Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

4.Es modifica l’article 21.6, que queda redactat en els termes següents: “6. El projecte educatiu, a través de la concreció curricular, assegurarà el domini de les competències de l’alumnat. S’elaborarà tenint en compte les exigències, les expectatives, les possibilitats i les limitacions del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i de l’entorn a on se situa.”

Article únic. Modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat 5

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

10.- Es modifica la disposició addicional primera, que queda redactada en els termes següents: “Primera. Ensenyances de religió 1.Les ensenyances de religió s’inclouran en el Batxillerat d’acord amb el que establix la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. 2.Els centres garantiran que, en el període de matrícula, l’alumnat major d’edat, o quan este siga menor edat els pares, mares, tutors o tutores de l’alumnat, puga manifestar si este alumnat vol cursar o no ensenyances de Religió. Els centres docents disposaran les mesures organitzatives perquè els alumnes i les alumnes, o els seus representants legals quan siguen menors d’edat, que no hagen optat per cursar ensenyances de Religió reben la deguda atenció educativa. Esta atenció serà planificada i programada pels centres de manera que es dirigisquen al desenrotllament dels elements transversals de les competències a través de la realització de projectes significatius per a l’alumnat. 3.La determinació del currículum de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les autoritats religioses corresponents. 4.L’avaluació de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat haja subscrit acords de cooperació s’ajustarà al que estos establixen, entenent que l’avaluació es farà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres matèries.

2.-Es modifica l’article 16, que queda redactat en els termes següents: “Article 16. Matèries optatives

En les diferents ordenacions del sistema educatiu, els coneixements relatius a la Unió Europea s’han impartit integrades en el context de matèries relacionades amb la història o l’economia. No obstant això, a causa de la importància dels reptes que ha de superar la Unió Europea a curt i mitjà termini, es considera necessari crear un espai propi en el currículum educatiu.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

Valencià: Llengua i Literatura I Llengua Castellana i Literatura I

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea. − Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. − L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. − El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides. − El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica. − Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume. − El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració. − La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

3.Els centres desenrotllaran, completaran, adequaran i concretaran el currículum que establix este decret i l’adaptaran a les característiques de l’alumnat, així com a la seua realitat socioeducativa.

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea. − Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. − L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. − El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides. − El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica. − Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume. − El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració. − La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea. − Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. − L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. −El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides. − El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica. − Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume. − El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració. − La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea. − Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. − L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. − El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides. − El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica. − Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume. − El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració. − La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

Els sabers bàsics s’organitzen en quatre blocs. El primer, «Les llengües i els seus parlants», aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística subratllant els fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i les diferències entre varietats dialectals, sociolectes i registres, a fi de combatre de manera argumentada prejuís i estereotips lingüístics. El segon bloc, «Comunicació», integra tots els sabers implicats en la comunicació oral i escrita i l’alfabetització informacional i mediàtica, i els vertebra entorn de la realització de tasques de producció, recepció i anàlisi crítica de textos, amb especial atenció a la producció de textos acadèmics i a la recepció crítica de textos procedents dels mitjans de comunicació, així com als processos d’investigació que han d’acompanyar els dos exercicis. El tercer bloc, «Educació literària», arreplega els sabers i experiències necessaris per a la consolidació de l’hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, el desenrotllament d’habilitats d’interpretació de textos literaris, l’expressió de valoracions argumentades sobre estos i el coneixement de l’evolució, configuració i interrelació entre textos a través de la lectura en profunditat d’algunes obres rellevants de la literatura en les dos llengües oficials. Convida al disseny, per a cada un dels cursos, d’itineraris lectors que seran objecte de lectura guiada en l’aula, i que inscriuen els textos en el seu context de producció i en la tradició cultural, al mateix temps que bastixen ponts amb els contextos contemporanis de recepció. El quart bloc, «Reflexió sobre la llengua», proposa abordar l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica a través de processos d’indagació, i establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua, a partir de la reflexió i de la comunicació de conclusions amb el metallenguatge adequat.

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

3.-Es modifica l’article 19, que queda redactat en els termes següents: “Article 19. Ensenyança de llengües 1.L’ús i la proporció de les llengües oficials i de la llengua estrangera com a llengües vehiculars en l’ensenyança en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana s’ajustarà al que establix la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i a les normes específiques que la despleguen.

