini, es considera necessari crear un espai propi en el currículum educatiu.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

Valencià: Llengua i Literatura I Llengua Castellana i Literatura I

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea. − Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. − L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. − El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides. − El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica. − Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume. − El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració. − La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea. − Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. − L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. − El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides. − El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica. − Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume. − El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració. − La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea. − Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. − L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. −El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides. − El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica. − Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume. − El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració. − La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea. − Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. − L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. − El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides. − El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica. − Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume. − El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració. − La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

3.-Es modifica l’article 19, que queda redactat en els termes següents: “Article 19. Ensenyança de llengües 1.L’ús i la proporció de les llengües oficials i de la llengua estrangera com a llengües vehiculars en l’ensenyança en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana s’ajustarà al que establix la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i a les normes específiques que la despleguen.

5.Les matèries optatives Segona Llengua Estrangera i Informàtica s’han d’oferir en els centres educatius públics sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a impartir-les i no implique un increment de plantilla.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiadai altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Valencià: Llengua i Literatura II Llengua Castellana i Literatura II

4.Se modifica el artículo 21.6, que queda redactado en los siguientes términos: “6.El proyecto educativo, a través de la concreción curricular, asegurará el dominio de las competencias del alumnado.Se elaborará teniendo en cuenta las exigencias, las expectativas, las posibilidades y las limitaciones del contexto socioeducativo y demolingüístico del centro y del entorno donde se ubica.”

3.El aprendizaje de las lenguas se planteará desdeuna perspectiva competencial, mediante situaciones de aprendizaje que planteen un enfoque comunicativo en contextos reales para favorecer el proceso natural de adquisición de las lenguas. Asimismo, dicho aprendizaje se planteará a través de los enfoques metodológicos centrados en el tratamiento integrado de lenguas y del tratamiento integrado de las lenguas y contenidos (TILC). En el caso de la lengua extranjera, se priorizará la comprensión, la mediación, la expresión y la interacción oral en la lengua extranjera y la creación de situaciones de aprendizaje que faciliten al alumnado la transferibilidad de las competencias adquiridas.”.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de laliteratura contemporània en les dos llengües oficials i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiadaque susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

D. Reflexión sobre la lengua Elaboración de conclusiones propias sobre el funcionamiento del sistema lingüístico con un metalenguaje específico a partir de la observación, comparación y clasificación de unidades comunicativas y del contraste entre lenguas, atendiendo a los siguientes saberes: − Diferencias relevantes e intersecciones entre lengua oral y lengua escrita, atendiendo a aspectos sintácticos, léxicos y pragmáticos. − La lengua como sistema interconectado con diferentes niveles: fonológico, morfológico, sintáctico y semántico. − Distinción entre la forma (categorías gramaticales) y la función de las palabras (funciones sintácticas de la oración simple y compuesta). − Relación entre la estructura semántica (significados verbales y argumentos) y sintáctica (sujeto, predicado y complementos) de la oración simple y compuesta en función del propósito comunicativo. − Procedimientos de adquisición y formación de palabras y reflexión sobre los cambios en su significado. Las relaciones semánticas entre palabras. Valores denotativos y connotativos en función de su adecuación al contexto y el propósito comunicativo. − Uso autónomo de diccionarios, manuales de gramática y otras fuentes de consulta para obtener información gramatical de carácter general.

