La proposta normativa se circumscriu bàsicament al voltant de 3 estratègies interrelacionades:
1. Activar un procés de minorització del valencià.
2. Escampar la confusió.
3. Trossejar la llengua.
Tot seguit senyalarem alguns exemples.
La proposta d’excloure autors d’altres territoris (Catalunya, Balears, etc) del currículum de Batxillerat vulnera l’autonomia docent i censura ideològicament. A saber: Unitat: el valencià és la mateixa llengua que el català (AVL), i limitar el currículum a autors valencians fragmenta la realitat lingüística i cultural, excloent figures com Llull, Rodoreda o Jaume I. Empobriment educatiu: visió esbiaixada de la literatura, dificultant la comprensió de moviments com la Renaixença. Il·legalitat: contradiu la Carta Europea de Llengües Minoritàries, la jurisprudència i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que promou la unitat lingüística. Pèrdua de competències: elimina interacció i mediació, claus segons el MECR, afectant l’avaluació de nivells lingüístics (Llei 1/2024). Descontextualització: ignora la minorització del valencià i el seu redreçament, prioritats en el currículum vigent. Conseqüències: discriminació cultural, desajust acadèmic i perjudici en accés a la universitat.
La proposta normativa se circumscriu bàsicament al voltant de 3 estratègies interrelacionades:
1. Activar un procés de minorització del valencià.
2. Escampar la confusió.
3. Trossejar la llengua.
Tot seguit senyalarem alguns exemples.
La proposta d’excloure autors d’altres territoris (Catalunya, Balears, etc) del currículum de Batxillerat vulnera l’autonomia docent i censura ideològicament. A saber: Unitat: el valencià és la mateixa llengua que el català (AVL), i limitar el currículum a autors valencians fragmenta la realitat lingüística i cultural, excloent figures com Llull, Rodoreda o Jaume I. Empobriment educatiu: visió esbiaixada de la literatura, dificultant la comprensió de moviments com la Renaixença. Il·legalitat: contradiu la Carta Europea de Llengües Minoritàries, la jurisprudència i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que promou la unitat lingüística. Pèrdua de competències: elimina interacció i mediació, claus segons el MECR, afectant l’avaluació de nivells lingüístics (Llei 1/2024). Descontextualització: ignora la minorització del valencià i el seu redreçament, prioritats en el currículum vigent. Conseqüències: discriminació cultural, desajust acadèmic i perjudici en accés a la universitat.
La proposta d’excloure autors d’altres territoris (Catalunya, Balears, etc) del currículum de Batxillerat vulnera l’autonomia docent i censura ideològicament. A saber: Unitat: el valencià és la mateixa llengua que el català (AVL), i limitar el currículum a autors valencians fragmenta la realitat lingüística i cultural, excloent figures com Llull, Rodoreda o Jaume I. Empobriment educatiu: visió esbiaixada de la literatura, dificultant la comprensió de moviments com la Renaixença. Il·legalitat: contradiu la Carta Europea de Llengües Minoritàries, la jurisprudència i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que promou la unitat lingüística. Pèrdua de competències: elimina interacció i mediació, claus segons el MECR, afectant l’avaluació de nivells lingüístics (Llei 1/2024). Descontextualització: ignora la minorització del valencià i el seu redreçament, prioritats en el currículum vigent. Conseqüències: discriminació cultural, desajust acadèmic i perjudici en accés a la universitat.
La proposta d’excloure autors d’altres territoris (Catalunya, Balears, etc) del currículum de Batxillerat vulnera l’autonomia docent i censura ideològicament. A saber: Unitat: el valencià és la mateixa llengua que el català (AVL), i limitar el currículum a autors valencians fragmenta la realitat lingüística i cultural, excloent figures com Llull, Rodoreda o Jaume I. Empobriment educatiu: visió esbiaixada de la literatura, dificultant la comprensió de moviments com la Renaixença. Il·legalitat: contradiu la Carta Europea de Llengües Minoritàries, la jurisprudència i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que promou la unitat lingüística. Pèrdua de competències: elimina interacció i mediació, claus segons el MECR, afectant l’avaluació de nivells lingüístics (Llei 1/2024). Descontextualització: ignora la minorització del valencià i el seu redreçament, prioritats en el currículum vigent. Conseqüències: discriminació cultural, desajust acadèmic i perjudici en accés a la universitat
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya,les Illes Balears,la Catalunya Nord,Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat,
inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022,del Consell,constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del
professorat de valencià,ja que és una intromissió en la vida acadèmica que
estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica,que cal
deixar de banda en l'educació.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori.Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris,a més d’empobrir el l bagatge cultural de l’alumnat.A més,comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana,com Jaume I, Eiximenis o Llull entre altres.A més,impossibilitaria entendre obres com la d’Ausiàs March o moviments com la Renaixença valenciana.