5.Les matèries optatives Segona Llengua Estrangera i Informàtica s’han d’oferir en els centres educatius públics sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a impartir-les i no implique un increment de plantilla.

3.-Es modifica l’article 19, que queda redactat en els termes següents: “Article 19. Ensenyança de llengües 1.L’ús i la proporció de les llengües oficials i de la llengua estrangera com a llengües vehiculars en l’ensenyança en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana s’ajustarà al que establix la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i a les normes específiques que la despleguen.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiadai altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori,contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

Valencià: Llengua i Literatura II Llengua Castellana i Literatura II

4.Se modifica el artículo 21.6, que queda redactado en los siguientes términos: “6.El proyecto educativo, a través de la concreción curricular, asegurará el dominio de las competencias del alumnado.Se elaborará teniendo en cuenta las exigencias, las expectativas, las posibilidades y las limitaciones del contexto socioeducativo y demolingüístico del centro y del entorno donde se ubica.”

3.El aprendizaje de las lenguas se planteará desdeuna perspectiva competencial, mediante situaciones de aprendizaje que planteen un enfoque comunicativo en contextos reales para favorecer el proceso natural de adquisición de las lenguas. Asimismo, dicho aprendizaje se planteará a través de los enfoques metodológicos centrados en el tratamiento integrado de lenguas y del tratamiento integrado de las lenguas y contenidos (TILC). En el caso de la lengua extranjera, se priorizará la comprensión, la mediación, la expresión y la interacción oral en la lengua extranjera y la creación de situaciones de aprendizaje que faciliten al alumnado la transferibilidad de las competencias adquiridas.”.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de laliteratura contemporània en les dos llengües oficials i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal,a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Esta competència té la funció de desenrotllar habilitats d’interpretació que permeten l’accés a obres rellevants del patrimoni literari, faciliten la verbalització d’un juí de valor argumentat sobre les lectures, i ajuden a construir un mapa cultural que conjugue horitzons nacionals, europeus i universals, i relacione les obres literàries amb altres manifestacions artístiques i culturals. Per a aconseguir una fruïció conscient i elaborada de la lectura, serà necessari establir itineraris formatius de progrés amb lectures guiades, sobre els quals aprehendre el funcionament del fenomen literari, aprofundir en la noció d’historicitat i de jerarquia entre textos, i sustentar l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres. No es tracta d’escometre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida en l’aula. A fi d’afavorir la indagació entorn de l’evolució del fenomen literari i a la connexió entre obres, els títols triats aniran acompanyats d’un conjunt de textos que ajuden a entendre tant la seua contextualització històrica i cultural, com el seu lloc en la tradició literària, la història de les seues interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals. Es tracta, en fi, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida en l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari —que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— per a mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament de la literatura, i de les relacions que s’establixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de la seua capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present. Així mateix, s’ha de propiciar la creació de textos literaris amb consciència d’estil respectant les convencions formals dels diversos gèneres.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiadaque susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides mitjançant l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre els clàssics de la literatura valenciana i espanyola objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques clàssiques o contemporànies, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura. 8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’empren les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

10.- Es modifica la disposició addicional primera, que queda redactada en els termes següents: “Primera. Ensenyances de religió 1.Les ensenyances de religió s’inclouran en el Batxillerat d’acord amb el que establix la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. 2.Els centres garantiran que, en el període de matrícula, l’alumnat major d’edat, o quan este siga menor edat els pares, mares, tutors o tutores de l’alumnat, puga manifestar si este alumnat vol cursar o no ensenyances de Religió. Els centres docents disposaran les mesures organitzatives perquè els alumnes i les alumnes, o els seus representants legals quan siguen menors d’edat, que no hagen optat per cursar ensenyances de Religió reben la deguda atenció educativa. Esta atenció serà planificada i programada pels centres de manera que es dirigisquen al desenrotllament dels elements transversals de les competències a través de la realització de projectes significatius per a l’alumnat. 3.La determinació del currículum de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les autoritats religioses corresponents. 4.L’avaluació de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat haja subscrit acords de cooperació s’ajustarà al que estos establixen, entenent que l’avaluació es farà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres matèries.

7.- Es modifica l’article 26.5, que queda redactat en els termes següents: “5. En la mesura que siga possible i dins del respecte de les competències de cada administració pública i òrgan administratiu, els espais exteriors disposaran dels elements naturals que permeten actuar i interactuar amb el medi natural i social.”