B. Comunicación Estrategias de producción, comprensión y análisis crítico de textos orales, escritos y multimodales de diferentes ámbitos con atención conjunta a los siguientes aspectos: 1.Contexto. − Componentes del hecho comunicativo: grado de formalidad de la situación y carácter público o privado; distancia social entre los interlocutores; propósitos comunicativos e interpretación de intenciones; canal de comunicación y elementos no verbales de la comunicación; estrategias para adaptar el discurso a la situación comunicativa (adecuación). 2.Géneros discursivos − Propiedades textuales: coherencia, cohesión y adecuación. − Géneros discursivos propios del ámbito educativo. Los textos académicos. − Géneros discursivos propios del ámbito social. Las redes sociales y medios de comunicación. 3.Procesos − Interacción oral y escrita de carácter formal. Tomar y dejar la palabra. Cooperación conversacional y cortesía lingüística. − Comprensión oral: sentido global del texto y relación entre sus partes, selección y retención de la información relevante. La intención del emisor. Detección de los usos discriminatorios del lenguaje verbal y no verbal. Valoración de la forma y contenido del texto. − Producción oral formal: planificación y búsqueda de información, práctica o ensayo, textualización y revisión. Adecuación a la audiencia y al tiempo de exposición. Elementos no verbales. Rasgos discursivos y lingüísticos de la oralidad formal. La deliberación oral argumentada. − Comprensión lectora: Sentido global del texto y relación entre sus partes. Estrategias de lectura profunda o interpretativa y crítica de textos literarios y no literarios en entornos digitales y analógicos. La intención del emisor. Detección de los usos discriminatorios del lenguaje verbal e icónico. Valoración de la forma y contenido del texto. − Producción escrita. Proceso de elaboración: planificación, redacción, revisión y edición en diferentes soportes. − Alfabetización informacional: Búsqueda autónoma y selección de la información con criterios de fiabilidad, calidad y pertinencia; análisis, valoración, reorganización y síntesis de la información en esquemas propios y transformación en conocimiento; comunicación y difusión de la información reelaborada de manera creativa y respetuosa con la propiedad intelectual. Fuentes de información de carácter académico. Fuentes documentales del entorno. Herramientas digitales para la gestión de contenidos, el trabajo colaborativo y la comunicación. Tipos de buscadores y su funcionamiento. Detección e identificación de riesgos de desinformación, manipulación y vulneración de la privacidad en la red. Noticias falsas y verificación de hechos. El ciberanzuelo. Hábitos y conductas para la comunicación segura en entornos virtuales. Etiqueta digital. Identidad digital. 4.Reconocimiento y uso discursivo de los elementos lingüísticos. − Formas lingüísticas para la expresión de la subjetividad y de la objetividad. − Recursos lingüísticos para adecuar el registro a la situación de comunicación. − Conectores, marcadores discursivos y otros procedimientos léxico-semánticos y gramaticales que contribuyen a la cohesión del texto. − Relaciones entre las formas verbales como procedimientos de cohesión del texto, con especial atención a la valoración y al uso de los tiempos verbales. − Corrección lingüística y revisión ortográfica, gramatical y tipográfica de los textos. Uso eficaz de diccionarios, manuales de consulta y de correctores ortográficos en soporte analógico o digital. − Los signos de puntuación como mecanismo organizador del texto escrito y su relación con el significado.

Las situaciones de aprendizaje de las materias de Valenciano: Lengua y Literatura y Lengua Castellana y Literatura deben entrenar al alumnado en el uso delas herramientas que le permitirán responder a los retos de la sociedad del siglo XXI, que demanda personas cultas, críticas y bien informadas; capaces de hacer un uso eficaz y ético de las palabras; respetuosas hacia las diferencias; competentes para ejercer una ciudadanía digital activa; con capacidad para adquirir información y transformarla en conocimiento, y para aprender por sí mismas, colaborar y trabajar en equipo; creativas y emprendedoras; y comprometidas con el desarrollo sostenible y la salvaguarda del patrimonio artístico y cultural, la defensa de los derechos humanos, y la convivencia igualitaria, inclusiva, pacífica y democrática.

2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Las materias de Valenciano: Lengua y Literatura y Lengua Castellana y Literatura mantienen en Bachillerato una continuidad con la etapa anterior, al tiempo que establecen unos fines específicos en consonancia con los objetivos de esta etapa. Así, la educación lingüística y literaria debe contribuir a la madurez personal e intelectual de los jóvenes; brindar los conocimientos, habilidades y actitudes que les permitan participar en la vida social y ejercer la ciudadanía democrática de manera ética y responsable, así como capacitarlos para el acceso a la formación superior y al futuro profesional de manera competente.

Competencia específica 3. 3.1 Realizar exposiciones y argumentaciones orales formales extensas en las que se recojan diferentes puntos de vista, con diferente grado de planificación sobre temas de interés científico y cultural y de relevancia académica y social ajustándose a las convenciones propias de cada género discursivo y hacerlo con fluidez, rigor, coherencia, cohesión y el registro adecuado en diferentes soportes, utilizando de manera eficaz recursos verbales y no verbales. 3.2 Participar de manera activa y adecuada en interacciones orales (formales e informales) y en el trabajo en equipo con actitudes de escucha activa y estrategias de cooperación conversacional y cortesía lingüística.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides mitjançant l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre els clàssics de la literatura valenciana i espanyola objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques clàssiques o contemporànies, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura. 8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’empren les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