La proposta normativa se circumscriu bàsicament al voltant de 3 estratègies interrelacionades:
1. Activar un procés de minorització del valencià.
2. Escampar la confusió.
3. Trossejar la llengua.
Tot seguit senyalarem alguns exemples.
La proposta d’excloure autors d’altres territoris (Catalunya, Balears, etc) del currículum de Batxillerat vulnera l’autonomia docent i censura ideològicament. A saber: Unitat: el valencià és la mateixa llengua que el català (AVL), i limitar el currículum a autors valencians fragmenta la realitat lingüística i cultural, excloent figures com Llull, Rodoreda o Jaume I. Empobriment educatiu: visió esbiaixada de la literatura, dificultant la comprensió de moviments com la Renaixença. Il·legalitat: contradiu la Carta Europea de Llengües Minoritàries, la jurisprudència i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que promou la unitat lingüística. Pèrdua de competències: elimina interacció i mediació, claus segons el MECR, afectant l’avaluació de nivells lingüístics (Llei 1/2024). Descontextualització: ignora la minorització del valencià i el seu redreçament, prioritats en el currículum vigent. Conseqüències: discriminació cultural, desajust acadèmic i perjudici en accés a la universitat.
La proposta normativa se circumscriu bàsicament al voltant de 3 estratègies interrelacionades:
1. Activar un procés de minorització del valencià.
2. Escampar la confusió.
3. Trossejar la llengua.
Tot seguit senyalarem alguns exemples.
La proposta d’excloure autors d’altres territoris (Catalunya, Balears, etc) del currículum de Batxillerat vulnera l’autonomia docent i censura ideològicament. A saber: Unitat: el valencià és la mateixa llengua que el català (AVL), i limitar el currículum a autors valencians fragmenta la realitat lingüística i cultural, excloent figures com Llull, Rodoreda o Jaume I. Empobriment educatiu: visió esbiaixada de la literatura, dificultant la comprensió de moviments com la Renaixença. Il·legalitat: contradiu la Carta Europea de Llengües Minoritàries, la jurisprudència i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que promou la unitat lingüística. Pèrdua de competències: elimina interacció i mediació, claus segons el MECR, afectant l’avaluació de nivells lingüístics (Llei 1/2024). Descontextualització: ignora la minorització del valencià i el seu redreçament, prioritats en el currículum vigent. Conseqüències: discriminació cultural, desajust acadèmic i perjudici en accés a la universitat.
La proposta d’excloure autors d’altres territoris (Catalunya, Balears, etc) del currículum de Batxillerat vulnera l’autonomia docent i censura ideològicament. A saber: Unitat: el valencià és la mateixa llengua que el català (AVL), i limitar el currículum a autors valencians fragmenta la realitat lingüística i cultural, excloent figures com Llull, Rodoreda o Jaume I. Empobriment educatiu: visió esbiaixada de la literatura, dificultant la comprensió de moviments com la Renaixença. Il·legalitat: contradiu la Carta Europea de Llengües Minoritàries, la jurisprudència i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que promou la unitat lingüística. Pèrdua de competències: elimina interacció i mediació, claus segons el MECR, afectant l’avaluació de nivells lingüístics (Llei 1/2024). Descontextualització: ignora la minorització del valencià i el seu redreçament, prioritats en el currículum vigent. Conseqüències: discriminació cultural, desajust acadèmic i perjudici en accés a la universitat.
La proposta d’excloure autors d’altres territoris (Catalunya, Balears, etc) del currículum de Batxillerat vulnera l’autonomia docent i censura ideològicament. A saber: Unitat: el valencià és la mateixa llengua que el català (AVL), i limitar el currículum a autors valencians fragmenta la realitat lingüística i cultural, excloent figures com Llull, Rodoreda o Jaume I. Empobriment educatiu: visió esbiaixada de la literatura, dificultant la comprensió de moviments com la Renaixença. Il·legalitat: contradiu la Carta Europea de Llengües Minoritàries, la jurisprudència i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), que promou la unitat lingüística. Pèrdua de competències: elimina interacció i mediació, claus segons el MECR, afectant l’avaluació de nivells lingüístics (Llei 1/2024). Descontextualització: ignora la minorització del valencià i el seu redreçament, prioritats en el currículum vigent. Conseqüències: discriminació cultural, desajust acadèmic i perjudici en accés a la universitat
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya,les Illes Balears,la Catalunya Nord,Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat,
inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022,del Consell,constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del
professorat de valencià,ja que és una intromissió en la vida acadèmica que
estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica,que cal
deixar de banda en l'educació.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori.Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris,a més d’empobrir el l bagatge cultural de l’alumnat.A més,comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana,com Jaume I, Eiximenis o Llull entre altres.A més,impossibilitaria entendre obres com la d’Ausiàs March o moviments com la Renaixença valenciana.