6.La Inspecció d’Educació supervisarà la concreció curricular del centre i les propostes pedagògiques de departament, d’acord amb els plans d’actuació determinats per l’Administració educativa.”

PROJECTE de DECRET xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat

CIÈNCIES GENERALS En la societat actual, multitud d'aspectes estan relacionats amb l'activitat científica, tant en el camp sanitari com en el tecnològic, el social i divulgatiu. Posseir una formació científica sòlida permet a cada individu defendre una opinió fonamentada davant de fets que poden resultar controvertits i que formen part del dia a dia del nostre món. Esta matèria oferix a l'alumnat una formació bàsica en les quatre disciplines científiques fonamentals. A més, l'enfocament interdisciplinari característic de l'ensenyança STEM conferix al currículum un caràcter unificador que posa en evidència que les diferents ciències no són més que una especialització dins del conjunt global i coherent que és el coneixement científic. De fet, en el desenrotllament de la investigació com a activitat laboral els científics i científiques relacionen coneixements, destreses i actituds de totes les disciplines per a enriquir els seus estudis i contribuir d'una manera més eficient al progrés de la societat.

Competències específiques

6.Analitzar la funció de les principals biomolècules, bioelements i les seues estructures i interaccions bioquímiques, argumentant sobre la seua importància en els organismes vius per a explicar les característiques macroscòpiques d'estos a partir de les moleculars.

1.En cada curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa segons el que es disposa a continuació: a) En primer curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera I, Informàtica I, Biologia Humana i Salut, i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de Batxillerat que es detallen en l’epígraf c d’este apartat. b) En segon curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera II, Informàtica II, Activitat Física per a la Salut i el Desenrotllament Personal, el treball experimental en Física i Química i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de Batxillerat que es detallen en l’epígraf c d’este apartat. c) Els centres, fent ús de la seua autonomia, podran oferir les matèries optatives següents en primer o segon curs de Batxillerat: Comunicació Audiovisual, Cultura Jurídica i Democràtica, Descobrint les Nostres Arrels Clàssiques, Geografia i Història Valencianes, Gestió de Projectes d’Emprenedoria, Imatge i So, Psicologia, Producció Musical i Unió Europea. Estes matèries únicament podran ser cursades per l’alumnat en un dels dos cursos de Batxillerat.