Competencia específica 2. 2.1Identificar el sentido global, la estructura, la información relevante en función de las necesidades comunicativas y la intención del emisor en textos orales y multimodales especializados propios de diferentes ámbitos analizando la interacción entre los diferentes códigos. 2.2 Valorar la forma y el contenido de textos orales y multimodales especializados evaluando su calidad, fiabilidad e idoneidad del canal utilizado, así como la eficacia de los procedimientos comunicativos empleados.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides mitjançant l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre els clàssics de la literatura valenciana i espanyola objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques clàssiques o contemporànies, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura. 8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’empren les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

7.- Es modifica l’article 26.5, que queda redactat en els termes següents: “5. En la mesura que siga possible i dins del respecte de les competències de cada administració pública i òrgan administratiu, els espais exteriors disposaran dels elements naturals que permeten actuar i interactuar amb el medi natural i social.”

6.La Inspecció d’Educació supervisarà la concreció curricular del centre i les propostes pedagògiques de departament, d’acord amb els plans d’actuació determinats per l’Administració educativa.”

PROJECTE de DECRET xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat

CIÈNCIES GENERALS En la societat actual, multitud d'aspectes estan relacionats amb l'activitat científica, tant en el camp sanitari com en el tecnològic, el social i divulgatiu. Posseir una formació científica sòlida permet a cada individu defendre una opinió fonamentada davant de fets que poden resultar controvertits i que formen part del dia a dia del nostre món. Esta matèria oferix a l'alumnat una formació bàsica en les quatre disciplines científiques fonamentals. A més, l'enfocament interdisciplinari característic de l'ensenyança STEM conferix al currículum un caràcter unificador que posa en evidència que les diferents ciències no són més que una especialització dins del conjunt global i coherent que és el coneixement científic. De fet, en el desenrotllament de la investigació com a activitat laboral els científics i científiques relacionen coneixements, destreses i actituds de totes les disciplines per a enriquir els seus estudis i contribuir d'una manera més eficient al progrés de la societat.

Competències específiques

6.Analitzar la funció de les principals biomolècules, bioelements i les seues estructures i interaccions bioquímiques, argumentant sobre la seua importància en els organismes vius per a explicar les característiques macroscòpiques d'estos a partir de les moleculars.

1.En cada curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa segons el que es disposa a continuació: a) En primer curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera I, Informàtica I, Biologia Humana i Salut, i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de Batxillerat que es detallen en l’epígraf c d’este apartat. b) En segon curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera II, Informàtica II, Activitat Física per a la Salut i el Desenrotllament Personal, el treball experimental en Física i Química i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de Batxillerat que es detallen en l’epígraf c d’este apartat. c) Els centres, fent ús de la seua autonomia, podran oferir les matèries optatives següents en primer o segon curs de Batxillerat: Comunicació Audiovisual, Cultura Jurídica i Democràtica, Descobrint les Nostres Arrels Clàssiques, Geografia i Història Valencianes, Gestió de Projectes d’Emprenedoria, Imatge i So, Psicologia, Producció Musical i Unió Europea. Estes matèries únicament podran ser cursades per l’alumnat en un dels dos cursos de Batxillerat.

