Tornar
Projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen, l'ordenació i el currículum de Batxillerat.
Comentaris per a la versió
Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris (12)
Necessites iniciar sessió o registrar-te per a comentar.
- Estàs en la página 1
- 2
- Pròximament
- Última
La proposta normativa se circumscriu bàsicament al voltant de 3 estratègies interrelacionades:
1. Activar un procés de minorització del valencià.
2. Escampar la confusió.
3. Trossejar la llengua.
La denominació de l’assignatura: "Valencià: llengua i literatura", representa una minorisació del valencià respecte del castellà. I també respecte de les demés llengües oficials de l’Estat. Açò és evident quan veus la denominació de l’assignatura en totes elles: "Lengua castellana y literatura", "Llengua catalana i literatura", "Lingua galega e literatura"... Per això la denominació de la matèria hauria de canviar a "Llengua valenciana i lliteratura". S’ha de començar per no minorisar des de la pròpia denominació. Per a canviar la percepció negativa i d’inferioritat que els valencians tenen sobre el valencià, cada detall sicològic importa. De fet, és evident que la denominació actual fon clarament triada per a conseguir eixe efecte de minorisació.
4.- La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum
de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de
la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el
criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument
l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
5.- El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la
situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús
de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de
discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió
referida al context sociolingüístic.
Parlant de minorisacions, la pròpia denominació de l’assignatura: "Valencià: llengua i literatura", representa una minorisació del valencià respecte del castellà. I també respecte de les demés llengües oficials de l’Estat. Açò és evident quan veus la denominació de l’assignatura en totes elles: "Lengua castellana y literatura", "Llengua catalana i literatura", "Lingua galega e literatura"... Per això la denominació de la matèria hauria de canviar a "Llengua valenciana i lliteratura". S’ha de començar per no minorisar des de la pròpia denominació.
3.- El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada
a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el
departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja
oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català».
Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en
territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina
acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes
Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el
currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat,
inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell,
constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del
professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que
estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal
deixar de banda en l'educació
1.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i
acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives
comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres
parlars de la llengua catalana.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada
a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el
departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja
oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català».
Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en
territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina
acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
6.- La proposta de nou currículum de Valencià: llengua i literatura al
Batxillerat fa desaparèixer competències com la interacció i la mediació, a
diferència del currículum de les etapes educatives anteriors i el de les
llengües estrangeres, fet que dificulta establir situacions d’aprenentatge compartides entre llengües, i un desajust respecte a les competències que
avalua el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que inclou
la interacció i la mediació. La llei 1/2024, en l’article 16.2, recull el
reconeixement de nivells de llengua en Batxillerat d’acord amb aquest
estàndard.
La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum
de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de
la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el
criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument
l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
- El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la
situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús
de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de
discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió
referida al context sociolingüístic.