Sabers bàsics A. Projecte científic − Hipòtesis, preguntes, problemes i conjectures: plantejament amb perspectiva científica. Planificació i execució de projectes d'investigació en equip. − Estratègies per a la busca d'informació, col·laboració, comunicació i interacció amb institucions científiques: ferramentes digitals, formats de presentació de processos, resultats i idees (diapositives, gràfics, vídeos, pòsters, informes i altres). Fonts veraces d'informació científica. − Fonts fiables d'informació: busca, reconeixement i utilització. − Experiències científiques de laboratori o de camp: disseny, planificació i realització. Contrast d'hipòtesis. Controls experimentals. − Mètodes d'anàlisis de resultats científics: organització, representació i ferramentes estadístiques. Ús dels controls propis de les experiències científiques per a obtindre resultats objectius i fiables. − Estratègies de comunicació científica: vocabulari científic, formats (informes, vídeos, models, gràfics i altres) i ferramentes digitals. − La labor científica i les persones dedicades a la ciència: contribució a les ciències biològiques, geològiques i ambientals i importància social. El paper de la dona en la ciència. − L'evolució històrica del saber científic: la ciència com a labor col·lectiva, interdisciplinària i en contínua construcció. B. Ecologia i sostenibilitat − El medi ambient com a motor econòmic i social: importància de l'avaluació d'impacte ambiental i de la gestió sostenible de recursos i residus. La relació entre la salut mediambiental, humana i d'altres éssers vius: una sola salut (one health). − La sostenibilitat de les activitats quotidianes: ús d'indicadors de sostenibilitat, estils de vida compatibles i coherents amb un model de desenrotllament sostenible. Concepte de petjada ecològica. − Iniciatives locals i globals per a promoure un model de desenrotllament sostenible. − La dinàmica dels ecosistemes: composició, fluxos d'energia, cicles de la matèria (carboni, nitrogen, fòsfor i sofre), interdependència i relacions tròfiques. Resolució de problemes. − El canvi climàtic: la seua relació amb el cicle del carboni, causes i conseqüències sobre la salut, l'economia, l'ecologia i la societat. Estratègies i ferramentes per a afrontar-lo: mitigació i adaptació. − La pèrdua de biodiversitat: causes i conseqüències ambientals i socials. − El problema dels residus. Els compostos xenobiòtics: els plàstics i els seus efectes sobre la naturalesa i sobre la salut humana i d'altres éssers vius. La prevenció i gestió adequada dels residus. − Iniciatives de tipus local i global per a afrontar els problemes de tipus ecosocial. Els objectius de desenrotllament sostenible com a referent. C. Història de la Terra i la vida − El temps geològic: magnitud, escala i mètodes de datació. Problemes de datació absoluta i relativa. − La història de la Terra: principals esdeveniments geològics. − Mètodes i principis per a l'estudi del registre geològic: reconstrucció de la història geològica d'una zona. Principis geològics. − La història de la vida en la Terra: principals canvis en els grans grups d'éssers vius i justificació des de la perspectiva evolutiva. − Els principals grups taxonòmics: característiques fonamentals i comparació. Importància de la conservació de la biodiversitat. Causes i conseqüències ambientals i socials de la pèrdua de biodiversitat. D. La dinàmica i composició terrestres − Estructura, dinàmica i funcions de l'atmosfera. − Estructura, dinàmica i funcions de la hidrosfera. − Estructura, composició i dinàmica de la geosfera. Mètodes d'estudi directes i indirectes. − Els processos geològics interns, el relleu i la seua relació amb la tectònica de plaques. Tipus de vores, relleus, activitat sísmica i volcànica i roques resultants en cada un d'estos. − Els processos geològics externs: agents causals i conseqüències sobre el relleu. Formes principals de modelatge del relleu i geomorfologia. − L'edafogènesi: factors i processos formadors del sòl. L'edafodiversitat i importància de la seua conservació. − Els riscos naturals: relació amb els processos geològics i les activitats humanes. Estratègies de predicció, prevenció i correcció. − Classificació i identificació de les roques: segons el seu origen i composició. El cicle litològic. − Classificació quimicoestructural i identificació de minerals i roques. − La importància dels minerals i les roques: usos quotidians. La seua explotació i ús responsable. Impactes associats a la seua extracció i ús. − La importància de la conservació del patrimoni geològic. E. Fisiologia i histologia animal − La funció de nutrició: importància biològica i estructures implicades en diferents grups taxonòmics. − La funció de relació: fisiologia i funcionament dels sistemes de coordinació (nerviós i endocrí), dels receptors sensorials, i dels òrgans efectors. − La funció de reproducció: importància biològica, tipus i estructures implicades en diferents grups taxonòmics. F. Fisiologia i histologia vegetal − La funció de nutrició: la fotosíntesi, el seu balanç general i importància per a la vida en la Terra. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. − La saba bruta i la saba elaborada: composició, formació i mecanismes de transport. − La funció de relació: tipus de respostes dels vegetals a estímuls i influència de les fitohormones (auxines, citoquinines, etilé, etc.). − La funció de reproducció: la reproducció sexual i asexual, rellevància evolutiva, els cicles biològics, tipus de reproducció asexual, processos implicats en la reproducció sexual (pol·linització, fecundació, dispersió de la llavor i el fruit) i la seua relació amb l'ecosistema. − Les adaptacions dels vegetals al medi: relació entre estes i l'ecosistema en el qual es desenrotllen. Reconeixement, a partir de l'observació, d'estructures d'adaptació. G. Els microorganismes i formes acel·lulars −  Microbiologia. Classificació dels microorganismes. Formes acel·lulars. − Els eubacteris i els arqueobacteris: diferències. − El metabolisme bacterià: exemples d'importància ecològica (simbiosi i cicles biogeoquímics). − Els microorganismes com a agents causals de malalties infeccioses: zoonosi i epidèmies. − El cultiu de microorganismes: tècniques d'esterilització i cultiu. − Mecanismes de transferència genètica horitzontal en bacteris: el problema de la resistència a antibiòtics. − Les formes acel·lulars (virus, viroides i prions): característiques, mecanismes d'infecció i importància biològica. − Biotecnologia. Importància dels microorganismes en processos industrials i en biotecnologia ambiental.