Sabers bàsics A. Projecte científic − Hipòtesis, preguntes, problemes i conjectures: plantejament amb perspectiva científica. Planificació i execució de projectes d'investigació en equip. − Estratègies per a la busca d'informació, col·laboració, comunicació i interacció amb institucions científiques: ferramentes digitals, formats de presentació de processos, resultats i idees (diapositives, gràfics, vídeos, pòsters, informes i altres). Fonts veraces d'informació científica. − Fonts fiables d'informació: busca, reconeixement i utilització. − Experiències científiques de laboratori o de camp: disseny, planificació i realització. Contrast d'hipòtesis. Controls experimentals. − Mètodes d'anàlisis de resultats científics: organització, representació i ferramentes estadístiques. Ús dels controls propis de les experiències científiques per a obtindre resultats objectius i fiables. − Estratègies de comunicació científica: vocabulari científic, formats (informes, vídeos, models, gràfics i altres) i ferramentes digitals. − La labor científica i les persones dedicades a la ciència: contribució a les ciències biològiques, geològiques i ambientals i importància social. El paper de la dona en la ciència. − L'evolució històrica del saber científic: la ciència com a labor col·lectiva, interdisciplinària i en contínua construcció. B. Ecologia i sostenibilitat − El medi ambient com a motor econòmic i social: importància de l'avaluació d'impacte ambiental i de la gestió sostenible de recursos i residus. La relació entre la salut mediambiental, humana i d'altres éssers vius: una sola salut (one health). − La sostenibilitat de les activitats quotidianes: ús d'indicadors de sostenibilitat, estils de vida compatibles i coherents amb un model de desenrotllament sostenible. Concepte de petjada ecològica. − Iniciatives locals i globals per a promoure un model de desenrotllament sostenible. − La dinàmica dels ecosistemes: composició, fluxos d'energia, cicles de la matèria (carboni, nitrogen, fòsfor i sofre), interdependència i relacions tròfiques. Resolució de problemes. − El canvi climàtic: la seua relació amb el cicle del carboni, causes i conseqüències sobre la salut, l'economia, l'ecologia i la societat. Estratègies i ferramentes per a afrontar-lo: mitigació i adaptació. − La pèrdua de biodiversitat: causes i conseqüències ambientals i socials. − El problema dels residus. Els compostos xenobiòtics: els plàstics i els seus efectes sobre la naturalesa i sobre la salut humana i d'altres éssers vius. La prevenció i gestió adequada dels residus. − Iniciatives de tipus local i global per a afrontar els problemes de tipus ecosocial. Els objectius de desenrotllament sostenible com a referent. C. Història de la Terra i la vida − El temps geològic: magnitud, escala i mètodes de datació. Problemes de datació absoluta i relativa. − La història de la Terra: principals esdeveniments geològics. − Mètodes i principis per a l'estudi del registre geològic: reconstrucció de la història geològica d'una zona. Principis geològics. − La història de la vida en la Terra: principals canvis en els grans grups d'éssers vius i justificació des de la perspectiva evolutiva. − Els principals grups taxonòmics: característiques fonamentals i comparació. Importància de la conservació de la biodiversitat. Causes i conseqüències ambientals i socials de la pèrdua de biodiversitat. D. La dinàmica i composició terrestres − Estructura, dinàmica i funcions de l'atmosfera. − Estructura, dinàmica i funcions de la hidrosfera. − Estructura, composició i dinàmica de la geosfera. Mètodes d'estudi directes i indirectes. − Els processos geològics interns, el relleu i la seua relació amb la tectònica de plaques. Tipus de vores, relleus, activitat sísmica i volcànica i roques resultants en cada un d'estos. − Els processos geològics externs: agents causals i conseqüències sobre el relleu. Formes principals de modelatge del relleu i geomorfologia. − L'edafogènesi: factors i processos formadors del sòl. L'edafodiversitat i importància de la seua conservació. − Els riscos naturals: relació amb els processos geològics i les activitats humanes. Estratègies de predicció, prevenció i correcció. − Classificació i identificació de les roques: segons el seu origen i composició. El cicle litològic. − Classificació quimicoestructural i identificació de minerals i roques. − La importància dels minerals i les roques: usos quotidians. La seua explotació i ús responsable. Impactes associats a la seua extracció i ús. − La importància de la conservació del patrimoni geològic. E. Fisiologia i histologia animal − La funció de nutrició: importància biològica i estructures implicades en diferents grups taxonòmics. − La funció de relació: fisiologia i funcionament dels sistemes de coordinació (nerviós i endocrí), dels receptors sensorials, i dels òrgans efectors. − La funció de reproducció: importància biològica, tipus i estructures implicades en diferents grups taxonòmics. F. Fisiologia i histologia vegetal − La funció de nutrició: la fotosíntesi, el seu balanç general i importància per a la vida en la Terra. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. − La saba bruta i la saba elaborada: composició, formació i mecanismes de transport. − La funció de relació: tipus de respostes dels vegetals a estímuls i influència de les fitohormones (auxines, citoquinines, etilé, etc.). − La funció de reproducció: la reproducció sexual i asexual, rellevància evolutiva, els cicles biològics, tipus de reproducció asexual, processos implicats en la reproducció sexual (pol·linització, fecundació, dispersió de la llavor i el fruit) i la seua relació amb l'ecosistema. − Les adaptacions dels vegetals al medi: relació entre estes i l'ecosistema en el qual es desenrotllen. Reconeixement, a partir de l'observació, d'estructures d'adaptació. G. Els microorganismes i formes acel·lulars −  Microbiologia. Classificació dels microorganismes. Formes acel·lulars. − Els eubacteris i els arqueobacteris: diferències. − El metabolisme bacterià: exemples d'importància ecològica (simbiosi i cicles biogeoquímics). − Els microorganismes com a agents causals de malalties infeccioses: zoonosi i epidèmies. − El cultiu de microorganismes: tècniques d'esterilització i cultiu. − Mecanismes de transferència genètica horitzontal en bacteris: el problema de la resistència a antibiòtics. − Les formes acel·lulars (virus, viroides i prions): característiques, mecanismes d'infecció i importància biològica. − Biotecnologia. Importància dels microorganismes en processos industrials i en biotecnologia ambiental.