BIOLOGIA, GEOLOGIA I CIÈNCIES AMBIENTALS La matèria de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals s'orienta a la consecució i millora de sis competències específiques pròpies de les ciències que són la concreció dels descriptors operatius per a l'etapa, derivats al seu torn de les huit competències clau que constituïxen l'eix vertebrador del currículum. Estes competències específiques poden resumir-se en el següent: interpretar i transmetre informació científica i argumentar sobre esta; localitzar i avaluar críticament informació científica; aplicar els mètodes científics en projectes d'investigació; resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, geològiques i mediambientals; promoure iniciatives relacionades amb la salut i la sostenibilitat i analitzar el registre geològic. El treball de les competències específiques d'esta matèria i l'adquisició dels seus sabers bàsics contribuïxen al desenrotllament de totes les competències clau i a satisfer, com s'explica a continuació, diversos dels objectius de l'etapa i amb això al creixement emocional de l'alumnat i a la seua futura integració social i professional.

Competència específica 6. 6.1 Explicar les característiques i processos vitals dels éssers vius mitjançant l'anàlisi de les seues biomolècules, de les interaccions bioquímiques entre estes i de les seues reaccions metabòliques. 6.2 Aplicar metodologies analítiques en el laboratori utilitzant els materials adequats amb precisió. Sabers bàsics A. Les biomolècules. − Les biomolècules orgàniques i inorgàniques: característiques generals i diferències. − L'aigua i les sals minerals: relació entre les seues característiques químiques i funcions biològiques. − Els glúcids. Característiques químiques, isomeries, enllaços i funcions dels monosacàrids (pentoses, hexoses en les seues formes lineals i cícliques), disacàrids i polisacàrids amb major rellevància biològica. − Els monosacàrids (pentoses i hexoses): característiques químiques, formes lineals i cícliques, isomeries, enllaços i funcions. − Els disacàrids i polisacàrids: exemples amb més rellevància biològica. − Els lípids saponificables i no saponificables: característiques químiques, tipus, diferències i funcions biològiques. − Les proteïnes: característiques químiques, estructura, funció biològica, paper biocatalitzador. Enzims. − Les vitamines i sals: funció biològica com a cofactors enzimàtics i importància de la seua incorporació en la dieta. − Els àcids nucleics: tipus, característiques químiques, estructura i funció biològica. − La relació entre els bioelements i biomolècules i la salut. Estils de vida saludables. B. Genètica molecular. − Mecanisme de replicació de l'ADN: model procariota. − Etapes de l'expressió gènica: model procariota. El codi genètic: característiques i resolució de problemes. − Les mutacions: la seua relació amb la replicació de l'ADN, l'evolució i la biodiversitat. − Regulació de l'expressió gènica: la seua importància en la diferenciació cel·lular. − Els genomes procariota i eucariota: característiques generals i diferències. C. Biologia cel·lular. − La teoria cel·lular: implicacions biològiques. − La microscòpia òptica i electrònica: imatges, poder de resolució i tècniques de preparació de mostres. Reconeixement d'estructures cel·lulars. − La membrana plasmàtica: ultraestructura i propietats. − El procés osmòtic: repercussió sobre la cèl·lula animal, vegetal i procariota. − El transport a través de la membrana plasmàtica: mecanismes (difusió simple i facilitada, transport actiu, endocitosi i exocitosi) i tipus de molècules transportades amb cada un d'estos. Els orgànuls cel·lulars eucariotes i procariotes: funcions bàsiques. − El cicle cel·lular: fases i mecanismes de regulació. − La mitosi i la meiosi: fases i funció biològica. Estructura i tipus de cromosomes. − El càncer: relació amb les mutacions i amb l'alteració del cicle cel·lular. Correlació entre el càncer i determinats hàbits perjudicials. La importància dels estils de vida saludables. D. Metabolisme. − Concepte de metabolisme. Classificació dels organismes segons la seua forma de nutrició. − Conceptes d'anabolisme i catabolisme: diferències. − Processos implicats en la respiració cel·lular anaeròbica (glucòlisi i fermentació) i aeròbica (β-oxidació dels àcids grassos, cicle de Krebs, cadena de transport d'electrons i fosforilació oxidativa). − Metabolismes aeròbic i anaeròbic: càlcul comparatiu dels seus rendiments energètics. − Principals rutes d'anabolisme heteròtrof (síntesi d'aminoàcids, proteïnes i àcids grassos) i autòtrof (fotosíntesi i quimiosíntesi): importància biològica. E. Biotecnologia. − Tècniques d'enginyeria genètica i les seues aplicacions: PCR, enzims de restricció, clonació molecular, CRISPR-CAS9, etc. − Importància i repercussions de la biotecnologia: aplicacions en salut, agricultura, medi ambient, nous materials, indústria alimentària, etc. El paper destacat dels microorganismes. F. Immunologia. − Concepte d'immunitat. − Les barreres externes: la seua importància pel fet de dificultar l'entrada de patògens. − Immunitat innata i específica: diferències. − Immunitat humoral i cel·lular: mecanismes d'acció. − Immunitat artificial i natural, passiva i activa: mecanismes de funcionament. − Malalties infeccioses: fases. Vacunes i ús adequat dels antibiòtics. − Principals patologies del sistema immunitari: causes i rellevància clínica. Immunoteràpia.