BIOLOGIA, GEOLOGIA I CIÈNCIES AMBIENTALS La matèria de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals s'orienta a la consecució i millora de sis competències específiques pròpies de les ciències que són la concreció dels descriptors operatius per a l'etapa, derivats al seu torn de les huit competències clau que constituïxen l'eix vertebrador del currículum. Estes competències específiques poden resumir-se en el següent: interpretar i transmetre informació científica i argumentar sobre esta; localitzar i avaluar críticament informació científica; aplicar els mètodes científics en projectes d'investigació; resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, geològiques i mediambientals; promoure iniciatives relacionades amb la salut i la sostenibilitat i analitzar el registre geològic. El treball de les competències específiques d'esta matèria i l'adquisició dels seus sabers bàsics contribuïxen al desenrotllament de totes les competències clau i a satisfer, com s'explica a continuació, diversos dels objectius de l'etapa i amb això al creixement emocional de l'alumnat i a la seua futura integració social i professional.

Competència específica 6. 6.1 Explicar les característiques i processos vitals dels éssers vius mitjançant l'anàlisi de les seues biomolècules, de les interaccions bioquímiques entre estes i de les seues reaccions metabòliques. 6.2 Aplicar metodologies analítiques en el laboratori utilitzant els materials adequats amb precisió. Sabers bàsics A. Les biomolècules. − Les biomolècules orgàniques i inorgàniques: característiques generals i diferències. − L'aigua i les sals minerals: relació entre les seues característiques químiques i funcions biològiques. − Els glúcids. Característiques químiques, isomeries, enllaços i funcions dels monosacàrids (pentoses, hexoses en les seues formes lineals i cícliques), disacàrids i polisacàrids amb major rellevància biològica. − Els monosacàrids (pentoses i hexoses): característiques químiques, formes lineals i cícliques, isomeries, enllaços i funcions. − Els disacàrids i polisacàrids: exemples amb més rellevància biològica. − Els lípids saponificables i no saponificables: característiques químiques, tipus, diferències i funcions biològiques. − Les proteïnes: característiques químiques, estructura, funció biològica, paper biocatalitzador. Enzims. − Les vitamines i sals: funció biològica com a cofactors enzimàtics i importància de la seua incorporació en la dieta. − Els àcids nucleics: tipus, característiques químiques, estructura i funció biològica. − La relació entre els bioelements i biomolècules i la salut. Estils de vida saludables. B. Genètica molecular. − Mecanisme de replicació de l'ADN: model procariota. − Etapes de l'expressió gènica: model procariota. El codi genètic: característiques i resolució de problemes. − Les mutacions: la seua relació amb la replicació de l'ADN, l'evolució i la biodiversitat. − Regulació de l'expressió gènica: la seua importància en la diferenciació cel·lular. − Els genomes procariota i eucariota: característiques generals i diferències. C. Biologia cel·lular. − La teoria cel·lular: implicacions biològiques. − La microscòpia òptica i electrònica: imatges, poder de resolució i tècniques de preparació de mostres. Reconeixement d'estructures cel·lulars. − La membrana plasmàtica: ultraestructura i propietats. − El procés osmòtic: repercussió sobre la cèl·lula animal, vegetal i procariota. − El transport a través de la membrana plasmàtica: mecanismes (difusió simple i facilitada, transport actiu, endocitosi i exocitosi) i tipus de molècules transportades amb cada un d'estos. Els orgànuls cel·lulars eucariotes i procariotes: funcions bàsiques. − El cicle cel·lular: fases i mecanismes de regulació. − La mitosi i la meiosi: fases i funció biològica. Estructura i tipus de cromosomes. − El càncer: relació amb les mutacions i amb l'alteració del cicle cel·lular. Correlació entre el càncer i determinats hàbits perjudicials. La importància dels estils de vida saludables. D. Metabolisme. − Concepte de metabolisme. Classificació dels organismes segons la seua forma de nutrició. − Conceptes d'anabolisme i catabolisme: diferències. − Processos implicats en la respiració cel·lular anaeròbica (glucòlisi i fermentació) i aeròbica (β-oxidació dels àcids grassos, cicle de Krebs, cadena de transport d'electrons i fosforilació oxidativa). − Metabolismes aeròbic i anaeròbic: càlcul comparatiu dels seus rendiments energètics. − Principals rutes d'anabolisme heteròtrof (síntesi d'aminoàcids, proteïnes i àcids grassos) i autòtrof (fotosíntesi i quimiosíntesi): importància biològica. E. Biotecnologia. − Tècniques d'enginyeria genètica i les seues aplicacions: PCR, enzims de restricció, clonació molecular, CRISPR-CAS9, etc. − Importància i repercussions de la biotecnologia: aplicacions en salut, agricultura, medi ambient, nous materials, indústria alimentària, etc. El paper destacat dels microorganismes. F. Immunologia. − Concepte d'immunitat. − Les barreres externes: la seua importància pel fet de dificultar l'entrada de patògens. − Immunitat innata i específica: diferències. − Immunitat humoral i cel·lular: mecanismes d'acció. − Immunitat artificial i natural, passiva i activa: mecanismes de funcionament. − Malalties infeccioses: fases. Vacunes i ús adequat dels antibiòtics. − Principals patologies del sistema immunitari: causes i rellevància clínica. Immunoteràpia.

5.Analitzar críticament determinades accions relacionades amb la sostenibilitat i la salut, basant-se en els fonaments de la biologia molecular, per a argumentar sobre la importància d'adoptar estils de vida sostenibles i saludables.

3.Analitzar treballs d'investigació o divulgació relacionats amb les ciències biològiques, comprovant-ne amb sentit crític la veracitat o si han seguit els passos dels mètodes científics, per a avaluar la fiabilitat de les seues conclusions. El pensament crític és probablement una de les destreses més importants per al desenrotllament humà i la base de l'esperit de superació i millora. En l'àmbit científic és essencial, entre altres, per a la revisió per parells del treball d'investigació, que és el pilar sobre el qual se sustenten el rigor i la veracitat de la ciència. Encara que el pensament crític ha de començar a treballar-se des de les primeres etapes educatives, aconseguix un grau de desenrotllament significatiu en Batxillerat i el progrés en esta competència específica contribuïx a millorar-lo. A més, l'anàlisi de les conclusions d'un treball científic en relació als resultats observables implica mobilitzar en l'alumnat no sols el pensament crític sinó també les destreses comunicatives i digitals i el raonament lògic. Així mateix, l'actitud analítica i el cultiu del dubte raonable, que es desenrotllen a través d'esta competència específica, són útils en contextos no científics i preparen l'alumnat per al reconeixement de fal·làcies, notícies falses i informació pseudocientífica i per a formar-se una opinió pròpia basada en raonaments i evidències, de manera que es contribuint així positivament a la seua integració personal i professional i a la seua participació en la societat democràtica.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

Context: components del fet comunicatiu − Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació).

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

Competència específica 4 4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura. 4.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats avaluant la seua qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya iles seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

Competència específica 5 5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys de manera individual o entre iguals, o mitjançant altres instruments de consulta. 5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets delsdialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de laliteratura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

Finalment, s’ha de propiciar que tot este aprenentatge se sustente en una comprensió crítica dels fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüènciesque puguen tindre al respecte els diferents models de convivència lingüística. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlenllengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

La diversitat lingüística de la major part dels contextos escolars i la innegable necessitat d’unaeducació plurilingüe per a tot l’alumnat convida al tractament integrat de les llengües com la millor via per a estimular no sols la reflexió interlingüística, sinó també l’aproximació als usos socials reals, en els quals sovint s’han de manejar simultàniament dos llengües o més.

La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

Formació i Orientació Laboral

1.Llegir obres de la literatura dramàtica o vore la seua posada en escena, atenent tant les relacions internes dels elements constitutius del gènere i les seues funcions en les obres com les relacions externes de les obres amb el seu context de producció i la seua inscripció en la tradició cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura dramàtica i per a estimular l’expressió artística.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.