5.Analitzar críticament determinades accions relacionades amb la sostenibilitat i la salut, basant-se en els fonaments de la biologia molecular, per a argumentar sobre la importància d'adoptar estils de vida sostenibles i saludables.

3.Analitzar treballs d'investigació o divulgació relacionats amb les ciències biològiques, comprovant-ne amb sentit crític la veracitat o si han seguit els passos dels mètodes científics, per a avaluar la fiabilitat de les seues conclusions. El pensament crític és probablement una de les destreses més importants per al desenrotllament humà i la base de l'esperit de superació i millora. En l'àmbit científic és essencial, entre altres, per a la revisió per parells del treball d'investigació, que és el pilar sobre el qual se sustenten el rigor i la veracitat de la ciència. Encara que el pensament crític ha de començar a treballar-se des de les primeres etapes educatives, aconseguix un grau de desenrotllament significatiu en Batxillerat i el progrés en esta competència específica contribuïx a millorar-lo. A més, l'anàlisi de les conclusions d'un treball científic en relació als resultats observables implica mobilitzar en l'alumnat no sols el pensament crític sinó també les destreses comunicatives i digitals i el raonament lògic. Així mateix, l'actitud analítica i el cultiu del dubte raonable, que es desenrotllen a través d'esta competència específica, són útils en contextos no científics i preparen l'alumnat per al reconeixement de fal·làcies, notícies falses i informació pseudocientífica i per a formar-se una opinió pròpia basada en raonaments i evidències, de manera que es contribuint així positivament a la seua integració personal i professional i a la seua participació en la societat democràtica.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

Context: components del fet comunicatiu − Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació).

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 10 10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entreles obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI,i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Competència específica 7 7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

Competència específica 4 4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura. 4.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats avaluant la seua qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya iles seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

2.Lectura guiada Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere. Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc). En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres rellevants d’autores i autors de la literatura universal contemporània en les dos llengües oficials que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

Competència específica 5 5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys de manera individual o entre iguals, o mitjançant altres instruments de consulta. 5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets delsdialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Competència específica 1 1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de laliteratura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

Finalment, s’ha de propiciar que tot este aprenentatge se sustente en una comprensió crítica dels fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüènciesque puguen tindre al respecte els diferents models de convivència lingüística. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar lesraons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlenllengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

La diversitat lingüística de la major part dels contextos escolars i la innegable necessitat d’unaeducació plurilingüe per a tot l’alumnat convida al tractament integrat de les llengües com la millor via per a estimular no sols la reflexió interlingüística, sinó també l’aproximació als usos socials reals, en els quals sovint s’han de manejar simultàniament dos llengües o més.

La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

Formació i Orientació Laboral

1.Llegir obres de la literatura dramàtica o vore la seua posada en escena, atenent tant les relacions internes dels elements constitutius del gènere i les seues funcions en les obres com les relacions externes de les obres amb el seu context de producció i la seua inscripció en la tradició cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura dramàtica i per a estimular l’expressió artística.

Economia; Formació i Orientació Laboral; Geografia i Història (En els centres en els quals hi haja professorat de l’especialitat de Geografia i Història, Economia i Formació i Orientació Laboral, s’ha de seguir este orde de prelació).

C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

A. Les llengües i els seus parlants − Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol. − Estratègies avançades de la reflexió interlingüística. − Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres. − Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola. − Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

Competència específica 8 8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Sabers bàsics A. Les llengües i els seus parlants − Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica. − Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià. − Estratègies de reflexió interlingüística. − Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls. − Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal. − Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

Per a facilitar la lectura del Projecte de Decret /2026, de __ de ____, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat, pot accedir al document en format PDF a través del següent enllaç: