Per a facilitar la lectura del Projecte de Decret /2026, de __ de ____, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat, pot accedir al document en format PDF a través del següent enllaç:

https://breu.gva.es/b/38S-k

PROJECTE de DECRET xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat

Preàmbul

Article únic. Modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat 5

DISPOSICIÓ ADDICIONAL 6

DISPOSICIONS FINALS 6

Primera. Calendari d’implantació 6

Segona. Aplicació i desplegament 6

Tercera. Entrada en vigor 6

ANNEX ÚNIC 7

Preàmbul

I

L’article 27 de la Constitució Espanyola reconeix el dret fonamental a l’educació, i establix que l’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta. L’article 149.1.30 disposa que l’Estat té competència exclusiva sobre la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en esta matèria.

L’article 53.1 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de l’ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposa l’article 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, conforme a l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria d’educació.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, definix el currículum en l’article 6, apartat 1, com el conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada una de les ensenyances regulades en esta llei. Al seu torn, l’article 6, en els apartats 3, 4 i 5, assenyala que, amb la finalitat d’assegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents, el Govern, després de consultar les comunitats autònomes, fixarà, en relació amb els objectius, les competències, els continguts i els criteris d’avaluació, els aspectes bàsics del currículum, que constituïxen les ensenyances mínimes. Les ensenyances mínimes requeriran el 50 % dels horaris escolars per a les comunitats autònomes que tinguen llengua cooficial i el 60 % per a aquelles que no la tinguen. Les administracions educatives establiran el currículum de les diferents ensenyances regulades en la citada llei, del qual formaran part els aspectes bàsics assenyalats en apartats anteriors. Els centres docents desenrotllaran i completaran, si és el cas, el currículum de les diferents etapes i cicles en l’ús de la seua autonomia i tal com arreplega el capítol II del títol V de la llei. Quant a les ensenyances de Batxillerat, el capítol IV del títol I de la Llei orgànica 2/2006 citada regula estes ensenyances. Al seu torn, la disposició final sexta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, concreta que les normes d’esta llei podran ser desplegades per les comunitats autònomes, a excepció de les relatives a les matèries la regulació de les quals encomana al Govern o que corresponen a l’Estat.

El Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’establixen l’ordenació i les ensenyances mínimes de Batxillerat, arreplega per a cada matèria les competències específiques previstes per a l’etapa, així com els criteris d’avaluació i els sabers bàsics establits per a cada curs.

A més, el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, en la disposició final segona, establix el caràcter bàsic d’esta norma, a excepció de l’annex III, relatiu a les situacions d’aprenentatge.

La concreció de la normativa anterior sobre l’ordenació i el currículum de les ensenyances de Batxillerat es va dur a terme en la Comunitat Valenciana mitjançant el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, i la Correcció d’errors del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 26 d’octubre de 2022.

II

Per l’experiència obtinguda en l’aplicació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, en els cursos acadèmics en què ha estat en vigor, s’ha observat que hi ha deficiències i incoherències que és necessari esmenar i, a més, es perceben aspectes que són millorables per a l’interés general per una educació de qualitat, la qual cosa comporta la modificació ineludible d’este decret.

En primer lloc, s’ha efectuat una revisió en profunditat dels currículums de totes les matèries comunes i de modalitat de l’etapa de Batxillerat, que deriva en una nova redacció d’estos, esta vegada coherent amb la normativa bàsica, que s’inclou en el present decret. En esta revisió s’han observat incoherències entre els currículums establits per esta administració educativa en l’annex II del Decret 108/2022, de 5 d’agost, i els aspectes bàsics del currículum, que tenen caràcter de norma bàsica en el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril. Estes incoherències afecten els sabers bàsics i, en grau més alt, les competències específiques i els criteris d’avaluació associats a estes últimes.

Addicionalment, esta coherència també té la pretensió d’harmonitzar els currículums d’esta comunitat autònoma amb els de la resta de l’Estat espanyol. Per a això, s’ha tingut en consideració que bona part de l’alumnat que conclou satisfactòriament esta etapa es presenta a les proves d’accés a la universitat, que constituïxen un procediment de concurrència competitiva en què s’han de garantir els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, i en el qual hi ha un accés als estudis superiors davall del paraigua d’un districte únic universitari a escala estatal. Estes proves d’accés a la universitat avaluaran el grau d’adquisició de les competències específiques de les matèries objecte d’avaluació a través de l’aplicació dels criteris d’avaluació que prevegen els currículums establits, tenint com a referència el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril.

La nostra comunitat autònoma és responsable d’establir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial. Tenint en compte que este ha de contindre els aspectes bàsics que constituïxen les ensenyances mínimes, que en l’actual norma vigent no han sigut integrades de manera correcta, davant de la necessitat que s’harmonitze amb la resta de les comunitats autònomes, resulta necessari modificar el currículum de les matèries que arreplega l’annex II del decret vigent (matèries comunes i de modalitat de batxillerat).

D’altra banda, en l’àmbit de les matèries optatives, s’ha inclòs una nova matèria relativa a la Unió Europea, amb l’objectiu de donar resposta a les inquietuds dels centres educatius i el seu interés cada vegada major per iniciar processos d’internacionalització, i a més, per a fomentar la ciutadania europea i els valors comuns del projecte europeu. Esta última necessitat sorgix de la Recomanació del Consell de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, en la qual se suggerix reforçar l’adquisició de competències ciutadanes sobre valors comuns a què es fa referència en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

D’altra banda, s’ha substituït la matèria optativa actual denominada Programació, Xarxes i Sistemes Informàtics per una matèria denominada Informàtica, amb un enfocament més transversal cap a l’alumnat de totes les modalitats de Batxillerat.

La modificació s’estén també a l’article relacionat amb el tractament i l’ús de les llengües, de l’actual decret, perquè s’adeqüe al que establix la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i a la nomenclatura derivada de la seua aplicació.

A més de les modificacions anteriors, el decret modifica la disposició addicional que regula les ensenyances de religió, per a dotar-la de coherència amb la nova normativa en matèria de plantilles docents.
Finalment, la norma reflectirà tots estos canvis amb la consegüent modificació de tots els articles i annexos del decret implicats i arreplegarà algunes modificacions addicionals que constituïxen ajustos tècnics per a corregir algunes deficiències detectades o la finalitat de les quals és la millora de la redacció de determinats preceptes.

III

Este decret s’estructura en un article únic, una disposició addicional, tres disposicions finals i un annex únic. En l’article únic s’efectua la modificació parcial del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, la nova redacció del qual s’inclou en l’annex únic. Les modificacions previstes en matèria d’ordenació acadèmica i en els currículums corresponents a matèries de primer curs de Batxillerat seran aplicables a partir del curs escolar 2026-2027, tal com indica la disposició final primera, mentres que les modificacions en els currículums corresponents a matèries de segon curs de Batxillerat seran aplicables a partir del curs escolar 2027-2028.

IV

Este decret s’adequa als principis de bona regulació que preveu l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Quant als principis de necessitat i eficàcia, es tracta d’una norma necessària per a l’adequació de les ensenyances de Batxillerat a la normativa bàsica, conforme al Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’establixen l’ordenació i les ensenyances mínimes de Batxillerat, pels motius de coherència i harmonització que han quedat plenament justificats al llarg del preàmbul.

D’acord amb el principi de proporcionalitat, este decret conté la regulació adequada i imprescindible per a atendre les necessitats exposades prèviament, ja que es modifiquen exclusivament els articles, les disposicions i els annexos estrictament necessaris, així com aquells en els quals s’ha detectat algun aspecte tècnic que cal millorar; tot això, de manera que no existixen altres mesures menys restrictives de drets, o que imposen menys obligacions als destinataris.

A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, el present decret és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, de manera que genera un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud, que facilite el seu coneixement i comprensió. La norma s’enquadra dins de la distribució de competències exclusives de l’Estat establides per l’article 149.1.30a de la Constitució Espanyola i de les competències reconegudes en la Comunitat Valenciana en matèria educativa en l’article 53 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i en la disposició final sexta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

Respecte al principi d’eficiència, la regulació que es planteja ha tingut en consideració com a principi inspirador la millora dels processos i els resultats, a partir de la definició d’un currículum més coherent i senzill d’implementar.

Complix també el principi de transparència, ja que identifica clarament el seu propòsit i durant el procediment d’elaboració de la norma s’ha permés la participació activa dels potencials destinataris a través del tràmit de consulta pública prèvia i d’audiència i informació pública, i s’han publicat els informes valoratius corresponents. El seu contingut ha sigut objecte de negociació en la Mesa Sectorial d’Educació, a fi de complir el que preveu l’article 37.1 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i també s’ha efectuat la preceptiva negociació en la Mesa de Pares i Mares, la Mesa d’Alumnes, així com amb les entitats representatives dels centres privats concertats, i ha sigut emés un dictamen pel Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.

V

Per tot el que s’ha exposat, este decret es dicta en l’exercici de les competències que atribuïxen a la Generalitat l’article 53 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i l’article 6.5 i la disposició final sexta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Correspon al Consell l’exercici de la potestat reglamentària, d’acord amb el que establix l’article 18.f de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell. Per tant, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, havent atorgat audiència als òrgans de participació i consulta de la comunitat educativa, amb tots els informes preceptius sol·licitats, vist el dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, oït/conforme el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia … de … de 2026,

DECRETE

Article únic. Modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat

1.Es modifiquen els articles 9, apartats 1 i 2; 16; 19; 21.6; 22; 23.4; 26.5; 46 i 47; la disposició addicional primera, i els apartats 1 i 5 de la disposició addicional tercera del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, la nova redacció dels quals s’inclou en els termes que establix l’annex únic d’este decret.

1. Es modifica l’annex II del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, la nova redacció del qual s’inclou en els termes que establix l’annex únic d’este decret.
2. En l’annex III del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, se suprimix el currículum de la matèria optativa Programació, Xarxes i Sistemes Informàtics, i s’afig el currículum de les matèries optatives Informàtica i Unió Europea, amb la redacció que arreplega l’annex únic del present decret.
3. En l’annex VI del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, s’inclouen les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, entre les quals hi ha continuïtat, en els termes que establix l’annex únic d’este decret.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Incidència pressupostària
La implementació i el desplegament posterior d’este decret no tindrà cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignats a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, i en tot cas s’atendrà amb els mitjans personals i materials que esta tinga assignats.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Calendari d’implantació
El que establix l’article únic d’este decret serà aplicable d’acord amb el calendari següent:
1.Les modificacions en matèria d’ordenació acadèmica i en els currículums corresponents a matèries de primer curs de Batxillerat s’aplicaran a partir del curs escolar 2026-2027, inclusivament.

1. Les modificacions en els currículums corresponents a matèries de segon curs de Batxillerat s’aplicaran a partir del curs escolar 2027-2028, inclusivament.

Segona. Aplicació i desplegament
S’autoritza la persona titular de la conselleria competent en matèria d’educació per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a l’aplicació i el desplegament del que disposa este decret.

Tercera. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l’endemà de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, xx de xx de 2026
Juan Francisco Pérez Llorca
President de la Generalitat

María del Carmen Ortí Ferre
Consellera d’Educació, Cultura i Universitats

ANNEX ÚNIC
Modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat

1.-Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 9, que queden redactats en els termes següents:
“Article 9. Elements del currículum
1.En el currículum de cada matèria es definixen les competències específiques, els sabers bàsics i els criteris d’avaluació. La definició de tots estos elements s’indica en l’article 2 d’este decret.

2.En l’annex II d’este decret es fixa el currículum de les matèries comunes i de modalitat, d’acord amb l’estructura següent:
a) Presentació de la matèria.
b) Competències específiques de cada matèria i descripció de cada una d’estes.
c) Sabers bàsics de cada matèria, per a cada curs.
d) Criteris d’avaluació associats a cada competència específica, per a cada curs.
[…]”

2.-Es modifica l’article 16, que queda redactat en els termes següents:
“Article 16. Matèries optatives

1.En cada curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa segons el que es disposa a continuació:
a) En primer curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera I, Informàtica I, Biologia Humana i Salut, i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de Batxillerat que es detallen en l’epígraf c d’este apartat.
b) En segon curs de Batxillerat, l’alumnat ha de cursar una matèria optativa que ha de triar entre Segona Llengua Estrangera II, Informàtica II, Activitat Física per a la Salut i el Desenrotllament Personal, el treball experimental en Física i Química i les matèries optatives que es poden oferir en qualsevol dels dos cursos de Batxillerat que es detallen en l’epígraf c d’este apartat.
c) Els centres, fent ús de la seua autonomia, podran oferir les matèries optatives següents en primer o segon curs de Batxillerat: Comunicació Audiovisual, Cultura Jurídica i Democràtica, Descobrint les Nostres Arrels Clàssiques, Geografia i Història Valencianes, Gestió de Projectes d’Emprenedoria, Imatge i So, Psicologia, Producció Musical i Unió Europea. Estes matèries únicament podran ser cursades per l’alumnat en un dels dos cursos de Batxillerat.

2.A més, en els dos cursos de Batxillerat s’oferirà la matèria optativa Projecte d’Investigació, amb les característiques que definix l’article 17 d’este decret. Esta matèria podrà ser cursada per l’alumnat en un o en els dos cursos de Batxillerat. A este efecte, l’alumnat podrà cursar esta matèria en segon curs de Batxillerat sense necessitat d’haver-la cursada prèviament en primer de batxillerat.

3.Dins de les possibilitats organitzatives del centre, es podran cursar com a matèries optatives matèries de qualsevol modalitat no cursades anteriorment, independentment de les modalitats que el centre tinga autoritzades.

4.La direcció dels centres educatius públics, d’acord amb les funcions atribuïdes al claustre i al consell escolar, establides en la normativa que regula l’organització i el funcionament dels centres públics que impartixen ensenyances d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, i la titularitat dels centres privats establiran l’oferta de les matèries optatives. A este efecte, en els centres educatius públics hauran d’atendre’s els criteris de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg dels diferents cursos, i també les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos. A més, en el cas de la Segona Llengua Estrangera, l’oferta haurà d’atendre el criteri de donar continuïtat a l’alumnat que l’haja cursada amb anterioritat.

5.Les matèries optatives Segona Llengua Estrangera i Informàtica s’han d’oferir en els centres educatius públics sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a impartir-les i no implique un increment de plantilla.

6.A banda d’estes matèries, els centres, en virtut de la seua autonomia, podran proposar optatives de disseny propi sobre la base del procediment que dispose la conselleria competent en matèria d’educació mitjançant una resolució de la direcció general competent en matèria d’ordenació.”

3.-Es modifica l’article 19, que queda redactat en els termes següents:
“Article 19. Ensenyança de llengües
1.L’ús i la proporció de les llengües oficials i de la llengua estrangera com a llengües vehiculars en l’ensenyança en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana s’ajustarà al que establix la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i a les normes específiques que la despleguen.

2.D’acord amb l’article 3.5 de la Llei 1/2024, de 27 de juny, en el programa de llengües vehiculars s’arreplegarà la concreció de la proporció de llengües vehiculars realitzada en un centre docent per a un determinat curs escolar que s’incorporarà a la programació general anual.

3.L’aprenentatge de les llengües es plantejarà des d’una perspectiva competencial, mitjançant situacions d’aprenentatge que plantegen un enfocament comunicatiu en contextos reals per a afavorir el procés natural d’adquisició de les llengües. Així mateix, este aprenentatge es plantejarà a través dels enfocaments metodològics centrats en el tractament integrat de llengües i del tractament integrat de les llengües i continguts (TILC). En el cas de la llengua estrangera, es prioritzarà la comprensió, la mediació, l’expressió i la interacció oral en la llengua estrangera i la creació de situacions d’aprenentatge que faciliten a l’alumnat la transferibilitat de les competències adquirides.”

4.Es modifica l’article 21.6, que queda redactat en els termes següents:
“6. El projecte educatiu, a través de la concreció curricular, assegurarà el domini de les competències de l’alumnat. S’elaborarà tenint en compte les exigències, les expectatives, les possibilitats i les limitacions del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i de l’entorn a on se situa.”

5.Es modifica l’article 22, que queda redactat en els termes següents:
“Article 22. Concreció curricular de centre i propostes pedagògiques

1.La concreció curricular és un document que forma part del projecte educatiu del centre i l’elaboració del qual correspondrà a la Comissió de Coordinació Pedagògica (COCOPE), o qui tinga atribuïdes les seues funcions en el cas de centres privats, d’acord amb els criteris establits pel claustre.

2.El claustre aprovarà i revisarà periòdicament la concreció curricular per a impulsar i dur a terme els principis, els objectius i la línia pedagògica pròpia del centre educatiu per a un aprenentatge competencial orientat a l’exercici d’una ciutadania activa; adequar-lo al context del centre, garantir la continuïtat del procés educatiu i el tractament dels elements transversals del currículum. Així mateix, la concreció curricular ha de garantir tant la continuïtat del procés educatiu de l’alumnat com la seua incorporació al món laboral.

3.Els centres desenrotllaran, completaran, adequaran i concretaran el currículum que establix este decret i l’adaptaran a les característiques de l’alumnat, així com a la seua realitat socioeducativa.

4.Cada departament, coordinat i dirigit per la direcció de departament i, en el cas dels centres privats, l’òrgan amb competències anàlogues, elaborarà la proposta pedagògica de departament, la revisarà periòdicament, i reflexionarà de manera compartida sobre el sentit de les seues actuacions, la coherència de les propostes que oferixen a l’alumnat i l’adequació de l’organització i selecció dels materials.

5.La proposta pedagògica de cada departament, d’acord amb la línia pedagògica acordada i en funció de les característiques de l’alumnat i de l’entorn del centre, concretarà els elements del currículum establits per a cada matèria en els annexos II i III per a planificar l’acció educativa. Així mateix, per a la valoració general del progrés de l’alumnat, inclourà els instruments d’arreplega d’informació sobre el nivell d’assoliment de l’alumnat i els criteris de qualificació qualitativa i quantitativa, alhora que prevorà les mesures de resposta educativa per a la inclusió.

6.La Inspecció d’Educació supervisarà la concreció curricular del centre i les propostes pedagògiques de departament, d’acord amb els plans d’actuació determinats per l’Administració educativa.”

6.-Es modifica l’article 23.4, que queda redactat en els termes següents:
“4. La programació d’aula haurà d’incloure els elements següents per a cada una de les matèries i grups:
a) Les situacions d’aprenentatge adaptades a les característiques del grup.
b) Els criteris d’avaluació associats a les situacions d’aprenentatge plantejades.
c) L’organització dels espais d’aprenentatge.
d) La distribució del temps.
e) La selecció i organització dels recursos i materials.
f) Les mesures d’atenció per a la resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat.
g) Els instruments d’avaluació, d’arreplega d’informació i models de registre.
Sense perjuí del que s’ha indicat anteriorment, les programacions d’aula podran ser objecte d’adaptació i modificació al llarg del curs escolar en funció de les circumstàncies de cada grup d’alumnat.”

7.- Es modifica l’article 26.5, que queda redactat en els termes següents:
“5. En la mesura que siga possible i dins del respecte de les competències de cada administració pública i òrgan administratiu, els espais exteriors disposaran dels elements naturals que permeten actuar i interactuar amb el medi natural i social.”

8.- Es modifica l’article 46, que queda redactat en els termes següents:
“Article 46. Matrícula d’una matèria de modalitat que tinga continuïtat amb una altra de primer curs

1.Dins de la mateixa modalitat, l’alumnat podrà matricular-se d’una matèria de modalitat de segon curs sense haver cursat prèviament la matèria corresponent de primer curs, sempre que el professorat que impartix la matèria de segon considere que l’alumne o l’alumna reunix les condicions necessàries per a poder seguir-la amb aprofitament. Per a això, el professor o la professora de la matèria de segon curs, en funció del progrés de l’alumne o de l’alumna, prendrà esta decisió abans del final del primer trimestre, i la comunicarà a l’equip educatiu entre la sessió d’avaluació inicial i la primera sessió d’avaluació trimestral.

2.En cas que el professor o la professora considere que l’alumne o l’alumna pot seguir amb aprofitament la matèria de segon sense haver cursat la matèria de primer, haurà de reflectir esta decisió per escrit. Esta circumstància s’haurà de fer constar en l’expedient de l’alumne en l’apartat «canvis en la matrícula». S’ha de considerar que esta decisió té com a únic efecte l’habilitació per a cursar la matèria de modalitat de segon i que en cap cas es podrà considerar la matèria de primer superada.

3.L’habilitació tindrà una validesa d’un curs acadèmic i no afectarà les matèries de modalitat que es cursen com a matèries optatives.

4.En cas que es desestime l’habilitació, l’alumne o l’alumna haurà de cursar també la matèria de primer curs, que tindrà la consideració de matèria pendent, si bé no serà computable a l’efecte de modificar les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència del que s’ha dit anteriorment seran considerades incompatibles. Així mateix, en cas que l’alumnat no supere la matèria pendent de primer ni la de segon, podrà tornar a sol·licitar l’habilitació en cursos posteriors.

5.En tot cas, fins a la decisió del professor o la professora de la matèria, l’alumne o alumna es matricularà de la matèria de primer curs i durà a terme el pla de recuperació corresponent, i, en el cas que no siga necessari cursar la matèria de primer curs, es modificarà la seua matrícula en este sentit.”

9.- Es modifica l’article 47.3, que queda redactat en els termes següents:
“3. Per a l’alumnat que sol·licite un canvi de modalitat al promocionar a segon curs, es consideraran els criteris següents:
a) Ha de cursar les cinc matèries comunes de segon curs i, si és el cas, les matèries comunes de primer curs no superades.
b) Ha de cursar les tres matèries de segon curs de la nova modalitat triades per l’alumne o per l’alumna.
c) Ha de cursar les matèries de primer curs de la nova modalitat que siguen necessàries per a completar el mínim de cinc matèries de modalitat, i ha d’incloure en tot cas la matèria obligatòria de primer curs de la nova modalitat, que no es podrà habilitar.
Si l’alumnat va superar, en l’anterior modalitat, la matèria obligatòria de primer curs i esta té continuïtat amb la matèria obligatòria de segon curs de la nova modalitat, no serà necessari cursar la de primer.
d) Les matèries superades en la modalitat que s’abandona es podran computar com una matèria no obligatòria de la nova modalitat de primer curs i com una matèria optativa en qualsevol dels dos cursos.”

10.- Es modifica la disposició addicional primera, que queda redactada en els termes següents:
“Primera. Ensenyances de religió
1.Les ensenyances de religió s’inclouran en el Batxillerat d’acord amb el que establix la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
2.Els centres garantiran que, en el període de matrícula, l’alumnat major d’edat, o quan este siga menor edat els pares, mares, tutors o tutores de l’alumnat, puga manifestar si este alumnat vol cursar o no ensenyances de Religió. Els centres docents disposaran les mesures organitzatives perquè els alumnes i les alumnes, o els seus representants legals quan siguen menors d’edat, que no hagen optat per cursar ensenyances de Religió reben la deguda atenció educativa. Esta atenció serà planificada i programada pels centres de manera que es dirigisquen al desenrotllament dels elements transversals de les competències a través de la realització de projectes significatius per a l’alumnat.
3.La determinació del currículum de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa serà competència de les autoritats religioses corresponents.
4.L’avaluació de les ensenyances de les diferents confessions religioses amb les quals l’Estat haja subscrit acords de cooperació s’ajustarà al que estos establixen, entenent que l’avaluació es farà en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que les altres matèries.

1. Per a garantir el principi d’igualtat i la lliure concurrència, les qualificacions que s’hagen obtingut en l’avaluació de les ensenyances de religió no es computaran en l’obtenció de la nota mitjana a l’efecte d’accés a la universitat ni en les convocatòries per a l’obtenció de beques i ajudes a l’estudi en les quals hagen d’entrar en concurrència els expedients acadèmics.”

11.- Es modifiquen els apartats 1 i 5 de la disposició addicional tercera, que queda redactada en els termes següents:
“Tercera. Adscripció de les matèries optatives a les especialitats docents

1. El professorat funcionari, preferentment amb destinació definitiva en el centre, pertanyent al cos de catedràtics d’Ensenyança Secundària i al cos de professors d’Ensenyança Secundària podrà impartir les matèries optatives del Batxillerat. L’atribució docent a les diferents especialitats de les matèries optatives a les quals fa referència l’article 16 d’este decret s’ha d’ajustar a la taula següent:

[…]
5.En el cas del professorat dels centres privats, les matèries optatives podran ser impartides pel professorat que reunisca els requisits de formació inicial per a impartir qualsevol de les matèries adscrites a l’especialitat d’acord amb la taula anterior i basant-se en la normativa vigent que establix les especialitats dels cossos docents d’Ensenyança Secundària. Així mateix, en el cas de les matèries Unió Europea i Informàtica I i II, estes podran ser impartides per qualsevol docent que acredite formació suficient en la matèria segons es definix esta en la normativa bàsica reguladora de les titulacions del professorat per a exercir la docència en centres privats.
Quant a la formació pedagògica i didàctica exigible al professorat dels centres privats en supòsits de difícil cobertura, seran aplicables les mateixes disposicions reguladores que per al professorat dels centres públics.”

12.-Es modifica l’annex II, corresponent al currículum de les matèries comunes i de modalitat de Batxillerat, que queda amb la redacció següent:

ANÀLISI MUSICAL
La matèria d’Anàlisi Musical proporciona a l’alumnat una formació que li permet desenrotllar les seues habilitats perceptives per a identificar els elements que formen part de les obres musicals i, a partir d’ací, aprofundir en la seua comprensió global. Això implica examinar-les des d’un punt de vista crític i estètic, establint relacions entre la proposta musical i el context historicosocial en el qual va ser creada. A més, la matèria permet descobrir aspectes relacionats amb la incidència de la música en l’oient i la seua utilització com a mitjà terapèutic o el seu ús en combinació amb altres manifestacions artístiques.

La matèria, que suposa una continuació i una especialització dels coneixements, les destreses i les actituds adquirits durant les etapes educatives anteriors, s’estructura en dos cursos. En el primer, s’establixen les bases per al coneixement dels elements de l’anàlisi musical, de la forma musical i dels principis compositius fonamentals. En el segon, s’aprofundix en eixos aprenentatges i s’introduïxen aspectes historicoestètics.
A través de l’escolta activa i l’estudi de partitures, l’alumnat de la matèria d’Anàlisi Musical identifica les característiques de diferents obres i pot establir relacions entre els seus elements. En este procés analític es familiaritza, d’una banda, amb procediments compositius com ara la repetició, la variació, la imitació o el desenrotllament, i, per una altra, amb la identificació dels trets estilístics que permeten associar les obres amb un autor o autora, un gènere o un context musical determinat. El fet d’aprendre a analitzar una proposta musical no sols permet a l’alumnat aproximar-se al procediment i als mecanismes de desconstrucció d’una obra, sinó que el dota de les ferramentes necessàries per a comprendre el conjunt de la proposta i saber utilitzar, en diferents contextos, els elements que la conformen.

Així mateix, a partir d’eixe procés d’anàlisi, l’alumnat pot expressar una opinió fonamentada a través de ressenyes, comentaris o crítiques musicals, utilitzar un vocabulari adequat i difondre el resultat a través de diversos mitjans, analògics i digitals, amb respecte als drets d’autor i la propietat intel·lectual.
La interiorització dels aprenentatges de la matèria, a partir del reconeixement i la reproducció de patrons musicals, siguen melòdics, rítmics, harmònics o formals, permet a l’alumnat comptar amb recursos aplicables a processos de creació o improvisació d’obres senzilles i generar noves idees sonores. En el seu desenrotllament, es presta especial atenció, d’una banda, a les possibilitats que oferixen les tecnologies digitals destinades a la composició musical, i, per una altra, als beneficis educatius derivats de l’organització de projectes creatius grupals en els quals l’alumnat planifica, aporta idees, respecta les opinions dels altres i assumix diferents funcions.

Completa la matèria el descobriment dels usos que es fan de la música per a, de manera conscient, influir en l’oient, siga amb finalitats terapèutiques o amb una altra funcionalitat vinculada a la seua utilització en àmbits no estrictament musicals.

Tots estos aprenentatges s’organitzen entorn de cinc competències específiques que han sigut dissenyades a partir de les competències clau del Batxillerat i dels objectius de l’etapa. Estes competències específiques permeten que l’alumnat aplique processos d’anàlisi musical per a descobrir, comprendre i utilitzar la música com a mitjà d’expressió, desenrotllar un esperit crític i conéixer la seua incidència en el ser humà.
Els criteris d’avaluació s’han formulat tenint en compte els coneixements, les destreses i les actituds que es pretén que adquirisca l’alumnat, amb la finalitat de determinar el nivell d’assoliment de les competències específiques amb les quals es relacionen.

Els sabers bàsics s’estructuren en quatre blocs que es repartixen entre els dos cursos en els quals s’impartix la matèria. En el primer curs, els blocs de sabers bàsics es referixen a l’anàlisi musical i a la forma musical. El bloc d’«Iniciació a l’anàlisi musical» se centra en l’aplicació de l’escolta activa i l’estudi de partitures per a reconéixer els elements de la música i la relació que existix entre si dins del discurs musical. A més, s’inclouen aspectes relatius a l’ús de recursos digitals per a l’elaboració de ressenyes i la difusió musical. El segon bloc, «La forma musical», aglutina els sabers referents als diferents elements estructurals, formes musicals bàsiques, procediments compositius i funcions de la música en vinculació amb altres manifestacions artístiques.
En el segon curs, s’inclouen dos blocs de sabers bàsics que aborden les tècniques d’anàlisis i els gèneres musicals. En el que porta per títol «Tècniques d’anàlisi musical», s’arrepleguen procediments útils per a la realització d’anàlisi d’obres musicals, de comentaris i crítiques musicals, així com l’ús de recursos digitals per a la investigació, la composició i la difusió musical. Al seu torn, en el bloc denominat «Gèneres musicals», s’introduïxen sabers relacionats amb les característiques sonores, formes i gèneres musicals des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, i amb la utilització de la música amb finalitats terapèutiques.

En la matèria d’Anàlisi Musical es plantejaran situacions d’aprenentatge que requerisquen reflexió i acció, així com una actitud oberta i col·laborativa, amb la intenció que l’alumnat adquirisca els instruments, les tècniques i les estratègies necessàries per a desenrotllar les seues habilitats perceptives i aprofundir en la comprensió global del fet musical. Estes situacions han d’estar vinculades a contextos reals que afavorisquen un aprenentatge significatiu, i han de permetre l’adquisició de coneixements, destreses i actituds que l’alumnat puga aplicar fora de l’entorn de l’aula.

Competències específiques

1.Analitzar els elements musicals de diferents obres, utilitzant l’escolta activa i l’estudi de partitures, per a descriure les seues característiques i establir comparacions.
La identificació, a través de l’anàlisi i a partir de l’escolta activa o de l’estudi de partitures, dels elements que constituïxen una obra musical i de la funció que estos realitzen dins de la composició resulta fonamental per a la comprensió d’esta.

Juntament amb esta anàlisi, la descripció de les característiques dels elements que constituïxen l’obra (ritme, melodia, harmonia, timbre, components expressius, etc.) potencia la connexió entre els aprenentatges sobre teoria musical i el seu reconeixement perceptiu, i proporciona, a més, la possibilitat de realitzar comparacions entre els trets que definixen diverses composicions.

Així mateix, la detecció d’analogies i diferències entre obres musicals creades en diferents contextos i pertanyents a gèneres i estils variats permet a l’alumnat l’accés a un univers sonor ampli que possibilita l’enriquiment dels seus gustos musicals i l’ampliació del seu repertori artístic.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

2.Establir relacions entre els elements musicals d’una composició, a través de l’anàlisi de la seua estructura i dels procediments compositius utilitzats, per a associar l’obra amb un gènere, un estil i un context de creació.
En el discurs musical s’establixen relacions entre els diferents elements que formen part d’una obra. Els que componen han utilitzat procediments (repetició, variació, contrast, desenrotllament, etc.) que determinen en gran manera la naturalesa d’estes relacions i l’estructura o forma resultant. La seua anàlisi no sols permet aprofundir en la comprensió de les tècniques compositives emprades, sinó que, a més, afavorix la construcció d’una visió global de l’obra musical a través de la interrelació que es produïx entre els diversos components i els factors contextuals i estilístics que incidixen en el resultat musical final. En este marc, el desenrotllament d’investigacions a partir de fonts d’informació tant analògiques com digitals sobre l’autor o l’autora i el context de creació contribuïx a un millor desenrotllament d’esta competència.

Finalment, l’alumnat podrà associar els trets distintius d’una composició amb els estils i els gèneres que s’han desenrotllat al llarg de la història de la música, així com amb determinades formes-tipus d’especial rellevància que han anat evolucionant al llarg del temps.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CCEC.

3.Elaborar comentaris i crítiques musicals sobre les obres analitzades, utilitzant una terminologia adequada i consultant diferents fonts d’informació, per a expressar juís personals fonamentats i contribuir a la difusió del patrimoni musical a través dels mitjans disponibles.

El desenrotllament d’habilitats d’identificació, anàlisi i descripció d’elements musicals, així com de comparació entre diverses obres i interpretacions, aporta a l’alumnat la terminologia i les ferramentes necessàries per a expressar, de manera fonamentada, la seua valoració personal sobre la creació o sobre la interpretació d’una obra determinada.

Estos comentaris personals es voran enriquits per la posada en comú en classe de diferents punts de vista argumentats i per la informació obtinguda a través de la consulta de diferents fonts fiables. La lectura de crítiques publicades en periòdics generalistes o revistes especialitzades permetrà, a més, reflexionar sobre l’estructura i el vocabulari utilitzat en este tipus de textos i oferirà models i exemples per a les ressenyes, els comentaris o les crítiques musicals que l’alumnat podrà elaborar i difondre a través de mitjans analògics o digitals.

Atés que l’elaboració d’estos textos comporta en molts casos la reelaboració de la informació consultada, es promocionarà el respecte als drets d’autor i a la propietat intel·lectual.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

4.Utilitzar els procediments compositius fonamentals i les tecnologies digitals, emprant els elements i les estructures musicals més adequades, per a crear obres senzilles i realitzar improvisacions.

Comprendre la música a través de la seua visió analítica permet a l’alumnat reconéixer els elements sobre els quals es construïx l’obra. Al mateix temps, afavorix la interiorització de fórmules rítmiques, melòdiques o harmòniques a través de la reproducció de patrons que, una vegada analitzats, poden ser utilitzats en processos creatius com a base per a generar noves idees. En este marc, l’aplicació dels procediments compositius fonamentals facilita la construcció de noves obres en contextos a on s’integre eixe nou material musical en el procés creatiu.

La creació de peces senzilles o la realització d’improvisacions, utilitzant la interpretació vocal, corporal o instrumental, impliquen l’aplicació d’aprenentatges de la matèria amb una finalitat expressiva. Per a això, han de considerar-se, a més, les possibilitats que oferixen les tecnologies digitals vinculades als processos de creació musical.

Es promou així la posada en pràctica d’aprenentatges relacionats amb els procediments compositius fonamentals alhora que es cultiva el desenrotllament de les capacitats expressives i d’actituds d’emprenedoria, a través de la participació en projectes musicals grupals en els quals l’alumnat assumix diferents funcions i respecta les aportacions i idees dels altres.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CE i CCEC.

5.Investigar sobre els usos de la música amb finalitats terapèutiques i en combinació amb altres formes d’expressió artística, utilitzar diferents fonts d’informació i analitzar les característiques musicals de les obres, per a entendre de quina forma incidixen determinats trets musicals en la salut i en les emocions.
Tradicionalment, s’ha enfocat l’anàlisi musical en la comprensió de l’obra en el seu context de creació, sense posar l’accent en l’efecte que la música pot generar en qui la percep.

L’ús de la música com a mitjà terapèutic ha sigut objecte de nombroses investigacions en les últimes dècades, i hi ha evidències del benefici que produïx en persones amb problemes físics, cognitius, psicològics o socials. Això suposa una oportunitat perquè l’alumnat enriquisca la seua visió analítica de la música a través de la identificació de les característiques d’aquella utilitzada amb finalitats terapèutiques i la seua incidència en la salut i en les emocions. Per a això, serà necessari desenrotllar processos d’investigació del repertori seleccionat utilitzant fonts d’informació fiables.

Així mateix, l’anàlisi de les característiques i de les funcions que complix la música en combinació amb altres arts, com el cinema, la dansa o el teatre, permetrà a l’alumnat reconéixer i interioritzar recursos musicals que generen ambients emocionals diversos, per a, posteriorment, utilitzar-los en el desenrotllament de propostes creatives que combinen la música amb altres formes d’expressió artística.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CCEC.

Anàlisi Musical I

Criteris d’avaluació
Competència específica 1.
1.1 Identificar els elements que constituïxen una obra musical i la seua funció dins de la composició a través de l’escolta activa i amb suport de la partitura.
1.2 Descriure les característiques musicals bàsiques d’una obra a partir de l’escolta activa i l’estudi de partitures analitzant els seus elements constitutius.
Competència específica 2.
2.1 Analitzar, de forma guiada, obres musicals, identificar l’estructura formal i els procediments compositius utilitzats.
2.2 Associar les obres analitzades amb el seu context de creació investigant sobre el seu autor o autora i la seua època.
Competència específica 3.
3.1 Expressar una opinió pròpia, informada i fonamentada, sobre les obres analitzades utilitzant un vocabulari musical adequat.
3.2 Publicar ressenyes musicals en els mitjans disponibles, analògics i digitals, respectant els drets d’autor i la propietat intel·lectual.
Competència específica 4.
4.1 Reproduir patrons melòdics, rítmics, harmònics i formals d’obres analitzades, aplicar estratègies de memorització i utilitzar la interpretació vocal, corporal o instrumental en projectes musicals grupals.
4.2 Generar noves idees musicals combinant patrons melòdics, rítmics, harmònics i formals prèviament analitzats i interioritzats.
4.3 Utilitzar, de forma guiada, les tecnologies digitals en la composició musical.
Competència específica 5.
5.1 Identificar les funcions que complix la música quan s’associa amb altres formes d’expressió (cinema, teatre, dansa…), i analitzar les seues característiques i l’efecte que genera en l’espectador.

Sabers bàsics
A. Iniciació a l’anàlisi musical
− L’escolta activa i l’estudi de partitures com a suports per a l’anàlisi, amb la incorporació de suports gràfics, audiovisuals i digitals que afavorisquen una actitud de recepció activa i crítica per part de l’alumnat.
− Elements bàsics de la música i la relació entre si: ritme, tempo, melodia, harmonia, textura, timbre, dinàmica i agògica, atenent la seua funció expressiva dins del discurs musical.
− Tècniques d’anàlisi auditiva d’obres de diferents estils i gèneres, incloent repertori de diferents èpoques i contextos culturals, amb especial atenció al patrimoni musical de la Comunitat Valenciana.
− Estratègies d’anàlisi dels elements musicals de la partitura amb suport de l’audició i afavorint la comparació entre versions d’una mateixa obra.
− Ressenyes musicals com a mitjà per a expressar una opinió informada i fonamentada utilitzant un vocabulari musical adequat.
− Recursos digitals per a la investigació, la composició i la difusió musical, aplicats de forma guiada en contextos d’aprenentatge i projectes senzills.
− Drets d’autor i propietat intel·lectual i foment d’un ús responsable dels materials musicals i dels continguts digitals.

B. La forma musical
− Elements estructurals: cèl·lula, motiu, frase i semifrase, període, secció i moviment. Ritme melòdic i harmònic. Cadències.
− Formes simples, formes compostes i lliures. Formes-tipus. Representació d’esquemes formals, a partir de l’anàlisi guiada d’obres representatives.
− Procediments compositius fonamentals: repetició, variació, contrast i desenrotllament.
− Funció de la música en combinació amb altres manifestacions artístiques com la dansa, el teatre o l’àmbit audiovisual, i valorar la seua capacitat per a generar significats i ambients expressius.

Anàlisi Musical II
Criteris d’avaluació
Competència específica 1.
1.1 Descriure les característiques musicals d’una obra a partir de l’escolta activa i l’estudi de partitures, analitzar els seus elements constitutius i la funció que estos complixen dins de la composició.
1.2 Comparar els elements constitutius i les característiques musicals de diferents obres, establir analogies i diferències entre si, a partir de l’escolta activa i de l’estudi de partitures.
Competència específica 2.
2.1 Distingir els principals gèneres i estils musicals que es desenrotllen en la història i analitzar els factors que incidixen en l’evolució de les formes musicals.
2.2 Associar les obres analitzades amb un gènere, un estil i un context de creació determinats, i identificar, de manera autònoma, l’estructura formal i els procediments compositius utilitzats.
Competència específica 3.
3.1 Expressar juís personals sobre les obres analitzades, argumentar l’opinió pròpia i utilitzar una terminologia musical adequada.
3.2 Justificar l’opinió pròpia sobre les obres analitzades, investigar i seleccionar la informació més pertinent a partir de mitjans analògics i digitals.
3.3 Publicar crítiques musicals i comentaris propis en els mitjans disponibles, analògics i digitals, i respectar els drets d’autor i la propietat intel·lectual.
Competència específica 4.
4.1 Realitzar improvisacions, senzilles o xicotetes composicions, en projectes musicals grupals, utilitzant els procediments compositius fonamentals i aplicant patrons melòdics, rítmics, harmònics i formals prèviament analitzats i interioritzats.
4.2 Utilitzar, de manera eficaç, les tecnologies digitals en la composició musical.
Competència específica 5.
5.1 Analitzar els usos terapèutics de la música i com incidixen determinats trets musicals en la salut i les emocions, a partir de la informació obtinguda en fonts d’informació fiables.
5.2 Descriure les característiques de la música que s’utilitza amb finalitats terapèutiques, analitzar exemples d’obres i relacionar els seus trets amb possibles efectes en l’oient.
Sabers bàsics
A. Tècniques d’anàlisi musical.
− La comparació com a tècnica analítica per a establir analogies i diferències entre obres de diferents estils, gèneres i èpoques.
− Tècniques d’anàlisis d’audició i de partitures aplicades de forma progressivament autònoma integrant diferents enfocaments analítics.
− Tècniques per a l’anàlisi del context de creació: el pensament de la persona creadora, els condicionants històrics, socials i culturals, i la seua relació amb la interpretació i recepció de l’obra.
− Comentaris i crítiques musicals.
− Recursos digitals per a la investigació, la composició i la difusió musical.
− Drets d’autor i propietat intel·lectual.
B. Gèneres musicals.
− Les característiques sonores i estilístiques de la música des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat. Evolució organològica.
− Les formes i els gèneres musicals des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat.
− Factors que incidixen en l’evolució de les formes musicals i dels llenguatges sonors.
− Relació entre gènere, estil, estructura formal i context de creació, incloent música tradicional, música popular urbana i músiques no occidentals, atenent les seues diferències estructurals i funcionals.
− Funció de la música en combinació amb altres manifestacions artístiques, i valorar el seu paper comunicatiu, expressiu i cultural en diferents contextos.
− Ús terapèutic de la música i la seua incidència en la salut i les emocions, a partir de l’anàlisi d’exemples musicals i de la consulta de fonts d’informació fiables.
− Desenrotllament de projectes d’anàlisi, investigació i crítica musical, amb un ús avançat de recursos digitals, i respectar les llicències, l’autoria i la protecció de dades.

ARTS ESCÈNIQUES
La matèria d'Arts Escèniques s'impartix en dos cursos, al llarg dels quals el currículum es desplega de manera progressiva. El seu caràcter eminentment pràctic la convertix en un espai d'experimentació i exploració col·lectiva, des del qual fomentar el desenrotllament de l'expressivitat i la creativitat, i descobrir els codis específics de les arts escèniques, incloses les performatives. Eixa mateixa naturalesa pràctica convida a vincular esta matèria a altres en les quals també es cultiven destreses musicals, vocals, corporals o de planificació i gestió de projectes artístics.

La matèria està dissenyada a partir de cinc competències específiques, que es vinculen als objectius de l'etapa i a les competències clau previstes per al Batxillerat. Estes competències específiques permeten a l'alumnat participar en la vida cultural del seu entorn i difondre i valorar el patrimoni. Faciliten, igualment, l'enriquiment del seu imaginari, el creixement del seu repertori personal de recursos, l'ampliació de les seues possibilitats de gaudi de les manifestacions artístiques i la identificació d'oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic o professional associades a estes arts. Així mateix, afavorixen el criteri estètic, les habilitats de comunicació i negociació, l'autoconeixement, la creativitat, l'empatia, la imaginació i l'esperit emprenedor.
Els criteris d'avaluació, que es desprenen directament d'estes competències específiques, estan dissenyats per a comprovar el seu grau de consecució.

Els sabers bàsics de la matèria que serà necessari activar per a adquirir estes competències específiques s'organitzen en cinc blocs, que no han d'escometre's obligatòriament en l'orde en què estan presentats, sinó d'una manera integrada a partir de les demandes que plantegen les diferents situacions d'aprenentatge, cosa que facilita una visió global de la matèria. El primer bloc, «Patrimoni escènic», atén les tipologies i les tradicions de les arts escèniques, així com els seus canvis i transformacions al llarg del temps. El segon bloc, «Expressió i comunicació escènica», comprén diferents sistemes, mitjans i codis de significació escènica. El tercer bloc, «Interpretació», inclou els elements relatius a la recreació i a la representació de l'acció dramàtica. El quart bloc, «Representació i escenificació», engloba els sabers relatius a l'espectacle escènic i al treball en grup. Finalment, el bloc anomenat «Recepció en les arts escèniques» s'ocupa del públic i de les estratègies i tècniques d'anàlisi de manifestacions escèniques.

S'espera que l'alumnat siga capaç de posar en funcionament els sabers bàsics en el si de situacions d'aprenentatge en què actue com a agent social progressivament autònom i gradualment responsable del seu propi procés d'aprenentatge. Es recomana proposar situacions a partir de l'assumpció, per part de l'alumnat, de diferents funcions en diferents manifestacions i propostes, de manera que es convertisca en part viva de la recreació artística. Per a fer-ho, resultarà positiu que l'organització de la matèria es programe amb vista a la realització d'una proposta davant de diferents classes de públic i en diferents escenaris, per a compartir el gaudi artístic i enriquir la vida cultural de l'entorn. En este sentit, resulta convenient seleccionar peces que es facen ressò de múltiples referències culturals.

Competències específiques

1.Analitzar manifestacions escèniques de diferents èpoques i tradicions, descrivint les seues característiques, establint relacions amb el seu context i identificant possibles influències i projeccions, per a valorar el patrimoni i enriquir l'imaginari propi.

L'adquisició d'esta competència implica aprendre a identificar i a descriure les característiques dels principals tipus d'espectacles escènics de diferents èpoques i tradicions, així com a relacionar-los amb el seu context històric i geogràfic, valorant la seua importància en les transformacions socials de les quals són origen o reflex. La contextualització d'estos espectacles farà possible la seua adequada valoració com a productes d'una època i un context social determinats, i alhora permetrà la reflexió sobre la seua evolució i la seua relació amb el present. Per este motiu, a més d'acudir al cànon occidental, convé acostar-se a altres tradicions culturals. A més, es prestarà atenció als diferents tipus de relacions que s'establixen en la diversitat del patrimoni escènic: des de les influències entre formes i estils, separats o no en el temps, fins a la permanència d'uns certs elements d'un període a un altre, passant per les reaccions, rebutjos o subversions que genera un estil o corrent concret. D'altra banda, incloure la perspectiva de gènere i intercultural a l'hora d'abordar l'anàlisi del context ajudarà a fer que l'alumnat comprenga el paper que la dona i les persones de grups ètnics i poblacionals que patixen discriminació han exercit en l'art al llarg de la història, i les diferents consideracions que han rebut en cada època. En este sentit, no sols s'hauran d'estudiar les seues representacions en diverses obres, sinó també les seues aportacions a les arts escèniques.

En el marc del desplegament d'esta competència, s'analitzaran, des de la recepció activa i amb un vocabulari tècnic adequat, manifestacions escèniques representatives, a les quals s'accedirà, preferiblement, a través de la seua posada en escena, en directe o mitjançant reproduccions analògiques o digitals. Resultaran també útils els comentaris de textos i imatges i la consulta de fonts bibliogràfiques.

El descobriment de formes d'expressió distintes d'aquelles amb les quals està més familiaritzat enriquirà l'imaginari de l'alumnat, aportant-li idees i tècniques per a aplicar en les seues pròpies creacions o interpretacions.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CD, CPSAA, CC i CCEC.

2.Explorar les possibilitats expressives de diferents sistemes, mitjans i codis de significació escènica, a través d'activitats de caràcter pràctic, per a incorporar-ne l'ús al repertori personal de recursos i desenrotllar el criteri de selecció dels més adequats a la intenció comunicativa.

El descobriment i l'exploració de les diverses possibilitats expressives que oferixen els diferents sistemes, mitjans i codis de significació escènica permeten a l'alumnat enriquir el seu repertori personal de recursos, i aprendre a seleccionar i a aplicar els més adequats a cada necessitat o intenció comunicativa.

La dramatització, el joc, la creació col·lectiva i la improvisació, tant pautada com lliure, constituïxen un mitjà idoni per a dur a terme esta exploració. En l'aula, estes activitats de caràcter pràctic brindaran a l'alumnat l'oportunitat de descobrir i aplicar, de manera individual o en grup, diferents tècniques i estratègies per a reflexionar sobre la situació, l'acció i el conflicte dramàtic, o realitzar l'anàlisi, la construcció i la caracterització del personatge.

Així mateix, estes activitats constituiran un instrument molt útil per a aprendre a seleccionar els recursos plàstics, literaris, audiovisuals o d'una altra classe que millor s'ajusten a les idees, sentiments i emocions que es pretenen plasmar sobre l'escenari. Les tecnologies digitals facilitaran també l'accés a una àmplia gamma d'exemples d'ús d'estos recursos.

L'exploració de les possibilitats d'expressió i comunicació escènica afavorix l'autoconeixement, la confiança i la motivació, i contribuïx al foment del respecte per la diversitat d'idees i opinions, a l'enriquiment cultural entre iguals i a la superació de barreres i estereotips socials, culturals o sexistes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

3.Abordar la recreació i representació de l'acció dramàtica, a partir de la construcció col·lectiva d'escenes que mostren tot tipus de personatges i conflictes, per a desenrotllar habilitats de comunicació i negociació i reforçar l'autoconeixement, la creativitat, l'empatia, la imaginació i l'esperit emprenedor en diverses situacions i contextos.

La recreació i representació de l'acció dramàtica afavorix la comprensió de les manifestacions escèniques i el seu reconeixement com a part del patrimoni cultural, així com l'ampliació de les possibilitats d'expressió personal mitjançant l'adquisició de les destreses i tècniques vocals, gestuals, corporals i ritmicomusicals pròpies de l'intèrpret.

La lectura i l'anàlisi d'obres, el visionat d'espectacles, així com els assajos, constituïxen moments i espais per a l'adquisició d'eixes destreses i tècniques d'interpretació individual i grupal. La interpretació individual permet treballar aspectes com la concentració, la memorització, l'expressió personal o l'adequació a les directrius de la direcció. Per la seua part, la interpretació grupal afavorix el desenrotllament de la capacitat d'exercir diverses funcions o d'escoltar als altres i interactuar amb ells durant la representació. Per a assegurar l'adquisició d'esta competència, s'ha d'incentivar la participació de l'alumnat en la construcció col·lectiva d'escenes que mostren tot tipus de personatges, situacions i conflictes dramàtics.

Tant l'assimilació de tècniques d'interpretació com la representació d'obres dins o fora de l'aula fan necessària l'adquisició d'altres estratègies i destreses que ajuden l'alumnat a gestionar adequadament la frustració que pot generar el propi procés d'aprenentatge, així com a mantindre la concentració i a superar la inseguretat i la por escènica durant les actuacions. Estes estratègies de control i gestió de les emocions ajudaran l'alumnat a desenrotllar la seua autoestima i li permetran afrontar amb més seguretat les situacions d'incertesa i els reptes als quals haurà d'enfrontar-se.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC, CE i CCE.

1. Realitzar projectes de creació i difusió escènica, planificant les seues fases, seleccionant i estructurant els elements de significació i assumint diferents funcions amb iniciativa i responsabilitat, per a expressar una intenció comunicativa, enriquir l'entorn cultural i identificar oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic o professional.

El disseny i la realització d'un projecte de creació i difusió escènica requerix un treball planificat i en equip. Ser partícip d'este procés de creació conjunt contribuïx a fomentar la iniciativa i l'autonomia de l'alumnat, la resolució creativa de les dificultats trobades, la valoració del treball en equip, l'assumpció de responsabilitats individuals per a aconseguir un objectiu comú, així com l'empatia i el respecte per la diversitat d'aptituds i opinions.

Activant els aprenentatges adquirits en el marc d'esta i altres matèries, l'alumnat haurà de generar i perfeccionar idees de projecte, recorrent a diferents fonts digitals i bibliogràfiques, respectant la propietat intel·lectual i tenint en compte la intenció comunicativa, les característiques del marc de recepció previst, així com la viabilitat i la sostenibilitat del projecte en la seua relació amb els possibles condicionants i limitacions tècnics. A més, seleccionarà i estructurarà els elements de significació més adequats; establirà les directrius d'interpretació, representació i escenificació; planificarà les diferents etapes del projecte, assegurant, especialment, el temps necessari per als assajos, i realitzarà un repartiment de tasques, equilibrat i eficaç, a partir de la identificació de les diferents funcions i de la càrrega de treball associada a cada una en les diferents fases del procés. Haurà de preveure també un pla de difusió, promoció i avaluació que podrà incloure el contacte amb institucions i organismes públics i privats implicats en el foment de les arts escèniques. Per a poder dur a terme totes estes accions, resultarà de gran utilitat analitzar, en classe, casos concrets que permeten visualitzar i entendre el procés que va des de la idea inicial fins a la posada en escena de l'espectacle.

El projecte pot comportar, també, el treball multidisciplinari i l'ús de diferents aplicacions i ferramentes tecnològiques, analògiques i digitals. D'altra banda, tant la interpretació com l'acompliment d'alguna de les funcions de la producció permetran a l'alumnat reconéixer les seues aptituds i descobrir diferents oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic o professional associades a l'àmbit de les arts escèniques. Estes oportunitats compten amb el valor afegit que aporta la creativitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

5.Valorar críticament manifestacions escèniques, identificant el públic al qual es dirigixen i analitzant les seues característiques i els seus fonaments artístics, per a desenrotllar el criteri estètic, difondre el patrimoni i ampliar les possibilitats de gaudi de les arts escèniques.

L'assistència a diferents espectacles o el visionat de diferents manifestacions escèniques, siga en viu o a través de mitjans digitals, permet a l'alumnat prendre consciència del doble paper de l'espectador com a receptor actiu i valorador crític. S'ha d'aprofitar esta experiència per a aprofundir en la noció de públic i descobrir la seua tipologia.

La vivència col·lectiva de la catarsi, l'estranyament, la identificació i la participació afavorixen, a més, la comprensió del procés de recepció i poden funcionar com a element motivador en el desenrotllament de la recepció activa. Este es veurà beneficiat per l'adquisició d'estratègies i tècniques d'anàlisi crítica, que poden abordar-se a partir de la posada en comú de les impressions i els comentaris que, sobre una determinada obra, formulen les persones que integren el grup. Contribuiran a este procés de construcció conjunta del coneixement les valoracions expressades per especialistes en crítiques escèniques i en ressenyes dramàtiques. Consultant eixos textos, l'alumnat trobarà un vocabulari específic, noves estructures i noves ferramentes que l'ajudaran a articular millor les seues pròpies valoracions crítiques. Podrà formular-les de manera oral, escrita o multimodal, sempre des del respecte a la propietat intel·lectual, emprant els conceptes i les estratègies d'anàlisis més adequades en cada cas. Estes produccions podran incloure, si és el cas, una valoració del text del qual partix l'obra.

La publicació de les crítiques de l'alumnat pot servir com a instrument per a la difusió del patrimoni i com a invitació per a acudir a diferents espais escènics.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CCEC.

Arts Escèniques I

Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1. Identificar, amb un vocabulari adequat, les principals característiques de manifestacions escèniques de diferents èpoques i tradicions, establint relacions amb el seu context i evidenciant una actitud d'obertura, interés i respecte en la seua recepció activa.
1.2. Establir connexions entre manifestacions escèniques de diferents èpoques i tradicions, valorant la seua influència sobre les arts escèniques actuals.
Competència específica 2.
2.1. Participar, amb iniciativa, confiança i creativitat, en l'exploració de sistemes, mitjans i codis de significació escènica, a través d'activitats de caràcter pràctic.
2.2. Recrear l'acció dramàtica, el disseny de personatges i la configuració de situacions i escenes, seleccionant les tècniques més adequades d'entre les que conformen el repertori personal de recursos.
Competència específica 3.
3.1. Emprar tècniques elementals d'interpretació, aplicant estratègies de memorització i valorant els assajos com a espais d'escolta, diàleg i aprenentatge.
3.2. Recrear i representar l'acció dramàtica, demostrant eficàcia, seguint les indicacions de la direcció, mantenint la concentració i gestionant de forma guiada l'ansietat i la por escènica.
Competència específica 4.
4.1. Participar activament en la realització de projectes col·lectius de creació i difusió escènica, assumint diferents funcions amb iniciativa i responsabilitat, i valorant i respectant les aportacions i experiències de la resta d'integrants del grup.
4.2. Avaluar i presentar els resultats de la participació en projectes de creació i difusió escènica, analitzant la relació entre els objectius plantejats i el producte final obtingut, i explicant de forma argumentada les possibles diferències entre estos.
Competència específica 5.
5.1. Identificar el tipus de públic al qual es dirigix un espectacle determinat, basant els arguments en l'anàlisi de l'obra i en les reaccions del públic.
5.2. Comentar manifestacions escèniques, emprant la terminologia adequada, reelaborant informació a partir de fonts fiables i reflexionant críticament sobre les seues característiques i fonaments artístics.

Sabers bàsics
A. Patrimoni escènic.
− Arts escèniques: concepte, tipologies, funcions i tradicions.
− Les arts escèniques i la seua història: períodes, canvis i transformacions.
− Dramaticitat, teatralitat i performativitat.
− El patrimoni immaterial. Patrimoni escènic valencià.
B. Expressió i comunicació escènica.
− Codis de significació escènica: naturalesa, descripció i classificació.
− L'espai escènic com a generador de significat. La convenció teatral.
− Recursos plàstics: escenografia volumètrica i virtual, caracterització, vestuari, il·luminació i espai sonor.
− Recursos literaris i altres materials. El text dramàtic.
− El conflicte dramàtic: personatge, situació i acció dramàtica. Trama, detonant, espai i temps.
− El personatge dramàtic: anàlisi, caracterització i construcció. Creació de personatges: individus, tipus, estereotips i arquetips.
− Joc dramàtic, improvisació, dramatització i creació col·lectiva.
C. Interpretació.
− Preparació física i preparació preexpressiva. Consciència de l'esquema corporal. La cura del cos.
− Mètodes i tècniques d'interpretació. Pautes d'atenció, percepció i memòria per a la interpretació.
− Els instruments de l'intèrpret: expressió corporal, gestual, oral i ritmicomusical. La veu expressiva: respiració, dicció, vocalització, articulació, prosòdia i projecció. Relació del cos amb l'espai i els elements. La consciència emocional i els sentiments en l'expressió.
− El personatge dramàtic: graus de representació, objectius i funcions.
− La partitura interpretativa i la seua execució. Elements expressius i simbòlics. Cultura musical. Principis coreogràfics.
D. Representació i escenificació.
− L'espectacle escènic: concepte i característiques.
− Tipologies bàsiques de l'espectacle: clàssic, d'avantguarda, corporal, occidental, oriental, d'objectes, musical, dansístic, d'interior, de carrer.
− Altres formes de presentació escènica: happening, performance, vídeo-teatre o teatre-dansa.
− El disseny d'un espectacle: equips, fases i àrees de treball.
− Els assajos: tipologia, fases, finalitats i organització.
− Representació d'espectacles escènics. Elements visuals i sonors.
− Estratègies de treball en equip. Resolució de conflictes. Escolta activa i respecte.
E. Recepció en les arts escèniques.
− El públic: concepte i tipologies.
− La recepció teatral: catarsi, estranyament i participació.
− Estratègies i tècniques d'anàlisis de manifestacions escèniques.
− El respecte de la propietat intel·lectual. La protecció de la creativitat personal.

Arts Escèniques II

Criteris d'avaluació
Competència específica 1.
1.1. Analitzar, amb un vocabulari adequat, manifestacions escèniques de diferents èpoques i tradicions, descrivint les seues característiques, establint relacions amb el seu context i evidenciant una actitud d'obertura, interés i respecte en la recepció activa d'estes.
1.2. Valorar críticament els hàbits, els gustos i els referents escènics de diferents èpoques i tradicions, reflexionant sobre la seua evolució i sobre la seua relació amb els del present.
Competència específica 2.
2.1. Participar, amb iniciativa, confiança i creativitat, en l'exploració de sistemes, mitjans i codis de significació escènica, a través d'activitats de caràcter pràctic.
2.2. Recrear l'acció dramàtica, el disseny de personatges i la configuració de situacions i escenes, seleccionant les tècniques del repertori personal de recursos més adequades a la intenció comunicativa.
Competència específica 3.
3.1. Emprar diferents tècniques d'interpretació de manera creativa, aplicant estratègies de memorització i valorant els assajos com a espais d'escolta, diàleg i aprenentatge.
3.2. Recrear i representar l'acció dramàtica, demostrant precisió, eficàcia i expressivitat; seguint les indicacions de la direcció; mantenint la concentració, i gestionant de forma guiada l'ansietat i la por escènica.
Competència específica 4.
4.1. Participar, amb iniciativa, responsabilitat i consciència de grup, en el disseny, la planificació i la realització de projectes col·lectius de creació i difusió escènica, organitzant correctament les seues fases, distribuint de forma raonada les tasques, avaluant la seua viabilitat i sostenibilitat, i seleccionant i estructurant els elements de significació, així com les directrius d'interpretació, representació o escenificació.
4.2. Avaluar i presentar els resultats de projectes de creació i difusió escènica, analitzant la relació entre els objectius plantejats i el producte final obtingut, i explicant les possibles diferències entre estos.
4.3. Identificar oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic o professional relacionades amb l'àmbit artístic, comprenent el seu valor afegit i expressant l'opinió personal de manera crítica i respectuosa.
Competència específica 5.
5.1. Valorar la recepció brindada a un espectacle determinat, relacionant les característiques de l'obra, el context de la posada en escena i les reaccions del públic.
5.2. Realitzar i compartir ressenyes i crítiques escèniques, emprant la terminologia adequada, consultant fonts fiables i reflexionant, amb rigor i solidesa, sobre les característiques, els fonaments artístics i la recepció de l'obra.
Sabers bàsics
A. Patrimoni escènic.
− Les arts escèniques i la seua història: canvis i transformacions.
− Significat social de les arts escèniques: memòria i reflex. La perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural. Identitat i performativitat.
− Manifestacions espectaculars: rituals i socials. Els festejos populars.
− Tendències actuals en la representació escènica i performativa.
− Manifestacions no orals.
B. Expressió i comunicació escènica.
− Actes performatius: generació de realitat.
− Característiques de l'espai escènic i performatiu actual. Escenografia física i virtual.
− Espais no escènics: adaptació de recursos plàstics. Disseny d'il·luminació i vestuari.
− Estructures dramàtiques actuals. La memòria performativa.
− El personatge en acció en les manifestacions actuals.
− Joc dramàtic, improvisació, dramatització i creació col·lectiva.
C. Interpretació.
− Mètodes interpretatius actuals.
− Aprofundiment en els instruments de l'intèrpret: expressió corporal, gestual, oral i ritmicomusical. La veu expressiva: respiració, dicció, vocalització, articulació, prosòdia i projecció. Repertori gestual. Moviment en l'espai: formes, direccions, nivells, traçats, dimensions, i moviment grupal. La consciència emocional i els sentiments en l'expressió.
− La construcció actual del personatge dramàtic. Cos, veu i caracterització.
− Creació performativa: procés i execució.
D. Escenificació i representació escènica.
− El disseny d'un espectacle: equips, fases i àrees de treball. Espais escènics i espais no escènics. Integració de llenguatges no orals i tecnològics.
− La dramatúrgia en el disseny d'un projecte escènic.
− La producció i la realització d'un projecte escènic.
− La direcció artística en projectes escènics.
− Els assajos: funcions de la direcció escènica i regidoria.
− Representació d'espectacles escènics. Espai sonor: música i recursos sonors. Ferramentes digitals multimèdia.
− Exhibició, difusió, distribució i avaluació de productes escènics.
− Estratègies de treball en equip. Distribució de tasques i lideratge compartit. Resolució de conflictes. Estratègies de supervisió i de resolució de problemes.
− Oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional vinculades a la matèria.
E. Recepció en les arts escèniques.
− Estratègies i tècniques d'anàlisis de manifestacions escèniques. El text en la seua relació amb la posada en escena.
− La crítica escènica. Estratègies i tècniques d'elaboració d'una ressenya.
− El respecte de la propietat intel·lectual. La protecció de la creativitat personal.

BIOLOGIA
La biologia és una disciplina amb avanços que s'han vist accelerats notablement en les últimes dècades, impulsats per una base de coneixements cada vegada més àmplia i enfortida. Al llarg del seu progrés s'han produït grans canvis de paradigma (com el descobriment de la cèl·lula, el desenrotllament de la teoria de l'evolució, el naixement de la biologia i la genètica molecular o el descobriment dels virus i els prions, entre altres) que han revolucionat el concepte d'organisme viu i la comprensió del seu funcionament.

Però el progrés de les ciències biològiques va molt més enllà de la mera comprensió dels éssers vius. Les aplicacions de la biologia han suposat una millora considerable de la qualitat de vida humana pel fet de permetre, per exemple, la prevenció i tractament de malalties que antany delmaven les poblacions, o altres de nova aparició, com la covid-19, per a la qual s'han desenrotllat teràpies i vacunes a una velocitat sense precedents. A més, hi ha moltes altres aplicacions de les ciències biològiques dins del camp de l'enginyeria genètica i la biotecnologia, algunes de les quals originen importants controvèrsies. Els grans avanços i descobriments de la biologia no sols han possibilitat la millora de les condicions de vida de la ciutadania, sinó que alhora han generat forts impactes de distinta naturalesa (socials, ètiques, econòmiques, etc.) que no es poden obviar i també han de ser objecte d'anàlisi durant el desenrotllament de la matèria.

En 2n de Batxillerat la maduresa de l'alumnat permet que en la matèria de Biologia s'aprofundisca notablement en les competències específiques relacionades amb les ciències biològiques, a través d'uns sabers bàsics als quals es dona un enfocament molt més microscòpic i molecular que en les matèries d'etapes anteriors. La Biologia oferix, per tant, una formació relativament avançada, que proporciona a l'alumnat els coneixements i destreses essencials per al treball científic i l'aprenentatge al llarg de la vida i establix les bases necessàries per a l'inici d'estudis superiors o la incorporació al món laboral. En última instància, esta matèria contribuïx a l'enfortiment del compromís de l'alumnat amb la societat democràtica i per a la seua participació en esta.
La Biologia contribuïx al desenrotllament de les huit competències clau i a satisfer diversos dels objectius de l'etapa.

D'una banda, per tractar-se d'una matèria científica, promou de manera directa el desenrotllament de la competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM), així com la igualtat d'oportunitats i les vocacions científiques entre els alumnes i les alumnes.
Al seu torn, la Biologia potencia els hàbits d'estudi i lectura, la comunicació oral i escrita i la investigació a partir de fonts científiques i amb això contribuïx al desenrotllament de la competència en comunicació lingüística. A més, atés que les publicacions científiques rellevants solen ser accessibles a través d'internet i trobar-se en llengües estrangeres, en esta matèria es contribuïx al desenrotllament de la competència digital i la competència plurilingüe.

Igualment, des d'esta matèria es promou l'anàlisi de les conclusions de publicacions científiques, fomentant l'esperit crític i l'autoaprenentatge i es contribuïx així al desenrotllament de la competència personal, social i d'aprendre a aprendre.
Així mateix, a través de l'enfocament molecular de la matèria de Biologia, l'alumnat aprofundirà en els mecanismes de funcionament dels éssers vius i de la naturalesa en el seu conjunt. Això li permetrà comprendre la situació crítica en la qual es troba la humanitat actualment i la necessitat urgent de l'adopció d'un model de desenrotllament sostenible. Es transmetrà la importància dels estils de vida sostenibles com a forma de compromís ciutadà pel bé comú, relacionant la sostenibilitat amb la salut humana i es contribuirà així al desenrotllament de la competència ciutadana.

Es fomentarà també que l'alumnat de Biologia participe en iniciatives locals relacionades amb els estils de vida saludables i el desenrotllament sostenible, que li permetran treballar la competència emprenedora i la competència en consciència i expressió culturals.

En Biologia, es treballen les huit competències clau a través de sis competències específiques pròpies de la matèria, que són la concreció dels descriptors operatius per a l'etapa, els quals constituïxen l'eix vertebrador del currículum. Estes competències específiques poden resumir-se en el següent: interpretar i transmetre informació científica i argumentar sobre esta; localitzar, seleccionar i contrastar informació científica; analitzar críticament les conclusions de treballs d'investigació; plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques; analitzar la importància dels estils de vida saludables i sostenibles i relacionar les característiques moleculars dels organismes amb les seues característiques macroscòpiques.
Els criteris d'avaluació són un element curricular essencial i constituïxen instruments per a la valoració objectiva del grau d'acompliment de l'alumnat en les competències específiques. Estos estan relacionats amb les competències específiques de Biologia i poden connectar-se de manera flexible amb els sabers bàsics d'esta matèria a elecció del docent.

Els sabers bàsics de la matèria apareixen agrupats en sis blocs. «Les biomolècules» està centrat en les molècules orgàniques i inorgàniques que formen part dels éssers vius. «Genètica molecular» inclou el mecanisme de replicació de l'ADN i el procés de l'expressió gènica, relacionant estos amb la diferenciació cel·lular. «Biologia cel·lular» comprén els tipus de cèl·lules, els seus components, les etapes del cicle cel·lular, la mitosi i meiosi i la seua funció biològica. «Metabolisme» tracta de les principals reaccions bioquímiques dels éssers vius. «Enginyeria genètica i biotecnologia» recull els mètodes de manipulació dels éssers vius o els seus components per a la seua aplicació tecnològica en diferents camps, com la medicina, l'agricultura, o l'ecologia, entre altres. «Immunologia» està enfocat cap al concepte d'immunitat, els seus mecanismes i tipus (innata i adquirida), les fases de les malalties infeccioses i l'estudi de les patologies del sistema immunitari.

Els sabers bàsics ací descrits han de treballar-se des d'un enfocament competencial, de manera que estos constituïsquen un mitjà per al desenrotllament de les competències clau i no simplement un fi en si mateixos.
Cal destacar que la Biologia és una matèria de caràcter científic i, com a tal, es recomana impartir-la lligant-la a la realitat de l'alumnat, de manera pràctica i significativa i seguint un enfocament interdisciplinari. Per a això, la metodologia que es proposa és l'ús de situacions d'aprenentatge que consistixen en activitats competencials. Com a conclusió, cal assenyalar que el fi últim de la Biologia és contribuir a un major grau d'acompliment de les competències clau per part de l'alumnat i aconseguir així ampliar de manera notable els seus horitzons personals, socials, acadèmics i professionals.

Competències específiques
1.Interpretar i transmetre informació i dades a partir de treballs científics i argumentar sobre estos, amb precisió i utilitzant diferents formats, per a analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques.
Dins de la ciència, la comunicació ocupa un important lloc, perquè és imprescindible per a la col·laboració i la difusió del coneixement, contribuint a accelerar considerablement els avanços i descobriments. La comunicació científica busca, en general, l'intercanvi d'informació rellevant de la forma més eficient i senzilla possible i es recolza, per a això, en diferents formats com gràfics, fórmules, textos, informes o models, entre altres. A més, en la comunitat científica també existixen discussions fonamentades en evidències i raonaments aparentment dispars.
La comunicació científica és, per tant, un procés complex, en el qual es combinen de manera integrada destreses i coneixements variats i s'exigix una actitud oberta i tolerant cap a l'interlocutor. En el context d'esta matèria, la comunicació científica requerix la mobilització no sols de destreses lingüístiques, sinó també matemàtiques, digitals i raonament lògic. L'alumnat ha d'interpretar i transmetre continguts científics, així com formar una opinió pròpia sobre estos basada en raonaments i evidències, a més d'argumentar defenent la seua postura de manera fonamentada, enriquint-la amb els punts de vista i proves aportats pels altres. Tot això és necessari no solament en el treball científic, sinó que també constituïx un aspecte essencial per al creixement personal, social i professional de tot ésser humà.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

2.Localitzar i utilitzar fonts fiables, identificant, seleccionant i organitzant la informació, avaluant-la críticament i contrastant-ne la veracitat, per a resoldre preguntes plantejades de manera autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències biològiques.
Tota investigació científica comença amb una recopilació de les publicacions del camp que es pretén estudiar. Per a això cal conéixer i utilitzar fonts fidedignes i buscar en estes, seleccionant la informació rellevant per a respondre a les qüestions plantejades.
A més, l'aprenentatge al llarg de la vida requerix tindre sentit crític per a seleccionar les fonts o institucions adequades, triar la informació i quedar-se amb la que resulte rellevant d'acord amb el fi proposat.
La destresa per a fer esta selecció és, per tant, de gran importància no sols per a l'exercici de professions científiques, sinó també per al desenrotllament de qualsevol tipus de carrera professional, per a la participació democràtica activa i fins i tot per al benestar emocional i social de les persones.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC.

3.Analitzar treballs d'investigació o divulgació relacionats amb les ciències biològiques, comprovant-ne amb sentit crític la veracitat o si han seguit els passos dels mètodes científics, per a avaluar la fiabilitat de les seues conclusions.
El pensament crític és probablement una de les destreses més importants per al desenrotllament humà i la base de l'esperit de superació i millora. En l'àmbit científic és essencial, entre altres, per a la revisió per parells del treball d'investigació, que és el pilar sobre el qual se sustenten el rigor i la veracitat de la ciència. Encara que el pensament crític ha de començar a treballar-se des de les primeres etapes educatives, aconseguix un grau de desenrotllament significatiu en Batxillerat i el progrés en esta competència específica contribuïx a millorar-lo. A més, l'anàlisi de les conclusions d'un treball científic en relació als resultats observables implica mobilitzar en l'alumnat no sols el pensament crític sinó també les destreses comunicatives i digitals i el raonament lògic.
Així mateix, l'actitud analítica i el cultiu del dubte raonable, que es desenrotllen a través d'esta competència específica, són útils en contextos no científics i preparen l'alumnat per al reconeixement de fal·làcies, notícies falses i informació pseudocientífica i per a formar-se una opinió pròpia basada en raonaments i evidències, de manera que es contribuint així positivament a la seua integració personal i professional i a la seua participació en la societat democràtica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CPSAA, CC i CE.

4.Plantejar i resoldre problemes, buscant i emprant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment si fora necessari, per a explicar fenòmens relacionats amb les ciències biològiques.
Esta competència específica fa referència a l'ús del raonament com a base per a la resolució de problemes. No obstant això, cal destacar que, com a novetat respecte a l'etapa anterior, es pretén que l'alumnat busque noves estratègies de resolució quan les estratègies que té adquirides no siguen suficients. Per a això, serà necessari utilitzar diferents instruments i recursos tecnològics i mostrar una actitud positiva cap als reptes i les situacions d'incertesa i resiliència per a continuar provant noves vies de resolució en cas de falta d'èxit inicial, o amb la intenció de millorar els resultats.
A més, en 2n de Batxillerat és important treballar la iniciativa en l'alumnat perquè plantege noves qüestions o problemes que puguen resoldre's utilitzant el raonament i altres estratègies.
La resolució de problemes és una competència essencial en la carrera científica, perquè les persones dedicades a la ciència s'enfronten amb freqüència a grans reptes i contratemps que fan tortuós el camí cap als seus objectius. Així mateix, esta competència específica és necessària en molts altres contextos de la vida professional i personal en la mesura que contribuïx a la maduresa intel·lectual i emocional de l'alumnat i en última instància a la formació de ciutadania plenament integrada i compromesa amb la millora de la societat.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD i CPSAA.

5.Analitzar críticament determinades accions relacionades amb la sostenibilitat i la salut, basant-se en els fonaments de la biologia molecular, per a argumentar sobre la importància d'adoptar estils de vida sostenibles i saludables.

Des de la matèria de Biologia de 2n de Batxillerat, es pretén transmetre les actituds i estils de vida compatibles amb el manteniment i la millora de la salut i amb un model de desenrotllament sostenible. La novetat d'esta matèria respecte a etapes anteriors és el seu enfocament molecular. Per este motiu, l'estudi de la importància dels ecosistemes i de determinats organismes s'abordarà des del coneixement de les reaccions bioquímiques que realitzen i la seua rellevància a escala planetària. D'esta manera, es connectarà el món molecular amb el macroscòpic. Esta competència específica, a més, busca que l'alumnat prenga iniciatives encaminades a analitzar críticament els seus propis hàbits i els dels membres de la comunitat educativa, basant-se en els fonaments de la biologia molecular, i que propose mesures per al canvi positiu cap a un mode de vida més saludable i sostenible.

El valor d'esta competència específica radica en la necessitat urgent que la nostra societat adopte un model de desenrotllament sostenible, que constituïx un dels majors i més importants reptes als quals s'enfronta la humanitat actualment. Per a poder fer realitat este ambiciós objectiu és necessari aconseguir que la societat aconseguisca una comprensió profunda del funcionament dels sistemes biològics per a així poder apreciar-ne el valor. D'esta manera, s'adoptaran estils de vida i es prendran actituds responsables i encaminades a la conservació dels ecosistemes i la biodiversitat i a l'estalvi de recursos, que al seu torn milloraran la salut i el benestar físic i mental humans a escala individual i col·lectiva.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

6.Analitzar la funció de les principals biomolècules, bioelements i les seues estructures i interaccions bioquímiques, argumentant sobre la seua importància en els organismes vius per a explicar les característiques macroscòpiques d'estos a partir de les moleculars.

En el segle XIX, la primera síntesi d'una molècula orgànica en el laboratori va permetre connectar la biologia i la química i va marcar un canvi de paradigma científic que es va anar afermat en el segle XX amb la descripció de l'ADN com a molècula portadora de la informació genètica. Els éssers vius van passar a concebre's com a conjunts de molècules constituïdes per elements químics presents també en la matèria inerta. Estes fites van marcar el naixement de la química orgànica, la biologia molecular i la bioquímica. En l'actualitat, la comprensió dels éssers vius es fonamenta en l'estudi de les seues característiques moleculars i els instruments genètics o bioquímics són àmpliament utilitzats en les ciències biològiques.

L'alumnat de 2n de Batxillerat té un major grau de maduresa per a treballar esta competència específica. A més, l'elecció voluntària de la matèria de Biologia en esta etapa està probablement lligada a inquietuds científiques i a la intenció de fer estudis terciaris en el camp biomèdic. Per estos motius, esta competència específica és essencial per a l'alumnat de Batxillerat, aj que li permet connectar el món molecular amb el macroscòpic, adquirir una visió global completa dels organismes vius i desenrotllar les destreses necessàries per a formular hipòtesis i resoldre problemes relacionats amb les disciplines biosanitàries.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CC.
Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1 Analitzar críticament conceptes i processos biològics, seleccionant i interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes o altres).
1.2 Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la matèria, transmetent-les de manera clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, fórmules, esquemes, símbols o continguts digitals, entre altres) i responent de manera fonamentada i precisa a les qüestions que puguen sorgir durant el procés.
1.3 Argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria, considerant els punts forts i febles de diferents postures de manera raonada i amb una actitud oberta, flexible, receptiva i respectuosa davant de l'opinió dels altres.

Competència específica 2.
2.1 Plantejar i resoldre qüestions i crear continguts relacionats amb els sabers de la matèria, localitzant i citant fonts de manera adequada; seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació.
2.2 Contrastar i justificar la veracitat d'informació relacionada amb la matèria, utilitzant fonts fiables, aportant dades i adoptant una actitud crítica i escèptica cap a informacions sense una base científica com pseudociències, teories conspiratòries, creences infundades, notícies falses, etc.

Competència específica 3.
3.1 Avaluar la fiabilitat de les conclusions d'un treball d'investigació o divulgació científica relacionat amb els sabers de la matèria d'acord amb la interpretació dels resultats obtinguts.
3.2 Argumentar, utilitzant exemples concrets, sobre la contribució de la ciència a la societat i la labor de les persones que s'hi dediquen, destacant el paper de la dona i entenent la investigació com una labor col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució influïda pel context polític i social i pels recursos econòmics.

Competència específica 4.
4.1 Explicar fenòmens biològics, a través del plantejament i resolució de problemes, buscant i utilitzant les estratègies i els recursos adequats.
4.2 Analitzar críticament la solució a un problema utilitzant els sabers de la matèria de Biologia i reformular els procediments utilitzats o les conclusions si esta solució no fora viable o davant de noves dades aportades o trobades amb posterioritat.

Competència específica 5.
5.1 Argumentar sobre la importància d'adoptar estils de vida saludables i compatibles amb el desenrotllament sostenible, basant-se en els principis de la biologia molecular i relacionant-los amb els processos macroscòpics.

Competència específica 6.
6.1 Explicar les característiques i processos vitals dels éssers vius mitjançant l'anàlisi de les seues biomolècules, de les interaccions bioquímiques entre estes i de les seues reaccions metabòliques.
6.2 Aplicar metodologies analítiques en el laboratori utilitzant els materials adequats amb precisió.
Sabers bàsics
A. Les biomolècules.
− Les biomolècules orgàniques i inorgàniques: característiques generals i diferències.
− L'aigua i les sals minerals: relació entre les seues característiques químiques i funcions biològiques.
− Els glúcids. Característiques químiques, isomeries, enllaços i funcions dels monosacàrids (pentoses, hexoses en les seues formes lineals i cícliques), disacàrids i polisacàrids amb major rellevància biològica.
− Els monosacàrids (pentoses i hexoses): característiques químiques, formes lineals i cícliques, isomeries, enllaços i funcions.
− Els disacàrids i polisacàrids: exemples amb més rellevància biològica.
− Els lípids saponificables i no saponificables: característiques químiques, tipus, diferències i funcions biològiques.
− Les proteïnes: característiques químiques, estructura, funció biològica, paper biocatalitzador. Enzims.
− Les vitamines i sals: funció biològica com a cofactors enzimàtics i importància de la seua incorporació en la dieta.
− Els àcids nucleics: tipus, característiques químiques, estructura i funció biològica.
− La relació entre els bioelements i biomolècules i la salut. Estils de vida saludables.
B. Genètica molecular.
− Mecanisme de replicació de l'ADN: model procariota.
− Etapes de l'expressió gènica: model procariota. El codi genètic: característiques i resolució de problemes.
− Les mutacions: la seua relació amb la replicació de l'ADN, l'evolució i la biodiversitat.
− Regulació de l'expressió gènica: la seua importància en la diferenciació cel·lular.
− Els genomes procariota i eucariota: característiques generals i diferències.
C. Biologia cel·lular.
− La teoria cel·lular: implicacions biològiques.
− La microscòpia òptica i electrònica: imatges, poder de resolució i tècniques de preparació de mostres. Reconeixement d'estructures cel·lulars.
− La membrana plasmàtica: ultraestructura i propietats.
− El procés osmòtic: repercussió sobre la cèl·lula animal, vegetal i procariota.
− El transport a través de la membrana plasmàtica: mecanismes (difusió simple i facilitada, transport actiu, endocitosi i exocitosi) i tipus de molècules transportades amb cada un d'estos. Els orgànuls cel·lulars eucariotes i procariotes: funcions bàsiques.
− El cicle cel·lular: fases i mecanismes de regulació.
− La mitosi i la meiosi: fases i funció biològica. Estructura i tipus de cromosomes.
− El càncer: relació amb les mutacions i amb l'alteració del cicle cel·lular. Correlació entre el càncer i determinats hàbits perjudicials. La importància dels estils de vida saludables.
D. Metabolisme.
− Concepte de metabolisme. Classificació dels organismes segons la seua forma de nutrició.
− Conceptes d'anabolisme i catabolisme: diferències.
− Processos implicats en la respiració cel·lular anaeròbica (glucòlisi i fermentació) i aeròbica (β-oxidació dels àcids grassos, cicle de Krebs, cadena de transport d'electrons i fosforilació oxidativa).
− Metabolismes aeròbic i anaeròbic: càlcul comparatiu dels seus rendiments energètics.
− Principals rutes d'anabolisme heteròtrof (síntesi d'aminoàcids, proteïnes i àcids grassos) i autòtrof (fotosíntesi i quimiosíntesi): importància biològica.
E. Biotecnologia.
− Tècniques d'enginyeria genètica i les seues aplicacions: PCR, enzims de restricció, clonació molecular, CRISPR-CAS9, etc.
− Importància i repercussions de la biotecnologia: aplicacions en salut, agricultura, medi ambient, nous materials, indústria alimentària, etc. El paper destacat dels microorganismes.
F. Immunologia.
− Concepte d'immunitat.
− Les barreres externes: la seua importància pel fet de dificultar l'entrada de patògens.
− Immunitat innata i específica: diferències.
− Immunitat humoral i cel·lular: mecanismes d'acció.
− Immunitat artificial i natural, passiva i activa: mecanismes de funcionament.
− Malalties infeccioses: fases. Vacunes i ús adequat dels antibiòtics.
− Principals patologies del sistema immunitari: causes i rellevància clínica. Immunoteràpia.

BIOLOGIA, GEOLOGIA I CIÈNCIES AMBIENTALS

La matèria de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals s'orienta a la consecució i millora de sis competències específiques pròpies de les ciències que són la concreció dels descriptors operatius per a l'etapa, derivats al seu torn de les huit competències clau que constituïxen l'eix vertebrador del currículum. Estes competències específiques poden resumir-se en el següent: interpretar i transmetre informació científica i argumentar sobre esta; localitzar i avaluar críticament informació científica; aplicar els mètodes científics en projectes d'investigació; resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, geològiques i mediambientals; promoure iniciatives relacionades amb la salut i la sostenibilitat i analitzar el registre geològic. El treball de les competències específiques d'esta matèria i l'adquisició dels seus sabers bàsics contribuïxen al desenrotllament de totes les competències clau i a satisfer, com s'explica a continuació, diversos dels objectius de l'etapa i amb això al creixement emocional de l'alumnat i a la seua futura integració social i professional.

Biologia, Geologia i Ciències Ambientals afavorix el compromís responsable de l'alumnat amb la societat a escala global pel fet de promoure els esforços per a aconseguir un model de desenrotllament sostenible (competències STEM i ciutadana) que contribuirà a la millora de la salut i la qualitat de vida i a la preservació del patrimoni natural i cultural (competència en consciència i expressió culturals). Esta matèria també busca estimular la vocació científica en l'alumnat, especialment en les alumnes, per a contribuir a acabar amb el baix nombre de dones en llocs de responsabilitat en investigació, i fomentar així la igualtat efectiva d'oportunitats entre els dos sexes (competències STEM i personal, social i d'aprendre a aprendre).

Així mateix, treballant esta matèria s'afermaran els hàbits de lectura i estudi en l'alumnat, i per això la comunicació oral i escrita en la llengua materna i possiblement en altres llengües (competències STEM, en comunicació lingüística i plurilingüe) juga un important paper en aquella.

A més, des de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals es promou entre l'alumnat la busca d'informació sobre temes científics utilitzant-se com a ferramenta bàsica les tecnologies de la informació i la comunicació (competències STEM i digital).

De la mateixa manera, esta matèria busca que els alumnes i alumnes dissenyen i participen en el desenrotllament de projectes científics per a realitzar investigacions, tant de camp com de laboratori, utilitzant les metodologies i instruments propis de les ciències biològiques, geològiques i ambientals, cosa que contribuïx a despertar en ells l'esperit emprenedor (competències STEM, emprenedora i personal, social i aprendre a aprendre).

Els criteris d'avaluació són, juntament amb les competències específiques, un dels elements curriculars essencials, perquè permeten valorar l'adquisició i desenrotllament de les competències específiques a través dels sabers bàsics, integrats per coneixements, destreses i actituds.

Els sabers bàsics apareixen agrupats en set blocs. «Projecte científic» està centrat en el desenrotllament pràctic, a través d'un projecte científic, de les destreses i el pensament propis de la ciència. «Ecologia i sostenibilitat» recull els components dels ecosistemes, el seu funcionament i la importància d'un model de desenrotllament sostenible. «Història de la Terra i la vida» inclou el desenrotllament de la Terra i els éssers vius des del seu origen, la magnitud del temps geològic i la resolució de problemes basats en els mètodes geològics de datació. «La dinàmica i composició terrestre» inclou les causes i conseqüències dels canvis en l'escorça terrestre i els diferents tipus de roques i minerals. «Fisiologia i histologia animal» analitza la fisiologia dels aparells implicats en les funcions de nutrició i reproducció i el funcionament dels receptors sensorials, dels sistemes de coordinació i dels òrgans efectors. «Fisiologia i histologia vegetal» introduïx l'alumnat en els mecanismes a través dels quals els vegetals fan les seues funcions vitals, i n'analitza les adaptacions a les condicions ambientals en les quals es desenrotllen i el balanç general i importància biològica de la fotosíntesi. «Els microorganismes i formes acel·lulars» se centra en algunes de les espècies microbianes més rellevants, la seua diversitat metabòlica, la seua rellevància ecològica, i les característiques i mecanismes d'infecció de les formes orgàniques acel·lulars (virus, viroides i prions).

Els sabers bàsics són el mitjà a través del qual es treballen les competències específiques i les competències clau i, al seu torn, comprenen coneixements, destreses i actituds essencials per a la continuació d'estudis acadèmics o l'exercici de determinades professions relacionats amb les ciències biològiques, geològiques i ambientals.

L'estratègia recomanada per a abordar l'ensenyança de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals és l'enfocament pràctic basat en la resolució de problemes i en la realització de projectes i investigacions, amb el foment tant del treball individual com en equip. A més, és convenient connectar esta matèria de manera significativa amb la realitat de l'alumnat i amb altres àrees de coneixement en un enfocament interdisciplinari a través de situacions d'aprenentatge o activitats competencials.

En conclusió, la Biologia, Geologia i Ciències Ambientals de 1r de Batxillerat contribuïx, a través de les seues competències específiques i sabers bàsics, a un major grau de desenrotllament de les competències clau. El seu fi últim és millorar la formació científica i la comprensió del món natural per part de l'alumnat i així reforçar el seu compromís pel bé comú i les seues destreses per a respondre a la inestabilitat i al canvi. Amb tot això es busca millorar la seua qualitat de vida present i futura per a aconseguir, a través del sistema educatiu, una societat més justa equitativa.

Competències específiques

1.Interpretar i transmetre informació i dades científiques, argumentant sobre estes amb precisió i utilitzant diferents formats per a analitzar processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques, geològiques i mediambientals.

La comunicació és un aspecte essencial del progrés científic, perquè els avanços i descobriments rares vegades són el producte del treball d'individus aïllats, sinó d'equips col·laboratius, amb freqüència de caràcter interdisciplinari. A més, la creació de coneixement només es produïx quan les troballes són publicades, de manera que es permet la seua revisió i ampliació per part de la comunitat científica i la seua utilització en la millora de la societat.

Atesa la naturalesa científica de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, esta matèria contribuïx al fet que l'alumnat desenrotlle les destreses necessàries per a extraure les idees més rellevants d'una informació de caràcter científic (en forma d'articles, diagrames, taules, gràfics, etc.) i comunicar-les de manera senzilla, precisa i veraç, utilitzant formats variats (exposició oral, plataformes virtuals, presentació de diapositives i pòsters, entre altres), tant de manera analògica com a través de mitjans digitals.
De la mateixa manera, esta competència específica busca potenciar l'argumentació, essencial per al desenrotllament social i professional de l'alumnat. L'argumentació en debats, fòrums o altres vies dona l'oportunitat de defendre, de manera lògica i fonamentada, les pròpies postures, però també de comprendre i assimilar les idees d'altres persones. L'argumentació és una forma de pensament col·lectiu que enriquix les persones que hi participen, ja que els permet desenrotllar la resiliència enfront de reptes, així com la flexibilitat per a donar un gir a les pròpies idees davant d'arguments aliens. Així mateix, l'argumentació, realitzada de manera correcta, és un acte de respecte a la diversitat entre individus.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CPSAA i CCEC.

2.Localitzar i utilitzar fonts fiables, identificant, seleccionant i organitzant informació, avaluant-la críticament i contrastant-ne la veracitat, per a resoldre preguntes plantejades relacionades amb les ciències biològiques, geològiques i mediambientals de manera autònoma.

Obtindre informació rellevant amb la finalitat de resoldre dubtes, adquirir nous coneixements o comprovar la veracitat d'afirmacions o notícies és una destresa essencial per als ciutadans i les ciutadanes del segle XXI. Així mateix, tota investigació científica comença amb l'acurada recopilació de publicacions rellevants de l'àrea d'estudi. La major part de les fonts d'informació fiables són accessibles a través d'internet i per este motiu es promourà, a través d'esta competència, l'ús de diferents plataformes digitals de busca i comunicació. No obstant això, la informació veraç conviu amb notícies falses, teories conspiratòries i informacions incompletes o pseudocientífiques. Per això, és de vital importància que l'alumnat desenrotlle un esperit crític i que contraste i avalue la informació obtinguda.

La informació veraç ha de ser també seleccionada segons la seua rellevància i organitzada per a poder respondre de manera clara a les qüestions formulades. A més, donada la maduresa intel·lectual de l'alumnat d'esta etapa educativa, es fomentarà que plantege estes qüestions per si mateix seguint la seua pròpia curiositat i mostrant iniciativa.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CPSAA.

1. Dissenyar, planejar i desenrotllar projectes d'investigació seguint els passos de les metodologies científiques, tenint en compte els recursos disponibles de manera realista i buscant vies de col·laboració, per a indagar en aspectes relacionats amb les ciències biològiques, geològiques i mediambientals.

El coneixement científic es construïx a partir d'evidències obtingudes de l'observació objectiva i l'experimentació. La seua finalitat és explicar el funcionament del món que ens envolta i aportar solucions a problemes. Els mètodes científics es basen en la formulació de preguntes sobre l'entorn natural o social; el disseny i execució adequats d'estratègies per a poder respondre-les; la interpretació i anàlisi dels resultats, l'obtenció de conclusions i la comunicació. Amb freqüència, l'execució d'estes accions descrites requerira la col·laboració entre organitzacions i individus.

Per tant, plantejar situacions en les quals l'alumnat tinga l'oportunitat d'aplicar els passos dels diferents mètodes utilitzats en la ciència contribuïx a desenrotllar en ell la curiositat, el sentit crític, l'esperit emprenedor i les destreses per al treball col·laboratiu. A més, esta forma de treball permet comprendre en profunditat la diferència entre una impressió o opinió i una evidència, afrontant amb ment oberta i perspicaç diferents informacions i acceptant i responent adequadament davant de la incertesa.

En definitiva, esta competència específica no sols és essencial per al desenrotllament d'una carrera científica, sinó també per a millorar la resiliència necessària per a afrontar diferents reptes i així formar ciutadans plenament integrats des del punt de vista personal, social o professional.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CE.

4.Buscar i utilitzar estratègies en la resolució de problemes, analitzant críticament les solucions i respostes trobades i reformulant el procediment si fora necessari, per a donar explicació a fenòmens relacionats amb les ciències biològiques, geològiques i mediambientals.

La resolució de problemes és una part inherent de la ciència bàsica i aplicada. Les ciències empíriques es construïxen contrastant raonaments (hipòtesis) mitjançant l'experimentació o observació. L'avanç científic està, per tant, limitat per la destresa en l'exercici intel·lectual de crear hipòtesis i la capacitat tècnica i humana de provar-les experimentalment. A més, el camí cap a les troballes i avanços és rares vegades directe i es veu amb freqüència obstaculitzat per situacions inesperades i problemes de diferent naturalesa. És per això imprescindible que, quan s'enfronten a dificultats, les persones dedicades a la ciència mostren creativitat, destreses per a la busca de noves estratègies o utilització de ferramentes variades, obertura a la col·laboració i resiliència per a continuar malgrat la falta d'èxit immediat.

A més, la resolució de problemes i la busca d'explicacions coherents a diferents fenòmens en altres contextos de la vida quotidiana exigixen destreses i actituds similars, necessàries per a un desenrotllament personal, professional i social plens. Per estos motius, la destresa en la resolució de problemes es considera essencial i forma part del currículum d'esta matèria, perquè permet a l'alumnat desenrotllar l'anàlisi crítica, col·laborar, moure's amb facilitat enfront de situacions d'incertesa i canvis accelerats, participar plenament en la societat i afrontar els reptes del segle XXI com el calfament global o les desigualtats socioeconòmiques.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CE.

1. Dissenyar, promoure i executar iniciatives relacionades amb la conservació del medi ambient, la sostenibilitat i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques, geològiques i ambientals, per a fomentar estils de vida sostenibles i saludables.

En l'actualitat, la degradació mediambiental està portant a la destrucció dels recursos naturals a un ritme molt superior al de la seua regeneració. Per a frenar l'avanç d'estes tendències negatives i evitar-ne les conseqüències catastròfiques són necessàries accions individuals i col·lectives de la ciutadania, els estats i les corporacions. Per a això, és imprescindible que es conega el valor ecològic, científic, social i econòmic del món natural i es comprenga que la degradació mediambiental és sinònim de desigualtat, refugiats climàtics, catàstrofes naturals i altres tipus de crisis humanitàries.

Per estos motius, és essencial que l'alumnat treballe esta competència específica, conega els fonaments que justifiquen la necessitat urgent d'implantar un model de desenrotllament sostenible i lidere iniciatives i projectes innovadors per a promoure i adoptar estils de vida sostenibles des del punt de vista individual i col·lectiu. Dur a terme esta competència específica també permet a l'alumnat aprofundir en l'estudi de la fisiologia humana, i així proposar i adoptar estils de vida que contribuïsquen a mantindre i millorar la salut i la qualitat de vida. Este aspecte és particularment important donada la tendència a l'alça dels hàbits sedentaris i el consum d'aliments hipercalòrics que està tenint serioses conseqüències per a la salut dels ciutadans i ciutadanes del món desenrotllat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

6.Analitzar els elements del registre geològic utilitzant fonaments científics, per a relacionar-los amb els grans esdeveniments ocorreguts al llarg de la història de la Terra i amb la magnitud temporal en què es van desenrotllar.

L'estudi de la Terra presenta grans dificultats i com a conseqüència hi ha escasses dades sobre llargs períodes de la seua història. Això es deu al fet que les evidències necessàries per a completar el registre geològic estan amb freqüència danyades o destruïdes i les escales espacials i temporals en les quals tenen lloc els esdeveniments són d'una magnitud inconcebible des del punt de vista humà. Per això cal aplicar el raonament i metodologies basades en proves indirectes.

En Batxillerat, l'alumnat ha adquirit un grau de maduresa que li permet comprendre els principis per a la datació de materials geològics utilitzant dades de radioisòtops. També té el nivell de desenrotllament intel·lectual necessari per a comprendre l'escala de temps geològic i la rellevància dels principals esdeveniments geològics i biològics del nostre planeta.

Treballar esta competència permetrà desenrotllar en l'alumnat les destreses per al raonament i una actitud d'estima per la ciència i el medi natural. Estes qualitats són especialment rellevants en l'àmbit professional, però també és necessari que siguen presents en els ciutadans del segle XXI per a reforçar el seu compromís pel bé comú i el futur de la societat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

Criteris d'avaluació
Competència específica 1
1.1 Analitzar críticament conceptes i processos relacionats amb els sabers de la matèria, interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes...).
1.2 Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la matèria o amb treballs científics, transmetent-les de manera clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, fórmules, esquemes i símbols, entre altres) i ferramentes digitals.
1.3 Argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria, defenent una postura de forma raonada i amb una actitud oberta, flexible, receptiva i respectuosa davant de l'opinió dels altres.
Competència específica 2
2.1 Plantejar i resoldre qüestions relacionades amb els sabers de la matèria, localitzant i citant fonts adequades i seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació.
2.2 Contrastar i justificar la veracitat de la informació relacionada amb els sabers de la matèria, utilitzant fonts fiables i adoptant una actitud crítica i escèptica cap a informacions sense una base científica com pseudociències, teories conspiratòries, creences infundades, notícies falses, etc.
2.3 Argumentar sobre la contribució de la ciència a la societat i la labor de les persones que s'hi dediquen, destacant el paper de la dona i entenent la investigació com una labor col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució i influïda pel context polític i els recursos econòmics.
Competència específica 3
3.1 Plantejar preguntes fent prediccions i formular hipòtesis que puguen ser respostes o contrastades, utilitzant mètodes científics i que intenten explicar fenòmens biològics, geològics o ambientals.
3.2 Dissenyar l'experimentació, la presa de dades i l'anàlisi de fenòmens biològics, geològics i ambientals i seleccionar els instruments necessaris de manera que permeten respondre a preguntes concretes i contrastar una hipòtesi plantejada, minimitzant els biaixos en la mesura que siga possible.
3.3 Fer experiments i prendre dades quantitatives i qualitatives sobre fenòmens biològics, geològics i ambientals, seleccionant i utilitzant els instruments, ferramentes o tècniques adequats amb correcció i precisió.
3.4 Interpretar i analitzar resultats obtinguts en un projecte d'investigació, utilitzant, quan calga, ferramentes matemàtiques i tecnològiques, reconeixent-ne l'abast i limitacions, per a obtindre conclusions raonades i fonamentades o valorar la impossibilitat de fer-ho.
3.5 Establir col·laboracions dins i fora del centre educatiu en les diferents fases del projecte científic amb la finalitat de treballar amb una major eficiència, utilitzant les ferramentes tecnològiques adequades, valorant la importància de la cooperació en la investigació, respectant la diversitat i afavorint la inclusió.

Competència específica 4
4.1 Resoldre problemes o donar explicació a processos biològics, geològics o ambientals, utilitzant recursos variats com ara coneixements propis, dades i informació obtinguts, raonament lògic, pensament computacional o ferramentes digitals.
4.2 Analitzar críticament la solució a un problema sobre fenòmens biològics, geològics o ambientals i modificar els procediments utilitzats o les conclusions obtingudes si esta solució no fora viable o davant de noves dades aportades o obtingudes amb posterioritat.
Competència específica 5
5.1 Analitzar les causes i conseqüències ecològiques, socials i econòmiques dels principals problemes mediambientals des d'una perspectiva individual, local i global, concebent-los com a grans reptes de la humanitat i basant-se en dades científiques i en els sabers de la matèria.
5.2 Proposar i posar en pràctica hàbits i iniciatives sostenibles i saludables en l'àmbit local i argumentar sobre els seus efectes positius i la urgència d'adoptar-los basant-se en els sabers de la matèria.
Competència específica 6
6.1 Relacionar els grans esdeveniments de la història terrestre amb determinats elements del registre geològic i amb els successos que ocorren en l'actualitat, utilitzant els principis geològics bàsics i el raonament lògic.
6.2 Resoldre problemes de datació, analitzant elements del registre geològic i fòssil i aplicant mètodes de datació.

Sabers bàsics
A. Projecte científic
− Hipòtesis, preguntes, problemes i conjectures: plantejament amb perspectiva científica. Planificació i execució de projectes d'investigació en equip.
− Estratègies per a la busca d'informació, col·laboració, comunicació i interacció amb institucions científiques: ferramentes digitals, formats de presentació de processos, resultats i idees (diapositives, gràfics, vídeos, pòsters, informes i altres). Fonts veraces d'informació científica.
− Fonts fiables d'informació: busca, reconeixement i utilització.
− Experiències científiques de laboratori o de camp: disseny, planificació i realització. Contrast d'hipòtesis. Controls experimentals.
− Mètodes d'anàlisis de resultats científics: organització, representació i ferramentes estadístiques. Ús dels controls propis de les experiències científiques per a obtindre resultats objectius i fiables.
− Estratègies de comunicació científica: vocabulari científic, formats (informes, vídeos, models, gràfics i altres) i ferramentes digitals.
− La labor científica i les persones dedicades a la ciència: contribució a les ciències biològiques, geològiques i ambientals i importància social. El paper de la dona en la ciència.
− L'evolució històrica del saber científic: la ciència com a labor col·lectiva, interdisciplinària i en contínua construcció.
B. Ecologia i sostenibilitat
− El medi ambient com a motor econòmic i social: importància de l'avaluació d'impacte ambiental i de la gestió sostenible de recursos i residus. La relació entre la salut mediambiental, humana i d'altres éssers vius: una sola salut (one health).
− La sostenibilitat de les activitats quotidianes: ús d'indicadors de sostenibilitat, estils de vida compatibles i coherents amb un model de desenrotllament sostenible. Concepte de petjada ecològica.
− Iniciatives locals i globals per a promoure un model de desenrotllament sostenible.
− La dinàmica dels ecosistemes: composició, fluxos d'energia, cicles de la matèria (carboni, nitrogen, fòsfor i sofre), interdependència i relacions tròfiques. Resolució de problemes.
− El canvi climàtic: la seua relació amb el cicle del carboni, causes i conseqüències sobre la salut, l'economia, l'ecologia i la societat. Estratègies i ferramentes per a afrontar-lo: mitigació i adaptació.
− La pèrdua de biodiversitat: causes i conseqüències ambientals i socials.
− El problema dels residus. Els compostos xenobiòtics: els plàstics i els seus efectes sobre la naturalesa i sobre la salut humana i d'altres éssers vius. La prevenció i gestió adequada dels residus.
− Iniciatives de tipus local i global per a afrontar els problemes de tipus ecosocial. Els objectius de desenrotllament sostenible com a referent.
C. Història de la Terra i la vida
− El temps geològic: magnitud, escala i mètodes de datació. Problemes de datació absoluta i relativa.
− La història de la Terra: principals esdeveniments geològics.
− Mètodes i principis per a l'estudi del registre geològic: reconstrucció de la història geològica d'una zona. Principis geològics.
− La història de la vida en la Terra: principals canvis en els grans grups d'éssers vius i justificació des de la perspectiva evolutiva.
− Els principals grups taxonòmics: característiques fonamentals i comparació. Importància de la conservació de la biodiversitat. Causes i conseqüències ambientals i socials de la pèrdua de biodiversitat.
D. La dinàmica i composició terrestres
− Estructura, dinàmica i funcions de l'atmosfera.
− Estructura, dinàmica i funcions de la hidrosfera.
− Estructura, composició i dinàmica de la geosfera. Mètodes d'estudi directes i indirectes.
− Els processos geològics interns, el relleu i la seua relació amb la tectònica de plaques. Tipus de vores, relleus, activitat sísmica i volcànica i roques resultants en cada un d'estos.
− Els processos geològics externs: agents causals i conseqüències sobre el relleu. Formes principals de modelatge del relleu i geomorfologia.
− L'edafogènesi: factors i processos formadors del sòl. L'edafodiversitat i importància de la seua conservació.
− Els riscos naturals: relació amb els processos geològics i les activitats humanes. Estratègies de predicció, prevenció i correcció.
− Classificació i identificació de les roques: segons el seu origen i composició. El cicle litològic.
− Classificació quimicoestructural i identificació de minerals i roques.
− La importància dels minerals i les roques: usos quotidians. La seua explotació i ús responsable. Impactes associats a la seua extracció i ús.
− La importància de la conservació del patrimoni geològic.
E. Fisiologia i histologia animal
− La funció de nutrició: importància biològica i estructures implicades en diferents grups taxonòmics.
− La funció de relació: fisiologia i funcionament dels sistemes de coordinació (nerviós i endocrí), dels receptors sensorials, i dels òrgans efectors.
− La funció de reproducció: importància biològica, tipus i estructures implicades en diferents grups taxonòmics.
F. Fisiologia i histologia vegetal
− La funció de nutrició: la fotosíntesi, el seu balanç general i importància per a la vida en la Terra. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
− La saba bruta i la saba elaborada: composició, formació i mecanismes de transport.
− La funció de relació: tipus de respostes dels vegetals a estímuls i influència de les fitohormones (auxines, citoquinines, etilé, etc.).
− La funció de reproducció: la reproducció sexual i asexual, rellevància evolutiva, els cicles biològics, tipus de reproducció asexual, processos implicats en la reproducció sexual (pol·linització, fecundació, dispersió de la llavor i el fruit) i la seua relació amb l'ecosistema.
− Les adaptacions dels vegetals al medi: relació entre estes i l'ecosistema en el qual es desenrotllen. Reconeixement, a partir de l'observació, d'estructures d'adaptació.
G. Els microorganismes i formes acel·lulars
−  Microbiologia. Classificació dels microorganismes. Formes acel·lulars.
− Els eubacteris i els arqueobacteris: diferències.
− El metabolisme bacterià: exemples d'importància ecològica (simbiosi i cicles biogeoquímics).
− Els microorganismes com a agents causals de malalties infeccioses: zoonosi i epidèmies.
− El cultiu de microorganismes: tècniques d'esterilització i cultiu.
− Mecanismes de transferència genètica horitzontal en bacteris: el problema de la resistència a antibiòtics.
− Les formes acel·lulars (virus, viroides i prions): característiques, mecanismes d'infecció i importància biològica.
− Biotecnologia. Importància dels microorganismes en processos industrials i en biotecnologia ambiental.

CIÈNCIES GENERALS

En la societat actual, multitud d'aspectes estan relacionats amb l'activitat científica, tant en el camp sanitari com en el tecnològic, el social i divulgatiu. Posseir una formació científica sòlida permet a cada individu defendre una opinió fonamentada davant de fets que poden resultar controvertits i que formen part del dia a dia del nostre món. Esta matèria oferix a l'alumnat una formació bàsica en les quatre disciplines científiques fonamentals. A més, l'enfocament interdisciplinari característic de l'ensenyança STEM conferix al currículum un caràcter unificador que posa en evidència que les diferents ciències no són més que una especialització dins del conjunt global i coherent que és el coneixement científic. De fet, en el desenrotllament de la investigació com a activitat laboral els científics i científiques relacionen coneixements, destreses i actituds de totes les disciplines per a enriquir els seus estudis i contribuir d'una manera més eficient al progrés de la societat.

L'alumnat que cursa Ciències Generals adquirix una comprensió general dels principis que regixen els fenòmens del món natural. Per a això, esta matèria partix de les competències específiques, que tenen com a finalitat que l'alumnat entenga, explique i mobilitze coneixements, destreses i actituds no sols relacionats amb la situació i les repercussions de la ciència en l'actualitat, sinó també amb els procediments de l'activitat científica i la seua rellevància en l'avanç social, la necessitat d'un tracte igualitari entre persones en la ciència i el caràcter consistent i global del conjunt de les disciplines científiques. A esta matèria podran accedir diferents perfils d'estudiants, amb diferents formacions prèvies en ciències; per este motiu, l'adquisició dels aprenentatges essencials d'esta matèria es construïx a partir de les ciències bàsiques que tot alumne i alumna ha cursat durant l'Educació Secundària Obligatòria, i s'aprofundix a partir d'ací per a aconseguir les competències i els objectius propis de l'etapa del Batxillerat.

Acompanyant les competències específiques d'esta matèria hi ha els criteris d'avaluació. El seu marcat caràcter competencial els convertix en avaluadors dels sabers bàsics que l'alumnat ha d'adquirir per a moure's amb facilitat en una societat que requerix esperit crític davant de qüestions científiques. Les seues característiques es corresponen amb les d'un currículum que pretén desenrotllar el pensament científic perquè la ciutadania comprenga, explique i raone per què sense ciència no hi ha futur.

El desenrotllament de les competències específiques es recolza en els sabers bàsics de la matèria, que es troben estructurats en cinc blocs que inclouen els coneixements, destreses i actituds imprescindibles.
El bloc «Construint ciència» tracta els aspectes bàsics de l'activitat científica general: l'ús de les metodologies científiques per a l'estudi de fenòmens naturals, l'experimentació incloent-hi els instruments necessaris i les seues normes d'ús, la utilització adequada del llenguatge científic i de les ferramentes matemàtiques pertinents, etc. Es tracta d'un bloc introductori que, lluny de pretendre ser tractat de manera teòrica, busca desenrotllar destreses pràctiques útils per a la resta dels blocs.

El segon bloc, «Un univers de matèria i energia», recull dos conceptes fonamentals de la ciència: la matèria i l'energia. Estos conceptes són essencials en l'estudi i treball de la ciència, perquè són la base per a la construcció d'aprenentatges sobre els sistemes fisicoquímics, biològics i geològics.
En el bloc «El sistema Terra» es fa una aproximació a l'estudi de la Terra i els sistemes terrestres des del punt de vista de la geologia planetària, de la tectònica de plaques i de la dinàmica de les capes fluides. A més, inclou aspectes clau encaminats a la conscienciació de l'alumnat sobre la necessitat d'adoptar un model de desenrotllament sostenible i la promoció de la salut.

El bloc «Biologia per al segle XXI» tracta d'algunes qüestions sobre la biotecnologia i la seua importància en la investigació de malalties, tècniques d'agricultura i ramaderia o recuperació mediambiental, entre altres.
Finalment, el bloc «Les forces que ens mouen» presenta les forces fonamentals de la naturalesa i els efectes que tenen sobre els sistemes. Estos sabers permeten donar explicacions a aspectes tan importants com el moviment dels cossos o les deformacions de l'escorça terrestre.

En definitiva, el currículum de Ciències Generals no sols pretén conscienciar sobre la importància de les ciències, i incentivar vocacions científiques i formadors científics que tinguen un criteri propi i fonamentat per a la difusió d'idees per damunt d'afirmacions pseudocientífiques i enganyoses, sinó que proporcionarà a l'alumnat que desitge explorar altres camps professionals no vinculats directament amb les ciències coneixements i aprenentatges propis de les ciències que permeten un enfocament rigorós i precís en la seua labor professional. Les ferramentes que proporciona este currículum conviden al desenrotllament de projectes i a la cooperació interdisciplinària, propis de la investigació científica. Això conferix a l'aprenentatge de la ciència un caràcter holístic i integrat, que enriquix la rellevància i prepara l'alumnat per a afrontar el futur.

Competències específiques

1.Aplicar les metodologies pròpies de la ciència, utilitzant amb precisió procediments, materials i instruments adequats, per a respondre a qüestions sobre processos físics, químics, biològics i geològics.

Per a aconseguir una alfabetització científica bàsica, cada alumne o alumna ha de comprendre quin és el modus operandi de tota la comunitat científica referent a l'estudi dels fenòmens naturals i quines són les ferramentes de què es disposa per a això. Les metodologies científiques són procediments fonamentals de treball en la ciència. L'alumnat ha de desenrotllar les destreses d'observar, emetre hipòtesis i experimentar sobre fenòmens fisicoquímics i naturals, així com de posar en comú amb la resta de la comunitat investigadora els resultats que obtinga, sent conscient que les respostes a processos, físics, químics, biològics i geològics són complexes i necessiten models contrastats i en constant revisió i validació.

Així mateix, encara que l'alumnat no opte en el futur per dedicar-se a la ciència com a activitat professional, el desenrotllament d'esta competència li atorga algunes destreses pròpies del pensament científic que pot aplicar en situacions de la seua vida quotidiana, com la interpretació de fenòmens o el respecte pel món natural que l'envolta. Això contribuïx a la formació de persones compromeses amb la millora del seu entorn i de la societat.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CE.
2.Comprendre i explicar els processos de l'entorn i explicar-los, utilitzant els principis, lleis i teories científics adequats, per a adquirir una visió holística del funcionament del medi natural.

El desenrotllament de la competència científica té com a finalitat essencial comprendre els processos de l'entorn i interpretar-los a la llum dels principis, lleis i teories científiques fonamentals. Amb el desenrotllament d'esta competència específica també es contribuïx a desenrotllar el pensament científic, cosa que és clau per a la creació de nous coneixements.

A més, l'aplicació dels coneixements està en línia amb els principis de l'aprenentatge STEM, que pretén adoptar un enfocament global de les ciències com un tot integrat. L'alumnat que cursa esta matèria aprén a relacionar conceptes, i troba en esta els coneixements, destreses i actituds necessaris per a una alfabetització científica general.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CPSAA.

3.Argumentar sobre la importància dels estils de vida sostenibles i saludables, basant-se en fonaments científics, per a adoptar-los i promoure'ls en el seu entorn.

Actualment, un dels majors i més importants reptes als quals s'enfronta la humanitat és la degradació mediambiental que amenaça a posar en perill el desenrotllament econòmic i la societat de benestar. Una condició indispensable per a abordar este desafiament és adoptar un model de desenrotllament sostenible. Per a això, és essencial que la ciutadania comprenga la seua dependència del medi natural per a així valorar la importància de la seua conservació i actuar de manera conseqüent i compromesa amb este objectiu. Cal també destacar que l'adopció d'estils de vida sostenibles és sinònim de manteniment i millora de la salut, perquè hi ha un estret vincle entre el benestar humà i la conservació dels pilars sobre els quals este se sustenta.
L'adquisició i desenrotllament d'esta competència específica permetrà a l'alumnat comprendre, a través del coneixement del funcionament del seu propi organisme i dels ecosistemes, la relació entre la salut, la conservació del medi ambient i el desenrotllament econòmic i social i convertir-se així en persones compromeses i crítiques amb els problemes del seu temps.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

4.Aplicar el pensament científic i els raonaments logicomatemàtics, mitjançant la busca i selecció d'estratègies i ferramentes apropiades, per a resoldre problemes relacionats amb les ciències experimentals.
El raonament és una ferramenta essencial en la investigació científica, perquè és necessari per a plantejar hipòtesis o noves estratègies que permeten continuar avançant i aconseguir els objectius proposats. Així mateix, en certes disciplines científiques no és possible obtindre evidències directes dels processos o objectes d'estudi, i per això es requerix utilitzar el raonament logicomatemàtic per a poder connectar els resultats amb la realitat que reflectixen. De la mateixa manera, és comú trobar escenaris de la vida quotidiana que requerixen l'ús de la lògica i el raonament.

La inclusió d'esta competència específica en el currículum de Ciències Generals pretén que l'alumnat aprenga que es pot arribar als mateixos resultats utilitzant diferents ferramentes i estratègies, sempre que siguen fiables i estiguen contrastades. Així mateix, es busca la consideració de l'error com una ferramenta per a descartar línies de treball i una manera d'aprendre en la qual es milloren l'autocrítica, la resiliència i les destreses necessàries per a la col·laboració entre iguals.

Cal també destacar que la resolució de problemes és un procés complex on es mobilitzen no sols les destreses per al raonament, sinó també els coneixements sobre la matèria i actituds per a afrontar els reptes de manera positiva. Per això, és imprescindible que l'alumnat desenrotlle esta competència específica, perquè li permetrà madurar intel·lectualment i millorar la seua resiliència, per a abordar amb èxit diferents tipus de situacions a les quals s'enfrontarà al llarg de la seua vida personal, social, acadèmica i professional.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

5.Analitzar la contribució de la ciència i de les persones que s'hi dediquen, amb perspectiva de gènere i entenent-la com un procés col·lectiu i interdisciplinari en contínua construcció, per a valorar-ne el paper essencial en el progrés de la societat.

El desenrotllament científic i tecnològic contribuïx al progrés de la nostra societat. No obstant això, l'avanç de la ciència i la tecnologia depén de la col·laboració individual i col·lectiva. Per això, l'objecte d'esta competència específica és formar una ciutadania amb un patrimoni científic ric i amb vocació científica com a via per a la millora de la nostra qualitat de vida.

A través d'esta competència específica, l'alumnat adquirix consciència sobre la rellevància que la ciència té en la societat actual. Així mateix, reconeix el caràcter interdisciplinari de la ciència, marcat per una clara interdependència entre les diferents disciplines de coneixement que enriquix tota activitat científica i que es reflectix en un desenrotllament holístic de la investigació i el treball en ciència.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

6.Utilitzar recursos variats, amb sentit crític i ètic, per a buscar i seleccionar informació contrastada i establir col·laboracions.

La comunicació i la col·laboració són components inherents al procés d'avanç científic. Part d'este procés comunicatiu implica buscar i seleccionar informació científica publicada en fonts fidedignes, que ha de ser interpretada per a respondre a preguntes concretes i establir conclusions fonamentades. Per a això, cal analitzar la informació obtinguda de manera crítica, tenint-ne en compte l'origen, diferenciant les fonts adequades d'aquelles menys fiables.

La cooperació és un altre aspecte essencial de les metodologies científiques i té com a objectiu millorar l'eficiència del treball al conjuminar els esforços de diverses persones o equips mitjançant l'intercanvi d'informació i recursos, de manera que s'aconseguix així un efecte sinèrgic.

A més, desenrotllar esta competència específica és de gran utilitat en altres entorns professionals no científics, així com en el context personal i social, per exemple, en l'aprenentatge al llarg de la vida o en l'exercici d'una ciutadania democràtica activa. La comunicació i col·laboració impliquen el desplegament de destreses socials, sentit crític, respecte a la diversitat i, amb freqüència, utilització eficient, ètica i responsable dels recursos tecnològics; per este motiu, esta competència és essencial per al ple desenrotllament de l'alumnat com a part de la societat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CC.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1 Plantejar i respondre qüestions sobre processos observats en l'entorn, seguint les pautes de les metodologies científiques.
1.2 Contrastar hipòtesis, realitzant experiments en laboratoris o en entorns virtuals, seguint les normes de seguretat corresponents.
1.3 Comunicar els resultats d'un experiment o treball científic, utilitzant els recursos adequats i d'acord amb els principis ètics bàsics.

Competència específica 2
2.1 Analitzar i explicar fenòmens de l'entorn, representant-los mitjançant expressions, taules, gràfiques, models, simulacions, diagrames o altres formats.
2.2 Explicar fenòmens que ocorren en l'entorn, utilitzant principis, lleis i teories de les ciències de la naturalesa.
2.3 Reconéixer i analitzar els fenòmens fisicoquímics més rellevants, explicant-los a través de les principals lleis o teories científiques.
2.4 Explicar, utilitzant els fonaments científics adequats, els elements i processos bàsics de la biosfera i la geosfera.

Competència específica 3
3.1 Adoptar i promoure hàbits compatibles amb un model de desenrotllament sostenible i valorar-ne la importància utilitzant fonaments científics.
3.2 Adoptar i promoure hàbits saludables (dieta equilibrada, higiene, vacunació, ús adequat d'antibiòtics, rebuig al consum de drogues, legals i il·legals, exercici físic, higiene del son, postures adequades…) i valorar-ne la importància, utilitzant els fonaments de la fisiologia humana.

Competència específica 4
4.1 Resoldre problemes relacionats amb fenòmens i processos físics, químics, biològics i geològics, utilitzant el pensament científic i el raonament logicomatemàtic i buscant estratègies alternatives de resolució quan calga.
4.2 Analitzar críticament la solució d'un problema relacionat amb fenòmens i processos físics, químics, biològics i geològics, modificant les conclusions o les estratègies utilitzades si la solució no és viable, o davant de noves dades aportades.

Competència específica 5
5.1 Reconéixer la ciència com una àrea de coneixement global, analitzant la interrelació i interdependència entre cada una de les disciplines que la formen.
5.2 Reconéixer la rellevància de la ciència en el progrés de la societat, valorant l'important paper que juguen les persones en l'acompliment de la investigació científica.

Competència específica 6
6.1 Buscar, contrastar i seleccionar informació sobre fenòmens i processos físics, químics, biològics o geològics en diferents formats, utilitzant els recursos necessaris, tecnològics o d'un altre tipus.
6.2 Establir col·laboracions, utilitzant els recursos necessaris en les diferents etapes del projecte científic, en la realització d'activitats o en la resolució de problemes.
Sabers bàsics

A. Construint ciència.
− Metodologies pròpies de la investigació científica per a la identificació i formulació de qüestions, l'elaboració d'hipòtesi i la comprovació experimental d'estes.
− Experiments i projectes d'investigació: ús d'instrumental adequat, controls experimentals i raonament logicomatemàtic. Mètodes d'anàlisis dels resultats obtinguts en la resolució de qüestions i problemes científics relacionats amb l'entorn.
− Fonts veraces (vàlides i fiables) i mitjans de col·laboració: busca d'informació científica en diferents formats i amb ferramentes adequades. Mètodes de busca i de verificació.
− Informació científica: característiques. Interpretació i producció amb un llenguatge adequat. Desenrotllament del criteri propi basat en l'evidència i el raonament. Anàlisi de controvèrsies científiques.
− Contribució dels científics i les científiques a les principals fites de la ciència per a l'avanç i la millora de la societat.

B. Un univers de matèria i energia.
− Sistemes materials macroscòpics: ús de models microscòpics per a analitzar-ne les propietats i els estats d'agregació, així com dels processos físics i químics de canvi.
− Classificació dels sistemes materials en funció de la seua composició: aplicació a la descripció dels sistemes naturals i a la resolució de problemes relacionats.
− L'estructura interna de la matèria i la seua relació amb les regularitats que es produïxen en la taula periòdica. Reconeixement de la seua importància històrica i actual.
− Formació de compostos químics: la nomenclatura com a base d'una alfabetització científica bàsica que permeta establir una comunicació eficient amb tota la comunitat científica. Antecedents històrics: dificultats i acords adoptats per la comunitat científica.
− Transformacions químiques dels sistemes materials i lleis que els regixen: importància en els processos industrials, mediambientals i socials del món actual.
− Energia continguda en un sistema, les seues propietats i les seues manifestacions: teorema de conservació de l'energia mecànica i processos termodinàmics més rellevants. Resolució de problemes relacionats amb el consum energètic i la necessitat d'un desenrotllament sostenible.

C. El sistema Terra.
− L'origen de l'univers, del sistema solar i de la Terra: relació amb les seues característiques. Composició del sistema solar.
− Forma i moviments de la Terra i la Lluna i els seus efectes.
− L'origen de la vida en la Terra: hipòtesis destacades. La possibilitat de vida en altres planetes.
− Concepte d'ecosistema: relació entre components biòtics i abiòtics.
− La geosfera: estructura, dinàmica, processos geològics interns i externs. Construcció del relleu. La teoria de la tectònica de plaques. Riscos geològics.
− Les capes fluides de la Terra: funcions, dinàmica, interacció amb la superfície terrestre i els éssers vius en l'edafogènesi.
− Els éssers vius com a components biòtics de l'ecosistema: classificació, característiques i adaptacions al medi.
− Dinàmica dels ecosistemes: fluxos d'energia, cicles de la matèria, interdependència i relacions tròfiques. Resolució de problemes relacionats.
− Principals problemes mediambientals (calfament global, forat de la capa d'ozó, destrucció dels espais naturals, pèrdua de la biodiversitat, contaminació de l'aire i l'aigua, desertificació, esgotament de recursos…) i riscos geològics: causes i conseqüències.
− El model de desenrotllament sostenible. Recursos renovables i no renovables: importància del seu ús i explotació responsables. Les energies renovables. La prevenció i la gestió de residus. L'economia circular.
− La relació entre la conservació mediambiental, la salut humana i el desenrotllament econòmic de la societat. Concepte una sola salut (one health).
− Les malalties infeccioses i no infeccioses: causes, prevenció i tractament. Les zoonosis i les pandèmies. El mecanisme i la importància de les vacunes i de l'ús adequat dels antibiòtics.

D. Biologia per al segle XXI.
− Les principals biomolècules (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics): estructura bàsica i relació amb les seues funcions i importància biològica.
− Expressió de la informació genètica: processos implicats. Característiques del codi genètic i relació amb la seua funció biològica. Reproducció sexual i asexual. Relació amb els tipus de divisió cel·lular.
− Tècniques i aplicacions de la biotecnologia basades en l'enginyeria genètica: PCR, enzims de restricció, clonació molecular i CRISPR-CAS9. Possibilitats de la manipulació dirigida de l'ADN.
− Aplicacions i repercussions de la biotecnologia: agricultura, ramaderia, medicina o recuperació mediambiental. Importància biotecnològica dels microorganismes.
− La transmissió genètica de caràcters: resolució de problemes i anàlisis de la probabilitat d'herència d'al·lels o de la manifestació de fenotips.

E. Les forces que ens mouen.
− Forces fonamentals de la naturalesa: els processos físics més rellevants de l'entorn natural, com els fenòmens electromagnètics, el moviment dels planetes o els processos nuclears.
− Lleis de l'estàtica: estructures en relació amb la física, la biologia, la geologia o l'enginyeria.
− Lleis de la mecànica relacionades amb el moviment: comportament d'un objecte mòbil i les seues aplicacions, per exemple, en la seguretat viària o en el desenrotllament tecnològic.

COR I TÈCNICA VOCAL

El cant ha sigut des dels inicis de la humanitat un dels modes d’expressió artística. Cantar és connatural al ser humà i la utilització de la veu com a instrument aporta una àmplia capacitat expressiva. La pràctica i la iniciació tècnica al cant resulta més senzilla que la que comporten la majoria dels instruments musicals, per la relació musical directa que s’establix en la resposta immediata del cos i el so. De fet, és possible abordar amb relativa facilitat gran quantitat de peces vocals de molt diversos estils en un curt període de temps.

El cor permet a l’alumnat posar en pràctica els diferents estils musicals a partir d’una aportació emocional i comunicativa que confluïx amb la dels seus companys i companyes en l’assoliment d’uns objectius col·lectius. Suposa una experiència i també una oportunitat.

A través del cor, els alumnes i les alumnes poden explorar i experimentar diferents manifestacions culturals; traslladar a la pràctica el que han treballat en cursos anteriors, i interpretar una gran varietat de peces de diferents períodes històrics, cultures i estils aplicant els coneixements, les destreses i les actituds adquirits prèviament.

La matèria de Cor i Tècnica Vocal s’impartix en dos cursos, per la qual cosa s’espera que el currículum es desenrotlle de manera progressiva. El seu caràcter eminentment pràctic la convertix en un espai d’expressió artística col·lectiva, a on interpretar a través de la veu i el cos un repertori extens i variat, desenrotllar i millorar l’escolta activa, la respiració, la fonació, la ressonància vocal, els hàbits posturals o els moviments que poden acompanyar el cant. Eixa mateixa naturalesa pràctica convida a vincular esta matèria amb altres en les quals també es cultiven destreses musicals, vocals, corporals o de planificació i gestió de projectes artístics.

La matèria està dissenyada a partir de quatre competències específiques, que es vinculen amb els objectius de l’etapa i amb les competències clau previstes per al Batxillerat.

Estes competències específiques permeten a l’alumnat afermar el seu criteri estètic, estimular el seu hàbit d’escolta i ampliar les seues possibilitats de gaudi de la música. Li faciliten, igualment, desenrotllar la veu i el cos com a instruments de comunicació, reforçar la seua autoestima i la seua autoconfiança. A més, potencien una comunicació artística rica i el desenrotllament de valors col·lectius. Finalment, afavorixen el creixement personal, l’enriquiment de l’entorn cultural i la identificació d’oportunitats de desenrotllament en diferents àmbits.

A fi de valorar el grau de consecució de les competències específiques, s’han elaborat uns criteris d’avaluació que es desprenen directament d’estes. En alguns casos, es manté el mateix criteri per als dos cursos de Batxillerat, entenent que la seua gradació es realitzarà a través de l’aprofundiment en la seua aplicació o de la selecció del repertori abordat.

Els sabers bàsics es presenten organitzats en tres blocs: «Anàlisi», «Tècnica vocal» i «Pràctica de conjunt». Estos blocs engloben els coneixements, les destreses i les actituds necessaris per al desenrotllament de les competències específiques de la matèria i apareixen assignats a cada un dels cursos, encara que també es preveuen sabers comuns a tota l’etapa. En el bloc d’«Anàlisi» s’inclouen, entre altres, el vocabulari específic, les estratègies d’escolta activa, els recursos interpretatius i escènics, o les característiques bàsiques de diferents estils i els gèneres musicals. Per part seua, en el bloc denominat «Tècnica vocal», s’arrepleguen sabers relatius a, per exemple, la cura de la veu i la postura del cos, els elements de la producció vocal, o les improvisacions i les vocalitzacions. Finalment, entre els sabers inclosos en el tercer bloc, es troben aquells que estan directament relacionats amb el so de conjunt, els objectius grupals, el repertori de cor o les indicacions de la direcció.

S’espera que l’alumnat siga capaç de posar en funcionament tots els sabers bàsics en el si de situacions d’aprenentatge a on actue com a agent social progressivament autònom i gradualment responsable del seu procés d’aprenentatge. Es recomana proposar situacions a partir de l’assumpció, per part de l’alumnat, de diferents rols en diferents manifestacions i propostes, de manera que es convertisca en part viva de la recreació artística. Per a això, resultarà positiu que l’organització de la matèria s’enfoque cap a la pràctica musical i permeta que l’alumnat actue davant de diferents tipus de públic i en diferents escenaris, compartint el gaudi musical i enriquint la vida cultural de l’entorn. Referent a això, resulta convenient seleccionar un repertori ric i variat, considerant múltiples referències culturals. L’organització d’esta mena de produccions, que podrà donar cabuda a altres manifestacions escèniques com la dansa, el teatre o la performance, permetrà integrar els aprenentatges d’altres matèries i potenciarà, a més, nous talents tècnics i artístics.

Competències específiques
1.Escoltar i visionar de manera activa peces vocals de diferents estils, gèneres i cultures, analitzar els trets d’estil i les característiques de la interpretació, per a desenrotllar el criteri estètic, estimular l’hàbit d’escolta activa i ampliar les possibilitats de gaudi de la música.

L’escolta i el visionament actius són indispensables per a poder analitzar una proposta musical. Els elements estilístics comuns i la tradició en la interpretació constituiran els referents bàsics d’esta anàlisi, que es formularà amb ajuda d’un llenguatge tècnic apropiat. Es prestarà especial atenció a la relació del text amb la música per a considerar el seu reflex en la interpretació. Al seu torn, el visionament d’actuacions, en directe o gravades, ajudarà a aprofundir en les intencions expressives i a descobrir els modes en què el llenguatge corporal acompanya l’execució musical i la proposta escènica, si és el cas.

L’elecció d’un ampli ventall de peces vocals permetrà a l’alumnat ampliar els seus gustos, anar formant un criteri estètic propi, i potenciar la construcció d’una identitat personal i cultural basada en el respecte a la diversitat. Per part seua, la pràctica sistemàtica de l’escolta activa podrà refinar l’anàlisi i influir en altres escoltes més àmplies i personals. En concret, en la pràctica coral, es tornarà més complexa perquè esta requerix l’escolta del so propi, del so dels altres i del so del conjunt mentres la persona dirigix, executa o improvisa. A més, per a assegurar la interacció, la incorporació de l’expressió corporal demana també l’atenció cap al moviment propi i de la resta d’integrants.

Escoltar i vore per a aprendre, aplicant a les futures produccions i interpretacions pròpies el que s’ha entés, reflexionat i interioritzat, forma una part crucial de l’aprenentatge i pot implicar un aspecte motivador per a la millora.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

2.Expressar-se vocalment i corporalment, de manera individual i col·lectiva, a través de l’aplicació de diferents tècniques i la realització d’activitats d’improvisació, per a reforçar l’autoestima i l’autoconfiança i desenrotllar la veu i el cos com a instruments de comunicació.

Les habilitats del cant s’adquirixen posant en pràctica diverses tècniques que impliquen l’aparell fonador i la resta del cos. Per això, és crucial que l’alumnat adopte una actitud d’escolta activa del seu propi cos i del so que este emet, i que, al mateix temps, desenrotlle progressivament una percepció global del grup, tant en l’aspecte sonor com en l’àmbit del moviment. Només d’esta manera, es podran abordar apropiadament les demandes musicals del repertori, del seu text i de la improvisació, així com les necessitats d’una posada en escena.

A través de diferents pràctiques d’improvisació vocal i expressió corporal, es poden crear espais per a l’experimentació. La realització d’estes activitats ha de constituir un mitjà perquè, a partir de la relaxació, la desinhibició i la busca de la confiança en els altres, l’alumnat explore la seua pròpia veu i reconega el seu propi so i el so dels seus companys i companyes com a senya d’identitat pròpia i inimitable. Es tracta, en definitiva, que els alumnes i les alumnes puguen véncer les seues pors i resistències, i siguen capaces de valorar la diversitat i gestionar les seues incerteses i inseguretats. L’acceptació de la veu pròpia com a projecció personal, així com l’ocupació adequada i saludable d’esta, reforçaran la seua autoestima i contribuiran a l’equilibri físic i emocional de la persona i del grup. En este context, cobra especial rellevància l’adquisició de tècniques per a la cura de la veu i del cos com a instrument viu.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC, CE i CCEC.

3.Interpretar peces de diferents estils i gèneres musicals, participant en diferents formacions vocals, per a potenciar una comunicació artística rica i el desenrotllament de valors col·lectius.

La interpretació de peces de diferents repertoris, expressats en diferents idiomes i provinents de cultures i èpoques diverses, contribuïx a eixamplar el camp expressiu.

A més, pot constituir un element motivador per a l’alumnat, perquè estos repertoris l’acosten a una enriquidora varietat d’estètiques, recursos, tècniques interpretatives i propostes escèniques, i, sobretot, a una gran diversitat d’emocions emanades tant dels textos com de la música. L’acostament a esta diversitat pot ser aprofitada per a identificar exemples vocals, gestuals i corporals que il·lustren eficaçment models a seguir.

L’elecció del repertori ha d’estar directament vinculada amb les capacitats que vaja desenrotllant eixe «instrument col·lectiu» que és el cor. L’evolució del grup i de cada una de les persones que el componen mantenen una relació estreta, de mútua influència, però no existix una concordança directa entre les dos, ja que les persones i el grup no sempre evolucionen de manera sincronitzada. Per això, i per a atendre adequadament l’alt grau de diversitat musical i vocal de l’alumnat, es pot recórrer al treball en xicotets grups vocals i d’acompanyaments instrumentals, la qual cosa, a més, enriquirà el repertori seleccionat.

Durant els assajos, l’alumnat perfeccionarà de manera progressiva la seua tècnica i la seua expressió vocal i corporal, i l’adequarà al servici del conjunt i a les directrius de la direcció. Estos aprenentatges es realitzaran en un marc cooperatiu, en el qual les dinàmiques de grup prevoran l’assoliment d’objectius col·lectius mitjançant la integració de les diverses personalitats a través de l’aportació del so personal de les seues veus.

El poder sinèrgic del cant com a aglutinador d’energies constituïx una ferramenta per a fomentar la socialització i l’empatia amb els altres. Compartir el so propi a través del cant és compartir l’energia pròpia amb els altres i desenrotllar l’expressió col·lectiva, i convertirà l’experiència de cantar en un vigorós vincle emocional entre les persones que integren el cor.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CP, CPSAA i CCEC.

4.Participar en projectes escènics realitzant actuacions i assumint tasques pròpies de la producció, per a afavorir el creixement artístic personal, enriquir l’entorn cultural i identificar oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic o professional.

El disseny i la posada en escena d’un projecte escènic requerix un treball en equip. Ser partícip d’este procés de creació conjunt, des de l’inici de la idea fins a la cristal·lització del producte, contribuïx a fomentar la iniciativa i l’autonomia de l’alumnat, la resolució creativa de les dificultats trobades i l’assumpció de responsabilitats individuals per a aconseguir un objectiu comú.

El projecte facilita la posada en pràctica dels recursos musicals adquirits i requerix la presa de consciència dels condicionants i les limitacions tècniques: només així podrà l’alumnat reforçar la seua confiança i traure el màxim profit a les seues possibilitats. La participació artística en l’escenari implica també la gestió emocional i el reconeixement del públic en eixe espai de comunicació.

Finalment, el projecte pot comportar el treball multidisciplinari i l’ús de diferents aplicacions i ferramentes tecnològiques, analògiques i digitals, i orientar la producció escolar a situacions professionals artístiques i de gestió. En este sentit, tant l’actuació com l’acompliment d’alguna de les funcions de la producció artística (preproducció, organització d’assajos, suport tècnic o difusió) permetran a l’alumnat reconéixer les seues aptituds i descobrir diferents oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic o professional lligades a l’àmbit de la música.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CD, CPSAA, CE, i CCEC.

Cor i Tècnica Vocal I

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Analitzar peces vocals explicant de manera raonada les qualitats que les fan afins a un estil, a un gènere o a una cultura, així com altres característiques de la interpretació i de la posada en escena.

Competència específica 2.
2.1 Realitzar exercicis i improvisacions per al desenrotllament de l’escolta activa i de la capacitat vocal, aplicant tècniques vocals i corporals sanes, i reforçant l’autoestima i l’autoconfiança.

Competència específica 3.
3.1 Participar com a intèrpret de cor i demostrar eficàcia, escolta activa i una expressió vocal i corporal adequada al servici del conjunt i a les directrius de la direcció.

Competència específica 4.
4.1 Mostrar, en l’actuació, una actitud escènica adequada i respecte pel públic.
4.2 Participar activament en el muntatge de projectes escènics amb responsabilitat i consciència de grup.

Sabers bàsics
A. Anàlisi.
− Vocabulari específic.
− Estratègies d’escolta activa.
− Característiques bàsiques dels estils, els gèneres i les cultures musicals seleccionats.
− Peces vocals senzilles, de diferents èpoques i estils de l’àmbit occidental, així com d’altres àmbits culturals i d’origen popular.

• Anàlisi en obres de repertori: estructura formal, estructura melòdica, fonètica, de text i mètrica.

B. Tècnica vocal.
− Pràctica de la relaxació i la concentració.

• Anatomia de l’aparell respiratori i fonador. − Cura de la veu i postura del cos.
• Respiració costo-diafragmàtica-abdominal − Elements de la producció vocal: respiració, emissió, articulació, ressonàncies i dinàmica. − Tècniques d’expressió corporal. Relació de l’emissió vocal i el moviment. − Exercicis i vocalitzacions. Improvisacions. − L’oïda harmònica, l’orella interna i l’afinació: entonació d’intervals melòdics i harmònics senzills.

C. Pràctica de conjunt.

• Indicació en la direcció coral: anacrusi, compàs, cadència, entrada i final. Gestos significatius: intensitat, atac, tall i final. − El so de conjunt: respiració, atac, afinació, articulació, ritme, fraseig i dinàmica. Equilibri entre veus i plans sonors. − Premisses per al desenrotllament de la improvisació. − La percussió corporal i altres dissenys coreogràfics. − La lectura bàsica de partitures amb notació convencional i no convencional. − La memòria musical. − Compromís amb els objectius grupals. − Indicacions i gestos de la direcció coral. − Repertori de cor de diferents èpoques i estils de l’àmbit occidental, així com d’altres àmbits culturals, de nivell bàsic, amb acompanyament instrumental o sense. − El text i la seua mètrica com a base de l’articulació, la velocitat i la precisió rítmica. − Actitud escènica i relació amb el públic.

Cor i Tècnica Vocal II

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Analitzar peces vocals explicant de manera raonada les qualitats que les fan afins a un estil, a un gènere o a una cultura, així com altres característiques de la interpretació i de la posada en escena.
1.2 Explicar la relació del text amb la música en diferents composicions vocals analitzant el text i la corba de tensions musicals.

Competència específica 2.
2.1 Realitzar exercicis i improvisacions per al desenrotllament de l’escolta activa i de la capacitat vocal, aplicant tècniques vocals i corporals sanes, i reforçant l’autoestima i l’autoconfiança.

Competència específica 3.
3.1 Participar com a intèrpret de cor, demostrant eficàcia, escolta activa, precisió tècnica i una expressió vocal i corporal adequada al servici del conjunt i a les directrius de la direcció.

Competència específica 4.
4.1 Mostrar, en l’actuació, una actitud escènica adequada i respecte pel públic.
4.2 Participar, amb iniciativa, responsabilitat i consciència de grup, en el muntatge de projectes escènics, assumir alguna de les funcions de la producció i identificar oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic o professional.

Sabers bàsics
A. Anàlisi.
− La relació text-música.
− Recursos interpretatius i escènics. Corba de tensions musicals.
− Característiques bàsiques dels estils, els gèneres i les cultures musicals seleccionats.
− Peces vocals de diferents èpoques i estils de l’àmbit occidental, així com d’altres àmbits culturals i d’origen popular, amb un grau de dificultat concorde al nivell del curs i del grup.

B. Tècnica vocal.
− Pràctica de la relaxació, postura corporal i la concentració.

• Anatomia de l’aparell fonador. − Cura de la veu i postura del cos.
• Respiració costo-diafragmàtica-abdominal. − Elements de la producció vocal: respiració, emissió, articulació, ressonàncies i dinàmica. − Tècniques d’expressió corporal. Relació de l’emissió vocal i el moviment. − Exercicis i vocalitzacions. Improvisacions.
• Ressonància i dinàmiques − L’oïda harmònica i l’afinació: entonació d’intervals, acords i cadències, amb un grau de dificultat concorde al nivell del curs i del grup.

C. Pràctica de conjunt.

• Indicació en la direcció coral: anacrusi, compàs, cadència, entrada i final. − El so de conjunt: respiració, atac, afinació, articulació, ritme, fraseig, accent prosòdic, accent rítmic i dinàmica. Equilibri entre veus i plans sonors. − Premisses per al desenrotllament de la improvisació. − La percussió corporal i altres dissenys coreogràfics. − La lectura de partitures amb notació convencional i no convencional. El transport. − Aprenentatge memorístic. − Compromís amb els objectius grupals. − Repertori de cor de diferents èpoques i estils de l’àmbit occidental, així com d’altres àmbits culturals, amb un grau de dificultat concorde al nivell del curs i del grup, amb acompanyament instrumental o sense. − El text a través de l’anàlisi fonètica. Regles del sistema fonètic-fonològic. − Funcions de la producció artística: preproducció, organització d’assajos, suport tècnic i difusió. − Oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional lligades a l’àmbit musical.

CULTURA AUDIOVISUAL

La creació audiovisual forma part essencial tant de l'expressió artística contemporània com de la comunicació mediàtica que caracteritza la nostra època, per la qual cosa entendre-la resulta útil per a moure's en el món que ens envolta. La matèria de Cultura Audiovisual contribuïx a això perquè, d'una banda, facilita a l'alumnat unes ferramentes vàlides per al processament crític de la informació audiovisual que li arriba des de múltiples vies i, d'una altra, li proporciona els coneixements, les destreses i les actituds necessaris per a elaborar les seues pròpies produccions audiovisuals. Per a aconseguir això últim, s'han de tindre en compte els múltiples aspectes que s'interrelacionen en este terreny: guió, producció, fotografia, il·luminació, so, interpretació, direcció d'art, muntatge, etc.; tot això dins d'una experiència de treball col·laboratiu, que implica posar en funcionament diferents processos cognitius, culturals, emocionals i afectius. Igualment, la pràctica audiovisual posa en marxa el pensament creatiu i divergent de l'alumnat, propiciant el desenrotllament dels valors i l'enriquiment de la seua identitat personal.

En el seu aprenentatge audiovisual, és convenient que l'alumnat investigue les solucions que els diferents creadors i creadores han plantejat en situacions anàlogues a les que poguera trobar en les seues pròpies produccions, la qual cosa permet incidir en un procediment de treball que comunica tant el processament crític de la informació audiovisual com l'adquisició de coneixements, destreses i actituds per a dur a terme projectes propis. D'igual forma, l'anàlisi de produccions audiovisuals de diferents èpoques i cultures l'ajuda a conéixer el patrimoni audiovisual global i a familiaritzar-se amb nombroses referències, fet que li permetrà establir vincles amb altres disciplines artístiques, a més d'enriquir les creacions pròpies.

Quant al procés creatiu, resulta important distingir entre les peces amb voluntat d'autoexpressió personal −com aquelles que es difonen i es fomenten especialment per les xarxes socials i a les quals l'alumnat sol estar habituat− i les produccions audiovisuals amb uns propòsits comunicatius concrets i que impliquen un missatge i uns destinataris prèviament definits fora de l'àmbit personal. En els dos casos, la matèria de Cultura Audiovisual presta especial atenció a la busca de l'originalitat, a l'espontaneïtat en l'expressió d'idees, sentiments i emocions a través d'un llenguatge inclusiu i respectuós, i a la innovació i el pensament crític i autocrític. Per a aconseguir-ho, atesa la naturalesa híbrida del mitjà audiovisual, és indispensable apropiar-se i controlar els aspectes tècnics de diferents disciplines, les seues ferramentes i els seus llenguatges. L'alumnat ha d'aprendre a comunicar-se amb este mitjà, fent seua la idea de l'error o del fracàs com a aprenentatge i estimulant el desig d'expressar una visió del món pròpia a través de produccions audiovisuals. L'anàlisi i l'avaluació d'este procés li permetrà prendre consciència de l'audiovisual com a mitjà de coneixement i de resolució de problemes, facilitant-li a més una aproximació crítica a la seua naturalesa com el principal transmissor d'idees i continguts en el món contemporani. Esta matèria, en definitiva, contribuïx de manera decisiva a l'educació de la mirada.

Tot l'anterior es troba en l'origen de les competències específiques de Cultura Audiovisual, que emanen de les competències clau i dels objectius establits per a l'etapa de Batxillerat, especialment dels descriptors de la competència en consciència i expressió culturals, als quals s'afigen aspectes relacionats amb la comunicació verbal i escrita, la digitalització, la convivència democràtica o la interculturalitat.

Els criteris d'avaluació, que es desprenen directament d'estes competències específiques, estan dissenyats per a comprovar el seu grau de consecució per part de l'alumnat.

Els sabers bàsics s'estructuren en quatre blocs. El primer, «Fites i contemporaneïtat en la fotografia i l'audiovisual. Formats audiovisuals», inclou els sabers relacionats amb la història d'estos mitjans i la seua situació actual, així com els diversos formats que ha generat l'audiovisual. El segon bloc, titulat «Elements formals i capacitat expressiva de la imatge fotogràfica i el llenguatge audiovisual», comprén els elements gramaticals i expressius essencials per a realitzar una anàlisi formal, des de les formes geomètriques bàsiques fins al color o les funcions de la imatge. El tercer bloc, «Expressió i narrativa audiovisual», comprén els aspectes necessaris per a la creació d'un relat audiovisual. Finalment, «La producció audiovisual. Tècniques i procediments» inclou la planificació per fases, els mitjans tècnics i la difusió d'una producció audiovisual, així com les tècniques necessàries per al treball en equip i l'avaluació de les produccions.

Per a l'adquisició de les competències específiques de la matèria, és convenient dissenyar situacions d'aprenentatge que permeten a l'alumnat explorar una àmplia gamma d'experiències d'expressió a través del llenguatge fotogràfic i audiovisual, utilitzant tots els mitjans disponibles, que podran incloure des de càmeres estenopeiques de fabricació pròpia fins a telèfons mòbils, anells de llum i ordinadors, passant per tot l'equipament propi d'una producció audiovisual que el centre puga proporcionar. Les situacions d'aprenentatge han de ser estimulants i inclusives, tenint en compte les àrees d'interés, les referències culturals i el nivell de desenrotllament de l'alumnat. A més, hauran d'incloure continguts transversals referits a la creació de projectes sostenibles, al consum elèctric responsable i a la seguretat en l'acompliment de les tasques, per a contribuir a una formació global i una educació ambiental de l'alumnat. La seua complexitat ha d'augmentar gradualment i pot requerir la participació simultània en diverses tasques, a més de contribuir a desenrotllar actituds d'obertura, respecte i afany de superació i millora. Atés que tota producció audiovisual adquirix verdader sentit quan és mostrada, apreciada, analitzada i compartida en públic, així haurà de fer-se amb els projectes que s'emprenguen en la matèria, facilitant que l'alumnat no sols siga espectador de les produccions alienes, sinó que ho siga també de les seues pròpies, la qual cosa contribuirà a la seua formació integral i al desenrotllament de la intel·ligència emocional, la humilitat, l'autoconfiança, la socialització i la maduresa emocional, personal i acadèmica.

Competències específiques

1.Analitzar imatges fotogràfiques fixes i produccions audiovisuals de diferents estils, formats, gèneres i cultures, reconeixent les seues qualitats plàstiques, formals i semàntiques i reflexionant sobre la història dels dos mitjans, per a desenrotllar el criteri estètic, valorar el patrimoni, ampliar les possibilitats de gaudi i enriquir l'imaginari propi.

Les manifestacions de la fotografia i l'audiovisual es troben en augment exponencial en la societat contemporània. L'alumnat ha de manejar amb soltesa la seua anàlisi, valorant les seues qualitats plàstiques, formals i semàntiques per mitjà de produccions orals, escrites, audiovisuals i multimodals en què s'expliquen des de la justificació dels moviments de càmera fins a la importància de l'enquadrament i l'ús del fora de camp, passant per la significació del color. Per a aconseguir-ho, ha de visionar imatges fotogràfiques fixes i produccions audiovisuals que permeten apreciar la pluralitat de representacions que els dos mitjans possibiliten, ampliant el punt de vista tant cap a les obres de diferents èpoques com cap a les provinents d'altres cultures. A més, entre els exemples analitzats s'ha d'incorporar la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, amb èmfasi en l'estudi de produccions realitzades per dones i per persones de grups ètnics i poblacionals que patixen discriminació, així com de la seua representació en la creació fotogràfica i audiovisual. En el procés, l'alumnat ha de reflexionar sobre la història dels dos mitjans, per a la qual cosa és indispensable conéixer la seua evolució tecnològica, detenint-se en les fites específiques de l'audiovisual, com la incorporació del so a la imatge.

L'assimilació activa d'estos coneixements desenrotllarà el criteri estètic de l'alumnat, afavorit per l'acostament a obres de tota classe d'estils, formats i gèneres, la qual cosa contribuirà igualment al fet que aprenga a valorar el patrimoni fotogràfic i audiovisual global. Finalment, l'adquisició d'esta competència fomenta també l'enriquiment de l'imaginari de l'alumnat, recolzat en el descobriment de formes d'expressió distintes d'aquelles amb les quals està més familiaritzat, a més d'ampliar les possibilitats de gaudi dels dos mitjans pel fet de partir d'un acostament informat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD i CCEC.

1. Elaborar produccions audiovisuals individuals o col·lectives, emprant la pròpia presència en la imatge i la banda de so i avaluant el rigor ètic i formal dels procediments, per a expressar i comunicar idees, opinions i sentiments i construir una personalitat creativa oberta, àmplia i diversa.

Portar a bon terme una producció audiovisual és el resultat d'un procés complex, que implica, d'una banda, la capacitat d'introspecció i, d'una altra, la de projecció de les pròpies idees, sentiments, i opinions, donant-los una forma original i personal. Així mateix, pel fet d'incorporar característiques de diferents arts, el llenguatge audiovisual es definix per la seua naturalesa interdisciplinària i híbrida, per la qual cosa l'alumnat ha d'afrontar el repte de la creació audiovisual a partir una personalitat creativa oberta, àmplia i diversa, que involucre un acostament a altres mitjans d'expressió. En este procés, és important que l'alumnat aprenga a utilitzar en les seues produccions la seua pròpia presència en la imatge i en la banda de so com un recurs expressiu i comunicatiu més, que reforce, així, l'autoconeixement i l'autoconfiança. Per a aconseguir-ho, és convenient emprar la pràctica de la fotografia com a mitjà d'aproximació a través del qual assimilar algunes de les nocions tècniques i formals bàsiques del llenguatge audiovisual.

D'altra banda, l'alumnat ha de ser conscient que les ferramentes que se li proporcionen per a transmetre idees, opinions i sentiments en la creació audiovisual poden ser emprades amb més o menys rigor ètic i formal. Este aspecte es pot desenrotllar a partir de la posada en comú d'exemples triats de diversos formats, gèneres i terrenys (com el del periodisme televisiu), i la seua comparació amb els procediments de treball de l'alumnat, que, d'esta manera, ha d'entendre que l'efecte buscat en l'audiència mai pot posar-se per damunt d'un tractament ètic i formal dels materials. Per a fer-ho, ha de comprendre la sintaxi del mitjà audiovisual en tota la seua complexitat, integrant de manera activa i conscient el respecte a la posició del públic receptor.
En últim terme, l'ús d'aplicacions i recursos digitals per a la gravació, l'edició o la difusió d'imatges i sons facilita el desenrotllament de coneixements, destreses i actituds relacionats amb esta matèria, i genera al mateix temps una oportunitat per a la reflexió sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual i els drets d'autor.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

1. Seleccionar i utilitzar les tècniques, les ferramentes i les convencions del llenguatge i la producció audiovisual, tenint en compte tots els seus aspectes (guió, planificació, interpretació, gravació, edició, etc.), per a realitzar creacions audiovisuals de manera col·lectiva i aprendre a treballar en circumstàncies diverses. El procés de realització d'una producció audiovisual col·lectiva és complex i requerix la participació d'un nombre de persones relativament ampli per a cobrir tots els seus aspectes (guió, planificació, interpretació, gravació, edició, etc.), que impliquen des de la correcta utilització de les convencions del llenguatge audiovisual, fins a l'organització d'equips humans. A més, l'entorn digital propi del treball audiovisual contemporani es caracteritza per la necessitat d'adaptació a la transformació permanent de les ferramentes i les tecnologies que genera, per la qual cosa l'alumnat ha de saber seleccionar-les i utilitzar-les, i demostrar-ne un coneixement actiu en les creacions pròpies.

D'altra banda, la producció audiovisual implica un procés de treball pautat i ordenat, amb fases marcades i una divisió de les tasques molt clara, perquè els imprevistos no perjudiquen el projecte. L'alumnat ha d'organitzar les seues creacions atenent este procés, elaborant la documentació apropiada i adquirint mitjançant la pràctica la flexibilitat necessària per a adaptar-se a estos imprevistos, que poden comprendre des de l'absència forçosa d'algun membre de l'equip fins a la impossibilitat de dur a terme el pla de rodatge previst a causa de les condicions meteorològiques. A això cal afegir tota classe de circumstàncies en les quals l'alumnat també ha d'aprendre a moure's, com la impossibilitat de comptar amb els equips tècnics idonis per a la realització del que s'ha planejat, per la qual cosa ha de mostrar imaginació i soltesa en l'ús dels mitjans disponibles.
Finalment, és important que l'alumnat aporte a esta experiència una preocupació per la sostenibilitat, fet que implica controlar el consum d'electricitat, fer còpies impreses només dels documents de treball que resulten indispensables o generar el mínim de residus possible.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

4.Determinar el públic destinatari d'una producció audiovisual, analitzant les seues característiques i atenent el propòsit de l'obra, per a adoptar el llenguatge, el format i els mitjans tècnics més adequats i seleccionar les vies de difusió més oportunes.

Donat l'ampli ventall de possibilitats d'acostament a la creació audiovisual que caracteritza la nostra època, exemplificat en la multiplicació i la mutació contínua dels formats que se li associen, és molt important que l'alumnat aprenga a dissenyar produccions audiovisuals a partir de l'elecció prèvia, conscient i informada, del públic al qual vol dirigir-se. Per a fer-ho, ha de plantejar-se tant l'adequació del llenguatge a emprar, com els mitjans tècnics a utilitzar i el format en què cal enquadrar-les. Les diferències entre una peça de videoart pròpia d'un museu d'art contemporani, els continguts generats per un o una youtuber, els múltiples formats televisius o un llargmetratge industrial de ficció tenen a veure tant amb les seues condicions de producció com amb el públic a qui estan destinats, a les característiques del qual estan supeditats. Encara que tots els exemples indicats se servixen del llenguatge audiovisual, ho fan de maneres diferents i amb propòsits distints, perquè es creen per a audiències diferenciades.

Entre les múltiples vies per a la difusió dels treballs audiovisuals, les d'accés més senzill són aquelles que proporciona internet, encara que no s'han de menysprear altres possibilitats. L'alumnat ha de familiaritzar-se amb el nombre més gran d'estes possible, identificant les més adequades per a cada classe de producció, de manera que puga donar a conéixer les seues pròpies a un públic tan ampli com siga possible. En qualsevol cas, la difusió de les produccions audiovisuals a través de diferents plataformes digitals en internet amplia el marc comunicatiu habitual de l'alumnat, i, en este sentit, és important que l'alumnat avalue els riscos dels espais virtuals utilitzats, conega les mesures de protecció de dades personals i assegure el respecte de la propietat intel·lectual i els drets d'autor.

Finalment, és convenient que l'alumnat aprenga també a avaluar les reaccions de l'audiència, sempre de manera respectuosa, oberta i autocrítica, per a la qual cosa es poden establir debats dins de l'aula o en l'entorn del centre educatiu si es duen a terme projeccions en este àmbit, a més d'arreplegar-se les reaccions que es produïsquen en una eventual difusió per internet o per qualsevol altre mitjà.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CE i CCEC.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1. Explicar els aspectes essencials de l'evolució del llenguatge fotogràfic i audiovisual, valorant els canvis que s'han produït al llarg de la història del mitjà.
1.2. Analitzar les qualitats plàstiques, formals i semàntiques de produccions fotogràfiques i audiovisuals de diferents estils, formats, gèneres i cultures, determinant les regles i els codis pels quals es regixen i valorant la flexibilitat d'eixes normes.
1.3. Proposar interpretacions personals del patrimoni fotogràfic i audiovisual, argumentant des d'un criteri estètic propi.

Competència específica 2.
2.1. Dissenyar produccions audiovisuals creatives que representen les idees, les opinions i els sentiments propis a partir d'un tema o motiu previs, incorporant les experiències personals i l'acostament a altres mitjans d'expressió.
2.2. Avaluar el rigor ètic i formal amb el qual s'usen les ferramentes de creació fotogràfica i audiovisual, analitzant diverses produccions, distingint críticament les formes de presentar les informacions i els missatges, identificant la seua possible manipulació i reflexionant sobre la necessitat de respecte de la propietat intel·lectual i els drets d'autor.
2.3. Realitzar produccions audiovisuals creatives que representen les idees, opinions i sentiments propis a partir d'un tema o motiu previs, utilitzant la pròpia presència en la imatge i la banda de so i emprant el llenguatge i els mitjans de producció amb rigor ètic i formal.

Competència específica 3.
3.1. Confeccionar adequadament els equips de treball per a produccions audiovisuals col·lectives, identificant les diferents habilitats requerides i repartint les tasques amb criteri.
3.2. Planificar produccions audiovisuals determinant els mitjans i les habilitats necessaris, tenint en compte tots els seus aspectes (guió, planificació, interpretació, gravació, edició, etc.), justificant raonadament la seua elecció i considerant els possibles imprevistos i la manera de resoldre'ls.
3.3. Demostrar flexibilitat i habilitat per a resoldre els imprevistos propis de les produccions audiovisuals, tenint-los en compte en la seua planificació i considerant de manera oberta les diferents possibilitats per a resoldre un problema sobrevingut.
3.4. Realitzar produccions audiovisuals de manera creativa, utilitzant correctament les tècniques, les ferramentes i les convencions del llenguatge necessàries, valorant el treball col·laboratiu i intentant aconseguir un resultat final ajustat al projecte preparat prèviament.

Competència específica 4.
4.1. Justificar l'elecció del llenguatge, el format i els mitjans tècnics en produccions audiovisuals, considerant prèviament el tipus de públic al qual es volen dirigir.
4.2. Seleccionar les vies de difusió més adequades per a produccions audiovisuals, tenint en compte el seu propòsit, valorant de manera crítica i informada les possibilitats existents, utilitzant entorns segurs i respectant la propietat intel·lectual i els drets d'autor.
4.3. Analitzar de manera oberta i respectuosa la recepció de les produccions audiovisuals presentades, comprovant l'adequació del llenguatge, el format i els mitjans tècnics de l'obra, així com de les vies de difusió, i extraure d'això un aprenentatge per al creixement creatiu.

Sabers bàsics
A. Fites i contemporaneïtat de la fotografia i l'audiovisual. Formats audiovisuals.
− Creació i evolució de la fotografia i del llenguatge audiovisual. Principals etapes de la història de la fotografia: orígens, autors i corrents. Evolució i influència del cinema en el context històric, sociocultural, artístic i comunicatiu.
− Principals corrents en fotografia i cinema. Orígens i autors. Aplicacions i gèneres.
− La diversitat en les manifestacions fotogràfiques i audiovisuals contemporànies i del passat. Mitjans de comunicació convencionals i internet. Llenguatge, gèneres i formats.
− Principals formats audiovisuals: curtmetratge, migmetratge i llargmetratge de ficció, curtmetratge, migmetratge i llargmetratge documental, sèrie, assaig fílmic, formats televisius, videoclip, fashion film, espot, vídeo educatiu, vídeo corporatiu/institucional, formats associats a les xarxes socials, etc. Aspectes formals més destacats.

B. Elements formals i capacitat expressiva de la imatge fotogràfica i el llenguatge audiovisual.
− Pla (escala: valor expressiu) i presa, angulacions i moviments de càmera.
− Exposició, enfocament, enquadrament, profunditat de camp, camp i fora de camp.
− Conceptes bàsics sobre il·luminació.
− Composició per a imatge fixa i en moviment.
− Simbologia i psicologia del color. Exemples d'aplicació en grans obres del cinema i la fotografia.
− Retoc digital.
− Funcions de la imatge audiovisual. Patrimoni audiovisual valencià i de diferents cultures.

C. Narrativa audiovisual.
− El guió literari. Fases d'elaboració. Escena i seqüència dramàtica. L'escaleta. La sinopsi.
−  La narració de la imatge en moviment. El diàleg al cinema: pla i contraplà. El pla seqüència. Les relacions espaciotemporals en la narració audiovisual.
− El guió tècnic i l'storyboard (guió il·lustrat).
− La labor de direcció com a orientadora del procés narratiu audiovisual segons la seua intenció comunicativa i/o expressiva.
− La posada en escena: localitzacions, decorats (volumètrics i virtuals), caracterització, interpretació, il·luminació, moviment.
− La banda de so: perspectiva sonora i possibilitats expressives.
− El muntatge i la postproducció. Evolució i gramàtica.
− Els llenguatges de la televisió i la publicitat.

D. La producció audiovisual. Tècniques i procediments
− Equips humans de treball en la producció audiovisual: direcció, producció, càmera/fotografia, so, art, postproducció.
− La distribució de tasques en la producció audiovisual: criteris de selecció a partir de les habilitats requerides. Tècniques d'escolta activa i responsabilitat.
− Fases de treball: preproducció, rodatge i postproducció.
− Estratègies de selecció de tècniques, ferramentes i convencions audiovisuals.
− Mitjans tècnics de realització: càmera i accessoris, microfonia, equip d'il·luminació.
− Gravació de so, sincrònic i recreat.
− Principals softwares (programaris) d'edició no lineal. Ferramentes digitals per al disseny i l'animació.
− Difusió de continguts audiovisuals: xarxes socials, sales comercials, espais d'exhibició alternatius, festivals cinematogràfics en línia i presencials, etc. Protecció de dades, propietat intel·lectual i drets d'autoria. Normativa vigent en relació amb llicències d'ús d'elements.
− Tècniques i estratègies d'avaluació de les produccions audiovisuals.
– Oportunitats de desenrotllament personal, professional, social i econòmic.

DIBUIX ARTÍSTIC

Al dibuixar, la mirada es convertix en observació precisa i contemplació que abstrau i sintetitza la realitat a través de l'expressió gràfica. El dibuix és, per tant, un procés interactiu d'observació, reflexió i representació. Un procés que requerix una tècnica inicial, conéixer-ne els recursos i elements fonamentals, un exercici continu d'entrenament i pràctica. L'acompliment del dibuix implica comprendre el seu llenguatge i com intervenen en este les formes i les seues relacions, les estructures, els volums, la perspectiva, les proporcions, el comportament de la llum i el color. Partint de la consideració del dibuix com un mètode de treball quasi científic d'exploració i indagació, convé no oblidar els avanços que s'han aconseguit al llarg de la història ni les solucions que s'han aportat als problemes de formulació gràfica d'un entorn tridimensional. L'anàlisi d'obres de diferents èpoques, llocs i àmbits disciplinaris ajuda a identificar els camins que ja s'han recorregut, de manera que l'alumnat puga servir-se'n en la seua incursió pròpia en el dibuix.

El dibuix és un llenguatge universal que suposa una activitat intel·lectual com a mitjà d'anàlisi i coneixement. És el primer enllaç d'unió entre la idea i la seua representació gràfica, cosa que propicia que siga l'origen de múltiples activitats creadores i resulte imprescindible en el desenrotllament de totes les altres arts, ja que és un pas previ en la resolució de projectes i propostes artístiques. Això fa que els tipus de dibuix i els seus àmbits d'aplicació siguen extensos i variats, amb àrees de coneixement molt distintes i amb necessitats formals i tècniques igualment diverses. Es constituïx com un llenguatge específic i complex que presenta múltiples possibilitats pràctiques, organitzatives i expressives.

No obstant això, el dibuix no sols és l'origen de múltiples activitats artístiques o una ferramenta de coneixement; també és un instrument d'expressió i comunicació: quan s'usa, es projecta una visió del món en la qual es combinen l'estudi atent i analític de la realitat i la reinvenció que fa la imaginació d'esta. El dibuix, a més de servir per a realitzar les primeres exterioritzacions de pensaments i emocions, és íntim i directe, alliberador en la seua immediatesa; en definitiva, suposa un primer intent d'apropiació de l'espai. El traç i el gest revelen sens dubte una necessitat creativa. Esta necessitat i l'assimilació de la ubicació espacial han anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat. El dibuix conté l'essència de l'ésser humà, és representatiu del seu autor o autora i, en conseqüència, té un valor autònom com a obra d'art.

Tenint en compte tots estos aspectes, la matèria de Dibuix Artístic presenta una sèrie de competències específiques que busquen assegurar l'adquisició de les destreses i tècniques necessàries, incloent-hi les digitals, per a aplicar-les en diferents projectes i àmbits. Així es descobrix el dibuix com a llenguatge gràfic intel·lectual i es desenrotlla en l'alumnat la facultat d'una observació activa. Així mateix, es busca promoure una sensibilitat estètica cap a les obres pròpies i les dels altres, amb el descobriment del dibuix com a mitjà independent d'expressió personal.

Estes competències específiques emanen de les competències clau i els objectius establits per a l'etapa de Batxillerat, especialment, dels descriptors de la competència en consciència i expressió culturals, als quals s'afigen, entre altres, aspectes relacionats amb la comunicació verbal, la digitalització, la convivència democràtica, la interculturalitat o la creativitat. Estes competències estan dissenyades perquè diverses d'estes puguen treballar-se simultàniament, mitjançant un desenrotllament entrellaçat de la matèria; per això l'orde en el qual estan presentades no és vinculant.

Els criteris d'avaluació, que es desprenen directament d'estes competències específiques, estan dissenyats per a comprovar-ne el grau de consecució per part de l'alumnat.

Els sabers bàsics de la matèria estan organitzats en huit blocs que es distribuïxen entre els dos cursos de l'etapa. Quatre d'estos es troben en els dos cursos: «Concepte i història del dibuix», que recull els sabers relacionats amb la concepció del dibuix i la seua evolució al llarg de la història, la seua presència en diferents obres artístiques i la seua importància i funcionalitat en molt diversos àmbits disciplinaris; «L'expressió gràfica i els seus recursos elementals», que conté els sabers relacionats amb la terminologia específica de la matèria, així com amb les tècniques i elements propis de l'expressió gràfica i el seu llenguatge; «La llum, el clarobscur i el color», que inclou els sabers relacionats amb el tractament de la llum i les dimensions i usos del clarobscur i el color; i «Projectes gràfics col·laboratius», que engloba aquells coneixements, destreses i actituds que cal posar en pràctica per a dur a terme projectes gràfics col·laboratius. Per la seua part, els aspectes relacionats amb la percepció visual i els sistemes d'ordenació de l'espai s'engloben, en Dibuix Artístic I, dins del bloc denominat «Percepció i ordenació de l'espai»; i, en Dibuix Artístic II, dins del bloc «Dibuix i espai», en el qual s'inclouen sabers relatius a la perspectiva, l'enquadrament o la relació de la naturalesa amb la geometria. Completen els blocs anteriors «Tecnologies i ferramentes digitals», del primer curs, que inclou les ferramentes digitals aplicades al dibuix, tant en el traçat com en l'edició, i «La figura humana», del segon curs, que conté els sabers relacionats amb la representació i la utilitat i funció de la figura humana en el dibuix.

L'adquisició de les competències específiques de la matèria requerix unes situacions d'aprenentatge que permeten a l'alumnat explorar una àmplia gamma d'experiències d'expressió gràfica, utilitzant tant materials tradicionals i alternatius com mitjans i ferramentes tecnològics. En el desenrotllament d'estes situacions, les competències específiques no han d'entendre's com a independents, sinó que han de treballar-se en el seu conjunt, fent que intervinguen aquells acompliments més significatius en cada cas; això requerirà l'activació, interrelacionada i progressivament complexa, dels coneixements, destreses i actituds propis de la matèria. Estes situacions han de proporcionar a l'alumnat un panorama ampli d'aplicacions formatives i professionals en les seues múltiples possibilitats. A més, per a contribuir a una formació global de l'alumnat, s'han d'abordar, de manera transversal, la sostenibilitat, la seguretat dels projectes, així com la prevenció i la gestió responsable dels residus, l'estudi de la toxicitat i l'impacte mediambiental dels diferents materials artístics.

Finalment, cal afegir que l'ensenyança del dibuix artístic contribuïx a la formació de l'alumnat en el desenrotllament de la sensibilitat artística i el gaudi estètic, la creativitat i l'expressivitat, sense oblidar el progrés en la capacitat d'observació, l'anàlisi i la reflexió sobre la realitat. Dibuixar conjuga tant la intuïció com la idea i el coneixement previs, fomentant una dinàmica creativa de retroalimentació que estimula el pensament divergent i facilita la connexió de la imaginació amb la realitat.

Competències específiques
1.Comprendre el dibuix com a forma de coneixement, comunicació i expressió, comparant l'ús que se'n fa en manifestacions culturals i artístiques de diferents èpoques, llocs i àmbits disciplinaris, i valorant la diversitat de significats que origina, per a apreciar la importància de la diversitat cultural i la rellevància de la conservació i la promoció del patrimoni.

Les societats fan representacions del món per diversos mitjans expressius, que generen tant una identitat i un procés reflexiu propis com una pluralitat cultural i artística. En este sentit, el dibuix és una de les formes de pensament de tota societat, i per això, identificar-ne la presència en les manifestacions culturals i artístiques de qualsevol lloc i època, així com en diferents àmbits disciplinaris, ajuda l'alumnat a comprendre'l com una ferramenta universal de coneixement, comunicació i expressió. Alhora, pot entendre la importància de la diversitat cultural com una font de riquesa, considerant la rellevància de la promoció i conservació del patrimoni.

El fet de comparar i apreciar la pluralitat d'usos del dibuix en diferents àmbits, de manera raonada i compartida i mitjançant produccions orals, escrites o multimodals ha de promoure en els alumnes i les alumnes la curiositat per conéixer i explorar els seus diferents llenguatges i tècniques, cosa que afavorirà una anàlisi crítica i un juí propi sobre les seues funcions i intencionalitats que els permeten valorar la diversitat de significats als quals dona lloc, amb la introducció del concepte de llibertat d'expressió.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC, i CCEC.

2.Analitzar amb actitud crítica i reflexiva produccions plàstiques de diferents èpoques i estils, reconeixent el llenguatge, les tècniques i procediments, la funció significativa i l'expressivitat presents en estes, per a desenrotllar la consciència visual i el criteri estètic i ampliar les possibilitats de gaudi de l'art.

Una recepció artística completa requerix posicionar-se davant de qualsevol proposta cultural, incloent-hi les contemporànies, amb actitud oberta i amb el major coneixement possible del llenguatge, les tècniques i els recursos que són necessaris en tot procés creatiu. Reconéixer les dificultats que es plantegen al llarg d'este procés contribuïx a la seua valoració. A més, l'anàlisi crítica i reflexiva de l'expressivitat gràfica i la funció significativa presents en tota producció plàstica ajuda l'alumnat a utilitzar correctament la terminologia específica. Entre els exemples considerats s'ha d'incorporar la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, amb èmfasi en l'estudi de produccions realitzades per dones i per persones de grups ètnics i poblacionals que patixen la discriminació racial, així com de la seua representació en l'art.

És un objectiu ineludible d'esta matèria conjugar l'anàlisi amb el coneixement, mantenint una postura oberta i respectuosa davant de les dificultats trobades, per a afavorir d'esta manera l'adquisició d'una consciència visual i, en paral·lel, el desenrotllament d'un criteri estètic informat davant de qualsevol manifestació cultural o artística, i augmentar així les possibilitats de gaudi en la recepció artística.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC.

3.Analitzar, interpretar i representar la realitat, utilitzant els recursos elementals i la sintaxi del dibuix, per a oferir una visió pròpia d'eixa realitat, potenciar la sensibilitat i afavorir el desenrotllament personal i artístic.
L'acció de dibuixar suposa una actitud d'obertura i una indagació sobre el món, alhora que una reflexió sobre la interpretació personal que en fem. El dibuix és, doncs, un dels mitjans artístics més complets per a comprendre, analitzar i interpretar la realitat, perquè, d'una banda, ens oferix una visió objectiva d'esta i, d'una altra, propicia l'expressió immediata i directa d'una visió subjectiva. Conéixer estes qualitats fa que l'alumnat puga utilitzar-lo en l'exteriorització del seu pensament, i afavorir així el seu creixement personal i artístic.

Per a donar suport a este procés creatiu s'han de conéixer i explorar les possibilitats expressives dels recursos elementals propis del dibuix: punt, línia, forma i textura, així com la seua sintaxi. És molt important, igualment, la realització d'esbossos a partir de l'observació detallada de la realitat, per a anar avançant cap a una expressió gràfica personal que puga incloure les representacions de la imaginació.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

4.Experimentar amb diferents materials, tècniques i suports, incloent-hi el propi cos, analitzant la importància d'este en les propostes artístiques contemporànies, per a descobrir el gest del dibuix i l'apropiació de l'espai com a mitjans d'autoexpressió i acceptació personal.

Al llarg de la història de l'art, els grans avanços i transformacions s'han produït per la incessant experimentació que diferents artistes han introduït en les seues obres, siga quant als materials, tècniques i suports disponibles a cada moment, o quant a la representació de la tridimensionalitat i a l'apropiació i ubicació en l'espai de la figura humana. Malgrat les grans diferències que poden trobar-se en les diferents tendències artístiques i èpoques, es repetix el fet que la percepció i la representació de l'espai s'han realitzat prenent la mesura de la figura humana com a referència d'escala i proporció. En algunes propostes artístiques contemporànies, el cos humà ha traspassat eixe límit de referència per a convertir-se en el protagonista de la creació, siga com a suport o com a instrument, portant l'expressivitat del gest i de l'empremta al centre mateix de l'obra. Igualment, s'ha traspassat també el límit de la representació bidimensional de la tridimensionalitat per a arribar a l'apropiació mateixa de l'espai, que ha sigut convertit en el suport de la intervenció artística mateixa. Descobrir i explorar diferents formes d'expressió gràfica, incloent-hi les que situen el cos humà en el seu centre, afavorix l'autoexpressió i fa créixer l'autoconfiança i l'acceptació personal.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

1. Utilitzar la pràctica del dibuix com a mitjà d'expressió d'idees, opinions, sentiments i emocions, investigant els referents culturals de les noves creacions com a part inherent a estes, per a ampliar el repertori artístic i enriquir les produccions pròpies.

El coneixement i l'anàlisi de diferents manifestacions culturals i artístiques de qualsevol lloc i època afavorixen que l'alumnat comprenga les influències que unes propostes han tingut sobre unes altres, fins i tot prenent referents de cultures i disciplines diferents de les pròpies de la persona que crega. Pot establir així connexions entre diferents tipus de llenguatges plàstics, visuals i audiovisuals (fotografia, còmic, cinema, publicitat, etc.) i explorar la presència del dibuix com a mitjà d'expressió en cada un d'estos. Alhora, l'alumnat es forja una cultura visual i descobrix els avanços en procediments o tècniques utilitzats en cada medi creatiu. A més, assimilant que les noves creacions artístiques mai trenquen totalment els referents previs, pot valorar la importància de la pràctica artística com a mitjà per a expressar idees, opinions, sentiments i emocions al llarg de la història, i basar-se en això per a enriquir les seues pròpies produccions.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CC i CCEC.

1. Realitzar produccions gràfiques expressives i creatives, valorant la importància dels elements del llenguatge gràfic i la seua organització en la definició d'un estil personal, per a progressar en l'execució tècnica i en les qualitats comunicatives i expressives de les produccions pròpies.

El dibuix partix de l'observació precisa i activa de la realitat i, per tant, és fonamental entendre com funciona la percepció visual de la qual partim, les seues lleis i principis, i l'organització dels elements en l'espai. El coneixement i l'ús dels elements del llenguatge gràfic, les seues formes, signes, possibilitats expressives i efectes visuals, faciliten a l'alumnat la construcció d'un mecanisme de treball amb el dibuix com a base. El dibuix li permet comprendre les imatges, les seues estructures i la seua composició.

El dibuix es convertix així en un mètode d'anàlisi de les formes, on es mostra el més destacat dels objectes, que alhora es descobrixen davant de nosaltres en tota la seua veritat, revelant allò que passava desapercebut. Com tot mètode, el dibuix necessita una constància en el treball. Només dibuixant s'arriba a aconseguir la destresa i l'habilitat necessàries per a emprar-lo en els nostres projectes.

El dibuix és, alhora, mètode de coneixement i mètode d'expressió. A mesura que s'avança en la pràctica del dibuix, el traç i el gest es tornen més personals, de manera que arriben a convertir-se en empremtes expressives i comunicatives amb les quals s'exterioritzen el món interior i la pròpia visió de la realitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA i CCEC.

7.Experimentar amb les tècniques pròpies del dibuix, identificant les ferramentes, mitjans i suports necessaris i analitzant-ne el possible impacte ambiental, per a integrar-les de manera creativa i responsable en la realització de produccions gràfiques.

Perquè l'alumnat puga experimentar amb les tècniques del dibuix, tant amb les tradicionals com amb les digitals, ha d'adquirir uns coneixements bàsics previs d'un catàleg ampli de ferramentes, mitjans i suports. Una vegada identificades les seues possibilitats d'ús i d'expressió, podrà seleccionar aquells més adequats als seus fins a cada moment, experimentar amb estos i explorar solucions alternatives en les representacions gràfiques que se li plantegen. En este terreny, també és important que conega l'impacte ambiental dels materials que empra, tant quant a la seua producció com a la gestió de les deixalles que produïx; tot això, amb la finalitat d'adoptar pràctiques de treball sostenibles, segures i responsables.

Reconéixer el dibuix no sols com un mètode d'anàlisi, sinó també com un llenguatge creatiu, comporta comprendre els diferents nivells d'iconicitat que es poden donar en les representacions gràfiques, així com els valors expressius del clarobscur i del color. Per a crear produccions gràfiques que resolguen estos plantejaments de manera coherent amb la intenció original, però sense tancar-se a possibles modificacions que les enriquisquen durant el procés creatiu, l'alumnat ha de seleccionar i aplicar les tècniques més adequades, buscant, a més un ús creatiu, responsable, segur i sostenible d'estes per a aconseguir resultats personals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

8.Adaptar els coneixements i destreses adquirits, desenrotllant la retentiva i la memòria visual, per a respondre amb creativitat i eficàcia nous desafiaments de representació gràfica.

L'observació conscient de l'entorn, per a abstraure i seleccionar allò que és més representatiu, és fonamental en el procés de representació gràfica de la realitat. El que es percep no és més que la reconstrucció que fa el cervell de la informació rebuda, i en eixa reconstrucció intervé com a factor fonamental la memòria visual, entesa com la capacitat de recordar imatges. Quan es dibuixa del natural, s'ha d'observar, analitzar i retindre la informació que es vol traslladar al dibuix, i per a això s'exerciten la memòria visual i la retentiva, destreses fonamentals en l'expressió gràfica. A través de l'enquadrament i l'encaix s'organitza eixa informació en el suport triat i s'establixen proporcions, tenint en compte la perspectiva, tant en les formes i objectes com en l'espai que els envolta, processos que posen en joc els coneixements i destreses adquirits per l'alumnat.

A més, en el procés de dibuixar intervenen la imaginació, records i imatges mentals, i és per això que, en les produccions gràfiques, es transmeten tant la visió i interpretació exterior del món com la interior, propiciant-se una expressió personal i diferenciada de la resta.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

9.Crear projectes gràfics col·laboratius, contribuint de manera creativa a la seua planificació i realització i adaptant el disseny i el procés a les característiques pròpies d'un àmbit disciplinari, per a descobrir possibilitats de desenrotllament acadèmic i professional i apreciar l'enriquiment que suposen les propostes compartides.
El dibuix és present en múltiples àmbits disciplinaris, com ara el disseny, l'arquitectura, la ciència, la literatura o l'art. Dissenyar creativament un projecte concret, de manera col·laborativa i amb una finalitat definida requerix establir una planificació adequada, una organització i un repartiment de tasques coherent, entenent que crear qualsevol projecte gràfic ajustat a un àmbit disciplinari concret suposa, a més d'un enriquiment, assumir riscos i reptes. L'alumnat ha de ser conscient d'això i tindre present en tot moment la intenció última del projecte que està creant. El treball col·laboratiu, a més, li permet l'assumpció de diferents rols i responsabilitats, i contribuïx al fet que aprenga a respectar les opinions de la resta. D'altra banda, en el desenrotllament dels projectes gràfics, haurà de fer front a les possibles dificultats i canvis exigits per les circumstàncies o pel disseny mateix de la producció, augmentant la seua resiliència i aprenent a adaptar la planificació inicial als imprevistos que puguen sorgir.

Finalment, avaluar les diverses fases i el resultat del projecte, descobrint els possibles errors i encerts, facilita processos posteriors de creació i elaboració, i permet introduir alternatives i propostes diverses, alhora que desenrotlla en l'alumnat una major seguretat en la seua capacitat d'afrontar en el futur projectes més complexos en contextos acadèmics o professionals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CE i CCEC.

Dibuix Artístic I
Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1 Identificar el dibuix com a forma de coneixement, comunicació i expressió, reflexionant amb iniciativa sobre la seua presència en diferents manifestacions culturals i artístiques i comparant de manera autònoma el seu ús en estes.
1.2 Comparar les múltiples funcions del dibuix a través de l'anàlisi autònoma del seu ús en produccions de diferents àmbits disciplinaris.
1.3 Relacionar la pluralitat cultural i artística amb la llibertat d'expressió, argumentant l'opinió pròpia de manera activa, compromesa i respectuosa, i analitzant els usos del dibuix en diverses manifestacions artístiques.

Competència específica 2.
2.1 Analitzar el llenguatge, les tècniques i procediments del dibuix en diferents propostes plàstiques, entenent els canvis que s'han produït en les tendències al llarg de la història i utilitzant la terminologia específica més adequada.
2.2 Analitzar diferents manifestacions culturals i artístiques, comprenent la funció que exercix el dibuix en estes i valorant l'enriquiment que suposen per a la societat els reptes creatius i estètics.

Competència específica 3
3.1 Experimentar amb sensibilitat les possibilitats expressives dels recursos elementals del dibuix (punt, línia, forma) i de la seua sintaxi, per a millorar el procés de creació gràfica.
3.2 Analitzar, interpretar i representar gràficament la realitat mitjançant anotacions i esbossos, utilitzant les ferramentes adequades i desenrotllant una expressió pròpia, espontània i creativa.

Competència específica 4
4.1 Aportar una empremta i un gest propis a la realització de dibuixos, combinant l'ús tradicional de materials, tècniques i suports amb la manipulació personal.
4.2 Fer composicions bidimensionals, figuratives o abstractes, explorant la percepció i ordenació de l'espai i indagant sobre la representació del cos humà i la seua possible utilització com a suport o com a mitjà gràfic.

Competència específica 5
5.1 Identificar els referents artístics d'una obra determinada, descrivint la influència que exercixen i les connexions que s'establixen.
5.2 Expressar idees, opinions, sentiments i emocions a través de creacions gràfiques i dibuixos propis, incorporant, de manera guiada, procediments o tècniques utilitzats en referents artístics d'interés per a l'alumnat.

Competència específica 6
6.1 Emprar amb intencions comunicatives o expressives els mecanismes de la percepció visual, les seues lleis i principis, així com la composició i l'ordenació d'elements en l'espai, mostrant interés en les seues aplicacions.
6.2 Expressar a través del traç i el gest del dibuix una visió pròpia de la realitat o del món interior, experimentant amb els elements del llenguatge gràfic, les seues formes, signes, possibilitats expressives i efectes visuals.

Competència específica 7
7.1 Proposar diferents solucions gràfiques a una mateixa proposta visual, utilitzant diferents nivells d'iconicitat, identificant les ferramentes, mitjans i suports necessaris i justificant raonadament i respectuosament l'elecció realitzada.
7.2 Seleccionar i utilitzar amb destresa les ferramentes, mitjans i suports més adequats a la intenció creativa, emprant els valors expressius del clarobscur i del color en una interpretació gràfica personal de la realitat.
7.3 Investigar de manera activa i oberta sobre la presència de tecnologies digitals en referents artístics contemporanis, integrant-les en el procés creatiu i expressiu propi.

Competència específica 8
8.1 Representar gràficament el model triat, seleccionant i abstraient-ne les característiques més representatives, a partir de l'estudi i anàlisi d'este.
8.2 Utilitzar l'enquadrament, l'encaix i la perspectiva en la resolució de problemes de representació gràfica, analitzant tant els diferents volums com l'espai que completa el conjunt.

Competència específica 9
9.1 Planificar projectes gràfics col·laboratius senzills, identificant l'àmbit disciplinari en què es desenrotllaran, i organitzant i distribuint les tasques de manera adequada.
9.2 Realitzar projectes gràfics col·laboratius emmarcats en un àmbit disciplinari concret, utilitzant amb interés els valors expressius del dibuix artístic i els seus recursos.
9.3 Analitzar les dificultats sorgides en la planificació i realització de projectes gràfics compartits, entenent este procés com un instrument de millora del resultat final.
9.4 Identificar possibilitats de desenrotllament acadèmic i professional relacionades amb el dibuix artístic, comprenent les oportunitats que oferix i el valor afegit de la creativitat en els estudis i en el treball, expressant l'opinió pròpia de forma raonada i respectuosa.

Sabers bàsics

A. Concepte i història del dibuix
− El dibuix com a procés interactiu d'observació, reflexió, imaginació, representació i comunicació.
− El dibuix en l'art: des de l'Antiguitat fins al Romanticisme. Obres més representatives de diferents artistes. Referents de dones artistes.
− El dibuix com a part de múltiples processos artístics. Àmbits disciplinaris: arts plàstiques i visuals, disseny, arquitectura, ciència i literatura.
− El dibuix del cos humà.
B. L'expressió gràfica i els seus recursos elementals
− Terminologia i materials del dibuix.
− El punt i les seues possibilitats plàstiques i expressives.
− La línia: traç i grafisme. Les trames.
− El pla i les seues possibilitats expressives.
− La forma: tipologia, aplicacions i combinacions.
− Nivells d'iconicitat de la imatge.
− L'anotació o esbós. Introducció a l'encaix. Proporció.
− Tècniques graficoplàstiques, seques i humides.
− Materials graficoplàstics. Seguretat, toxicitat, impacte mediambiental i sostenibilitat. Compatibilitat dels materials i les tècniques graficoplàstiques. Cura de l'entorn del treball i respecte al medi ambient.
C. Percepció i ordenació de l'espai.
− Fonaments de la percepció visual.
− Principis de la psicologia de la Gestalt.
− Il·lusions òptiques.
− La composició com a mètode. L'equilibri compositiu. Direccions visuals. Aplicacions.
− Sistemes d'ordenació en la sintaxi visual. Aplicacions.
− Introducció a la representació de l'espai mitjançant la perspectiva. Nocions bàsiques de la perspectiva artística.
D. La llum, el clarobscur i el color.
− La llum i el volum.
− Tipus de llum i d'il·luminació.
− Valoració tonal i clarobscur.
− Naturalesa, percepció, psicologia, simbologia i usos culturals del color.
− Monocromia, bicromia i tricromia. Aplicacions bàsiques del color en el dibuix. El contrast de color.
E. Tecnologies i ferramentes digitals.
− Dibuix vectorial.
− Mitjans d'edició d'imatges per a l'expressió artística.
− Programes de pintura i dibuix digital.
F. Projectes gràfics col·laboratius.
− La distribució de tasques en els projectes gràfics col·laboratius: criteris de selecció a partir de les habilitats requerides i de les necessitats del projecte.
−  La planificació del procés creatiu. Fases dels projectes gràfics.
− Estratègies de selecció de tècniques, ferramentes, mitjans i suports del dibuix adequats a diferents disciplines.
− Estratègies d'avaluació de les fases i els resultats de projectes gràfics. L'error com a oportunitat de millora i aprenentatge.

Dibuix Artístic II
Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1 Identificar la presència del dibuix en diferents manifestacions culturals i artístiques, establint amb criteri propi relacions entre estes i valorant-lo com a mitjà d'expressió.
1.2 Explicar les múltiples funcions del dibuix a través de l'anàlisi autònoma del seu ús en produccions de diferents àmbits disciplinaris.
1.3 Defendre la importància de la llibertat d'expressió per a la pluralitat cultural i artística, a través d'un discurs raonat i argumentat de manera activa, compromesa i respectuosa.

Competència específica 2.
2.1 Analitzar el llenguatge, les tècniques i procediments, la funció i l'expressivitat del dibuix en diferents produccions plàstiques, incloent-hi les contemporànies, utilitzant la terminologia específica més adequada i identificant amb actitud oberta les intencionalitats dels seus missatges.
2.2 Explicar de forma raonada l'elecció del dibuix com a via d'expressió i transmissió de significats en diferents manifestacions culturals i artístiques.

Competència específica 3.
3.1 Recrear gràficament la realitat mitjançant anotacions o esbossos, partint tant de l'observació detallada com de la pròpia imaginació i utilitzant una expressió personal i espontània.
3.2 Analitzar, interpretar i representar la realitat a partir d'obres gràfiques que exploren les possibilitats expressives de formes i textures, emprant amb correcció i destresa els recursos del dibuix.

Competència específica 4.
4.1 Usar el dibuix com a mitjà d'expressió, experimentant amb diferents materials, tècniques i suports, integrant-los en les produccions plàstiques pròpies i incorporant les possibilitats que oferix el cos humà com a recurs.
4.2 Recrear gràficament l'espai tridimensional, en produccions artístiques bidimensionals o tridimensionals, utilitzant diversos materials, tècniques i suports i experimentant de manera oberta amb els efectes perspectius de profunditat.
4.3 Analitzar la importància del cos humà en les propostes artístiques contemporànies, estudiant els diferents materials, tècniques i suports utilitzats.

Competència específica 5.
5.1 Descriure els referents artístics presents en obres contemporànies, explicant la influència que exercixen i les relacions que s'establixen i reconeixent la importància de l'herència cultural.
5.2 Expressar idees, opinions, sentiments i emocions propis en la pràctica artística, prenent com a punt de partida l'exploració de l'entorn i d'obres artístiques d'interés personal.

Competència específica 6.
6.1 Representar gràficament les formes, les seues possibles combinacions i els espais negatius i positius presents en entorns urbans o naturals, a partir un estudi d'estos intencionat i selectiu.
6.2 Expressar a través del traç i el gest del dibuix una visió pròpia de la realitat o del món interior amb un traç i un gest personals, usant els elements del llenguatge gràfic, les seues formes, signes, possibilitats expressives i efectes visuals.

Competència específica 7.
7.1 Plantejar solucions alternatives en la representació de la realitat, amb diferents nivells d'iconicitat, mostrant un pensament divergent, utilitzant adequadament les ferramentes, mitjans i suports seleccionats, analitzant el seu possible impacte ambiental i buscant activament un resultat final ajustat a les intencions expressives pròpies.
7.2 Seleccionar i utilitzar amb destresa i de manera creativa les ferramentes, mitjans i suports més adequats a la intenció personal, emprant els valors expressius del clarobscur i del color en les interpretacions gràfiques pròpies de la realitat i en la representació del món interior.
7.3 Emprar creativament les tecnologies digitals en produccions gràfiques, integrant-les en el procés creatiu i expressiu propi.

Competència específica 8.
8.1 Interpretar gràficament la realitat observada, abstraient la informació rebuda i desenrotllant la retentiva i la memòria visual.
8.2 Aconseguir efectes perspectius de profunditat en representacions gràfiques personals i creatives, tenint en compte les proporcions i els contrastos lumínics i valorant la perspectiva com un mètode per a recrear la tridimensionalitat.

Competència específica 9.
9.1 Planificar produccions gràfiques de manera col·laborativa, adaptant el disseny i el procés a l'àmbit disciplinari triat, i organitzant i distribuint les tasques de manera adequada.
9.2 Realitzar, amb decisió i actitud positiva, projectes gràfics compartits, respectant les aportacions dels altres, afrontant els reptes que sorgisquen i avaluant tant la planificació com les modificacions realitzades.
9.3 Afrontar amb creativitat els possibles reptes que sorgixen en l'execució de projectes gràfics col·laboratius, contribuint a la consecució i la millora del resultat final i avaluant tant la planificació com les modificacions realitzades.
9.4 Identificar possibilitats de desenrotllament acadèmic i professional relacionades amb el dibuix artístic, comprenent les oportunitats que oferix i el valor afegit de la creativitat en els estudis i en el treball, expressant l'opinió pròpia de forma raonada i respectuosa.

Sabers bàsics.
A. Concepte i història del dibuix.
− El dibuix en l'art dels segles XIX i XX. Obres més representatives de diferents artistes. Referents de dones artistes.
− De la representació objectiva a la subjectiva. De la figuració a l'abstracció.
− La Bauhaus i el disseny.
− El dibuix com a expressió artística contemporània. Dibuixar en l'espai.

B. L'expressió gràfica i els seus recursos elementals.
− La retentiva i la memòria visual.
− Les formes i la seua transformació: la forma entesa com una estructura d'elements i relacions. Espais negatius i positius de les formes.
− Textura visual i tàctil.
− Tècniques graficoplàstiques, tradicionals, alternatives i digitals.

C. Dibuix i espai.
− La línia, el dibuix i la tridimensionalitat.
− La perspectiva. La perspectiva cònica i el dibuix artístic.
− Enquadrament i dibuix del natural. Relació amb la fotografia.
− Espais interiors, exteriors, urbans i naturals.
− Geometria i naturalesa.

D. La llum, el clarobscur i el color.
− L'ombreig i la taca. Escales i claus tonals.
− Qualitats i relacions del color. El contrast de color. Color local, tonal i ambiental. Usos del color en el dibuix.
− Dimensions del color. Aplicacions pràctiques.
− Perspectiva atmosfèrica.
− El color associat a la línia. Art òptic i geomètric.

E. La figura humana.
− Representació de l'ésser humà al llarg de la història. Cànon i proporció. Els estereotips de bellesa en diferents èpoques.
− Nocions bàsiques d'anatomia artística.
− Apunt del natural. Estudi i representació de l'escorç.
− El retrat. Faccions i expressions.
− El cos humà com a suport i com a instrument d'expressió artística.

F. Projectes gràfics col·laboratius.
− La distribució de tasques en els projectes gràfics col·laboratius: criteris de selecció a partir de les habilitats requerides i de les necessitats del projecte.
− Fases dels projectes gràfics.
− Estratègies de selecció de tècniques, ferramentes, mitjans i suports del dibuix adequats a diferents disciplines.
− Estratègies d'avaluació de les fases i els resultats de projectes gràfics. L'error com a oportunitat de millora i aprenentatge.

DIBUIX TÈCNIC

El dibuix tècnic constituïx un mitjà d'expressió i comunicació convencional per a qualsevol projecte que tinga com a fi la creació i fabricació d'un producte, i és un aspecte imprescindible del desenrotllament tecnològic. Dota l'alumnat d'un instrument eficient per a comunicar-se de manera gràfica i objectiva per a expressar i difondre idees o projectes d'acord amb convencions que garantixen la seua interpretació fiable i precisa.

Per a afavorir esta forma d'expressió, la matèria Dibuix Tècnic desenrotlla la visió espacial de l'alumnat en representar l'espai tridimensional sobre el pla, per mitjà de la resolució de problemes i de la realització de projectes tant individuals com en grup. També potencia la capacitat d'anàlisi, la creativitat, l'autonomia i el pensament divergent, afavorint actituds de respecte i empatia. El caràcter integrador i multidisciplinari de la matèria afavorix una metodologia activa i participativa, d'aprenentatge per descobriment, d'experimentació sobre la base de resolució de problemes pràctics, o mitjançant la participació en projectes interdisciplinaris, i contribuïx tant al desenrotllament de les competències clau corresponents com a l'adquisició dels objectius d'etapa. S'aborden també reptes del segle XXI de manera integrada durant els dos anys de Batxillerat, com el compromís ciutadà en l'àmbit local i global, la confiança en el coneixement com a motor del desenrotllament, l'aprofitament crític, ètic i responsable de la cultura digital, el consum responsable i la valoració de la diversitat personal i cultural.

Per a contribuir al que s'ha exposat adés, esta matèria desplega un conjunt de competències específiques dissenyades per a apreciar i analitzar obres d'arquitectura i enginyeria des del punt de vista de les seues estructures i elements tècnics; resoldre problemes graficomatemàtics aplicant raonaments inductius, deductius i lògics que posen en pràctica els fonaments de la geometria plana; desenrotllar la visió espacial per a recrear la realitat tridimensional per mitjà del sistema de representació més apropiat a la finalitat de la comunicació gràfica; formalitzar dissenys i presentar projectes tècnics col·laboratius seguint la normativa aplicable i investigar i experimentar amb programes específics de disseny assistit per ordinador.

En este sentit, el desenrotllament d'un raonament espacial adequat a l'hora d'interpretar les construccions en diferents sistemes de representació suposa una certa complexitat per a l'alumnat. Els programes i aplicacions CAD oferixen grans possibilitats, des d'una major precisió i rapidesa fins a la millora de la creativitat i la visió espacial mitjançant models 3D. D'altra banda, estos mitjans ajuden a diversificar les tècniques que es poden emprar i a agilitzar el ritme de les activitats complementant els traçats en suports tradicionals i amb instruments habituals (per exemple, guix, escaire, cartabó i compàs) pels generats amb estes aplicacions. Tot això permetrà incorporar interaccions i dinamisme en les construccions tradicionals que no són possibles amb mitjans convencionals, de manera que es podran mostrar moviments, girs, canvis de pla i, en definitiva, una representació més precisa dels cossos geomètrics i les seues propietats en l'espai.

Els criteris d'avaluació són l'element curricular que avalua el nivell de consecució de les competències específiques i es formulen amb una evident orientació competencial mitjançant la mobilització de sabers bàsics i la valoració de destreses i actituds com l'autonomia i l'autoaprenentatge, el rigor en els raonaments, la claredat i la precisió en els traçats.
Al llarg dels dos cursos de Batxillerat els sabers adquirixen un grau de dificultat i aprofundiment progressiu: s'inicia l'alumnat, en el primer curs, en el coneixement de conceptes importants a l'hora d'establir processos i raonaments aplicables a la resolució de problemes o que són suport d'altres posteriors, per a gradualment, en el segon curs, anar adquirint un coneixement més ampli sobre esta disciplina.

Els sabers bàsics s'organitzen entorn de quatre blocs interrelacionats i íntimament lligats a les competències específiques:
En el bloc «Fonaments geomètrics», l'alumnat aborda la resolució de problemes sobre el pla i n'identifica l'aparició i la utilitat en diferents contextos. També es planteja la relació del dibuix tècnic i les matemàtiques i la presència de la geometria en les formes de l'arquitectura i enginyeria.

En el bloc «Geometria projectiva», es pretén que l'alumnat adquirisca els sabers necessaris per a representar gràficament la realitat espacial, amb la finalitat d'expressar amb precisió les solucions a un problema constructiu o d'interpretar-les per a la seua execució.

En el bloc «Normalització i documentació gràfica de projectes» es dota l'alumnat dels sabers necessaris per a visualitzar i comunicar la forma i dimensions dels objectes de manera inequívoca seguint les normes UNE i ISO, amb la finalitat d'elaborar i presentar, de manera individual o en grup, projectes senzills d'enginyeria o arquitectura.

Finalment, en el bloc «Sistemes CAD», es pretén que l'alumnat aplique les tècniques de representació gràfica adquirides utilitzant programes de disseny assistit per ordinador; el seu desenrotllament, per tant, ha de fer-se de manera transversal en tots els blocs de sabers i al llarg de tota l'etapa.

L'abast formatiu d'esta matèria es dirigix a la preparació del futur professional i personal de l'alumnat per mitjà del maneig de tècniques gràfiques amb mitjans tradicionals i digitals, així com l'adquisició i implementació d'estratègies com el raonament lògic, la visió espacial, l'ús de la terminologia específica, la presa de dades i la interpretació de resultats necessaris en estudis posteriors; tot això, des d'un enfocament inclusiu, no sexista i posant l'accent principalment en la superació de la bretxa de gènere que existix actualment en els estudis tècnics.

Competències específiques

1.Interpretar elements o conjunts arquitectònics i d'enginyeria, emprant recursos associats a la percepció, estudi, construcció i investigació de formes per a analitzar les estructures geomètriques i els elements tècnics utilitzats.
El dibuix tècnic ha ocupat i ocupa un lloc important en la cultura; esta disciplina és present en les obres d'arquitectura i d'enginyeria de tots els temps, no sols pel paper que exercix en la seua concepció i producció, sinó també com a part de la seua expressió artística. L'anàlisi i estudi fonamental de les estructures i elements geomètrics d'obres del passat i present, des de la perspectiva de gènere i la diversitat cultural, contribuirà al procés d'apreciació i disseny d'objectes i espais que posseïsquen rigor tècnic i sensibilitat expressiva.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

2.Utilitzar raonaments inductius, deductius i lògics en problemes d'índole graficomatemàtics, aplicant fonaments de la geometria plana per a resoldre gràficament operacions matemàtiques, relacions, construccions i transformacions.

Esta competència aborda l'estudi de la geometria plana aplicada al dibuix arquitectònic i d'enginyeria a través de conceptes, propietats, relacions i construccions fonamentals. Proporciona mitjans per a la resolució de problemes matemàtics d'una certa complexitat de manera gràfica, aplicant mètodes inductius i deductius amb rigor i valorant aspectes com la precisió, claredat i el treball ben fet.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA i CE.

3.Desenrotllar la visió espacial, utilitzant la geometria descriptiva en projectes senzills, considerant la importància del dibuix en arquitectura i enginyeries per a resoldre problemes i interpretar i recrear gràficament la realitat tridimensional sobre la superfície del pla.

Els sistemes de representació derivats de la geometria descriptiva són necessaris en tots els processos constructius, ja que qualsevol procés projectual requerix el coneixement dels mètodes que permeten determinar, a partir de la seua representació, les seues verdaderes magnituds, formes i relacions espacials entre estes. Esta competència es vincula, d'una banda, amb la capacitat per a representar figures planes i cossos, i de l'altra, amb la d'expressar i calcular les solucions a problemes geomètrics en l'espai, aplicant per a tot això coneixements tècnics específics, reflexionant sobre el procés realitzat i el resultat obtingut.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA i CE.

4.Formalitzar i definir dissenys tècnics aplicant les normes UNE i ISO de manera apropiada, valorant la importància que té el croquis per a documentar gràficament projectes arquitectònics i d'enginyeria.

El dibuix normalitzat és el principal vehicle de comunicació entre els diferents agents del procés constructiu, que fa possible des d'una primera expressió de possibles solucions mitjançant esbossos i croquis fins a la formalització final per mitjà de plans de taller i/o de construcció. També es preveu la seua relació amb altres components mitjançant l'elaboració de plans de muntatge senzills. Esta competència específica està associada a funcions instrumentals d'anàlisi, expressió i comunicació. D'altra banda, i perquè esta comunicació siga efectiva, ha de vincular-se necessàriament al coneixement d'unes normes i simbologia establides, les normes UNE i ISO, i iniciar l'alumnat en el desenrotllament de la documentació gràfica de projectes tècnics.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CE.

5.Investigar, experimentar i representar digitalment elements, plans i esquemes tècnics mitjançant l'ús de programes específics CAD de manera individual o grupal, valorant-ne l'ús en les professions actuals, per a virtualitzar objectes i espais en dos dimensions i tres dimensions.

Les solucions gràfiques que aporten els sistemes CAD formen part d'una realitat ja quotidiana en els processos de creació de projectes d'enginyeria o arquitectura. Atenent esta realitat, esta competència aporta una base formativa sobre els processos, mecanismes i possibilitats que oferixen els mitjans digitals en esta disciplina. En este sentit, ha d'integrar-se com una aplicació transversal als sabers de la matèria relacionats amb la representació en el pla i en l'espai. D'esta manera, esta competència afavorix una iniciació a l'ús i aprofitament de les potencialitats d'estos mitjans digitals en l'alumnat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CE i CCEC.

Dibuix Tècnic I

Criteris d'avaluació
Competència específica 1.
1.1 Analitzar, al llarg de la història, la relació entre les matemàtiques i el dibuix geomètric valorant-ne la importància en diferents camps com l'arquitectura o l'enginyeria, des de la perspectiva de gènere i la diversitat cultural, emprant adequadament el vocabulari específic tècnic i artístic.

Competència específica 2.
2.1 Solucionar gràficament càlculs matemàtics i transformacions bàsiques aplicant conceptes i propietats de la geometria plana.
2.2 Traçar gràficament construccions poligonals basant-se en les seues propietats i mostrant interés per la precisió, claredat i neteja.
2.3 Resoldre gràficament tangències i traçar corbes aplicant les seues propietats amb rigor en la seua execució.

Competència específica 3.
3.1 Representar en sistema dièdric elements bàsics en l'espai determinant-ne la relació de pertinença, posició i distància.
3.2 Definir elements i figures planes en sistemes axonomètrics valorant-ne la importància com a mètodes de representació espacial.
3.3 Representar i interpretar elements bàsics en el sistema de plans delimitats fent ús dels seus fonaments.
3.4 Dibuixar elements en l'espai emprant la perspectiva cònica.
3.5 Valorar el rigor gràfic del procés; la claredat, la precisió i el procés de resolució i construcció gràfica.

Competència específica 4.
4.1 Documentar gràficament objectes senzills mitjançant les seues vistes delimitades aplicant la normativa UNE i ISO en la utilització de sintaxis, escales i formats, valorant la importància d'usar un llenguatge tècnic comú.
4.2 Utilitzar el croquis i l'esbós com a elements de reflexió en l'aproximació i indagació d'alternatives i solucions als processos de treball.

Competència específica 5.
5.1 Crear figures planes i tridimensionals mitjançant programes de dibuix vectorial, usant els mitjans que aporten i les tècniques associades.
5.2 Recrear virtualment peces en tres dimensions aplicant operacions algebraiques entre primitives per a la presentació de projectes en grup.

Sabers bàsics

A. Fonaments geomètrics.
− Desenrotllament històric del dibuix tècnic. Camps d'acció i aplicacions: dibuix arquitectònic, mecànic, elèctric i electrònic, geològic, urbanístic, etc.
− Orígens de la geometria. Thales, Pitàgores, Euclides, Hipatia d'Alexandria.
− Elements del dibuix tècnic en les formes de l'arquitectura, enginyeria i altres àmbits artístics. Instrumental i terminologia.
− Concepte de lloc geomètric. Arc capaç. Aplicacions dels llocs geomètrics a les construccions fonamentals.
− Proporcionalitat, equivalència i semblança.
− Isomètriques i isogonals: translació, gir, simetria i homotècia.
− Triangles, quadrilàters i polígons regulars. Propietats i mètodes de construcció.
− Tangències bàsiques. Corbes tècniques. Traçat amb mitjans digitals i no tecnològics.
− Interés pel rigor en els raonaments i precisió, claredat i neteja en les execucions.

B. Geometria projectiva.
− Fonaments de la geometria projectiva.
− Sistema dièdric: Representació de punt, recta i pla. Traces amb plans de projecció. Determinació del pla. Alfabet i pertinença.
− Relacions entre elements: Interseccions, paral·lelisme i perpendicularitat. Obtenció de distàncies.
− Sistema axonomètric, ortogonal i oblic. Perspectives isomètrica i cavallera. Disposició dels eixos i ús dels coeficients de reducció. Elements bàsics: punt, recta, pla.
− Representació de figures i sòlids senzills. Ús de mitjans digitals.
− Sistema de plans delimitats. Fonaments i elements bàsics. Identificació d'elements per a la seua interpretació en plans.
− Sistema cònic: fonaments i elements del sistema. Perspectiva frontal i obliqua.

C. Normalització i documentació gràfica de projectes.
− Escales numèriques i gràfiques. Construcció i ús.
− Formats. Doblegament de plans.
− Concepte de normalització. Les normes fonamentals UNE i ISO. Aplicacions de la normalització: simbologia industrial i arquitectònica.
− Elecció de vistes necessàries. Línies normalitzades. Acotació.
D. Sistemes CAD.

− Aplicacions vectorials 2D-3D.
− Fonaments de disseny de peces en tres dimensions.
− Modelatge de caixa. Operacions bàsiques amb primitives.
− Aplicacions de treball en grup per a conformar peces complexes a partir d'altres més senzilles.

Dibuix Tècnic II
Criteris d'avaluació
Competència específica 1.
1.1 Analitzar l'evolució de les estructures geomètriques i elements tècnics en l'arquitectura i enginyeria contemporànies, valorant la influència del progrés tecnològic i de les tècniques digitals de representació i modelatge en els camps de l'arquitectura i l'enginyeria.

Competència específica 2.
2.1 Construir figures planes aplicant transformacions geomètriques i valorant-ne la utilitat en els sistemes de representació.
2.2 Resoldre tangències aplicant els conceptes de potència amb una actitud de rigor en l'execució.
2.3 Traçar corbes còniques i les seues rectes tangents aplicant propietats i mètodes de construcció, mostrant interés per la precisió.

Competència específica 3.
3.1 Resoldre problemes geomètrics mitjançant abatiments, girs i canvis de pla, reflexionant sobre els mètodes utilitzats i els resultats obtinguts.
3.2 Representar cossos geomètrics i de revolució aplicant els fonaments del sistema dièdric.
3.3 Recrear la realitat tridimensional mitjançant la representació de sòlids en perspectives axonomètriques i cònica, aplicant els coneixements específics d'estos sistemes de representació.
3.4 Desenrotllar projectes gràfics senzills mitjançant el sistema de plans delimitats.
3.5 Valorar el rigor gràfic del procés; la claredat, la precisió i el procés de resolució i construcció gràfica.

Competència específica 4.
4.1 Elaborar la documentació gràfica apropiada a projectes de diferents camps, formalitzant i definint dissenys tècnics emprant croquis i plans conforme a la normativa UNE i ISO.

Competència específica 5.
5.1 Integrar el suport digital en la representació d'objectes i construccions mitjançant aplicacions CAD, valorant les possibilitats que estos mitjans aporten al dibuix i al treball col·laboratiu.

Sabers bàsics
A. Fonaments geomètrics.
− La geometria en l'arquitectura i enginyeria des de la revolució industrial. Els avanços en el desenrotllament tecnològic i en les tècniques digitals aplicades a la construcció de noves formes.
− Formes geomètriques en peces industrials. Instrumental de dibuix tècnic. Programari de disseny assistit per ordinador.
− Transformacions geomètriques: homologia i afinitat. Inversió. Aplicació per a la resolució de problemes en els sistemes de representació.
− Potència d'un punt respecte a una circumferència. Eix radical i centre radical. Aplicacions en tangències.
− Corbes còniques: el·lipse, hipèrbola i paràbola. Propietats i mètodes de construcció. Rectes tangents. Traçat amb i sense mitjans digitals.

B. Geometria projectiva.
− Sistema dièdric: Figures contingudes en plans. Abatiments i verdaderes magnituds. Girs i canvis de pla. Aplicacions. Representació de cossos geomètrics: prismes i piràmides. Seccions planes i verdaderes magnituds de la secció. Representació de cossos de revolució rectes: cilindres i cons. Representació de poliedres regulars: tetraedre, hexaedre i octaedre.
− Sistema axonomètric, ortogonal i oblic. Representació de figures i sòlids amb corbes.
− Sistema de plans delimitats. Resolució de problemes de cobertes senzilles. Representació de perfils o seccions de terreny a partir de les seues corbes de nivell.
− Perspectiva cònica. Representació de sòlids i formes tridimensionals a partir de les seues vistes.

C. Normalització i documentació gràfica de projectes.
− Representació de cossos i peces industrials senzilles. Croquis i plans de taller. Talls, seccions i trencaments. Perspectives normalitzades.
− Disseny, ecologia i sostenibilitat.
− Projectes en col·laboració. Elaboració de la documentació gràfica d'un projecte d'enginyeria o arquitectònic senzill.
− Plans de muntatge senzills. Elaboració i interpretació.

D. Sistemes CAD.
− Aplicacions CAD. Construccions gràfiques en suport digital.

DIBUIX TÈCNIC APLICAT A LES ARTS PLÀSTIQUES I AL DISSENY

El dibuix tècnic i el dibuix artístic són dos disciplines complementàries, existint una poderosa relació entre l'art i la geometria o l'art i la ciència, relació que es remunta al classicisme i seguix present tant en corrents artístics i tècniques d'il·lustració que tenen com a suport la pura geometria, com en la seua inequívoca presència com a instrument de creació i comunicació en el disseny i en diversos oficis artístics. Esta matèria, dirigida a l'alumnat que cursa estudis de Batxillerat en la modalitat d'Arts, pretén destacar el rellevant paper que complix el dibuix tècnic com a element de comunicació gràfica i generador de formes, així com la seua incidència en la transformació de l'entorn construït. Es vincula a més amb moltes de les competències clau i els objectius d'etapa, en tant que desenrotlla la creativitat i enriquix les possibilitats d'expressió de l'alumnat, consolida hàbits de disciplina i responsabilitat en el treball individual i en grup, integra coneixements científics, estimula el raonament lògic per a la resolució de problemes pràctics, desenrotlla destreses tecnològiques, competències digitals i enfortix capacitats i intel·ligències interpersonals i intrapersonals. S'aborden també, de manera transversal, desafiaments del segle XXI, especialment i de manera molt directa el consum responsable, la valoració de la diversitat personal i cultural, el compromís ciutadà en l'àmbit local i global, l'aprofitament crític, ètic i responsable de la cultura digital, i la confiança en el coneixement com a motor del desenrotllament.

La matèria de Dibuix Tècnic aplicat a Arts Plàstiques i al Disseny té un marcat caràcter multidisciplinari i funcional, afavoridor de metodologies actives que promoguen el treball en grup, l'experimentació i el desenrotllament de la creativitat sobre la base de resolució de propostes de disseny o la participació en projectes interdisciplinaris, i contribuïx així al desenrotllament de les competències clau en el seu conjunt i a l'adquisició dels objectius d'etapa.

En este sentit, la incorporació de manera transversal de diferents instruments i programes de disseny i dibuix en 2D i 3D contribuïx al fet que l'alumnat integre este llenguatge, i el dota de competències digitals indispensables per al seu futur professional. A més, fomenta la participació activa de l'alumnat en igualtat, adoptant un enfocament inclusiu, no sexista i posant l'accent principalment en la superació de qualsevol estereotip que supose una discriminació.

Les ensenyances artístiques tenen entre els seus objectius proporcionar a l'alumnat les destreses necessàries per a representar i crear objectes i espais, comunicar idees i sentiments i desenrotllar projectes. Entre estes ensenyances hi ha la matèria de Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i el Disseny, que adquirix un paper especialment rellevant en totes aquelles disciplines artístiques que requerixen anticipar i comunicar allò que després serà materialitzat. La comprensió i l'ús de diferents construccions geomètriques i tècniques de representació mitjançant la realització d'esbossos, croquis a mà alçada, plans o modelitzacions digitals, és de gran importància per a desenrotllar la creativitat de l'alumnat i una comunicació més efectiva, i afavorix a més el desenrotllament del pensament divergent, l'observació, la transferència a altres situacions, així com la comprensió del seu entorn.

La finalitat dels criteris d'avaluació és determinar el grau de consecució de les competències específiques de la matèria, comprovar en quina mesura s'interioritzen els sabers, com s'apliquen estos i determinar si l'alumnat adopta actituds o valors importants per al seu desenrotllament personal i acadèmic. En la seua formulació, per tant, hi ha clares referències a saber veure, a saber fer i a saber ser.

Al llarg dels dos cursos de Batxillerat, els conjunts de sabers adquirixen un grau de dificultat i d'aprofundiment progressiu. Durant el primer curs es treballen transformacions i construccions geomètriques bàsiques, l'alumnat és iniciat en els sistemes de representació, en la normalització i en el treball amb instruments digitals en dos i tres dimensions; en tots els casos es proposen aplicacions pràctiques d'estos sabers en diferents àmbits de l'art i el disseny. Durant el segon curs, i sobre la base dels sabers anteriors, l'alumnat anirà adquirint un coneixement més ampli d'esta disciplina i n'abordarà l'aplicació en projectes més especialitzats o amb un grau de complexitat major.

Els sabers bàsics d'esta matèria s'organitzen entorn de quatre blocs interrelacionats:
En el bloc «Geometria, art i entorn», l'alumnat analitza la presència de la geometria en les formes naturals i en les obres i representacions artístiques del passat i present, i aborda l'estudi de les principals construccions i transformacions geomètriques per a aplicar-les al disseny gràfic, de patrons i mosaics.
En el bloc «Sistemes de representació de l'espai aplicats», es pretén que l'alumnat adquirisca els sabers bàsics necessaris per a representar gràficament la realitat espacial o comunicar el resultat final d'un producte o espai que ha dissenyat.

En el bloc «Normalització i disseny de projectes», es dota l'alumnat dels sabers necessaris perquè la informació representada siga interpretada de manera inequívoca per qualsevol persona que posseïsca el coneixement dels codis i normes UNE i ISO, amb la finalitat d'elaborar, de manera individual o en grup, projectes de disseny senzills.

Finalment, en el bloc «Instruments digitals per al disseny», es pretén que l'alumnat siga capaç d'utilitzar diferents programes i instruments digitals en projectes artístics o de disseny, per a adquirir un coneixement bàsic que li permeta experimentar i, posteriorment i de manera autònoma, actualitzar contínuament les seues habilitats digitals i tècniques implicades.

Competències específiques

1.Observar, analitzar i valorar la presència de la geometria en la naturalesa, l'entorn construït i l'art, identificant-ne les estructures geomètriques, elements i codis, amb una actitud proactiva d'apreciació i gaudi, per a explicar-ne l'origen, funció i intencionalitat en diferents contextos i mitjans.

Esta competència fa referència a la capacitat d'identificar i analitzar la presència d'estructures geomètriques subjacents en l'art del passat i del present, la naturalesa i l'entorn construït, i de reconéixer el seu paper rellevant com a element compositiu i generador d'idees i formes. Es tracta, per tant, d'abordar l'estudi de la geometria a través de l'exploració i el descobriment, d'analitzar l'ús de corbes, polígons i transformacions geomètriques en el context de les cultures en les quals s'han emprat, per a arribar a un coneixement més ampli i ric de les manifestacions artístiques del passat i present. Esta amplitud de coneixement, fomentarà en l'alumnat gaudir amb l'anàlisi i la identificació de les formes i estructures geomètriques presents tant en produccions artístiques com en el seu entorn construït.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

2.Dur a terme propostes gràfiques i de disseny, utilitzant tant el dibuix a mà alçada com els materials propis del dibuix tècnic i elaborant traçats, composicions i transformacions geomètriques en el pla de manera intuïtiva i raonada, per a incorporar estos recursos tant en la transmissió i desenrotllament d'idees, com en l'expressió de sentiments i emocions.

Esta competència implica el domini en la representació i traçat de les principals formes i construccions geomètriques, i, una cosa que és més important, la seua integració dins del llenguatge plàstic personal de l'alumnat. Es tracta, per tant, de fomentar la incorporació d'eixos elements en processos de creació autònoma i d'experimentació pràctica, estimulant-ne, d'una banda, la percepció i conceptualització de la realitat amb la finalitat de recrear-la o interpretar-la artísticament, i d'una altra, de proporcionar recursos geomètrics bàsics per a la concepció i disseny d'elements decoratius, mosaics, patrons i tipografies. Estes produccions artístiques no sols materialitzen estructures formals, idees o conceptes estètics, sinó que constituïxen per a l'alumnat un recurs valuós per a expressar els seus sentiments i canalitzar les seues emocions, donant-li suport en la construcció de la seua identitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA i CCEC.

3.Comprendre i interpretar l'espai i els objectes tridimensionals, analitzant i valorant-ne la presència en les representacions artístiques, seleccionant i utilitzant el sistema de representació més adequat per a aplicar-lo a la realització d'il·lustracions i projectes de disseny d'objectes i espais.

Esta competència fa referència a l'aptitud per a triar i aplicar els procediments i sistemes de representació –vistes en dièdric, perspectiva axonomètrica, cavallera i perspectiva cònica– més adequats a la finalitat del projecte artístic que es vol plasmar. Perseguix també el desenrotllament de la visió espacial l'habilitat en la croquització i el dibuix a mà alçada; amb tot això, es milloren les destreses gràfiques de l'alumnat en còmics, il·lustracions i dissenys d'objectes i espais. Es tracta, en fi, de dotar l'alumnat d'instruments comunicatius gràfics, de millorar la seua visió espacial i d'iniciar-lo en algunes de les aplicacions dels sistemes de representació en els camps de l'art i el disseny.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CE i CCEC.

4.Analitzar, definir formalment o visualitzar idees, aplicant les normes fonamentals UNE i ISO per a interpretar i representar objectes i espais, així com documentar projectes de disseny.

Esta competència requerix l'aplicació d'una sèrie de codis gràfics i normes generalitzades (UNE i ISO) que permeten comunicar, de manera clara i unívoca, solucions personals i projectes de disseny, realitzats de manera individual o en grup, mitjançant el dibuix d'esbossos o croquis. Es constituïx, per tant, en el pas intermedi entre la idea i l'execució material del disseny. Es tracta d'iniciar l'alumnat en una classe de representació que té com a qualitats fonamentals la funcionalitat, l'operativitat i la universalitat, ja que el dibuix normalitzat ha de ser portador d'informació útil, eficaç per a ser aplicada i altament codificada mitjançant normes internacionals perquè siga interpretat de manera inequívoca.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CE i CCEC.

5.Integrar i aprofitar les possibilitats que oferixen els instruments digitals, seleccionant i utilitzant programes i aplicacions específiques de dibuix vectorial 2D i de modelatge 3D per a dur a terme processos de creació artística personal o de disseny.

Esta competència comporta l'adquisició d'un coneixement pràctic i instrumental dels principals recursos i tècniques de dibuix i modelatge en dos i tres dimensions de manera transversal a la resta de sabers de la matèria. Implica l'ús de dispositius digitals com a instruments d'aplicació en el procés creatiu, la seua incorporació per a l'experimentació en diferents disciplines i tendències artístiques, i com a instrument de gestió i presentació de projectes de disseny gràfic, d'objectes i d'espais.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CE i CCEC.

Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i al Disseny I

Criteris d'avaluació
Competència específica 1
1.1 Reconéixer diferents tipus d'estructures, formes i relacions geomètriques en la naturalesa, l'entorn, l'art i el disseny, analitzant-ne la funció i valorant-ne la importància dins del context històric.

Competència específica 2
2.1 Dibuixar formes poligonals i resoldre tangències bàsiques i simetries aplicades al disseny de formes, valorant la importància de la neteja i la precisió en el traçat.
2.2 Transmetre idees, sentiments i emocions mitjançant la realització d'estudis, esbossos i apunts del natural a mà alçada, identificant la geometria interna i externa de les formes i apreciant-ne la importància en el dibuix.

Competència específica 3
3.1 Diferenciar les característiques dels diferents sistemes de representació, seleccionant en cada cas el sistema més apropiat a la finalitat de la representació.
3.2 Representar objectes senzills mitjançant les seues vistes dièdriques.
3.3 Dissenyar envasos senzills, representant-los en perspectiva isomètrica o cavallera i reflexionar sobre el procés realitzat i el resultat obtingut.
3.4 Dibuixar il·lustracions o vinyetes aplicant les tècniques de la perspectiva cònica en la representació d'espais, objectes o persones des de diferents punts de vista.

Competència específica 4
4.1 Fer esbossos i croquis conforme a les normes UNE i ISO, comunicant la forma i dimensions d'objectes, proposant idees creatives i resolent problemes amb autonomia.

Competència específica 5
5.1 Adquirir destreses en el maneig d'instruments i tècniques de dibuix vectorial en 2D, aplicant-los a la realització de projectes de disseny.
5.2 Iniciar-se en el modelatge en 3D mitjançant el disseny d'escultures o instal·lacions, i valorar-ne el potencial com a mitjà de creació.

Sabers bàsics
A. Geometria, art i entorn
− La geometria en la naturalesa, en l'entorn i en l'art. Observació directa i indirecta.
− La geometria en la composició. Proporció, equilibri, ritme, moviment i simetria.
− La representació de l'espai en l'art. Estudis sobre la geometria i la perspectiva al llarg de la història de l'art.
− Relacions geomètriques en l'art i el disseny: proporció, igualtat i simetria. El nombre auri en l'art i la naturalesa.
− Escales numèriques i gràfiques. Construcció i ús.
− Traçats fonamentals en geometria plana. Construccions poligonals. Aplicació en el disseny.
− Tangències bàsiques. Corbes tècniques. Aplicació en el disseny i les seues especialitats. Disseny gràfic de producte.
− Estudis a mà alçada de la geometria interna i externa de la forma. Apunts i esbossos.

B. Sistemes de representació de l'espai aplicat.
− Concepte i tipus de projecció. Finalitat dels diferents sistemes de representació.
− Sistema dièdric ortogonal en el primer diedre. Vistes en sistema europeu.
−  Sistema axonomètric. Perspectives isomètrica i cavallera. Iniciació al disseny d'embalatge (packaging).
−  Sistema cònic. Aplicació de la perspectiva cònica, frontal i obliqua, al còmic i a la il·lustració. Aplicació al disseny. Representació de llums i ombres.

C. Normalització i disseny de projectes.
− Concepte de normalització. Les normes fonamentals UNE i ISO.
− Documentació gràfica de projectes: necessitat i àmbit d'aplicació de les normes. Normes fonamentals i criteris bàsics d'acotació.
− Elaboració d'esbossos i croquis.

D. Instruments digitals per al disseny.
− Iniciació als instruments i tècniques de dibuix vectorial en 2D. Aplicacions al disseny gràfic.
− Iniciació al modelatge en 3D. Aplicacions a projectes artístics.

Dibuix Tècnic Aplicat a les Arts Plàstiques i al Disseny II

Criteris d'avaluació
Competència específica 1.
1.1 Identificar i explicar la presència de formes i relacions geomètriques en l'art i el disseny, comprenent el motiu o intencionalitat amb la qual s'han emprat.

Competència específica 2.
2.1 Dissenyar patrons i mosaics, aplicant les transformacions geomètriques al disseny de patrons i mosaics.
2.2 Dissenyar formes creatives, emprant tangències, enllaços i corbes còniques.

Competència específica 3.
3.1 Dibuixar, en les perspectives isomètrica i cavallera, formes volumètriques incorporant corbes.
3.2 Dissenyar espais o escenografies aplicant la perspectiva cònica, representant les llums i ombres dels objectes continguts i reflexionant sobre el procés realitzat i el resultat obtingut.

Competència específica 4.
4.1 Projectar, de manera individual o en grup, un disseny senzill, comunicant-ne de manera clara i inequívoca la forma i dimensions mitjançant l'ús de la normalització, aplicant estratègies i destreses que agilitzen el treball col·laboratiu.

Competència específica 5.
5.1 Realitzar i presentar projectes, aprofitant les possibilitats que els instruments de dibuix vectorial aporten als camps del disseny i l'art.

Sabers bàsics
A. Geometria, art i entorn.
− Composicions modulars en el disseny gràfic, d'objectes i d'espais.
− Geometria i il·lusions òptiques en l'art i el disseny.
− Les corbes còniques en la naturalesa, l'entorn, l'art i el disseny.
− La representació de l'espai en el disseny i art contemporani.
− Transformacions geomètriques aplicades a la creació de mosaics i patrons. Traçats fonamentals: arc capaç i angles en la circumferència. Traçat amb i sense instruments digitals.
− Enllaços i tangències. Aplicació en el disseny gràfic mitjançant traçat manual i digital.

B. Sistemes de representació de l'espai aplicat.
− Representació de la circumferència i de sòlids senzills en perspectives isomètrica i cavallera. Aplicació al disseny de formes tridimensionals.
− Estructures polièdriques. Els sòlids platònics. Aplicació en l'arquitectura i el disseny.
− Aplicacions de la perspectiva cònica, frontal, obliqua i de quadre inclinat, al disseny d'espais i objectes. Representació de llums i ombres.

C. Normalització i disseny de projectes.
− Fases d'un projecte de disseny: del croquis al pla de taller.
− Representació d'objectes mitjançant les seues vistes acotades. Talls, seccions i trencaments.

D. Instruments digitals per al disseny.
− Dibuix assistit per ordinador aplicat a projectes d'art i disseny.

DISSENY
El concepte de disseny ha evolucionat progressivament al llarg de la història, però és a partir de la Revolució Industrial quan, a mesura que els processos industrials mecanitzats van superposant-se i sobrepassant els artesanals, l’organització i la planificació adquirixen més importància. En conseqüència, el concepte s’acosta a la seua accepció més actual. Gràcies al disseny, es millora la nostra qualitat de vida, amb la generació de productes, aplicacions i servicis que modifiquen i intervenen en l’entorn segons unes necessitats concretes. El disseny s’ha convertit en una activitat fonamental en el nostre món, ja que s’encarrega de dinamitzar la indústria i l’economia, i és, al seu torn, un motor generador de consum. Per este motiu, es fa necessària una reflexió sobre com optimitzar els recursos disponibles i dur a terme un disseny sostenible que possibilite l’equilibri entre la qualitat de vida i la modificació de l’entorn sense deteriorar el medi ambient i sense comprometre els recursos naturals. Juntament amb esta reflexió de sostenibilitat, sorgix un discurs centrat en la igualtat d’oportunitats, en el respecte a la diversitat i, en conseqüència, en l’adequació a un disseny cada vegada més inclusiu.

El coneixement del disseny no sols inclou els antecedents, corrents, estètiques i figures rellevants, sinó també la resposta a problemes concrets que existixen darrere d’una necessitat funcional. El disseny proporciona a l’alumnat ferramentes per a desenrotllar idees, representar-les i donar solució a problemes concrets, afavorint l’ús de metodologies projectuals pròpies d’esta disciplina.

D’altra banda, i de manera transversal, s’inclou en els temes d’anàlisis pròpies de la matèria la transformació que ha suposat en tots els àmbits del disseny la democratització dels mitjans i ferramentes digitals, ja que estes han suposat una revolució tant en el temps que s’invertix en un projecte, com en les metodologies de treball, les tècniques de creació, la presentació i la difusió de projectes.

La matèria de Disseny proporciona a l’alumnat els fonaments i les destreses necessaris per a iniciar-se en el disseny, i establix les bases per a afrontar estudis superiors relacionats amb esta disciplina. Suposa una aproximació tant als principals camps del disseny com a diferents metodologies d’anàlisis, estudi i creació, que són aplicables també a altres àmbits de coneixement. Per a això, la matèria s’organitza al voltant dels següents quatre grans eixos temàtics. En un primer lloc, una anàlisi reflexiva i crítica del món que envolta l’alumnat, que permetrà identificar les estructures formals, semàntiques i comunicatives dels productes de disseny mitjançant la descodificació del seu llenguatge específic. En segon lloc, el coneixement de les tècniques, ferramentes i procediments analògics i digitals de creació, composició, representació i presentació propis del disseny bidimensional i tridimensional. En un tercer lloc, l’aprofundiment en les metodologies projectuals aplicades al desenrotllament de productes innovadors i creatius sobre la base del disseny inclusiu. I, finalment, en quart lloc, l’estudi de la relació entre forma i funció en el disseny.

Les competències específiques de la matèria de Disseny es formulen entorn dels quatre eixos mencionats, que emanen de les competències clau i els objectius establits per a l’etapa de Batxillerat. Estes competències específiques estan dissenyades de manera que diverses d’estes poden dur-se a terme de manera global i simultània, per la qual cosa l’orde en el qual es presenten no és vinculant ni representa cap jerarquia entre si.
Els criteris d’avaluació, que es desprenen directament d’estes competències específiques, estan dissenyats per a comprovar el seu grau de consecució.

Els sabers bàsics de la matèria s’organitzen en quatre blocs. El primer, denominat «Concepte, història i camps del disseny», permet abordar l’evolució històrica del disseny, així com conceptes més recents com el disseny sostenible o el disseny inclusiu. Este bloc també inclou els diversos camps d’aplicació del disseny, així com una reflexió sobre absències i oblits en este àmbit, com el de les dones dissenyadores o les aportacions al disseny contemporani de cultures que no pertanyen al focus occidental. «El disseny: configuració formal i metodologia» és la denominació del segon bloc, que abasta els elements bàsics del llenguatge propi del disseny i les seues formes d’organització, des de la sintaxi visual i els significats, fins a les diferents fases del procés de disseny. En este bloc s’incorpora, així mateix, una aproximació a aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual. El tercer bloc, titulat «Disseny gràfic», incorpora els camps propis del disseny bidimensional, com la tipografia, el disseny editorial, la imatge de marca, la senyalística i el disseny publicitari bidimensional. També arreplega les tècniques pròpies del disseny gràfic i la maquetació, a més de la concepció de projectes de comunicació gràfica. El quart i últim bloc, denominat «Disseny tridimensional», atén el disseny de producte i el disseny d’espais. En este bloc s’inclouen els sistemes de representació espacial adequats a cada projecte, considerant també el packaging o la representació de volums. Este últim bloc introduïx els conceptes d’ergonomia, biometria i antropometria, a més del de diversitat funcional.

Quant al disseny d’espais, s’arrepleguen, d’una banda, les seues tipologies i les sensacions que estos generen i, per una altra, el diàleg entre el disseny i la funcionalitat dels espais, amb la incorporació de la perspectiva del disseny inclusiu.

L’aprenentatge d’estos sabers cobra tot el seu sentit gràcies al paper fonamental que tenen en el procés d’adquisició de les competències específiques. Per això, l’orde seqüencial en el qual estan presentats no ha d’interpretar-se com una invitació al fet que siguen tractats de manera successiva; al contrari, serà necessari abordar-los de manera integral, amb la finalitat de facilitar a l’alumnat una visió global del disseny. De manera transversal, s’incorporarà l’ús de ferramentes digitals aplicades tant al disseny bidimensional com al tridimensional.

Per a afavorir l’adquisició de les competències específiques de la matèria, és necessari proposar unes situacions d’aprenentatge que permeten a l’alumnat millorar l’exercici de les habilitats de creació, innovació, treball en equip i experimentació amb diferents tècniques, tant tradicionals com digitals. En el desenrotllament d’estes situacions, els blocs de sabers es treballen conjuntament, sempre d’acord amb la naturalesa de la situació d’aprenentatge. D’esta manera, els coneixements, les destreses i les actituds s’adquirixen i s’apliquen de manera interrelacionada i progressiva, aprofundint en el seu grau de complexitat. Estes situacions d’aprenentatge han de proporcionar una visió dinàmica de les oportunitats de desenrotllament personal, acadèmic i professional que oferix esta matèria, i facilitar la possible transferència d’estos aprenentatges a altres camps o disciplines. A més, per a contribuir a una formació global de l’alumnat, s’han d’abordar, de manera transversal, aspectes relacionats amb la prevenció i gestió responsable dels residus, així com sobre la seguretat, toxicitat i impacte mediambiental dels materials utilitzats en els projectes. També s’ha de propiciar la reflexió sobre altres aspectes rellevants relacionats amb l’impacte sociocultural d’esta disciplina, com el consum responsable o la propietat intel·lectual, per a protegir la creativitat pròpia i aliena.

Finalment, no s’ha d’oblidar que dissenyar és planificar i, per tant, anticipar les actuacions i intervencions per a obtindre la solució a un problema determinat. L’objectiu del disseny és millorar l’entorn, i amb este, la qualitat de vida, mitjançant la millora dels productes que utilitzem. El disseny implica treball interdisciplinari, interacció de sabers, connexió de disciplines; en definitiva, es tracta d’una gran ferramenta a la disposició de l’alumnat capaç d’aprofitar el seu poder de transformació.

Competències específiques
1.Identificar els fonaments del disseny a partir de l’anàlisi crítica de diversos productes de disseny bidimensional i tridimensional, per a aprofundir en la comprensió tant de la complexitat dels processos i ferramentes que intervenen, com de la dimensió simbòlica i semàntica dels seus llenguatges.
La diversitat del patrimoni cultural i artístic és una riquesa de la humanitat. Els productes elaborats per esta materialitzen eixa diversitat en el seu disseny, que es fonamenta en uns processos i ferramentes propis. Mitjançant l’exploració de les formes i funcions d’eixos objectes i produccions, tant bidimensionals com tridimensionals, l’alumnat pot desxifrar les seues estructures internes i els processos materials i conceptuals empleats en la seua creació, amb la qual cosa es genera una oportunitat per a reflexionar sobre les possibilitats de tornar a transformar estos objectes ja existents, millorant-los en la seua funcionalitat o adaptant-los a noves necessitats.

Els àmbits d’aplicació del disseny són extremadament amplis, ja que el seu desenrotllament cobrix la totalitat de l’activitat humana. De la mateixa forma, els llenguatges específics del disseny són igualment rics i plurals, i presenten una important dimensió simbòlica i semàntica. Els suports, mitjans i elements poden ser molt nombrosos, de manera que el seu estudi resulta complex. A pesar d’això, els significants i els significats dels productes de disseny s’articulen mitjançant una sintaxi que podria considerar-se com a universal, encara que presenta sovint variants culturals, geogràfiques, econòmiques i socials que s’han de conéixer per a comprendre millor la seua intenció comunicativa i perquè la recepció d’estos productes siga correcta.
L’assimilació d’esta sintaxi per part de l’alumnat li permet comprendre els llenguatges que articula, així com valorar el pes de la funció i la forma en qualsevol producte de disseny. D’esta manera, pot identificar la relació existent entre estos dos conceptes, de l’equilibri o el desequilibri dels quals depén la identitat d’un producte de disseny.

L’alumnat pot treballar estos aspectes per mitjà de la investigació de fonts documentals de diversos tipus, analògiques o digitals, així com a partir de l’anàlisi dels mateixos objectes, i comunicar les seues conclusions mitjançant produccions orals, escrites i multimodals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

2.Reflexionar sobre els orígens, els principis i les funcions del disseny, comparant i analitzant produccions de diferents èpoques, estils i àmbits d’aplicació, per a valorar de manera crítica el seu impacte mediambiental, social i cultural.

El concepte de disseny ha variat al llarg de la història, però sempre ha estat lligat a la planificació del desenrotllament de productes que aporten solucions a problemes determinats. A conseqüència de la variabilitat dels problemes i les necessitats de les diferents societats i àmbits d’aplicació, la història del disseny reflectix com les circumstàncies històriques, geogràfiques, econòmiques i socials han condicionat fortament l’estètica i la funcionalitat dels productes que aquelles han creat. El coneixement d’estos aspectes per l’alumnat el conduïx, a més, a una reflexió profunda sobre el mode en què la humanitat ha anat transformant el planeta sense prendre consciència de l’impacte mediambiental que produïa. En canvi, el disseny actual es presenta com una potent ferramenta per a buscar la sostenibilitat en qualsevol activitat i així possibilitar l’amortiment d’este impacte.
També es propiciarà la reflexió sobre altres aspectes rellevants que ajuden a visibilitzar absències importants en la construcció del cànon del disseny, com la de dones entre les figures rellevants d’esta disciplina o la de l’aportació de les cultures no occidentals.

L’alumnat pot treballar estos aspectes per mitjà de la investigació de fonts documentals de diversos tipus, tant analògiques com digitals, així com de l’anàlisi dels mateixos objectes, i comunicar les seues conclusions mitjançant produccions orals, escrites i multimodals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

3.Analitzar de manera crítica i rigorosa diferents configuracions formals, compositives i estructurals presents en el disseny de diferents productes, i identificar els seus elements plàstics, estètics, funcionals i comunicatius, per a enriquir les seues produccions i conformar-se una opinió informada sobre l’impacte de la disciplina en la inclusió, la sostenibilitat i el consum responsable.

L’enfocament mundial del consum responsable majoritàriament a estratègies comercials i de màrqueting vinculades al disseny gràfic, a campanyes de disseny publicitari, al packaging dels productes per a consumir o al disseny d’espais que afavorixen l’activitat comercial, per la qual cosa el gir cap a una societat de consum responsable i sostenible ha de ser un eix vertebrador de la matèria de Disseny. Este és un terreny que comporta una gran responsabilitat, que l’alumnat ha de conéixer i assumir aplicant criteris ètics en la generació de productes, la qual cosa, idealment, podrà traslladar al seu propi rol com a consumidor i li aportarà ferramentes poderoses per a respondre a la manipulació de la propaganda.

Per a això, l’alumnat ha d’identificar els diferents elements constitutius del disseny, entre els quals destaquen la forma i el color, molt importants en l’estètica, així com la composició (orde, composició modular, simetria, dinamisme i desconstrucció) o els aspectes materials i les seues múltiples combinacions i articulacions. Al seu torn, ha de desxifrar i descobrir les estratègies comunicatives o funcionals subjacents en productes de disseny relatius a qualsevol camp d’aplicació, tenint molt en compte l’entorn digital. A més d’identificar estos elements, ha de conéixer les metodologies i els processos projectuals que conduïxen a la creació de productes de disseny, la qual cosa li permetrà tant reconéixer-los en el seu entorn com aplicar-los en les seues pròpies produccions.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CC, CE i CCEC.

1. Planificar projectes de disseny individuals i col·lectius, seleccionant amb criteri les ferramentes i els recursos necessaris per a proposar i analitzar críticament solucions creatives en resposta a necessitats pròpies i alienes. El disseny gràfic, de producte o d’espais, tant bidimensional com tridimensional, incloent-hi l’entorn digital, requerix una metodologia concreta basada en la planificació d’unes fases específiques. L’organització d’estes estratègies de planificació depén de molts factors, però, en gran manera, el principal condicionant és el públic objectiu al qual es destina el producte. L’alumnat ha d’avaluar el projecte valorant la seua adequació als objectius proposats i seleccionant amb criteri les ferramentes i els recursos necessaris per a l’exercici del treball, entre els quals es compten els suports, les tècniques, els mètodes i els sistemes de representació i presentació —inclòs l’entorn digital—, entenent que el procés és una part fonamental del disseny i s’ha de tindre tant en compte com el producte final que cal generar. En valorar-los, es destaquen els mecanismes subjacents que envolten el producte creat, la qual cosa permet aplicar-los tant a les subsegüents creacions pròpies com a l’anàlisi d’altres productes de disseny aliens.

Dins del context global de sostenibilitat que privilegia la disciplina, s’ha de promoure l’enfocament creatiu i innovador tant en el procés de busca de solucions i planificació com en la resolució i creació dels productes. La matèria preveu el treball col·laboratiu com una forma d’enriquiment personal i com una manera d’anticipar-se a possibles projeccions acadèmiques o professionals, i integra l’alumnat en equips de treball que s’organitzen autònomament i donen una resposta diversa i imaginativa als problemes que sorgisquen en el desenrotllament de projectes de disseny. Per a això, és important que els alumnes i les alumnes siguen capaços de respondre amb flexibilitat i eficàcia a les necessitats, circumstàncies i característiques dels projectes que es plantegen.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CD, STEM, CPSAA, CC, CE i CCEC.

5.Desenrotllar propostes personals i imaginatives a partir d’idees o productes preexistents, considerant la propietat intel·lectual, per a respondre amb creativitat a necessitats pròpies i alienes, i potenciar l’autoestima i el creixement personal.

L’activitat del disseny consistix a plantejar la solució d’un problema o una necessitat per mitjà de diverses propostes. El desenrotllament d’estes propostes és, d’una banda, un vehicle per a comunicar idees pròpies, sentiments i inquietuds personals, i per una altra, una oportunitat de la imaginació i la creativitat per a materialitzar-se en productes amb una funció determinada, procés que resulta especialment efectiu partint de l’entorn immediat de l’alumnat. En este sentit, l’adaptació creativa de productes de disseny preexistents és un exercici molt enriquidor per a l’alumnat, que li permet, a més, familiaritzar-se amb les regulacions que protegixen la propietat intel·lectual, i assimilar-la com un element essencial per a l’exercici d’una ciutadania responsable i respectuosa.

D’altra banda, el desenrotllament de la proposta podrà complementar-se amb l’argumentació, exposició i posada en comú de les solucions de disseny adoptades, la qual cosa donarà com a resultat una reflexió empàtica i autocrítica sobre el treball realitzat i exposat, de manera que es reforça l’autoestima de l’alumnat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC, CE i CCEC.

6.Crear productes de disseny, responent amb creativitat a necessitats concretes, incloses les del disseny inclusiu i les relatives a la sostenibilitat, i cuidant la correcció tècnica, la coherència i el rigor de la factura del producte, per a potenciar una actitud crítica i responsable que afavorisca el desenrotllament personal, acadèmic o professional en el camp del disseny.

El disseny és un procés que comporta la realització d’un producte físic o digital, per la qual cosa ha de complir uns criteris tècnics d’elaboració i execució i ajustar-se a les normes de representació formal i material de la proposta, siga en dos o en tres dimensions. Davant de les diverses classes de necessitats que se li plantegen, l’alumnat ha de seleccionar i utilitzar de manera coherent els recursos tècnics i procedimentals al seu abast, i utilitzar-los com un suport facilitador de la comunicació i no com un condicionant. Este procés requerix tant una actitud crítica com autocrítica, fet que, a més, contribuïx a la construcció i l’enriquiment de la identitat personal i de les aptituds acadèmiques o professionals de l’alumnat.

D’altra banda, entre els canvis que han enriquit la disciplina en les últimes dècades, es troben els produïts per la incorporació de la sostenibilitat i el disseny inclusiu. Este últim implica una modificació en la mentalitat respecte al paradigma de la normalitat, ja que partix de la idea que les limitacions no corresponen a les persones, sinó que es produïxen en la interacció entre estes, l’entorn i els objectes. Esta categoria del disseny, també coneguda com a total o universal, considera en el seu origen les habilitats, en lloc de proposar adaptacions a una solució de disseny no inclusiva. Així doncs, esta competència pretén que l’alumnat prenga consciència que el disseny inclusiu estiga en la base de totes les seues propostes de disseny gràfic, de producte o d’espais, i que siga també el punt de partida des del qual argumentar redissenys innovadors de productes ja existents, tant en projectes individuals com col·lectius. De la mateixa manera, els alumnes i les alumnes han de considerar la sostenibilitat en les seues propostes, per a la qual cosa tindran en compte aspectes econòmics, socials i ecològics. L’alumnat ha de valorar el disseny inclusiu i la sostenibilitat com a ferramentes de transformació de la societat, tant en l’aspecte personal com en el compartit, amb múltiples derivades en diversos àmbits socials, acadèmics i professionals, i no ha d’oblidar el relatiu a la propietat intel·lectual, sempre important en els treballs de disseny.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Reconéixer la relació entre les formes i les funcions en objectes de disseny bidimensionals o tridimensionals, percebent-los com a productes susceptibles de transformacions i millores.
1.2 Explicar en els objectes de disseny les dimensions simbòliques i semàntiques pròpies del seu llenguatge, i identificar els seus elements sintàctics i constitutius amb actitud receptiva i respectuosa.

Competència específica 2.
2.1 Identificar les característiques fonamentals dels principals moviments, corrents, escoles i teòrics relacionats amb el disseny, comparar productes de disseny de contextos geogràfics, històrics i socials diversos, i reflexionar de manera crítica sobre les aportacions de les dones i de les cultures no occidentals.
2.2 Analitzar de manera crítica les diferents solucions de disseny vinculades a un mateix problema, reflexionar sobre el seu impacte en l’entorn i establir arguments que promoguen una consciència compromesa amb el medi ambient i amb el disseny sostenible.

Competència específica 3.
3.1 Reconéixer les estructures formals, compositives i estructurals en objectes i productes de diferents àmbits del disseny, i analitzar els processos i mètodes utilitzats per a desenrotllar-los, així com les finalitats funcionals i comunicatives de les quals partixen i el seu impacte en aspectes com ara la inclusió, la sostenibilitat i el consum responsable.
3.2 Analitzar les relacions compositives en diferents productes de disseny, identificar els elements bàsics del llenguatge visual i explicar el seu impacte en aspectes com la inclusió, la sostenibilitat i el consum responsable.

Competència específica 4.
4.1 Planificar adequadament projectes de disseny individuals o col·lectius, establir objectius en funció de l’impacte de comunicació buscat, programar les diferents fases del pla de desenrotllament, i seleccionar amb criteri les ferramentes i els recursos prioritzant la sostenibilitat.
4.2 Participar activament en l’organització adequada dels equips de treball dels projectes de disseny col·laboratiu, identificar les habilitats requerides i repartir i assumir les tasques amb criteri.
4.3 Avaluar les propostes de planificació pròpies i alienes de manera crítica i argumentada, i analitzar la seua adequació a l’impacte de comunicació buscat.

Competència específica 5.
5.1 Projectar solucions de disseny innovadores en resposta a necessitats personals o d’expressió pròpies, a partir d’idees o productes preexistents.
5.2 Avaluar críticament les propostes de disseny personals, valorar la seua coherència i adequació, i considerar el respecte a la propietat intel·lectual, tant a l’aliena com a la pròpia.

Competència específica 6.
6.1 Realitzar projectes elementals de disseny gràfic, disseny industrial o disseny d’espais habitables, de manera individual i col·lectiva, aplicar solucions creatives en l’elaboració d’un producte innovador, i tenint en compte les seues implicacions socials, econòmiques i de transformació, així com els aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual.
6.2 Avaluar de manera crítica i argumentada treballs de disseny propis i aliens, valorar tant la selecció coherent i adequada dels recursos tècnics, com el rigor i la correcció en l’aplicació de les tècniques d’execució, desenrotllament i presentació del producte, a més del seu grau d’adequació a l’impacte de comunicació buscat i al respecte a la propietat intel·lectual.
6.3 Identificar les possibilitats d’intervenció del disseny inclusiu en diferents àmbits de l’activitat humana i donar valor als projectes innovadors i transformadors de la societat.
6.4 Realitzar col·lectivament un projecte de disseny inclusiu, prioritzant la seua adequació a una o diverses diversitats funcionals concretes, utilitzant de manera creativa les configuracions formals i argumentant les decisions preses.

Sabers bàsics
A. Concepte, història i camps del disseny.
− El disseny, les seues classificacions i camps d’aplicació.
− Evolució històrica del disseny. Concepte i teories del disseny. Artesania i industrialització.
− Tendències, períodes i principals escoles i figures més representatives en el camp del disseny. La presència de la dona en l’àmbit del disseny.
− Disseny, ecologia i sostenibilitat. El disseny en la societat de consum. Aportacions de l’ecodisseny a la solució dels reptes socioambientals.
− Publicitat i contrapublicitat.
− Disseny inclusiu.
− La diversitat com a riquesa patrimonial.
− Categories estètiques. Els estereotips en el disseny. L’ètica de les imatges i els productes en el món actual: la superació d’estereotips, prejuís i convencionalismes.
− Aportació de les cultures no occidentals al cànon del disseny universal. L’apropiació cultural.
− Fonaments de la propietat intel·lectual. La protecció de la creativitat. Patents i marques.

B. El disseny: configuració formal i metodologia.
− Disseny i funció.
− El llenguatge visual. Elements bàsics: punt, línia, pla, color, forma i textura.
− Sintaxi de la imatge bidimensional i tridimensional.
− Ordenació i composició modular.
− Sistemes de representació.
− Materials i tècniques graficoplàstiques. Qualitats emotives i expressives.
− Recursos digitals i programes informàtics per a la creació de dissenys bidimensionals i tridimensionals. Normativa vigent en relació amb les llicències d’ús. Fonaments de la propietat intel·lectual. Patents i marques.
− Dimensió semàntica del disseny.
− Procés i fases del disseny. La metodologia projectual.
− Processos creatius en un projecte de disseny.
− Estratègies d’organització dels equips de treball i de la planificació i la gestió de projectes.

C. Disseny gràfic.
− Funcions comunicatives del disseny gràfic.
− Teoria de percepció visual i recursos del llenguatge visual.
− La tipografia, principals famílies, llegibilitat, propietats i usos en el disseny.
− El color. Possibilitats comunicatives i expressives. Usos culturals.
− El disseny gràfic i la composició. Retícula. Formats. Maquetació.
− La imatge. Ètica i significats de les imatges. La inclusivitat i la superació de convencionalismes, estereotips i prejuís.
− Processos i tècniques de disseny gràfic.
− La imatge de marca: el disseny corporatiu.
− Disseny editorial. La maquetació i composició de pàgines.
− El disseny publicitari. Projectes de comunicació gràfica.
− La senyalística i les seues aplicacions.
− Vocabulari específic de disseny gràfic.

D. Disseny tridimensional.
− Disseny de producte. Tipologies d’objectes en el disseny volumètric.
− Sistemes de representació i estructures compositives aplicats al disseny de producte.
− Maqueta i prototip. Tècniques i materials.
− Antropometria, ergonomia i biònica aplicades al disseny.
− Disseny de producte i diversitat funcional.
− Materials, textures, formes i colors. Sistemes de producció i la seua repercussió en el disseny.
−  Principals àmbits d’aplicació. El packaging: del disseny gràfic al disseny del contenidor del producte tridimensional. Iniciació al seu desenrotllament i tècniques de producció. Disseny tèxtil. Disseny d’objectes.
− Disseny d’espais. Organització de l’espai habitable, públic o privat. Distribució d’espais i recorreguts.
− Elements constructius. Principis d’il·luminació.
− Principals àmbits d’aplicació del disseny d’espais. Disseny d’espais interiors. Escenografia.
− Percepció psicològica de l’espai.
− Sistemes de representació: dièdric i axonomètric. Acotació. Escales. Seccions.
− Maqueta. Tècniques i materials. Reutilització de materials. Criteris de sostenibilitat.
− El disseny inclusiu d’espais.
− Vocabulari específic de disseny d’espais.

ECONOMIA
Els reptes i desafiaments que es plantegen en el món actual fan necessària la interconnexió de diferents àmbits, entre altres, l'econòmic, el social i l'ambiental. Les societats són responsables de les seues decisions, tant individuals com col·lectives, i de l'impacte que estes poden provocar en les persones i l'entorn. Esta reflexió és present en tots els països del món i ha donat com a fruit el compromís que suposen els objectius de desenrotllament sostenible (ODS) com a intent d'enfrontar-se conjuntament als principals desafiaments del futur. L'educació és un instrument fonamental per a portar a la realitat eixe compromís i, en este sentit, la formació econòmica ajuda a comprendre des de la seua perspectiva quins són eixos desafiaments i de quina manera afrontar-los.

La nostra realitat és incerta, gaudix de progrés econòmic, però també genera nivells de pobresa no desitjables, excés de contaminació, una acumulació de capital, un increment de la desigualtat, i un envelliment de la població als països avançats. La globalització actual no es pot entendre sense la digitalització que està canviant no sols l'estructura productiva global i l'estructura econòmica i financera, sinó també la societat en el seu conjunt. Entendre la realitat des d'un punt de vista econòmic ajuda l'alumnat a comprendre millor el comportament individual i col·lectiu i a promoure actituds crítiques i ètiques orientades a prendre decisions financeres i econòmiques informades.

La finalitat educativa de la matèria d'Economia està d'acord amb la Recomanació del Consell de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent, on s'establix que les persones han de comprendre l'economia i les oportunitats socials i econòmiques.

Economia està plantejada com a matèria de modalitat per al Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials, del primer curs, i perseguix un objectiu principal: proporcionar a l'alumnat, de manera introductòria, coneixements econòmics necessaris per a entendre el context en el qual viu, despertar el seu interés i promoure iniciatives dirigides a actuar sobre la pròpia realitat, després d'una anàlisi crítica d'esta, i prendre les seues pròpies decisions amb repercussió econòmica i financera de manera raonada i responsable. Tot això servirà de base no sols als i les alumnes que decidisquen estudiar posteriorment esta disciplina, sinó també per a qui oriente el seu itinerari acadèmic en una altra direcció i desitge adquirir una cultura econòmica general necessària per a ser una persona activa, formada i informada en este àmbit.

El currículum d'Economia pren com a referents els descriptors operatius que concreten el desenrotllament competencial de l'alumnat al final del Batxillerat. Així mateix, s'ha desenrotllat tenint en compte els objectius fixats per a esta etapa, de manera que ha contribuït a afermar en l'alumnat «l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en si mateix i sentit crític».

La matèria partix de l'adquisició de totes les competències clau per part de l'alumnat en les etapes d'Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria, però, de manera particular, de la competència emprenedora, de la competència ciutadana i de la competència personal, social i d'aprendre a aprendre. Estes es complementen aportant, d'una banda, elements que permeten comprendre l'economia, les oportunitats socials i econòmiques, així com les dificultats a les quals s'enfronta una organització o la societat mateixa amb altres relacionats amb la reflexió crítica i constructiva i la proposta de solucions a problemes i reptes contemporanis.

El currículum, que aborda aprenentatges significatius, funcionals i d'interés per a l'alumnat, està organitzat entorn de l'adquisició d'unes competències específiques que desenrotllen diversos aspectes. En primer lloc, tracten d'explicar com l'escassetat condiciona els comportaments des de la perspectiva econòmica, tant en el pla personal com social. En segon lloc, proposen analitzar la realitat utilitzant ferramentes que brinda la ciència econòmica mateixa. Estes ferramentes permetran estudiar, d'una banda, el comportament dels diversos agents econòmics, amb visió microeconòmica, i d'una altra, el funcionament econòmic agregat, des d'una perspectiva macroeconòmica. I, en tercer lloc, inclou tant l'explicació de ferramentes d'intervenció econòmica i les polítiques econòmiques, com l'exposició de reptes de l'economia actual per als quals cal buscar noves solucions. La ciència econòmica, com a ciència social, té una projecció cap a l'acció, que permet desenrotllar propostes d'intervenció en l'economia i contribuir a una millora del benestar de la societat.

Els criteris d'avaluació establits van dirigits a comprovar el grau d'adquisició de les competències específiques; això és: el nivell d'acompliment cognitiu, instrumental i actitudinal que puga ser aplicat en situacions o activitats dels àmbits personal, social i educatiu amb una futura projecció professional.

Els sabers bàsics que contribuïxen a adquirir les competències específiques s'organitzen en cinc blocs; aprofundir en estos correspondrà a estudis posteriors i serà un objectiu d'esta matèria que l'alumnat prenga un primer contacte amb els sabers d'economia, els comprenga i els relacione, per a adquirir així una visió global i integradora.

El primer d'eixos blocs es relaciona amb les decisions econòmiques a partir de l'anàlisi de la realitat. El segon i el tercer es vinculen al coneixement i ús de ferramentes que permeten entendre a l'alumnat la realitat econòmica des d'una perspectiva tant microeconòmica com macroeconòmica. El quart es lliga a les polítiques econòmiques, als aspectes principals de la seua terminologia i a la repercussió que tenen en l'entorn econòmic en un marc globalitzat, així com als problemes i els instruments amb els quals compten els governs per a donar respostes a estos problemes. El quint i últim bloc se centra en els reptes de l'economia actual i a identificar les fortaleses i debilitats de l'economia espanyola.

Finalment, es planteja l'enfocament d'esta matèria des d'una perspectiva teoricopràctica aplicant els sabers a l'anàlisi de casos i investigacions sobre la realitat socioeconòmica usant per a això mètodes i procediments d'observació i investigació i ferramentes d'anàlisi econòmica. Partir de l'estudi de la realitat des d'una perspectiva econòmica i tenint present la seua interconnexió amb altres disciplines permetrà a l'alumnat prendre decisions fonamentades i proposar iniciatives que puguen donar solucions als nous reptes que planteja la societat actual.

Competències específiques
1.Valorar el problema de l'escassetat i la importància d'adoptar decisions en l'àmbit econòmic, analitzant-ne la repercussió en els diferents sectors, comparant solucions alternatives que oferixen els diferents sistemes, per a comprendre el funcionament de la realitat econòmica.
Cal estudiar en tota la seua extensió el problema econòmic de l'escassetat i analitzar com afecta els diferents sectors, així com les solucions alternatives a este, que proposen els diferents sistemes econòmics, aprenent a valorar amb esperit crític els avantatges i inconvenients de cada un d'estos.

Ser conscients de la realitat actual des d'una perspectiva econòmica permet comprendre millor el nostre comportament a l'hora de prendre decisions responsables, tant en la busca de la satisfacció de necessitats pròpies com en la distribució equitativa dels recursos.

Així mateix, cal reflexionar sobre com la globalització i els processos de cooperació i integració econòmica estan modificant no sols l'estructura productiva global, sinó també l'estructura econòmica i la societat mateixa en el seu conjunt.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA i CE.

2.Reconéixer i comprendre el funcionament del mercat, analitzant-ne les fallades, per a estudiar la repercussió d'estes en l'entorn i facilitar la presa de decisions en l'àmbit econòmic.

El funcionament de les diferents estructures del mercat, així com dels diferents models de competència són aspectes que l'alumnat ha de comprendre per a interpretar i preveure les conseqüències derivades de canvis en l'oferta i la demanda i actuar en conseqüència. D'altra banda, és necessari que detecte i analitze amb esperit crític les fallades i límits del mercat que expliquen la necessitat d'intervindre en el funcionament de l'economia a través de diverses mesures de política econòmica. Tot això conduirà a l'alumnat a reconéixer el paper regulador del sector públic i les mesures de política econòmica que du a terme, i a reflexionar sobre els efectes que eixes polítiques tenen en la igualtat d'oportunitats, el creixement i la redistribució de la renda.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CE.

3.Distingir i valorar el paper dels diferents agents econòmics que intervenen en el flux circular de la renda, comprenent-ne les interaccions i reconeixent, amb sentit crític, els beneficis i costos que genera, per a explicar com es produïx el desenrotllament econòmic i la seua relació amb el benestar de la societat.

Per a entendre la realitat econòmica des d'un punt de vista macroeconòmic, cal analitzar el paper que els diferents agents econòmics juguen en el desenrotllament econòmic i en el benestar de la societat. Cada un d'estos, amb la seua participació, col·labora en este desenrotllament, siga a través del treball, l'estalvi, el gasto, les polítiques fiscals o les subvencions, entre altres.

El creixement derivat del flux de la renda genera beneficis, però també alguns desequilibris com la desocupació i els seus costos, els fluxos migratoris a conseqüència de la concentració empresarial, l'economia submergida o la sostenibilitat ambiental. Que l'alumnat conega i valore estos elements li permetrà adquirir els sabers necessaris per a explicar com es produïx el desenrotllament econòmic i per a plantejar alternatives a situacions problemàtiques.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CE.

4.Conéixer i comprendre el funcionament del sistema financer i de la política monetària, valorant-ne els efectes sobre l'economia real i analitzant els elements que intervenen en les decisions financeres, per a planificar i gestionar amb responsabilitat i autonomia els recursos personals i adoptar decisions financeres fonamentades.
Tenint en compte que les necessitats econòmiques són distintes al llarg de la vida, serà necessari que l'alumnat conega el funcionament del sistema financer i els productes que oferix relacionats amb la inversió, l'estalvi, l'endeutament, les assegurances…, per a millorar la seua competència a l'hora d'adoptar decisions financeres i planificar i gestionar amb autonomia els gastos personals. Així mateix, és important que comprenga cap a on es dirigix i evoluciona el sistema financer en relació amb els canvis socials i tecnològics i els reptes que es plantegen actualment.

A més, cal que l'alumnat conega ferramentes que li permeten analitzar i valorar les polítiques monetàries i entendre'n els efectes sobre la inflació, el creixement i el benestar, dins del marc financer actual.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA i CE.

5.Identificar i valorar els reptes i desafiaments als quals s'enfronta l'economia actual analitzant l'impacte de la globalització econòmica, la nova economia i la revolució digital, per a proposar iniciatives que fomenten l'equitat, la justícia i la sostenibilitat.

L'economia actual s'enfronta a reptes i desafiaments importants dins d'un context globalitzat on les relacions econòmiques són cada vegada més complexes. En este nou context cal reconéixer la repercussió de la nova economia i la revolució digital sobre l'ocupació i la distribució de la renda.

L'alumnat ha de valorar de manera crítica el seu comportament com a consumidor, usuari i possible generador de renda; per a això, és necessari que conega i analitze la globalització i els seus problemes associats. Este coneixement pot estimular la generació d'iniciatives en el seu entorn més pròxim participant activament en l'economia a través d'accions que propicien la igualtat, el consum responsable, la millora contínua i el benestar social.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CE.

6.Analitzar els problemes econòmics actuals mitjançant l'estudi de casos, la investigació i l'experimentació, utilitzant ferramentes de l'anàlisi econòmica i tenint en compte els factors que condicionen les decisions dels agents econòmics, per a facilitar la comprensió d'eixos problemes i plantejar solucions innovadores i sostenibles que responguen a necessitats individuals i col·lectives.

L'estudi de la realitat socioeconòmica és complex. D'ací la importància de disposar de diversos mètodes d'anàlisis que permeten una comprensió més profunda de la realitat i suposen una ajuda per a intervindre en esta oferint propostes i solucions de valor que contribuïsquen a la millora i al benestar de la societat.
És important que l'alumnat aprenga a utilitzar ferramentes pròpies de l'economia experimental, per exemple, dissenyant i posant en marxa experiments econòmics senzills sobre qüestions pròximes, analitzant el cost-benefici en un projecte de caràcter economicoempresarial bàsic o fent un estudi de casos sobre la realitat econòmica aplicant el mètode científic.

D'altra banda, és interessant que analitze la realitat des de la perspectiva de l'economia del comportament, observant, a més dels aspectes econòmics, altres factors de caràcter cognitiu, psicològic, sociològic, emocional i ambiental per a oferir respostes a problemes actuals.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CE.

Criteris d'avaluació
Competència específica 1
1.1 Comprendre la realitat econòmica actual, analitzant la repercussió de les decisions adoptades en l'àmbit econòmic, valorant els processos d'integració econòmica i establint comparacions sobre les solucions alternatives que oferixen els diferents sistemes.
1.2 Comprendre el problema de l'escassetat identificant els motius i comparant, de manera justificada, diferents estratègies econòmiques de resolució d'este.
1.3 Conéixer els processos que intervenen en la presa de les decisions econòmiques de manera individual i col·lectiva, analitzant l'impacte que tenen en la societat.

Competència específica 2
2.1 Valorar la repercussió de les fallades del mercat des del punt de vista microeconòmic i facilitar el procés de presa de decisions en este àmbit, reconeixent i comprenent el funcionament d'este.
2.2 Entendre el funcionament del mercat i la naturalesa de les transaccions que tenen lloc en este, analitzant elements com l'oferta, la demanda, els preus, els tipus de mercat i els agents implicats i reflexionat sobre la seua importància com a font de millora econòmica i social.
2.3 Analitzar amb esperit crític les fallades del mercat, avaluant-ne les conseqüències i reflexionant sobre les seues possibles solucions.

Competència específica 3
3.1 Conéixer com es produïx el desenrotllament econòmic i el benestar social, valorant, amb sentit crític, el paper dels diferents agents econòmics que intervenen en el flux circular de la renda.
3.2 Diferenciar els costos i beneficis que es generen en el flux circular de la renda per a cada un dels agents econòmics, establir relacions entre estos i determinar-ne la repercussió en el desenrotllament econòmic i benestar social.

Competència específica 4
4.1 Conéixer i comprendre el funcionament del sistema financer valorant els seus efectes sobre l'economia real i analitzant els elements que intervenen en les decisions financeres relacionades amb la inversió, l'estalvi, els productes financers i la busca de fonts de finançament.
4.2 Planificar i gestionar amb responsabilitat i progressiva autonomia les finances personals i adoptar decisions fonamentades a partir del coneixement i comprensió del sistema financer i dels elements que intervenen en les decisions financeres, valorant els efectes que estes poden provocar en l'economia real.
4.3 Adquirir coneixements financers a partir de l'anàlisi del sistema financer, el seu funcionament i els efectes que es deriven de les decisions adoptades en este i establint connexions entre estos aprenentatges i les decisions financeres personals que afecten la vida quotidiana.

Competència específica 5
5.1 Proposar iniciatives que fomenten l'equitat, la justícia i la sostenibilitat a partir de la identificació dels reptes i desafiaments que planteja l'economia actual, analitzant, amb sentit crític, l'impacte que provoquen la globalització, la nova economia i la revolució digital en el benestar econòmic i social dels ciutadans i ciutadanes.
5.2 Comprendre els reptes econòmics actuals, analitzant, de manera crítica i constructiva, l'entorn, identificant aquells elements que condicionen i transformen l'economia i fomentant iniciatives que responguen a les necessitats que plantegen estos reptes.

Competència específica 6
6.1 Plantejar solucions socioeconòmiques que responguen a necessitats individuals i col·lectives investigant i explorant la realitat econòmica, tenint en compte diversos factors i aplicant les ferramentes pròpies de l'àmbit de l'economia.

Sabers bàsics
A. Les decisions econòmiques.
− L'economia, les necessitats, els béns i l'escassetat. El contingut econòmic de les relacions socials. La modelització com a ferramenta per a entendre les interaccions econòmiques. La frontera de possibilitats de producció. Les activitats econòmiques. La funció de producció: costos, ingressos i beneficis.
− El procés de presa de decisions econòmiques. La racionalitat. El cost d'oportunitat. Els costos irrecuperables. L'anàlisi marginal. Els incentius i les expectatives. Teoria de jocs. La competència perfecta i imperfecta. L'eficiència. Productivitat. Risc i incertesa.
− L'organització econòmica i els sistemes econòmics; valoració i comparació.
− Planificació i gestió de les decisions financeres: la inversió, l'estalvi i el consum. Diners i transaccions. Funcions dels diners i formes de diners. Risc i benefici. El paper dels bancs en l'economia. Funcionament dels productes financers com préstecs, hipoteques, i els seus substituts. Les assegurances.
− Economia del comportament. Desviacions de la racionalitat econòmica. Decisions econòmiques i ètica.
− Mètodes per a l'anàlisi de la realitat econòmica: el mètode científic, la modelització i experiments o assajos econòmics. Perseverança, iniciativa i flexibilitat en l'anàlisi de presa de decisions econòmiques.
B. La realitat econòmica. Ferramentes per a entendre el món amb una visió microeconòmica.

− Intercanvi i mercat. Tipus i funcionament dels mercats. Representació gràfica.
− L'elasticitat.
− L'anàlisi cost-benefici.
− Les fallades de mercat.

C. La realitat econòmica. Ferramentes per a entendre el món amb una visió macroeconòmica.
− La macroeconomia. Els agents econòmics i el flux circular de la renda. La demanda agregada, l'oferta agregada i el seu funcionament.
− Creixement econòmic i desenrotllament. Els factors del creixement. La distribució de la renda i l'acumulació de capital: relació entre eficiència i equitat. Indicadors del desenrotllament social. Benestar i qualitat de vida.
− Economia laboral. El funcionament i les tendències dels mercats de treball. Tipus de desocupació. Efectes i mesures correctores. Polítiques d'ocupació. La segmentació i tendències del mercat de treball. La bretxa salarial.
− El comerç internacional, els processos d'integració econòmica i els seus efectes. Proteccionisme i lliure comerç. La Unió Europea i Monetària. Funcionament del comerç internacional i els seus efectes economicosocials.
− El sistema financer, el seu funcionament i els seus efectes. Evolució del panorama financer. Els diners. Tipologia dels diners i el seu procés de creació.

• Evolució del panorama financer: la cadena de blocs o blockchain, les criptomonedes i la ciberseguretat.

D. Les polítiques econòmiques.
− Economia positiva i economia normativa. La intervenció de l'Estat i la seua justificació. La política econòmica i els seus efectes.
− La política fiscal. L'estat del benestar i el seu finançament. El principi de solidaritat i els impostos. El dèficit públic, el deute públic i els seus efectes. L'economia submergida i la pèrdua d'ingressos de l'Estat. La política monetària i l'estabilitat de preus. Funcionament del mercat monetari. La inflació: teories explicatives. Efecte de les polítiques monetàries sobre la inflació, el creixement i el benestar. L'Euro i la Unió Monetària.
E. Els reptes de l'economia espanyola en un context globalitzat.
− La globalització: factors explicatius, oportunitats i riscos. La convergència econòmica entre països. La reducció de les desigualtats.
− La nova economia i la revolució digital. L'economia col·laborativa. L'economia ecològica i l'economia circular. L'impacte de la revolució digital sobre l'ocupació i la distribució de la renda. L'adaptació de la població activa davant els reptes de la revolució digital. La intel·ligència artificial: La internet de les coses. La indústria 4.0.
− Democràcia i estat del benestar. El futur de l'estat del benestar i la seua relació amb la democràcia. Sostenibilitat de les pensions. Els fluxos migratoris i les seues implicacions socioeconòmiques.
− Teories sobre el decreixement econòmic.
− Els objectius de desenrotllament sostenible (ODS) i els reptes econòmics actuals. Estudi de casos. La sostenibilitat ambiental.

ECONOMIA, EMPRENEDORIA I ACTIVITAT EMPRESARIAL
Qualsevol ciutadà i ciutadana necessita comprendre el món en el qual viu i reflexionar de manera crítica sobre la informació que rep de l’entorn per a entendre l’organització econòmica i social dels grups humans en els quals s’integra. D’esta manera, podrà convertir-se en part activa i constructiva de la societat i contribuir a trobar solucions als problemes que puguen sorgir en esta.

La realitat socioeconòmica té molts vessants, per això és important connectar el coneixement que es genera des de diverses disciplines i des de l’àmbit de l’economia i de l’estudi de les empreses amb el que succeïx en la realitat, per a trobar respostes, prendre decisions i actuar amb formació, informació i responsabilitat.
La finalitat educativa de la matèria d’Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial està d’acord amb la Recomanació del Consell de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, on s’arreplega que les persones han de comprendre l’economia i les oportunitats socials i econòmiques.

Esta matèria de modalitat està plantejada per al primer curs de Batxillerat General, tracta d’aportar els conceptes econòmics i empresarials necessaris perquè l’alumnat tinga un suport teòric que li permeta realitzar anàlisis crítiques i fonamentades a partir de l’estudi de casos sobre la realitat econòmica actual, valorar els efectes que provoca en els diferents àmbits de la vida i aprofitar estos aprenentatges per a generar una actitud proactiva i compromesa amb la societat i de busca d’un major benestar tant col·lectiu com individual.
Es dissenya prenent com a referents els descriptors operatius que concreten el desenrotllament competencial esperat per a l’alumnat de Batxillerat. Així mateix, el seu disseny té en compte els objectius fixats en la legislació vigent, i contribuïx a afermar «l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític».

La matèria partix de l’adquisició de totes les competències clau per part de l’alumnat en les etapes d’Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria, però, de manera particular, de la competència emprenedora, de la competència ciutadana i de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. Estes es complementen aportant, d’una banda, elements que permeten comprendre el funcionament d’economia, de les empreses i del perfil de les persones emprenedores, així com aquells elements relacionats amb la reflexió crítica i constructiva i la proposta de solucions a problemes i reptes contemporanis amb una visió interdisciplinària.

Està organitzada entorn de l’adquisició d’unes competències específiques que proposen que l’alumnat analitze de manera crítica i reflexiva les aportacions de la ciència econòmica, valorant la seua interrelació amb altres disciplines; que estudie, des d’un enfocament interdisciplinari, el comportament de les persones i institucions respecte a la presa de decisions econòmiques, partint del problema de l’escassetat i els seus efectes; que se sensibilitze i es comprometa amb la consecució dels objectius de desenrotllament sostenible; que identifique i valore les habilitats i competències que caracteritzen les persones emprenedores per a fer-les seues en la mesura en què així ho necessite; que conega i comprenga les diferents estratègies empresarials, analitzant la seua evolució i distingint els nous models de negoci, i que analitze les transformacions socioeconòmiques relacionades amb la innovació i la revolució digital en l’activitat empresarial.
Els criteris d’avaluació van dirigits a comprovar el grau d’adquisició de les competències específiques; això és: el nivell d’acompliment cognitiu, instrumental i actitudinal que puga ser aplicat en situacions o activitats dels àmbits personal, social i acadèmic amb una futura projecció professional.

Els sabers bàsics que contribuïxen a adquirir les competències específiques s’organitzen en tres blocs, fent coincidir els seus títols amb la denominació de la matèria. El primer es vincula a aspectes econòmics i comprén, al seu torn, dos subbloques, en els quals s’arreplega el problema de l’escassetat i el tractament del problema econòmic, i s’aborden qüestions relacionades amb l’economia i les seues connexions amb altres disciplines, de manera que permet realitzar una anàlisi de la realitat des d’una perspectiva més àmplia i integradora. El segon bloc de sabers es lliga a l’emprenedoria i al coneixement de les persones emprenedores. Tracta de presentar a l’alumnat aquelles habilitats i competències que són característiques de les persones amb iniciativa i sentit emprenedor; en estes, l’alumnat veu referents reals que l’inspiren en el seu camí cap al futur. De la mateixa manera, busca donar una visió objectiva i realista de les dificultats que poden trobar en este camí. El tercer i últim bloc se centra en l’activitat empresarial i analitza les estratègies que duen a terme les empreses, així com els nous models de negoci tenint sempre presents les novetats que hi ha en este camp a conseqüència de la revolució tecnològica i digital.

Es pretén abordar la matèria des d’una perspectiva teoricopràctica aplicant els sabers a l’anàlisi de casos i investigacions sobre la realitat empresarial, de manera objectiva. Conéixer i debatre estratègies empresarials a partir de l’estudi de casos reals i significatius permetrà que l’alumnat prenga consciència de la importància de potenciar les qualitats pròpies i dels altres i fomentar actituds d’esforç, constància i superació; en estos elements, veu una aportació de valor tant individual com col·lectiva en el camí cap a l’aprenentatge i l’assoliment.

Competències específiques

1.Analitzar de manera crítica i reflexiva les aportacions de la ciència econòmica, valorant la seua interrelació amb altres disciplines, per a entendre la realitat des d’una visió integral i actuar com a ciutadans i ciutadanes responsables, autònoms i compromesos.

La realitat econòmica actual és complexa, així com la solució als problemes i la presa de decisions en este àmbit, perquè intervenen moltes variables. Per això és important que l’alumnat, a través de l’estudi i l’anàlisi reflexiva, aconseguisca relacionar els coneixements de la ciència econòmica, i les seues dificultats per a establir lleis generals que no siguen de caràcter probabilístic, amb els quals oferixen altres disciplines, siguen de l’àmbit de les ciències socials o d’altres àmbits. Esta connexió proporciona una visió més completa del món, permet comprendre millor els canvis en l’entorn econòmic i social i proposar solucions a problemes econòmics com a ciutadans i ciutadanes responsables, autònoms i compromesos amb els reptes de la societat en el segle XXI.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CE.

2.Analitzar, des d’un enfocament interdisciplinari, el comportament tant individual com col·lectiu en la presa de decisions econòmiques, avaluant el problema de l’escassetat i els seus efectes, per a comprendre els canvis econòmics i socials derivats d’este problema i actuar en conseqüència.

El problema de l’escassetat i els seus efectes subjau a tota la ciència econòmica i condiciona el comportament dels individus i la societat a l’hora de prendre decisions en este camp. L’anàlisi d’este problema des d’una perspectiva integral permetrà que l’alumnat siga capaç d’actuar i prendre decisions més rigoroses perquè seran fruit d’una anàlisi global, on haurà tingut en compte no sols variables econòmiques sinó altres de tipus sociològic, com la influència del comportament dels individus en la presa de decisions; de tipus psicològic, com l’anàlisi de les errors en la presa de decisions racionals; o de tipus filosòfic i ètic, com la reflexió sobre la utilitat i la felicitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CE.

3.Establir correspondències entre els objectius de desenrotllament sostenible i els aprenentatges adquirits a través de l’estudi de casos, i analitzat-los amb ajuda de ferramentes econòmiques i empresarials per a generar una actitud sensible i un comportament responsable i proactiu que contribuïsca a donar resposta als reptes actuals.

Comprendre de manera pràctica la relació entre els objectius de desenrotllament sostenible (ODS) i el desenrotllament econòmic i social i analitzar-los amb ferramentes econòmiques i empresarials permetrà a l’alumnat prendre consciència de la importància d’aconseguir estos objectius i donar resposta als desafiaments mundials del segle XXI amb àmplia repercussió en l’àmbit econòmic.

L’anàlisi de situacions reals també permetrà que l’alumnat se sensibilitze i comprenga que, amb accions senzilles, individuals o col·lectives, es pot millorar la societat i l’entorn.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC i CE.

4.Identificar i valorar habilitats i competències que caracteritzen les persones emprenedores dins de la realitat actual, analitzant els seus perfils i la seua manera d’afrontar els reptes, per a reconéixer i potenciar les destreses emprenedores pròpies i aplicar-les a situacions reals de la vida.

Analitzar el perfil de la persona emprenedora actual requerix reflexionar sobre les competències personals i socials que són desitjables, com la creativitat, l’empatia, la capacitat d’iniciativa i d’enfrontar-se als reptes. També és necessari valorar i tindre en compte altres aspectes psicològics que influïxen en el desenrotllament d’eixe perfil, com les creences limitants que provoquen pors a l’hora d’emprendre, o la importància de les habilitats socioemocionals, que condicionen els pensaments i l’abast de l’assoliment.

És convenient aproximar l’alumnat a persones emprenedores pròximes perquè sàpien reconéixer les seues qualitats i competències de manera que puguen aprendre d’elles i avaluar en quina mesura poden adquirir o potenciar eixes qualitats i competències amb formació i entrenament, per a aplicar-les en la seua vida quotidiana.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC y CE.

5.Comprendre les estratègies empresarials, analitzant la seua evolució i distingint els nous models de negoci duts a terme per entitats vinculades a diferents àmbits i sectors, per a identificar la filosofia de les empreses, reconéixer les tendències i posar en valor, amb sentit crític, la seua activitat en la societat actual.
L’estratègia empresarial evoluciona i s’adapta als canvis econòmics i socials. Cal analitzar esta evolució i reflexionar sobre els nous models de negoci i les tendències de l’empresa en la societat actual, i valorar amb esperit crític els canvis que s’estan incorporant, com la nova manera d’entendre el lloc de treball o les noves característiques del client, la qual cosa requerix noves estratègies de negoci.

L’alumnat a través de l’anàlisi de casos concrets d’empreses podrà comprendre millor la visió i la filosofia de cada una d’elles i valorar els seus punts forts i febles. L’anàlisi de casos pot tractar sobre grans empreses amb estratègies innovadores que han canviat el concepte d’empresa en el seu sector, o d’altres més xicotetes i pròximes la proposta de valor de les quals no és tan ambiciosa però sí efectiva en diferents entorns rurals, urbans, locals i globals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

6.Analitzar la transformació econòmica i social i les seues conseqüències, reconeixent la importància que tenen la innovació i la revolució digital en l’activitat empresarial, per a comprendre les respostes que les empreses oferixen als desafiaments actuals i proposar alternatives i noves solucions a estos desafiaments.
La ràpida transformació tecnològica, econòmica i social està provocant canvis profunds en l’activitat empresarial, la qual cosa obliga les empreses a adaptar-se i innovar per a sobreviure en un món cada vegada més competitiu, donar resposta a problemes cada vegada més complexos i oferir solucions als desafiaments actuals.

Comprendre com les empreses estan duent a terme esta transformació permetrà a l’alumnat avaluar els efectes de la revolució tecnològica i la transformació digital en l’economia, però també en altres àmbits com el del mercat de treball o l’organització social, i podrà plantejar alternatives i solucions per a millorar els desajustaments des d’una anàlisi crítica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

Criteris d’avaluació
Competència específica 1.
1.1 Entendre la realitat partint de l’anàlisi crítica i reflexiva sobre les aportacions que oferix la ciència econòmica, valorant la seua interrelació amb altres disciplines i adquirint una visió integral d’esta que afavorisca l’assumpció de responsabilitats i compromisos.

Competència específica 2.
2.1 Comprendre els canvis econòmics i socials des d’una anàlisi interdisciplinària sobre el comportament humà en el procés de presa de decisions i avaluant el problema de l’escassetat i els seus efectes, i estimular l’alumnat a actuar en conseqüència.

Competència específica 3.
3.1 Mostrar actituds sensibles i comportaments responsables i proactius que contribuïsquen a donar resposta als reptes actuals a partir de l’estudi de casos reals establint correspondències entre la realitat i els aprenentatges adquirits.
3.2 Prendre consciència de problemes globals i locals analitzant-los a través de ferramentes econòmiques i empresarials i aportant possibles solucions a estos.

Competència específica 4.
4.1 Reconéixer i potenciar les destreses emprenedores pròpies, identificant i valorant prèviament les habilitats que posseïxen persones emprenedores pròximes i analitzant les seues competències a l’hora d’afrontar els reptes que se’ls presenten.
4.2 Afrontar reptes senzills de la vida quotidiana aplicant les destreses pròpies que caracteritzen una persona emprenedora.

Competència específica 5.
5.1 Reconéixer les tendències i identificar la filosofia de les empreses comprenent les estratègies empresarials dutes a terme per estes i analitzant la seua evolució, així com els models de negoci desenrotllats, i valorar, amb sentit crític, la seua activitat empresarial.
5.2 Distingir els nous models de negoci duts a terme per empreses pertanyents a diversos sectors i àmbits i analitzar les seues possibilitats i limitacions.

Competència específica 6.
6.1 Comprendre les respostes que oferixen les empreses als desafiaments actuals, analitzant la transformació econòmica i social que està experimentant la societat.
6.2 Proposar alternatives i noves solucions als desafiaments actuals, analitzant els efectes de la transformació econòmica i social i reconeixent la importància que té la innovació i revolució digital en l’activitat empresarial.

Sabers bàsics
A. Economia
1.L’escassetat i el problema econòmic
− L’escassetat i les seues implicacions. El cost d’oportunitat. L’escassetat i l’eficiència. La paradoxa del valor, el valor d’ús i el valor de canvi dels béns. El preu d’un bé i la seua utilitat marginal.
− L’escassetat i els sistemes d’assignació de recursos. L’economia i l’eficiència. El funcionament del mercat.
− Les fallades del mercat i la intervenció del sector públic. Fallades del sector públic i les seues implicacions.
− El flux circular de la renda. Oferta i demanda agregada. Macromagnituds: Anàlisi de les interrelacions que existixen entre els diversos elements i agregats de la realitat econòmica.
− L’entorn financer. Diners i transaccions. La inflació i com afecta els diners. Planificació i gestió de les finances personals: risc i benefici.
− Els objectius de desenrotllament sostenible (ODS) i els reptes econòmics actuals. Estudi de casos.

2. Economia i altres disciplines
− L’economia com a ciència social. Principals problemes per a l’anàlisi econòmica: la complexitat de la realitat i la incorporació de supòsits simplificadors. Dificultats per a l’establiment de lleis generals. La modelització matemàtica com a ferramenta per a l’anàlisi econòmica.
− L’anàlisi econòmica i l’individualisme metodològic. Altres alternatives d’anàlisi de la realitat social. Perspectiva sociològica: el grup social com a unitat d’anàlisi econòmica.
− Els individus i el comportament racional. Fallades de la racionalitat. L’economia del comportament, la psicologia econòmica i la teoria de la decisió.
− Els agents econòmics i la maximització de la seua utilitat. Filosofia i economia: l’utilitarisme i la felicitat. La maximització del benestar social i el debat eficiència versus equitat des d’un punt de vista ètic. El benestar social i la qualitat de vida des d’una perspectiva sociològica. El benestar en la psicologia positiva.
− Ciència econòmica i ecologia: el canvi climàtic, el desenrotllament sostenible i l’economia circular.

B. Emprenedoria
− La persona emprenedora i intraprenedora. Competències, qualitats i hàbits. La intel·ligència emocional i la intel·ligència executiva. Les habilitats blanes. Tècniques de motivació.
− L’esperit emprenedor: busca de necessitats i oportunitats. Entrenament de la creativitat i proactivitat.
− Creences sobre emprenedoria. La por d’emprendre: la gestió de l’error com una oportunitat per a aprendre.
− Competències socials. Tipus i aplicació. La gestió de grups i la teoria de les relacions humanes.
− Autoavaluació de la persona emprenedora. Ferramentes.
− Estratègies i tècniques d’anàlisi de projectes i iniciatives empresarials. El desenrotllament econòmic sostenible i ètic.
− Missió i visió de la persona emprenedora. Idees per a un projecte emprenedor. Creació i posada en marxa del seu projecte emprenedor. Protecció de la idea, el producte i la marca.

C. Activitat empresarial
− La revolució tecnològica. El poder de la tecnologia. Els models de negoci: identificació.
− Mercat i clients. Màrqueting digital. Nous models de negoci.
− Cultura empresarial i gestió del talent. El lideratge. El paper de la dona en l’activitat empresarial.
− El lloc de treball. L’empresa del futur. Tendències.
− Estratègia i gestió de l’empresa. Transformació digital. Innovació. Sostenibilitat.
− Anàlisi de casos: anàlisi interna i externa. DAFO.

EDUCACIÓ FÍSICA
L'Educació Física en Batxillerat planteja dos línies d'evolució clares. La primera, donar continuïtat al treball realitzat en l'educació obligatòria i als reptes clau que s'hi van abordar, com, per exemple, que l'alumnat consolidara un estil de vida actiu, gaudira de la seua pròpia corporalitat i de les manifestacions culturals de caràcter motor, desenrotllara activament actituds ecosocialment responsables o afermara el desenrotllament de tots els processos de presa de decisions que intervenen en la resolució de situacions motrius. Estos elements contribuïxen a fer que l'alumnat siga motriument competent, i a facilitar així el seu desenrotllament integral, ja que la motricitat constituïx un element essencial de l'aprenentatge. En segon lloc, en esta etapa, la matèria adopta un caràcter propedèutic. En este sentit, l'evolució que en l'última dècada han experimentat l'activitat física, l'esport, la salut i l'ús del temps lliure explica l'increment exponencial que s'ha produït en l'oferta de titulacions i opcions laborals relacionades amb esta. La matèria tractarà de presentar una àmplia gamma d'alternatives representatives de la versatilitat de la disciplina que servisca per a acostar l'alumnat a esta sèrie de professions i possibilitats d'estudi, siga en l'àmbit universitari, en el de la formació professional o en el de les ensenyances esportives.

Els descriptors de les competències establits per al Batxillerat, juntament amb els objectius generals d'esta etapa, establixen el punt de partida per a la definició de les competències específiques d'esta matèria. Este element curricular es convertix en el referent a seguir per a donar forma a l'Educació Física que es pretén desplegar: més competencial, actual i alineada amb els reptes del segle XXI.

Les competències específiques de la matèria d'Educació Física inclouen i sintetitzen estes línies de treball, que busquen consolidar un estil de vida actiu i saludable que permeta a l'alumnat perpetuar al llarg de la seua vida hàbits vinculats a la planificació autònoma i l'autoregulació de la seua pràctica física, així com la resta dels components que afecten la salut.

En l'educació obligatòria, la motricitat s'ha desplegat a través d'innombrables pràctiques motrius durant les etapes anteriors, amb diferents lògiques internes, amb objectius variats, en contextos de certitud i incertesa i amb diferents finalitats. En l'etapa de Batxillerat es continuarà incidint en el domini de l'àmbit corporal, aprofundint en els components tecnicotàctics de les seues manifestacions, així com en els factors que condicionen la seua adequada posada en pràctica.

D'altra banda, encara que les capacitats de caràcter cognitiu i motor continuen sent claus per a abordar amb èxit diferents situacions motrius, per al desenrotllament integral continuaran sent importants en Batxillerat, i especialment de cara al futur personal i professional, les capacitats de caràcter afectivomotivacional, de relacions interpersonals i d'inserció social. D'esta manera, l'alumnat haurà de ser capaç de gestionar les seues emocions i les seues habilitats socials no sols en contextos variats de pràctica motriu, sinó també en l'exercici d'altres rols que envolten l'activitat física i li permetran demostrar lideratge, empatia i capacitat per a la gestió de grups.

Les diferents manifestacions de la cultura motriu continuaran constituint un element fonamental a abordar durant esta etapa. En esta ocasió, a més de l'experimentació motriu, es pretén aprofundir en el coneixement dels factors socials, econòmics, polítics o culturals que han anat donant forma a cada manifestació, per a comprendre millor la seua evolució, així com els valors universals que fomenten.
Finalment, s'haurà de continuar insistint en la necessitat de conviure de manera respectuosa amb el medi ambient i amb els éssers vius que l'habiten, i per a fer-ho es desenrotllaran activitats fisicoesportives en contextos variats i caldrà participar-hi organitzant-les des de plantejaments basats en la conservació i la sostenibilitat.

El grau de desplegament i consecució de les diferents competències específiques de l'àrea serà avaluat a través dels criteris que constituïxen el referent per a dur a terme este procés. La relació existent entre els criteris d'avaluació i els sabers bàsics permetrà integrar i contextualitzar l'avaluació en el si de les situacions d'aprenentatge al llarg de l'etapa.

Els sabers bàsics de l'àrea d'Educació Física s'organitzen en sis blocs. Estos sabers hauran de desplegar-se en diferents contextos amb la intenció de generar situacions d'aprenentatge variades. El bloc titulat «Vida activa i saludable» aborda els tres components de la salut: benestar físic, mental i social, a través del desenrotllament de relacions positives en contextos funcionals de pràctica fisicoesportiva, rebutjant comportaments antisocials i contraris a la salut, així com tota forma de discriminació i violència, que puguen produir-se en estos àmbits.
El segon bloc, «Organització i gestió de l'activitat física», inclou quatre components diferenciats: l'elecció de la pràctica física, la preparació de la pràctica motriu, la planificació i autoregulació de projectes motors, a més de la gestió de la seguretat abans, durant i després de l'activitat física i esportiva.

La «Resolució de problemes en situacions motrius» és un bloc amb un caràcter transdisciplinari i aborda tres aspectes clau: la presa de decisions, l'ús eficient dels components qualitatius i quantitatius de la motricitat, i els processos de creativitat motriu. Estos sabers hauran de desenrotllar-se en contextos molt variats de pràctica que, en qualsevol cas, respondran a la lògica interna de l'acció motriu des de la qual s'han dissenyat els sabers: accions individuals, cooperatives, d'oposició i de col·laboració-oposició.

El quart bloc, «Autoregulació emocional i interacció social en situacions motrius», se centra a fer, d'una banda, que l'alumnat desenrotlle els processos dirigits a regular la seua resposta emocional davant de situacions derivades de la pràctica d'activitat física i esportiva, i, d'una altra, incidix en el desenrotllament de les habilitats socials i el foment de les relacions constructives, lliures de discriminació i violència entre els participants en esta classe de contextos motrius.

El bloc «Manifestacions de la cultura motriu» engloba tres components: el coneixement de la cultura motriu tradicional, la cultura artisticoexpressiva contemporània, i l'esport com a manifestació cultural, aprofundint en la perspectiva de gènere i en els factors que el condicionen.
I, finalment, el bloc «Interacció eficient i sostenible amb l'entorn», que incidix sobre la interacció amb el medi natural i urbà, pot abordar-se des d'un triple vessant: l'ús i gaudi del medi des de la motricitat i la sensorialitat, la responsabilitat en la seua conservació des d'una visió de sostenibilitat i el seu caràcter compartit des d'una perspectiva comunitària de l'entorn.

Per la vital influència del moviment en l'aprenentatge, es recomana el desplegament de diferents situacions d'aprenentatge que incorporen el moviment com a recurs, així com enfocaments i projectes interdisciplinaris en la mesura en què siga possible. Estes situacions d'aprenentatge integraran processos orientats a l'adquisició de les competències i hauran d'enfocar-se des de diferents blocs de sabers, evitant centrar-se en un de manera exclusiva, i, simultàniament, des de l'articulació amb elements plurals com són les diferents opcions metodològiques de caràcter participatiu, models pedagògics, la classe i la intenció de les activitats plantejades, l'organització dels grups, la consolidació d'una autoestima positiva o la creació d'una consciència de grup-classe. Serà igualment important tindre en compte la regulació dels processos comunicatius, el desenrotllament de les relacions interpersonals, la conversió d'espais i materials en oportunitats d'aprenentatge o la transferència del coneixement adquirit a altres contextos socials pròxims que permeten comprovar el valor dels aprenentatges, aspecte este últim clau per a una societat més justa i equitativa. Tots estos processos han d'establir-se a partir de la interrelació dels sabers, el docent, l'alumnat i el context en què s'apliquen; però, sobretot, tenint clar per què i per a què s'utilitzen. Això, al seu torn, permetrà experimentar i evidenciar el caràcter propedèutic de la matèria.

Competències específiques
1.Interioritzar la pràctica d'un estil de vida actiu i saludable, planificant responsablement i conscientment la seua activitat física a partir de l'autoavaluació personal sobre la base de paràmetres científics i avaluables, per a satisfer les seues demandes d'oci actiu i de benestar personal, així com conéixer possibles eixides professionals associades a l'activitat física.

L'adquisició d'esta competència específica es materialitzarà quan l'alumnat, conscient de tots els elements que condicionen la salut i l'activitat física, siga capaç de tindre'ls en compte, adaptar-los i coordinar-los per a gestionar, planificar i autoregular la seua pròpia pràctica motriu i els seus estils de vida sobre la base dels seus interessos i objectius personals.

Esta competència de caràcter transdisciplinària impregna la globalitat de l'àrea d'Educació Física, i es pot abordar des de la participació activa, els estils de vida saludables (alimentació saludable; no consum d'alcohol, tabac i altres drogues; activitat física i reducció del sedentarisme; descans; ús apropiat de les noves tecnologies; bon tracte) l'alimentació saludable, el contacte amb el medi natural, l'educació postural, la cura del cos, l'autoconcepte, l'autoestima, la imatge percebuda en el camp de l'activitat física i l'esport o l'anàlisi dels comportaments antisocials i els mals hàbits per a la salut que es produïxen en contextos quotidians i/o vinculats amb l'esport i la pràctica d'activitat física, entre altres. Hi ha diferents fórmules i contextos d'aplicació per a materialitzar estos aprenentatges, que han de continuar treballant-se en relació amb la planificació personal de la pràctica motriu o l'anàlisi de diferents aspectes per al manteniment d'una dieta saludable, passant per l'anàlisi crítica de situacions que tinguen a veure amb la motricitat, fins als primers auxilis, la prevenció i la cura de lesions, tant en el medi aquàtic com terrestre, o la participació en una àmplia gamma de propostes fisicoesportives que aporten context a tot l'anterior a través de la transferència a la seua vida quotidiana.

El bon ús de la tecnologia ha de ser un aliat des d'un punt de vista transdisciplinari en la nostra àrea, especialment en esta competència, en la lluita contra el sedentarisme i les anomenades malalties hipocinètiques ocasionades, en gran manera, per l'augment del temps d'exposició a les pantalles.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CE.

2.Adaptar autònomament les capacitats físiques, perceptivomotrius i coordinatives, així com les habilitats i destreses motrius específiques d'algunes modalitats practicades, a diferents situacions amb diferents nivells de dificultat, aplicant eficientment processos de percepció, decisió i execució adequats a la lògica interna d'estes per a resoldre situacions motrius vinculades a diferents activitats físiques funcionals, esportives, expressives i recreatives, i consolidar actituds de superació, creixement i resiliència en l'enfrontament a desafiaments físics.
Esta competència implica prendre decisions ajustades a les circumstàncies, definir metes, elaborar plans, seqüenciar accions, executar allò que s'ha planificat, analitzar què ocorre durant el procés, canviar d'estratègia si cal i valorar finalment el resultat. El bagatge motor que l'alumnat d'esta etapa posseïx en estes edats li permetrà anticipar-se a les diferents situacions i adaptar les seues habilitats motrius a les exigències de cada situació. Este avantatge li permetrà focalitzar la seua atenció en aspectes que fins ara quedaven en un segon pla, i millorar i perfeccionar així la seua execució tecnicotàctica identificant els errors més habituals que es donen en cada situació per a poder evitar-los. Això li permetrà fins i tot avançar un pas més i planificar, dirigir i supervisar activitats físiques per a altres persones, desenrotllant funcions d'entrenador o tècnic.

Com en anteriors etapes, estos aspectes hauran de dur-se a terme en contextos de pràctica molt variats. Entre estos podrien destacar-se els projectes i muntatges relacionats amb les cordes, els malabars, les activitats acrobàtiques o les circenses; els desafiaments físics cooperatius; la dramatització de contes motrius, i, per descomptat, els esports. En relació amb estos últims, sense deixar de banda necessàriament els més habituals o tradicionals, i a tall d'exemple, és possible trobar diferents manifestacions segons les seues característiques, des de jocs esportius d'invasió (futbol gaèlic, ultimate, lacrosse, entre altres) amb o sense oposició regulada, fins a jocs de xarxa i mur (voleibol, frontennis, pickleball, paladós o similars), passant per esports de camp i bat (rounders, softbol, etc.), de blanc i diana (boccia, tir amb arc o similars), de lluita (judo, esgrima o altres modalitats autòctones de lluita, entre altres) o de caràcter individual (skate, orientació, gimnàstica esportiva o atletisme i les seues modalitats, entre altres), procurant, en la mesura que siga possible i segons el context particular de cada centre, prioritzar les manifestacions més desconegudes per a l'alumnat o que destaquen pel seu caràcter mixt o inclusiu.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA i CE.

3.Difondre i promoure noves pràctiques motrius, compartint espais d'activitat fisicoesportiva amb independència de les diferències culturals, socials, de gènere i d'habilitat; prioritzant el respecte cap als participants i de les regles sobre els resultats; adoptant una actitud crítica i proactiva davant de comportaments antiesportius o contraris a la convivència; desenrotllant processos d'autoregulació emocional que canalitzen el fracàs i l'èxit en estes situacions, per a contribuir autònomament a l'entesa social i al compromís ètic en els diferents espais en què es participa, i fomentant la detecció precoç i el coneixement de les estratègies per a abordar qualsevol forma de discriminació o violència.

Esta competència específica pretén superar les desigualtats i comportaments incívics i antidemocràtics que a vegades es reproduïxen en els contextos fisicoesportius. Per a aconseguir-ho, d'una banda, incidix en la gestió personal de les emocions i en el foment d'actituds de superació, tolerància a la frustració i maneig de l'èxit i del fracàs en contextos de pràctica motriu. D'una altra, en el pla col·lectiu, implica posar en joc habilitats socials per a afrontar la interacció amb les persones amb les quals es convergix en la pràctica motriu. Es tracta de dialogar, debatre, contrastar idees i posar-se d'acord per a resoldre situacions, expressar propostes, pensaments i emocions, escoltar activament i actuar amb assertivitat. A conseqüència d'això, es plantejaran situacions en què l'alumnat haja d'exercir rols diversos relacionats amb la pràctica física (participant, espectador, àrbitre, entrenador, etc.) que ajudaran a analitzar i vivenciar les relacions socials des de diferents perspectives. A més, esta competència pretén anar un pas més enllà en esta etapa, i contribuir a generalitzar i democratitzar les pràctiques motrius que es practiquen en el centre, així com els espais d'interacció en què es reproduïsquen, fomentant la difusió de manifestacions esportives que no estan afectades per estereotips de gènere o competència motriu, com sí que ocorre a vegades amb les més predominants o esteses.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA i CC.

4.Analitzar críticament i investigar sobre les pràctiques i manifestacions culturals vinculades a la motricitat segons el seu origen i la seua evolució, des de la perspectiva de gènere i des dels interessos econòmics, polítics i socials que hagen condicionat el seu desenrotllament, i practicar-les i fomentar-ne la conservació per a ser capaços de defendre, des d'una postura ètica i contextualitzada, els valors que transmeten.

Esta competència aprofundix en el concepte de la cultura motriu que l'alumnat haurà anat construint durant les etapes anteriors. Es tracta de continuar consolidant la identitat pròpia a partir d'este coneixement en profunditat que permeta analitzar i comprendre globalment les seues manifestacions, així com els seus factors condicionants. En esta etapa, a més, es pretén que l'alumnat comprenga els valors que transmet i que en fan interessant la conservació, ja que en estos residix la clau de la seua pròpia existència i la seua principal aportació a la cultura global.

Hi ha nombrosos contextos en els quals desplegar esta competència. Com en etapes anteriors, la cultura motriu tradicional podria abordar-se a través de jocs tradicionals, populars i autòctons, danses pròpies del folklore tradicional, jocs multiculturals o danses del món, entre altres. Per a abordar la cultura artisticoexpressiva contemporània podrien emprar-se tècniques expressives concretes (com la improvisació, la mímica o la pantomima), el teatre (teatre gestual o de màscares, teatre d'ombres, teatre de llum negra, teatre de carrer, musical o similars), representacions més elaborades (lluita escènica, jocs de rol o activitats circenses, entre altres), o activitats ritmicomusicals amb caràcter artisticoexpressiu (percussió corporal, balls, coreografies o altres expressions semblants). A més, en esta etapa, estos sabers podrien enriquir-se incorporant a les representacions elements de crítica social, emocions o coeducació. Finalment, pel que fa a l'esport com a manifestació cultural, es podrien dur a terme debats i anàlisis crítiques sobre uns certs estereotips de gènere presents en l'esport o sobre la cara oculta d'este que amaga interessos econòmics i polítics aliens a la salut de les persones o a la sana competició.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC i CCEC.

5.Implementar un estil de vida sostenible i compromés amb la conservació i la millora de l'entorn, organitzant i desenrotllant accions de servici a la comunitat vinculades a l'activitat física i a l'esport, i assumint responsabilitats en la seguretat de les pràctiques, per a contribuir activament al manteniment i cura del medi natural i urbà i donar a conéixer el seu potencial entre els membres de la comunitat.

A estes altures de la seua vida, l'alumnat de Batxillerat és plenament conscient del que implica desenrotllar un estil de vida sostenible i compromés amb la conservació i la millora de l'entorn. Per això, els esforços en esta etapa no aniran dirigits tant a l'aprofundiment en estos aprenentatges com a la seua consolidació a partir de la realització d'activitats de conscienciació per a altres membres de la comunitat educativa.

Continuant el treball iniciat en etapes prèvies, l'alumnat de Batxillerat haurà de participar en nombroses activitats en contextos naturals i urbans que ampliaran el seu bagatge motor i les seues experiències fora del context escolar. No obstant això, i més important, també dissenyaran i organitzaran activitats per a altres persones que, a més de respectar el medi ambient i els éssers vius que l'habiten, tractaran de millorar-lo i conscienciar sobre això. Este enfocament de responsabilitat ecològica i social, que considera el medi com un bé comunitari, podria donar lloc a l'organització d'esdeveniments i activitats fisicoesportius benèfics, molt en la línia de plantejaments com l'aprenentatge-servici.

D'esta manera, pel que fa als entorns urbans, hi ha manifestacions com els circuits de cal·listènia, el crossfit, el patinatge, l'skate, el parkour o les diferents tipologies de danses urbanes, entre altres, que es poden dur a terme en espais o instal·lacions pròxims al centre. Quant al medi natural, segons la ubicació del centre, les seues possibilitats contextuals i la disponibilitat d'accés que tinga a diferents emplaçaments naturals, tant terrestres com aquàtics, és possible trobar una variada gamma de contextos d'aplicació, des del senderisme, les rutes per vies verdes, l'escalada, el ràpel, l'esquí, el salvament aquàtic, l'orientació (també en espais urbans), fins al cicloturisme o les rutes BTT, el franqueig d'obstacles o l'ús de cordes i nucs, entre altres; tots afrontats des de l'òptica dels projectes dirigits a la interacció amb l'entorn des d'un enfocament sostenible, en el qual també s'inclouen les activitats complementàries i extraescolars, tan vinculades a esta classe d'experiències.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC, i CE.
Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1. Planificar, elaborar i posar en pràctica de manera autònoma un programa personal d'activitat física dirigit a la millora o al manteniment de la salut, aplicant els diferents sistemes de desenrotllament de les capacitats físiques implicades, segons les necessitats i els interessos individuals i respectant la realitat i identitat corporal pròpia, i avaluant els resultats obtinguts.
1.2. Incorporar de manera autònoma, i segons les seues preferències personals, els processos d'activació corporal, autoregulació i dosificació de l'esforç, alimentació saludable, educació postural i relaxació i higiene durant la pràctica d'activitats motrius, reflexionant sobre la seua relació amb possibles estudis posteriors o futurs acompliments professionals.
1.3. Conéixer i aplicar de manera responsable i autònoma mesures específiques per a la prevenció de lesions abans, durant i després de l'activitat física, així com per a l'aplicació de primers auxilis davant de situacions d'emergència o accident, identificant les possibles transferències que estos coneixements tenen a l'àmbit professional i ocupacional.
1.4. Actuar de manera crítica, compromesa i responsable davant dels estereotips socials associats a l'àmbit corporal i dels comportaments que posen en risc la salut, aplicant amb autonomia i independència criteris científics de validesa, fiabilitat i objectivitat a la informació rebuda.
1.5. Emprar de manera autònoma aplicacions i dispositius digitals relacionats amb la gestió de l'activitat física, respectant la privacitat i les mesures bàsiques de seguretat vinculades a la difusió pública de dades personals.

Competència específica 2.
2.1. Desenrotllar projectes motors de caràcter individual, cooperatiu o col·laboratiu, gestionant autònomament qualsevol imprevist o situació que puga anar sorgint al llarg del procés de manera eficient, creativa i ajustada als objectius que es pretenguen aconseguir.
2.2. Solucionar de manera autònoma situacions d'oposició, col·laboració o col·laboració-oposició en contextos esportius o recreatius amb fluïdesa, precisió i control, aplicant de manera automàtica processos de percepció, decisió i execució en contextos reals o simulats d'actuació i adaptant les estratègies a les condicions canviants que es produïxen en la pràctica.
2.3. Identificar, analitzar i comprendre els factors clau que condicionen la intervenció dels components qualitatius i quantitatius de la motricitat en la realització de gestos tècnics o situacions motrius variades, identificant errors comuns i proposant solucions per a estos.

Competència específica 3.
3.1. Organitzar i practicar diverses activitats motrius, valorant el seu potencial com a possible eixida professional i analitzant els seus beneficis des de la perspectiva de la salut, el gaudi, l'autosuperació i les possibilitats d'interacció social, i adoptant actituds d'interés, esforç, lideratge i empatia a l'hora d'assumir i exercir diferents rols relacionats amb estes.
3.2. Cooperar o col·laborar mostrant iniciativa durant el desenrotllament de projectes i produccions motrius, solucionant de manera coordinada qualsevol imprevist o situació que puga anar sorgint al llarg del procés.
3.3. Establir mecanismes de relació i entesa amb la resta de participants durant el desenrotllament de diverses pràctiques motrius amb autonomia, fent ús efectiu d'habilitats socials de diàleg en la resolució de conflictes i respecte davant de la diversitat, siga de gènere, afectivosexual, d'origen nacional, ètnica, socioeconòmica o de competència motriu, i posicionant-se de manera activa, reflexiva i crítica respecte als estereotips, les actuacions discriminatòries i la violència, així com conéixer les estratègies per a la prevenció, la detecció precoç i l'abordatge d'estes.

Competència específica 4.
4.1. Comprendre i contextualitzar la influència cultural i social de les manifestacions motrius més rellevants en el panorama actual, analitzant els seus orígens i la seua evolució fins a l'actualitat i rebutjant aquells components que no s'ajusten als valors d'una societat oberta, inclusiva, diversa i igualitària.
4.2. Crear i representar composicions corporals individuals o col·lectives, amb i sense base musical, aplicant amb precisió, idoneïtat i coordinació escènica les tècniques expressives més apropiades a cada composició per a representar-les davant dels seus companys i companyes o altres membres de la comunitat.

Competència específica 5.
5.1. Promoure i participar en activitats fisicoesportives en entorns naturals terrestres o aquàtics, interactuant amb l'entorn de manera sostenible, minimitzant l'impacte ambiental que estes puguen produir, reduint al màxim la petjada ecològica i desenrotllant actuacions dirigides a la conservació i la millora de les condicions dels espais en què es realitzen.
5.2. Practicar i organitzar activitats fisicoesportives en el medi natural i urbà, assumint responsabilitats i aplicant normes de seguretat individuals i col·lectives per a preveure i controlar els riscos intrínsecs de la mateixa activitat derivats de la utilització dels equipaments, l'entorn o l'actuació dels participants.

Sabers bàsics
A. Vida activa i saludable.
− Salut física: programa personal d'activitat física (atenent freqüència, volum, intensitat i classe d'activitat). Autoavaluació de les capacitats físiques i coordinatives (com a requisit previ a la planificació): tècniques, estratègies i instruments de mesura. Identificació d'objectius (motrius, saludables, d'activitat o similars) a aconseguir amb un programa d'activitat física personal. Avaluació de l'assoliment dels objectius del programa i reorientació d'activitats a partir dels resultats. Professions vinculades a l'activitat física i la salut. Dietes equilibrades segons les característiques físiques i personals. Ferramentes digitals per a la gestió de l'activitat física. Tècniques bàsiques de descàrrega postural i relaxació. Musculatura del core (faixa abdominal o zona lumbopelviana) per a entrenament de la força. Identificació de problemes posturals bàsics i planificació preventiva de la salut postural en activitats específiques. Programes d'activitat física personal (FITT-PV) per a les diferents capacitats físiques. Alimentació saludable i sostenible. Característiques i valoració d'una dieta equilibrada. Anàlisi crítica.

− Salut social: pràctiques d'activitat física que tenen efectes negatius per a la salut individual o col·lectiva. Pràctiques d'activitat física amb efectes positius sobre la salut personal i col·lectiva: la pràctica de la bicicleta com mitjà de transport habitual. Hàbits socials i els seus efectes en la condició física i la salut. Avantatges i inconvenients de l'esport professional. Històries de vida d'esportistes professionals. Programes de prevenció del consum de tabac, alcohol i altres drogues, i de la ludopatia associada a l'esport.
− Salut mental: tècniques de respiració, visualització i relaxació per a alliberar estrés i enfocar situacions que requerixen gran càrrega cognitiva. Trastorns vinculats amb la imatge corporal: vigorèxia, anorèxia, bulímia i altres. Tipologies corporals predominants en la societat i anàlisi crítica de la seua presència en publicitat i mitjans de comunicació. Efectes de l'ús excessiu de la tecnologia (ansietat, depressió, addiccions, baixa autoestima).

B. Organització i gestió de l'activitat física.
− Gestió de les mesures relacionades amb la planificació de l'activitat física i esportiva (tipus d'esport, material necessari, objectius de la preparació, activitats i similars).
− Selecció responsable i sostenible del material esportiu. Anàlisi crítica d'estratègies publicitàries.
− Autogestió de projectes personals de caràcter motor a tots els nivells (social, motivacional, organitzatiu o similar).
− Prevenció d'accidents en les pràctiques motrius. Exercicis compensatoris de la musculatura segons l'activitat física. Gestió del risc propi i del dels altres: planificació de factors de risc en activitats físiques. Normes i mesures col·lectives de seguretat. Tècniques per a la prevenció i l'actuació en una situació d'emergència.
− Actuacions crítiques davant d'accidents. Conducta PAS: protegir, avisar, socórrer. Desplaçaments i transport de persones accidentades. Reanimació amb desfibril·lador automàtic (DEA) o semiautomàtic (DESA). Protocol RCP (reanimació cardiopulmonar). Tècniques específiques i indicis d'accidents cardiovasculars (maniobra de Heimlich, senyals d'ictus i similars). Contingut bàsic de kit d'assistència (farmaciola).
− Protocols davant d'alertes escolars.

C. Resolució de problemes en situacions motrius.
− Presa de decisions: resolució de situacions motrius variades ajustant eficientment els components de la motricitat en activitats individuals. Anàlisi col·lectiva de resultats i reajustament d'actuacions per a aconseguir l'èxit en activitats cooperatives. Accions que provoquen situacions d'avantatge respecte a l'adversari en les activitats d'oposició. Oportunitat, pertinència i risc de les accions en les activitats fisicoesportives de contacte a partir de l'anàlisi dels punts forts i febles del rival. Acompliment de rols variats en procediments o sistemes tàctics posats en pràctica per a aconseguir els objectius de l'equip.
− Capacitats perceptivomotrius en context de pràctica: integració de l'esquema corporal; presa de decisions prèvies a la realització d'una activitat motriu sobre els mecanismes coordinatius, espacials i temporals, així com reajust de la intervenció pròpia per a resoldre-la adequadament respecte a si mateix, als participants i a l'espai en què es realitza la pràctica.
− Planificació per al desenrotllament de les capacitats físiques bàsiques: força i resistència. Sistemes d'entrenament.
− Perfeccionament de les habilitats específiques dels esports o activitats físiques que responguen als seus interessos.
− Creativitat motriu: creació de reptes i situacions-problema, amb la resolució més eficient d'acord amb els recursos disponibles.

D. Autoregulació emocional i interacció social en situacions motrius.
− Gestió de l'èxit i la fama en contextos fisicoesportius. Control i gestió d'emocions: exemples, dificultats i estratègies. Històries de vida significatives. Exemples d'esportistes: trajectòries professionals, fites i valors.
− Habilitats socials: estratègies d'integració d'altres persones en les activitats de grup (escolta activa, diàleg, negociació, assertivitat, comunicació efectiva i altres).
− Normes extraesportives per a garantir la igualtat en l'esport: fair-play financer, coeducació en esport base i similars. Valors esportius i olímpics.
− Acompliment de rols i funcions relacionats amb l'esport: arbitratge, entrenador, participant, espectador i altres.
− Identificació i rebuig de conductes contràries a la convivència en situacions motrius (comportaments violents, discriminació per raó de gènere, competència motriu, actituds xenòfobes, racistes, sexistes i LGTBI-fòbiques).

E. Manifestacions de la cultura motriu.
− Els jocs i esports tradicionals i autòctons i el seu vincle cultural: origen, evolució, preservació i factors condicionants. La Pilota Valenciana com a bé d'interés cultural i les seues modalitats.
− Tècniques específiques d'expressió corporal.
− Pràctica d'activitats ritmicomusicals amb intencionalitat estètica o artisticoexpressiva.
− Exemples de bones pràctiques professionals en l'esport.
− Esport i perspectiva de gènere: estereotips de gènere en contextos fisicoesportius. Presència en mitjans de comunicació.
− Esport, política i economia: anàlisi crítica de la seua influència en la societat. Mercat, consumisme i esport. Àmbit professional-laboral: professions que envolten l'esport.

F. Interacció eficient i sostenible amb l'entorn.
− Foment de la mobilitat activa, segura, saludable i sostenible en activitats quotidianes. L'aprenentatge de la pràctica ciclista segura.
− Anàlisi de les possibilitats de l'entorn natural i urbà per a la pràctica d'activitat física: equipaments, usos i necessitats. Oci saludable.
− Actuacions per a la millora de l'entorn urbà des del punt de vista de la motricitat (ús esportiu, accessibilitat, mobilitat, seguretat o similars).
− Previsió de riscos associats a les activitats i els derivats de l'actuació pròpia i del grup. Factors i elements de risc durant la realització d'activitats que requerixen atenció o esforç (cansament, duració de la prova o similars). Materials i equipaments: ús segons les seues especificacions tècniques.
− Ús sostenible i manteniment de recursos urbans i naturals per a la pràctica d'activitat física. Promoció i usos creatius de l'entorn des de la motricitat. El treball físic com a contribució a la sostenibilitat: activitats agroecològiques, maneig de ferramentes, tasques de reparació, creació i manteniment d'espais, etc.
− Cura i millora de l'entorn pròxim, com a servici a la comunitat, durant la pràctica d'activitat física en el medi natural i urbà.

EMPRESA I DISSENY DE MODELS DE NEGOCI

El món de l’empresa està present diàriament en els mitjans de comunicació, forma part de la vida de milions de persones i repercutix en totes les llars. El coneixement sobre l’empresa és un pas essencial per a entendre el funcionament del conjunt de l’economia per la interrelació que hi ha entre l’empresa i l’entorn en el qual du a terme la seua activitat.

La matèria d’Empresa i Disseny de Models de Negoci té com a finalitat que l’alumnat estudie i analitze les respostes als problemes que es plantegen en el si de les empreses i conega les seues noves formes d’administració i gestió, amb un enfocament actualitzat i, sobretot, adaptat a la realitat, considerant que la innovació és un factor clau de la seua activitat i que, en molts casos, determina la seua supervivència. El que s’ha indicat anteriorment està d’acord amb el que s’establix en la Recomanació del Consell de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, on s’arreplega que les persones han de comprendre l’economia i les oportunitats socials i econòmiques, així com les dificultats a les quals s’enfronta una empresa, una organització o la societat.

Esta matèria de modalitat està plantejada per al segon curs del Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials i perseguix dos objectius: aproximar l’alumnat al coneixement de l’empresa com a catalitzador del desenrotllament econòmic, destacant la innovació com un aspecte fonamental de l’activitat empresarial i integrant els valors propis de la responsabilitat social corporativa; i fomentar una cultura emprenedora que potencie la creativitat i l’esperit d’innovació, la reflexió crítica i la presa de decisions fonamentades per a dissenyar un model de negoci i analitzar la seua possible viabilitat.

Es dissenya prenent com a referents els descriptors operatius que concreten el desenrotllament competencial esperat per a l’alumnat de Batxillerat. Així mateix, el seu disseny té en compte els objectius fixats en la legislació vigent, i contribuïx a afermar «l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític».

La matèria partix de l’adquisició de totes les competències clau per part de l’alumnat en les etapes d’Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria, però, de manera particular, de la competència emprenedora, de la competència ciutadana i de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. Estes es complementen aportant, d’una banda, elements que permeten comprendre el funcionament de les empreses, les oportunitats socials i econòmiques, així com les dificultats a les quals s’enfronten, amb altres relacionats amb la reflexió crítica i constructiva i la proposta de solucions a problemes i reptes contemporanis.

Es du a terme a partir d’aprenentatges significatius, funcionals i d’interés per a l’alumnat i està organitzada entorn de l’adquisició d’unes competències específiques que tracten, en primer lloc, sobre la importància que l’activitat empresarial i l’emprenedoria tenen en la transformació social. En segon lloc, sobre el coneixement de l’entorn per a determinar les interrelacions entre este i les empreses. En tercer lloc, sobre el funcionament i estructura interna de les empreses, i la proposta de nous models de negoci. En quart lloc, sobre la utilització de ferramentes innovadores i la valoració de l’ús d’estratègies comunicatives per part de les empreses. Finalment, sobre l’avaluació del model de negoci plantejat, utilitzant ferramentes d’anàlisi empresarial, per a obtindre conclusions sobre la seua viabilitat. El que s’ha aprés al llarg del procés realitzat oferix a l’alumnat els coneixements, habilitats i destreses necessaris per a poder redactar i presentar un pla d’empresa bàsic.

Els criteris d’avaluació van dirigits a comprovar el grau d’adquisició de les competències específiques; això és: el nivell d’acompliment cognitiu, instrumental i actitudinal que puga ser aplicat en situacions o activitats dels àmbits personal, social i acadèmic amb una futura projecció professional.

Els sabers bàsics que contribuïxen a adquirir les competències específiques s’organitzen en quatre blocs. El primer se centra a conéixer l’origen d’un projecte empresarial: la persona que arrisca i du a terme l’activitat, dins d’un context de responsabilitat social, d’igualtat i inclusió, tenint en compte l’entorn, i sent conscient de les tendències canviants i de la importància de posar el focus en la innovació com a factor clau. El segon bloc s’orienta a l’anàlisi de les diferents àrees funcionals de l’empresa, emmarcades sota el concepte de model de negoci, que comprenen els eixos fonamentals que sustenten qualsevol empresa, des de postures més tradicionals a altres més innovadores. El tercer inclou, d’una banda, l’estudi de patrons de models de negoci i es dirigix a oferir a l’alumnat exemples vigents que poden servir com a font inspiradora per a altres propostes que generen valor i s’adapten a nous contextos; i d’altra banda, presenta aquells recursos i ferramentes que oferixen majors possibilitats creatives i d’innovació i que poden ser aplicats en les diferents fases del procés. Finalment, el quart bloc es vincula a aquells sabers que permeten aplicar ferramentes d’anàlisi empresarial per a determinar la viabilitat del projecte. Inclou l’anàlisi dels comptes anuals amb la finalitat de redactar un pla d’empresa bàsic dins d’un context determinat.

Finalment, es planteja l’enfocament d’esta matèria des d’una perspectiva teoricopràctica a través de la proposta d’un model de negoci que permeta abordar els diferents blocs de sabers, posar-los en pràctica i comprendre tot el procés dut a terme per a avaluar la viabilitat del model.

D’esta manera, després d’una investigació sobre els eixos que sustenten el model de negoci d’una empresa, i el debat de qüestions relatives a la responsabilitat social corporativa, la inclusió o el paper de la dona a l’hora d’emprendre, es podrà dissenyar un model de negoci aplicat a una situació concreta, utilitzant les diferents ferramentes arreplegades en els sabers d’esta matèria. A partir d’ací, es valida el model de negoci, es valora la seua viabilitat i es proposen solucions als desequilibris trobats. D’esta manera, l’alumnat es convertix en el protagonista del procés de presa de decisions i disposarà de la informació necessària per a redactar i comunicar un pla d’empresa bàsic.

Competències específiques
1.Analitzar l’activitat empresarial i emprenedora, reconeixent el poder de transformació que exercixen en la societat i reflexionant sobre el valor de la innovació i la digitalització en este procés, per a comprendre el paper que exercixen dins del funcionament global de l’economia actual.

Entendre la realitat des d’una perspectiva econòmica és fonamental per a comprendre millor la nostra societat, per això és important per a l’alumnat conéixer el paper que les persones emprenedores i les empreses tenen com a elements transformadors del context actual, el qual es caracteritza pel seu gran dinamisme i per la ràpida incorporació de les noves tecnologies i les seues múltiples aplicacions. Tot això està canviant no sols l’estructura productiva global, sinó, també, l’estructura econòmica i la societat en el seu conjunt, la qual cosa convertix la innovació en un element crucial per a qualsevol empresa.

Si l’alumnat és capaç de comprendre el que ocorre al seu al voltant podrà prendre decisions que li permeten millorar tant la seua vida com la societat en la qual s’integra.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CE.

2.Investigar l’entorn econòmic i social i la seua influència en l’activitat empresarial, analitzant les interrelaciones empreses-entorn i identificant estratègies viables que partisquen dels criteris de responsabilitat social corporativa, de la igualtat i la inclusió, per a valorar la capacitat d’adaptació de les empreses.

L’anàlisi de la realitat des d’una perspectiva econòmica i social, permet que l’alumnat prenga consciència, d’una banda, dels efectes de l’entorn sobre l’empresa, i, d’una altra, de les conseqüències del funcionament empresarial sobre la mateixa societat o l’ambient, entre altres aspectes.

Les empreses no són organitzacions alienes al que succeïx en la societat, per això és imprescindible comprendre com els elements, tant de l’entorn general com de l’específic, influiran en les decisions que adopten.
Despertar la curiositat i tindre una visió oberta sobre la realitat és el punt de partida per a la investigació de l’entorn socioeconòmic. Este coneixement permetrà a l’alumnat identificar problemes que ha de resoldre i proposar solucions empresarials que incrementen el benestar social considerant que estes solucions poden produir esgotament de recursos, precarietat, desigualtat i altres desajustaments. Per això és fonamental que l’alumnat sàpia valorar l’esforç que realitzen les empreses quan alineen els seus objectius amb els objectius de desenrotllament sostenible (ODS), integrant la responsabilitat social corporativa (RSC), contribuint així a disminuir estos desajustaments i sent capaç de generar una proposta de valor orientada a aconseguir una societat més equitativa i sostenible, sense deixar per això d’adaptar-se amb rapidesa a l’entorn i a les necessitats dels consumidors.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

3.Reconéixer i comprendre models de negoci actuals comparant-los amb altres models tradicionals i aplicant estratègies i ferramentes que faciliten el disseny creatiu per a proposar models de negoci que aporten valor, permeten satisfer necessitats i contribuïxen al benestar econòmic i social.

En l’actualitat les empreses, des de les més tradicionals fins a les més tecnològiques, conviuen en entorns dinàmics. Estos es caracteritzen per la rapidesa amb la qual succeïxen els canvis i la complexitat dels problemes que s’han d’afrontar, la qual cosa genera una enorme incertesa sobre el futur, i provoca un gran impacte en les decisions estratègiques de les empreses.

Els nous models de negoci com, per exemple, long tail, freemium, multiplataforma i app, permeten que les empreses s’enfronten a estos entorns i actuen amb agilitat. L’alumnat ha de conéixer estos models i ser capaç de proposar-ne i dissenyar-ne altres de nous amb creativitat i esperit innovador.

Per a generar models de negoci es proposa l’ús de la ferramenta del llenç CANVAS, amb la qual l’alumnat elaborarà la seua proposta de valor, però també les activitats, els recursos i les associacions clau, així com els canals i les relacions amb clients, l’estructura de costos i les fonts d’ingressos. Juntament amb esta ferramenta poden treballar-se’n altres de complementàries, com, per exemple, el mapa d’empatia de clients i el pensament visual entre altres.

Les empreses en l’actualitat plantegen com a objectius la generació de riquesa i, alhora, la innovació i l’afany de millora contínua i d’adaptació a l’entorn; però també satisfer les necessitats i incrementar el benestar social. És necessari que l’alumnat entenga que esta dualitat és complementària des del punt de vista empresarial.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CE.

4.Valorar i seleccionar estratègies comunicatives d’aplicació al món empresarial, utilitzant noves fórmules i obtenint la informació que es genera tant en l’àmbit intern com extern de l’empresa, per a gestionar eficaçment la informació necessària en el procés de presa de decisions i la seua correcta transmissió.

L’obtenció d’informació en qualsevol procés de decisió i la comunicació eficaç és essencial per a aconseguir objectius en qualsevol àmbit. De manera concreta, s’observa en l’àmbit empresarial on el flux d’informació és utilitzat tant per l’empresa com per la resta d’agents que es relacionen amb esta. Tot això es du a terme a través de l’ús d’estratègies comunicatives aplicables al món empresarial i molt lligades a les noves tecnologies.

Relacionat amb el que s’ha indicat anteriorment, l’alumnat ha de conéixer estratègies de comunicació eficaces i àgils en la gestió i intercanvi d’informació entre l’empresa i els agents del seu entorn, i saber aplicar diferents ferramentes comunicatives com la narració d’històries o storytelling i el discurs en l’ascensor o elevator pitch. En este procés és essencial que l’alumnat desenrotlle una actitud cooperativa i respectuosa en la seua manera de comunicar-se, aprenga a argumentar, a escoltar i a transmetre de manera eficaç el que pretén donar a conéixer.

Finalment, la globalització econòmica pròpia del segle XXI implica que les empreses estiguen cada dia més internacionalitzades i es comuniquen amb major freqüència utilitzant altres llengües. Per a això és fonamental que l’alumnat aprenga i exercite l’ús de diferents llengües per a comunicar-se amb correcció i autonomia en diferents situacions.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CD, CPSAA i CE.

5.Realitzar l’anàlisi previsional del model de negoci dissenyat, aplicant les ferramentes d’anàlisi empresarial necessàries per a comprendre tot el procés dut a terme i validar la proposta del model de negoci.

Les diferents ferramentes d’anàlisi empresarial aplicades en diferents moments del procés permeten obtindre informació per a validar la proposta del model de negoci. La validació s’ha de fer en un escenari simulat concret, que oferisca a l’alumnat una visió global de tot el procés i, al mateix temps, permeta la rectificació o el replantejament de qualsevol decisió adoptada fins al moment.

Tota la informació obtinguda, les decisions preses, incloent-hi la justificació d’estes, i els resultats de les ferramentes d’anàlisi utilitzades suposen la base perquè l’alumnat confeccione un pla de negoci bàsic.
D’esta manera, l’objectiu va encaminat al fet que l’alumnat empatitze i es pose en el lloc de la persona emprenedora, adquirisca una perspectiva integral de tot el procés dut a terme i aprenga tant dels encerts com dels errors.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CD, CPSAA i CE.

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Comprendre la importància de l’activitat empresarial i l’emprenedoria dins de l’economia actual, reconeixent el poder de transformació que exercixen en la societat i reflexionant sobre el valor, la innovació i la digitalització.
1.2 Analitzar el paper de l’I+D+i en el desenrotllament social i empresarial, i identificar noves tendències i tecnologies que tenen un alt impacte en l’economia.

Competència específica 2.
2.1 Valorar la capacitat d’adaptació àgil, responsable i sostenible de les empreses als canvis de l’entorn i a les exigències del mercat investigant l’entorn econòmic i social i la seua influència en l’activitat empresarial.
2.2 Conéixer els diferents tipus d’empresa, els seus elements i funcions, així com les formes jurídiques que adopten, i relacionar amb cada una d’estes les responsabilitats legals dels seus propietaris i gestors i les exigències de capital.
2.3 Identificar i analitzar les característiques de l’entorn en el qual l’empresa du a terme la seua activitat, i explicar, a partir d’estes, les diferents estratègies i decisions adoptades i les possibles implicacions socials i mediambientals de la seua activitat.

Competència específica 3.
3.1 Proposar un model de negoci o de gestió diferenciat que permeta donar resposta a les necessitats actuals, comparant diferents models i utilitzant estratègies i ferramentes de disseny creatiu.
3.2 Analitzar les característiques organitzatives i funcionals de l’empresa, i examinar a partir d’estes les decisions de planificació, gestió i optimització d’activitats, recursos i associacions clau del model de negoci.
3.3 Analitzar i prendre decisions sobre els processos productius des de la perspectiva de l’eficiència i la productivitat, i definir el suport necessari per a fer realitat el model de negoci.
3.4 Analitzar les característiques del mercat i explicar, d’acord amb estes, la proposta de valor, canals, relacions amb clients i fonts d’ingressos del model de negoci.

Competència específica 4.
4.1 Gestionar eficaçment la informació i facilitar el procés de presa de decisions a partir de la informació obtinguda tant en l’àmbit intern com extern de l’empresa i aplicant estratègies i noves fórmules comunicatives.
4.2 Seleccionar estratègies de comunicació aplicades al món empresarial, utilitzant noves fórmules comunicatives que faciliten la gestió eficaç de la informació i la transmissió d’esta a altres.
4.3 Exposar el projecte de model de negoci dut a terme utilitzant les ferramentes necessàries que permeten despertar l’interés i captivar els altres amb la proposta de valor presentada.

Competència específica 5.
5.1 Validar la proposta de model de negoci dissenyat dins d’un context determinat; definir-lo a partir de les tendències clau del moment, la situació macroeconòmica, el mercat i la competència; comprendre tot el procés dut a terme, i aplicar tècniques d’estudi previsional i ferramentes d’anàlisi empresarial.
5.2 Determinar previsionalmente l’estructura d’ingressos i costos i calcular-ne el benefici i el llindar de rendibilitat, a partir del model de negoci plantejat.
5.3 Elaborar un pla de negoci bàsic sobre un escenari simulat concret, i justificar les decisions preses.
5.4 Analitzar i explicar la situació economicofinancera, a partir de la informació arreplegada tant en el balanç com en el compte de pèrdues i guanys, i indicar les possibles solucions als desequilibris trobats.

Sabers bàsics

A. L’empresa i el seu entorn.
− L’empresari o l’empresària. Perfils. L’emprenedoria. La persona emprenedora: qualitats i perfils.
− L’empresa. Classificació. Localització i dimensió de l’empresa. Marc jurídic que regula l’activitat empresarial. Tipus, característiques i responsabilitat.
− L’entorn empresarial. Responsabilitat social corporativa. Dona i emprenedoria. Inclusió i emprenedoria.
− Macroentorn i microentorn del model de negoci.
− Contribució de la societat al desenrotllament econòmic sostenible i ètic.
− Empresa, digitalització i innovació. I+D+i. Teories de la innovació. Tipus d’innovació. Tendències emergents. Estratègies d’innovació.

B. El model de negoci i de gestió.
− Empresa i model de negoci.
− La funció comercial. Segment de clients. Avantatges competitius: La proposta de valor. Canals. Relacions amb clients. Fonts d’ingressos. Estratègies de màrqueting.
− La funció productiva. Procés productiu. Eficiència i productivitat. Activitats clau. Recursos clau. Associacions clau. Estructura de costos: classificació i càlcul de costos.
− La gestió dels recursos humans. Funcions de direcció. Estratègies. Formació i funcionament d’equips àgils. Habilitats que demana el mercat de treball. La contractació i les relacions laborals de l’empresa. Les polítiques d’igualtat i d’inclusió en les empreses.
− La funció financera. Estructura econòmica i financera. Inversió. Valoració i selecció d’inversions. Recursos financers. Anàlisi de fonts alternatives de finançament intern i extern.
− La informació en l’empresa: obligacions comptables. Composició i valoració del patrimoni. Comptes anuals i imatge fidel. Elaboració de balanç i compte de pèrdues i guanys.

C. Ferramentes per a innovar en models de negoci i de gestió.
− El llenç de model de negoci i de gestió: concepte, àrees, blocs, utilitat i patrons de models de negoci.
− El punt de vista dels clients: mapa d’empatia.
− La creativitat aplicada al disseny de model de negoci i de gestió. El procés de creativitat: divergència i convergència. Dinàmiques de generació de noves idees de models de negoci.
− La competència i els nínxols de mercat.
− Les ferramentes d’organització d’idees: pensament visual o visual thinking. Capacitat de síntesi. Ideació. Comunicació.
− El prototipatge: concepte i utilitat. Possibilitats de prototipatge: béns, servicis i aplicacions.
− Les ferramentes de presentació d’un projecte o d’una idea. Metodologia: narració d’històries o storytelling i el discurs en l’ascensor o elevator pitch. Altres metodologies.
− Els escenaris: exploració d’idees, escenaris futurs i nous models de negoci.
− Altres ferramentes per a innovar en models de negoci i de gestió.

D. Estratègia empresarial i mètodes d’anàlisi de la realitat empresarial: estudi de casos i simulació.
− L’entorn del model de negoci. Previsió: tendències clau. Macroeconomia: variables macroeconòmiques. Competència: forces competitives.
− L’avaluació prèvia de models de negoci: anàlisi DAFO, anàlisi previsional d’ingressos i costos i el llindar de rendibilitat.
− La validació del model de negoci. Lean startup. Desenrotllament de clients. Desenrotllament de producte àgil.
− La protecció de la idea, del producte i de la marca.
− La presa de decisions. Estratègies. Simulació en full de càlcul. Redacció d’un pla de negocis bàsic.
− L’anàlisi de resultats: estudi de mercat, anàlisi i interpretació de la informació comptable i anàlisi d’estats financers.

FILOSOFIA

La matèria de Filosofia, per la radical actitud cognoscitiva que representa i la varietat de temes i aspectes dels quals tracta, proporciona un espai idoni per al desenrotllament integrat de les competències clau i dels objectius d'etapa de Batxillerat. En este sentit, la indagació al voltant de problemes universals i fonamentals, com ara els referits a la naturalesa última de la realitat, la veritat, la justícia, la bellesa o la identitat i dignitat humanes, al costat de la reflexió crítica sobre les idees i pràctiques que constituïxen el nostre entorn cultural, servixen simultàniament al propòsit de promoure la maduresa personal i social de l'alumnat i al desenrotllament tant de la seua dimensió intel·lectual com d'aquells altres aspectes ètics, polítics, cívics, emocionals i estètics que configuren la seua personalitat.

Així, la matèria de Filosofia té, en primer lloc, la finalitat d'oferir un marc conceptual i metodològic per a l'anàlisi de les inquietuds essencials i existencials de l'alumnat de Batxillerat, en el qual puga abordar personalment les grans preguntes i propostes filosòfiques, i emprendre una reflexió crítica sobre el sentit i valor dels diferents sabers, activitats i experiències que configuren el seu entorn vital i formatiu. En segon lloc, l'educació filosòfica resulta imprescindible per a l'articulació d'una societat democràtica al voltant de principis, valors i pràctiques ètiques, polítiques i cíviques la legitimitat i l'eficàcia de les quals requerixen la deliberació dialògica, la convicció racional i l'autonomia de juí de ciutadans i ciutadanes. La Filosofia, finalment, suposa també una reflexió crítica sobre les emocions i els sentiments, presents en tots els àmbits, des de l'estètica fins a la teorètica, passant per l'ètica, i, sovint, oblidats en els currículums.

La matèria de Filosofia atén estos tres propòsits a través del desenrotllament conjunt d'una sèrie de competències específiques representatives; quasi totes, de les fases habituals del procés de crítica i examen de problemes i hipòtesis filosòfiques. Donat el caràcter eminentment maièutic d'este procés, estes competències han de ser, a més, implementades en el marc metodològic d'una ensenyança en bona part dialògica que prenga com a centre de referència la indagació filosòfica de l'alumnat.

La primera d'eixes competències es referix a la comprensió de la naturalesa problemàtica de la realitat i de la mateixa existència humana, així com a la reflexió imprescindible per a intentar explicar-la i orientar-la. Esta tasca requerix, al seu torn, el desenrotllament de les competències específiques referides, respectivament, al maneig crític i la producció rigorosa d'informació, a l'ús i la identificació d'arguments, i a la pràctica del diàleg com a procés cooperatiu de coneixement. La pràctica del diàleg, una acció formalment constitutiva de l'exercici filosòfic, implica, al seu torn, com una altra de les competències a desplegar, el reconeixement del caràcter plural i no dogmàtic de les idees i teories filosòfiques, així com la implementació d'este reconeixement en la doble tasca, crítica i constructiva, de contrastar-les i descobrir les seues relacions d'oposició i la complementarietat. L'activitat filosòfica ha de procurar, a més, el desenrotllament de facultats útils, tant per a la formació integral de la personalitat de l'alumnat com perquè puga afrontar amb èxit els desafiaments personals, socials i professionals que comporta un món com el nostre, en perpètua transformació i sembrat d'incerteses.

Així, l'adquisició d'una perspectiva global i interdisciplinària dels problemes, la facultat per a generar un pensament autònom, i alhora rigorós, sobre assumptes essencials, i el desenrotllament d'una posició i un compromís propi davant dels reptes del segle XXI, són elements imprescindibles per a aconseguir la plena maduresa intel·lectual, moral, cívica i emocional de l'alumnat. Finalment, l'educació de les emocions al voltant de la reflexió estètica sobre l'art i els entorns audiovisuals que configuren la cultura contemporània, contribuïx a l'assoliment d'una competència indispensable per al creixement integral de l'alumnat.

Quant als criteris d'avaluació, es formulen en relació directa a cada una de les competències específiques ja exposades, i han d'entendre's com a instruments de diagnòstic i millora en relació amb el nivell d'acompliment que s'espera de l'adquisició d'aquelles. És per això que, en connexió amb els sabers bàsics, han d'atendre tant els processos com els mateixos productes de l'aprenentatge, i requerixen, per a una adequada execució, instruments d'avaluació variats i ajustables als diferents contextos i situacions d'aprenentatge en què haja de concretar-se el desenrotllament de les competències.

Els sabers bàsics, distribuïts en tres grans blocs, estan dirigits a dotar l'alumnat d'una visió bàsica i de conjunt del ric i complex camp d'estudi que comprén la filosofia, si bé en cada cas, i atenent la idiosincràsia de l'alumnat, el context educatiu o altres criteris pedagògics, es podrà aprofundir en uns més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los a conveniència. Així, després d'un primer bloc de sabers dedicat a la naturalesa de la mateixa activitat filosòfica i la seua vinculació als problemes de la condició humana, es despleguen dos blocs més, l'un dedicat a l'anàlisi de qüestions bàsiques sobre el coneixement i la realitat, i l'altre consagrat als problemes relatius a l'ètica, la filosofia política i l'estètica. En el disseny i la distribució de blocs i sabers, s'ha buscat l'equilibri i el diàleg entre diferents plantejaments i corrents, el desenrotllament de les competències específiques ja enunciades, i l'intent de reparar aquelles situacions que, com la marginació i l'ocultació històrica de la dona, o els prejuís culturals de caràcter etnocèntric, racista o antropocèntric, han pogut llastrar fins a èpoques recents el desenrotllament de la disciplina.

Finalment, i donades l'actitud i el mode de conéixer que corresponen a la filosofia i la naturalesa, profundament arrelada en l'experiència humana, dels seus principals problemes, resulta obvi que la seua ensenyança i aprenentatge no han de consistir en una mera exposició programàtica de temes i qüestions, sinó més prompte en la generació d'una experiència real de descobriment dels interrogants filosòfics a partir de la qual es convide a l'alumnat a la investigació analítica d'estos, a l'avaluació crítica de les diverses respostes que se'ls han donat i a la construcció rigorosa dels seus propis posicionaments personals. D'això últim depén, a més, la gènesi d'una reflexió que oriente realment la vida personal, social i professional de l'alumnat. En este sentit, la programació de la matèria haurà de considerar la naturalesa dialògica, participativa, interdisciplinària, creativa i compromesa amb problemes de rellevància que posseïx en si mateixa l'activitat filosòfica, dirigint-la cap a l'assoliment de l'autonomia personal i l'exercici crític i ecosocialment responsable de la ciutadania.

Competències específiques

1.Identificar problemes i formular preguntes sobre el fonament, el valor i el sentit de la realitat i l'existència humana, a partir de l'anàlisi i la interpretació de textos i altres formes d'expressió filosòfica i cultural, per a reconéixer la radicalitat i transcendència d'eixes qüestions, així com la necessitat d'afrontar-les per a desenrotllar una vida reflexiva i conscient de si.

L'activitat filosòfica arranca de l'actitud de sorpresa davant del fet mateix de l'existència i les diverses preguntes que, una vegada posades en dubte les creences comunes, cal plantejar sobre la seua entitat, valor i sentit. Esta actitud de dubte i sorpresa, malgrat que es manifesta de forma quasi natural en l'adolescència, requerix una via formal i metodològica, un llenguatge específic i una tradició cultural que facilite a l'alumnat l'expressió i l'anàlisi de les seues inquietuds vitals i existencials. D'ací prové la conveniència que les grans preguntes sobre la realitat, la mateixa entitat i identitat humana, i les seues relacions teòriques, pràctiques i estètiques amb l'entorn, a més de revelar-se a través de la mateixa experiència problemàtica del món, siguen reconegudes i analitzades en textos i altres mitjans triats d'expressió filosòfica o més àmpliament cultural (científica, artística, religiosa…). L'objectiu primordial és que l'alumnat prenga plena consciència de la pertinència i la projecció universal, alhora incardinada històricament i culturalment, de les qüestions indicades, de la interpel·lació vital que estes suposen i de la necessitat d'afrontar-les per a l'assoliment d'una vida reflexiva, crítica i plenament conscient de si.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

2.Buscar, gestionar, interpretar, produir i transmetre correctament informació relativa a qüestions filosòfiques a partir de la utilització contrastada i segura de fonts, l'ús i l'anàlisi rigorosa d'estes, i la utilització de procediments elementals d'investigació i comunicació, per a desenrotllar una actitud indagadora, autònoma, rigorosa i creativa en l'àmbit de la reflexió filosòfica.

El coneixement de les tècniques fonamentals d'investigació en filosofia comença pel domini de criteris i procediments de busca, organització i avaluació d'informació segura i rellevant, tant en entorns digitals com en uns altres més tradicionals, i tant en l'àmbit acadèmic com en el més quotidià. D'altra banda, la investigació filosòfica a partir de fonts documentals exigix no sols el desenrotllament, entre altres, de l'hàbit lector, sinó també l'ús d'estratègies bàsiques i específiques d'anàlisi, interpretació, recensió i avaluació crítica i filosòfica d'estos documents, siguen escrits o orals, de caràcter textual o audiovisual, i siguen o no de gènere estrictament filosòfic. Així mateix, la investigació filosòfica requerix també el domini de mètodes i protocols de producció i transmissió dels coneixements obtinguts, com ara pautes per a l'elaboració i la comunicació pública de projectes que puguen plasmar-se en textos, dissertacions, presentacions, documents audiovisuals o qualsevol altre tipus de producte o creació. L'objectiu és que l'alumnat, genuïnament mogut per preguntes i problemes filosòfics, i una vegada obtinguda a través de l'argumentació i del diàleg una comprensió bàsica i informada de les principals tesis i concepcions filosòfiques, prosseguisca i complemente l'exercici dialèctic sobre estes tesis amb una proposta constructiva que, amb el format del treball d'investigació o un altre similar, contribuïsca a desenrotllar el juí propi, l'autonomia de criteri i la maduresa personal.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

3.Usar i valorar adequadament arguments i estructures argumentals, a partir d'una anàlisi tant formal com informal, per a produir i apreciar diferents tipus de discurs de manera rigorosa, i evitar maneres dogmàtiques, fal·laces i esbiaixades de sostindre opinions i hipòtesis.

El domini conscient dels procediments d'argumentació és condició necessària per a pensar i comunicar-se amb rigor i efectivitat, tant en l'àmbit del coneixement filosòfic o científic com en el de la vida quotidiana, així com per a la formació del juí propi i el desenrotllament de l'autonomia personal. L'argumentació suposa, indubtablement, un tipus de competència transversal, com ho poden ser igualment el llenguatge o el càlcul, però, atesa la seua importància per a qualsevol altra classe d'aprenentatge, la seua ensenyança ha de ser tematitzada en un espai educatiu propi. L'àmbit més apropiat per a l'aprenentatge dels procediments d'argumentació és el de la filosofia, perquè és ací on es tracten de manera substantiva, exhaustiva i problematitzada els fonaments, les condicions, les normes, els tipus, les propietats i els límits de l'argumentació, tant formal com informal, així com la seua inserció en el procés complet del coneixement, a través de l'estudi de la lògica formal, de l'argumentació en general i dels mètodes del coneixement racional. L'objectiu és que l'alumnat produïsca i reconega arguments lògicament i retòricament correctes i ben fundats, així com que detecte fal·làcies, biaixos i prejuís en diferents entorns comunicatius. És necessari també que l'alumnat s'exercite en aquelles virtuts pròpies del diàleg filosòfic i que el distingixen del simple discurs persuasiu: la investigació en comú, el compromís amb la veritat i el reconeixement respectuós de totes les idees i posicions racionalment sostenibles.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM i CC.

4.Practicar l'exercici del diàleg filosòfic de manera rigorosa, crítica, tolerant i empàtica, interioritzant les pautes ètiques i formals que requerix, mitjançant la participació en activitats grupals i a través del plantejament dialògic de les qüestions filosòfiques, per a promoure el contrast i l'intercanvi d'idees i l'exercici d'una ciutadania activa i democràtica.

El model dialògic gaudix des dels seus començaments d'una indubtable preeminència com a mètode de filosofar i com a referent essencial de l'exercici de la ciutadania democràtica. És esta, per tant, una de les competències més rellevants d'entre aquelles per les quals podem dir que la filosofia constituïx una autèntica educació cívica. El diàleg filosòfic es comprén sota una idea de dissensió com a expressió de pluralitat i requeriment de complementarietat més que com a mer conflicte, i aplega al seu voltant virtuts que en poques ocasions apareixen juntes: l'exigència de rigor racional, l'acceptació del pluralisme ideològic, i l'actitud respectuosa i empàtica cap a aquelles persones de les quals dissentim, sense que per això deixem de buscar junts una posició comuna. La pràctica del diàleg filosòfic representa, d'altra banda, un procés anàleg al de l'aprenentatge des de quasi qualsevol punt de vista pedagògic que incidisca en els aspectes motivacionals, l'aprenentatge actiu i significatiu, l'ensenyança per indagació o descobriment, el treball col·laboratiu o la formació al llarg de la vida. En general, l'activitat dialògica integra constructivament els elements de la incertesa i de la crítica, i permet descobrir, a partir d'estos, plantejaments nous i superadors, i es regix pels principis de cooperació, honestedat i generositat hermenèutica, així com per un esperit obert i inconclòs, encara que no per això menys efectiu per a la indagació filosòfica i per a l'exercici actiu i democràtic de la ciutadania.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

1. Reconéixer el caràcter plural de les concepcions, idees i arguments al voltant de cada un dels problemes fonamentals de la filosofia, mitjançant l'anàlisi crítica de diverses tesis rellevants respecte a estos, per a generar una concepció complexa i no dogmàtica d'estes qüestions i idees i una actitud oberta, tolerant, i compromesa amb la resolució racional i pacífica dels conflictes.

La tasca d'indagació filosòfica, tant històricament com actualment, i a diferència del que ocorre en altres àmbits del coneixement, es presenta radicalment oberta i disputada en totes les seues àrees. No obstant això, lluny d'interpretar este fet com un defecte o disfunció, ha de concebre's com una propietat intrínseca del pensament filosòfic, entés com a irreductiblement plural i dialèctic, així com una ocasió per a l'exercici del debat obert i constructiu sobre aquells assumptes que, per afectar el caràcter, sentit i valor últim de les idees, accions, experiències i circumstàncies humanes, no admeten una interpretació unívoca i tancada. Així, es presenta ací l'oportunitat d'exercir una forma complexa de pensament en què es revela, de manera sistemàtica, la necessitat de posar-se en el lloc del pensament de l'altre, comprenent i respectant el seu punt de vista com a fundat honestament en raons, sense per això veure's portat a acceptar les diferents formes d'injustícia i discriminació que precisament operen contra les condicions d'equitat del debat públic. És, per tant, esta competència, juntament amb l'anteriorment descrita i relativa al diàleg, la que millor i més profundament pot proporcionar a l'alumnat una educació adequada per a l'exercici de la ciutadania democràtica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL i CC.

6.Comprendre les principals idees i teories filosòfiques dels més importants pensadors i pensadores, mitjançant l'examen crític i dialèctic d'estes i dels problemes fonamentals als quals responen, per a generar una concepció rigorosa i personal del que significa la filosofia, de la seua riquesa i influència cultural i històrica i de la seua aportació al patrimoni comú.

El diàleg i la investigació al voltant de les preguntes filosòfiques han de radicar en un coneixement profund d'aquelles idees i hipòtesis que formen part ja del patrimoni cultural comú i que han de ser-ho, també, del bagatge intel·lectual de la ciutadania. Estes concepcions i idees, formulades i discutides al llarg del temps pels principals pensadors i pensadores de la història, són part insubstituïble de la nostra identitat, del substrat ideològic i argumental de les doctrines econòmiques, polítiques, científiques, estètiques o religioses vigents en la nostra cultura, així com del conjunt de principis i valors que orienten o inspiren la nostra activitat moral, social i política. Conéixer i apreciar eixes idees amb rigor i profunditat no és només condició per a l'anàlisi de problemes filosòfics o d'orde cultural o eticopolític, sinó també per al coneixement d'u mateix, en la mesura que són eixes idees les que nodrixen i orienten les accions i els pensaments que ens definixen. És també clar que la comprensió i l'ús del cabal de termes, conceptes i teories amb què la filosofia ha formulat i abordat cada un dels seus problemes no pot comprendre's si no és en el context de l'experiència genuïna d'estos, per la qual cosa cal que l'alumnat reconega, valore i reinterprete totes aquelles idees i propostes teòriques com a part d'un exercici personal i col·lectiu de verdadera investigació filosòfica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC.

7.Adquirir una perspectiva global, sistèmica i transdisciplinària en el plantejament de qüestions fonamentals i d'actualitat, analitzant i categoritzant els seus múltiples aspectes, distingint el més substancial de l'accessori i integrant informació i idees de diferents àmbits disciplinaris des de la perspectiva fonamental de la filosofia, per a tractar problemes complexos de forma crítica, creativa i transformadora.

Una de les funcions educatives de la filosofia, en el seu intent de pensar de manera sistemàtica, i atenent els seus aspectes essencials, qüestions de molt divers tipus, és la de contribuir a l'assoliment d'un enteniment integral, sistèmic, interdiciplinari i transdisciplinari, d'assumptes com els de l'especificitat i identitat humana, la naturalesa última del cosmos, les condicions i les conseqüències de la investigació científica, els nous entorns mediàtics i comunicatius i altres qüestions amb una incidència global que condiciona hui a diferents nivells la nostra vida. Així, la naturalesa complexa i global dels problemes ecosocials, dels processos econòmics i polítics o dels fenòmens associats al desenrotllament tecnològic i la digitalització de l'entorn, entre altres, poden entendre's millor a través d'una anàlisi en què s'integren dades i explicacions científiques juntament amb concepcions filosòfiques de naturalesa antropològica, ètica, política o estètica. De manera anàloga, l'ontologia i l'epistemologia filosòfiques constituïxen un marc disciplinari idoni per a plantejar assumptes relatius a la relació entre concepcions culturals diverses, a la vinculació problemàtica i enriquidora entre el local i el global, a les controvèrsies científiques, o a la connexió entre els múltiples i cada vegada més especialitzats camps del saber i l'experiència humana. En tots els casos es tracta de promoure un tipus de comprensió complexa, interdisciplinària, categorialment organitzada i filosòficament orientada, de problemes, qüestions i projectes de naturalesa global, comprensió que ha de servir a l'alumnat per a afrontar amb esperit crític i transformador els reptes del segle XXI.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

8.Analitzar problemes ètics i polítics fonamentals i d'actualitat, mitjançant l'exposició crítica i dialèctica de diferents posicions filosòficament pertinents en la interpretació i resolució d'estos, per a desenrotllar el juí propi i l'autonomia moral.

Una de les característiques distintives de la filosofia és la seua doble dimensió teorètica i pràctica, a través de la qual no sols busca comprendre els problemes relatius a l'entitat, el valor i el sentit de la realitat i l'existència humana, sinó també, i d'acord amb això, aclarir i proposar raonadament principis i criteris amb què regir accions, tant individuals com col·lectives, ajustant-les a ideals i valors que estan sempre en procés de revisió crítica. L'ètica i la filosofia política, com les dos principals disciplines pràctiques de la filosofia, exigixen, així, un aprenentatge de conceptes, marcs teòrics i tècniques de treball individual i grupal en el qual l'anàlisi de problemes pràctics fonamentals i relacionats amb el nostre present, com ara els relatius a l'assoliment de la cohesió social, la lluita contra la malaltia i la fam, la consecució d'una ciutadania global, l'efectiva implementació de la igualtat de gènere i la corresponsabilitat en les cures, els desafiaments ecosocials, o el compliment dels drets humans o la resistència davant de tota forma de violència, formen part consubstancial d'este. D'altra banda, convé tindre en compte que, a l'hora d'abordar estos problemes, l'ètica i la filosofia política, lluny de qualsevol adoctrinament dogmàtic, exigixen sotmetre a examen totes les concepcions i sistemes de valors racionalment plausibles, de manera que siga l'alumnat el que, de forma argumentada i consistent amb criteris vàlids i assumits per ell mateix, i a través de la investigació personal i en el curs de la interacció i el diàleg amb els altres, descobrisca els principis i les actituds que li són propis, reconeixent i ponderant aquells que constituïxen la moral vigent i desenrotllant de manera conscient, lliure i responsable els seus propis juís ètics i polítics, així com els valors i actituds corresponents.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CE.

9.Desenrotllar la sensibilitat i la comprensió crítica de l'art i altres manifestacions i activitats amb valor estètic mitjançant l'exercici del pensament filosòfic sobre la bellesa i la creació artística, per a contribuir a l'educació dels sentiments i al desenrotllament d'una actitud reflexiva respecte al llenguatge i sentit de les imatges.
El desenrotllament de la sensibilitat i la facultat d'apreciació estètica és part consubstancial de la formació de la personalitat humana, i resulta més enriquidor encara quan es vincula a l'exercici intel·lectual de la reflexió filosòfica. La relació entre el filosòfic i l'estètic pot donar-se, almenys, en dos sentits: quant al caràcter pròpiament estètic i emocional que podem atribuir al ple exercici de la racionalitat teòrica, i en la mesura que este mateix exercici, aplicat a l'anàlisi dels objectes i fenòmens estètics, puga coadjuvar a l'apreciació intel·lectual i emocional d'estos. En este sentit, la pràctica filosòfica pot ser ací un vehicle idoni per a promoure una relació harmoniosa entre raons i emocions, i contribuir a una autèntica educació emocional en els dos sentits abans assenyalats: ressaltant el moment estètic de la mateixa experiència filosòfica, tant en el contingut com en les seues formes d'expressió, i reflexionant expressament sobre la bellesa i les emocions superiors que l'acompanyen, tant en l'art com en altres activitats humanes. D'altra banda, l'exercici del pensament filosòfic al voltant de la bellesa i les seues mediacions estètiques proporciona un marc d'investigació i reflexió crítica sobre les funcions expressives, representatives, reflexives i transformadores de l'art, així com sobre la rellevància i la influència actual de la cultura audiovisual i de la imatge, entenent-la no sols com mitjà de transmissió d'idees, sinó també com a lloc propi del pensament i la creació cultural.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1. Reconéixer la radicalitat i la transcendència dels problemes filosòfics mitjançant el seu reconeixement, anàlisi i reformulació en textos i altres mitjans d'expressió, tant filosòfics com literaris, històrics, científics, artístics o relatius a qualsevol altre àmbit cultural.

Competència específica 2.
2.1. Demostrar un coneixement pràctic dels procediments elementals de la investigació filosòfica a través de tasques com la identificació de fonts fiables, la busca eficient i segura d'informació i la correcta organització, anàlisi, interpretació, avaluació, producció i comunicació d'esta, tant digitalment com per mitjans més tradicionals.
2.2. Desenrotllar una actitud indagadora, autònoma i activa en l'àmbit de la reflexió filosòfica mitjançant el disseny, l'elaboració i la comunicació pública de productes originals, com ara treballs d'investigació, dissertacions o comentaris de text.

Competència específica 3.
3.1. Produir i avaluar discursos argumentatius, orals i escrits, sobre qüestions i problemes filosòfics, demostrant un ús correcte de normes i pautes lògiques, retòriques i argumentatives.
3.2. Detectar i evitar modes dogmàtics, fal·laços i esbiaixats de sostindre opinions i hipòtesis, explicant la naturalesa o mecanisme d'estos biaixos i fal·làcies.
3.3. Reconéixer la importància de la cooperació, el compromís amb la veritat, el respecte a la pluralitat i el rebuig de tota actitud discriminatòria o arbitrària, aplicant estos principis a la pràctica argumentativa i al diàleg amb els altres.

Competència específica 4.
4.1. Promoure el contrast i l'intercanvi d'idees i la pràctica d'una ciutadania activa i democràtica a través de la participació en activitats grupals i l'exercici del diàleg racional, respectuós, obert, constructiu i compromés amb la busca de la veritat, sobre qüestions i problemes filosòficament rellevants.

Competència específica 5.
5.1. Generar una concepció complexa i no dogmàtica dels problemes filosòfics mitjançant l'anàlisi crítica de tesis filosòfiques distintes i oposades sobre estos.
5.2. Comprendre i exposar diferents tesis i teories filosòfiques com a moments d'un procés dinàmic i sempre obert de reflexió i diàleg, a través de l'anàlisi comparativa dels arguments, principis, metodologies i enfocaments d'estes tesis i teories.

Competència específica 6.
6.1. Prendre consciència de la riquesa i la influència del pensament filosòfic identificant i analitzant les principals idees i teories filosòfiques en textos o documents pertanyents a àmbits culturals diversos, així com posant-les en relació amb experiències, accions o esdeveniments comuns i d'actualitat.
6.2. Adquirir i demostrar un coneixement significatiu de les idees i teories filosòfiques d'alguns dels més importants pensadors i pensadores de la història, mitjançant la seua aplicació i l'anàlisi crítica en el context de la pràctica individual o col·lectiva de la indagació filosòfica.

Competència específica 7.
7.1 Afrontar qüestions i problemes complexos de caràcter fonamental i d'actualitat de forma interdisciplinària, sistemàtica i creativa, utilitzant conceptes, idees i procediments provinents de diferents camps del saber i orientant-los i articulant-los críticament des d'una perspectiva filosòfica.

Competència específica 8.
8.1. Desenrotllar el juí propi i l'autonomia moral mitjançant l'anàlisi filosòfica de problemes ètics i polítics fonamentals i d'actualitat, considerant les diferents posicions en disputa i elaborant, argumentant, exposant i sotmetent al diàleg amb els altres les tesis pròpies al respecte.

Competència específica 9.
9.1. Generar un equilibri adequat entre l'aspecte racional i l'emotiu en la consideració dels problemes filosòfics, especialment els referits a l'àmbit de l'estètica, a través de la reflexió expressa sobre l'art i altres activitats o experiències amb valor estètic i l'anàlisi del paper de les imatges i el llenguatge audiovisual en la cultura contemporània.

Sabers bàsics

A. La filosofia i l'ésser humà.
1.La reflexió filosòfica sobre la mateixa filosofia.
− Característiques i concepcions del saber filosòfic. Breu recensió històrica de la filosofia. Les divisions tradicionals de la filosofia i les àrees actuals d'investigació. Vigència i utilitat de la filosofia: la importància de filosofar sobre els reptes del segle XXI.
− La filosofia en relació amb altres camps del saber i l'activitat humana.
− Mètodes i instruments bàsics del filòsof: l'ús i l'anàlisi crítica de fonts; la comprensió i interpretació de documents filosòfics; la identificació de problemes filosòfics en altres àmbits de la cultura; el pensament i el diàleg argumentatius; la investigació i la dissertació filosòfica.
− La discriminació social, de gènere, ètnia i edat en la tradició filosòfica

2.L'ésser humà com a subjecte i objecte de l'experiència filosòfica.
− La filosofia i l'existència humana.
− El debat sobre la gènesi i la definició de la naturalesa humana: especificitat natural i condicionants historicoculturals.
− Concepcions filosòfiques de l'ésser humà.
− L'estructura psicosomàtica de la personalitat: sensibilitat, emotivitat, desitjos i volició, les facultats cognitives. Consciència i llenguatge.
− El problema de la identitat personal. Tipus i modes d'identitat. L'especulació al voltant del transhumanisme.

B. Coneixement i realitat.
1.El problema filosòfic del coneixement i la veritat.
− El coneixement: definició, possibilitat i límits. Teories de la veritat. La desinformació i el fenomen de la postveritat.
− Les teories del coneixement: formes de racionalisme, empirisme i altres teories.
− El raonament i l'argumentació. L'argumentació informal. Nocions de lògica formal. La detecció de fal·làcies i biaixos cognitius.
− El saber científic: definició, demarcació i metodologies científiques. La filosofia de la ciència: naturalesa, problemes i límits del coneixement científic.
− Altres modes de saber: el problema del saber metafísic; les creences religioses; la raó poètica; el saber comú.
− La dimensió social i política del coneixement. Coneixement, poder i interés. La tecnociència contemporània. El paper de la dona en la ciència i en els altres sabers.

2.La qüestió de la naturalesa última de la realitat.
− El problema del real. Aparença i realitat. La qüestió de les realitats virtuals.
− Unitat i pluralitat. Categories i modes de ser. Entitats físiques i objectes ideals: el problema dels universals.
− El problema ment-cos. La filosofia de la ment i el debat sobre la intel·ligència artificial.
− El problema filosòfic del temps i del canvi. El problema del determinisme. Necessitat, atzar i llibertat.
− El problema filosòfic de l'existència de Déu. Teisme, ateisme i agnosticisme.

C. Acció i creació.
1.L'acció humana: filosofia ètica i política.
− El problema ètic: com hem d'actuar. Ser i haver de ser. La deliberació moral. Problemes i conflictes morals. Els dilemes. Les condicions del juí i el diàleg ètic.
− La possibilitat d'una ètica racional. Cognitivisme i emotivisme. El debat sobre el relativisme moral. El repte d'una ètica universal de mínims.
− Les principals respostes al problema ètic: ètiques conseqüencialistes, ètiques del deure i ètiques de la virtut. La moral amoral de Nietzsche. Ètiques de la cura. Ètica mediambiental. Ètiques aplicades.
− Els drets humans: la seua gènesi, legitimitat i vigència actual. Les diferents generacions de drets humans.
− Grans qüestions ètiques del nostre temps: la desigualtat i la pobresa; la igualtat efectiva de drets entre hòmens i dones; la guerra, el terrorisme i altres formes de violència; els drets de la infància; la discriminació i el respecte a les minories; els problemes ecosocials i mediambientals; els drets dels animals. Interseccionalitat de les desigualtats i les discriminacions.
− L'home com a ésser social. Definició del polític. Legalitat i legitimitat. La qüestió filosòfica de la justícia.
− El fonament de l'organització social i del poder polític. Teories de l'origen sobrenatural versus teories contractualistes. La reflexió filosòfica sobre la democràcia.
− El diàleg sobre els principis polítics fonamentals: igualtat i llibertat; individu i Estat; treball, propietat i distribució de la riquesa. El debat polític contemporani: liberalisme, utilitarisme i comunitarisme.
− Ideals, utopies i distopies. Els moviments socials i polítics. El feminisme i la perspectiva de gènere en la filosofia.

2.La reflexió filosòfica sobre la creació artística.
− Definició, àmbits i problemes de l'estètica: art, bellesa i gust. La relació de l'estètica amb altres àmbits de la cultura. Ètica i estètica. El paper polític de l'art.
− Teories clàssiques i modernes sobre la bellesa i l'art. Teories i problemes estètics contemporanis. La reflexió sobre la imatge i la cultura audiovisual.

FÍSICA
La física, com a disciplina que estudia la naturalesa, s’encarrega d’entendre i descriure l’univers, des dels fenòmens que es produïxen en el microcosmos fins aquells que es donen en el macrocosmos. La matèria, l’energia i les interaccions es comporten de manera distinta en les diferents situacions, la qual cosa fa que els models, els principis i les lleis de la física que l’alumnat ha d’aplicar per a explicar la naturalesa hagen d’ajustar-se a l’escala de treball i al fet que les respostes que trobe seran sempre aproximades i estaran condicionades pel context. Resulta adequat que els alumnes i les alumnes perceben la física com una ciència que evoluciona, i reconeguen també que els coneixements que implica la relacionen íntimament amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, la qual cosa la convertix en una ciència indispensable per a la formació individual de cada estudiant de la modalitat de Ciències i Tecnologia, perquè li permet formar part activa d’una ciència en construcció a partir de l’anàlisi de la seua evolució històrica i de les destreses que adquirix per a observar, explicar i demostrar els fenòmens naturals.

D’altra banda, amb l’ensenyança d’esta matèria es pretén desmitificar que la física siga una ciència complexa i es mostra que molts dels fenòmens que ocorren en el dia a dia poden comprendre’s i explicar-se a través de models i lleis físiques accessibles. Aconseguir que resulte interessant l’estudi d’estos fenòmens contribuïx a formar una ciutadania crítica i amb una base científica adequada. La física està present en els avanços tecnològics que faciliten un millor desenrotllament econòmic de la societat, que actualment prioritza la sostenibilitat i busca solucions als greus problemes ambientals. La contínua innovació impulsa este desenrotllament tecnològic i l’alumnat, que pot formar part d’esta comunitat científica, ha de tindre les competències per a contribuir a este, i els coneixements, les destreses i les actituds que porten associats. Fomentar en l’estudiant la curiositat pel funcionament i coneixement de la naturalesa és el punt de partida per a aconseguir uns assoliments que contribuiran de manera positiva en la societat.

El disseny de la matèria partix de les competències específiques, el desenrotllament de les quals permet a l’alumnat adquirir coneixements, destreses i actituds científics avançats. Estes competències no es referixen exclusivament a elements de la física, sinó que també fan referència a elements transversals que tenen un paper important en la completa formació dels alumnes i les alumnes. En este procés no ha d’oblidar-se el caràcter experimental d’esta ciència, per la qual cosa es proposa la utilització de metodologies i ferramentes experimentals, entre estes, la formulació matemàtica de les lleis i principis, els instruments de laboratori i les ferramentes tecnològiques que poden facilitar la comprensió dels conceptes i fenòmens. D’altra banda, estes competències també pretenen fomentar el treball en equip i els valors socials i cívics per a aconseguir persones compromeses que utilitzen la ciència per a la formació permanent al llarg de la vida, el desenrotllament mediambiental, el bé comunitari i el progrés de la societat.

Els coneixements, les destreses i les actituds bàsiques que ha adquirit l’alumnat en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria i en el primer curs de Batxillerat han creat en ell una estructura competencial sobre la qual consolidar i construir els sabers científics que aporta la física en este curs. Els diferents blocs de sabers bàsics de la matèria de Física de Batxillerat van enfocats a relacionar i completar els de les ensenyances d’etapes anteriors, de manera que l’alumnat puga adquirir una percepció global de les diferents línies de treball en física i de les seues molt diverses aplicacions. Encara que apareguen presentats d’esta manera, en realitat, l’ordenació dels blocs no respon a una seqüència establida perquè el professorat puga treballar d’acord amb la temporització més adequada per a les necessitats del seu grup concret.

Els dos primers blocs fan referència a la teoria clàssica de camps. El primer d’estos abasta els coneixements, les destreses i les actituds referits a l’estudi del camp gravitatori. En este es presenten, amb l’ús les ferramentes matemàtiques adequades, les interaccions que es generen entre partícules màssiques i, en relació amb alguns dels coneixements de cursos anteriors, la seua mecànica, la seua energia i els principis de conservació. A continuació, el segon bloc comprén els sabers sobre electromagnetisme. Descriu els camps elèctric i magnètic, tant estàtics com variables en el temps, i les seues característiques i aplicacions tecnològiques, biosanitàries i industrials.

El següent bloc es referix a vibracions i ones, i preveu el moviment oscil·latori com a generador de pertorbacions i la seua propagació en l’espaitemps a través d’un moviment ondulatori. Finalment, presenta la conservació d’energia en les ones i la seua aplicació en exemples concrets com són les ones sonores i les ones electromagnètiques, la qual cosa obri l’estudi dels processos propis de l’òptica física i l’òptica geomètrica.
Amb l’últim bloc, es mostra el panorama general de la física del present i el futur. En este s’exposen els coneixements, les destreses i les actituds de la física quàntica i de la física de partícules. Davall dels principis fonamentals de la física relativista, este bloc inclou models que expliquen la constitució de la matèria i els processos que ocorren quan s’estudia ciència a escala microscòpica. Este bloc permetrà a l’alumnat aproximar-se a les fronteres de la física i obrirà la seua curiositat —el millor motor per al seu aprenentatge— en vore que encara queden moltes preguntes per resoldre i molts reptes que han de ser atesos des de la investigació i el desenrotllament d’esta ciència.

Per a completar l’aprenentatge competencial d’esta matèria, el currículum presenta els criteris d’avaluació. En referir-se directament a les competències específiques, estos avaluen el progrés competencial de l’alumnat de manera significativa, i pretenen una avaluació que vaja més enllà d’abocar íntegrament continguts teòrics o resultats, que justifique el saber útil sobre situacions concretes de la naturalesa, és a dir, van encaminades a l’adquisició d’estratègies i ferramentes per a la resolució de problemes com a element clau de l’aprenentatge significatiu. La integració d’aprenentatges en un context global permet, així, que el desenrotllament científic de l’alumnat contribuïsca en la seua avaluació.

Amb esta matèria es busca, en definitiva, que els alumnes i les alumnes generen curiositat per la investigació de les ciències i es formen per a satisfer les demandes socials, tecnològiques i industrials que ens oferixen el present i el futur pròxim, sense perdre la perspectiva del punt de vista mediambiental i de justícia social.

Competències específiques

1.Utilitzar les teories, els principis i les lleis que regixen els processos físics més importants, considerant la seua base experimental i el desenrotllament matemàtic en la resolució de problemes, per a reconéixer la física com una ciència rellevant implicada en el desenrotllament de la tecnologia, l’economia, la societat i la sostenibilitat ambiental.

Utilitzar els principis, les lleis i les teories de la física requerix un ampli coneixement dels seus fonaments teòrics. Comprendre i descriure, a través de l’experimentació o la utilització de desenrotllaments matemàtics, les interaccions que es produïxen entre cossos i sistemes en la naturalesa permet, al seu torn, desenrotllar el pensament científic per a construir un nou coneixement aplicat a la resolució de problemes en diferents contextos en els quals intervé la física. Això implica apreciar la física com un camp del saber amb importants implicacions en la tecnologia, l’economia, la societat i la sostenibilitat ambiental.

D’esta manera, a partir de la comprensió de les implicacions de la física en altres camps de la vida quotidiana, aconseguix formar-se una opinió fonamentada sobre les situacions que afecten cada context, la qual cosa és necessari per a desenrotllar un pensament crític i una actitud adequada per a contribuir al progrés a través del coneixement científic adquirit i aportar solucions sostenibles.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM i CD.

2.Adoptar els models, les teories i les lleis acceptats de la física com a base d’estudi dels sistemes naturals i predir la seua evolució per a inferir solucions generals als problemes quotidians relacionats amb les aplicacions pràctiques demanades per la societat en el camp tecnològic, industrial i biosanitari.

L’estudi de la física, com a ciència de la naturalesa, ha de proveir de la competència per a analitzar fenòmens que es produïxen en l’entorn natural. Per a això, és necessari adoptar els models, les teories i les lleis que formen els pilars fonamentals d’este camp de coneixement i que, al seu torn, permeten predir l’evolució dels sistemes i objectes naturals. Al mateix temps, esta adopció es produïx quan es relacionen els fenòmens observats en situacions quotidianes amb els fonaments i principis de la física.

Així, a partir de l’anàlisi de diverses situacions particulars, s’aprén a inferir solucions generals als problemes quotidians, que poden redundar en aplicacions pràctiques necessàries per a la societat i que donaran lloc a productes i beneficis a través del seu desenrotllament des del camp tecnològic, industrial o biosanitari.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA i CC.

3.Utilitzar el llenguatge de la física amb la formulació matemàtica dels seus principis, magnituds, unitats, equacions, etc., per a establir una comunicació adequada entre diferents comunitats científiques i com una ferramenta fonamental en la investigació.

El desenrotllament d’esta competència específica pretén traslladar als alumnes i les alumnes un conjunt de criteris per a l’ús de formalismes amb base científica, amb la finalitat de poder plantejar i discutir adequadament la resolució de problemes de física i les seues aplicacions en el món que els envolta. A més, es pretén que valoren la universalitat del llenguatge matemàtic i la seua formulació per a intercanviar plantejaments físics i les seues resolucions en diferents entorns i mitjans.

Integrar l’alumnat en la participació col·laborativa amb la comunitat científica requerix un codi específic, rigorós i comú que assegure la claredat dels missatges que s’intercanvien entre els seus membres. De la mateixa manera, amb esta competència específica, es pretén atendre la demanda dels avanços tecnològics tenint en compte la conservació del medi ambient.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM i CD.

4.Utilitzar de manera autònoma, eficient, crítica i responsable recursos en diferents formats, plataformes digitals d’informació i de comunicació en el treball individual i col·lectiu per al foment de la creativitat mitjançant la producció i l’intercanvi de materials científics i divulgatius que faciliten acostar la física a la societat com un camp de coneixements accessible.

Entre les destreses que han d’adquirir-se en els nous contextos d’ensenyança i aprenentatge actuals, es troba la d’utilitzar plataformes i entorns virtuals d’aprenentatge. Estes plataformes servixen de repositori de recursos i materials de diversos tipus i en distint format, i són útils per a l’aprenentatge de la física, així com mitjans per a l’aprenentatge individual i social. És necessari, per tant, utilitzar estos recursos de manera autònoma i eficient per a facilitar l’aprenentatge autoregulat i, al mateix temps, ser responsable en les interaccions amb altres estudiants i amb el professorat.

Al mateix temps, la producció i l’intercanvi de materials científics i divulgatius permeten acostar la física de manera creativa a la societat, i presentar-la com un camp de coneixements accessible.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD i CPSAA.

5.Aplicar tècniques de treball i indagació pròpies de la física, així com l’experimentació, el raonament logicomatemàtic i la cooperació, en la resolució de problemes i la interpretació de situacions relacionades, per a donar valor al paper de la física en una societat basada en valors ètics i sostenibles.

Les ciències de la naturalesa tenen un caràcter experimental intrínsec. Un dels principals objectius de qualsevol d’estes disciplines científiques és l’explicació dels fenòmens naturals, la qual cosa permet formular teories i lleis per a la seua aplicació en diferents sistemes. El cas de la física no és diferent, i és rellevant traslladar als alumnes i les alumnes la curiositat pels fenòmens que ocorren en el seu entorn i en diferents escales. Hi ha processos físics quotidians que són reproduïbles fàcilment i poden ser explicats i descrits amb base en els principis i les lleis de la física. També hi ha processos que, encara que no siguen reproduïbles, estan presents en l’entorn natural de manera generalitzada i, gràcies als laboratoris virtuals, es poden simular per a aproximar-se més fàcilment al seu estudi.

El treball experimental constituïx un conjunt d’etapes que fomenten la col·laboració i l’intercanvi d’informació, els dos molt necessaris en els camps d’investigació actuals. Per a això, s’ha de fomentar en el seu desenrotllament l’experimentació i estimació dels errors, la utilització de diferents fonts documentals en diversos idiomes i l’ús de recursos tecnològics. Finalment, s’ha de plasmar la informació en informes que arrepleguen tot este procés, la qual cosa permetria als estudiants formar, en un futur, part de la comunitat científica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC i CE.

6.Reconéixer i analitzar el caràcter multidisciplinari de la física, considerant el seu rellevant recorregut històric i les seues contribucions a l’avanç del coneixement científic com un procés en contínua evolució i innovació, per a establir unes bases de coneixement i relació amb altres disciplines científiques.

La física constituïx una ciència profundament implicada en diferents àmbits de les nostres vides quotidianes i que, per tant, forma part clau del desenrotllament científic, tecnològic i industrial. L’adequada aplicació dels seus principis i lleis permet la resolució de diversos problemes basats en els mateixos coneixements, i l’aplicació de plantejaments similars als estudiats en diferents situacions mostra la universalitat d’esta ciència.

Els coneixements i les aplicacions de la física formen, juntament amb els d’altres ciències com les matemàtiques o la tecnologia, un sistema simbiòtic les aportacions del qual es beneficien mútuament. La necessitat de formalitzar experiments per a verificar els estudis implica un incentiu en el desenrotllament tecnològic i viceversa, el progrés de la tecnologia il·lumina nous descobriments que requerixen una explicació a través de les ciències bàsiques com la física. La col·laboració entre diferents comunitats científiques expertes en diferents disciplines és imprescindible en tot este desenrotllament.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA i CE.

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Reconéixer la rellevància de la física en el desenrotllament de la ciència, la tecnologia, l’economia, la societat i la sostenibilitat ambiental, emprant adequadament els fonaments científics relatius a eixos àmbits.
1.2 Resoldre problemes de manera experimental i analítica utilitzant principis, lleis i teories de la física.

Competència específica 2.
2.1 Analitzar i comprendre l’evolució dels sistemes naturals amb l’ús de models, lleis i teories de la física.
2.2 Inferir solucions a problemes generals a partir de l’anàlisi de situacions particulars i les variables de què depenen.
2.3 Conéixer aplicacions pràctiques i productes útils per a la societat en el camp tecnològic, industrial i biosanitari, analitzant-los sobre la base dels models, les lleis i les teories de la física.

Competència específica 3.
3.1 Aplicar els principis, les lleis i teories científiques en l’anàlisi crítica de processos físics de l’entorn, com els observats i els publicats en diferents mitjans de comunicació, i analitzar, comprendre i explicar les causes que els produïxen.
3.2 Utilitzar de manera rigorosa les unitats de les variables físiques en diferents sistemes d’unitats, emprant correctament la seua notació i les seues equivalències, així com l’elaboració i interpretació adequada de gràfiques que relacionen variables físiques i possibiliten una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica.
3.3 Expressar de forma adequada els resultats, i argumentar les solucions obtingudes en la resolució dels exercicis i problemes que es plantegen, a través de situacions reals o ideals.

Competència específica 4.
4.1 Consultar, elaborar i intercanviar materials científics i divulgatius en diferents formats amb altres membres de l’entorn d’aprenentatge utilitzant de manera autònoma i eficient plataformes digitals.
4.2 Usar de manera crítica, ètica i responsable mitjans de comunicació digitals i tradicionals com a mode d’enriquir l’aprenentatge i el treball individual i col·lectiu.

Competència específica 5.
5.1 Obtindre relacions entre variables físiques mesurant i tractant les dades experimentals, determinant els errors i utilitzant sistemes de representació gràfica.
5.2 Reproduir en laboratoris, reals o virtuals, determinats processos físics i modificar les variables que els condicionen, considerant els principis, les lleis o les teories implicats, i generar el corresponent informe amb format adequat i incloent argumentacions, conclusions, taules de dades, gràfiques i referències bibliogràfiques.
5.3 Valorar la física i debatre de manera fonamentada sobre els seus avanços i la implicació en la societat, des del punt de vista de l’ètica i de la sostenibilitat.

Competència específica 6.
6.1 Identificar els principals avanços científics relacionats amb la física que han contribuït a la formulació de les lleis i teories acceptades actualment en el conjunt de les disciplines científiques, com les fases per a l’enteniment de les metodologies de la ciència, la seua evolució constant i la seua universalitat.
6.2 Reconéixer el caràcter multidisciplinari de la ciència i les contribucions d’unes disciplines a unes altres, i establir relacions entre la física i la química, la biologia, la geologia o les matemàtiques.

Sabers bàsics
A. Camp gravitatori.
− Determinació, a través del càlcul vectorial, del camp gravitatori produït per un sistema de masses. Efectes sobre les variables cinemàtiques i dinàmiques d’objectes immersos en el camp.
− Moment angular d’un objecte en un camp gravitatori: càlcul, relació amb les forces centrals i aplicació de la seua conservació en l’estudi del seu moviment.
− Energia mecànica d’un objecte sotmés a un camp gravitatori: deducció del tipus de moviment que té, càlcul del treball o els balanços energètics existents en desplaçaments entre diferents posicions, velocitats i tipus de trajectòries.
− Lleis que es verifiquen en el moviment planetari i extrapolació al moviment de satèl·lits i cossos celestes.
− Introducció a la cosmologia i l’astrofísica com a aplicació del camp gravitatori: implicació de la física en l’evolució d’objectes astronòmics, del coneixement de l’univers i la repercussió de la investigació en estos àmbits en la indústria, la tecnologia, l’economia i en la societat.

B. Camp electromagnètic.
− Camps elèctric i magnètic: tractament vectorial, determinació de les variables cinemàtiques i dinàmiques de càrregues elèctriques lliures en presència d’estos camps. Fenòmens naturals i aplicacions tecnològiques en els quals s’aprecien estos efectes.
− Intensitat del camp elèctric en distribucions de càrregues discretes i contínues: càlcul i interpretació del flux de camp elèctric.
− Energia d’una distribució de càrregues estàtiques: magnituds que es modifiquen i que romanen constants amb el desplaçament de càrregues lliures entre punts de distint potencial elèctric.
− Camps magnètics generats per fils amb corrent elèctric en diferents configuracions geomètriques: rectilinis, espires, solenoides o toroides. Interacció amb càrregues elèctriques lliures presents en el seu entorn.
− Línies de camp elèctric i magnètic produït per distribucions de càrrega senzilles, imants i fils amb corrent elèctric en diferents configuracions geomètriques. Determinació de variables cinemàtiques i dinàmiques de les càrregues en camps elèctrics i magnètics: llei de Lorentz.
− Generació de la força electromotriu: funcionament de motors, generadors i transformadors a partir de sistemes en què es produïx una variació del flux magnètic.

C. Vibracions i ones.
− Moviment oscil·latori: variables cinemàtiques d’un cos oscil·lant i conservació d’energia en estos sistemes.
− Moviment ondulatori: anàlisi de gràfiques d’oscil·lació en funció de la posició i del temps, equació d’ona que el descriu i relació amb el moviment harmònic simple. Diferents tipus de moviments ondulatoris en la naturalesa.
− Fenòmens ondulatoris: situacions i contextos naturals en els quals es posen de manifest diferents fenòmens ondulatoris i aplicacions. Ones sonores i les seues qualitats. Canvis en les propietats de les ones en funció del desplaçament de l’emissor i receptor.
− Naturalesa de la llum: controvèrsies i debats històrics. La llum com a ona electromagnètica. Característiques d’estes ones: freqüència i longitud d’ona. La descomposició de colors en un prisma. Espectre electromagnètic. Espectre visible i no visible.
− Formació d’imatges en mitjans i objectes amb distint índex de refracció. Sistemes òptics: lents primes, espills plans i corbs i les seues aplicacions.

D. Física relativista, quàntica, nuclear i de partícules.
− Principis fonamentals de la relativitat especial i les seues conseqüències: contracció de la longitud, dilatació del temps, energia i massa relativistes.
− Dualitat ona-corpuscle i quantització: hipòtesi de De Broglie i efecte fotoelèctric. Concepte de quàntum d’energia: hipòtesi de Planck. Concepte de fotó. Principi d’incertesa formulat sobre la base del temps i l’energia.
− Model estàndard en la física de partícules. Classificacions de les partícules fonamentals. Les interaccions fonamentals com a processos d’intercanvi de partícules (bosons). Acceleradors de partícules.
− Nuclis atòmics i estabilitat d’isòtops. Radioactivitat natural i altres processos nuclears (fissió i fusió nuclear). Aplicacions en els camps de l’enginyeria, la tecnologia i la salut: làser, ressonàncies magnètiques i nanotecnologia.

FÍSICA I QUÍMICA

El Batxillerat és una etapa de grans reptes per a l'alumnat, no sols per la necessitat d'afrontar els canvis propis del desenrotllament maduratiu dels adolescents d'esta edat, sinó també perquè en esta etapa educativa els aprenentatges adquirixen un caràcter més profund, amb la finalitat de satisfer la demanda d'una preparació de l'alumnat suficient per a la vida i per als estudis posteriors. Les ensenyances de Física i Química en Batxillerat augmenten la formació científica que l'alumnat ha adquirit al llarg de tota l'Educació Secundària Obligatòria i contribuïxen de manera activa a fer que cada estudiant adquirisca, amb això, una base cultural científica rica i de qualitat que li permeta moure's amb soltesa en una societat que demana perfils científics i tècnics per a la investigació i per al món laboral.

La separació de les ensenyances del Batxillerat en modalitats possibilita una especialització dels aprenentatges que configura definitivament el perfil personal i professional de cada alumne i alumna. Esta matèria té com a finalitat aprofundir en les competències que s'han desenrotllat durant tota l'Educació Secundària Obligatòria i que ja formen part del bagatge cultural científic de l'alumnat, encara que el seu caràcter de matèria de modalitat li conferix també un matís de preparació per als estudis superiors d'aquells estudiants que vullguen triar una formació científica avançada en el curs següent, en el qual Física i Química es desdoblarà en dos matèries diferents, una per a cada disciplina científica.

L'enfocament STEM que es pretén atorgar a la matèria de Física i Química en tota l'Ensenyança Secundària i en el Batxillerat prepara l'alumnat de forma integrada en les ciències per a afrontar un avanç que s'orienta a la consecució dels objectius de desenrotllament sostenible. Molts alumnes exerciran probablement professions que encara no existixen en el mercat laboral actual, per la qual cosa el currículum d'esta matèria és obert i competencial, i té com a finalitat no sols contribuir a aprofundir en l'adquisició de coneixements, destreses i actituds de la ciència, sinó també encaminar l'alumnat a dissenyar el seu perfil personal i professional d'acord amb les que seran les seues preferències per al futur. Per a fer-ho, el currículum de Física i Química de 1r de Batxillerat es dissenya partint de les competències específiques de la matèria, com a eix vertebrador de la resta dels elements curriculars. Això organitza el procés d'ensenyança i aprenentatge i dota tot el currículum d'un caràcter eminentment competencial.

A partir de les competències específiques, este currículum presenta els criteris d'avaluació. Es tracta d'evitar l'avaluació exclusiva de conceptes, per la qual cosa els criteris d'avaluació es referixen a les competències específiques. Per a la consecució dels criteris d'avaluació, el currículum de Física i Química de primer de Batxillerat organitza en blocs els sabers bàsics, que són els coneixements, destreses i actituds que han de ser adquirits al llarg del curs, buscant una continuïtat i ampliació dels de l'etapa anterior, però que, a diferència d'esta, no contemplen un bloc específic de sabers comuns de les destreses científiques bàsiques, ja que estos han de ser treballats de manera transversal en tots els blocs.

El primer bloc dels sabers bàsics inclou l'estructura de la matèria i de l'enllaç químic, fonamental per a la comprensió d'estos coneixements en este curs i el següent, no sols en les matèries de Física i de Química, sinó també en altres disciplines científiques com la Biologia.

A continuació, el bloc de reaccions químiques proporciona a l'alumnat un major nombre de ferramentes per a la realització de càlculs estequiomètrics avançats i càlculs en general amb sistemes fisicoquímics importants, com les dissolucions i els gasos ideals.

Els sabers bàsics propis de Química acaben amb el bloc sobre química orgànica, que es va introduir en l'últim curs de l'Educació Secundària Obligatòria, i que es presenta en esta etapa amb més profunditat, incloent-hi les propietats generals dels compostos del carboni i la seua nomenclatura. Això prepararà els estudiants i estudiantes per a afrontar en el curs següent com és l'estructura i reactivitat d'estos, tema d'evident importància en molts àmbits de la nostra societat actual com, per exemple, la síntesi de fàrmacs i de polímers.
Els sabers de Física comencen amb el bloc de cinemàtica. Per a aconseguir un nivell de significació major en l'aprenentatge respecte a l'etapa anterior, este bloc es presenta des d'un enfocament vectorial, de manera que la càrrega matemàtica d'esta unitat vaja adequant-se als requeriments del desenrotllament maduratiu de l'alumnat. A més, comprén un major nombre de moviments, que els permet ampliar les perspectives d'esta branca de la mecànica.

Igual d'important és conéixer quines són les causes del moviment, per això el següent bloc presenta els coneixements, les destreses i les actituds corresponents a l'estàtica i a la dinàmica. Aprofitant l'enfocament vectorial del bloc anterior, l'alumnat aplica esta ferramenta per a descriure els efectes de les forces sobre partícules i sobre sòlids rígids pel que fa al moment que produïx una força, i deduir quines són les causes en cada cas. El fet de centrar este bloc en la descripció analítica de les forces i els seus exemples, i no en el cas particular de les forces centrals, que s'inclouen en Física de 2n de Batxillerat, permet una millor comprensió per a establir les bases del coneixement significatiu.

Finalment, el bloc d'energia presenta els sabers com a continuïtat dels que es van estudiar en l'etapa anterior, aprofundint més en el treball, la potència i l'energia mecànica i la seua conservació; així com en els aspectes bàsics de termodinàmica que els permeten entendre el funcionament de sistemes termodinàmics simples i les seues aplicacions més immediates. Tot això encaminat a comprendre la importància del concepte d'energia en la nostra vida quotidiana i en relació amb altres disciplines científiques i tecnològiques.

Este currículum de Física i Química per a 1r de Batxillerat es presenta com una proposta integradora que aferma les bases de l'estudi, posant de manifest l'aprenentatge competencial, i que desperta vocacions científiques entre l'alumnat. Combinat amb una metodologia integradora STEM, s'assegura l'aprenentatge significatiu de l'alumnat, i això resulta en un major nombre d'estudiants de disciplines científiques.

Competències específiques

1.Resoldre problemes i situacions relacionats amb la física i la química, aplicant les lleis i teories científiques adequades, per a comprendre i explicar els fenòmens naturals i evidenciar el paper d'estes ciències en la millora del benestar comú i en la realitat quotidiana.

Aplicar els coneixements científics adequats per a l'explicació dels fenòmens naturals requerix la construcció d'un raonament científic que permeta la formació de pensaments d'orde superior necessaris per a la construcció de significats, la qual cosa, al seu torn, redunda en una millor comprensió d'estes lleis i teories científiques en un procés de retroalimentació. Entendre d'esta manera els fenòmens fisicoquímics implica comprendre les interaccions que es produïxen entre cossos i sistemes en la naturalesa, analitzar-les a la llum de les lleis i teories fisicoquímiques, interpretar els fenòmens que s'originen i utilitzar ferramentes científiques per a la presa i registre de dades i la seua anàlisi crítica per a la construcció de nou coneixement científic.
El desenrotllament d'esta competència requerix el coneixement de les formes i procediments estàndard que s'utilitzen en la investigació científica del món natural, i permet a l'alumnat, al seu torn, forjar una opinió informada en els aspectes que afecten la seua realitat pròxima per a actuar amb sentit crític en la seua millora a través del coneixement científic adquirit. Així, el desenrotllament d'esta competència específica permet detectar els problemes de l'entorn quotidià i de la realitat socioambiental global, i abordar-los des de la perspectiva de la física i de la química, buscant solucions sostenibles que repercutisquen en el benestar social comú.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM i CPSAA.

2.Raonar amb solvència, usant el pensament científic i les destreses relacionades amb el treball de la ciència, per a aplicar-los a l'observació de la naturalesa i l'entorn, a la formulació de preguntes i hipòtesis, i a la validació d'estes a través de l'experimentació, la indagació i la busca d'evidències.

L'alumnat ha de desenrotllar habilitats per a observar des d'una òptica científica els fenòmens naturals i per a plantejar-se les seues possibles explicacions a partir dels procediments que caracteritzen el treball científic, particularment en les àrees de la física i de la química. Esta competència específica contribuïx a aconseguir l'exercici d'investigar els fenòmens naturals a través de l'experimentació, la busca d'evidències i el raonament científic, fent ús dels coneixements que l'alumnat adquirix en la seua formació. Les destreses que ha adquirit en etapes anteriors li permeten utilitzar en Batxillerat la metodologia científica amb més rigor i obtindre conclusions i respostes d'un abast més ampli i més ben elaborades.

L'alumnat competent establix contínuament relacions entre els coneixements merament acadèmics i les vivències de la seua realitat quotidiana, la qual cosa els permet trobar les relacions entre les lleis i les teories que aprenen i els fenòmens que observen en el món que els envolta. D'esta manera, les qüestions que plantegen i les hipòtesis que formulen estan elaborades d'acord amb coneixements fonamentats i posen en evidència les relacions entre les variables que estudien en termes matemàtics i les principals lleis de la física i la química. Així, les conclusions i les explicacions que es proporcionen són coherents amb les teories científiques conegudes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA i CE.

3.Manejar amb propietat i solvència el flux d'informació en els diferents registres de comunicació de la ciència com la nomenclatura de compostos químics, l'ús del llenguatge matemàtic, l'ús correcte de les unitats de mesura o la seguretat en el treball experimental, per a la producció i la interpretació d'informació en diferents formats i a partir de fonts diverses.

Per a aconseguir una completa formació científica de l'alumnat és necessari adequar el nivell d'exigència a l'hora d'avaluar les seues destreses per a la comunicació científica. Per a fer-ho, el desenrotllament d'esta competència en esta etapa educativa pretén que els i les alumnes comprenguen la informació que se'ls proporciona sobre els fenòmens fisicoquímics que ocorren en el món quotidià, independentment del format en què es faça, i produïsquen nova informació amb correcció, veracitat i fidelitat, utilitzant correctament el llenguatge matemàtic, els sistemes d'unitats, les normes de la IUPAC i la normativa de seguretat dels laboratoris científics, amb la finalitat de reconéixer el valor universal del llenguatge científic en la transmissió de coneixement.

L'ús correcte del llenguatge científic universal i la soltesa a l'hora d'interpretar i produir informació de caràcter científic permeten a cada estudiant crear relacions constructives entre la física, la química i les altres disciplines científiques i no científiques que són pròpies d'altres àrees de coneixement que s'estudien en el Batxillerat. A més, prepara els estudiants per a establir també connexions amb una comunitat científica activa, preocupada per aconseguir una millora de la societat que repercutisca en aspectes tan importants com la conservació del medi ambient i la salut individual i col·lectiva, la qual cosa dota esta competència específica d'un caràcter essencial per a este currículum.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM i CD.

4.Utilitzar de manera autònoma, crítica i eficient plataformes digitals i recursos variats, tant per al treball individual com en equip, consultant i seleccionant informació científica veraç, creant materials en diversos formats i comunicant de manera efectiva en diferents entorns d'aprenentatge, per a fomentar la creativitat, el desenrotllament personal i l'aprenentatge individual i social.

El desenrotllament de les competències científiques requerix l'accés a diversitat de fonts d'informació per a la selecció i utilització de recursos didàctics, tant tradicionals com digitals. En l'actualitat molts dels recursos necessaris per a l'ensenyança i l'aprenentatge de la física i la química poden trobar-se en diferents plataformes digitals de continguts, per la qual cosa el seu ús autònom facilita el desenrotllament de processos cognitius de nivell superior i propicia la comprensió, l'elaboració de juís, la creativitat i el desenrotllament personal. El seu ús crític i eficient implica la capacitat de seleccionar, entre els diferents recursos existents, aquells que resulten veraços i adequats per a les necessitats de formació, ajustats a les tasques que s'estan exercint i al temps disponible.

Al seu torn, és necessària l'autonomia, la responsabilitat i l'ús crític de les plataformes digitals i els seus diferents entorns d'aprenentatge com, per exemple, les ferramentes de comunicació per al treball col·laboratiu mitjançant l'intercanvi d'idees i continguts, citant les fonts i respectant els drets d'autor, a partir de documents en diferents formats, de manera que s'afavorisca l'aprenentatge social. Per a aconseguir-ho, és necessari que l'alumnat aprenga a produir materials tradicionals o digitals que oferisquen un valor no sols per a si mateixos, sinó també per a la resta de la societat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CE.

5.Treballar de manera col·laborativa en equips diversos, aplicant habilitats de coordinació, comunicació, emprenedoria i repartiment equilibrat de responsabilitats, per a predir les conseqüències dels avanços científics i la seua influència sobre la salut pròpia i comunitària i sobre el desenrotllament mediambiental sostenible.
L'aprenentatge de la física i de la química, pel que fa a mètodes de treball, lleis i teories més importants, i les relacions entre estes, la resta de les ciències i la tecnologia, la societat i el medi ambient, implica que l'alumnat desenrotlle una actitud compromesa en el treball experimental i el desplegament de projectes d'investigació en equip, adopte unes certes posicions ètiques i siga conscient dels compromisos socials que s'inferixen d'estes relacions.

A més, el procés de formació en ciències implica el treball actiu integrat amb la lectura, l'escriptura, l'expressió oral, la tecnologia i les matemàtiques. El desenrotllament de totes estes destreses de manera integral té molt més sentit si es realitza en col·laboració dins d'un grup divers que respecte les diferències de gènere, orientació, ideologia, etc., del qual formen part no sols la cooperació, sinó també la comunicació, el debat i el repartiment consensuat de responsabilitats. Les idees que es plantegen en el treball d'estos equips són validades a través de l'argumentació i és necessari l'acord comú perquè el col·lectiu les accepte, igual que succeïx en la comunitat científica, en la qual el consens és un requisit per a l'acceptació universal de les noves idees, experiments i descobriments. No s'han d'oblidar, d'altra banda, els avantatges de dur a terme el treball col·laboratiu per la interdependència positiva entre els membres de l'equip, la complementarietat, la responsabilitat compartida, l'avaluació grupal, etc., que es fomenten a través del desenrotllament d'esta competència específica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM i CPSAA.

6.Participar de manera activa en la construcció col·lectiva i evolutiva del coneixement científic, en el seu entorn quotidià i pròxim, per a convertir-se en agents actius de la difusió del pensament científic, l'aproximació escèptica a la informació científica i tecnològica i la posada en valor de la preservació del medi ambient i la salut pública, el desenrotllament econòmic i la busca d'una societat igualitària.

Finalment, esta competència específica pretén dotar l'alumnat de la destresa per a decidir amb criteris científicament fonamentats i valorar la repercussió tècnica, social, econòmica i mediambiental de les diferents aplicacions que tenen els avanços, les investigacions i els descobriments que la comunitat científica escomet en el transcurs de la història, amb la finalitat de construir ciutadans i ciutadanes competents compromesos amb el món en què viuen. El coneixement i l'explicació dels aspectes més importants per a la societat de la ciència i la tecnologia permet valorar críticament quines són les repercussions que tenen, i així l'alumnat pot tindre millors criteris a l'hora de prendre decisions sobre els usos adequats dels mitjans i productes científics i tecnològics que la societat posa a la seua disposició.

Així mateix, esta competència específica es desplega a través de la participació activa de l'alumnat en projectes que involucren la presa de decisions i l'execució d'accions científicament fonamentades en la seua vida quotidiana i entorn social. Amb això millora la consciència social de la ciència, una cosa que és necessària per a construir una societat del coneixement més avançada.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA i CE.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1. Aplicar les lleis i teories científiques en l'anàlisi de fenòmens fisicoquímics quotidians, comprenent les causes que els produïxen i explicant-les utilitzant diversitat de suports i mitjans de comunicació.
1.2. Resoldre problemes fisicoquímics plantejats a partir de situacions quotidianes, aplicant les lleis i teories científiques per a trobar i argumentar les solucions, expressant adequadament els resultats.
1.3. Identificar situacions problemàtiques en l'entorn quotidià, emprendre iniciatives i buscar solucions sostenibles des de la física i la química, analitzant críticament l'impacte produït en la societat i el medi ambient.

Competència específica 2.
2.1. Formular i verificar hipòtesi com a respostes a diferents problemes i observacions, manejant amb soltesa el treball experimental, la indagació, la busca d'evidències i el raonament logicomatemàtic.
2.2. Utilitzar diferents mètodes per a trobar la resposta a una sola qüestió o observació, acarant els resultats obtinguts i assegurant-se així de la seua coherència i fiabilitat.
2.3. Integrar les lleis i teories científiques conegudes en el desplegament del procediment de la validació de les hipòtesis formulades, aplicant relacions qualitatives i quantitatives entre les diferents variables, de manera que el procés siga més fiable i coherent amb el coneixement científic adquirit.

Competència específica 3.
3.1. Utilitzar i relacionar de manera rigorosa diferents sistemes d'unitats, emprant correctament la seua notació i les seues equivalències, per a fer possible una comunicació efectiva amb tota la comunitat científica.
3.2. Nomenar i formular correctament substàncies simples, ions i compostos químics inorgànics i orgànics, utilitzant les normes de la IUPAC, com a part d'un llenguatge integrador i universal per a tota la comunitat científica.
3.3. Emprar diferents formats per a interpretar i expressar informació relativa a un procés fisicoquímic concret, relacionant entre si la informació que conté cada un i extraient-ne la més rellevant durant la resolució d'un problema.
3.4. Posar en pràctica els coneixements adquirits en l'experimentació científica en laboratori o camp, incloent-hi el coneixement dels seus materials i la seua normativa bàsica d'ús, així com de les normes de seguretat pròpies d'estos espais, i comprenent la importància que té en el progrés científic i emprenedor que l'experimentació siga segura, sense comprometre la integritat física pròpia ni col·lectiva.

Competència específica 4.
4.1. Interactuar amb altres membres de la comunitat educativa a través de diferents entorns d'aprenentatge, reals i virtuals, utilitzant de manera autònoma i eficient recursos variats, tradicionals i digitals, amb rigor i respecte, i analitzant críticament les aportacions de tot el món.
4.2. Treballar de manera autònoma i versàtil, individualment i en equip, en la consulta d'informació i la creació de continguts, utilitzant amb criteri les fonts i ferramentes més fiables, i rebutjant les menys adequades, per a millorar així l'aprenentatge propi i col·lectiu.

Competència específica 5.
5.1. Participar de manera activa en la construcció del coneixement científic, evidenciant la presència de la interacció, la cooperació i l'avaluació entre iguals, millorant el qüestionament, la reflexió i el debat a l'hora d'aconseguir el consens en la resolució d'un problema o situació d'aprenentatge.
5.2. Construir i produir coneixements a través del treball col·lectiu, a més d'explorar alternatives per a superar l'assimilació de coneixements ja elaborats, trobant moments per a l'anàlisi, la discussió i la síntesi, per a obtindre com a resultat l'elaboració de productes representats en informes, pòsters, presentacions, articles, etc.
5.3. Debatre, de manera informada i argumentada, sobre les diferents qüestions mediambientals, socials i ètiques relacionades amb el desenrotllament de les ciències, per a aconseguir un consens sobre les conseqüències d'estos avanços i proposar solucions creatives en comú a les qüestions plantejades.

Competència específica 6.
6.1. Identificar i argumentar científicament les repercussions de les accions que l'alumne o alumna emprén en la seua vida quotidiana, analitzant com poden millorar-les com a manera de participar activament en la construcció d'una societat millor.
6.2. Detectar les necessitats de la societat sobre les quals aplicar els coneixements científics adequats que ajuden a millorar-la, incidint especialment en aspectes importants com la resolució dels grans reptes ambientals, el desenrotllament sostenible i la promoció de la salut.

Sabers bàsics

A. Enllaç químic i estructura de la matèria.
− Desenrotllament de la taula periòdica: contribucions històriques a la seua elaboració actual i importància com a instrument predictiu de les propietats dels elements. Models de Lavoisier, Mendeleiev i Meyer. Substàncies simples i compostos.
− Estructura electrònica dels àtoms després de l'anàlisi de la seua interacció amb la radiació electromagnètica: explicació de la posició d'un element en la taula periòdica i de la similitud en les propietats dels elements químics de cada grup. Nombre atòmic i nombre màssic. Pes atòmic. Isòtops. Propietats periòdiques: Radi atòmic i energia de ionització. Models atòmics de Dalton, Thomson, Rutherford i Böhr.
− Teories sobre l'estabilitat dels àtoms i ions: predicció de la formació d'enllaços entre els elements, representació d'estos i deducció de quins són les propietats de les substàncies químiques. Comprovació a través de l'observació i l'experimentació.
− Nomenclatura de substàncies simples, ions i compostos químics inorgànics: composició i aplicacions en la vida quotidiana.

B. Reaccions químiques.
− Lleis fonamentals de la química: relacions estequiomètriques en les reaccions químiques i en la composició dels compostos. Lleis ponderals i volumètriques. Teoria cinètica dels gasos. Resolució de qüestions quantitatives relacionades amb la química en la vida quotidiana. Concepte de mol. Nombre d'Avogadro. Equació química.
− Classificació de les reaccions químiques: relacions que hi ha entre la química i aspectes importants de la societat actual com, per exemple, la conservació del medi ambient o el desenrotllament de fàrmacs i altres materials. Importància en el control de les reaccions químiques.
− Càlcul de quantitats de matèria en sistemes fisicoquímics concrets, com gasos ideals o dissolucions i les seues propietats: variables mesurables pròpies de l'estat d'estos en situacions de la vida quotidiana.
− Estequiometria de les reaccions químiques: aplicacions en els processos industrials més significatius de l'enginyeria química.

C. Química orgànica.
− Propietats físiques i químiques generals dels compostos orgànics a partir de les estructures químiques dels seus grups funcionals: generalitats en les diferents sèries homòlogues i aplicacions en el món real. Combustibles, fàrmacs i polímers.
− Regles de la IUPAC per a formular i nomenar correctament alguns compostos orgànics mono- i polifuncionals (hidrocarburs, compostos oxigenats i compostos nitrogenats).

D. Cinemàtica.
− Variables cinemàtiques segons el temps en els diferents moviments que pot tindre un objecte, amb o sense forces externes: resolució de situacions reals relacionades amb la física i l'entorn quotidià.
− Variables que influïxen en un moviment rectilini (uniforme i uniformement accelerat) i circular: magnituds i unitats emprades. Moviments quotidians que presenten estos tipus de trajectòria.
− Relació de la trajectòria d'un moviment compost amb les magnituds que el descriuen.

E. Estàtica i dinàmica.
− Predicció, a partir de la composició vectorial, del comportament estàtic o dinàmic d'una partícula i un sòlid rígid sota l'acció d'un parell de forces.
− Relació de la mecànica vectorial aplicada sobre una partícula amb el seu estat de repòs o de moviment: aplicacions estàtiques o dinàmiques de la física en altres camps, com l'enginyeria o l'esport. Lleis de Newton. Llei de la gravitació universal.
− Interpretació de les lleis de la dinàmica en termes de magnituds com el moment lineal i l'impuls mecànic: aplicacions en el món real.

F. Energia.
− Conceptes d'energia, treball i potència: elaboració d'hipòtesi sobre el consum energètic de sistemes mecànics o elèctrics de l'entorn quotidià i el seu rendiment.
− Energia potencial i energia cinètica d'un sistema senzill: aplicació a la conservació de l'energia mecànica en sistemes conservatius i no conservatius, i a l'estudi de les causes que produïxen el moviment dels objectes en el món real.
− Variables termodinàmiques d'un sistema segons les condicions: determinació de les variacions de temperatura que experimenta i les transferències d'energia que es produïxen amb el seu entorn.

FONAMENTS ARTÍSTICS

La complexitat de l'art radica en la seua pròpia concepció, que ha donat lloc al fet que tant la seua definició com la seua funció hagen anat canviant al llarg de la història i presenten diferències depenent de la cultura i el context geogràfic des dels quals es consideren. En conseqüència, l'aproximació a l'art resulta complexa i dinàmica, i en esta relativitat residixen tant la dificultat del seu estudi com l'atractiu i la riquesa de la seua percepció i apreciació. Els diferents enfocaments i punts de vista en este sentit apunten cap a processos metodològics i de coneixement que, lluny de ser subjectius, són perfectament objectivables i susceptibles de ser estudiats i aplicats.

A través de la matèria de Fonaments Artístics, l'alumnat analitza diferents obres de diverses disciplines artístiques, amb formes i tècniques variades, identificant-les, situant-les cronològicament i espacialment, i vinculant eixe procés amb la idea de creació artística. La visió de la història de l'art entesa des dels seus aspectes bàsics permet a l'alumnat construir un discurs argumentat i, en un estadi posterior, interpretar les creacions artístiques, de manera que amplia els recursos propis i enriquix el seu repertori. Tot això, a més, afavorix que l'alumnat adquirisca una consciència sensible cap al patrimoni cultural i artístic. Menció a banda mereix el descobriment i la visibilització d'obres i artistes que, per diversos motius, han sigut exclosos del relat de la història de l'art tradicional. En este sentit, és indispensable abordar l'anàlisi dels diferents contextos històrics, socials i geogràfics de creació des d'una perspectiva de gènere que permeta que l'alumnat entenga quin ha sigut i quin és el paper de la dona en l'art. Així mateix, fer l'estudi de les diferents obres també des d'una perspectiva intercultural ajudarà al fet que alumnes i alumnes puguen desenrotllar una actitud respectuosa amb la diversitat i compromesa amb la igualtat i la cohesió social.

L'anàlisi comparada entre obres de diferents èpoques i cultures permet dur a terme connexions significatives entre moviments, cosa que oferix l'oportunitat d'enriquir la interpretació de les produccions artístiques, i afavorir així una visió menys compartimentada de l'art. Esta percepció diacrònica i intercultural del patrimoni artístic contribuïx al fet que l'alumnat puga opinar de manera argumentada, oberta i plural sobre les creacions artístiques de qualsevol cultura, època i estil.

D'una altra banda, els aprenentatges derivats de l'anàlisi i l'apreciació estètica de les diferents obres van lligats a la comprensió dels processos de creació i producció artística. D'esta manera, l'alumnat pot posar en pràctica estos aprenentatges en els projectes artístics que duga a terme a partir d'altres matèries d'esta modalitat, a més d'establir les bases que li permetran afrontar una formació artística superior o participar en projectes professionals vinculats a l'art.

La matèria de Fonaments Artístics està estructurada al voltant de tres eixos: d'una banda, l'anàlisi de produccions artístiques al llarg de la història i la identificació dels seus elements constituents i les claus dels seus llenguatges; tot això, associat a l'època o corrent estètic en què les obres han sigut creades. D'una altra, el coneixement de les metodologies, les ferramentes i els procediments de busca, registre, anàlisi, estudi i presentació d'informació, privilegiant l'ús de recursos digitals. Finalment, l'adquisició d'una consciència sensible i de respecte cap al patrimoni artístic i la cultura visual.

Les competències específiques de la matèria, en coherència amb estos eixos, s'han desenrotllat a partir de les competències clau i els objectius establits per a l'etapa de Batxillerat, especialment, dels descriptors de la competència en consciència i expressió culturals; a això s'afigen aspectes relacionats amb la comunicació verbal, la digitalització, la convivència democràtica, la sostenibilitat mediambiental, la interculturalitat o la creativitat. Les competències específiques combinen els aspectes relacionats amb l'evolució del concepte d'art i les seues funcions al llarg de la història amb les estratègies i mètodes d'anàlisis de les diferents obres i els seus contextos. Tot això, a més de l'estudi de les creacions artístiques i la seua comparació amb altres obres de diferents èpoques i cultures, permet a l'alumnat no sols enriquir el seu repertori, sinó també adquirir els coneixements, destreses i actituds necessaris per a desenrotllar una interpretació pròpia de l'art, i augmentar d'eixa manera la seua sensibilitat i el seu sentit crític. Així mateix, li permetran aprendre a elaborar projectes artístics propis, siguen individuals o col·lectius, de manera que puga donar forma a les seues idees i aprenga a afrontar nous reptes artístics.

Els criteris d'avaluació, que es desprenen directament d'estes competències específiques, estan dissenyats per a comprovar el seu grau de consecució per part de l'alumnat.

Els sabers bàsics de la matèria s'articulen entorn de sis blocs. El primer bloc, «Els fonaments de l'art», introduïx el concepte d'art, així com les diferents ferramentes que s'utilitzen per a analitzar-lo. El segon, «Visió, realitat i representació», inclou les diferents formes de representació de la realitat a través de diferents moviments artístics, des de l'art primitiu fins a l'abstracció. El tercer bloc, «L'art clàssic i les seues projeccions», recull la tradició grecoromana, incorporant diferents obres pictòriques, escultòriques i arquitectòniques. El quart bloc, «Art i expressió», s'acosta a alguns moviments artístics que destaquen pel seu vessant expressiu. «Naturalesa, societat i comunicació en l'art» recull, d'una banda, les influències de la naturalesa en l'art i, per una altra, la importància de l'art en la societat i en la comunicació. Finalment, el bloc de «Metodologies i estratègies» engloba les metodologies d'estudi i anàlisi de l'art des de diferents perspectives, així com els sabers relacionats amb el treball en equip i les fases dels projectes artístics.

Per a l'adquisició de les competències específiques de la matèria, és convenient dissenyar situacions d'aprenentatge que permeten a l'alumnat adquirir i aplicar les habilitats d'anàlisi, innovació, treball en equip i interpretació de les diferents produccions artístiques. En el desenrotllament d'estes situacions, els coneixements, destreses i actituds han de treballar-se de manera conjunta i progressiva, i incrementar-ne el grau de complexitat. Mitjançant les situacions d'aprenentatge, l'alumnat tindrà accés a una visió més dinàmica tant de les aplicacions directes dels aprenentatges adquirits en el món laboral i professional com de la transferència d'eixes experiències a altres disciplines o camps de saber.

Competències específiques

1.Comprendre els canvis en la concepció de l'art, analitzant les semblances i les diferències entre diferents períodes històrics o contextos culturals, per a explicar l'enriquiment que suposa la diversitat.
La definició del concepte d'art continua obrint debats hui dia. El seu significat és un element viu, canviant, que ha anat modificant-se al llarg de la història de la humanitat. No es tracta solament de canvis associats a la cronologia dels esdeveniments, sinó que es relacionen amb la diversitat de les cultures que produïxen art. L'aparició de l'art informal, el qüestionament dadaista o la irrupció de la fotografia, per exemple, van provocar fortes commocions en este concepte; per este motiu constituïxen fites amb les quals l'alumnat ha de familiaritzar-se.

L'apreciació i el coneixement d'eixos canvis suposa un enriquiment dels recursos amb els quals l'alumnat durà a terme l'anàlisi de manifestacions artístiques de diferents estils i èpoques amb un criteri més format, comparant obres distintes, establint connexions entre elles i explicant-les de manera argumentada. Tot això farà possible que l'alumnat puga explicar l'enriquiment que suposa la diversitat artística a través de produccions orals, escrites o multimodals, acostant-se a esta sense prejuís i ampliant així el seu propi repertori cultural.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

2.Reflexionar sobre les funcions de l'art al llarg de la història, analitzant-ne l'evolució del paper en cada període, per a apreciar-ne les singularitats i posar en valor el patrimoni cultural i artístic de qualsevol època.
Quan s'aprofundix en el significat de l'art, sorgix irremeiablement el qüestionament de la seua utilitat. De la mateixa manera que ha anat canviant el concepte, també ho ha fet la funció de l'art al llarg de la història. Les funcions màgica, religiosa, pedagògica, commemorativa o estètica conformen, entre altres, algunes de les múltiples comeses que les produccions artístiques han exercit des dels orígens de la humanitat. Al seu torn, les diferents societats i cultures han atorgat usos diferents a productes artístics ja existents, de vegades molt allunyats dels que van tindre en el moment en què es van crear. Este joc dinàmic d'atribució de funcionalitats de l'activitat artística ha de ser conegut i valorat per l'alumnat perquè, d'esta manera, concedisca al patrimoni cultural i artístic de qualsevol època la importància que té. A més, l'alumat ha de ser conscient dels condicionaments ambientals i contextuals que emmarquen qualsevol producció artística i que condicionen la seua funció per a analitzar les obres des del respecte, amb profunditat i criteri, i compartir les seues conclusions per mitjà de produccions orals, escrites o multimodals en les quals remarque les seues singularitats i descarte les mirades prejudicioses.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

1. Analitzar de manera formal, funcional i semàntica produccions artístiques de diversos períodes i estils, reconeixent-ne els elements constituents i les claus dels seus llenguatges i usant vocabulari específic, per a desenrotllar el criteri estètic i ampliar les possibilitats de gaudi de l'art.

Cada estil, tendència o moviment artístic posseïx unes claus comunes associades a un llenguatge propi que ajuden a comprendre'ls i identificar-los en el moment de la recepció de les obres. Este mètode d'aproximació, que busca la classificació de les obres d'art, consistix en una primera manera d'abordar la complexitat circumstancial i substancial de la producció artística. Amb la finalitat d'acostar-se a l'estudi dels estils, moviments o tendències en l'art, cal investigar diverses produccions artístiques i analitzar la informació obtinguda a partir de fonts analògiques i digitals, explicant tant les particularitats i els punts en comú com les diferències. L'alumnat ha de conéixer l'àmplia terminologia específica per a saber descriure amb un llenguatge precís, adequat i coherent la multiplicitat de matisos, variables i subtileses que admet l'anàlisi d'una obra d'art.
A més, ha de comprendre i aplicar amb criteri les diferents metodologies d'estudi de les formes, les funcions i els significats associats als moviments i estils artístics, ja que fonamenten l'aproximació a les obres i permeten reconéixer els diferents llenguatges utilitzats en l'art. L'objectiu és desenrotllar en l'alumnat un criteri estètic informat davant de qualsevol manifestació artística, que fusione en la seua contemplació la identificació de l'estil i el context amb la valoració de la riquesa expressiva de l'art, per a augmentar així les possibilitats de gaudir-ne la recepció.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CCEC.

4.Explicar obres artístiques realitzades en diferents mitjans i suports, identificant el context social, geogràfic i històric en el qual es van crear, així com les seues possibles influències i projeccions, per a valorar-les com a testimoniatges d'una època i una cultura i com a elements del patrimoni.
Per a poder apreciar correctament el patrimoni artístic no sols cal conéixer en profunditat les obres que el componen, sinó que també s'ha d'entendre el context en què s'ha creat. Així, per a fer un acostament rigorós a l'estil d'una obra determinada en qualsevol mitjà o suport i al moviment en què s'emmarca, cal tindre en compte els aspectes històrics, geogràfics i socials que els envolten. Això, sumat a una anàlisi tècnica i procedimental, proporcionarà les claus necessàries per a la interpretació de les diferents manifestacions artístiques i permetrà a l'alumnat valorar les obres d'una manera conscient i respectuosa. Incloure la perspectiva de gènere en el moment d'abordar l'anàlisi del context històric, social i geogràfic en el qual les obres van ser creades ajudarà, a més, l'alumnat a comprendre el paper que la dona ha exercit en l'art al llarg de la història i les diferents consideracions que s'han tingut d'ella en funció de cada època. En este sentit, no sols s'hauran d'estudiar les seues representacions, sinó també les seues aportacions com a creadores.

D'altra banda, en la diversitat del patrimoni cultural i artístic hi ha diferents tipus de relacions: des de les influències entre estils, separats o no en el temps, fins a la permanència d'uns certs elements d'un període a un altre, passant per les reaccions, rebutjos o subversions que genera un estil o corrent concret. L'estudi, coneixement i identificació dels fenòmens que condicionen les relacions entre obres o estils, abordat a partir de diverses fonts analògiques i digitals, permet a l'alumnat analitzar amb major criteri i profunditat qualsevol producció artística. D'esta manera, es generen connexions que permeten aconseguir una visió més aguda de l'obra en el seu context.

Les conclusions de l'anàlisi de les obres realitzades en diferents mitjans i suports, que donaran lloc a produccions orals, escrites o multimodals en les quals l'alumnat puga compartir els resultats de la seua investigació, permeten valorar les manifestacions artístiques com a testimoniatge cultural de la seua època i també com a part de la totalitat del patrimoni.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CCEC.
5.Comprendre el poder comunicatiu de l'art, identificant i reconeixent el reflex de les experiències vitals en diferents produccions, per a valorar l'expressió artística com a ferramenta potenciadora de la creativitat, la imaginació, l'autoestima i el creixement personal.

Els diferents llenguatges característics de la creació artística suposen una gran ferramenta per a transmetre tant idees i conceptes com sentiments i emocions. Però el significat de l'art, com en tot acte comunicatiu, és el resultat de la combinació de l'expressió de l'artista i la recepció de l'obra per part del públic. El coneixement i la pràctica d'esta doble dimensió dels llenguatges artístics permeten a l'alumnat aprofundir en les anàlisis de les produccions artístiques, i expressar i compartir el que ha experimentat davant de tota classe d'obres. Igualment, quan connecta les seues experiències vitals amb els productes artístics, l'alumnat pot considerar l'expressió artística com un mitjà per a fer créixer la creativitat, la imaginació, l'autoestima i el creixement personal.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC1 i CCEC.

6.Interpretar diverses creacions artístiques a partir de l'estudi de la seua forma, el seu significat, el seu context de creació i la seua recepció, per a desenrotllar la sensibilitat i el sentit crític i per a apreciar la diversitat de percepcions i opinions davant de les produccions artístiques.

L'estudi de la forma, el significat i el context destaquen entre els aspectes bàsics de l'anàlisi de les produccions artístiques i, a més, són també rellevants en l'anàlisi de la seua recepció. La seua identificació permet a l'alumnat avançar amb criteri cap a un nivell superior d'acostament a l'obra: la interpretació, que suposa, a partir de l'anàlisi anterior, vincular la producció artística a elements aliens a esta que poden trobar-se en diferents camps del coneixement. La interpretació requerix un exercici d'incorporació, no solament d'idees i coneixements propis, sinó també de sentiments i emocions. D'esta manera, es fa possible que l'obra resulte una cosa viva per a l'alumnat, la fa seua i la convertix en un objecte dinamitzador del diàleg i de la pluralitat d'opinions, i així afavorix la seua empatia.
La interpretació enriquix la creativitat de l'alumnat. Pel fet de valorar diferents punts de vista, este aprén a desenrotllar la sensibilitat i el sentit crític i a apreciar la diversitat de percepcions i opinions davant de les produccions artístiques. Les interpretacions pròpies de diferents obres artístiques poden ser comunicades a través de textos orals, escrits i multimodals, de manera que donen lloc a debats i a posades en comú dels diferents punts de vista.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

7.Elaborar amb creativitat projectes artístics individuals o col·lectius, investigant estils, tècniques i llenguatges multidisciplinaris i seleccionant i aplicant els més adequats, per a donar forma a les idees i objectius plantejats i per a aprendre a afrontar nous reptes artístics.

Els projectes artístics innovadors i creatius que integren diferents disciplines, considerant espacialment l'entorn digital, suposen una manera d'impulsar l'art i la cultura i donen forma a idees i objectius dins d'un context de diversitat cultural que afavorisca esta classe de reptes. La participació en estos projectes suposa la necessitat d'una organització de persones i de recursos, així com la seua planificació en diferents fases. La participació activa de l'alumnat en projectes individuals i col·lectius li permetrà aprendre a organitzar-se, a distribuir les tasques i a valorar les aportacions dels altres amb respecte i empatia. Estes tasques han de desenrotllar-se en un context d'inclusió que afavorisca l'ús de metodologies col·laboratives.
En este procés resulta clau la integració de recursos i de mitjans per al desenrotllament i difusió dels projectes. Per a això, tant l'ús de llenguatges i tècniques multidisciplinàries com la combinació i aplicació creativa d'estos han de dotar l'alumnat de les habilitats necessàries per a afrontar amb solvència altres projectes futurs.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1 Explicar de manera respectuosa l'enriquiment que suposa la diversitat en l'art, estudiant obres d'èpoques i cultures distintes a partir de la vinculació amb el seu context i analitzant el concepte d'art al qual responen.
1.2 Argumentar l'evolució de la concepció de l'art en la història, comparant amb iniciativa els seus significats en períodes i cultures diferents i analitzant les seues semblances i diferències.

Competència específica 2
2.1 Distingir les funcions de l'art al llarg de la història, analitzant-ne sense prejuís l'evolució a partir de l'estudi de diverses produccions artístiques de diferents estils i èpoques.
2.2 Explicar les singularitats de diverses manifestacions culturals i artístiques, relacionant-les amb la seua funció de manera oberta, crítica i respectuosa.

Competència específica 3
3.1 Identificar els elements constituents de manifestacions artístiques de diversos períodes i estils, reconeixent les claus dels seus llenguatges i justificant la seua relació amb l'època, artista o moviment corresponent.
3.2 Analitzar de manera formal, funcional i semàntica, amb criteri i sensibilitat, diferents manifestacions artístiques, fent ús de la terminologia específica associada als seus llenguatges.

Competència específica 4
4.1 Analitzar produccions artístiques de diversos estils i èpoques i realitzades en diferents mitjans i suports, relacionant-les amb el seu context social, geogràfic i històric de creació i explicant les possibles relacions amb obres d'altres èpoques i cultures.
4.2 Compartir les conclusions d'investigacions sobre produccions artístiques de diversos estils i èpoques i les relacions amb el seu context, usant els mitjans analògics i digitals més adequats.

Competència específica 5
5.1 Explicar les diferents possibilitats expressives de l'art i el seu poder de transmissió d'idees, conceptes, sentiments i emocions a partir d'obres d'artistes de diferents èpoques i estils, analitzant les diferents interpretacions que s'han donat d'estes.
5.2 Analitzar produccions artístiques de diversos períodes i estils, vinculant-les creativament amb experiències vitals pròpies i alienes i valorant-les com a ferramentes potenciadores de la creativitat, la imaginació, l'autoestima i el creixement personal.

Competència específica 6
6.1 Interpretar creacions artístiques de diferents períodes i estils, analitzant-ne la forma, el significat i el context de creació i incorporant les idees, coneixements, emocions i sentiments propis.
6.2 Comparar les interpretacions que s'han donat de diverses manifestacions artístiques, analitzant els diferents punts de vista i proposant una valoració personal.

Competència específica 7
7.1 Plantejar projectes artístics, individuals o col·lectius, seleccionant els estils, tècniques i llenguatges més adequats de diverses disciplines, i organitzant i distribuint les tasques de manera raonada.
7.2 Dur a terme amb creativitat projectes artístics individuals o col·lectius, materialitzant les idees i objectius plantejats, aplicant els aprenentatges adquirits, assumint els rols assignats i respectant, si és el cas, les aportacions dels altres.

Sabers bàsics

A. Els fonaments de l'art.
− Tecnologia de l'art, materials, tècniques i procediments.
− Terminologia específica de l'art i l'arquitectura.
− Aspectes històrics, geogràfics i socials de l'art.
− Teories de l'art. Definició d'art al llarg de la història i perspectiva actual.
− Perspectiva de gènere en l'art: representacions i creacions de dones.
− Art conceptual i art objecte.

B. Visió, realitat i representació.
− Introducció a l'art precolombí i l'art africà precolonial.
− Sistemes de representació espacial en la pintura. De la pintura primitiva a la ruptura cubista.
− L'impressionisme i postimpressionisme pictòric.
− El realisme: conceptes i enfocaments. L'Hiperrealisme.
− El surrealisme. Influències posteriors en l'art, el cinema i la publicitat.
− L'abstracció: orígens i evolució.

C. L'art clàssic i les seues projeccions.
− Introducció a l'arquitectura i escultura gregues. Ordes. Obres i períodes més rellevants.
− El retrat escultòric en la Roma antiga.
− Claus de l'arquitectura a través de les diferents èpoques i estils: de la romanització a la baixa Edat Mitjana.
− El ressorgiment de l'art clàssic en l'arquitectura, pintura i escultura: del trecento al cinquecento.
− La projecció clàssica en l'edat contemporània: del neoclassicisme a la pintura metafísica.

D. Art i expressió.
− L'exaltació barroca, aportacions a la pintura i escultura.
− El romanticisme i l'origen de la modernitat.
− L'expressionisme alemany. Del fauvisme a l'expressionisme figuratiu del s. XX.
− Del rebuig dadaista a l'art intermèdia de Fluxus.

E. Naturalesa, societat i comunicació en l'art.
− El modernisme. Arquitectura i arts aplicades. L'arquitectura orgànica. .
− La Bauhaus. Art i funció. Disseny i arts aplicades. L'art déco. Art i artesania.
− L'arquitectura del vidre i ferro i el moviment modern.
− Art i mitjans de comunicació: del cartell a l'art pop.
− L'art en pantalla: el videoart, art en les xarxes, art digital. La llum com a element plàstic.
− Art i ecologia. De l'art natura o land art i l'art pobre o art povera fins als nostres dies.
− L'art com a instrument de transformació de la societat. Dels individualismes artístics a l'art col·laboratiu.
Espais urbans i intervencions artístiques. Art urbà.

F. Metodologies i estratègies.
− Metodologies d'estudi de les formes, les funcions i els significats associats als moviments i estils artístics, i d'anàlisi tècnica i procedimental a l'obra d'art.
− La distribució de tasques en els projectes artístics col·lectius: criteris de selecció a partir de les habilitats requerides.
− Metodologia projectual. Fases dels projectes artístics.
− Estratègies de selecció d'estils, tècniques i llenguatges.
− Sostenibilitat i consum responsable en l'elecció dels materials de treball.
− Cura de l'entorn de treball i respecte al medi ambient.
− Anàlisi i superació d'estereotips en la cultura visual i audiovisual.

GEOGRAFIA
La geografia explora les complexes interaccions i interdependències entre les persones i el territori, contribuint al descobriment de l'espai en el qual viuen, des de la referència de l'entorn local a un context global, servint també de guia per a comprendre una realitat ecosocial en constant transformació i trobar el nostre lloc en el món, reconeixent límits i buscant oportunitats davant els reptes del segle XXI.

L'espai geogràfic és l'objecte d'estudi de la geografia, la finalitat de la qual és la comprensió i explicació holística dels processos naturals i humans que van modelant eixe territori al llarg del temps. Com a éssers amb consciència espaciotemporal, les persones precisen d'eixa interpretació de la realitat que els envolta, més enllà de la percepció personal i col·lectiva del territori i del moment i estructura social en els quals es desenrotllen les experiències vitals. En esta matèria de batxillerat, l'escala d'anàlisi geogràfica se centra en Espanya, encara que dins d'una perspectiva europea i global, necessària per a conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani.

La comprensió d'eixes realitats pròximes i globals és essencial per a la construcció de la personalitat i identitat dels alumnes i les alumnes, així com per a comprendre i respectar les identitats alienes. A més, ha de constituir la base per a exercir una ciutadania crítica des dels valors democràtics, el respecte pels drets fonamentals i l'exercici de la responsabilitat cívica a l'hora de construir una societat justa i equitativa en sintonia amb els Objectius de Desenrotllament Sostenible.

La geografia, per la seua naturalesa pràctica, permet a l'alumnat desembolicar-se en l'ús responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació gràcies a les funcionalitats de les Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG). Les TIG, a més de constituir un recurs bàsic per a desenrotllar investigacions individuals i en equip, permeten plantejar el tractament interdisciplinari del territori i, com a ferramenta de diagnòstic, presentar i comunicar eficientment conclusions i propostes de millora en l'entorn social de l'alumnat des de la seua anàlisi crítica, fomentant la seua maduresa i participació cívica. L'aplicabilitat de la matèria de Geografia la convertix en una disciplina clau de la societat del coneixement i de l'emprenedoria social.

En un context de constants i profundes transformacions a escala global i local, la matèria de Geografia ha d'aportar una visió integral del medi natural i la societat d'Espanya, tractant de despertar la curiositat innata a tota persona i aconseguir el gaudi dels coneixements geogràfics. Amb tal fi, les competències específiques es fonamenten en un aprenentatge basat en la investigació dels fenòmens naturals i humans que es desenrotllen en el territori. Estos fenòmens afecten la vida quotidiana de les societats actuals i representen, alguns d'ells, reptes clau per a afrontar el futur, igual que, a vegades, també van constituir desafiaments en el passat. Les respostes a estos reptes ecosocials des del pensament geogràfic requerixen de l'aplicació de sabers basats en el rigor científic, la mobilització d'estratègies i el compromís ètic amb la sostenibilitat i la solidaritat en la resolució de problemes.

Per tot això, l'estudi de la geografia d'Espanya ha de contribuir al desenrotllament personal i a la maduresa de l'alumnat, conformant la seua identitat i enfortint la seua empatia en assumir que vivim en una societat diversa i amb desequilibris socials i territorials que precisen d'un desenrotllament sostenible. Com a persones formades i compromeses amb l'entorn en el qual viuen, els alumnes i les alumnes han d'aplicar les competències específiques i els sabers bàsics adquirits per a emprendre accions individuals i col·lectives que materialitzen la seua capacitat de transformar-lo des de criteris ètics basats en els valors que compartim.

La matèria de Geografia contribuïx a aconseguir els objectius generals de l'etapa de Batxillerat i a l'adquisició de les competències clau, i permet el desenrotllament del pensament geogràfic de l'alumnat iniciat en l'etapa anterior amb la matèria de Geografia i Història. A més, promou el seu desenrotllament en contextos interdisciplinaris i en altres pròxims a les experiències personals, que han d'aprofitar-se per a enriquir l'entorn d'aprenentatge de l'alumnat, tant de manera individual com grupal, connectant amb els seus interessos i atenent necessitats específiques.

Els criteris d'avaluació, derivats de les competències específiques i associats als sabers bàsics proposats, fomenten la participació activa de l'alumnat en el seu propi procés d'aprenentatge, la investigació aplicada, tant individualment com en equip, l'elaboració de creacions pròpies, contextualitzades i rellevants, i la comunicació eficient en públic. Tot això des de la valoració crítica i ètica del procés d'aprenentatge i el compromís amb la transformació del seu entorn vital, el respecte als Drets Humans i el principi de sostenibilitat.
Els sabers bàsics s'estructuren en tres blocs que han de tractar-se des de les seues tres dimensions de coneixements, destreses, i actituds i valors. Les transferències entre estes tres dimensions i la imbricació dels tres blocs són primordials per a enfocar la matèria d'un mode pràctic i fomentar el tractament transversal d'estos blocs.

El bloc, «Espanya, Europa i la globalització», agrupa els sabers necessaris per a assumir l'especificitat i diversitat d'Espanya i la seua situació en els contextos mundial i europeu, i valorar la importància de la seua pertinença a la Unió Europea. El bloc, «La sostenibilitat del medi físic d'Espanya», proposa sabers que posen en valor la diversitat del relleu, del clima, de la vegetació, dels sòls i de la hidrografia d'Espanya. Finalment, el bloc «L'ordenació del territori en l'enfocament ecosocial», integra sabers sobre l'anàlisi geogràfica dels aprofitaments dels recursos naturals, tractant a les activitats econòmiques i a la població com el principal factor transformador del territori, aprofundint en les causes i conseqüències d'estos processos i comparant els desequilibris territorials resultants, introduint la perspectiva de la sostenibilitat i valorant l'impacte de les polítiques comunitàries. És essencial subratllar el tractament integrador que la geografia dona als fenòmens espacials, recordant que la síntesi és un objectiu irrenunciable del pensament geogràfic, al qual han de contribuir l'enfocament interdisciplinari i la dimensió ecosocial.

La matèria de Geografia és oberta i flexible perquè, prenent com a eix vertebrador les competències específiques i els sabers bàsics, el professorat puga adaptar les seues situacions d'aprenentatge a contextos de tota mena, convertint les possibles respostes als reptes ecosocials d'Espanya i del món en un incentiu per a l'aprenentatge actiu de l'alumnat, per al desenrotllament del pensament geogràfic i per a la valoració de la geografia com saber aplicat. En definitiva, per a promoure la capacitat transformadora de tot saber des de la responsabilitat cívica basada en l'autonomia personal i el respecte a les persones i al medi ambient en el context actual de canvis i incerteses.

Competències específiques

1.Reconéixer els reptes ecosocials actuals i futurs d'Espanya, debatent des de la perspectiva geogràfica sobre els missatges rebuts a través de canals oficials i extraoficials, formals i informals, i desenrotllant el pensament crític, per a transformar patrons de consum insostenibles i adoptar estils de vida saludables.
El reconeixement per part de l'alumnat dels problemes ecosocials als quals s'enfronta la societat espanyola suposa saber identificar-los i prendre consciència de la responsabilitat individual i col·lectiva davant desafiaments com l'emergència climàtica, el repte demogràfic o la gestió de recursos limitats. Són situacions d’ecodependència que afecten el medi natural i als grups humans i que a vegades seguixen processos a escala global. Una ciutadania informada ha de mantindre debats en els quals se sotmeten a juí crític els missatges que es reben des de mitjans oficials o informals, prevenint la difusió d'aquelles que siguen informacions falses o en les quals es detecte la manipulació interessada.

Els arguments que s'esgrimixen en qualsevol debat públic o privat haurien de construir-se des de la fonamentació científica que aporta el pensament geogràfic, rebutjant qualsevol opinió no avalada per dades fiables, accessibles i contrastats. El desenrotllament del pensament espacial crític constituïx el major actiu per a una ciutadania formada i informada que reunisca les condicions necessàries per a sospesar respostes ètiques davant els reptes actuals i futurs, anticipant-se a conseqüències no desitjades. Així mateix, l'alumnat hauria d'arribar a reflexionar amb rigor sobre la seua capacitat d'adaptació a noves situacions, i sobre la transformació de patrons de consum insostenibles i per a adoptar estils de vida saludables en benefici propi i del bé comú, i d'acord amb els Objectius de Desenrotllament Sostenible.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, STEM, CPSAA, CC i CE.

2.Comprendre la complexitat de l'espai geogràfic, mitjançant la interpretació de fonts d'informació visuals, per a apreciar la riquesa dels paisatges naturals i humanitzats i valorar la sostenibilitat com a principi de les relacions entre els ecosistemes naturals i l'acció humana.

La comprensió de l'espai geogràfic implica assumir la seua complexitat com a sistema en el qual es combinen elements abiòtics, biòtics i l'acció humana. La teoria general de sistemes aporta els conceptes necessaris per a entendre la imbricació d'eixos components i les seues relacions. Tot sistema està integrat per subsistemes que, una vegada desagregats, faciliten una anàlisi detallada de les seues característiques, la qual cosa porta a resoldre el problema de l'escala d'anàlisi. Des del local al global, esta escala permet delimitar el camp o parcel·la d'estudi.

La interpretació d'imatges ajuda a encuriosir de l'alumnat per territoris desconeguts i a redescobrir llocs familiars, generant creativament els seus propis recursos visuals, incloent-hi croquis i esbossos. Com a complement a l'observació de paisatges, que també pot ser directa sobre el terreny, la cartografia i els gràfics són valuoses fonts d'informació visual. Educar la mirada geogràfica comporta també desenrotllar l'estima pel ric patrimoni paisatgístic que atresora Espanya. La sostenibilitat ha d'incorporar-se com a criteri per a jutjar críticament la relació entre medi natural i acció antròpica i promoure l'equilibri entre els dos.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CC, CE i CCEC.

1. Analitzar la diversitat natural d'Espanya i la seua singularitat geogràfica dins d'Europa, a través de la comparació de característiques comunes i específiques del relleu, el clima, la hidrografia i la biodiversitat, per a reflexionar sobre la percepció personal de l'espai.

L'anàlisi de la diversitat natural d'Espanya adquirix sentit en examinar la gran varietat d'ecosistemes terrestres i aquàtics existents i que tenen el seu reflex en la xarxa d'espais naturals protegits. La seua singularitat a escala europea li conferix un lloc destacat dins de la Xarxa Natura 2000. Tal biodiversitat s'explica per la interacció particular en cada àrea dels factors físics que afecten la Península Ibèrica, als arxipèlags de Balears i de Canàries i a la resta de territoris.

Des del rigor que imposa el mètode comparatiu, basat en la busca d'analogies i diferències, tota anàlisi geogràfica ha de partir de dades i càlculs fiables que puguen ser contrastats a l'hora de descriure les característiques i la distribució d'unitats geomorfològiques, climàtiques, vegetals i hídriques. Tradicionalment el medi natural ha servit per a construir la percepció que cada persona té del territori i de la seua existència, condicionant vincles i sentiments de pertinença a un o diversos llocs. En una societat predominantment urbana de passat rural recent, la reflexió sobre els conflictes en els usos del territori, així com sobre la identitat individual i col·lectiva, ha de construir-se des del respecte als altres i l'acceptació d'identitats múltiples.
Esta competència específica es connecta amb las següents competències clau: STEM, CPSAA, CC i CCEC.

1. Aplicar les Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG), mètodes i tècniques propis o de ciències afins, localitzant fenòmens naturals i humans, i argumentant amb rigor els seus límits o categories, per a resoldre eficientment el problema de l'escala en qualsevol anàlisi o proposta d'actuació.

L'aplicació eficient dels mètodes propis de la geografia i de qualsevol ciència afí implica el seu ús pràctic per a observar, representar i explicar els fenòmens físics i humans que es desenrotllen en el territori. Per les seues característiques integradores i el seu potencial visual com a font d'informació i recurs creatiu, les Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG) han d'adoptar una posició preferent com a ferramenta manejada competentment per l'alumnat.

La distribució i localització de fenòmens físics i humans de tota mena i a diferents escales, així com la seua evolució en el temps, són principis bàsics de la geografia sobre els quals s'articula el pensament espacial. Les TIG han de desplegar el seu potencial per a aconseguir-lo, mitjançant l'ús de mapes interactius i recursos que faciliten arguments per a justificar l'extensió de cada fenomen. És a dir, delimitant regions, categories o tipologies, i reflexionant sobre el problema dels límits i de les àrees de transició. Davant fenòmens naturals i humans complexos i en contínua transformació, la iniciativa per a aportar solucions creatives a problemes reals des del coneixement rigorós és part essencial del compromís cívic.

Esta competència específica es connecta amb las següents competències clau: CCL, STEM, CD, CC i CE.

5.Assumir la globalització com a context que emmarca l'evolució dels sistemes econòmics i els comportaments socials recents, investigant les seues relacions de causa i efecte i creant productes propis que demostren la interconnexió i la interdependència a totes les escales, per a promoure el respecte a la dignitat humana i al medi ambient com a base d'una ciutadania global.
En entendre que el fenomen de la globalització és determinant en les complexes relacions existents entre els països i els seus sistemes econòmics, es pot posar en el seu context l'evolució recent de les activitats econòmiques a Espanya i a la Unió Europea en tots els seus sectors. Igualment, s'han produït transformacions socioculturals de gran impacte sobre la distribució espacial de la població i els comportaments demogràfics.
La investigació dels factors causants d'estes transformacions i de les seues conseqüències sobre el territori i la societat obri un ric camp d'indagació d'estes ecodependències. Les relacions d'interdependència i interconnexió poden demostrar-se de manera inductiva, especialment mitjançant l'estudi de casos o situacions-problema pròximes i rellevants per a l'alumnat. Per exemple, l'origen de béns o servicis produïts i consumits fora i dins d'Espanya, o les conseqüències de l'assimilació d'idees, comportaments i estils de vida aliens a pràctiques tradicionals. En arribar a l'anàlisi dels efectes positius i negatius de la globalització, el respecte a la dignitat humana ha de prevaldre com a valor ètic per a l'exercici d'una ciutadania global i compromesa amb el medi ambient.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

6.Explicar de manera crítica els desequilibris territorials d'Espanya i de la seua estructura sociolaboral i demogràfica, reconeixent els processos i les decisions que han contribuït a les desigualtats presents, per a reforçar la consciència de solidaritat i el compromís amb els mecanismes de cooperació i cohesió espanyols i europeus.

L'explicació crítica dels desequilibris socioeconòmics i demogràfics d'Espanya partix d'un diagnòstic rigorós del desigual repartiment dels recursos naturals i humans a escala nacional i autonòmica. Requerix entendre les disparitats en el teixit productiu per grandària relativa, grau d'especialització, capitalització o innovació, així com, conéixer el repartiment espacial de la població i la seua composició per sexe, edat i per la diferent estructura sociolaboral existent, parant atenció al repte demogràfic que suposen l'envelliment de la població, els moviments migratoris, la despoblació rural i les aglomeracions urbanes.
El reconeixement dels factors de localització de cada activitat productiva, incloent-hi les decisions polítiques i empresarials, i de les causes dels processos socioeconòmics recents i de les tendències actuals i futures, s'argumenta amb les raons objectives de l'actual desigual distribució de la riquesa, de la població i de l'accés a uns certs servicis públics i privats. La finalitat és consolidar en l'alumnat la solidaritat i la cooperació com a valors constitucionals i europeistes per a aconseguir la cohesió a través de les polítiques redistributives d'ordenació del territori i de desenrotllament regional.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC, CE i CCEC.

1. Mobilitzar coneixements previs, nous i d'altres camps del saber en abordar situacions del passat, del present o del futur, reorientant eficaçment decisions i estratègies de treball individual o en equip, per a aportar solucions innovadores a contextos en transformació i fomentar l'aprenentatge permanent.

La reflexió sobre el propi aprenentatge és clau com a objectiu metacognitiu. Aconseguir este coneixement de les possibilitats i limitacions pròpies ha de servir per a construir l'autoestima necessària amb la qual implicar-se i ser protagonista en la resolució de reptes ecosocials reals i pròxims i, per tant, per a incorporar-se a la vida activa i exercir funcions socials. La planificació és un procés fonamental que implica mobilitzar coneixements previs, nous i d'altres àmbits. També suposa posar en acció ferramentes com qüestionar-se situacions, plantejar hipòtesis, arreplegar dades, organitzar sistemàticament la informació arreplegada, tractar-la, contrastar-la amb altres evidències i extraure conclusions justificades.

Moltes d'estes estratègies han de ser negociades amb altres persones en treballar en equip mitjançant tècniques de discussió i deliberació per a revisar i generar productes consensuats. La fi d'estos sabers i l'aportació del pensament geogràfic és desenrotllar l'autoaprenentatge permanent i el compromís cívic actiu, tant a l'hora de preveure i avaluar conseqüències, com a la de prioritzar accions a problemes rellevants o plantejar respostes innovadores.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CE.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1 Qüestionar modes de vida insostenibles mitjançant l'anàlisi geogràfica de tot tipus de fonts d'informació que tracte dels reptes ecosocials presents i futurs, i des d'arguments fundats en la rellevància i necessitat de les accions per a afrontar-los.
1.2 Debatre sobre els reptes naturals i socials d'Espanya de forma compromesa i respectuosa amb opinions alienes, utilitzant estratègies orals amb suport digital de gràfics, imatges i cartografia, i manejant dades rigoroses.

Competència específica 2.
2.1 Valorar tot impacte de l'acció antròpica des del principi de sostenibilitat, reconeixent la complexitat sistèmica del medi natural i de les pròpies activitats humanes.
2.2 Extraure informació de paisatges naturals i humanitzats, analitzant fonts visuals, distingint elements geogràfics i interpretant la influència i interrelacions de factors físics i humans.

Competència específica 3.
3.1 Reflexionar sobre la percepció de l'espai geogràfic, localitzant i reconeixent en mapes regions geomorfològiques i bioclimàtiques amb característiques comunes i específiques, destacant la seua aportació a la sostenibilitat del mitjà.
3.2 Identificar la diversitat i singularitat de paisatges naturals, comparant la seua distribució, característiques i contrastos a escala autonòmica, d'Espanya i d'Europa, així com formes humanes de relació amb eixos entorns.

Competència específica 4.
4.1 Emprar l'escala apropiada per a localitzar o representar, amb suport de les TIG, qualsevol fenomen físic o humà, justificant els mètodes i dades triades, i la delimitació de regions o categories d'anàlisis, així com d'àrees de transició.
4.2 Crear productes propis individuals o en grup amb finalitats explicatius comunicant diagnòstics, proposant hipòtesis o conclusions, i aplicant les TIG.

Competència específica 5.
5.1 Valorar la dignitat humana analitzant críticament les conseqüències de les nostres accions sobre les condicions laborals i de vida, tant a Espanya com en altres països, investigant el sistema de relacions econòmiques globalitzades i els sectors econòmics, i plantejant solucions raonables.
5.2 Expressar la necessitat de preservar el medi ambient, indagant sobre els impactes dels modes de producció, distribució i consum a escala local i global, i proposant actuacions de millora.

Competència específica 6.
6.1 Justificar la necessitat dels mecanismes de compensació de les desigualtats individuals i territorials, identificant els processos passats i recents, així com les seues causes i conseqüències sociolaborals i demogràfiques.
6.2 Argumentar sobre l'origen dels desequilibris socioeconòmics d'Espanya i Europa, analitzant els factors de localització de les activitats econòmiques i de la població en una societat terciaritzada.

Competència específica 7.
7.1 Reelaborar sabers sobre fenòmens naturals i humans rellevants a diferents escales i en nous contextos, aplicant el pensament geogràfic, mobilitzant i revisant críticament coneixements previs i nous, diagnosticant problemes i oportunitats, i raonant sobre possibles previsions i solucions.

Sabers bàsics

A. Espanya, Europa i la globalització.
− Espanya: localització i situació geogràfica en el món a través de mapes de relleu, bioclimàtics i polítics. Posició relativa d'Espanya en el món segons diferents indicadors socioeconòmics. Geoposicionament i dispositius mòbils.
− Espanya en el món. Espanya davant de la globalització: amenaces i oportunitats. Context geopolític mundial i participació en organismes internacionals. Cooperació internacional i missions en l’exterior. Diagnòstic dels compromisos amb els objectius de desenrotllament sostenible. Processos de mundialització i l’increment de les desigualtats territorials.
− Espanya a Europa: localització de països, aspectes naturals i contrastos físics i socioeconòmics. La Unió Europea en l’actualitat: la seua influència en situacions quotidianes. Principis de l’europeisme. Anàlisi de desequilibris territorials i polítiques de cohesió a través de l’ús de mapes i d’indicadors socioeconòmics.
− Organització administrativa d'Espanya. L'estudi dels desequilibris territorials nacionals i autonòmics. Utilitat de l'Atles Nacional d'Espanya i dels indicadors socioeconòmics oficials. Gestió i ordenació del territori: el debat sobre les polítiques de cohesió i desenrotllament regional. Situació actual i projeccions de l'estat del benestar.

B. La sostenibilitat del medi físic d'Espanya.
− Factors físics i diversitat de paisatges i ecosistemes. Anàlisi dels condicionants geomorfològics, bioclimàtics, edàfics, hídrics i relatius a les activitats humanes i prevenció dels riscos associats per a les persones.
− Diversitat climàtica d'Espanya. Anàlisis comparatives de distribució i representació de climes. Emergència climàtica: canvis en els patrons termopluviomètrics; causes, conseqüències i mesures de mitigació i adaptació. Estratègies d'interpretació del temps i alertes meteorològiques; webs i aplicacions mòbils.
− Biodiversitat, sòls i xarxa hídrica. Característiques per regions naturals. Impacte de les activitats humanes i efectes sobre estes: pèrdua de biodiversitat, de sòls i gestió de l'aigua. Interpretació d'imatges, cartografia i dades. Riscos generats per les persones.
− Polítiques ambientals a Espanya i la Unió Europea: ús de ferramentes de diagnòstic. La xarxa d'Espais Naturals Protegits i la xarxa Natura 2000. El debat sobre els canvis del model de desenrotllament: el principi de sostenibilitat.

C. L'ordenació del territori en l'enfocament ecosocial.
− La població espanyola: anàlisi de la seua estructura i desequilibris. Interpretació causal de dades, gràfics i mapes: tendències passades, presents i projeccions. Avantatges i inconvenients dels moviments migratoris; el respecte per la diversitat ètnica i cultural. El repte demogràfic: envelliment i despoblació rural.
− Els espais urbans a Espanya: les grans concentracions urbanes en un context europeu i mundial. Funcions de la ciutat i relacions d'interdependència amb el territori. Estructura urbana a través dels plans: repercussions sobre les formes de vida i els impactes mediambientals. Models de ciutats sostenibles. L'ús de l'espai públic. La mobilitat segura, saludable i sostenible.
− Els espais rurals. Identificació dels paisatges agraris. Transformacions de les activitats agropecuàries: pràctiques sostenibles i insostenibles. El valor socioambiental i econòmic dels productes agroalimentaris i forestals de proximitat: indagació de petjades ecològiques i de l'estructura sociolaboral. Influència de l'actual Política Agrària Comuna en el desenrotllament rural i la sostenibilitat. Estudi de casos: etiquetatges diferenciats, ecològic, etc.
− Els recursos marins i la transformació del litoral: pesca, aqüicultura i altres aprofitaments. Sostenibilitat i Política Pesquera Comuna. Estudi de casos: marisqueig, pesca litoral i altura, aqüicultura, sobreexplotació de caladors, etc.
– Pautes de consum responsable en l’ús dels recursos. Mesures de preservació.
− Els espais industrials. El procés d’industrialització espanyol. Transformacions en les activitats industrials i els paisatges: matèries primeres i fonts d’energia. Avaluació de petjades ecològiques; dependència i transició energètiques; estructura del teixit industrial, sociolaboral i d’ocupació indirecta. Impacte de la deslocalització sobre sectors de la indústria espanyola. Estudi de casos: construcció, automobilístic, agroalimentari, etc., i factors de localització. Les polítiques de desenrotllament industrial espanyoles. El debat sobre la influència de les polítiques de la Unió Europea i la globalització.
− Els espais terciaritzats. El model d’economia circular i els servicis: relacions entre producció, distribució i venda. Anàlisi crítica de petjades ecològiques, estructura sociolaboral, responsabilitat social corporativa i dels consumidors. Heterogeneïtat i desigual impacte territorial. Els espais turístics: factors, regions i impacte. Estudi de casos: competitivitat i desequilibris en transport, comerç, turisme, servicis essencials, etc., i factors de localització. Models insostenibles de servicis i alternatives. L’economia digital: impacte de l’«economia col·laborativa» i nous models de negoci en el context global i de la Unió Europea.

GEOLOGIA I CIÈNCIES AMBIENTALS

Geologia i Ciències Ambientals de 2n de Batxillerat és una matèria de la modalitat del Batxillerat de Ciències i Tecnologia que l'alumnat podrà triar per a ampliar els coneixements i les destreses relacionats amb les disciplines científiques del mateix nom. Contribuïx al desenrotllament de les huit competències clau i de diversos dels objectius de l'etapa, tal com s'explica a continuació.

De manera directa, per la seua naturalesa científica, contribuïx a treballar la competència matemàtica i la competència en ciència, tecnologia i enginyeria (STEM).

Així mateix, permet consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina i millorar l'expressió oral i escrita a través d'informes i exposicions de projectes científics (competència en comunicació lingüística). A més, atés que les publicacions científiques més rellevants estan en llengües diferents de la materna, esta matèria oferix a l'alumnat l'oportunitat de millorar les destreses comunicatives en altres llengües i desenrotllar així la competència plurilingüe.

De la mateixa manera, des de Geologia i Ciències Ambientals es promou l'anàlisi de treballs científics per a respondre a qüestions relacionades amb les ciències geològiques, i es contribuïx d'esta manera al desenrotllament de la competència personal, social i d'aprendre.

Esta matèria també busca conscienciar a través de l'evidència científica sobre la importància crucial de l'adopció d'un model de desenrotllament sostenible com a forma de compromís ciutadà pel bé comú (competència ciutadana). Des de Geologia i Ciències Ambientals es promouran els estils de vida sostenibles amb un enfocament centrat en les aplicacions quotidianes dels recursos de la geosfera i la biosfera i la importància de la seua explotació i consum responsables. A més, es fomentarà la participació de l'alumnat en iniciatives locals relacionades amb la sostenibilitat proporcionant-li l'oportunitat de desenrotllar l'esperit emprenedor (competència emprenedora), així com les destreses per a aprendre de manera independent (competència personal, social i d'aprendre a aprendre).

Es recomana treballar la Geologia i Ciències Ambientals amb un enfocament interdisciplinari i fomentant l'observació, la curiositat, el treball de camp i la col·laboració, la qual cosa requerix una actitud respectuosa i tolerant cap a la diversitat cultural o de punts de vista (competència en consciència i expressió culturals).
Així mateix, es promourà des d'esta matèria que la col·laboració, la comunicació o la busca d'informació científica es realitzen utilitzant recursos variats, incloent-hi les tecnologies digitals, per a permetre el desenrotllament de les destreses i fer-ne un ús eficient, responsable i ètic (competència digital).

Dins de Geologia i Ciències Ambientals es definixen sis competències específiques que orienten les directrius principals de la matèria, i que poden resumir-se en: interpretació, transmissió, busca i utilització de fonts d'informació científiques, anàlisi crítica de resultats científics, plantejament i resolució de problemes, i anàlisis d'elements, fenòmens i riscos geològics. Estes sis competències específiques són la concreció dels descriptors operatius per a Batxillerat de les huit competències clau, que constituïxen l'eix vertebrador del currículum i, per tant, contribuïxen a desenrotllar-les.

Per a valorar l'adquisició i el desenrotllament de les competències específiques d'esta matèria per part de l'alumnat, es definixen els criteris d'avaluació, que tenen un caràcter competencial i es relacionen de manera flexible amb els sabers bàsics.

Així mateix, en esta matèria es treballen una sèrie de coneixements, destreses i actituds propis de les ciències geològiques, i que queden definits en els sabers bàsics que apareixen organitzats en sis blocs. «Experimentació en Geologia i Ciències Ambientals» treballa de manera pràctica les destreses necessàries per al treball científic en ciències geològiques i ambientals i per a la valoració de la importància i contribució d'estes al desenrotllament de la societat. «La tectònica de plaques i geodinàmica interna» comprén els moviments de les plaques litosfèriques, les seues causes i la seua relació amb els processos geològics interns, les deformacions que originen i la vinculació entre estos, les activitats humanes i els riscos naturals. «Processos geològics externs» inclou els diferents tipus de modelatge del relleu, els factors que els condicionen i els riscos naturals derivats de la confluència, en l'espai i el temps, d'unes certes activitats humanes i determinats processos geològics externs. «Minerals, els components de les roques» està centrat en la classificació dels minerals, la seua identificació basant-se en les seues propietats i les seues condicions de formació. «Roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques» complementa el bloc anterior i es dedica a l'anàlisi i la classificació de les roques segons el seu origen; als processos de formació de les diferents classes de roques i la composició d'estes, així com a la relació entre els processos tectònics i les roques que originen. «Recursos minerals i energètics» tracta sobre els principals recursos geològics (minerals, roques, aigua i sòl) i biològics, la seua utilització quotidiana i rellevància, els problemes mediambientals derivats del seu ús i explotació, i la importància del seu aprofitament i consum sostenibles.

Cal destacar que, a causa de la seua naturalesa científica, l'enfocament de treball d'esta matèria serà eminentment pràctic i connectat amb la realitat, buscant la interdisciplinarietat i, tal com marquen les línies generals de la llei, sempre tenint com a horitzó el desenrotllament de les huit competències clau. Per a aconseguir estos propòsits, es recomana posar en pràctica situacions d'aprenentatge o activitats competencials basades en situacions reals i que busquen que l'alumnat mobilitze de forma integrada una àmplia varietat de coneixements, destreses i actituds.

Com a conclusió, esta matèria contribuïx a l'adquisició, l'aprofundiment i la interconnexió intradisciplinària i interdisciplinària de conceptes que permeten a l'alumnat comprendre holísticament el funcionament del planeta a través de l'estudi dels seus elements geològics i dels processos ambientals que els afecten, així com de la influència de l'acció humana sobre ells. Així mateix, es fomentarà la conscienciació mediambiental posant el focus en els recursos i el patrimoni geològics i en la importància de la seua explotació sostenible a través del consum responsable, materialitzat en accions quotidianes. Com a forma de treball preferent, es plantejaran experiències de laboratori i treball de camp, i, en definitiva, les metodologies pròpies de les ciències geològiques i ambientals per a permetre a l'alumnat assimilar de manera significativa els sabers de la matèria i connectar-los amb la realitat.

Competències específiques

1.Interpretar i transmetre amb precisió informació i dades extretes de treballs científics per a analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats relacionats amb les ciències geològiques i ambientals.
Les ciències geològiques i ambientals compartixen una sèrie de principis comuns amb totes les altres disciplines científiques, en què la comunicació és una part imprescindible per al seu progrés. No obstant això, també hi ha maneres de procedir exclusives d'estes ciències i, per tant, formats particulars per a la comunicació dins d'estes, com ara mapes (topogràfics, hidrogràfics, geològics, de vegetació, etc.), talls i diagrames de flux, entre altres.

El desenrotllament d'esta competència específica permet que l'alumnat es familiaritze amb estos formats, adquirisca una visió completa, forge les seues pròpies conclusions sobre elements i fenòmens relacionats amb les ciències geològiques i ambientals, i les transmeta amb precisió i claredat. A més, a través d'esta competència es busca treballar l'argumentació, entesa com un procés de comunicació basat en el raonament i l'evidència.

La comunicació en el context d'esta matèria requerix, per part de l'alumnat, la mobilització dels seus sabers i de destreses lingüístiques i socials, l'ús del raonament i de recursos tecnològics, així com mostrar una actitud oberta i respectuosa cap a les idees alienes convenientment argumentades. Estos coneixements, destreses i actituds són molt recomanables per a la plena integració professional dins i fora de contextos científics, la participació social i la satisfacció emocional, la qual cosa evidencia l'enorme importància d'esta competència específica per al desenrotllament de l'alumnat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

2.Localitzar i utilitzar fonts fiables, identificant, seleccionant i organitzant informació, avaluant-la críticament i contrastant la seua veracitat, per a resoldre preguntes plantejades de manera autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències geològiques i ambientals.
La recopilació i anàlisi crítica de la informació són essencials en la investigació científica, però també en la presa de decisions socials relacionades amb la geologia i el medi ambient i en contextos no necessàriament científics com la participació democràtica o l'aprenentatge al llarg de la vida. A més, constituïxen un procés complex que implica desenrotllar de forma integrada coneixements variats, destreses comunicatives, raonament lògic i l'ús de recursos tecnològics.

Així mateix, en el context d'esta matèria es busca que l'alumnat millore les seues destreses per a contrastar la informació. Per a fer-ho, és necessari conéixer les fonts fiables o utilitzar estratègies per a identificar-les, la qual cosa és de vital importància en la societat actual, inundada d'informació que no sempre reflectix la realitat.
Un altre aspecte nou d'esta competència específica respecte a etapes anteriors és que fomenta que l'alumnat cree continguts a partir de la informació recopilada i contrastada. Això implica un major grau de comprensió de la informació obtinguda per a poder transmetre-la estructurant-la de manera original, però mantenint el rigor.
Per estes raons, el desenrotllament d'esta competència específica pot tindre un efecte molt positiu per a la integració de l'alumnat en la societat actual, facilitant el seu creixement personal i professional i el seu compromís com a ciutadà.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC.

3.Analitzar críticament resultats de treballs d'investigació o divulgació relacionats amb les ciències geològiques i ambientals comprovant si seguixen correctament els passos dels mètodes científics per a avaluar la fiabilitat de les seues conclusions.

Tot treball científic ha de seguir el procés de revisió entre iguals previ a la seua publicació. Esta és una pràctica rutinària i imprescindible per a assegurar la veracitat i el rigor de la informació científica i, per tant, és inherent a l'avanç científic com a base del progrés de la societat. La revisió és duta a terme de manera desinteressada per científics d'altres grups d'investigació i experts en el camp d'estudi i pot resultar en l'acceptació, el rebuig o en propostes per a la millora de la investigació realitzada com a requisit per a la seua publicació.
Al final de Batxillerat, l'alumnat presenta un major grau de maduresa acadèmica i emocional i un desenrotllament considerable del seu pensament crític, per la qual cosa està preparat per a iniciar-se en l'anàlisi de la qualitat d'unes certes informacions científiques. La revisió entre iguals, com a tal, és un procés propi de la professió científica i, per tant, molt complex fins i tot per a l'alumnat d'esta etapa. No obstant això, és important que comence a avaluar les conclusions de determinats treballs científics o divulgatius, comprenent si s'adeqüen als resultats observables.

El desenrotllament d'esta competència específica comporta mobilitzar el pensament crític, el raonament lògic i les destreses comunicatives i utilitzar recursos tecnològics, per a promoure la integració i participació plena de l'alumnat com a ciutadà. A més, li permet valorar la contribució positiva de la labor científica per a la societat.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC.

4.Plantejar i resoldre problemes, buscant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment si fora necessari, per a explicar fenòmens relacionats amb les ciències geològiques i ambientals.

L'ús del raonament és especialment important en la investigació en qualsevol disciplina científica per a plantejar i contrastar hipòtesis i per a afrontar imprevistos que dificulten l'avanç d'un projecte. Així mateix, en diversos contextos de la vida quotidiana, és necessari utilitzar el raonament lògic i altres estratègies, com el pensament computacional, per a abordar dificultats i resoldre problemes de diferent naturalesa. A més, amb freqüència les persones s'enfronten a situacions complexes que exigixen la busca de mètodes alternatius per a abordar-les.
El desenrotllament d'esta competència específica implica treballar quatre aspectes fonamentals: plantejament de problemes, utilització ferramentes lògiques per a resoldre'ls, busca d'estratègies de resolució si fora necessari i anàlisi crítica de la validesa de les solucions obtingudes. Estos quatre aspectes exigixen la mobilització dels sabers de la matèria, de destreses com el raonament lògic, el pensament crític i l'observació, i d'actituds com la curiositat i la resiliència. En esta etapa, el desenrotllament més profund d'estes destreses i actituds a través d'esta competència específica permet ampliar els horitzons personals i professionals de l'alumnat i la seua integració plena com a ciutadans compromesos amb la millora de la societat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CE.

5.Analitzar els impactes de determinades accions sobre el medi ambient o la disponibilitat de recursos a través d'observacions de camp i d'informació en diferents formats i basant-se en fonaments científics per a promoure i adoptar estils de vida compatibles amb el desenrotllament sostenible.

Els recursos geològics són una part indispensable de les activitats quotidianes, però, a pesar del seu valor, amb freqüència passen completament desapercebuts. Alguns d'estos recursos, a més, presenten una gran importància geoestratègica, com el petroli o el coltan i són objecte de conflictes armats.

El desenrotllament d'esta competència específica estimula l'alumnat a observar l'entorn natural, de manera directa o a través d'informació en diferents formats (fotografies, imatges de satèl·lit, talls, mapes hidrogràfics, geològics i de vegetació, entre altres), per a analitzar l'ús de recursos en objectes quotidians, com els telèfons mòbils, i valorar així la seua importància. A més, promou la reflexió sobre els impactes ambientals de l'explotació dels recursos, la problemàtica de la seua escassetat i la importància de la seua gestió i consum responsables. En altres paraules, esta competència específica proporciona a l'alumnat les bases i destreses científiques per a prendre accions i adoptar estils de vida compatibles amb un model de desenrotllament sostenible, a través del consum responsable de recursos en un compromís pel bé comú.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

6.Identificar i analitzar els elements geològics del relleu a partir d'observacions de camp o d'informació en diferents formats per a explicar fenòmens, reconstruir la història geològica, fer prediccions i identificar possibles riscos geològics d'una zona determinada.

Els fenòmens geològics ocorren a escales i al llarg de períodes de temps amb freqüència inabastables per a una observació directa. No obstant això, l'anàlisi minuciosa del terreny utilitzant diferents estratègies i l'aplicació dels principis bàsics de la geologia, permeten reconstruir la història geològica d'un territori i fins i tot realitzar prediccions sobre la seua evolució. Entre les aplicacions d'este procés analític, cal destacar la predicció i la prevenció de riscos geològics. Les bases teòriques per a la prevenció de riscos geològics estan fermament consolidades. No obstant això, amb freqüència es donen grans catàstrofes per l'establiment d'assentaments humans en zones de risc (com les rambles).

Per això, és important que l'alumnat desenrotlle esta competència específica, que implica l'adquisició d'uns coneixements bàsics i de les destreses per a l'anàlisi d'un territori a través de l'observació de l'entorn natural o l'estudi de diverses fonts d'informació geològica i ambiental (com fotografies, talls o mapes geològics, entre altres). D'esta manera, es desenrotllarà l'estima pel patrimoni geològic i es valorarà l'adequada ordenació territorial rebutjant pràctiques abusives. Amb tot això es contribuirà a formar una ciutadania crítica que ajudarà amb les seues accions a previndre o reduir els riscos naturals i les pèrdues ecològiques, econòmiques i humanes que estos comporten.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA CE i CCEC.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1. Analitzar críticament conceptes i processos, relacionats amb els sabers de la matèria, seleccionant i interpretant informació en diversos formats com mapes (topogràfics, hidrogràfics, geològics, de vegetació, etc.), talls, models, diagrames de flux o altres.
1.2. Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la matèria, transmetent-les de manera clara i rigorosa i utilitzant el vocabulari i els formats adequats com mapes (topogràfics, hidrogràfics, geològics, de vegetació, etc.), talls, models, diagrames de flux o altres, i responent amb precisió a les qüestions que puguen sorgir durant l'exposició.
1.3. Realitzar discussions científiques sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria considerant els punts forts i febles de diferents postures de forma raonada i amb actitud receptiva i respectuosa davant l'opinió dels altres.

Competència específica 2
2.1. Plantejar i resoldre qüestions i crear continguts relacionats amb els sabers de la matèria, localitzant i citant fonts de manera adequada; seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació.
2.2. Contrastar i justificar la veracitat d'informació relacionada amb els sabers de la matèria, utilitzant fonts fiables, aportant dades i adoptant una actitud crítica i escèptica sobre informacions sense una base científica, com pseudociències, teories conspiratòries, creences infundades, notícies falses, etc.

Competència específica 3
3.1. Avaluar la fiabilitat de les conclusions d'un treball d'investigació o divulgació científica relacionat amb els sabers de la matèria de Geologia i Ciències Ambientals d'acord amb la interpretació dels resultats obtinguts.
3.2. Argumentar, utilitzant exemples concrets, sobre la contribució de la ciència a la societat i la labor de les persones que s'hi dediquen, destacant el paper de la dona i entenent la investigació com una labor col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució, influïda pel context polític i social i pels recursos econòmics.

Competència específica 4
4.1. Explicar fenòmens relacionats amb els sabers de la matèria de Geologia i Ciències Ambientals a través del plantejament i resolució de problemes, buscant i utilitzant les estratègies i els recursos adequats.
4.2. Analitzar críticament la solució a un problema relacionat amb els sabers de la matèria de Geologia i Ciències Ambientals i reformular els procediments utilitzats o conclusions si esta solució no fora viable o davant de noves dades aportades o trobades amb posterioritat.

Competència específica 5
5.1. Promoure i adoptar hàbits sostenibles a partir de l'anàlisi dels diferents tipus de recursos geològics i de la biosfera i els seus possibles usos.
5.2. Relacionar l'impacte de l'explotació de determinats recursos amb la deterioració mediambiental, argumentant sobre la importància del seu consum i aprofitament responsables.

Competència específica 6
6.1. Deduir i explicar la història geològica d'una àrea determinada, identificant i analitzant els seus elements geològics a partir d'informació en diferents formats (fotografies, talls, mapes geològics, etc.).
6.2. Realitzar prediccions sobre fenòmens geològics i riscos naturals en una àrea determinada, analitzant la influència de diferents factors sobre estos (activitats humanes, climatologia, relleu, vegetació, localització, processos geològics interns, etc.), i proposar accions per a previndre o minimitzar els seus possibles efectes negatius.

Sabers bàsics
A. Experimentació en Geologia i Ciències Ambientals
Bloc A. Experimentació en Geologia i Ciències Ambientals.
− Fonts d'informació geològica i ambiental (mapes, talls, fotografies aèries, textos, posicionament i imatges de satèl·lit, diagrames de flux, etc.): busca, reconeixement, utilització i interpretació.
– Pautes del treball científic en la planificació i l'execució d'un projecte d'investigació en equip: identificació de preguntes i plantejament de problemes que puguen respondre's, formulació d'hipòtesis, contrast i comunicació de resultats.
− Instruments per al treball geològic i ambiental: utilització en el camp i el laboratori. Disseny, planificació i realització d'experiències científiques. Noves tecnologies en la investigació geològica i ambiental.
− Estratègies per a la busca d'informació, col·laboració, comunicació i interacció amb institucions científiques: ferramentes digitals, formats de presentació de processos, resultats i idees (diapositives, gràfics, vídeos, pòsters, informes i altres). Estratègies de comunicació de projectes o resultats utilitzant vocabulari científic i en diferents formats (informes, vídeos, models, gràfics).
− Ferramentes de representació de la informació geològica i ambiental: columna estratigràfica, tall, mapa, diagrama de flux, etc.
− El patrimoni geològic i mediambiental: valoració de la seua importància i de la conservació de la geodiversitat.
− La labor científica i les persones dedicades a la ciència: contribució al desenrotllament de la geologia i les ciències ambientals i importància social. El paper de la dona.
− L'evolució històrica del saber científic: l'avanç de la geologia i les ciències ambientals com a labor col·lectiva, interdisciplinària i en contínua construcció.

B. La tectònica de plaques i geodinàmica interna.
− Geodinàmica interna del planeta: influència sobre el relleu (vulcanisme, sismes, orogènia, moviments continentals, etc.). La teoria de la tectònica de plaques.
− El cicle de Wilson: influència en la disposició dels continents i en els principals episodis orogènics.
− Manifestacions actuals de la geodinàmica interna.
− Les deformacions de les roques: elàstiques, plàstiques i fràgils. Relació amb les forces que actuen sobre estes i amb altres factors.
− Processos geològics interns i riscos naturals associats: relació amb les activitats humanes. Importància de l'ordenació territorial.

C. Processos geològics externs.
− Els processos geològics externs (meteorització, edafogènesi, erosió, transport i sedimentació) i els seus efectes sobre el relleu.
− Les formes de modelatge del relleu: relació amb els agents geològics, el clima i les propietats i disposició relativa de les roques predominants.
− Processos geològics externs i riscos naturals associats: relació amb les activitats humanes. Importància de l'ordenació territorial.

D. Minerals, els components de les roques.
− Concepte de mineral.
− Classificació quimicoestructural dels minerals: relació amb les seues propietats.
− Identificació dels minerals per les seues propietats físiques: ferramentes d'identificació (guies, claus, instruments, recursos tecnològics, etc.).
− Diagrames de fases: condicions de formació i transformació de minerals.

E. Roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.
− Concepte de roca.
− Classificació de les roques segons el seu origen (ígnies, sedimentàries i metamòrfiques). Relació del seu origen amb les seues característiques observables.
− Identificació de les roques per les seues característiques: ferramentes d'identificació (guies, claus, instruments, recursos tecnològics, etc.).
− Els magmes: classificació, composició, evolució, roques resultants, classes d'erupcions volcàniques associades i relleus originats.
− La diagènesi: concepte, classes de roques sedimentàries resultants segons el material d'origen i l'ambient sedimentari.
− Les roques metamòrfiques: classes, factors que influïxen en la seua formació i relació entre estos.
− El cicle litològic: formació, destrucció i transformació dels diferents tipus de roques, relació amb la tectònica de plaques i els processos geològics externs.

F. Les capes fluides de la Terra.
− L'atmosfera i la hidrosfera: estructura, dinàmica, funcions, influència sobre el clima terrestre i importància per als éssers vius.
− Contaminació de l'atmosfera i la hidrosfera: definició, tipus, causes i conseqüències.

G. Recursos i la seua gestió sostenible.
− Els recursos geològics i de la biosfera: aplicacions en la vida quotidiana.
− Conceptes de recurs, jaciment i reserva.
− Impacte ambiental i social de l'explotació de diferents recursos (hídrics, paisatgístics, miners, energètics, edàfics, etc.). Importància de la seua extracció, ús i consum responsables d'acord amb la seua taxa de renovació i interés econòmic i amb la capacitat d'absorció i gestió sostenible dels seus residus.
− Els recursos hídrics: abundància relativa, explotació, usos i importància del tractament eficaç de les aigües per a la seua gestió sostenible.
− El sòl: característiques, composició, horitzons, textura, estructura, adsorció, rellevància ecològica i productivitat.
− La contaminació, la salinització i la degradació del sòl i les aigües: relació amb algunes activitats humanes (desforestació, agricultura i ramaderia intensives i activitats industrials).
− L'explotació de roques, minerals i recursos energètics de la geosfera: tipus i avaluació del seu impacte ambiental.
− Prevenció i gestió dels residus: importància i objectius (disminució, valorització, transformació i eliminació). El medi ambient com a embornal natural de residus i les seues limitacions.
− Els impactes ambientals i socials de l'explotació de recursos (hídrics, paisatgístics, miners, energètics, edàfics, etc.): mesures preventives, correctores i compensatòries.

GREC

Les humanitats i el plantejament d’una educació humanista en la civilització europea van intrínsecament lligades a la tradició i l’herència cultural de l’Antiguitat clàssica. Una educació humanista situa les persones i la seua dignitat com a valors fonamentals, guiant-les en l’adquisició de les competències que necessiten per a participar de manera efectiva en els processos democràtics, en el diàleg intercultural i en la societat en general. A través de l’aprenentatge d’aspectes relacionats amb la llengua, la cultura i la civilització gregues, la matèria de Grec permet fer una reflexió profunda sobre el present i sobre el paper que l’humanisme pot i deu exercir davant dels reptes i desafiaments del segle XXI. Esta matèria conté, a més, un valor instrumental per a l’aprenentatge de llengües, literatura, religió, història, filosofia, política o ciència, i proporciona un substrat cultural que permet comprendre el món, els esdeveniments i els sentiments, i que contribuïx a l’educació cívica i cultural de l’alumnat.

Grec té com a principal objectiu el desenrotllament d’una consciència crítica i humanista des de la qual poder comprendre i analitzar les aportacions de la civilització grega a la identitat europea a través de la lectura i la comprensió de fonts primàries i de l’adquisició de tècniques de traducció que permeten a l’alumnat utilitzar estes fonts d’accés a l’Antiguitat grega com a instrument privilegiat per a conéixer, comprendre i interpretar els seus aspectes principals. Per això, esta matèria es vertebra al voltant de tres eixos: el text, la seua comprensió i la seua traducció; l’aproximació crítica al món grec; i l’estudi del patrimoni i el llegat de la civilització grega.

La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització grega, l’alumnat de Grec localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, i progressa en els coneixements de morfologia, sintaxi i lèxic grec amb la guia del professorat. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de l’activitat– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers bàsics per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi.

Permet, a més, que l’alumnat entre en contacte amb les possibilitats que esta tasca oferix per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i l’ús de diferents recursos, tècniques i ferramentes.

Així mateix, la matèria de Grec partix dels textos per a afavorir l’aproximació crítica a les aportacions més importants del món grec al món occidental, així com a la capacitat de la civilització grega per a dialogar amb les influències externes, i adaptar-les i integrar-les en els seus propis sistemes de pensament i en la seua cultura. Els dos aspectes resulten especialment rellevants per a adquirir un juí crític i estètic en les condicions canviants d’un present en constant evolució. Esta matèria prepara l’alumnat per a comprendre críticament idees relatives a la pròpia identitat, a la vida pública i privada, a la relació de l’individu amb el poder i a fets sociopolítics i històrics, per mitjà de la comparació entre les maneres de viure de l’antiga Grècia i les actuals, fet que contribuïx a desenrotllar la seua competència ciutadana.

L’estudi del patrimoni cultural, arqueològic i artístic grec, material i immaterial, mereix una atenció específica i permet observar i reconéixer en la nostra vida quotidiana l’herència directa de la civilització grega. L’aproximació als processos que afavorixen la sostenibilitat d’este llegat –preservació, conservació i restauració– suposa, també, una oportunitat perquè l’alumnat conega les possibilitats professionals en l’àmbit dels museus, les biblioteques o la gestió cultural i la conservació del patrimoni.

Les competències específiques de Grec s’han dissenyat a partir dels descriptors operatius de les competències clau en esta etapa, especialment de la competència plurilingüe, la competència en comunicació lingüística i la competència ciutadana, ja mencionada. La competència plurilingüe, que té com a referent la Recomanació del Consell de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, situa el llatí i el grec clàssic com a ferramentes per a l’aprenentatge i la comprensió de llengües en general. L’enfocament plurilingüe de la matèria de Grec en Batxillerat implica una reflexió profunda sobre el funcionament no només de la mateixa llengua grega, el lèxic, els formants, les peculiaritats i la riquesa en matisos, sinó també de les llengües d’ensenyança i de les que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat, fet que estimula la reflexió metalingüística i interlingüística i contribuïx a reforçar les competències comunicatives, l’estima de la diversitat lingüística i la relació entre les llengües des d’una perspectiva inclusiva, democràtica i lliure de prejuís.

Estes competències específiques oferixen, per tant, l’oportunitat d’establir un diàleg profund entre present i passat des d’una perspectiva crítica i humanista: d’una banda, situant el text, la seua comprensió i la seua traducció com a elements fonamentals en l’aprenentatge de les llengües clàssiques i com a porta d’accés a la seua cultura i civilització, per a activar simultàniament els sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic; i, d’altra banda, desenrotllant ferramentes que afavorisquen la reflexió crítica, personal i col·lectiva al voltant dels textos i el llegat material i immaterial de la civilització grega i la seua aportació fonamental a la cultura, la societat, la política i la identitat europees.

Els criteris d’avaluació de la matèria permeten avaluar el grau d’adquisició de les competències específiques per part de l’alumnat, per la qual cosa es presenten vinculats a estes. D’acord amb la seua formulació competencial, es plantegen enunciant el procés o la capacitat que l’alumnat ha d’adquirir i el context o la manera d’aplicació i ús. L’anivellament dels criteris d’avaluació s’ha desenrotllat tenint en compte l’adquisició de les competències de manera progressiva durant els dos cursos. En este sentit, els processos d’autoavaluació i coavaluació preveuen l’ús de ferramentes de reflexió sobre el mateix aprenentatge com el portfolio lingüístic, l’entorn personal d’aprenentatge, el diari de lectura o el treball d’investigació.

Els sabers bàsics es distribuïxen en els dos cursos per a permetre una graduació i seqüenciació flexible segons els diferents contextos d’aprenentatge, i estan organitzats en cinc blocs. El primer, «El text: comprensió i traducció», se centra en l’aprenentatge de la llengua grega com a ferramenta per a accedir a fragments i textos de diversa índole a través de la lectura directa i la traducció, i comprén, al seu torn, dos subblocs: «Unitats lingüístiques de la llengua grega» i «La traducció: tècniques, processos i ferramentes». El segon bloc, «Plurilingüisme», posa l’accent en com l’aprenentatge de la llengua grega, en concret l’estudi i la identificació dels ètims grecs, amplia el repertori lèxic de l’alumnat perquè adeqüe de manera més precisa els termes a les diferents situacions comunicatives. El tercer bloc, «Educació literària», integra tots els sabers implicats en la comprensió i la interpretació de textos literaris grecs, i contribuïx a la identificació i descripció d’universals formals i temàtics inspirats en models literaris clàssics mitjançant un enfocament intertextual. El quart bloc, «L’antiga Grècia», comprén les estratègies i els coneixements necessaris per a desenrotllar un esperit crític i humanista, i fomentar la reflexió sobre les semblances i les diferències entre passat i present. El quint bloc i últim, «Llegat i patrimoni», arreplega els coneixements, les destreses i les actituds que permeten l’aproximació a l’herència material i immaterial de la civilització grega per a reconéixer i apreciar el seu valor com a font d’inspiració, com a testimoniatge de la història i com una de les principals arrels de la cultura europea.

D’acord amb el caràcter competencial d’este currículum, es recomana la creació de tasques interdisciplinàries, contextualitzades, significatives i rellevants, i el desenrotllament de situacions d’aprenentatge des d’un tractament integrat de les llengües on es considere l’alumnat com a agent social progressivament autònom i gradualment responsable del seu propi procés d’aprenentatge, tenint en compte els seus repertoris i interessos, així com les seues circumstàncies específiques, la qual cosa permet combinar diferents metodologies. L’ensenyança de la llengua, la cultura i la civilització gregues oferix oportunitats significatives de treball interdisciplinari que permeten combinar i activar els sabers bàsics de diferents matèries, i contribuir d’esta manera al fet que l’alumnat perceba la importància de conéixer el llegat clàssic per a enriquir el seu juí crític i estètic, la percepció de si mateix i del món que l’envolta. En este sentit i de manera destacada, la coincidència de l’estudi del grec amb el de la llengua i la cultura llatines afavorix un tractament coordinat de les dos.

Competències específiques

1.Traduir i comprendre textos grecs de dificultat creixent i justificar la traducció, identificar i analitzar els aspectes bàsics de la llengua grega i les seues unitats lingüístiques i reflexionar sobre estes mitjançant la comparació amb les llengües d’ensenyança i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per a realitzar una lectura comprensiva, directa i eficaç i una interpretació raonada del seu contingut.

La traducció constituïx el nucli del procés d’aprenentatge de les llengües clàssiques. Amb esta finalitat, es proposa una progressió en l’aprenentatge per a conduir l’alumnat cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua grega. A partir dels coneixements adquirits, l’alumnat traduïx, de manera progressivament autònoma, textos de dificultat adequada i gradual des del grec a les llengües d’ensenyança, amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavorix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l’ampliació del repertori lèxic de l’alumnat. Complementari a la traducció com a mitjà de reflexió sobre la llengua és el procés de traducció inversa o retroversió. Són dos els enfocaments proposats per al desenrotllament d’esta competència específica. En primer lloc, la traducció com a procés que contribuïx a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a ferramenta i no com a finalitat, i el reforç de les estratègies d’anàlisis i identificació d’unitats lingüístiques de la llengua grega, complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes quan esta siga possible. En segon lloc, la traducció com a mètode que afavorix el desenrotllament de la constància, la capacitat de reflexió i l’interés pel propi treball i la seua revisió, i apreciar el seu valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques.
Cal, a més, que l’alumnat aprenga a desenrotllar habilitats d’explicació i justificació de la traducció elaborada, atenent tant als mecanismes i les estructures lingüístiques de les llengües d’origen i destinació com a referències intratextuals i intertextuals que resulten essencials per a conéixer el context i el sentit del text. La mediació docent resulta ací imprescindible, així com una guia en l’ús de recursos i fonts bibliogràfiques d’utilitat. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici de reflexió sobre la llengua que es troba en la base de l’art i la tècnica de la traducció.

Així mateix, amb la pràctica progressiva de la lectura directa, necessària i inherent als processos de traducció, l’alumnat desenrotlla estratègies d’assimilació i adquisició tant de les estructures gramaticals com del vocabulari grec de freqüència i aconseguix millorar la comprensió dels textos grecs, base de la nostra civilització.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP i STEM.

2.Distingir els ètims i els formants grecs presents en el lèxic d’ús quotidià, identificar els canvis semàntics que hagen tingut lloc i establir una comparació amb les llengües d’ensenyança i altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per a deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat.

L’ensenyança de la llengua grega des d’un enfocament plurilingüe permet a l’alumnat activar el seu repertori lingüístic individual, relacionar les llengües que el componen i identificar en estes arrels, prefixos i sufixos grecs, i reflexionar sobre els possibles canvis morfològics o semàntics que hagen tingut lloc al llarg del temps. L’enfocament plurilingüe i comunicatiu afavorix el desenrotllament de les destreses necessàries per a millorar l’aprenentatge de llengües noves i permet tindre en compte els diferents nivells de coneixements lingüístics de l’alumnat, així com els seus repertoris lèxics individuals. Així mateix, afavorix un aprenentatge interconnectat de les llengües, que reconeix el caràcter del grec com a llengua present en gran part del lèxic de diferents llengües modernes, amb l’objectiu d’apreciar la varietat de perfils lingüístics i contribuir a la identificació, la valoració i el respecte de la diversitat lingüística, dialectal i cultural per a construir una cultura compartida.

L’estudi del lèxic de la llengua grega ajuda a millorar la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita, així com a consolidar i a ampliar el repertori de l’alumnat en les llengües que el conformen, i oferix la possibilitat d’identificar i definir el significat etimològic d’un terme i d’inferir significats de termes nous o especialitzats, tant de l’àmbit humanístic com del cientificotecnològic.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CP, STEM i CPSAA.

3.Llegir, interpretar i comentar textos grecs de diferents gèneres i èpoques, i assumir el procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític, i de les seues influències artístiques, per a identificar-ne la genealogia i valorar-ne l’aportació a la literatura europea.

La lectura, la interpretació i el comentari de textos grecs pertanyents a diferents gèneres i èpoques constituïx un dels pilars de la matèria de Grec en l’etapa de Batxillerat i és imprescindible perquè l’alumnat prenga consciència de la importància de l’ús de les fonts primàries en l’obtenció d’informació. La comprensió i interpretació d’estos textos necessita un context històric, cívic, polític, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l’aprenentatge. El treball amb textos originals, en edició bilingüe o traduïts, complets o a través de fragments seleccionats, permet parar atenció a conceptes i termes bàsics en grec que impliquen un coneixement lèxic i cultural, amb la finalitat de contribuir a una lectura crítica i d’identificar els factors que determinen el seu valor per a la civilització occidental. A més, el treball amb textos bilingües afavorix la integració de sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic, i oferix la possibilitat de comparar diferents traduccions i diferents enfocaments interpretatius, així com d’analitzar-ne les respectives fortaleses i debilitats.

La lectura de textos grecs suposa generalment accedir a textos que no estan relacionats amb l’experiència de l’alumnat, d’ací ve que siga necessària l’adquisició de ferramentes d’interpretació que afavorisquen l’autonomia progressiva en relació amb la pròpia lectura i a l’emissió de juís crítics de valor. La interpretació de textos grecs comporta la comprensió i el reconeixement del caràcter fundacional de la civilització occidental, i l’assumpció de l’aproximació als textos com un procés dinàmic que té en compte des del coneixement sobre el context i el tema fins al desenrotllament d’estratègies d’anàlisis, reflexió i creació per a donar sentit a la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenrotllar la sensibilitat estètica. El coneixement de les creacions literàries i artístiques i dels fets històrics i llegendaris de l’Antiguitat clàssica, així com la creació de textos amb intencionalitat estètica, prenent estos com a font d’inspiració, a través de diferents suports i amb l’ajuda d’altres llenguatges artístics, audiovisuals o digitals, contribuïx a fer més intel·ligibles les obres, i a identificar i valorar la seua pervivència en el nostre patrimoni cultural i els seus processos d’adaptació a les diferents cultures i moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seues referències de models antics. La mediació docent en l’establiment de la genealogia dels textos a través d’un enfocament intertextual permet constatar la presència d’universals formals i temàtics al llarg de les èpoques, alhora que afavorix la creació autònoma d’itineraris lectors que augmenten progressivament la seua complexitat, qualitat i diversitat al llarg de la vida.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL i CCEC.

4.Analitzar les característiques de la civilització grega en l’àmbit personal, religiós i sociopolític, adquirir coneixements sobre el món grec i comparar críticament el present i el passat, per a valorar les aportacions del món clàssic grec al nostre entorn com a base d’una ciutadania democràtica i compromesa.

L’anàlisi de les característiques de la civilització grega i la seua aportació a la identitat europea suposa rebre informació expressada a través de fonts gregues i contrastar-la, i activar les estratègies adequades per a poder reflexionar sobre el llegat d’eixes característiques i la seua presència en la nostra societat. Esta competència específica es vertebra al voltant de tres àmbits: el personal, que inclou aspectes com ara els vincles familiars i les característiques de les diferents etapes de la vida de les persones en el món grec antic o el comportament de vencedors i vençuts en una guerra; el religiós, que comprén, entre altres aspectes, el concepte antic del que era sagrat i la relació de l’individu amb les divinitats i els ritus; i el sociopolític, que atén tant la relació de l’individu amb la πόλις i les seues institucions com les diferents formes d’organització social en funció de les diferents formes de govern.

L’anàlisi crítica de la relació entre passat i present necessita investigació i cerca guiada d’informació, en grup o de manera individual, en fonts tant analògiques com digitals, amb l’objectiu de reflexionar, des d’una perspectiva humanista, tant sobre les constants com sobre les variables culturals al llarg del temps. Els processos d’anàlisi crítica necessiten contextos de reflexió i comunicació dialògics, respectuosos amb l’herència de l’Antiguitat clàssica i amb les diferències culturals que tenen el seu origen en esta i que estiguen orientats a la consolidació d’una ciutadania democràtica i compromesa amb el món que l’envolta, per la qual cosa suposa una excel·lent oportunitat per a posar en marxa tècniques i estratègies de debat i d’exposició oral a l’aula, d’acord amb la tradició clàssica de l’oratòria.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CD, CPSAA i CC.

5.Valorar críticament el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització grega, promoure la seua sostenibilitat i reconéixer-lo com a producte de la creació humana i com a testimoniatge de la història, per a explicar el llegat material i immaterial grec com a transmissor de coneixement i font d’inspiració de creacions modernes i contemporànies.

El patrimoni cultural, tal com assenyala la UNESCO, és alhora un producte i un procés que subministra a les societats un cabal de recursos que s’hereten del passat, es creen en el present i es transmeten a les generacions futures. És, a més, com passa amb la mitologia clàssica, font d’inspiració per a la creativitat i la innovació, i genera productes culturals contemporanis i futurs, per la qual cosa conéixer-lo i identificar-lo n’afavorix la comprensió i la de l’evolució i la relació al llarg del temps.

El llegat de la civilització grega, tant material com immaterial (mites i llegendes, restes arqueològiques, representacions teatrals, usos socials, sistemes de pensament filosòfic, maneres d’organització política, etc.), constituïx una herència excepcional la sostenibilitat de la qual implica trobar el just equilibri entre traure profit del patrimoni cultural en el present i preservar la seua riquesa per a les generacions futures. En este sentit, la preservació del patrimoni cultural grec requerix el compromís d’una ciutadania interessada a conservar el seu valor com a memòria col·lectiva del passat i a revisar i actualitzar les seues funcions socials i culturals, per a ser capaces de relacionar-lo amb els problemes actuals i mantindre’n el sentit, el significat i el funcionament en el futur. La investigació sobre la pervivència de l’herència del món grec, així com dels processos de preservació, conservació i restauració, implica l’ús de recursos, tant analògics com digitals, per a accedir a espais de documentació com biblioteques, museus o excavacions.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CC, CE i CCEC.

Grec I

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments adaptats o originals, de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes.
1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil.
1.3 Revisar i esmenar de manera progressivament autònoma les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística.
1.4 Realitzar la lectura directa de textos grecs senzills i identificar les unitats lingüístiques bàsiques de la llengua grega, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals del grec.
1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua grega, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

Competència específica 2.
2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant, de manera guiada, estratègies de reconeixement d’ètims i formants grecs atesos els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc.
2.2 Explicar, de manera guiada, la relació del grec amb les llengües modernes, analitzar els elements lingüístics comuns d’origen grec i utilitzar estratègies i coneixements de les llengües i llenguatges que conformen el repertori propi.
2.3 Identificar prejuís i estereotips lingüístics amb una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.

Competència específica 3.
3.1 Interpretar i comentar, de manera guiada, textos i fragments literaris grecs de diversa índole i de creixent complexitat, amb estratègies d’anàlisi i reflexió que impliquen mobilitzar la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenrotllar la sensibilitat estètica i l’hàbit lector.
3.2 Analitzar i explicar els gèneres, temes, tòpics i valors ètics o estètics d’obres o fragments literaris grecs i comparar-los amb obres o fragments literaris posteriors, des d’un enfocament intertextual guiat.
3.3 Identificar i definir, de manera guiada, paraules gregues que designen conceptes fonamentals per a l’estudi i la comprensió de la civilització grega i l’aprenentatge de la qual combina coneixements lèxics i culturals, com ara ἀρχή, δῆμος, μῦθος, λόγος, en textos de diferents formats.
3.4 Crear textos individuals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb l’ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’haja partit de la civilització i la cultura gregues com a font d’inspiració.

Competència específica 4.
4.1 Explicar, a partir de criteris donats, els processos històrics i polítics, les institucions, les maneres de viure i els costums de la societat grega, i comparar-los amb els de les societats actuals, valorar les adaptacions i els canvis experimentats tenint en compte l’evolució de les societats i els drets humans, i afavorir el desenrotllament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la memòria col·lectiva i els valors democràtics.
4.2 Debatre sobre la importància, l’evolució, l’assimilació o el qüestionament de diferents aspectes del llegat grec en la nostra societat, utilitzant estratègies retòriques i oratòries de manera guiada, mediant entre postures quan siga necessari, seleccionant i contrastant informació i experiències veraces i mostrant interés, respecte i empatia per altres opinions i argumentacions.
4.3 Elaborar treballs d’investigació de manera progressivament autònoma en diferents suports sobre aspectes del llegat de la civilització grega en l’àmbit personal, religiós i sociopolític, i localitzar, seleccionar, contrastar i reelaborar informació procedent de diferents fonts, calibrar-ne la fiabilitat i pertinència i respectar els principis de rigor i propietat intel·lectual.

Competència específica 5.
5.1 Identificar i explicar el llegat material i immaterial de la civilització grega com a font d’inspiració, i analitzar produccions culturals i artístiques posteriors a partir de criteris donats.
5.2 Investigar, de manera guiada, el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització grega, actuar de manera adequada, empàtica i respectuosa, i interessar-se pels processos de preservació i per aquelles actituds cíviques que n’asseguren la sostenibilitat.
5.3 Explorar el llegat grec en l’entorn de l’alumnat a partir de criteris donats, aplicar els coneixements adquirits i reflexionar sobre les implicacions dels diferents usos, donar exemples de la pervivència de l’Antiguitat clàssica en la seua vida quotidiana i presentar els resultats a través de diferents suports.

Sabers bàsics
I. El text: comprensió i traducció.
A. Unitats lingüístiques de la llengua grega.
− Alfabet, pronunciació i accentuació de la llengua grega clàssica.
− Classes de paraules: variables i invariables. Funcions i sintaxi dels casos.
− Concepte de llengua flexiva: flexió nominal i pronominal (sistema casual i declinacions) i flexió verbal (el sistema de conjugacions).
− Sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos i els seus usos.
− Estructures oracionals. La concordança i l’orde de paraules en oracions simples i oracions compostes.
− Formes nominals del verb.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes.
− L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció.
− Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los.
− Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE).
− Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística.
− Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text.
− Estratègies, ferramentes i tècniques bàsiques de retroversió de textos breus.
− La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi.
− Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.
− Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

II. Plurilingüisme.
− Sistemes d’escriptura al llarg de la història.
− L’alfabet grec: la seua història i influència posterior. Regles de transcripció de l’alfabet grec a les llengües d’ensenyança.
− De l’indoeuropeu al grec. Etapes de la llengua grega.
− Lèxic: procediments bàsics de composició i derivació en la formació de paraules gregues; lexemes, sufixos i prefixos d’origen grec en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims grecs; influència del grec en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat; tècniques bàsiques per a l’elaboració de famílies lèxiques i d’un vocabulari bàsic grec de freqüència. Hel·lenismes d’ús freqüent.
− Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació.
− Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen. Respecte per la diversitat lingüística.
− Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb estudiants de grec en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua grega com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres.
− Expressions i lèxic específic bàsic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

III. Educació literària.
− Etapes i vies de transmissió de la literatura grega.
− Principals gèneres i autors de la literatura grega: origen, tipologia, cronologia, característiques, temes, motius, tradició, característiques i principals autors. Obres rellevants.
− Tècniques bàsiques per a comentar i analitzar lingüísticament i literàriament els textos literaris grecs.
− Recepció de la literatura grega: influència en la literatura llatina i en la producció cultural europea, nocions bàsiques d’intertextualitat, imitatio, aemulatio, interpretatio, allusio.
− Analogies i diferències bàsiques entre els gèneres literaris grecs i els de la literatura actual.
− Introducció a la crítica literària.
− Interés cap a la literatura com a font de plaer i de coneixement del món.
− Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i els continguts utilitzats: ferramentes per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per a evitar el plagi.

IV. L’antiga Grècia.
− Geografia de l’antiga Grècia: topografia, nom i funció dels principals llocs.
− Història: etapes; fites de la història del món grec entre els segles VIII a C i V dC; llegendes i principals episodis històrics; personalitats històriques rellevants de la història de Grècia, la seua biografia en context i la seua importància per a Europa.
− Història i organització política i social de Grècia com a part essencial de la història i la cultura de la societat actual.
− Institucions, creences i formes de vida de la civilització grega i el seu reflex i pervivència en la societat actual.
− Influències de la cultura grega en la civilització llatina: Graecia capta ferum victorem cepit.
− L’aportació de Grècia a la cultura i al pensament de la societat occidental.
− Relació de Grècia amb cultures estrangeres com Pèrsia o Roma.
− El mar Mediterrani com a encreuament de cultures ahir i hui.
− La importància del discurs públic per a la vida política i social.

V. Llegat i patrimoni
− Conceptes de llegat, herència i patrimoni.
− La transmissió textual grega com a patrimoni cultural i font de coneixement a través de diferents cultures i èpoques. Suports d’escriptura: tipus i preservació.
− La mitologia clàssica i la seua pervivència en manifestacions literàries i artístiques.
− Obres públiques i urbanisme: construcció, conservació, preservació i restauració.
− Les representacions i festivals teatrals, la seua evolució i pervivència en l’actualitat.
− Les competicions atlètiques i la seua pervivència en l’actualitat.
− Les institucions polítiques gregues, la seua influència i pervivència en el sistema polític actual.
− Tècniques bàsiques de debat i d’exposició oral.
− L’educació en l’antiga Grècia: els models educatius d’Atenes i Esparta i la seua comparació amb els sistemes actuals.
− Principals obres artístiques de l’Antiguitat grega.
− Principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l’Antiguitat clàssica.

Grec II
Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes.
1.2 Seleccionar el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, lèxics de freqüència, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil.
1.3 Revisar i esmenar les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística.
1.4 Realitzar la lectura directa de textos grecs de dificultat adequada i identificar les unitats lingüístiques més freqüents de la llengua grega, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics del grec.
1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua grega, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

Competència específica 2.
2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant estratègies de reconeixement d’ètims i formants grecs atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc.
2.2 Explicar la relació del grec amb les llengües modernes, amb l’anàlisi dels elements lingüístics comuns d’origen grec i l’ús amb iniciativa d’estratègies i coneixements de les llengües i els llenguatges que conformen el repertori propi.
2.3 Analitzar críticament prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal.

Competència específica 3.
3.1 Interpretar i comentar textos i fragments literaris de diversa índole de creixent complexitat, amb estratègies d’anàlisi i reflexió que impliquen mobilitzar la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenrotllar la sensibilitat estètica i l’hàbit lector.
3.2 Analitzar i explicar els gèneres, temes, tòpics i valors ètics o estètics d’obres o fragments literaris grecs i comparar-los amb obres o fragments literaris posteriors, des d’un enfocament intertextual.
3.3 Identificar i definir paraules gregues que designen conceptes fonamentals per a l’estudi i la comprensió de la civilització grega i l’aprenentatge de la qual combina coneixements lèxics i culturals, com ara ἀρχή, δῆμος, μῦθος, λόγος, en textos de diferents formats.
3.4 Crear textos individuals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb l’ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’haja partit de la civilització i la cultura gregues com a font d’inspiració.

Competència específica 4.
4.1 Explicar els processos històrics i polítics, les institucions, les maneres de viure i els costums de la societat grega, i comparar-los amb els de les societats actuals, valorar de manera crítica les adaptacions i els canvis experimentats tenint en compte l’evolució de les societats i els drets humans, i afavorir el desenrotllament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la memòria col·lectiva i els valors democràtics.
4.2 Debatre sobre la importància, l’evolució, l’assimilació o el qüestionament de diferents aspectes del llegat grec en la nostra societat, utilitzant estratègies retòriques i oratòries de manera guiada, mediant entre postures quan siga necessari, seleccionant i contrastant informació i experiències veraces i mostrant interés, respecte i empatia per altres opinions i argumentacions.
4.3 Elaborar treballs d’investigació en diferents suports sobre aspectes del llegat de la civilització grega en l’àmbit personal, religiós i sociopolític localitzant, seleccionant, contrastant i reelaborant informació procedent de diferents fonts, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència i respectant els principis de rigor i propietat intel·lectual.

Competència específica 5.
5.1 Identificar i explicar el llegat material i immaterial de la civilització grega com a font d’inspiració, i analitzar produccions culturals i artístiques posteriors.
5.2 Investigar el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització grega, actuant de manera adequada, empàtica i respectuosa i interessant-se pels processos de preservació i per les actituds cíviques que n’asseguren la sostenibilitat.
5.3 Explorar el llegat grec en l’entorn de l’alumnat, aplicar els coneixements adquirits i reflexionar sobre les implicacions dels diferents usos, donar exemples de la pervivència de l’Antiguitat clàssica en la seua vida quotidiana i presentar els resultats a través de diferents suports.

Sabers bàsics
I. El text: comprensió i traducció.
A. Unitats lingüístiques de la llengua grega.
− Concepte de llengua flexiva: flexió nominal i pronominal (sistema casual i declinacions) i flexió verbal (el sistema de conjugacions).
− Sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos i els seus usos.
− Estructures oracionals. La concordança i l’orde de paraules en oracions simples i oracions compostes.
− Formes nominals del verb.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes.
− L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció.
− Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los.
− Ferramentes per a la traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE).
− Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística.
− Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text.
− Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus.
− La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi.
− Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.
− Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

II. Plurilingüisme.
− Influència del grec en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat.
− Formants grecs. Lèxic: procediments de composició i derivació en la formació de paraules gregues; lexemes, sufixos i prefixos d’origen grec en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims grecs; tècniques per a l’elaboració de famílies lèxiques i d’un vocabulari bàsic grec de freqüència. Hel·lenismes d’ús freqüent.
− Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i reconeixement de la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació.
− Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen.
− Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb estudiants de grec en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua grega com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres.
− Expressions i lèxic específic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

III. Educació literària.
− Etapes i vies de transmissió de la literatura grega.
− Principals gèneres i autors de la literatura grega: origen, tipologia, cronologia, temes, motius, tradició, característiques i principals obres i autors. Referents femenins.
− Tècniques per a comentar i analitzar lingüísticament i literàriament els textos literaris grecs.
− Recepció de la literatura grega: influència en la literatura llatina i en la producció cultural europea, nocions bàsiques d’intertextualitat, imitatio, aemulatio, interpretatio, allusio.
− Analogies i diferències entre els gèneres literaris grecs i els de la literatura actual.
− Introducció a la crítica literària.
− Interés cap a la literatura i la seua lectura com a font de plaer i de coneixement del món.
− Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i els continguts utilitzats: ferramentes per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per a evitar el plagi.

IV. L’antiga Grècia.
− Geografia de l’antiga Grècia: topografia, nom i funció dels principals llocs. Viatgers il·lustres.
− Història: etapes; fites de la història del món grec entre els segles VIII a C i V dC; llegendes i principals episodis històrics; personalitats històriques rellevants de la història de Grècia, la seua biografia en context i la seua importància per a Europa.
− Història i organització política i social de Grècia com a part essencial de la història i la cultura de la societat actual. Aspectes fonamentals de la vida quotidiana i la cultura grega.
− Institucions, creences i formes de vida de la civilització grega i el seu reflex i pervivència en la societat actual.
− Influències de la cultura grega en la civilització llatina: Graecia capta ferum victorem cepit.
− L’aportació de Grècia a la cultura i al pensament de la societat occidental.
− Relació de Grècia amb cultures estrangeres com Pèrsia o Roma.
− El mar Mediterrani com a encreuament de cultures ahir i hui.
− La importància del discurs públic per a la vida política i social.
− Tècniques bàsiques de busca i tractament de la informació històrica i geogràfica mitjançant ferramentes tecnològiques.

V. Llegat i patrimoni.
− Conceptes de llegat, herència i patrimoni.
− La transmissió textual grega com a patrimoni cultural i font de coneixement a través de diferents cultures i èpoques. Suports d’escriptura: tipus i preservació.
− La mitologia clàssica i la seua pervivència en manifestacions literàries i artístiques. Exemples rellevants de la influència de la mitologia clàssica.
− Obres públiques i urbanisme: construcció, conservació, preservació i restauració. Elements més destacats del patrimoni arquitectònic grec.
− Les representacions i festivals teatrals, la seua evolució i pervivència en l’actualitat.
− Les competicions atlètiques i la seua pervivència en l’actualitat.
− Les institucions polítiques gregues, la seua influència i pervivència en el sistema polític actual.
− Tècniques de debat i d’exposició oral.
− L’educació en l’antiga Grècia: els models educatius d’Atenes i Esparta i la seua comparació amb els sistemes actuals.
− Principals obres artístiques de l’Antiguitat grega.
− Principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l’Antiguitat.

HISTÒRIA D’ESPANYA

La matèria d’Història d’Espanya introduïx l’alumnat en la perspectiva del pensament històric, indispensable per a l’observació, interpretació i comprensió de la realitat en la qual viu. Atendre els principals reptes i problemes als quals s’enfronta en el segle XXI resulta essencial per a l’exercici de la seua maduresa intel·lectual i personal, ja que el situa davant dels desafiaments socials del present a fi d’orientar la seua actuació amb compromís i responsabilitat. L’anàlisi del passat, de les experiències individuals i col·lectives de les dones i els hòmens que ens han precedit constituïx una referència imprescindible per a entendre el món actual. A més, conforma un ric llegat que s’ha d’apreciar, conservar i transmetre, com a memòria col·lectiva de les diferents generacions que ens han antecedit i com a font d’aprenentatge per a les quals ens succeiran. D’esta manera, en estudiar els esdeveniments viscuts per altres, les dificultats a les quals van haver de fer front i les decisions que van adoptar, l’alumnat pren consciència dels factors que condicionen l’actuació humana i el paper que cobren en la història determinats elements com les identitats, les creences, les idees i les pròpies emocions. Igualment, aprén a valorar els encerts, assoliments i avanços històrics fins a arribar a l’actual estat social i de dret en el qual es fonamenta la nostra convivència democràtica, i considera també les dificultats, conductes, accions i retrocessos que han marcat en el temps determinades situacions traumàtiques i doloroses, que la societat en el seu conjunt ha de conéixer per a poder superar-les.

L’aproximació a la metodologia històrica, a l’ús rigorós i crític de les fonts, als marcs conceptuals propis i d’altres disciplines afins, a les narratives que construïxen i a la mateixa historiografia introduïxen l’alumnat en un coneixement del passat basat en el rigor científic. Al seu torn, s’ha de facilitar l’exercici de processos inductius i d’indagació relacionats amb estratègies associades a la utilització de fonts i proves, a la busca i el tractament de la informació, a l’accés a documents de distinta naturalesa en plataformes digitals, i al seu contrast, contextualització i interpretació, la qual cosa permetrà entendre la història com un àmbit de coneixement en constant revisió i canvi a partir de noves evidències. Es tracta de transmetre una concepció dinàmica condicionada pels temes que desperten interés en la comunitat acadèmica i també, d’una manera molt directa, pels que la societat considera rellevants. D’ací ve que la matèria d’Història d’Espanya adquirisca un paper fonamental per a l’exercici, fonamentat i raonat, de l’esperit crític, per a previndre la desinformació i per a adoptar un compromís ple amb el conjunt de valors cívics que emmarca la Constitució. Tot això, des d’una concepció participativa de la ciutadania en la qual l’alumnat se senta com a subjecte actiu i part implicada de l’entorn en el qual viu, col·labore en la seua millora i contribuïsca, des de les seues possibilitats, a una societat més justa, equitativa i cohesionada.

Les competències específiques s’han estructurat entorn dels vectors que constituïxen els principals centres d’interés en el present, que definixen les estratègies per a aprendre del passat i que resulten rellevants per a orientar el nostre futur. Es pretén amb això destacar el valor funcional i significatiu de l’aprenentatge de la Història d’Espanya i dels sabers que esta matèria oferix, dotar-los d’un sentit pràctic i relacionar-los amb l’entorn real de l’alumnat.

La llibertat, el primer d’estos eixos vertebradors, oferix una perspectiva no lineal que travessa tota l’època contemporània fins als nostres dies, i arreplega la trajectòria de la nostra memòria democràtica fins a la Constitució de 1978 i els reptes actuals i futurs als quals pot enfrontar-se la nostra democràcia. Les identitats nacionals i regionals es projecten més arrere en el temps i, com les creences i les ideologies, que tanta transcendència tenen i han tingut al llarg de la història, connecten processos diversos i resulten essencials per a, a partir de la seua anàlisi històrica, destacar, abans que el que ens separa i diferencia, els elements que ens unixen, amb l’objectiu d’afavorir el diàleg i la convivència. El progrés i el creixement econòmic, des de la perspectiva de la sostenibilitat, la cohesió territorial i la justícia social, així com la visió de la diversitat social o de la igualtat de gènere al llarg del temps, s’han convertit també en camps fonamentals per a l’estudi de la història i l’anàlisi del present. El marc comparatiu amb la història d’altres països del món occidental, les relacions internacionals i la connexió del territori espanyol amb els grans processos històrics constituïxen igualment un vector imprescindible per a la interpretació de l’evolució i el desenrotllament del nostre país, així com per a l’anàlisi de les seues analogies i singularitats, en què se subratllen aquelles etapes històriques en les quals les seues institucions, col·lectius o certs individus destacats han tingut un protagonisme especial. Finalment, una altra de les competències específiques, de caràcter transversal, subratlla l’expressió pràctica i metodològica del pensament històric i de l’aprenentatge actiu que ha de dur a terme l’alumnat.

Els criteris d’avaluació conjuguen les competències específiques amb els sabers bàsics i van orientats a l’assoliment dels objectius del Batxillerat i de les competències clau. Suposen, per tant, una adaptació de les metodologies i accions educatives per a esta mena d’aprenentatge per part de l’alumnat, amb l’ús d’estratègies amb les quals este puga exercitar tant els processos instrumentals com les actituds proposades a través de les bases metodològiques del pensament històric en la construcció del coneixement. Tot això implica disposar de nous i variats instruments per a valorar un conjunt ampli i divers d’accions, tenint en compte la diversitat i individualitat de l’alumnat.

Els sabers bàsics s’agrupen en tres blocs: «Societats en el temps», «Reptes del món actual» i «Compromís cívic». Seguix quasi la mateixa denominació que en la matèria d’Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat, de manera que dona continuïtat i coherència als principis que guien i orienten estes matèries. En la seua organització s’ha optat per la presentació cronològica, amb la qual el professorat i l’alumnat es troben més familiaritzats, però en la seua definició i articulació es pot observar una intenció temàtica, incidint en aquells elements i problemes que resulten més rellevants de cada època històrica. Es relacionen els sabers bàsics de l’Espanya contemporània i actual, que compten amb major presència, amb els d’etapes històriques anteriors. Es pretén incidir amb això en el caràcter funcional dels aprenentatges i en la connexió del passat més llunyà amb les èpoques més recents. En qualsevol cas, els fets i esdeveniments han de plantejar-se contextualitzats en el seu moment històric, caracteritzar degudament cada etapa de la història i situar-la adequadament en la línia del temps, de manera que s’evite una visió presentista.

L’enfocament competencial del Batxillerat i de la Història d’Espanya obri noves oportunitats i possibilitats per a crear escenaris d’aprenentatge més actius, en els quals dotar l’alumnat de major protagonisme, que permeten el treball en equip, els processos d’indagació i investigació, la creativitat i la transferència del coneixement adquirit. Tal enfocament i estos escenaris són, també, el marc adequat per a plantejar propostes interdisciplinàries amb les quals treballar de manera coordinada amb altres àrees de coneixement, de manera que es facilite la interconnexió dels sabers i es permeta el seu fiançament. Tot això, tenint en compte que el centre d’atenció ha d’estar en l’exercici d’una ciutadania informada i conscient, que valore la trajectòria d’un país amb una democràcia consolidada i, alhora, siga crítica respecte a la desigualtat i les expectatives incomplides. La finalitat és el desenrotllament en l’alumnat d’una actitud respectuosa, que done valor a la convivència i al diàleg, es comprometa amb la millora de la comunitat i de l’entorn, i estiga disposada a afrontar els reptes que li oferix el segle XXI.

Competències específiques

1.Valorar els moviments i les accions que han promogut les llibertats en la història d’Espanya, i utilitzar termes i conceptes històrics, a través de l’anàlisi comparada dels diferents règims polítics, per a reconéixer el llegat democràtic de la Constitució de 1978 com a fonament de la nostra convivència i garantia dels nostres drets.
La Constitució de 1978 va iniciar l’etapa de convivència pacífica i democràtica més llarga i duradora de la història d’Espanya. L’alumnat ha de concebre l’estat social i de dret actual no sols com a resultat de l’enteniment i de l’acció de determinats hòmens i dones compromesos amb la llibertat, sinó també com el fruit de l’exercici diari d’una ciutadania activa identificada amb els seus principis i inspirada en els seus valors. D’esta manera, s’ha d’interpretar la memòria democràtica, no sols com a efecte directe de l’experiència històrica de la Transició, sinó com a resultat del complex camí que el constitucionalisme ha recorregut des de 1812. Tot això implica considerar la història com un procés no lineal, d’avanços i retrocessos, i valorar el que les diferents cultures polítiques han aportat al fiançament del parlamentarisme i a l’establiment de la democràcia. Per a fer-ho, resulta necessari desenrotllar estratègies comparatives sobre els diferents règims polítics que s’han succeït des del final de l’absolutisme i el regnat d’Isabel II fins a la Restauració i la Constitució de 1931, així com la correcta utilització dels termes i conceptes històrics, polítics i jurídics que permeten definir la seua naturalesa i contextualitzar les seues dinàmiques i assoliments. D’altra banda, es perseguix el reconeixement i la interpretació dels diferents significats assignats al concepte de llibertat, així com l’anàlisi dels distints, i a vegades contraposats, interessos presents en estos, de manera que l’alumnat entenga que la llibertat, com a principi inherent del ser humà, implica una actitud crítica i exigent davant del compliment dels seus principis i aspiracions dins del propi marc constitucional.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA i CC.

2.Reconéixer i valorar la diversitat identitària del nostre país, per mitjà del contrast de la informació i la revisió crítica de fonts, i prenent consciència del paper que té en l’actualitat, per a respectar els sentiments de pertinença, l’existència d’identitats múltiples, i les normes i els símbols que establix el nostre marc comú de convivència.

La definició constitucional de la nació espanyola i el reconeixement d’altres identitats exigixen l’estudi dels processos de nacionalització que es donen arran de la incorporació del concepte de sobirania nacional, i de l’ús de la història per a justificar-los. Una ciutadania informada i crítica ha de ser capaç d’interpretar discursos i idees diferents, incloent-hi aquells que són contraris als seus propis, i defendre la solidaritat i la cohesió com a base de la convivència, així com el respecte als símbols i les normes comunes. La coexistència d’identitats, especialment les que tenen a vore amb el sentiment nacional, és un dels fets que més interés desperta en l’actualitat i que més tensió ha provocat en la societat espanyola de les últimes dècades. Com a fenomen polític i cultural, exigix en l’alumnat una aproximació rigorosa quant a la seua contextualització històrica, a través de l’anàlisi crítica de fonts i de la interpretació rigorosa d’estes. És també necessari que puga descriure l’origen i l’evolució de l’Estat nacional, així com dels diferents nacionalismes i regionalismes, articulats en moviments polítics i culturals a partir del segle XIX. Igualment, ha de poder identificar l’origen de la idea d’Espanya i d’altres identitats territorials a través dels textos, des de les seues primeres formulacions i a través de la seua evolució en el temps. D’altra banda, respectar els diferents sentiments de pertinença implica tractar-los en les seues diferents escales i dimensions, i treballar sobre la compatibilitat d’identitats múltiples valorant la riquesa de les seues diferents expressions i manifestacions. Finalment, prendre consciència històrica de l’articulació i organització territorial de l’estat implica reconéixer les accions orientades a la centralització administrativa i política des del naixement de l’estat modern, els conflictes que ha generat i els models alternatius a esta centralització.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

3.Analitzar i valorar la idea de progrés des de la perspectiva del benestar social i de la sostenibilitat, a través de la interpretació dels factors modernitzadors de l’economia espanyola, l’ús de mètodes quantitatius i l’anàlisi crítica de les desigualtats socials i territorials, per a considerar l’emprenedoria, la innovació i l’aprenentatge permanent com a elements fonamentals en un entorn econòmic i professional en constant canvi.

L’alumnat ha de concebre que la sostenibilitat i el conjunt dels objectius de desenrotllament sostenible constituïxen un principi inexcusable tant a escala local com global, tant per a afrontar l’emergència climàtica com per a arribar als nivells mínims de justícia social. Una perspectiva que implique una mirada crítica a la idea del progrés, als seus plantejaments filosòfics i econòmics, i a les seues derivacions polítiques, ha de considerar les conseqüències que ha generat un creixement econòmic que, històricament, no ha tingut en compte entre les seues prioritats ni la distribució de la riquesa ni els efectes ambientals. L’estudi de la modernització econòmica exigix, doncs, posar en contacte les estructures a llarg termini, que a Espanya s’han mantingut des de l’època medieval, com és el cas de la propietat de la terra, amb altres a mitjà termini i curt termini, i vincular-les amb conjuntures concretes com els elevats costos per la implicació en els conflictes bèl·lics de l’època moderna, el comerç colonial o les polítiques comercials. També s’ha de prestar especial atenció a l’estudi comparatiu de l’evolució del capitalisme i la industrialització a Espanya amb la d’altres països europeus que ens servixen de referència, a través de l’anàlisi dels respectius ritmes de creixement. Manejar este quadro de magnituds suposa, a més, l’exercici d’habilitats economètriques, l’ús de bases estadístiques, la lectura de gràfics, el maneig de dades i recursos digitals i l’ús d’aplicacions informàtiques. Esta tasca exigix, igualment, el desenrotllament de l’aptitud interpretativa i de relació, a fi de poder associar els factors econòmics amb la desigualtat social i territorial, i de percebre la velocitat dels canvis del món actual, fenòmens que requerixen una ciutadania resilient, innovadora, emprenedora i compromesa amb la millora de la humanitat i del planeta.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CC.

4.Prendre consciència de la diversitat social a través de l’anàlisi multidisciplinària dels canvis i les continuïtats de la societat espanyola al llarg del temps, l’evolució de la població, els nivells i modes de vida, les condicions laborals i els moviments i conflictes socials, per a valorar l’abast de les mesures adoptades i els progressos i les limitacions per a avançar en la igualtat, el benestar, la justícia i la cohesió social.

L’increment dels nivells d’equitat i igualtat constituïx el criteri ètic des del qual valorar el desenrotllament humà d’un país i mesurar l’abast dels seus assoliments socials. L’alumnat ha de percebre la gran heterogeneïtat i complexitat de la societat espanyola al llarg de la seua història, fet que resulta necessari analitzar per a entendre la seua evolució demogràfica, els desequilibris territorials i el desigual accés als recursos, als drets i a la participació en el poder. Per a això, cal combinar l’estudi històric amb les aportacions de disciplines com són, entre altres, l’antropologia, la psicologia social, les ciències polítiques o la sociologia, a fi d’interpretar les diferents respostes, individuals i col·lectives, que es donen davant de situacions d’adversitat, incompliment d’expectatives o davant de la percepció de la injustícia. Esta interpretació ha de centrar-se en el subjecte i en les experiències col·lectives, en els modes de vida, les mentalitats, l’estructura cultural i les emocions, per mitjà de l’anàlisi de fonts documentals literàries o audiovisuals, a través de la lectura de publicacions i de la premsa d’època, així com de la consulta de biblioteques i hemeroteques digitals, amb la finalitat de percebre la multiplicitat d’accions de protesta que s’han produït tant en el món agrari com en l’urbà, des de les societats de l’Antic Règim al proletariat industrial i altres moviments socials més recents. Resultarà igualment necessari atendre les mesures que des de l’estat i altres institucions s’han adoptat per a gestionar els conflictes, pal·liar les desigualtats, neutralitzar la tensió social o reprimir les pertorbacions de l’orde, i generar en l’alumnat una perspectiva que el porte a valorar la progressiva ampliació dels drets laborals i socials, la inclusió de les minories i la cohesió d’una societat múltiple i diversa per a combatre tot tipus de discriminació.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

5.Analitzar críticament el paper de les creences i de les ideologies en l’articulació social, en l’ús del poder i en la configuració d’identitats i projectes polítics contraposats, a través de l’estudi de fonts primàries i textos historiogràfics i la fonamentació de juís propis, per a debatre sobre problemes actuals, transferir coneixement, valorar la diversitat cultural i mostrar actituds respectuoses davant d’idees legítimes diferents a les pròpies.
Les creences i les ideologies han constituït un dels principals eixos vertebradors de la societat, a partir dels quals s’han generat els més importants espais de sociabilitat, de creació de vincles i d’identitats col·lectives. L’alumnat ha d’identificar els canvis en les creences i pràctiques religioses, les formes de pensament i les concepcions polítiques que han anat emergint i transformant-se des de l’etapa de l’absolutisme i l’estat liberal fins a l’actual societat democràtica. A través de la lectura de manifestos, articles de premsa o debats parlamentaris, ha de poder inferir els projectes polítics que van motivar els enfrontaments entre faccions, partits i moviments polítics de l’època contemporània, des del carlisme i les diferents forces monàrquiques fins al republicanisme i les ideologies revolucionàries. Especial interés cobra, per la seua significació històrica i l’intens debat social que suscita, el procés reformista i democratitzador que va emprendre la II República, així com les reaccions antidemocràtiques que es van generar davant del seu avanç i el colp d’estat que va suposar el seu final. Resulta necessari que l’alumnat forme juís propis argumentats en fonts fiables i en treballs històrics contrastats, que eviten la desinformació i afavorisquen el diàleg. La Guerra Civil i el franquisme donen compte del grau de violència que poden adquirir els conflictes i de les conseqüències de l’ús dictatorial del poder, fets traumàtics i dolorosos, que s’han de conéixer amb rigor perquè mai més es tornen a produir. Analitzar este complex entramat de corrents ideològics i lluites polítiques requerix, en fi, l’aproximació a la historiografia i al mode amb què els historiadors tracten d’explicar-lo mitjançant l’aplicació de mètodes, conceptes i marcs teòrics, amb rigor i honestedat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

1. Interpretar el valor geoestratègic d’Espanya i la seua connexió amb la història mundial, i assenyalar les analogies i singularitats de la seua evolució històrica en un context global canviant, per mitjà de la busca i el tractament d’informació, per a avalar els compromisos del nostre país en matèria de cooperació i seguretat, promoure actituds solidàries i assumir els valors de l’europeïsme.

Una aproximació comprensiva a la història d’Espanya ha de partir d’una visió espacial i cartogràfica, i deduir com la seua ubicació li ha permés formar part dels principals itineraris històrics de la humanitat i dels processos clau que han ocorregut entorn de les seues dimensions geogràfiques: el Mediterrani, l’Atlàntic i l’Europa continental. Valorar i interpretar el llegat històric i cultural permet a l’alumnat connectar el present amb el passat i identificar el paper que han tingut les relacions internacionals en un món cada vegada més interconnectat. Este fet requerix el maneig d’un marc comparatiu que evite caure en una imatge singular de l’evolució històrica espanyola basada en mites i estereotips, com la llegenda negra o la idea de decadència després del final de l’imperi i les successives crisis colonials, que l’allunyen del seu context interpretatiu. L’estudi d’este conjunt ampli de temes històrics requerix processos inductius basats en l’exercici de l’autonomia i la maduresa personal, i en el desenrotllament de processos avançats de busca, selecció i tractament crític de la informació, que permeten a l’alumnat elaborar el seu propi coneixement en diferents formats, com ara informes, esquemes, portafolis i síntesis. Una mirada històrica des del present ha d’incloure també una anàlisi del paper que representa l’Espanya de hui en el món, assumir els compromisos que suposa la seua pertinença a la Unió Europea i a altres organismes internacionals, promoure en l’alumnat una consciència de seguretat i cooperació nacional i internacional, reconéixer els instruments dels quals disposa l’Estat per a preservar els drets, les llibertats i el benestar de la ciutadania, i valorar el paper d’institucions i entitats dedicades a la cooperació i l’ajuda humanitària.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC i CCEC.

7.Incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de l’Espanya actual i de la seua història, a través de la contextualització històrica de fonts literàries i artístiques i la investigació sobre el moviment feminista, per a reconéixer la seua presència en la història i promoure actituds en defensa de la igualtat efectiva de dones i hòmens.

La perspectiva de gènere respon a una exigència ètica en les societats contemporànies i té per objecte comprendre quina és la situació real de la igualtat entre dones i hòmens a l’Espanya actual, valorar els avanços aconseguits i plantejar els reptes del futur. Incorporar esta visió als estudis històrics permet a l’alumnat situar en un lloc central nous conceptes en l’estudi de les relacions socials, i analitzar els mecanismes de dominació, control, subordinació i submissió que s’han mantingut al llarg de la història. Identificar l’absència de la dona, tant a títol individual com col·lectiu, en la narrativa històrica, exigix explorar noves fonts, especialment literàries i artístiques, i també orals. En estes, i a través de l’anàlisi d’estereotips, símbols i iconografies relacionats amb la dona i el món femení, en què es representen espais, activitats, rols, conductes, imatges i modes de vida, es poden contextualitzar temporalment i espacialment les relacions de gènere i visibilitzar la seua presència en la història. Tot això suposa també el rescat d’aquelles dones que van ser capaces de superar el silenci i l’oblit, i dotar-les d’un protagonisme que la història escrita els ha negat relegant-les a personatges secundaris i irrellevants. Finalment, l’estudi de les lluites per l’emancipació i dels moviments feministes permet analitzar les seues estratègies d’acció, la seua connexió amb determinades cultures polítiques i moviments socials, identificar els seus antagonistes i associar els seus assoliments a la modernització del país, mostrant una complexa trajectòria que ha de promoure actituds informades davant de la situació secular de desigualtat entre hòmens i dones.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

1. Valorar el patrimoni històric i cultural com a llegat i expressió de la memòria col·lectiva, identificar els significats i usos públics que reben determinats esdeveniments i processos del passat, per mitjà de l’anàlisi de la historiografia i del pensament històric, per al desenrotllament de la iniciativa, del treball en equip, de la creativitat i de la implicació en qüestions d’interés social i cultural.

L’alumnat ha de conéixer que la història es concep com un procés obert i en constant revisió que s’interpreta en funció de les preocupacions i els interessos de la societat en cada moment. Així, investigant els fins, interessos i usos que, per part de diferents entitats i institucions, han condicionat el coneixement històric al llarg del temps, s’enriquix el coneixement del passat. L’alumnat ha de comprendre que els canvis metodològics i historiogràfics responen, en gran manera, a les transformacions que es produïxen en el present i al mode en què la investigació pot aportar idees i solucions relatives als reptes als quals ens enfrontem. Esta visió funcional i crítica ha d’incorporar-se a l’aprenentatge de la Història d’Espanya, amb la integració del pensament històric i els seus mètodes a través de la realització de projectes orientats a una finalitat social o cultural determinada, preferentment connectada amb l’entorn real, de manera que es generen plantejaments que acosten l’alumnat a una perspectiva de la «història des de baix», així com «tallers d’història» que el porten a posar en pràctica els processos d’indagació i d’investigació. D’esta manera, s’aconseguix identificar el llegat històric com un bé comú en la construcció i la posada en valor del qual ha de participar la comunitat, i conservar la memòria col·lectiva a través del contacte i la solidaritat entre les generacions. Ací també es tracta d’assenyalar els problemes ecosocials que més preocupen en l’actualitat i prendre consciència històrica d’estos, elaborar productes creatius i eficaços, transferir eixe coneixement i despertar l’interés social. El patrimoni històric i cultural adquirix, en fi, una nova dimensió en contextualitzar i en contrastar els seus diferents significats, assumint com una responsabilitat individual i col·lectiva la seua conservació i la seua utilització per a l’enfortiment de la cohesió social.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC i CCEC.
Criteris d’avaluació

Competència específica 1
1.1 Reconéixer el llegat democràtic i les accions en favor de la llibertat, identificar i comparar els diferents règims polítics i els seus respectius textos constitucionals, des de la fallida de la monarquia absoluta i els inicis de l’Espanya liberal fins a l’actualitat, i utilitzar adequadament termes i conceptes històrics valorant el grau i abast dels drets i les llibertats que reconeixen i l’aplicació efectiva d’estos.
1.2 Identificar i valorar el paper de la Transició en l’establiment de la democràcia actual i de la Constitució de 1978 com a fonament i garantia dels drets i llibertats dels espanyols, a través de l’elaboració de juís propis sobre els principals debats que afecten el sistema constitucional, mitjançant el domini de processos de busca i tractament de la informació.

Competència específica 2
2.1 Contrastar la informació i desenrotllar processos de crítica de fonts, analitzar l’origen i l’evolució de les identitats nacionals i regionals que s’han format al llarg de la història d’Espanya, i reconéixer la pluralitat identitària del nostre país i respectar els diferents sentiments de pertinença.
2.2 Identificar els diferents processos polítics, culturals i administratius que han tingut lloc en la formació de l’estat i en la construcció de la nació espanyola, analitzar críticament els assoliments i resultats de les accions dutes a terme i les reaccions generades, conéixer i respectar tant les identitats múltiples com els símbols i les normes comunes que conformen el marc actual de convivència.

Competència específica 3
3.1 Analitzar l’evolució econòmica d’Espanya, els seus ritmes i cicles de creixement valent-se del maneig de dades, representacions gràfiques i recursos digitals, interpretar el seu particular procés de modernització en el context dels països de l’entorn i els debats historiogràfics sobre el seu desenrotllament industrial, i considerar l’emprenedoria, la innovació i l’aprenentatge permanent com a maneres d’afrontar els reptes d’un entorn econòmic i professional en canvi constant.
3.2 Entendre els diferents significats de la idea del progrés en els seus contextos històrics, desenrotllar l’estudi multicausal dels models de desenrotllament econòmic aplicats a l’Espanya contemporània i analitzar críticament la idea de modernització, valorar els seus efectes en relació amb la desigualtat social, els desequilibris territorials, la degradació ambiental i les relacions de dependència, així com reflectir actituds en favor dels objectius de desenrotllament sostenible i els comportaments ecosocials.

Competència específica 4
4.1 Descriure les grans transformacions socials i els diferents modes d’organització i participació política que s’han produït a Espanya des del pas de l’Antic Règim a la nova societat burgesa, analitzar el sorgiment i l’evolució del concepte de ciutadania i de les noves formes de sociabilitat, utilitzar adequadament termes històrics i conceptes historiogràfics, i identificar les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials.
4.2 Analitzar de manera multidisciplinària la diversitat i la desigualtat social existent en la història contemporània d’Espanya, l’evolució de la població i els canvis en les condicions i modes de vida, interpretar les causes i els motius de la conflictivitat social i la seua articulació en diferents moviments socials, i considerar l’acció motivada dels subjectes i les mesures de distint tipus adoptades per l’estat.
4.3 Deduir a través de l’estudi crític de notícies i dades estadístiques l’evolució de l’estat social, identificar els assoliments i retrocessos experimentats i les mesures adoptades per l’estat fins al present, l’evolució dels nivells de vida i de benestar, així com els límits i reptes de futur, des d’una perspectiva solidària en favor dels col·lectius més vulnerables.

Competència específica 5
5.1 Referir el paper que han representat les creences religioses i les institucions eclesiàstiques en la configuració territorial i política d’Espanya, i considerar críticament els moments en els quals ha prevalgut la uniformitat i la intolerància contra les minories ètniques, religioses o culturals.
5.2 Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit les ideologies en l’articulació social i política de l’Espanya contemporània, comprendre i contextualitzar estos fenòmens a través de la lectura de textos historiogràfics, identificar les principals cultures polítiques que han anat succeint-se, les seues formes d’organització i els diferents projectes polítics que representaven, i expressar actituds respectuoses davant d’idees diferents a les pròpies.
5.3 Emprar el rigor metodològic de la història en l’estudi de les grans reformes estructurals que va escometre la II República, identificar els seus assoliments i les reaccions antidemocràtiques que es van produir i que van derivar en el colp d’estat de 1936, i aproximar-se a la historiografia sobre la Guerra Civil i al marc conceptual de l’estudi dels sistemes totalitaris i autoritaris a través de la interpretació de l’evolució del franquisme.

Competència específica 6
6.1 Assenyalar els reptes globals i els principals compromisos de l’Estat espanyol en l’esfera internacional, així com els que es deriven de la seua integració a la Unió Europea, a través de processos de busca, selecció i tractament de la informació, així com del reconeixement dels valors de la cooperació, la seguretat nacional i internacional, la sostenibilitat, la solidaritat, l’europeïsme i l’exercici d’una ciutadania ètica digital.
6.2 Reconéixer el valor geoestratègic de la península Ibèrica, identificar el ric llegat històric i cultural generat arran de la seua connexió amb processos històrics rellevants, caracteritzar les especificitats i singularitats de la seua evolució respecte a altres països europeus i els estereotips associats a estes, així com la influència de les relacions internacionals.

Competència específica 7
7.1 Introduir la perspectiva de gènere en l’observació i anàlisi de la realitat històrica i actual, identificar els mecanismes de dominació que han generat i mantingut la desigualtat entre hòmens i dones, així com els rols assignats i els espais d’activitat ocupats tradicionalment per la dona.
7.2 Constatar el paper relegat de la dona en la història analitzant fonts literàries i artístiques, valorar les accions en favor de l’emancipació de la dona i del moviment feminista, i recuperar figures individuals i col·lectives com a protagonistes silenciades i omeses de la història.

Competència específica 8
8.1 Fer treballs d’indagació i investigació iniciant-se en la metodologia històrica i la historiografia, mitjançant la generació de productes relacionats amb la memòria col·lectiva sobre esdeveniments, personatges o elements patrimonials d’interés social o cultural de l’entorn local, i considerar el patrimoni històric com un bé comú que s’ha de protegir.

Sabers bàsics
A. Societats en el temps.
− El treball de l’historiador, la historiografia, les fonts i la metodologia històrica. Consciència històrica i connexió entre el passat i el present. Usos públics de la història: les interpretacions historiogràfiques sobre determinats processos i esdeveniments rellevants de la història d’Espanya i l’anàlisi dels coneixements històrics presents en els debats de la societat actual.
− El significat geoestratègic de la península Ibèrica i la importància del llegat històric i cultural. El mediterrani, l’Atlàntic i l’Europa continental en les arrels de la història contemporània.
−  La crisi de l’antic règim. El procés de construcció nacional a Espanya. De la centralització política i administrativa a la formació i el desenrotllament de l’estat liberal.
− El significat de la monarquia hispànica i de l’herència colonial a l’Espanya contemporània. Estereotips i singularitats de la història d’Espanya i la seua evolució en el context internacional.
− Religió, església i estat. El paper del catolicisme en la configuració cultural i política d’Espanya i en els moviments polítics i socials. La situació de les minories religioses. Les relacions entre l’Església i l’Estat liberal. El nacionalcatolicisme. Laïcisme, lliurepensament i secularització. L’anticlericalisme.
− Estudi comparat dels règims liberals i del constitucionalisme a Espanya: des dels inicis del règim liberal i la constitució de 1812, els orígens de la democràcia, fins a la Constitució democràtica de 1931. Termes i conceptes de la història per a l’estudi dels sistemes polítics.
− Conceptes per a estudiar els sistemes polítics. Ideologies i cultures polítiques a l’Espanya contemporània: conflictivitat, sistemes polítics i usos del poder. Estudi de textos i contextos de les faccions, partits i moviments polítics, des del carlisme i les diferents forces monàrquiques fins al republicanisme i l’obrerisme revolucionari. El paper dels exilis a l’Espanya contemporània i la seua contribució a la construcció de l’Europa de les llibertats.
− La transició al capitalisme a Espanya. Els debats historiogràfics sobre la industrialització del país i de la seua dependència exterior. El model de desenrotllament econòmic espanyol, ritmes i cicles de creixement.
− Canvis socials i noves formes de sociabilitat: interpretacions sobre la transformació de la societat estamental i el desenrotllament del nou concepte de ciutadania.
− Treball i condicions de vida. L’evolució de la societat espanyola. Població, famílies i cicles de vida. Servitud senyorial, proletarització industrial, el naixement de les classes mitjanes i l’estat del benestar.
− Món rural i món urbà. Relacions d’interdependència i de reciprocitat entre el camp i la ciutat des d’una perspectiva històrica. De la societat agrària a l’èxode rural i a l’Espanya buidada.
− La lluita per la igualtat i la justícia social: conflictivitat, moviments socials i associacionisme obrer. L’acció del subjecte en la història. L’acció de l’estat i les polítiques socials.
− La II República i la transformació democràtica d’Espanya: les grans reformes estructurals i l’origen històric d’estes. Realitzacions socials, polítiques i culturals; reaccions antidemocràtiques contra les reformes.
− El colp d’estat de 1936, la Guerra Civil i el franquisme: aproximació a la historiografia sobre el conflicte i al marc conceptual dels sistemes totalitaris i autoritaris. Fonaments ideològics del règim franquista, relacions internacionals i etapes polítiques i econòmiques. La repressió, la resistència, l’exili i els moviments de protesta contra la dictadura per la recuperació dels valors, els drets i les llibertats democràtiques.
− Mecanismes de dominació, rols de gènere, espais d’activitat i escenaris de sociabilitat de les dones en la història d’Espanya. Protagonistes femenines individuals i col·lectives. La lluita per l’emancipació de la dona i els moviments feministes. Fonts literàries i artístiques en els estudis de gènere.

B. Reptes del món actual.
− Memòria democràtica: reconeixement de les accions i moviments en favor de la llibertat en la història contemporània d’Espanya, consciència dels fets traumàtics i dolorosos del passat i del deure de no repetir-los. Reconeixement, reparació i dignificació de les víctimes de la violència i del terrorisme a Espanya. El terrorisme d’ETA i el record a les víctimes. Les polítiques de memòria a Espanya. Els llocs de memòria.
− La qüestió nacional: consciència històrica i crítica de fonts per a abordar l’origen i l’evolució dels nacionalismes i regionalismes a l’Espanya contemporània.
− Creixement econòmic i sostenibilitat: maneig de dades, aplicacions i gràfics per a l’anàlisi de l’evolució de l’economia espanyola des del desenrotllisme a l’actualitat. Desequilibris socials, territorials i ambientals.
− La Transició i la Constitució de 1978: Identificació dels reptes, els assoliments, les dificultats, i les resistències del final de la dictadura i l’establiment de la democràcia. La normalització democràtica i l’amenaça del terrorisme d’ETA i d’altres organitzacions terroristes.
− Espanya a Europa: derivacions econòmiques, socials i polítiques del procés d’integració a la Unió Europea, situació actual i expectatives de futur.
− Espanya i el món: la contribució d’Espanya a la seguretat i cooperació mundial i la seua participació en els organismes internacionals. El compromís institucional, social i ciutadà davant dels objectius de desenrotllament sostenible.

C. Compromís cívic.
− Consciència democràtica: coneixement dels principis i les normes constitucionals, exercici dels valors cívics i participació ciutadana.
− Identitat i sentiments de pertinença: reconeixement de les identitats múltiples i dels símbols i les normes comunes de l’estat espanyol.
− Comportament ecosocial: compromís amb els objectius de desenrotllament sostenible.
− Ciutadania ètica digital: respecte a la propietat intel·lectual. Participació i exercici de la ciutadania global a través de les tecnologies digitals. Prevenció i defensa davant de la desinformació i la manipulació.
− Els valors de l’europeïsme: principis que guien la idea de la Unió Europea i actitud participativa davant dels programes i projectes comunitaris.
− Solidaritat i cooperació: els grans desafiaments que afecten Espanya i el món, i conductes tendents al compromís social, l’associacionisme i el voluntariat.
− La cultura de seguretat nacional i internacional; instruments estatals i internacionals per a preservar els drets, les llibertats i el benestar de la ciutadania.
− Conservació i difusió del patrimoni històric: el valor patrimonial, social i cultural de la memòria col·lectiva. Arxius, museus i centres de divulgació i interpretació històrica.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

Les cultures humanes es constituïxen i reconeixen amb vista a les respostes que oferixen a les qüestions més fonamentals. Entre estes qüestions es troben les referides a l’origen, naturalesa i sentit del cosmos, al propi ser i destí de l’ésser humà, a la possibilitat i les formes del coneixement, i a la definició d’aquells valors (la veritat, el bé, la justícia, la bellesa) que estimem adequats per a orientar les nostres accions i creacions. Ara bé, encara que les qüestions són, en essència, les mateixes, la variabilitat històrica de les formes en què es plantegen i s’intenta respondre a estes és aparentment enorme. L’objectiu de la matèria d’Història de la Filosofia en Batxillerat és recórrer el camí en què estes preguntes i respostes s’han donat, d’una forma distintivament crítica i racional, en l’esdevenir del pensament occidental, sense que això signifique menysprear la riquesa i rellevància d’altres tradicions de pensament. Este objectiu té una importància excel·lent per a l’assoliment de la maduresa personal, social i professional de l’alumnat. Aventurar-nos a explorar la vida de les idees filosòfiques en la relació complexa i dialèctica que mantenen històricament entre si i amb altres aspectes de la nostra cultura és també explorar la intricada xarxa de conceptes i representacions sobre la qual pensem, desitgem, sentim i actuem. Així, lluny de ser un mer compendi erudit de coneixements, la matèria d’Història de la Filosofia ha de representar per als alumnes i les alumnes un fascinant exercici de descobriment del conjunt d’idees i valors que sustenten tant la seua manera de ser, com la de la seua pròpia època i entorn social.

Per a aconseguir este objectiu es proposa el desenrotllament d’una sèrie de competències específiques que, més enllà d’aprofundir en els procediments de la indagació filosòfica amb els quals es va treballar en primer de Batxillerat i del coneixement significatiu d’alguns dels més importants documents, concepcions, autors i autores de la història del pensament occidental, donen a l’alumnat la possibilitat de pensar críticament les idees amb les quals pensa, identificant-les a l’origen més remot i perseguint-les en el transcurs de les seues múltiples variacions històriques. Esta anàlisi històrica i dialèctica de les idees ha d’atendre tant les seues relacions d’oposició i complementarietat amb la resta de les idees filosòfiques, com la seua connexió amb la generalitat de les manifestacions culturals, polítiques o socials en les quals aquelles idees s’expressen i juntament amb les quals cal contextualitzar-les. I per això en esta proposta s’insistix a comprendre la història del pensament filosòfic, no de manera aïllada, limitant-lo al coneixement dels seus textos i autors i autores més rellevants, sinó en relació amb la totalitat del context històric i cultural en el qual les idees es descobrixen, generen i manifesten, atenent les múltiples expressions i fenòmens socials, polítics, artístics, científics o religiosos en què podem trobar incardinades estes idees i, més específicament, inquirint sobre estes en textos i documents de caràcter literari, històric, científic o de qualsevol altre tipus. La finalitat última és que l’alumnat, una vegada entenga les teories i controvèrsies filosòfiques que han articulat la història del pensament occidental, es trobe en millors condicions per a adoptar una posició pròpia, dialogant, crítica i activa davant dels problemes del present i els reptes i desafiaments del segle XXI.

Cada una de les competències específiques esmentades es relaciona amb els objectius generals d’etapa per a Batxillerat, així com amb les competències clau, i es connecta directament amb determinats criteris d’avaluació. Estos criteris d’avaluació han d’entendre’s com a ferramentes de diagnòstic i millora en relació amb el nivell d’acompliment que s’espera de l’adquisició de les competències específiques. A més, i atés l’enfocament competencial del currículum, els mencionats criteris d’avaluació, sempre en relació amb els sabers bàsics, hauran d’atendre tant els processos d’aprenentatge com al producte o resultant d’estos processos. Finalment, estos criteris hauran de ser implementats a través d’instruments d’avaluació diferenciats i ajustables als diferents contextos i situacions d’aprenentatge en els quals es concrete el desenrotllament de les competències específiques.

Quant als sabers bàsics, estan distribuïts en tres blocs, referits a tres intervals històrics especialment significatius en la història del pensament filosòfic occidental: l’origen i desenrotllament de la filosofia en l’antiguitat grega, el sorgiment de la modernitat europea des de les seues arrels en el pensament i la cultura medieval i, finalment, el desenrotllament i la crisi del pensament modern fins a arribar a l’heterogeni panorama filosòfic dels nostres dies. En cada un d’estos tres blocs s’enuncien aquells sabers que resulta essencial tractar en un curs bàsic d’Història de la Filosofia en Batxillerat, sense prejutjar el grau d’atenció que haja de prestar-se a cada bloc i saber ni la manera d’articular-los, de manera que es puguen seleccionar aquells que convinga tractar per extens i aquells altres que es comprenguen de manera complementària o contextual.

Els sabers bàsics s’han organitzat entorn d’una sèrie de problemes filosòfics fonamentals i a partir del diàleg que a propòsit d’ells han mantingut i mantenen entre si diferents pensadors i pensadores d’esta o de diferents èpoques. Es pretén evitar així la mera relació diacrònica d’autors o textos canònics, i donar una orientació més temàtica a la matèria. A més, es proposa abordar cada un d’eixos problemes no sols a través de textos d’eminent naturalesa filosòfica i d’un nivell adequat al caràcter bàsic de la matèria, sinó també mitjançant l’anàlisi complementària de textos i documents literaris, historiogràfics i de qualsevol altre tipus que siguen pertinents i tinguen o hagen tingut rellevància històrica en relació amb el problema tractat.

D’altra banda, en els tres blocs es proposa analitzar la situació de la dona en l’àmbit de la filosofia, amb la intenció de reparar el greuge històric respecte a aquelles filòsofes que han sigut marginades en el cànon tradicional per la seua simple condició de dones, mesura que es complementa amb l’atenció que en els dos últims blocs es presta al pensament feminista com una de les concepcions més representatives de la història recent de les idees. L’abandó, així mateix, dels quatre períodes historiogràfics tradicionals pretén subratllar l’aspecte dinàmic i interconnectat de les diferents etapes o fases de la història del pensament filosòfic, així com donar més pes a l’anàlisi del pensament modern i contemporani, que és el protagonista dels dos últims blocs, sense que això supose oblidar l’immens i riquíssim cabal de qüestions i idees que representa el pensament antic i medieval.

Finalment, una programació de la matèria conseqüent amb l’esperit competencial que establix la llei ha de tindre en compte l’«aprendre a filosofar» kantià com a lema orientador, i situar l’activitat indagadora de l’alumnat com el centre i la finalitat de tot el procés d’ensenyança i aprenentatge, aprofundint en el desenrotllament d’aquelles competències que, desplegades ja en la matèria de Filosofia de primer de Batxillerat, contribuïsquen a l’assoliment de la seua autonomia i maduresa intel·lectual, moral i cívica. És també necessari insistir, finalment, en la conveniència de comprendre la història de la filosofia en el context històric i cultural que li servix de marc, evitant un tractament aïllat i purament academicista d’esta i emprant-la com una ferramenta i una perspectiva idònies des de les quals tractar críticament i reflexivament els més greus problemes que ens afecten hui, especialment aquells referits a l’equitat entre els éssers humans, la justificació i consideració dels drets humans, la igualtat efectiva entre hòmens i dones, o els problemes ecosocials.

Competències específiques

1.Buscar, analitzar, interpretar, produir i transmetre informació relativa a fets historicofilosòfics a partir de l’ús crític i segur de fonts i el domini de tècniques bàsiques d’investigació, per a generar coneixements i produccions pròpies sobre la història dels problemes i idees filosòfics.

La labor d’investigació de la història de la filosofia compartix amb els estudis històrics, però també amb la filologia i amb altres ciències humanes, el fet que el seu objecte d’estudi estiga vehiculat per textos, documents i altres manifestacions anàlogues llegades per la tradició. És, doncs, fonamental que l’alumnat sàpia treballar amb fonts fiables i rellevants, entenent-les en el seu context social i cultural alhora que en la seua projecció històrica i establint relacions entre documents de diferents èpoques i cultures. Per a això, cal dotar-lo de ferramentes d’investigació amb què buscar i organitzar la informació, tant en entorns digitals com en uns altres més tradicionals, així com per a avaluar-la i utilitzar-la de manera crítica per a la producció i transmissió de coneixements relatius a la matèria. L’objectiu és que, a més de l’ús de documents d’una certa complexitat formal i material, puguen construir els seus propis juís i elaborar produccions a partir del diàleg amb estos documents i l’exercici autònom de la seua capacitat indagadora. Tot això suposa no sols la facultat d’interpretar i comentar formalment textos i altres documents i manifestacions historicofilosòfiques, relacionant-los amb problemes, tesis i autors o autores, sinó també la de realitzar esquemes i mapes conceptuals, quadres cronològics i altres elaboracions, incloent-hi la producció i exposició de treballs d’investigació de caràcter bàsic, utilitzant els protocols a este efecte, i tant de manera individual com col·laborativa.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CE.

2.Reconéixer les normes i pautes de l’argumentació i el diàleg filosòfics mitjançant la identificació i anàlisi d’estes en diferents suports i a través de diverses activitats, per a aplicar-les amb rigor en la construcció i exposició d’arguments i en l’exercici del diàleg amb els altres.

El domini de l’argumentació és un factor fonamental per a pensar i comunicar-se amb rigor i efectivitat, tant en l’àmbit de les ciències i sabers com en el de la vida quotidiana, així com una condició necessària per a la formació del propi juí personal. És, doncs, necessari que l’alumnat, tant en el treball amb textos i documents com en el diàleg filosòfic amb els altres, empre arguments correctes i ben fundats, apreciant el rigor argumentatiu i detectant i evitant els modes dogmàtics, fal·laços i esbiaixats de sostindre o discutir opinions i hipòtesis.

D’altra banda, si el diàleg gaudix en la didàctica de la filosofia d’un merescut reconeixement, tant com a expressió del caràcter pròpiament dialèctic de la indagació filosòfica com com a element essencial de l’exercici de la ciutadania democràtica, en l’estudi de la història de les idees complix una doble funció: la de promoure el debat filosòfic i la de fer-lo entorn de plantejaments i concepcions que guarden alhora entre si un diàleg al llarg del temps. Es tracta, doncs, de promoure, no sols el diàleg empàtic, cooperatiu i compromés amb la busca del coneixement, la lliure expressió d’idees i el respecte a la pluralitat de tesis i opinions, sinó també l’aptitud per al pensament crític i relacional entorn d’idees d’autors i autores d’èpoques molt distintes, entenent en tots els casos la dissensió i la controvèrsia no necessàriament com un conflicte, sinó també com a complementarietat i ocasió per a una millor comprensió dels problemes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

3.Comprendre i expressar diferents concepcions filosòfiques històricament donades, mitjançant l’acostament a les seues fonts i el treball crític sobre estes, per a dur a terme el coneixement d’un patrimoni que constituïx part essencial del patrimoni cultural comú.

La tradició filosòfica, així com el debat filosòfic contemporani, han acumulat i transmés, i continuen produint hui, un immens i valuosíssim cabal de plantejaments, preguntes, intents de resposta, idees, argumentacions i exposicions diferents entorn de les qüestions filosòfiques, modulades d’acord amb el context històric i l’esforç dels autors i autores en els quals en cada cas van tindre via d’expressió. El coneixement de les més importants d’estes propostes filosòfiques ha de formar part de la cultura de tot l’alumnat i, en general, del bagatge d’una ciutadania il·lustrada. D’altra banda, l’aprenentatge d’estes concepcions filosòfiques necessita un treball orientat des de l’experiència actualitzada de qüestions ja tractades en primer de Batxillerat, de manera que siga l’alumnat el que, en relació amb estes qüestions, senta la necessitat d’investigar l’arrel i dimensió històrica d’estes a través del contacte directe amb documents i del treball a partir d’estos. Una indagació que ha de ser, a més, aliena a prejuís etnocèntrics, sexistes o de qualsevol altre tipus, i reconéixer el paper, sovint ocult i marginat, de les dones, així com la importància i influència d’altres tradicions de pensament diferents de la nostra, analitzant críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que formen o hagen format part del discurs filosòfic.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CC i CCEC.

4.Reconéixer la naturalesa essencialment plural i diversa de les concepcions filosòfiques històricament donades, mitjançant la seua posada en relació dialèctica de confrontació i complementarietat, per a generar una concepció complexa i dinàmica de la història del pensament i promoure una actitud tolerant i compromesa amb la resolució racional i dialogada dels conflictes.

La filosofia, a diferència d’altres àmbits de coneixement, es presenta radicalment oberta i disputada en totes les seues àrees; una cosa que ha de ser interpretada com a defecte o disfunció sinó, al contrari, com a indici del caràcter complex i dialèctic tant de la disciplina com de moltes de les qüestions filosòfiques en les quals no són possibles, ni potser desitjables, la unanimitat o la unilateralitat, però sí el diàleg respectuós i constructiu.
Este caràcter plural de la filosofia és més evident quan el comprenem a través de la seua dimensió històrica. No obstant això, tampoc ací esta riquesa de perspectives compromet la unitat essencial que definix tota l’empresa filosòfica com una busca incondicionada i integral de la veritat i del sentit de la realitat en els seus aspectes més fonamentals. D’altra banda, el contacte amb les diferents formes d’argumentació i exposició que corresponen a les concepcions filosòfiques, així com amb la diversitat de formes amb què cal interpretar-les, resulten una experiència òptima per a la pràctica del pensament complex, l’anàlisi, la síntesi, i la comprensió dels problemes filosòfics i altres de rellevància cultural i social des d’una perspectiva més profunda i plural, menys esbiaixada, i crítica amb tot dogmatisme, d’acord amb el que ha de ser l’exercici de la mateixa ciutadania democràtica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL i CC.

5.Reconéixer la manera en què s’han plantejat successivament, a través de diferents èpoques i concepcions, els mateixos problemes filosòfics, mitjançant l’anàlisi i interpretació de textos i altres formes d’expressió tant filosòfica com més àmpliament cultural, històricament donades, per a afrontar estos problemes a partir de la reflexió crítica sobre el coneixement del que ha aportat la tradició.

La reflexió filosòfica, que en el curs de primer de Batxillerat s’abordava de manera principalment temàtica, es desplega ací de manera també diacrònica, analitzant els mateixos problemes en diferents moments històrics, llenguatges i formes, i en relació amb els aspectes propis de cada època i cultura. La suma d’estes fases o moments comprén un conjunt de plantejaments i respostes que l’alumnat ha de conéixer, no sols per a comprendre la història passada, i fins i tot el mateix concepte d’història, sinó també per a entendre el seu propi present i pensar el seu futur de manera més reflexiva i acurada. A més, en la filosofia, atés el seu caràcter plural i sempre obert, és encara més pertinent que en altres sabers tindre consciència d’eixe procés històric, ell mateix un objecte de reflexió filosòfica, i en el qual es pot trobar el germen de tot el pensament contemporani.
És necessari, per això, que l’alumnat analitze els problemes filosòfics al llarg de la història, esclarint les condicions socioculturals de la seua aparició i connectant el tractament que es fa d’estos en diferents corrents i escoles de pensament. L’objectiu és que els alumnes i les alumnes afronten estos problemes des del reconeixement tant de la seua radicalitat i universalitat com de la pluralitat i variabilitat en què s’expressen, reflexionant sobre la relació dels dos aspectes, amb la finalitat de promoure un coneixement profund i crític de la filosofia i de la cultura en què esta s’inserix i desenrotlla.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC.

1. Reconéixer les formes diverses en què els interrogants filosòfics i els seus intents de resposta s’han presentat històricament en altres àmbits de la cultura, mitjançant l’anàlisi interpretativa de textos i altres manifestacions pertanyents a eixos àmbits, per a promoure una concepció sistemàtica, relacional i complexa de la història de la cultura occidental i del paper de les idees filosòfiques en esta.

La filosofia, lluny de ser un saber abstret en els seus problemes i llenguatge i alié a la resta de sabers i aspectes de l’existència humana, s’ha mostrat sempre interessada a dialogar amb altres àmbits del coneixement, nodrint-se d’estos i enriquint-los amb noves idees i perspectives. A això se li suma que l’estudi de la filosofia resulta més estimulant i ric quan s’exercita mitjançant l’anàlisi d’altres manifestacions culturals en les quals els problemes i les concepcions historicofilosòfics són presents, de manera almenys tàcita. Per això, l’acostament a la matèria d’Història de la Filosofia ha de realitzar-se no sols a través de l’estudi i interpretació dels textos dels grans filòsofs i filòsofes, sinó també a través de l’anàlisi d’aquells altres documents i esdeveniments històrics de caràcter polític, artístic, científic o religiós que resulten filosòficament rellevants.

L’objectiu és, d’una banda, que l’alumnat comprenga la naturalesa interdisciplinària i transdisciplinar de la reflexió filosòfica i la seua funció articuladora del conjunt dels sabers, i, d’altra banda, que reconega la relació entre les diferents teories filosòfiques i aquells moviments, doctrines i creacions socials, polítiques, morals, artístiques, científiques i religioses amb les quals aquelles han compartit espai històric i cultural, identificant les seues influències mútues i, especialment, els fonaments i problemes filosòfics que bateguen sota els mencionats moviments, doctrines i creacions.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC.

7.Analitzar problemes fonamentals i d’actualitat mitjançant l’exposició crítica de diferents posicions historicofilosòfiques rellevants per a la comprensió i discussió d’aquells, per a desenrotllar l’autonomia de juí i promoure actituds i accions cívicament i èticament conseqüents.

Els grans sistemes de pensament que hi ha hagut al llarg del temps no són només llocs de referència obligada per a entendre en profunditat el passat, les nostres senyes d’identitat culturals o la nostra manera mateixa de ser, conéixer o valorar, sinó que són també guies que, tractades de manera crítica, il·luminen els més complexos debats actuals, constituint així una ferramenta indispensable per a la nostra tasca de promoure un món més just, sostenible i racional. En este sentit, la història de la filosofia representa un esforç progressiu per comprendre la realitat i orientar l’acció humana, tant en un sentit individual com en el col·lectiu. A més, proveïx l’alumnat d’un marc de referència idoni per a l’exercici d’una ciutadania conscient, críticament compromesa amb els valors comuns i detentora d’una actitud reflexiva i constructiva davant dels reptes del segle XXI. Així, en la mesura en què es coneguen amb profunditat les diferents idees, teories i controvèrsies filosòfiques implicades en qüestions que, com la desigualtat i la pobresa, la situació dels drets humans en el món, l’assoliment de l’efectiva igualtat i corresponsabilitat entre dones i hòmens, o els problemes ecosocials, conformen l’actualitat, s’estarà en millors condicions per a entendre i afrontar estes qüestions. El propòsit últim és que l’alumnat puga posicionar-se davant d’estes amb plena consciència del que les seues idees deuen al curs històric del pensament filosòfic i, per això, amb una major exigència crítica i un compromís més ferm tant amb el perfeccionament d’estes idees com amb les actituds i accions que calga deduir d’estes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CE.

Criteris d’avaluació
Competència específica 1.
1.1 Generar un coneixement rigorós de fonts i documents filosòficament rellevants, aplicant tècniques de busca, organització, anàlisi, comparació i interpretació d’estos, i relacionant-los correctament amb contextos històrics, problemes, tesis, autors i autores, així com amb elements pertanyents a altres àmbits culturals.
1.2 Construir juís propis sobre problemes historicofilosòfics, a través de l’elaboració i presentació de documents i treballs d’investigació sobre estos amb precisió i aplicant els protocols a l’ús, tant de manera individual com grupal i cooperativa.

Competència específica 2.
2.1 Emprar arguments de manera rigorosa, reconeixent i aplicant normes, tècniques i pautes lògiques, retòriques i argumentatives, i evitant modes dogmàtics, fal·laços i esbiaixats de sostindre opinions i hipòtesis.
2.2 Sostindre l’hàbit del diàleg argumentatiu, empàtic, obert i constructivament compromés amb la busca del coneixement, a través de la participació activa, respectuosa i col·laborativa en totes les activitats que es proposen.

Competència específica 3.
3.1 Adquirir i expressar un coneixement significatiu de les propostes filosòfiques més importants que s’han succeït al llarg de la història, a través de la indagació sobre estes i la identificació de les qüestions a les quals responen.
3.2 Identificar, comprendre i debatre sobre els principals problemes, idees, tesis i controvèrsies filosòfiques de la història del pensament, a través de l’anàlisi i comentari crític de textos i documents filosòfics o rellevants per a la filosofia.

Competència específica 4.
4.1 Generar una concepció plural, dialèctica, oberta i crítica de la història del pensament, a través de la comprensió, la realització de síntesis comparatives i l’exposició de les relacions d’oposició i complementarietat entre tesis, escoles, filòsofs i filòsofes d’una mateixa època o tradició o de diferents èpoques i tradicions.

Competència específica 5.
5.1 Afrontar els grans problemes filosòfics en el seu doble aspecte històric i universal a través de l’anàlisi i exposició crítica de les condicions culturals que han permés en cada cas l’aparició i evolució d’estos problemes en diferents moments de la història.
5.2 Comprendre la dimensió temporal i universal dels problemes filosòfics més importants, comparant mitjançant esquemes o altres productes o activitats el tractament filosòfic que es fa d’estos en diferents èpoques, escoles, tradicions, autors i autores.

Competència específica 6.
6.1 Adquirir una concepció sistèmica i relacional de la història de la cultura occidental i del paper de les idees filosòfiques en esta, mitjançant l’anàlisi, comentari i comparació de textos o documents literaris, historiogràfics, periodístics, científics o religiosos, així com de qualsevol altra manifestació cultural, en els quals s’expressen problemes i concepcions filosòficament rellevants.

Competència específica 7.
7.1 Desenrotllar l’autonomia de juí, i promoure plantejaments, actituds i accions èticament i cívicament conseqüents, respecte a problemes fonamentals de l’actualitat, a partir de la comprensió d’idees, teories i controvèrsies historicofilosòfiques que puguen contribuir a aclarir estos problemes i de l’elaboració de propostes de caràcter crític i personal respecte a estos.

Sabers bàsics
A. De l’origen de la filosofia occidental a Grècia fins a la fi de l’Antiguitat.
− Historicitat i universalitat dels problemes i concepcions filosòfiques. Mètodes de treball en Història de la Filosofia.
− El sorgiment de la filosofia occidental a Grècia. Cosmovisió mítica i teorització filosòfica. La filosofia en altres tradicions culturals.
− El problema de la realitat en els presocràtics.
− Filosofia i ciutadania en la Il·lustració grega: els sofistes i Sòcrates. Aspàsia de Milet i el paper de la dona en la cultura i la filosofia grega.
− Idea i naturalesa: coneixement i realitat en Plató i Aristòtil.
− L’antropologia en la filosofia clàssica: Sòcrates i el coneixement d’un mateix; la psique en Plató i Aristòtil.
− La discussió ètica: l’intel·lectualisme socraticoplatònic; la teoria de les virtuts en Plató i Aristòtil; el concepte d’eudemonia.
− El debat polític: Les propostes platònica i aristotèlica entorn del millor orde social.
− De les polis a l’imperi. Filosofia, ciència i cultura en l’hel·lenisme. Estoïcisme i epicureisme. La figura d’Hipàcia d’Alexandria.

B. De l’Edat Mitjana a la modernitat europea.
− Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval.
− L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval.
− El problema de la relació entre fe i raó. Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Occam. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva: Averrois i Maimònides.
− El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica.
− Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume.
− El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració.
− La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

C. De la modernitat a la postmodernitat.
− El projecte il·lustrat: potència i límits de la raó. Els drets de l’home. La primera ona feminista: Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges.
− La filosofia crítica d’Immanuel Kant i el problema de la metafísica com a saber.
− Ètiques de la felicitat i ètiques del deure. L’ètica kantiana enfront de l’utilitarisme.
− La crítica del capitalisme: el pensament revolucionari de Karl Marx i la dialèctica de la Il·lustració a l’Escola de Frankfurt. L’anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt.
− La desconstrucció de la tradició occidental en Friedrich Nietzsche i l’herència postmoderna.
− Els problemes filosòfics a la llum de l’anàlisi del llenguatge: Ludwig Wittgenstein i la filosofia analítica.
− L’existencialisme: Martin Heidegger i Jean Paul Sartre. La raó vital i la raó poètica: José Ortega y Gasset i María Zambrano.
− El desenrotllament contemporani del feminisme: Simone de Beauvoir.

HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA

La matèria d’Història de la Música i de la Dansa proporciona a l’alumnat una visió global de l’evolució de les dos disciplines, establint vincles amb els contextos en què van ser creades. Introduïx, així, l’alumnat en el descobriment dels períodes en els quals tradicionalment s’ha classificat l’evolució històrica de la música i la dansa, des de l’Antiguitat clàssica fins als nostres dies, abordant les diferents maneres de concebre la creació musical i dancística que, en gran manera, han discorregut de manera conjunta al llarg del temps. D’esta manera, l’alumnat podrà identificar les característiques de la música i de la dansa per a comprendre la seua evolució i establir associacions amb altres manifestacions artístiques, amb la qual cosa enriquirà el seu repertori cultural.
L’escolta i el visionament de peces dels diferents gèneres i estils que es desenrotllen al llarg de la història, així com l’ús i l’anàlisi de diverses fonts documentals, afavorixen l’enfocament pràctic de la matèria. Així mateix, la interpretació i la dramatització a través de la veu, el cos i diferents instruments musicals permeten la comprensió de la música i la dansa des de l’experimentació i l’experiència pròpies, i vivencien el fet artístic. A més, la investigació dels contextos en els quals s’han desenrotllat estes arts facilitarà la comprensió de les transformacions dels gustos artístics al llarg del temps, alhora que afavorix la construcció d’una identitat cultural basada en la diversitat.

Les competències específiques d’esta matèria s’han dissenyat a partir dels descriptors de les competències clau del Batxillerat i dels objectius de l’etapa. Estan orientades al fet que l’alumnat desenrotlle l’estima per les manifestacions artístiques, relacione el fet musical amb el pensament artístic, experimente a través de la interpretació i la dramatització, reconega les característiques més importants de cada període històric i puga emetre juís de valor propis i ben fonamentats. Estes competències contribuïxen també al fet que els alumnes i les alumnes puguen ampliar les ferramentes de les quals disposen per a abordar els procediments d’escolta i visionament, realitzar comentaris de text i comparar les manifestacions musicals i dancístiques amb les altres arts. A més, fomenten la interiorització conceptual necessària per a l’elaboració d’argumentacions crítiques, per a la formació d’un gust musical propi i per al desenrotllament i enriquiment del repertori cultural i estètic de l’alumnat. A través de la realització d’investigacions i la difusió dels seus resultats, així com del visionament i l’escolta d’interpretacions de peces musicals i de dansa, esta matèria incidix sobre la reflexió ètica entorn dels drets d’autor i de la propietat intel·lectual. La matèria d’Història de la Música i de la Dansa contribuïx així al fet que l’alumnat amplie la seua formació cultural i artística, adquirisca una visió més global del lloc que ocupen la música i la dansa en la història de l’art i desenrotlle criteris per a establir juís estètics propis.

Els criteris d’avaluació de la matèria determinen el grau de consecució de les competències específiques i han sigut dissenyats per a permetre l’observació, la presa d’informació i la valoració de l’adquisició d’estes competències des de múltiples perspectives.

Els sabers bàsics estan organitzats en quatre blocs: En el primer, «Percepció visual i auditiva», estan inclosos els coneixements, les destreses i les actituds necessàries per a la recepció de les diferents manifestacions musicals i dancístiques, la identificació dels seus elements i la seua anàlisi. Per la seua part, el bloc «Contextos de creació» conté els sabers propis de les diferents etapes històriques, els gèneres, els estils, els compositors i compositores rellevants, els intèrprets i la relació de la música i la dansa amb altres manifestacions artístiques. El tercer bloc, «Investigació, opinió crítica i difusió», arreplega sabers relacionats amb processos d’indagació, ús de fonts fiables, drets d’autor i propietat intel·lectual, així com la incidència de les tecnologies digitals en la difusió de les dos expressions. Finalment, a través del bloc «Experimentació activa» s’introduïxen els sabers que necessitarà l’alumnat per a abordar l’estudi de l’evolució de la música i de la dansa des de la interpretació musical, la pràctica de danses senzilles o la dramatització d’obres representatives.

D’acord amb l’enfocament competencial d’esta matèria, es recomana el disseny de situacions d’aprenentatge que plantegen activitats basades en experiències significatives per a l’alumnat, abordades des de contextos comunicatius, analítics i reflexius. S’espera que els alumnes i les alumnes activen els diferents sabers per a enfrontar-se a estes situacions que, relacionades amb els reptes del segle XXI, afavoriran la interdisciplinarietat i la translació dels acompliments a situacions reals. Així mateix, estes situacions permetran a l’alumnat convertir-se en protagonista del seu propi aprenentatge a través d’experiències, processos, projectes, reptes i tasques que desenrotllen la seua sensibilitat, la seua creativitat, la seua imaginació i la seua capacitat d’apreciació i d’anàlisi.

Competències específiques

1.Identificar les característiques tècniques de la música i de la dansa, apreciant la seua evolució al llarg de la història a través de l’anàlisi de les fonts d’estudi disponibles, per a reconéixer els seus trets estilístics i la seua funció en un determinat context.

La música i la dansa són mitjans d’expressió i comunicació que, transcendint l’ús del llenguatge verbal, han desenrotllat un codi propi que les identifica i que, en moltes ocasions, ha evolucionat de manera conjunta. En cada període varien els trets estilístics que caracteritzen estes arts, perquè guarden relació amb altres aspectes definitoris del seu context i amb la funció que exercixen en un determinat moment.

L’escolta o el visionament de peces de diferents èpoques, així com l’anàlisi de textos i de partitures representatives, permetran a l’alumnat identificar i comparar les seues característiques tècniques, apreciant l’evolució de la música i de la dansa al llarg del temps. A més, atenent paràmetres historicoestètics, l’alumnat podrà contextualitzar les peces i determinar la seua funció en l’entorn creatiu corresponent; i podrà compartir-lo en classe a través de textos orals, escrits o multimodals de naturalesa expositiva.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

2.Relacionar la música i la dansa amb altres formes d’expressió artística, vinculant-les amb l’evolució del pensament humà, per a comprendre el caràcter interdisciplinari de l’art i valorar la importància de la seua conservació i difusió com a patrimoni cultural.

Igual que altres manifestacions artístiques, la música i la dansa estan lligades a la mateixa història de la humanitat i als diversos factors que la condicionen. En este sentit, el coneixement, l’anàlisi, la comprensió i la valoració crítica de l’evolució de les formes d’expressió d’altres arts i la seua relació amb el fet musical o dancístic aporten a l’alumnat una visió interdisciplinària que l’enriquix culturalment i li permet adoptar una postura respectuosa i responsable en relació amb la importància de la conservació i la difusió del patrimoni. Referent a això, resulten de gran utilitat les tecnologies digitals, perquè faciliten l’accés a biblioteques i col·leccions digitals a través de les quals es pot consultar textos literaris o observar, per exemple, obres d’arts plàstiques o d’arts decoratives.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

3.Interpretar fragments musicals o adaptacions d’obres rellevants de la música i de la dansa de diferents èpoques i estils, a través de la dramatització i l’ús de la veu, el cos i diferents instruments, per a vivenciar el fet artístic i comprendre’l des de la pròpia experiència.

La música i la dansa són dos de les manifestacions artístiques que han servit a la humanitat per a expressar-se. Per això, el seu estudi requerix l’organització d’activitats que permeten a l’alumnat experimentar en primera persona amb la música i la dansa de diferents períodes, a través de la interpretació o la dramatització d’obres rellevants de les dos disciplines.

La interpretació d’adaptacions de peces instrumentals o vocals, així com de danses senzilles de diferents períodes històrics facilita a l’alumnat no solament la immersió pràctica en la música i la dansa d’un determinat període històric, sinó que afavorix el seu reconeixement i comparació amb mostres originals i amb l’evolució posterior de les dos expressions artístiques, prenent consciència de la riquesa del patrimoni musical i dancístic.
El desenrotllament de tasques conjuntes d’interpretació implica, a més, l’adquisició de valors de respecte, col·laboració i treball en equip.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA i CCEC.

4.Investigar sobre els principals compositors, intèrprets i obres de la història de la música i de la dansa, utilitzant fonts d’informació fiables, per a analitzar els diferents corrents interpretatius i reflexionar sobre la riquesa del patrimoni musical i sobre la pròpia identitat cultural.

L’adquisició i construcció d’un criteri propi a través de la investigació, l’anàlisi i la valoració crítica de les diferents propostes musicals i dancístiques contribuïx al desenrotllament d’una postura oberta i receptiva que proporciona a l’alumnat una visió àmplia des de la qual posicionar-se en el món amb una actitud d’acceptació i respecte cap a la diversitat. La busca d’informació en fonts fiables, tant analògiques com digitals, és un mitjà a través del qual l’alumnat pot abordar, de manera autònoma, la investigació sobre la història de la música i la dansa.

L’anàlisi de l’evolució musical i dancística en el seu context facilita el desenrotllament d’una identitat cultural pròpia des de la qual afrontar els reptes que planteja el futur en relació amb el desenrotllament i l’evolució de l’art i la cultura. En este sentit, l’aula s’oferix com a espai idoni en el qual fomentar la reflexió entorn de la creació o la interpretació musical i escènica com a expressió de la personalitat artística dels qui componen o interpreten les obres.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

5.Transmetre opinions i idees pròpies, informades i fonamentades, sobre l’evolució de la música i de la dansa, usant un vocabulari específic, formulant arguments de caràcter teòric i estètic i analitzant críticament el context de creació de les obres, per a desenrotllar la capacitat comunicativa sobre el fet musical.
La transmissió d’idees i opinions pròpies, informades i fonamentades, sobre l’evolució de la música i la dansa al llarg de la història garantix a l’alumnat una millor comprensió del fet musical i dancístic. Per a això, és important que aprenga a consultar diferents fonts, i que duga a terme estratègies de busca, selecció i reelaboració de la informació amb les quals poder extraure dades que servisquen de fonament a les seues idees i opinions. Així mateix, és necessari que adquirisca un vocabulari específic que li permeta expressar els seus arguments de manera adequada.

S’oferix, així, a l’alumnat la possibilitat de desenrotllar una visió crítica sobre qüestions teòriques i estètiques que afecten la música i la dansa. Per a compartir eixa visió crítica es proposa la producció de treballs, ressenyes o comentaris, orals, escrits o multimodals, que prenguen en consideració el context de creació de les obres i respecten els drets d’autor i la propietat intel·lectual. En este sentit, l’ús d’aplicacions digitals com a suport a la comunicació o difusió de la informació en diferents formats servirà per a millorar la capacitat comunicativa de l’alumnat entorn del fet musical.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CCEC.
Criteris d’avaluació

Competència específica 1
1.1 Reconéixer els trets estilístics de la música i de la dansa en les diferents èpoques històriques, a través de l’escolta activa i del visionament de manifestacions artístiques, així com de l’anàlisi de partitures i textos representatius.
1.2 Determinar la funció de la música i de la dansa en els diferents contextos, establint vincles entre les característiques d’estes manifestacions artístiques i els fets historicestètics que determinen el període.

Competència específica 2
2.1 Explicar la relació entre la música, la dansa i altres manifestacions artístiques, identificant els condicionants històrics i els fonaments estètics que compartixen i analitzant el seu caràcter interdisciplinari.
2.2 Analitzar la importància del patrimoni musical, escènic i artístic com a expressió d’una època, valorant la responsabilitat sobre la seua conservació i difusió.

Competència específica 3
3.1 Experimentar amb les característiques de la música i de la dansa d’un període històric determinat, interpretant o dramatitzant fragments o adaptacions d’obres rellevants amb instruments musicals, la veu o el propi cos.
3.2 Valorar la riquesa del patrimoni musical i dancístic a través del reconeixement de les característiques d’un determinat període en l’adaptació de les interpretacions i el contrast amb les mostres originals.
3.3 Participar activament en les interpretacions assumint les diferents funcions que s’assignen i mostrant interés per aproximar-se al coneixement i gaudi del repertori proposat.

Competència específica 4
4.1 Analitzar els diferents corrents interpretatius, comparant diferents versions musicals d’una mateixa obra i identificant la seua vinculació amb l’estètica del període.
4.2 Utilitzar fonts d’informació fiables en investigacions sobre els principals compositors, intèrprets i obres de la història de la música i de la dansa, aplicant estratègies de busca, de selecció i de reelaboració de la informació.
4.3 Reconéixer la identitat cultural pròpia, valorant la riquesa del patrimoni musical a través de les investigacions realitzades.

Competència específica 5
5.1 Explicar els diferents conceptes teoricoestètics aplicats a la música i la dansa, usant de manera fiable i responsable les tecnologies digitals i respectant els drets d’autor i la propietat intel·lectual.
5.2 Expressar opinions i idees pròpies, informades i fonamentades, sobre el patrimoni musical i dancístic, usant un vocabulari específic, formulant arguments de caràcter teòric i estètic i analitzant críticament el context de creació de les obres.

Sabers bàsics
A. Percepció visual i auditiva
− Elements de la música i de la dansa: identificació i anàlisi.
− Trets que definixen la música i la dansa de diferents períodes històrics en l’àmbit auditiu i visual.
− Aspectes socioculturals de la recepció artística. Evolució dels formats i desenrotllament del públic. El consum musical en la societat des de l’antiguitat fins al segle XXI.
− Estratègies d’escolta, visionament i anàlisi de textos i partitures.
− Característiques musicals i desenrotllament històric dels instruments musicals.
− L’evolució històrica de la notació musical.

B. Contextos de creació
− Factors culturals, socials, econòmics i polítics que incidixen en la creació musical. Funció social de la música i de la dansa.
− Característiques i evolució estètica i estilística de la música i de la dansa al llarg de la història.
− Els gèneres i les formes musicals i de dansa a través de la història.
− Principals corrents (acadèmics i populars), escoles, autors i autores, compositors i compositores, intèrprets i obres representatives de la música i de la dansa des de l’Antiguitat clàssica fins als nostres dies. Altres manifestacions musicals i coreogràfiques del món. La música i la dansa tradicional valenciana.
− El paper de l’intèrpret al llarg de la història.
− La música i la dansa i la seua relació amb les altres arts.
− Música en els mitjans audiovisuals: la música del cinema, el videojoc i la música publicitària.
− Interés per conéixer, respectar i difondre el patrimoni musical i dancístic.

C. Investigació, opinió crítica i difusió
− La investigació musical: processos de busca, selecció, tractament i difusió de la informació. Fonts d’investigació musical: fiabilitat i validesa.
− Ús de les tecnologies digitals en la difusió de la música i de la dansa. Ressenyes, comentaris i crítiques musicals. Drets d’autor i propietat intel·lectual. La producció musical en els segles XX i XXI.

D. Experimentació activa
− Història de la reproducció i la gravació musical.
− Tècniques senzilles d’interpretació d’obres adaptades o fragments musicals representatius del repertori musical. Obres vocals a una i a diverses veus i arranjaments instrumentals de diferents èpoques, gèneres i estils.
− Pràctica de danses senzilles de diferents períodes històrics. Pautes de creació de coreografies bàsiques i improvisació.
− Estratègies i tècniques bàsiques de dramatització de textos de la música vocal i la seua dramatització.

HISTÒRIA DE L’ART

L’objecte de la matèria d’Història de l’Art és l’anàlisi del fet artístic en les seues múltiples facetes i dimensions, no sols des d’una perspectiva històrica, mitjançant la contextualització cultural i temporal d’estils, obres i artistes, sinó entenent-ho com una manifestació de la intel·ligència i la creativitat humana que, a través del llenguatge i l’activitat artística, s’obstina a comprendre i millorar la realitat que ens envolta.

La Història de l’Art, matèria amb la qual l’alumnat ha pres ja contacte en l’Educació Secundària Obligatòria a través dels continguts de matèries com ara Geografia i Història, Filosofia, Llatí, Música i Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, està estretament vinculada amb l’assoliment dels objectius d’etapa i el desenrotllament de les competències clau, especialment pel que fa al cultiu de la sensibilitat artística i al desenrotllament de criteris estètics, entesos els dos com a aspectes essencials de la formació integral de l’alumnat i del seu enriquiment cultural i personal. Esta formació, en tant que implica la comprensió de la forma en què idees i emocions es comuniquen de manera creativa a través de diverses manifestacions artístiques i culturals, es relaciona directament amb la competència en consciència i expressió culturals. D’una manera més indirecta, però no menys decisiva, l’aprenentatge de la història de l’art contribuïx a l’assoliment de la maduresa intel·lectual i emocional de l’alumnat, afavorint la formació d’una imatge ajustada de si mateix, proporcionant-li el coneixement de codis i llenguatges en els quals reconéixer-se i expressar-se, i promovent el desenrotllament del seu propi juí, al mateix temps que d’una actitud dialogant i respectuosa respecte a opinions, gustos i expressions diferents dels propis. A més, la contribució d’esta matèria a les competències i objectius esmentats ha de procurar no sols un coneixement més profund de les realitats del món contemporani i del seu significat estètic, sinó d’algunes de les claus més importants per a entendre la cultura audiovisual del nostre temps, així com l’adopció d’una actitud crítica, acurada i constructiva respecte a la interpretació, protecció i millora del patrimoni cultural i de l’entorn social i natural.

La matèria està estructurada entorn de tres eixos fonamentals: l’anàlisi, la comprensió històrica i l’apreciació crítica de les principals manifestacions artístiques i de les seues relacions amb la resta de dimensions i aspectes de la cultura i l’experiència humana; la incorporació de la perspectiva de gènere i, per això, entre altres aspectes, de la visibilització de les dones creadores habitualment excloses del cànon dominant; i l’educació per a la preservació, millora i ús sostenible del patrimoni artístic, entés com a element de desenrotllament econòmic, social, ambiental i cultural.

Les competències específiques inclouen el reconeixement i anàlisi de les diverses manifestacions estètiques, l’ús bàsic dels llenguatges artístics i del vocabulari de la disciplina, la identificació de les diverses funcions atribuïbles a la producció artística, així com la major o menor vinculació amb diferents moviments, gèneres, estils, èpoques i artistes, l’apreciació de canvis estètics en les representacions de l’ésser humà, la comprensió contextualitzada de les creacions culturals com a reflex de la societat que les ha generades, el coneixement i protecció del patrimoni, i, finalment, la ja mencionada incorporació de la perspectiva de gènere a l’estudi històric de l’art.

Quant als criteris d’avaluació, estan dissenyats per a comprovar el grau de consecució de les competències específiques i, en connexió amb els sabers bàsics, estan també orientats a l’assoliment dels objectius del Batxillerat i de les competències clau. L’aplicació d’estos suposa la necessitat d’adaptar les metodologies i accions educatives, implementant estratègies en les quals s’exerciten tant els processos instrumentals com les actituds, i integrant en estes les pautes metodològiques pròpies de la història de l’art. Estos criteris suposen igualment el disseny d’instruments múltiples i diferents amb què, tenint en compte la diversitat i individualitat de l’alumnat, valorar de forma diferenciada les accions delimitades per les competències.

Els sabers bàsics s’agrupen, al seu torn, en quatre blocs i han sigut concebuts perquè puguen abordar-se des de diferents enfocaments didàctics i metodològics. Així, s’han organitzat per criteris temàtics, sense ser un obstacle perquè siga possible realitzar una aproximació a estos sabers seguint un orde cronològic, o combinant els dos aspectes. En el primer bloc, «Aproximació a la història de l’art», es presenten sabers relacionats amb la complexitat de la definició de l’objecte d’estudi i la seua evolució en el temps, el llenguatge artístic com a forma d’expressió i comunicació, el repte de la interpretació i el juí estètic, el vocabulari i la terminologia específics que l’alumnat ha de saber utilitzar, així com les tècniques del comentari historicoartístic. El treball respecte a estos sabers pot concebre’s com a preàmbul al curs, o bé com a activitat a dur a terme al llarg d’este.

En el segon bloc, «L’art i les seues funcions al llarg de la història», els sabers tracten, des d’una perspectiva integradora, les funcions i significats de l’activitat artística al llarg del temps. Esta activitat i les obres d’art degudes a esta constituïxen un valuós document per a conéixer les cultures que han caracteritzat les diferents societats humanes al llarg de diferents èpoques. És per això que resulta imprescindible l’estudi de l’obra d’art en el seu context com a punt de partida per a analitzar els factors històrics que intervenen en el procés de la seua creació. Es pretén, amb tot això, que l’alumnat comprenga el caràcter multidimensional i complex de la relació entre l’activitat artística i els fenòmens polítics, socials, econòmics i ideològics, així com entre esta activitat i la subjectivitat de les persones creadores, i es planteja, així mateix, el problema del caràcter autònom i de la mateixa entitat de l’obra d’art.

En el tercer bloc, «Dimensió individual i social de l’art», els sabers seleccionats aprofundixen sobre el paper de l’art com a expressió de la identitat i dels sentiments de pertinença. Ací es tracta d’identificar i comprendre tots aquells elements visuals, icònics i simbòlics que, presents en totes les cultures, definixen la identitat individual i col·lectiva d’una societat. A més, s’examina críticament la participació de les dones i s’atorga rellevància a la visibilitat a les artistes que han estat marginades d’un cànon tradicionalment concebut des d’una perspectiva androcèntrica.

Finalment, el quart i últim bloc, «Realitat, espai i territori en l’art», agrupa sabers relacionats amb la concepció de l’art com a representació i reflex de la realitat, com ara la creació de l’espai arquitectònic, el domini de la perspectiva en la pintura, l’urbanisme, i la relació de l’art i el patrimoni artístic amb la naturalesa i el desenrotllament sostenible.

Finalment, convé subratllar que l’enfocament competencial del Batxillerat i de la història de l’art possibilita dissenyar situacions i contextos d’aprenentatge més actius en els quals dotar de major protagonisme l’alumnat i promoure el treball en equip, els processos d’indagació i investigació, la creativitat i la transferència del coneixement adquirit. Es convida, així, a elaborar propostes didàctiques i metodologies integradores en les quals s’apliquen l’anàlisi, la interpretació i la valoració personal i argumentada, el diàleg i la col·laboració amb els altres i amb altres àrees de coneixement, l’ús crític, ètic i responsable de la informació, el respecte al patrimoni i a la diversitat d’expressions culturals, i la concepció del coneixement i l’aprenentatge com a motor del desenrotllament personal, social i cultural, i com a garantia per a afrontar amb èxit els reptes i desafiaments del segle XXI.

Competències específiques
1.Identificar diferents concepcions de l’art al llarg de la història, seleccionant i analitzant informació de manera crítica, per a valorar la diversitat de manifestacions artístiques com a producte de la creativitat humana i fomentar el respecte per estes.

Totes les estratègies i processos relacionats amb la busca, selecció, tractament i anàlisi de la informació resulten indispensables per a l’aprenentatge i adquisició de nous sabers. Per la qual cosa es fa necessari que l’alumnat s’hi exercite, procurant un grau suficient de maneig crític de fonts, de precisió en la recollida de dades i de tractament contrastat de la informació a partir de l’anàlisi crítica i rigorosa d’esta. Este procés ha de culminar amb l’elaboració de síntesis, resums, informes, ressenyes o reelaboracions pròpies a través dels quals organitzar, interioritzar i comunicar el que s’ha aprés de manera precisa i creativa.

Un altre element fonamental és la delimitació del seu camp d’estudi, una cosa lligada tant als canvis històrics que s’han donat en la comprensió d’este com a l’evolució del significat dels seus conceptes fonamentals, començant per la mateixa noció d’«obra d’art». En últim terme, és essencial que l’alumnat reconega la diversitat i heterogeneïtat, tant diacrònica com sincrònica, dels criteris estètics, identificant aquells que són propis a diferents cultures, societats i artistes. Referent a això, s’haurà de prestar especial atenció a l’àmbit de l’art contemporani, de manera que, més enllà de les distincions clàssiques, s’identifique i aprecien formes d’expressió lligades als modes actuals de producció i comunicació, com ara el còmic, l’art urbà, el videoart o l’art digital, entre altres.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

2.Reconéixer els diversos llenguatges artístics com una forma de comunicació i expressió d’idees, desitjos i emocions, utilitzant amb correcció la terminologia i el vocabulari específic de la matèria, per a expressar amb coherència i fluïdesa els seus propis juís i sentiments i mostrar respecte i empatia pels juís i expressions dels altres.

Resulta especialment rellevant que l’alumnat reconega els diversos llenguatges artístics com una forma de comunicació i expressió estètica, amb regles i pautes pròpies, que s’originen, vulneren i recreen de maneres molt diverses, d’acord amb cada època, cultura, gènere, estil o artista individual. Estes regles poden referir-se a patrons formals i pautes tècniques (simetria, proporció, equilibri de la composició, tensió entre elements, ruptura amb les mateixes pautes, etc.) que convé que es reconeguen. En qualsevol cas, l’alumnat ha de comprendre que l’experiència artística necessita, en moltes ocasions, el coneixement previ dels codis representatius i llenguatges plàstics amb els quals opera cada art i cada artista.

D’altra banda, és necessari que l’alumnat conega i utilitze amb propietat i correcció la terminologia i el vocabulari propi de la matèria, la qual cosa li permetrà realitzar i comunicar els seus propis comentaris artístics, treballs d’investigació o reflexions personals, amb fluïdesa i rigor, tant en formats digitals com en uns altres més tradicionals. L’objectiu és que l’alumnat puga expressar i comunicar de manera solvent i original idees i juís propis, construir i integrar nous coneixements, mobilitzar els sabers que ja té adquirits, així com participar amb actitud cooperativa en situacions comunicatives relacionades amb l’àmbit artístic, respectant sempre la diversitat de percepcions i opinions que cal experimentar i expressar davant de l’obra d’art.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

3.Distingir les diferents funcions de l’art al llarg de la història, analitzant la dimensió religiosa, ideològica, política, social, econòmica, expressiva i pròpiament estètica de l’obra d’art, de la seua producció i la seua percepció, per a promoure una apreciació global i un juí crític i informat d’estos.

La producció artística ha adquirit sovint, de manera intencionada o no, diferents funcions. Així, l’art ha pogut instrumentalitzar-se en els seus orígens i encara hui com a procés màgic i ritual. S’ha emprat també com a llenguatge per a la transmissió de determinades idees, creences i doctrines religioses. Ha servit, a vegades, a estats, col·lectius i individus com a mitjà d’influència i control, tant per a generar conformitat amb l’orde social com per a subvertir-lo i transformar-lo. Ha sigut igualment utilitzat com a element de cohesió social i representació identitària de grups i col·lectivitats. S’ha concebut com a activitat econòmica, i s’ha confós, en l’actualitat, amb processos com el disseny industrial o la publicitat. S’ha interpretat també com a mode d’expressió de la subjectivitat i els sentiments. Finalment, ha sigut entesa, des de l’època moderna, com una activitat essencialment autònoma, sense subordinació possible a cap altra funció excepte la de recrear-se a si mateixa, per a tornar a vincular-se a una concepció problemàtica i diversa de la realitat en alguns dels corrents i artistes postmoderns.

Així, és important que l’alumnat identifique i contextualitze històricament les relacions complexes entre la producció artística i les mentalitats, interessos i accions dels estats i altres grups de poder, de les diferents classes i grups socials, així com de les empreses i d’altres instàncies o subjectes individuals o col·lectius, incidint en les que s’establixen, hui dia, en el marc d’una cultura audiovisual dominada des dels mitjans i xarxes de comunicació. L’objectiu últim és comprendre la producció i percepció artística com un procés històric complex, vinculat a diferents contextos, intencions i funcionalitats que resulten finalment plasmades en la mateixa obra d’art.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

1. Identificar i caracteritzar els principals moviments artístics al llarg de la història, reconeixent les relacions d’influència, préstec, continuïtat i ruptura que es produïxen entre ells, per a comprendre els mecanismes que regixen l’evolució de la història de l’art i fomentar el respecte i estima de les manifestacions artístiques de qualsevol època i cultura.

Al final de l’etapa de Batxillerat, l’alumnat ha d’haver adquirit una visió general sobre les diferents etapes i moviments que conformen la història de l’art. Es tracta, en eixe sentit, d’anar caracteritzant-los en els seus trets essencials, establint relacions entre ells, identificant semblances i diferències i sistematitzant de manera crítica la informació bàsica entorn d’estos. La dificultat d’abastar, atesa la seua amplitud, tota esta seqüència històrica, fa necessària una selecció equilibrada d’elements temàtics que afavorisca una aproximació general al desenrotllament de la història de l’art, i propicia una concepció global d’este en la qual es complemente la seqüenciació lineal amb una anàlisi transversal relativa a les funcions, valors i significats atribuïbles a la creació i l’experiència artístiques.

Es concedirà, així, especial atenció a les relacions d’influència i els mecanismes de reproducció que fan que un moviment artístic es prolongue en el temps, com ocorre en la relació entre l’art grec i el romà, que pervisca en si mateix, com l’art islàmic, o que, mitjançant una ruptura, done lloc a un moviment nou, com és el cas del Neoclassicisme i el Romanticisme. La mateixa reflexió sobre el llenguatge artístic ajudarà l’alumnat a entendre per què a un estil li seguix un altre, moltes vegades contraposat, o per què dos estils conviuen en el temps. D’altra banda, es tracta també d’identificar les contínues influències que es donen entre el passat i el present, reprenent-se a vegades, i amb altres llenguatges, uns certs elements del passat, i trencant, en altres casos, amb este per a donar lloc, de manera progressiva o més abrupta, a nous moviments artístics.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

5.Identificar i contextualitzar espacialment i temporalment les més rellevants manifestacions i personalitats artístiques, analitzant el seu entorn social, polític i cultural, i els seus aspectes biogràfics, per a valorar les obres i els seus artistes com a expressió de la seua època i àmbit social, apreciar la seua creativitat i promoure el coneixement de diverses formes d’expressió estètica.

És important que l’alumnat identifique i analitze les obres més significatives de distints artistes i moviments artístics. Es tracta d’analitzar aquelles que, per la seua significació i la seua repercussió al llarg del temps, han marcat una fita en la història de l’art. És igualment important que en la delimitació de les obres i en el procés mateix de l’anàlisi s’eviten criteris que, pel seu caràcter ideològic, eurocèntric, sexista o, en general, discriminatori, suposen un biaix injustificat. Per a evitar-ho és convenient infondre una visió global i lliure de prejuís de la història de l’art, examinant i apreciant obres d’altres cultures o aquelles que, malgrat el seu interés i qualitat, hagen sigut marginades dels cànons a l’ús. Això mateix és extensible a artistes que, per diversos motius, i malgrat el valor reconegut de la seua obra, hagen sigut oblidats per la historiografia.

D’altra banda, un dels eixos de la matèria ha de ser entendre les creacions artístiques com a expressió de l’activitat humana i les seues circumstàncies en determinada cultura i moment històric. L’estudi d’una obra d’art adquirix, així, tot el seu significat quan li la posa en relació amb el seu context sociocultural i amb la biografia del seu autor. Convé, a més, tindre en compte el caràcter bidireccional d’esta relació, de manera que, si bé cap obra pot ser plenament entesa sense considerar els factors i circumstàncies espaciotemporals i biogràfiques que van intervindre en la seua creació, l’estudi de l’obra d’art resulta igualment un factor a tindre en compte per al coneixement de l’època, la cultura i la personalitat que la va gestar.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

6.Conéixer i valorar el patrimoni artístic en l’àmbit local, nacional i mundial, analitzant exemples concrets del seu aprofitament i les seues funcions, per a contribuir a la seua conservació, el seu ús compromés a favor de la consecució dels objectius de desenrotllament sostenible, la seua promoció com a element conformador de la identitat individual i col·lectiva, i com a dinamitzador de la cultura i l’economia.

El reconeixement del patrimoni artístic com un element que ens ha sigut llegat per les generacions passades i la necessitat de la seua conservació, el seu ús sostenible i la seua promoció representen un imperatiu fonamental per a qualsevol societat i cultura. En este sentit, el paper de la matèria d’Història de l’Art resulta crucial, perquè difícilment podem valorar alguna cosa que no coneixem. Es tracta, doncs, que l’alumnat prenga consciència, a través de l’anàlisi detallada de casos concrets, del valor simbòlic i de la importància social, ambiental i material del patrimoni artístic i cultural, de la complexitat i el mèrit del treball dels professionals encarregats del seu manteniment, i d’aquelles repercussions ecosocials que suposa la seua conservació i posada en valor.

L’expressió de la identitat i dels sentiments de pertinença és una de les funcions atribuïbles a l’art en pràcticament totes les èpoques i cultures, perquè este sol reflectir en gran manera aquells elements visuals, icònics i simbòlics que definixen les singularitats i creences col·lectives. És important, doncs, que l’alumnat reflexione de manera crítica i dialogada sobre com l’art genera i transmet estos sentiments i creences a diferents escales, sent instrumentalitzat, a vegades, com un mitjà propagandístic de representació i d’educació al servici de l’Estat o altres grups, mitjançant la creació, per exemple, d’institucions acadèmiques i museístiques.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC, CE i CCEC.

7.Distingir i descriure els canvis estètics i els diferents cànons de bellesa al llarg de la història de l’art, realitzant anàlisis comparatives entre obres de diversos estils, èpoques i llocs, per a formar-se una imatge ajustada de si mateix i consolidar una maduresa personal que permeta mostrar sensibilitat i respecte cap a la diversitat superant estereotips i prejuís.

La història de l’art és un dels millors escenaris en els quals formar l’alumnat per a l’assoliment d’un adequat concepte de si mateix, a través, per exemple, de la reflexió sobre les diferents formes de representació humana al llarg del temps. Esta necessitat, si es fera visible, es projectara i s’identificara a través de la imatge, és una constant historicocultural que conduïx a la pregunta recurrent sobre les formes i propòsits d’esta representació. És necessari, doncs, que, a través de l’anàlisi de gèneres com el retrat i altres, es promoga en l’alumnat la captació de la psicologia i la mirada interior dels personatges, tant de figures destacades de la història com de persones o grups de diferents estrats socials, l’expressió de la diversitat de races i ètnies, o el reflex del cicle vital des de la infància fins a la vellesa i la mort.

Tot el que s’ha indicat anteriorment pot relacionar-se, al seu torn, amb el concepte de bellesa i els seus oposats i amb la seua evolució històrica. D’esta manera, a través de l’anàlisi comparativa d’obres de diferents períodes, l’alumnat pot reconéixer com han anat canviant la idea de bellesa i els cànons de valoració estètica, adquirint una concepció complexa i no dogmàtica de les idees estètiques i donant ocasió al desenrotllament del seu propi criteri i gust. Un altre dels propòsits d’esta anàlisi és contribuir al fet que l’alumnat adopte un concepte ajustat i assertiu de la seua pròpia imatge física, alhora que una actitud de respecte i reconeixement de la diversitat humana, tant en el seus aspectes psíquics i físics com quant a les seues manifestacions culturals, rebutjant tot tipus de prejuís i estereotips discriminatoris.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

8.Integrar la perspectiva de gènere en l’estudi de la història de l’art, analitzant el paper que ha ocupat la dona i la imatge que s’ha donat d’ella en els diferents estils i moviments artístics, per a visibilitzar les artistes i promoure la igualtat efectiva entre dones i hòmens.

La historiografia de l’art, gestada a partir de mitjan segle XVIII, va relegar la dona de les diferents disciplines artístiques, negant i ocultant la seua capacitat creadora, com constata l’escassa presència femenina en les col·leccions dels grans museus. La matèria d’Història de l’Art pot ser una ferramenta molt útil per a invertir esta tendència, recuperant i valorant aquelles figures artístiques que han sigut injustificadament marginades del cànon de l’art per la seua simple condició de dona.

D’altra banda, analitzant els estereotips i símbols relacionats amb la dona i l’àmbit femení en obres d’art en què es representen espais, rols, activitats i formes de vida, es poden contextualitzar i comprendre millor les relacions entre els dos sexes al llarg de la història. Es tracta així de promoure en l’alumnat actituds crítiques i de rebuig cap al sexisme i la discriminació de la dona, a partir d’una anàlisi crítica d’aquelles representacions i de la seua funció com a generadores de conformitat social.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

Criteris d’avaluació

Competència específica 1
1.1 Valorar i respectar la diversitat de manifestacions artístiques a partir de la investigació i el debat entorn de les diferents concepcions de l’art i l’anàlisi d’obres concretes sobre les quals comprovar la pertinència d’estes concepcions.

Competència específica 2
2.1 Elaborar i expressar amb coherència i fluïdesa juís i emocions propis sobre les obres d’art i mostrar respecte i empatia pels juís i expressions dels altres, utilitzant la terminologia i el vocabulari específic de la matèria i demostrant un coneixement bàsic dels diversos llenguatges artístics apresos.

Competència específica 3
3.1 Distingir i analitzar les funcions i les dimensions religiosa, ideològica, política, social, econòmica, expressiva i pròpiament estètica de les obres d’art, demostrant una comprensió i un juí crític i fonamentat d’estes i de la seua producció i la seua percepció.

Competència específica 4
4.1 Conéixer i explicar les principals manifestacions i moviments artístics, identificant i analitzant el seu context cultural, la seua vinculació amb les funcions atribuïbles a l’art, les seues característiques estilístiques fonamentals i el seu desenrotllament en el temps.
4.2 Reconéixer els mecanismes que regixen l’evolució de la història de l’art a partir de l’anàlisi comparativa d’obres de diverses èpoques i de l’explicació de les relacions d’influència, préstecs, continuïtat i ruptura que es produïxen entre estils, autors i moviments.

Competència específica 5
5.1 Elaborar comentaris historicoartístics de diferents obres d’art a partir del coneixement crític i argumentat del seu context històric, les seues funcions i la seua rellevància social, política i cultural, valorant i respectant diferents obres i formes de manifestacions artístiques.
5.2 Identificar i analitzar la complexitat del procés de creació artística, elaborant ressenyes biogràfiques sobre les figures més destacades i atenent aquells aspectes personals que faciliten la comprensió del significat i del valor de l’obra, prenent consciència del paper de l’artista en el procés creador.

Competència específica 6
6.1 Comprendre la importància de la conservació i promoció del patrimoni artístic, investigant sobre els processos d’adquisició, conservació, exhibició i ús sostenible d’obres d’art, així com sobre l’impacte positiu i negatiu de les accions humanes sobre elles.
6.2 Analitzar el paper conformador de la identitat individual i col·lectiva que posseïxen l’art i el patrimoni artístic, analitzant les autorepresentacions humanes i l’ús de recursos estètics i iconogràfics en la generació i el manteniment dels vincles grupals.

Competència específica 7
7.1 Elaborar arguments propis sobre la noció de bellesa, comparant cànons i obres de diversos tipus, estils, èpoques i llocs, apreciant la diversitat com a font d’enriquiment, superant estereotips i prejuís i promovent la formació d’una imatge ajustada de si mateix.

Competència específica 8
8.1 Conéixer les principals figures femenines de la història de l’art, donant visibilitat a la dona com a artista, analitzant el context polític, social i cultural en el qual van dur a terme la seua producció artística i reconeixent el seu esforç per fer-se valdre en este.
8.2 Conéixer i analitzar críticament la imatge que s’ha donat de la dona en la història de l’art mitjançant l’anàlisi comparativa d’obres de diferents èpoques i cultures en les quals es representen figures, rols, símbols i temes relacionats amb la feminitat.

Sabers bàsics
A. Aproximació a la història de l’art
− El debat sobre la definició d’art. El concepte de l’art al llarg de la història. Funció de l’obra artística.
− El llenguatge artístic: l’art com a forma de comunicació. La varietat de codis i llenguatges. Símbols i iconografia en l’art. La subjectivitat creadora. La complexitat de la interpretació. El juí estètic.
− Terminologia i vocabulari específic de l’art en l’arquitectura i les arts plàstiques.
− Metodologies i ferramentes per a l’anàlisi i la interpretació de les obres d’art. Tipologia d’obres d’art, elements tècnics, formals, i estilístics. Estudi iconogràfic i significat. Identificació, contextualització i rellevància de l’obra. L’anàlisi comparativa.
− Influències, préstecs, continuïtats i ruptures en la Història de l’Art.
− Ús crític d’internet per a l’obtenció d’informació sobre fets artístics.

B. L’art i les seues funcions al llarg de la història
− L’art com a instrument magicoritual al llarg de la història. La prehistòria.
− L’art com a dispositiu de dominació i control: des de les primeres civilitzacions urbanes fins a la societat contemporània. Les civilitzacions fluvials.
− L’art i el seu valor propagandístic: des del món antic fins a l’actual societat de consum. La civilització grega i l’art entorn de la figura humana. L’art romà i la res publica.
− L’art i la seua funció didàctica i religiosa en les societats teocèntriques. L’època medieval.
− Art, mecenatge i col·leccionisme com a elements de diferenciació social. El Renaixement i el Manierisme. El Barroc i el Rococó.
− L’art com mitjà de progrés, crítica i transformació sociocultural des del pensament il·lustrat fins a l’actualitat: Neoclassicisme, Romanticisme, Impressionisme, avantguardes.
− L’art com a idioma de sentiments i emocions. Impressionisme, Expressionisme, avantguardes, art contemporani de base experiencial.
− L’art com a expressió dels avanços tecnològics: des de la Revolució Industrial fins a l’era digital. Arts plàstiques i arquitectura.

C. Dimensió individual i social de l’art.
− Art i identitat individual: la necessitat de representar-nos. La imatge del cos humà. El gènere del retrat. L’evolució en la imatge de l’artista.
− Art i identitat col·lectiva: escoles, regionalismes i busca d’identitat.
− La representació de la dona en l’art des d’una perspectiva crítica.
− La dona com a artista. La lluita per la visibilitat al llarg de la història de l’art.
− L’experiència estètica de l’espectador en els espais públics. Museus, exposicions i galeries.
− Reconeixement de l’art com a motor econòmic: mercat, consum i col·leccions. L’art com a atractiu turístic.

D. Realitat, espai i territori en l’art
− Art i realitat: imitació i interpretació. La revolució de la fotografia i el cinema.
− Arquitectura i espai: la creació d’espais arquitectònics.
− Pintura i perspectiva: la conquista de la tercera dimensió.
− Art i intervenció en el territori: l’urbanisme com a art.
− Art i medi ambient. La naturalesa i la representació de les emocions. Arquitectura, urbanisme i disseny sostenible. La contribució de l’art als objectius de desenrotllament sostenible.
− El patrimoni artístic: preservació, conservació i usos sostenibles. Museografia i museologia.

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

La matèria d’Història del Món Contemporani pretén proporcionar a l’alumnat una visió rigorosa i alhora útil i funcional de la història contemporània, orientada a promoure l’observació, anàlisi i interpretació del seu entorn real i, al mateix temps, a l’exercici d’una ciutadania activa i implicada en la vida social. El pensament històric, que integra el conjunt d’intencions, estratègies i mètodes que orienten l’estudi del passat, es posa al servici de la comprensió del present per a afrontar així els reptes que ens planteja el segle XXI. Perquè és des de l’observació del món actual i la previsió del futur que ja despunta, d’on sorgix la necessitat de dirigir la nostra mirada a la història, més o menys recent, per a obtindre les claus, les preguntes i tal vegada també alguna de les respostes amb les quals entendre i millorar el món en el qual vivim. Els problemes i reptes que ens planteja la realitat globalitzada que configura el nostre entorn són múltiples i ineludibles, i no és possible atendre’ls sense els recursos que ens oferix la història contemporània, que des de fa un poc més de dos segles tracta de donar resposta a bona part d’estos mateixos desafiaments. En este sentit, l’alumnat ha de prendre consciència que hereta un llegat, donat en les experiències acumulades per les generacions que ens van precedir, en el qual juntament amb els grans assoliments que ens permeten disposar hui d’un relatiu benestar, també cal trobar errors, fracassos i fets dolorosos que cal afrontar i incorporar a la nostra memòria col·lectiva per a aprendre a evitar situacions semblants. Ara bé, concebre la història com un procés obert, sempre en construcció, en el qual la ciutadania escriu el seu propi destí, implica assumir una responsabilitat cívica compromesa amb una societat més justa, equitativa i solidària.

D’altra banda, l’aproximació a la metodologia històrica obliga l’alumnat a l’ús rigorós i crític de les fonts, a la utilització precisa dels conceptes i del marc de la historiografia, i al coneixement reflexiu de les principals teories i corrents acadèmics que han anat desenrotllant-se en l’àmbit de la història i d’altres ciències socials afins. Així mateix, la metodologia històrica promou l’exercici de processos inductius i d’indagació relacionats amb estratègies d’utilització de documents i proves, així com la busca i tractament d’informació i fonts textuals, gràfiques, audiovisuals, artístiques, literàries, hemerogràfiques i sonores, accessibles en molts casos gràcies a plataformes digitals. Finalment, la utilització de dades, el contrast, contextualització i interpretació de la informació, i el treball directe amb la narració històrica, permeten entendre la història com un àmbit de coneixement en construcció, en contínua revisió i canvi, i condicionat pels interessos que, des del present, marquen la rellevància de determinades qüestions i plantejaments. En tots estos processos adquirix un paper fonamental l’exercici del pensament crític, fonamentat i raonat, igual que la transferència d’informació i del coneixement elaborat, que a més de suposar l’ús avançat de mitjans digitals implica també el desenrotllament d’estratègies comunicatives eficaces.

Les diferents competències específiques que conformen la matèria es dirigixen a l’assoliment dels fins ja enunciats, identificant les estratègies, ferramentes i processos necessaris per a introduir l’alumnat en el pensament històric i per a abordar les claus i les grans qüestions entorn de les quals es configura el món contemporani. S’hi tracten els temes i esdeveniments fonamentals que han marcat el transcurs de la història contemporània fins al món actual, així com els reptes que és necessari afrontar en el present per a encarar el segle XXI. Així, a més d’habilitats i procediments concrets, i referències a determinats àmbits de coneixement associats a qüestions i temes clau, les competències específiques referixen aquells valors i actituds que conformen l’orientació pràctica i funcional de la matèria i el compromís social que esta vol promoure.
Els criteris d’avaluació conjuguen les competències específiques amb els sabers bàsics i estan orientats a l’assoliment dels objectius generals del Batxillerat. En estos s’incorporen tots els tipus de sabers, coneixements, destreses, actituds i valors, que hauran d’estimar-se de manera conjunta i equilibrada. Suposen, així, l’adaptació d’estratègies metodològiques i accions educatives en les quals s’exerciten tant els processos instrumentals com les actituds, i per a això s’apliquen els principis i pautes metodològiques del pensament històric en la construcció del coneixement. Esta adaptació implica, per tant, la disposició d’instruments d’avaluació adequats i diferenciats amb els quals ponderar un conjunt ampli i divers d’accions, tenint sempre en compte la diversitat i individualitat de l’alumnat.

El plantejament i disseny d’esta matèria respon a una proposta d’aprenentatge general comú al desenrotllament de la matèria de Geografia i Història en Educació Secundària Obligatòria i de la matèria d’Història d’Espanya de 2n de Batxillerat. D’esta manera, tant els pressupostos didàctics i la definició competencial com l’organització dels sabers bàsics mantenen una redacció i estructura estretament vinculada, la qual cosa permet concebre d’una manera coherent l’aprenentatge de la història i de les ciències socials, així com apreciar millor el seu valor educatiu.

Els sabers bàsics estan agrupats en tres blocs: «Societats en el temps», «Reptes del món actual» i «Compromís cívic». L’organització i redacció d’estos sabers s’assenta al voltant dels eixos i claus conceptuals que estructuren les competències específiques i tenen una clara intencionalitat temàtica, encara que mantinguen una certa disposició cronològica i un bloc específic dedicat al món actual. Esta manera d’organitzar els sabers pretén promoure no sols la connexió del passat amb el present immediat, per a insistir així en el caràcter funcional i significatiu dels aprenentatges, sinó també l’establiment de marcs comparatius respecte al desplegament d’experiències i processos històrics determinats entre diferents etapes d’esta mateixa època. D’esta manera, s’accentua el tipus d’aproximació interpretativa i comprensiva de la història contemporània que es pretén, sense que per això es descontextualitzen els fets i esdeveniments concrets més rellevants, que han de ser identificats i explicats des dels paràmetres i variables que definixen cada moment històric i l’aplicació del criteri de causalitat, essencial en esta disciplina. D’altra banda, esta proposta de sabers ha de permetre al professorat i a l’equip docent dels centres dur a terme les seues pròpies intencions i programacions educatives, incorporant projectes interdisciplinaris que impliquen el treball amb altres matèries.

Des d’esta perspectiva competencial de la matèria, en la qual l’exercici d’habilitats i processos associats al pensament històric resulta ineludible, és necessari generar situacions actives d’aprenentatge en les quals es duguen a terme propostes d’indagació i investigació basades en projectes d’interés científic, cultural i social, i en les quals l’alumnat siga l’encarregat de processar la informació, construir el coneixement i transferir-lo. D’altra banda, atés el valor que es conferix a esta disciplina per a l’anàlisi de la realitat, és recomanable tractar constantment situacions actuals i establir constants inferències entre el passat i el present. A més, la presència de dos blocs específics sobre els «Reptes del món actual» i el «Compromís cívic» incidix en la necessitat de contemplar la història com un instrument no sols per a l’anàlisi del present, sinó també per a l’adopció de compromisos davant dels reptes del segle XXI. Convé allunyar-se així de propostes d’aprenentatge excessivament lineals en les quals, per una atenció excessiva a les etapes més llunyanes, es posterguen les qüestions més pròximes i de major actualitat. En qualsevol cas, s’haurà de procurar que els aprenentatges es connecten amb la realitat pròxima a l’alumnat, relacionant els diferents continguts amb el conjunt d’experiències històriques que formen la memòria col·lectiva i el patrimoni i l’entorn cultural, material i immaterial del qual aquell forma part.

Competències específiques

1.Reconéixer els moviments, accions i transformacions històriques que han contribuït al fiançament de la llibertat en el món contemporani, a través de l’estudi comparat de casos i l’ús correcte de termes i conceptes històrics, per a valorar els assoliments que suposen els sistemes democràtics com a principal garantia per a la convivència i l’exercici dels drets fonamentals.

El concepte de llibertat constituïx un dels elements fonamentals per a l’anàlisi i comprensió de la història del món contemporani. L’aproximació als múltiples significats que ha anat adquirint des del segle XVIII fins a l’actualitat resulta essencial per a comprendre els principals moviments ideològics, polítics i socials que s’han dut a terme i els processos de transformació als quals ha donat lloc. De la mateixa manera, l’alumnat ha d’entendre i introduir en la seua anàlisi les diferents dimensions del temps històric, així com la relació entre els factors més lents i estructurals i les conjuntures de canvi, a través de l’ús de conceptes clau del pensament històric com els de revolució o transició. D’altra banda, l’adopció d’una perspectiva no estrictament lineal del transcurs de la història, identificant els avanços i retrocessos en funció de les reaccions que es produïxen davant de les noves realitats, com va ser el cas dels règims liberals i de l’establiment de la democràcia, proporciona una visió que atén abans les experiències històriques reals que les visions ideològiques i teleològiques derivades de determinats models teòrics, una cosa especialment necessària per a analitzar les revolucions socialistes i l’establiment dels estats comunistes. Així mateix, l’estudi comparat dels processos de transformació més significatius, així com de l’evolució dels principals sistemes polítics fins al present, resulta necessari perquè l’alumnat identifique les variables i factors que intervenen en el seu desenrotllament i, sobretot, valore els assoliments que s’han anat aconseguint per a la realització efectiva dels drets i llibertats fonamentals. La comprensió crítica d’estos processos històrics i del funcionament de les democràcies consolidades li permet percebre els seus riscos i amenaces, així com la necessitat de la participació i l’exercici de la ciutadania activa per a defendre’s i complir les seues aspiracions i expectatives.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CE.

2.Prendre consciència del grau de violència, barbàrie i destrucció dels conflictes de l’Edat Contemporània, a través de l’ús de fonts històriques fiables, la lectura de textos historiogràfics i l’elaboració d’arguments propis que previnguen la manipulació de la informació, per a afrontar esdeveniments traumàtics del nostre passat recent, evitar la repetició de fets semblants, reconéixer les víctimes i defendre l’aplicació del principi de justícia universal.

L’Edat Contemporània és l’etapa històrica de la qual més constància i evidències disposem sobre els nivells de violència i barbàrie als quals pot arribar la humanitat. Conéixer l’abast de la destrucció, el nombre de víctimes i el grau de desolació generats a conseqüència dels múltiples enfrontaments armats, especialment de les dos guerres mundials, succeïts durant este període, es fa imprescindible per a desenrotllar una actitud compromesa amb la defensa de la pau, el diàleg i la mediació davant dels conflictes. Esta presa de consciència implica reconéixer també la importància històrica de les organitzacions i institucions internacionals i nacionals que tracten d’evitar les guerres, impedir o denunciar la violació dels drets humans i promoure la cooperació internacional en l’acompliment de missions humanitàries per a l’assoliment de la pau, la seguretat i la justícia. D’altra banda, a més de relacionar els múltiples factors que provoquen una determinada conflagració i analitzar les transformacions que tenen lloc en una societat en conflicte, l’alumnat ha d’atendre els mecanismes psicològics, socials i culturals que conduïxen a l’ús de la violència o a la justificació d’esta. Les implicacions ideològiques i emocionals que deriven dels conflictes més recents, especialment de les guerres civils i altres enfrontaments fratricides, necessiten el rigor en el tractament de la informació, de l’accés a fonts documentals i del coneixement de les interpretacions elaborades pels historiadors, per a poder argumentar i defendre juís propis, identificar les falses notícies i neutralitzar la desinformació. Es tracta també de generar actituds conciliatòries mitjançant el desenrotllament de polítiques de la memòria que servisquen de referència col·lectiva sobre qüestions del passat que mai han de tornar-se a repetir. L’experiència de l’Holocaust i d’altres genocidis i crims contra la humanitat, la utilització del terror per part de règims totalitaris i autoritaris, i l’amenaça del terrorisme vinculat a moviments polítics de diversa índole, han de generar una actitud de rebuig cap a l’ús de tota classe de violència i una ferma convicció entorn del reconeixement de les víctimes i del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA i CC.

3.Identificar la desigualtat com un dels principals problemes de les societats contemporànies, reconeixent les experiències històriques de determinats col·lectius, emprant l’anàlisi multicausal i valorant el paper transformador del subjecte en la història, per a comprendre com s’han format les actuals societats complexes, apreciar la riquesa de la diversitat social, valorar els assoliments aconseguits i assumir els reptes que planteja la consecució de comunitats més justes i cohesionades.

El nou ideal de ciutadania que van establir els règims liberals va posar en el centre de l’acció política i social la noció d’igualtat, un concepte que des de llavors ha anat incorporant significacions diferents i contraposades. L’alumnat ha d’identificar i relacionar les múltiples variables i els factors que han determinat estos canvis respecte als drets civils i socials, així com les seues derivacions polítiques, principalment en relació a la participació ciutadana, valorant la capacitat d’acció del subjecte en la història a través dels moviments socials que este ha protagonitzat en defensa de les seues reivindicacions, en favor del seu reconeixement jurídic i polític i en la lluita per la consecució de les seues aspiracions de dignitat i justícia. De manera especial ha d’atendre l’anàlisi del món del treball i les transformacions que s’han produït en l’àmbit de la producció, en les condicions de vida dels treballadors i en les relacions laborals, canvis que han suposat constants moviments migratoris i fenòmens socials i geogràfics com l’abandó del medi rural, les aglomeracions urbanes i els consegüents desequilibris territorials. D’altra banda, el coneixement del procés de proletarització de la classe treballadora i de l’eclosió de les organitzacions obreres ha de servir com una de les referències per a mesurar els assoliments socials aconseguits i el paper que ha representat en això l’acció col·lectiva, així com les mesures que s’han anat adoptant en els diferents estats en funció de la pluralitat d’interessos que estos representen. Les societats complexes de hui continuen subjectes a canvis cada vegada més accelerats, que necessiten una ciutadania capaç d’adaptar-se a un entorn social i laboral especialment condicionat pels avanços tecnològics, així com de mostrar un ferm compromís cívic amb l’assoliment de la cohesió social, la solidaritat, el respecte a la diversitat i el dret de les minories.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CC.

4.Comprendre la importància de les identitats col·lectives en la configuració social, política i cultural del món contemporani, utilitzant el pensament històric, els seus conceptes i mètodes, per a analitzar críticament com s’han anat construint i conformant a través del temps, elaborar arguments propis amb els quals contribuir a un diàleg constructiu, respectar els sentiments de pertinença, i valorar la riquesa patrimonial i el llegat històric i cultural que han produït.

L’inici de la contemporaneïtat, més enllà d’unes certes pervivències i resistències, va suposar una ruptura radical amb les vivències i sentiments de pertinença tradicionals, obrint un nou escenari per a la creació i desenrotllament d’identitats alternatives que, en l’actualitat, mantenen tota la seua vitalitat i vigència. Analitzar la construcció històrica d’estos nous marcs de referència en relació amb conceptes tan substancials com els de classe o de nació, identificar els espais de socialització en els quals s’han format estes consciències col·lectives, i reconéixer les ideologies, ritus i símbols que els conferixen entitat política i cultural, resulten accions necessàries per a entendre la seua capacitat d’identificació, enquadrament social i mobilització. Per a això, l’alumnat ha d’aproximar-se als mètodes propis del pensament històric i a la historiografia més rellevant sobre la qüestió nacional i les identitats socials, posant especial atenció en l’anàlisi de les experiències històriques i les cultures polítiques associades a estes, a fi de reflexionar sobre el paper del subjecte col·lectiu en la història, la seua capacitat d’acció i de transformació, la seua articulació en moviments polítics i socials i les diferents formes d’organització que estos han adoptat. Prendre consciència del paper que han representat les identitats en la història contemporània, del significat polivalent d’estes, i de la seua contribució tant a processos de domini com d’alliberament, ha de generar una actitud crítica davant de la intolerància, però respectuosa davant dels sentiments identitaris. Esta disposició implica el reconeixement de la riquesa de la diversitat cultural i del patrimoni relacionat amb les diferents identitats nacionals, culturals i socials, així com la defensa de la pluralitat davant de tota tendència a uniformitzar o a imposar qualsevol identitat sobre una altra.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

1. Identificar i reconéixer els principals reptes del segle XXI a través de processos avançats de busca, selecció i tractament de la informació, el contrast i la lectura crítica de fonts, per a entendre el fenomen històric de la globalització, la seua repercussió en l’àmbit local i planetari i en la vida quotidiana de les persones, i mostrar la necessitat d’adoptar compromisos ecosocials per a afrontar els objectius de desenrotllament sostenible. La globalització definix en l’actualitat un fenomen múltiple i complex que ha influït substancialment en la manera d’interpretar la realitat i també en la manera d’actuar de la ciutadania. L’alumnat ha de conéixer els principals elements i dimensions d’este procés històric que, accelerat en les últimes dècades, ha tingut el seu origen i desenrotllament al llarg de l’Edat Contemporània, i ha d’identificar i analitzar el grau d’interdependència que ha generat i com este afecta l’entorn local i la vida quotidiana. Per a això és essencial el domini avançat de processos associats a la informació, especialment en entorns digitals, que li permeten disposar de fonts fiables i veraces, discriminar continguts fal·laços, falsos o irrellevants i percebre qualsevol biaix ideològic i intencionat. És necessari parar atenció a l’evolució comercial i al complex entramat d’interessos que han tingut lloc en la formació d’un mercat global en constant inestabilitat i conflicte, així com les diverses formes en les quals ens afecta en l’àmbit laboral i en el del consum. Els canvis que la globalització ha produït en el context de les relacions internacionals resulten d’especial rellevància respecte a la seguretat i la pau mundial, la qual cosa implica l’anàlisi de les aliances i blocs, així com de les diferents estratègies d’amenaça i de dissuasió que s’han prolongat fins a la present realitat multipolar. Finalment, identificar els principals reptes del segle XXI, els riscos als quals ens enfrontem, i valorar els compromisos i aliances regionals i globals requerides per a afrontar estos desafiaments, especialment els relacionats amb l’emergència climàtica, resulta indispensable per a adoptar actituds i comportaments ecosocialment responsables i orientats a la sostenibilitat del planeta, la defensa de les institucions democràtiques, la millora del benestar col·lectiu i la solidaritat entre les generacions presents i futures.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

6.Valorar el significat històric de la idea de progrés i les seues repercussions socials, ambientals i territorials en el món contemporani, a través de l’ús de mètodes quantitatius i de l’anàlisi multifactorial del desenrotllament econòmic, els ritmes de creixement i l’existència de diferents models i sistemes, per a prendre consciència de les relacions de subordinació i dependència, i adoptar un compromís actiu amb la sostenibilitat, la defensa dels drets socials i l’accés universal a recursos bàsics.

La idea del progrés és consubstancial al pensament contemporani i als diferents moviments ideològics, polítics i socials d’esta època històrica, i ha tingut la seua principal materialització en el desenrotllament econòmic experimentat en tan breu espai de temps, derivat dels avanços tecnològics i de les noves maneres de concebre la producció, l’intercanvi i la distribució dels recursos. Per a analitzar este procés és necessari l’ús de procediments quantitatius per al tractament de dades numèriques, així com el maneig de variables economètriques i la seua representació gràfica, de manera que l’alumnat puga descriure i comprendre els ritmes i cicles de creixement, els diferents models de desenrotllament, i les crisis i les respostes donades a estes a través de la gestació i aplicació de noves teories i polítiques econòmiques. Conéixer i interpretar els diferents sistemes econòmics que han tingut lloc, especialment l’origen i evolució del capitalisme, i els diferents factors que han determinat els seus avanços i períodes de crisi, així com les transformacions socials, ambientals i territorials que han generat, són claus perquè l’alumnat identifique els desequilibris que s’han produït i analitze les seues conseqüències des de la perspectiva de les condicions de vida, la dignitat humana, l’accés universal a recursos essencials i els problemes ecosocials. L’anàlisi de l’experiència històrica deguda a l’aplicació de diferents polítiques inspirades en les principals doctrines econòmiques ha de promoure en l’alumnat una actitud compromesa amb comportaments responsables que afavorisquen un model de desenrotllament en el qual resulten compatibles les expectatives de creixement i de benestar, tant individual com col·lectiu, amb la justícia social i la sostenibilitat del planeta.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CC i CE.

7.Interpretar la funció que han exercit el pensament i les ideologies en la transformació de la realitat des dels orígens de l’Edat Contemporània fins a l’actualitat, a través de l’aproximació a la historiografia i als debats sobre temes clau de la història, per a valorar críticament els diferents projectes socials, polítics i culturals generats, les accions dutes a terme i les experiències viscudes, des de la perspectiva ètica continguda en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Els segles XIX i XX han constituït, sens dubte, l’era de les ideologies. Conéixer el paper que estes han representat en la interpretació de la realitat, en la gestació de nous models de societat i en l’articulació de projectes polítics transformadors constituïx un centre d’atenció fonamental per a la comprensió dels principals processos polítics i socials ocorreguts en estos segles. L’alumnat, a través de l’ús de diferents fonts, incloent entre altres la literatura i el cinema, ha de prendre consciència del poder i capacitat de mobilització de les idees i dels imaginaris col·lectius, interpretant les diferents experiències històriques a les quals, des de la Il·lustració als nostres dies, han donat lloc estes idees, utopies i imaginaris. Tot això implica introduir-se en els principals debats historiogràfics, encara vigents, entorn dels moviments socials, els processos revolucionaris, les cultures polítiques del liberalisme i la democràcia, la formació històrica de la classe treballadora, el socialisme, els feixismes i, en suma, els problemes que més han preocupat la societat. L’anàlisi crítica d’este conjunt ampli i divers de moviments ideològics, polítics i socials, així com dels interessos que representen i els valors que defenen, ha de plantejar-se des de la perspectiva dels principis ètics continguts en les declaracions i acords afavorits per l’Organització de les Nacions Unides i en els ideals humanitaris que esta defén. En una realitat com l’actual, caracteritzada per la incertesa i per la «fi de les ideologies», és necessari mostrar una actitud compromesa amb la millora de la realitat local i global, a través de la participació ciutadana, la defensa dels valors democràtics i l’aposta per una societat més justa i solidària.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA i CC.

8.Descriure i analitzar els canvis i permanències que s’han produït en la societat contemporània, els comportaments demogràfics, els modes de vida i el cicle vital, prestant especial interés a la situació de la dona, als rols de gènere i edat, als mecanismes de control, domini i submissió, i a la lluita per la dignitat i contra la discriminació, realitzant projectes d’investigació i aplicant el pensament històric per a reconéixer el valor i la importància dels personatges anònims de la història.

La història que s’escriu presta més atenció als fets i personatges excepcionals i individuals que protagonitzen els grans canvis que a les permanències i als subjectes anònims, que solen passar desapercebuts. L’alumnat ha de prendre consciència que el coneixement històric del qual disposem resulta incomplet, i que es fan necessàries altres visions que aporten informació sobre aspectes essencials de les vides i experiències dels que ens han precedit. L’acostament al pensament històric i la realització de treballs d’investigació, a mode de tallers d’història, en els quals l’alumnat duga a terme experiències directes a través de l’ús de documents d’arxius o hemeroteques digitals i del treball amb fonts orals, gràfiques o audiovisuals, especialment en contextos locals, l’aproxima al quefer de l’historiador i a la seua metodologia. D’altra banda, els estudis sobre la població, els modes de vida i l’activitat quotidiana resulten essencials tant per a entendre els comportaments socials i les relacions de gènere i intergeneracionals com per a rescatar i valorar aquelles percepcions, emocions, creences i esquemes culturals en les quals s’expressa la diversitat social contemporània. Esta perspectiva implica l’anàlisi dels mecanismes de control, subordinació, domini i submissió que ha patit de manera intensa i continuada la dona, relegada al silenci i a l’oblit, així com de les accions en favor de la seua emancipació i del desenrotllament dels moviments feministes. Es tracta, en fi, de promoure una manera d’entendre la història com un procés obert i en construcció, capaç de connectar els grans esdeveniments amb l’entorn més pròxim i on els personatges anònims cobren importància i valor, i així es concep la memòria com un bé col·lectiu ric en experiències i projectes de futur.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CC.
Criteris d’avaluació

Competència específica 1
1.1 Identificar i reconéixer els assoliments que suposen els actuals sistemes democràtics com el resultat no lineal en el temps dels moviments i accions que han contribuït al fiançament i articulació del principi de llibertat, a través de l’anàlisi dels principals processos històrics que s’han dut a terme, la comprensió dels textos polítics i constitucionals fonamentals i l’ús adequat de termes i conceptes històrics.
1.2 Comprendre els conceptes de revolució i canvi en el món contemporani i els elements i factors que els causen i condicionen, a través de l’estudi de casos significatius de les revolucions burgeses i socialistes que han ocorregut al llarg de la història contemporània, així com dels moviments d’acció i reacció que han generat.
1.3 Entendre el significat històric de les transicions polítiques i dels processos de democratització de l’Edat Contemporània com a fonament i garantia per a la convivència i l’exercici dels drets fonamentals, valorant les implicacions que suposen l’exercici de la ciutadania activa i el respecte a l’ordenament constitucional, i generant juís propis tant respecte al compliment d’aspiracions i expectatives com a les amenaces i riscos de la vida en democràcia.

Competència específica 2
2.1 Prendre consciència del grau de violència, barbàrie i destrucció aconseguit pels conflictes ocorreguts en el món contemporani, així com de les causes de les conflagracions bèl·liques i de les múltiples transformacions que es produïxen en els contendents, a través de l’ús de fonts històriques fiables i de l’ús de dades contrastades, valorant l’impacte social i emocional que suposa l’ús de la violència i el paper de les institucions internacionals que vetlen per la pau i la mediació.
2.2 Analitzar els principals conflictes civils que s’han produït en l’Edat Contemporània, a través de l’ús de textos historiogràfics i l’elaboració de juís argumentats, comprenent la importància de la memòria històrica i del reconeixement de les víctimes, del principi de Justícia Universal i del dret a la veritat, la reparació i la garantia de no repetició.

Competència específica 3
3.1 Descriure l’evolució dels conceptes d’igualtat i de ciutadania en la història contemporània i les seues derivacions socials i polítiques, a través de l’anàlisi multicausal dels principals sistemes polítics i socials dels segles XIX i XX, identificant les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials.
3.2 Analitzar les condicions de vida, el món del treball i les relacions laborals i la seua conflictivitat, a través de l’estudi multidisciplinari dels moviments socials, particularment els relacionats amb l’obrerisme, valorant el paper que representen l’acció col·lectiva i del subjecte en la història per al reconeixement dels drets socials i el benestar col·lectiu.
3.3 Deduir a través de l’estudi crític de notícies i dades estadístiques l’evolució de l’estat social, identificant els assoliments i retrocessos experimentats i les mesures adoptades pels diferents estats contemporanis, així com els límits i reptes de futur, des d’una perspectiva solidària en favor dels col·lectius més vulnerables.

Competència específica 4
4.1 Analitzar críticament com s’han anat construint en el temps les identitats col·lectives, emprant els conceptes i mètodes del pensament històric, respectant la pluralitat i els sentiments identitaris i valorant el llegat històric i cultural d’estes.
4.2 Comprendre la importància de les identitats col·lectives en la configuració social, política i cultural del món contemporani, identificant les múltiples valències d’estes, mitjançant l’anàlisi crítica de textos històrics i historiogràfics i de fonts d’informació actual, elaborant arguments propis que contribuïsquen a un diàleg constructiu al respecte.

Competència específica 5
5.1 Analitzar críticament el fenomen històric de la globalització i la seua repercussió en l’àmbit local i planetari, valent-se del maneig de diferents fonts d’informació i d’una adequada selecció, validació, contrast i tractament d’estes, prevenint la desinformació i considerant l’emprenedoria, la innovació i l’aprenentatge permanent com a maneres d’afrontar els reptes d’un entorn econòmic, social i cultural en constant canvi.
5.2 Identificar els principals reptes del segle XXI i l’origen històric d’estos, a través de l’anàlisi de la interconnexió entre diversos processos polítics, econòmics, socials i culturals en un context global, argumentant la necessitat d’adoptar comportaments ecosocialment responsables i orientats a la sostenibilitat del planeta, la defensa de les institucions democràtiques, la millora del benestar col·lectiu i la solidaritat entre les generacions presents i futures.

Competència específica 6
6.1 Valorar el significat històric de la idea de progrés i les seues múltiples conseqüències socials, territorials i ambientals, a través del tractament de dades numèriques, la interpretació de gràfics i la comprensió multifactorial dels ritmes i cicles de creixement, argumentant la necessitat d’adoptar comportaments ecosocials que garantisquen la sostenibilitat del planeta.
6.2 Comparar els diferents sistemes econòmics que s’han desenrotllat en el món contemporani, a través de l’anàlisi multidisciplinària d’estos i de les doctrines i teories de les quals deriven, identificant les relacions de subordinació i de dependència i els conflictes que generen, tant en l’àmbit nacional com internacional, i justificant la necessitat de l’accés universal als recursos bàsics.

Competència específica 7
7.1 Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit el pensament i les ideologies en la transformació de la realitat, des dels orígens de l’Edat Contemporània fins a l’actualitat, comprenent i contextualitzant este fenomen a través del treball sobre textos històrics i historiogràfics i de fonts literàries, del cinema i altres documents audiovisuals.
7.2 Abordar críticament els principals temes clau de la història i de l’actualitat a través de l’aproximació als principals corrents historiogràfics i als usos que es fan de la història, valorant críticament els principals projectes socials, polítics i culturals que han tingut lloc en la història contemporània des de la perspectiva ètica continguda en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Competència específica 8
8.1 Analitzar els canvis i permanències en la història, atenent processos de més llarga duració, com els comportaments demogràfics, cicles vitals i modes de vida en la societat contemporània, a través de l’acostament al pensament històric i la realització de projectes d’investigació, identificant els mecanismes de control, domini i submissió, els rols de gènere i edat assignats, així com els escenaris de lluita per la dignitat i contra la discriminació de diversos col·lectius.
8.2 Contrastar el paper relegat de la dona en la història contemporània, identificant i valorant la importància de les figures individuals i col·lectives com a protagonistes anònimes de la història contemporània, així com el paper dels moviments feministes en el reconeixement dels seus drets i en l’assoliment de la igualtat efectiva de dones i hòmens, així com la corresponsabilitat en la cura de les persones.

Sabers bàsics
A. Societats en el temps
− El treball de l’historiador: fonts històriques, historiografia i narratives del passat. Argumentació històrica: Anàlisi i comentari. Rellevància, causes i conseqüències, temps històric, canvi i continuïtat. Perspectiva històrica en les narratives sobre el passat: Expressió d’hipòtesis, explicacions i síntesis històriques. Elaboració de taules, gràfiques i mapes amb informació històrica.
−  La crisi de l’Antic Règim. La lluita per la llibertat, canvi i revolució en l’època contemporània: de les revolucions burgeses a les revolucions socialistes. L’ús de la violència i de la protesta social en els segles XIX i XX. Revolució i reacció.
− La nova societat liberal. Liberalisme. Origen i funcionament dels sistemes parlamentaris.
− El significat històric i polític del Romanticisme i els nacionalismes en el món contemporani: de la servitud a la ciutadania. Abolicionisme, drets civils i drets socials en l’Edat Contemporània. Imperis i qüestió nacional: dels moviments d’alliberament a la descolonització.
− Ritmes i models de creixement econòmic en el món: les relacions de dependència. Les revolucions industrials. Cicles i crisis dels sistemes econòmics contemporanis. Factors del desenrotllament econòmic i les seues implicacions socials, polítiques i ambientals: de la industrialització a l’era postindustrial.
− Nivells, condicions i modes de vida en les societats contemporànies: grups, classes socials i desigualtat social. Classes mitjanes i estat del benestar en les societats avançades.
− Evolució de la població, cicles demogràfics i modes de vida. Canvis i permanències en els cicles vitals i en l’organització social del món contemporani. Grups vulnerables i marginats. El paper del subjecte col·lectiu en la història contemporània.
− Les utopies revolucionàries i els projectes de transformació social: els moviments democràtics, republicans i socialistes dels segles XIX i XX. El paper dels exiliats polítics. Sufragisme.
− L’evolució històrica de la classe treballadora i de les organitzacions obreres: experiències i conflictes en defensa dels drets laborals i la millora de les condicions de vida.
− Art i cultura del segle XIX. Noves formes i tendències artístiques del segle XX.
− Acció col·lectiva, moviment de masses i lideratge polític en el segle XX: naixement i funcionament, crisi dels règims democràtics i ascensos dels totalitaris: Feixisme, nazisme i altres moviments autoritaris en els segles XX i XXI.
− Militarització i carrera armamentística. Diplomàcia de l’amenaça i de la dissuasió: enteses, aliances i blocs. El món en guerra: les guerres mundials i els grans conflictes internacionals. La crisi econòmica d’entreguerres. La Guerra Civil Espanyola, la seua internacionalització i l’exili republicà espanyol. L’Holocaust i altres genocidis i crims de lesa humanitat en la història contemporània.
− Organismes i institucions per a la pau: de la Societat de Nacions a l’Organització de les Nacions Unides. La ingerència humanitària i la justícia universal.
− La política de blocs i la guerra freda. La descolonització i els problemes dels nous estats.
− Els conflictes fratricides en el món contemporani: passats traumàtics i memòria col·lectiva. Alguns exemples de guerres a Àsia i Àfrica. Reconeixement, reparació i dignificació de les víctimes de la violència.
− Transicions polítiques i processos de democratització en els segles XX i XXI. La memòria democràtica.
− L’evolució de la situació de la dona en la societat contemporània: mecanismes de dominació i submissió i canvis socioculturals. El moviment per l’emancipació de la dona i la lluita per la igualtat: origen i desenrotllament dels moviments feministes.
− Moviments socials en favor de la igualtat de drets, del reconeixement de les minories i contra la discriminació.

B. Reptes del món actual
− El procés de globalització en el món contemporani i les seues implicacions en la societat actual. Aglomeracions urbanes i desafiaments en el món rural.
− El desenrotllament tecnològic i digital i els nous reptes del futur econòmic, social i laboral.
− Els nacionalismes com a factor de conflicte i enfrontament entre pobles i estats. Les guerres de Iugoslàvia.
− El nou orde mundial multipolar: xocs i aliances entre civilitzacions. El paper de l’OTAN. La situació d’Orient Mitjà.
− Amenaces regionals i planetàries: terrorisme, crim organitzat, radicalismes, ciberamenaces i armes de destrucció massiva. Els atemptats de l’11-S.
− Desenrotllament econòmic i sostenibilitat: de la idea del progrés il·limitat del liberalisme clàssic als objectius de desenrotllament sostenible.
− Processos d’integració regional en el món. La construcció de la Unió Europea, situació present i desafiaments de futur. Aliances internacionals per a l’assoliment dels objectius de desenrotllament sostenible.
− Èxodes massius de població: migracions econòmiques, climàtiques i polítiques. El nou concepte de refugiat. Alguns exemples.
− L’emergència climàtica i els seus desafiaments en el present i en el futur.
− Crisi de les ideologies i «Fi de la història»: l’era de l’escepticisme i dels nous populismes.
− Els reptes de les democràcies actuals: corrupció, crisi institucional i dels sistemes de partits, tendències autoritàries i moviments antisistema. Polarització de la política.
C. Compromís cívic.
− Consciència i memòria democràtica: coneixement dels principis i normes constitucionals, exercici dels valors cívics i participació ciutadana. Coneixement i respecte als principis i normes de la Declaració Universal dels Drets Humans. La memòria democràtica en el marc del dret internacional humanitari: veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició.
− Identitat i sentiments de pertinença: reconeixement de la diversitat identitària, tolerància i respecte davant de les manifestacions ideològiques i culturals i reconeixement i defensa de la riquesa patrimonial. Respecte a les diferències.
− Igualtat de gènere: situació de la dona en el món i actituds davant de la discriminació i en favor de la igualtat efectiva entre dones i hòmens.
− Comportament ecosocial: moviments en defensa del medi ambient i davant de l’emergència climàtica. Compromís amb els objectius de desenrotllament sostenible.
− Valoració i respecte a la diversitat social, ètnica i cultural: tolerància i intolerància en la història del món contemporani. Defensa dels drets de les minories.
− Ciutadania ètica digital: respecte a la propietat intel·lectual. Participació i exercici de la ciutadania global a través de les tecnologies digitals. Prevenció i defensa davant de la desinformació i la manipulació.
− Solidaritat i cooperació: els grans desafiaments que afecten el món i les conductes tendents al compromís social, l’associacionisme i el voluntariat. Resolució pacífica de conflictes i cultura de la pau.
− Conservació i difusió del patrimoni històric: el valor patrimonial, social i cultural de la memòria col·lectiva. Arxius, museus i centres de divulgació i interpretació històrica.

LITERATURA DRAMÀTICA

La matèria Literatura Dramàtica enriquix de mode innegable el desenrotllament de les competències clau de l’alumnat de Batxillerat, ja que desplega la seua consciència artística i la seua sensibilitat, lligades a les qualitats expressives, simbòliques, tècniques, estètiques i sociològiques del gènere teatral. Així mateix, complementa el traçat seguit per a l’educació literària en la Secundària Obligatòria i en les matèries de Llengua Castellana i Literatura i Literatura Universal en Batxillerat, per la qual cosa comporta similars principis metodològics. En efecte, l’aula de literatura constituïx un espai privilegiat per al desenrotllament de les dos modalitats de lectura abordades al llarg de tota l’escolarització —la lectura guiada i la lectura autònoma— i afavorix la confluència dels seus respectius corpus. En el cas que ens ocupa i ateses les característiques del gènere dramàtic, estes dos modalitats s’obrin a un concepte més ampli de recepció, pel qual l’accés al llegat teatral s’aconseguix tant a través de la lectura com del visionament audiovisual o de l’assistència a posades en escena. En atenció a esta especificitat, parlarem de recepció guiada i recepció autònoma quan siga pertinent fer-ho. Este recorregut per la immensa intertextualitat literària suposa una oportunitat magnífica per a reflexionar sobre el sentit de la literatura, de l’escriptura, de l’autoria o de la relació amb el temps social des del qual s’escriu i des del qual es llig. Finalment, es fomenta la capacitat d’aprendre a ser espectador o espectadora de teatre, comprendre la seua importància i la seua vocació de creació de consciència social, constatar i valorar la creació artística al servici d’uns llenguatges específics i, a més, experimentar la pràctica d’algunes tècniques bàsiques de lectura dramàtica.

L’enfocament proposat desperta en l’alumnat una consciència artística que resulta valuosíssima per a entendre, des de l’aula, el procés de creació i interpretació d’una obra dramàtica, i per a obrir portes a la comprensió i valoració del que anomenem tradició literària. A això s’afig que les obres del gènere teatral compten amb l’enorme privilegi de resultar molt adequades per a ser compartides en comunitat de lectors. La lectura compartida d’una obra genera una infinitat d’oportunitats per a l’intercanvi de juís i perspectives, per a continuar llegint i investigant els diferents aspectes (de caràcter temàtic, lingüístic, pragmàtic, etc.) que la conformen, així com per a produir diferents textos. Esta retroalimentació dels processos de lectura oferix un camí enriquidor per a la configuració de la identitat dels alumnes i les alumnes com a lectors i escriptors de literatura, com a públic teatral i cultural, així com per a la sistematització de metodologies que modelen esta identitat i potencien el desenrotllament de la competència en comunicació lingüística.

La matèria permet, a més, l’apropiació d’un mapa de referències entorn del gènere dramàtic al llarg de la història, oferir tècniques d’anàlisi que permeten a l’alumnat comprendre, interpretar i disfrutar de les diferents arts escèniques, així com conéixer la relació amb els seus contextos històrics i culturals de producció i representació escènica, que la major part de les vegades no són coincidents, al mateix temps que convida al qüestionament crític d’un cànon que ha deixat fora gran part de les obres escrites per dones o per autores i autors no occidentals. L’ampliació dels imaginaris contribuïx, sens dubte, a la cohesió social, l’educació intercultural i la coeducació. La lectura compartida i autònoma de clàssics de la literatura dramàtica, la deliberació argumentada sobre estos, el desenrotllament de processos d’indagació, les activitats d’apropiació i recreació dels clàssics contribuïxen també de manera decisiva al desenrotllament de les competències clau.
El currículum de Literatura Dramàtica es vertebra sobre cinc competències específiques. En primer lloc, el desenrotllament d’habilitats d’interpretació de clàssics de la literatura dramàtica, siguen llegits o vistos en escena, que tinguen en compte les relacions internes dels elements constructius de l’obra amb el sentit d’esta, així com la vinculació d’esta amb el seu context de producció i el seu lloc en la tradició literària, sense oblidar les especials característiques de recepció del gènere i posant també especial èmfasi en els modes de lectura dramatitzada i grupal. En segon lloc, la posada en marxa d’estratègies de lectura i de recepció com a públic d’obres de teatre de manera autònoma, per tal d’aprofitar els mapes de referència sorgits de la recepció guiada i compartida per a construir la seua identitat com a espectador o espectadora teatral. La tercera competència específica se centra en la lectura comparada d’obres de diferents èpoques, contextos i llenguatges artístics que permeten constatar l’existència d’universals temàtics, arquetips de personatges i vies formals recurrents al llarg de la història del gènere. Esta tercera competència busca també analitzar els vincles entre el text dramàtic i les seues diferents posades en escena al llarg del temps, incloent adaptacions cinematogràfiques, al mateix temps que afavorix l’apropiació d’un marc de referències compartides i d’un mapa cultural que permeta contextualitzar les futures experiències teatrals, literàries i artístiques a les quals l’alumnat vaja tenint accés. En quart lloc, es desenrotlla una competència específica dedicada a la pràctica de l’escriptura teatral. Finalment, trobem la participació en el debat cultural sobre el cànon literari i la necessitat d’incorporar a este altres obres dramàtiques que donen compte de la diversitat de mirades sobre el món i la importància de la literatura en la construcció d’imaginaris.

Els criteris d’avaluació, d’enfocament competencial, atenen els coneixements, les destreses i les actituds relatius a la interpretació de textos dramàtics i representacions teatrals, la formulació de juís de valor argumentats sobre les obres, la creació de textos d’intenció literària i la conformació d’un mapa cultural que permeta la inscripció d’estes en el seu context sociohistòric, literari i cultural. Tot això reclama la diversificació d’instruments i ferramentes d’avaluació al servici del diagnòstic i la millora de les habilitats vinculades a la recepció, producció i interacció oral i escrita, així com als processos d’investigació i al desenrotllament del pensament crític.

Atés que la trobada entre textos i lectors o espectadors constituïx el nucli central de la matèria, els sabers s’organitzen entorn de dos blocs vinculats, respectivament, a la recepció guiada i a la recepció autònoma de clàssics i obres rellevants de la literatura dramàtica. El corpus és, per tant, coincident, si bé es desenrotllen estratègies diferenciades per a una modalitat i una altra de recepció. El primer dels blocs, relacionat amb la construcció guiada i compartida de sentits a partir de la lectura, visionament a assistència teatral, s’inicia, a més, amb l’acostament a les especificitats de l’art teatral, i presta atenció tant al text com a la realització escènica i a la recepció de l’espectacle. Quant a la selecció de textos, s’aposta per un corpus obert que convida els docents a la configuració d’itineraris entorn d’una obra que serà objecte de recepció guiada i compartida. Organitzada entorn de quatre eixos temàtics —el teatre del jo, els altres, el món, el metateatre—, la presentació no té pretensions ni de limitar ni d’esgotar les possibilitats de construcció d’itineraris: no constituïxen un catàleg de prescripcions juxtaposades. El seu objectiu és facilitar al professorat exemples per a la construcció d’itineraris de progrés adaptats a la diversitat i a les necessitats de l’alumnat.

No es pretén, per tant, que al llarg del curs s’esgoten totes les possibilitats que la proposta entranya, sinó que cada docent seleccione un nombre determinat d’obres i que trie un focus que li permeta vincular-les a altres obres d’altres contextos culturals o motles genèrics, per a procedir posteriorment a la lectura comparada de les unes i les altres, així com a l’exploració de les posades en escena que pogueren haver tingut al llarg del temps. Estos itineraris han de permetre una aproximació a diferents moments, contextos d’escriptura, producció escènica i recepció, conflictes, arquetips literaris i de personatges, vies i formes d’expressió, així com a la lectura comparada de textos clàssics i contemporanis, nacionals i estrangers, literaris i no literaris (historiogràfics, de crítica literària o d’altres codis artístics, inclosa l’escena teatral, la ficció audiovisual i digital contemporània).

La matèria de Literatura Dramàtica permet, en fi, anar descobrint a l’alumnat, a través de la seua experiència com a lector o com a públic teatral, el desenrotllament de les seues pròpies capacitats artístiques, creatives i interpretatives, i anar comprenent així la necessària relació entre els seus aspectes teòrics i pràctics. És fonamental una dinàmica de treball amb constants al·lusions a la pràctica teatral i a les possibles situacions escèniques que recorren temps i llocs molt diversos a partir del text. Els alumnes i les alumnes es desenrotllen així en aspectes com el literari, l’estètic i el cultural que, units al creixement de la seua sensibilitat, poden facilitar una experiència vital més plena, que els ajude a abraçar la diversitat i a eliminar prejuís i estereotips socials. Es tracta, en essència, de contribuir a l’enriquiment del patrimoni cultural de l’alumnat i de les seues possibilitats d’expressió, i aprendre a apreciar tant la bellesa de les obres, espectacles i muntatges teatrals que van il·lustrar cultures passades, com els que sustenten el nostre present i avancen el nostre futur.

Competències específiques

1.Llegir obres de la literatura dramàtica o vore la seua posada en escena, atenent tant les relacions internes dels elements constitutius del gènere i les seues funcions en les obres com les relacions externes de les obres amb el seu context de producció i la seua inscripció en la tradició cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura dramàtica i per a estimular l’expressió artística.

Esta competència té la funció de desenrotllar habilitats d’interpretació que permeten l’accés a obres rellevants del patrimoni dramàtic, que faciliten la verbalització d’un juí de valor fonamentat sobre les lectures o les representacions dramàtiques basat en la seua apreciació estètica, i que ajude a construir un mapa cultural que conjugue els horitzons nacionals amb els europeus i universals, i les obres teatrals amb altres manifestacions artístiques. La meta és aconseguir una fruïció conscient i elaborada entorn del gènere teatral.

No es tracta, no obstant això, d’escometre una història de la literatura dramàtica de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de recepció guiada i compartida en l’aula —o en un espai escènic—, i que aniran acompanyades d’un conjunt de textos i representacions que permetran tant la seua contextualització històrica i cultural com la seua inscripció en la tradició literària i escènica, l’accés a la història de les seues interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i contemporànies.

Així mateix, es desenrotllarà convenientment la lectura dramatitzada, col·lectiva i en veu alta, i es prestarà especial atenció a la configuració de situacions i escenes, emfatitzant les emocions i la intensitat de les paraules, en un procés d’aula amb constants al·lusions a la pràctica teatral i a les possibles situacions escèniques a partir del text.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC.

2.Llegir o vore en escena de manera autònoma obres rellevants de la literatura dramàtica com a font de plaer i coneixement, seleccionar de manera orientada les que millor s’ajusten als gustos, interessos i necessitats personals, diversificar formes d’accés al fet teatral, i compartir experiències de recepció per a forjar un criteri propi i per a disfrutar de la seua dimensió social.

Desenrotllar esta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i en la construcció de la pròpia identitat lectora, artística i cultural, essencial per a la pervivència de l’hàbit com a lector i públic escènic més enllà de la vida escolar, i dedicar un temps periòdic i constant a la lectura individual i a la participació i gaudi d’esdeveniments teatrals i de les arts escèniques en general, així com a la reflexió que permeta establir relacions entre els textos llegits, les seues diverses representacions i adaptacions a altres mitjans com el cinema, la televisió o els diversos formats digitals. La confluència del corpus propi de la modalitat de recepció guiada amb el de la modalitat de recepció autònoma, constituït en els dos casos per clàssics i obres rellevants de la literatura dramàtica de tots els temps, propicia la provisió de mapes de referència que permeten la construcció d’itineraris de progrés. L’apropiació d’habilitats d’interpretació capaces de véncer les resistències que obres i representacions teatrals d’una certa complexitat oferixen afavorix el desenrotllament de criteris de selecció, imprescindibles en la formació de lector i espectador teatral autònom.

Això suposa ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos apreciats —que incloga el contacte amb formes literàries actuals, així com amb pràctiques culturals emergents i altres com el cinema o la ficció en televisió— i la capacitat d’expressar l’experiència de recepció com a lectors o com a públic. Es tracta d’ampliar el bagatge de lectures teatrals i, amb això, enriquir les maneres de llegir les obres per a poder apreciar, progressivament, la seua proposta estètica, a més de poder ampliar els elements en els quals se sustente la formulació de l’experiència per a valorar-les, incloent la identificació de la intertextualitat entre els textos, així com la indagació i lectura d’assaig relacionat amb les lectures i les representacions teatrals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CE i CCEC.

3.Establir vincles entre obres dramàtiques de diferents èpoques, contextos i llenguatges artístics, per a constatar l’existència d’universals temàtics, tipologies de personatges i vies formals recurrents al llarg de la història, i per a reconéixer semblances i diferències en funció dels seus respectius contextos de producció i de la interrelació entre literatura i societat.

Esta competència específica incidix en la importància de progressar, en el marc dels itineraris de recepcions guiades establits pel professorat, en l’aprehensió del funcionament del fenomen teatral, i aprofundir en la noció de text teatral i en els elements de significació de la realització escènica i el sistema estilístic quan les obres són representades. Per a això, serà necessari sustentar l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres, incloure l’anàlisi comparativa entre els textos dramàtics i les seues diverses posades en escena i entendre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construïx el teatre.

Així mateix, la indagació, investigació i comparació constants entre diferents obres, les seues posades en escena, adaptacions cinematogràfiques o altres representacions artístiques relacionades hauran de conduir a la constatació de l’existència de temes, tòpics i personatges universals, així com a la comprensió de fluctuació històrica de recursos expressius i valors ètics i estètics, i tot això configura l’art del teatre, en general, i el gènere literari dramàtic, en particular, com a artefacte ideològic determinant en la construcció dels imaginaris col·lectius.

Es tracta, en fi, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida en l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari de gènere dramàtic —un patrimoni que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— en funció de la seua pertinència per a mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament del teatre i de les relacions que establixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de la seua capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

4.Emprar les capacitats expressives i creatives necessàries per a la recreació o creació de textos dramàtics, utilitzant els elements que configuren el gènere, així com diferents tècniques, per a compondre l’acció dramàtica, el disseny de personatges i la configuració de situacions i escenes.

L’ensenyança de l’escriptura teatral, potser menys atesa en l’aula davant de la d’altres gèneres literaris i també davant dels jocs de teatralització de textos ja escrits, té un potencial expressiu i creatiu per a la promoció d’un coneixement divers i vivenciat de les arts escèniques, que contribuïx de manera innegable al desenrotllament de persones autònomes, participatives, solidàries, creatives i amb cultura artística. L’escriptura dramàtica resulta molt adequada com a font d’aprenentatges lingüístics, literaris i comunicatius. Disposa, a més, de l’avantatge de relacionar de manera molt explícita el llenguatge oral i l’escrit, amb la qual cosa promou la millora de les dos formes d’expressió. Finalment, la conflictivitat dramàtica subjacent al gènere teatral facilita l’expressió íntima i personal d’adolescents i jóvens, siga sobre el seu propi jo o sobre la seua visió del món.

Esta competència requerix, per tant, que l’escriptura dramàtica no siga vista com un procés merament reproductiu o d’imitació de determinada concepció d’espectacles molt presents ja en el seu imaginari. Més prompte al contrari, ha de partir d’un coneixement el més sistemàtic possible, encara que en un nivell bàsic, de l’estructura de l’obra teatral en el seu doble vessant de text dramàtic i de representació escènica a través dels diversos textos i representacions visitats en els itineraris de la matèria. D’esta manera, s’afavorix una verdadera busca de noves possibilitats creatives en l’alumnat, relacionar conceptes, identificar i modificar personatges, escenaris, ambients, conflictes, problemes i solucions al voltant de situacions d’experimentació dramàtica i propiciar sempre el desenrotllament de la seua pròpia intencionalitat creativa.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA i CCEC.

5.Participar en la construcció d’un cànon literari dramàtic universal que integre la perspectiva d’experiència de les dones a través de la lectura, el visionament o l’assistència a obres teatrals d’escriptores o de personatges femenins essencials i que supere els marcs de la cultura occidental, per a establir contrapunts d’interés, respecte i sensibilitat cap a altres veus i per a desenrotllar el pensament crític respecte a la construcció discursiva del món i els seus imaginaris.

La sensibilitat contemporània i els estudis literaris recents coincidixen a assenyalar clamoroses absències en la construcció del cànon literari. Absents les dones, absents també les veus no occidentals, es fa inexcusable una reconstrucció del cànon que incorpore les unes i les altres al mateix temps que indaga en les causes de la seua exclusió. Si la literatura i l’art són agents determinants en la construcció dels imaginaris —la construcció social dels gèneres, la configuració d’un «nosaltres» davant d’«els altres», o el traçat de models sentimentals i amorosos—, l’educació literària, en este cas al voltant del gènere dramàtic, ha d’incorporar habilitats de lectura, interpretació i reapropiació dels textos que desenrotllen una mirada distanciada i que afavorisquen una reflexió crítica sobre la construcció discursiva del món. Això permetrà reconéixer i descartar actituds inconscientment sexistes, etnocèntriques o racistes.

A tal fi, la selecció de les obres objecte de lectura compartida, així com els fragments i les representacions teatrals a esta associats, han d’incorporar mostres representatives d’un patrimoni autènticament universal, amb presència de dones escriptores, de personatges femenins destacables i d’obres no occidentals, al mateix temps que el fil conductor d’algun d’estos itineraris pot posar el focus precisament en estos aspectes. La presentació d’un corpus de textos organitzats temàticament pretén afavorir estes apostes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.
Critèris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres teatrals llegides o vistes, a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, amb un metallenguatge específic i incorporant juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
1.2 Llegir en veu alta i col·lectivament fragments i obres teatrals prestant especial atenció a la configuració de situacions i escenes, emfatitzant les emocions, la intensitat de les paraules i els elements prosòdics, així com demostrant motivació, interés i capacitat per a la implicació en tasques col·lectives.

Competència específica 2.
2.1 Elaborar una interpretació personal a partir de la lectura, el visionament o l’assistència a obres rellevants de la literatura dramàtica que atenga aspectes temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres, amb l’establiment de vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
2.2 Accedir de diverses formes a la cultura literària dramàtica en el marc d’un itinerari lector personal que enriquisca, de manera conscient i sistemàtica, la pròpia identitat lectora i com a públic teatral.
2.3 Participar en converses literàries de manera que es compartisquen les pròpies experiències de lectura, de visionament o d’assistència teatral amb l’ajuda d’un metallenguatge específic.

Competència específica 3.
3.1 Comparar textos o fragments teatrals entre si o amb la seua posada en escena, adaptació cinematogràfica o altres representacions artístiques relacionades, i argumentar oralment o per escrit els elements de semblança i contrast, tant sobre els aspectes temàtics i de contingut com sobre els formals i expressius, i amb atenció als valors ètics i estètics de les obres.
3.2 Desenrotllar projectes d’investigació que donen lloc a una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal sobre una qüestió que establisca vincles argumentats entre obres de la literatura dramàtica objecte de lectura guiada i les seues posades en escena, o altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, personatges, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i que mostre la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.
3.3 Elaborar de manera individual o col·lectiva una exposició multimodal que situe els textos teatrals llegits o vistos en el seu horitzó historicocultural i que oferisca una panoràmica de conjunt sobre gèneres, estils i obres rellevants de la literatura dramàtica universal.

Competència específica 4.
4.1 Crear textos teatrals personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments teatrals significatius en els quals s’empren les convencions formals del gènere, atenent especialment les seues dos seqüències textuals bàsiques (diàleg i acotacions) i el reflex dels elements de significació (espai i objectes escènics, il·luminació i so, disseny de personatges o codis interpretatius) en el text escrit.

Competència específica 5.
5.1 Realitzar un projecte d’investigació sobre autores de rellevància, personatges femenins essencials, obres teatrals de contextos no occidentals, o sobre qüestions temàtiques o formals que aporten una mirada diversa i crítica sobre la construcció d’imaginaris que proposa la tradició literària.
5.2 Elaborar comentaris crítics o ressenyes de textos teatrals, siguen orals o escrits, participar en debats o taules redones sobre lectures, visionaments o assistències teatrals en els quals s’incorpore la perspectiva de gènere, es pose en qüestió la mirada etnocèntrica pròpia del cànon occidental, així com qualsevol altre discurs predominant en la nostra societat que supose opressió sobre qualsevol minoria.

Sabers Bàsics
A. Construcció guiada i compartida de la interpretació d’alguns textos rellevants de la literatura dramàtica inscrits en itineraris temàtics que establisquen relacions intertextuals entre obres i fragments de diferents gèneres, èpoques, contextos culturals i codis artístics, així com amb els seus respectius contextos de producció, d’acord amb els següents eixos i estratègies:
1.L’art teatral
1.1 El text teatral: Definició i elements
− El llibret: actes, quadros i escenes; diàleg, monòleg i apart; didascàlies i acotacions; drammatis personnae.
− Estructura interna de l’acció: conflicte, situació i personatges; construcció dramàtica i postdramàtica; llenguatge i estil.
1.2 El personatge teatral
− Caracterització del personatge dramàtic: plans, funcions, personatge i acció, jerarquia i significat.
− Models, tipologies i evolució del personatge teatral des dels seus orígens fins a la crisi del personatge en el teatre modern.
1.3 La realització escènica i el sistema estilístic
− Espai escènic-escenogràfic i objecte escènic
− Disseny de personatge: vestuari, màscara i maquillatge
− Espai sonor, disseny d’il·luminació i recursos audiovisuals
− Treball actoral i codis interpretatius
1.4 La recepció teatral: la relació amb el públic. Catarsi, estranyament i participació

2.Temes i formes de la literatura dramàtica
2.1 El teatre del jo: els personatges com a models vitals.
− Teatre biogràfic: La construcció del subjecte teatral i la indagació en els grans interrogants de la condició humana: identitat, amor, dolor, mort, etc.
− Teatre autobiogràfic: intimitat, testimoni i autoreferencialitat
2.2 Viure amb altres: el teatre com a model d’interpretació de les relacions humanes
− La Tragèdia: el ser humà, el destí i l’ètica
− Drama: llibertat individual i convencions socials
− Comèdia: humor complaent, humor crític
2.3 Viure en el món: funció i sentit del teatre
− Mitologies i cosmogonies: teatre mític i religiós de diferents tradicions
− Reproduir el món: els realismes, el teatre com a escola o crítica de costums
− Teatre compromés: teatre polític, teatre document, teatre èpic, etc.
− Imaginar el món: comèdia de màgia, simbolisme, avantguardes, teatre postdramàtic, etc.
2.4 El teatre parla del teatre: metaficció teatral

3.Estratègies d’anàlisis, interpretació i creació de textos teatrals
− Participació en la construcció compartida de la interpretació de les obres dramàtiques a través de discussions o converses literàries
− Relació entre els elements constitutius del gènere dramàtic i la construcció del sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. La interacció amb el públic
− Utilització d’informació sociohistòrica, cultural i artística per a construir la interpretació de les obres i comprendre el lloc que ocupen en la tradició literària
− Establiment de vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura
− Indagació sobre el funcionament del teatre com a artefacte ideològic determinant en la construcció dels imaginaris socials, posant l’accent principalment en la perspectiva de gènere
− Expressió argumentada de la interpretació d’obres i fragments dramàtics integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. La ressenya teatral
− Lectura expressiva i dramatització dels textos atenent els processos de comprensió i d’oralització implicats, i els trets essencials de la interpretació teatral
− Creació de textos teatrals a partir de l’apropiació de les convencions del llenguatge literari i en referència a models donats (imitació, transformació, continuació, etc.)

B. Recepció autònoma d’obres rellevants de la literatura dramàtica i participació en converses literàries i en intercanvis de recomanacions desenrotllant les estratègies següents:
− Selecció de les obres de manera autònoma i amb l’ajuda de recomanacions especialitzades
− Participació activa en el circuit literari, lector i teatral en context presencial i digital
− Definició dels gustos dramàtics personals, diversificant el corpus llegit o vist com a espectador o espectadora, atesos els circuits culturals del teatre
− Expressió de l’experiència lectora o com a públic utilitzant un metallenguatge específic i elaboració d’una interpretació personal que atenga aspectes temàtics i estructurals, de realització escènica i de sistema estilístic
− Mobilització de la pròpia experiència personal, lectora i teatral per a establir vincles de manera argumentada entre l’obra llegida o observada i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques, incloses pràctiques culturals emergents
− Elaboració acurada de treballs d’investigació sobre les obres de la literatura dramàtica universal
− Recomanació de les lectures i posades en escena en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals

LITERATURA UNIVERSAL

La matèria Literatura Universal continua el traçat seguit per a l’educació literària en l’etapa anterior, al mateix temps que complementa l’abordada en Llengua Castellana i Literatura de Batxillerat. Constituïx un espai privilegiat per al desenrotllament de les dos modalitats de lectura literària plantejades al llarg de tota l’escolarització —la lectura guiada i la lectura autònoma— que afavorix la confluència dels seus respectius corpus i les seues formes de fruïció. D’esta manera, adolescents i jóvens s’allunyen gradualment de la mera lectura identificativa i argumental d’obres pròximes al seu àmbit d’experiències, per a accedir a obres complexes que reclamen habilitats d’interpretació més consolidades i que obrin la seua mirada a altres marcs culturals.
La matèria permet l’apropiació d’un mapa de referències compartides —obres i autors del patrimoni universal; moviments estètics; gèneres i subgèneres; temes, tòpics, arquetips, símbols, etc., recurrents al llarg de la història—, al mateix temps que convida al qüestionament crític d’un cànon que ha deixat fora gran part de les obres escrites per dones o per autores i autors no occidentals. L’ampliació dels imaginaris contribuïx, sens dubte, a la cohesió social, l’educació intercultural i la coeducació. La lectura compartida i autònoma de clàssics de la literatura universal, la deliberació argumentada sobre estos, el desenrotllament de processos d’indagació o les activitats d’apropiació i recreació dels clàssics participen d’esta manera en el desenrotllament del conjunt de les competències clau.

En coherència amb tot l’anterior, són cinc les competències específiques que vertebren el currículum de Literatura Universal i que giren al voltant dels eixos que a continuació s’expliciten. En primer lloc, el desenrotllament d’habilitats d’interpretació de clàssics de la literatura universal que tinguen en compte les relacions internes dels elements constructius de l’obra amb el sentit d’esta, així com la seua vinculació amb el seu context de producció i el seu lloc en la tradició literària. En este sentit, l’escriptura de textos d’intenció literària afavorix l’apropiació de les convencions dels diferents gèneres alhora que proporciona experiències creatives d’imitació o reinvenció. En segon lloc, el desenrotllament d’estratègies de lectura autònoma que aprofiten els mapes de referència i les formes de lectura propis de la lectura guiada. En tercer lloc, la lectura comparada d’obres de diferents èpoques, contextos, gèneres i llenguatges artístics que permeten constatar l’existència d’universals temàtics i vies formals recurrents al llarg de la història i reconéixer semblances i diferències. En quart lloc, l’apropiació d’un marc de referències compartides i d’un mapa cultural que permeta contextualitzar les futures experiències literàries i artístiques a les quals l’alumnat vaja tenint accés. Finalment, la participació en el debat cultural sobre el cànon literari i la necessitat d’incorporar altres obres i altres lectures que donen compte de la diversitat de mirades sobre el món i la importància de la literatura en la construcció d’imaginaris.

Els criteris d’avaluació, d’enfocament competencial, atenen els coneixements, les destreses i les actituds relatius a la interpretació de textos literaris, la formulació de juís de valor argumentats sobre les obres, l’escriptura de textos d’intenció literària i la conformació d’un mapa cultural que permeta la inscripció d’estes en el seu context sociohistòric, literari i cultural. Tot això reclama la diversificació d’instruments i ferramentes d’avaluació al servici del diagnòstic i la millora de les habilitats vinculades a la recepció, producció i interacció oral i escrita, així com als processos d’investigació i al desenrotllament del pensament crític.
Atés que la trobada entre textos i lectors constituïx el nucli central de la matèria, els sabers s’organitzen al voltant de dos blocs vinculats, respectivament, a la lectura guiada i a la lectura autònoma de clàssics de la literatura universal. El corpus és, per tant, coincident, si bé es desenrotllen estratègies diferenciades per a una modalitat i una altra de lectura. Quant a la selecció de textos, s’aposta per un corpus obert que creua l’eix temàtic amb el de gènere, i convida els docents a la configuració d’itineraris sobre una obra que serà objecte de lectura guiada i compartida en l’aula. Organitzada entorn de quatre fils temàtics —el jo, els altres, el món i la naturalesa, cada un dels quals es vincula preferentment a un gènere o subgènere literari—, la presentació no té pretensions ni de limitar ni d’esgotar les possibilitats de construcció d’itineraris: no constituïxen un catàleg de prescripcions juxtaposades. El seu objectiu és facilitar al professorat exemples per a la construcció d’itineraris de progrés adaptats a la diversitat i a les necessitats de l’alumnat.

Per tant, no es pretén en cap cas que al llarg del curs s’esgoten totes les possibilitats que la proposada entranya, sinó que cada docent seleccione un nombre determinat d’obres i trie un focus que li permeta vincular-les a altres obres d’altres contextos culturals o motles genèrics, per a procedir posteriorment a la lectura comparada de les unes i les altres. Estos han de permetre una aproximació a diferents moments, contextos de producció i recepció, conflictes, arquetips literaris, vies formals, formes d’expressió, etc., i a la lectura comparada de textos clàssics i contemporanis, nacionals i estrangers, literaris i no literaris (historiogràfics, de crítica literària o d’altres codis artístics, inclosa la ficció audiovisual i digital contemporània).

Privilegiar l’enfocament temàtic no ha de suposar, en cap cas, prescindir de la contextualització històrica de les obres i de la reconstrucció de la seua gènesi artística i la seua petjada en el llegat posterior, ni relegar a un segon pla els valors formals i específicament literaris dels textos. De fet, la proposta amalgama els grans temes de la literatura amb les diferents formes i gèneres en què s’han concretat en cada obra i moment històric. L’eix temàtic oferix una base que permet travessar èpoques i contextos culturals, establir relacions entre hui i ahir i entre literatures diverses, i connectar amb qüestions que han preocupat la humanitat al llarg dels segles i sobre les quals encara hui es pregunten adolescents i jóvens.

Per tot això, en cada un dels blocs temàtics hi ha epígrafs que permeten traçar itineraris més concrets, en els quals l’obra triada anirà acompanyada d’un conjunt de textos que permeten la seua inserció en el context històric cultural de producció i la tradició literària anterior i posterior, així com l’accés a la història de les seues interpretacions i a l’horitzó actual de recepció, tant en el pla de les idees com de les formes artístiques.

Competències específiques

1.Llegir, interpretar i valorar clàssics de la literatura universal atenent tant les relacions internes dels elements constitutius del gènere i les seues funcions en les obres com les relacions externes de les obres amb el seu context de producció i la seua inscripció en la tradició cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a estimular la creativitat literària i artística.

Esta competència té la funció de desenrotllar habilitats d’interpretació que permeten l’accés a obres rellevants del patrimoni literari universal. Estes habilitats permetran la verbalització d’un juí de valor fonamentat sobre les lectures, basat en la seua apreciació estètica, i ajudaran a construir un mapa cultural que conjugue els horitzons nacionals amb els europeus i universals, i les obres literàries amb altres manifestacions artístiques. Es tracta d’aconseguir una fruïció més conscient i elaborada de la lectura. Així mateix, s’ha de propiciar la creació de textos literaris amb consciència d’estil respectant o reinterpretant les convencions formals dels diversos gèneres.

No es pretén, no obstant això, escometre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida en l’aula, i que aniran acompanyades d’un conjunt de textos que permetran tant la seua contextualització històrica i cultural, com la seua inscripció en la tradició literària, l’accés a la història de les seues interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i contemporànies. Cada itinerari combinarà, per tant, obres de diferents gèneres literaris, períodes històrics i contextos culturals en funció de l’eix triat com a fil conductor, de les quals se seleccionaran fragments significatius. Es tracta, en fi, d’acompanyar la lectura en l’aula d’algunes obres rellevants del patrimoni literari universal, seleccionades per la seua rellevància per a mostrar elements de la construcció i funcionament de la literatura i de les relacions que establixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com per la seua capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC.

2.Llegir de manera autònoma clàssics de la literatura universal com a font de plaer i coneixement, i compartir experiències de lectura per a construir la pròpia identitat lectora i per a disfrutar de la dimensió social de la lectura.

Desenrotllar esta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i la construcció de la pròpia identitat lectora, essencial per a la pervivència de l’hàbit lector més enllà de la vida escolar, i dedicar un temps periòdic i constant a la lectura individual, que assegure moments de reflexió i conversa que permeten establir relacions entre els textos llegits. La confluència del corpus propi de la modalitat de lectura guiada amb el de la modalitat de lectura autònoma, constituït en els dos casos pels clàssics de la literatura universal, propicia la provisió de mapes de referència que permeten la construcció d’itineraris de progrés. L’apropiació d’habilitats d’interpretació capaces de véncer les resistències que plantegen les obres d’una certa complexitat afavorix el desenrotllament de criteris de selecció, imprescindibles en la formació de lector literari autònom.

Esta competència contribuïx a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures guiades i les autònomes, així com indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i interpretació dels textos i situar amb precisió els textos en el seu context de producció i en les formes culturals en les quals s’inscriuen. A més, afavorix la reflexió autònoma sobre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construïxen les obres.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA i CCEC.

3.Establir vincles entre obres de diferents èpoques, gèneres i llenguatges artístics, reconéixer semblances i diferències en funció dels seus respectius contextos de producció i de la interrelació entre literatura i societat, per a constatar l’existència d’universals temàtics i vies formals recurrents al llarg de la història de la cultura.
El coneixement dels imaginaris —tant dels seus elements simbòlics com de les vies formals en què el ser humà ha xifrat i comunicat la seua experiència elaborant-la artísticament al llarg de la història— constituïx una altra de les competències específiques pròpies de la matèria. Privilegiar l’eix temàtic en la construcció d’itineraris i obrir-los a la lectura intertextual té un indubtable interés antropològic i cultural i una enorme rendibilitat didàctica: permet constatar l’existència de tòpics, temes i motius que han perviscut a pesar dels esdeveniments històrics i determinar el seu diferent tractament en diferents èpoques i contextos, així com contrastar què van representar les obres per a la seua comunitat contemporània de recepció i què representen per a un lector o lectora actual.
Tot això ens ajuda a entendre’ns com a individus que senten i pensen en uns esquemes heretats, deutors d’un llegat cultural en el qual la literatura té un paper determinant, i que ha descartat o consolidat formes i temes, fins al punt de depurar estes formes i estos temes en uns motles: els gèneres literaris. Es tracta d’entendre, en fi, la literatura com a mode de dir que es distancia del llenguatge quotidià, però que absorbix i conforma la nostra constitució psicològica i social. Som sers incapaços de pensar-nos al marge d’un sistema de símbols i experiències comunes i, en eixe aspecte, la literatura desenrotlla una funció essencial.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CCEC.

4.Consolidar un marc de referències compartides a partir del coneixement dels trets dels principals moviments estètics i algunes de les obres literàries més rellevants del patrimoni universal, per a conformar un mapa cultural en el qual inscriure les experiències literàries i culturals personals.

La construcció d’imaginaris, antany confiada a la literatura, descansa hui en dia sobre els productes de la ficció audiovisual. Amb això es reforcen els vincles generacionals, sovint efímers, mentres que es debiliten els vincles intergeneracionals, en absència de relats compartits. D’altra banda, la fragmentació i el vertigen propis de les formes de vida actual dificulten la mirada a les ones llargues de la història, l’art i la cultura, imprescindibles per a traçar les relacions que establixen unes obres i altres tant en el pla sincrònic com en el diacrònic. A l’escola correspon, per tant, una doble labor: d’un costat, la transmissió d’un patrimoni cultural que considerem valuós, eixe conjunt de llibres sobre els quals, en determinat moment, descansa tota la cultura; d’un altre, la provisió d’uns mapes de referència, simples i rigorosos, àgils i precisos, en els quals calga inscriure les diferents experiències culturals a les quals cada persona vaja tenint accés, més enllà, fins i tot, dels anys d’escolarització.
Per això, i encara que l’eix de selecció i organització dels textos no siga el cronològic, l’ensenyança de la literatura no pot prescindir de la visió de conjunt de la història literària, ni ignorar l’especificitat formal del text literari, vinculada a les convencions artístiques del seu temps i l’evolució dels gèneres literaris. No obstant això, esta visió de conjunt no ha d’interpretar-se com un punt de partida del qual es desprenen, com a mers testimonis o exemples, els textos literaris, sinó com un punt d’arribada. Serà la lectura dels textos —la interpretació dels quals requerirà elements contextuals variats (històrics, artístics, culturals)— la que afavorirà la construcció gradual i compartida d’un fris que permeta observar, en un gran pla general, els grans moviments estètics i els elements de continuïtat i ruptura entre estos, així com el lloc que en este ocupen les obres més rellevants del patrimoni literari universal.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CC i CCEC.

5.Participar en la construcció d’un cànon literari universal que integre la perspectiva d’experiència de les dones a través de la lectura d’obres d’escriptores i que supere els marcs de la cultura occidental, per a desenrotllar el pensament crític respecte a la construcció discursiva del món i els seus imaginaris.

La sensibilitat contemporània i els estudis literaris recents coincidixen a assenyalar clamoroses absències en la construcció del cànon d’una literatura pretesament universal. Absents les dones, absents també les veus no occidentals, es fa inexcusable una reconstrucció del cànon que incorpore les unes i les altres al mateix temps que indaga en les causes de la seua exclusió. Si la literatura és un agent determinant en la construcció dels imaginaris —la construcció social dels gèneres, la configuració d’un «nosaltres» enfront d’«els altres», o el traçat de models sentimentals i amorosos—, l’educació literària ha d’incorporar habilitats de lectura, interpretació i reapropiació dels textos que desenrotllen una mirada distanciada i que afavorisquen la reflexió crítica sobre la construcció discursiva del món. Això permetrà reconéixer i descartar actituds inconscientment sexistes, etnocèntriques o racistes.

A tal fi, la selecció de les obres objecte de lectura compartida i acompanyada, així com els fragments a estes associats, han d’incorporar mostres representatives d’un patrimoni autènticament universal, amb presència de dones escriptores i obres no occidentals. El fil conductor d’algun d’estos itineraris podria posar el focus precisament en estos aspectes. La presentació d’un corpus de textos organitzats sobre el doble eix temàtic i de gènere pretén afavorir estes apostes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA, CC i CCEC.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic i incorporant juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
1.2 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’empren les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

Competència específica 2.
2.1 Elaborar una interpretació personal a partir de la lectura autònoma d’obres rellevants de la literatura universal, atenent aspectes temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres, i establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
2.2 Accedir de diverses maneres a la cultura literària en el marc d’un itinerari lector personal que enriquisca, de manera conscient i sistemàtica, la pròpia identitat lectora i compartir les pròpies experiències de lectura amb l’ajuda d’un metallenguatge específic.

Competència específica 3.
3.1 Comparar textos o fragments literaris entre si i amb altres manifestacions artístiques argumentant oralment o per escrit els elements de semblança i contrast, tant pel que fa a aspectes temàtics i de contingut, com formals i expressius, atenent també els seus valors ètics i estètics.
3.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal i que mostren una implicació i resposta personal, entorn d’una qüestió que establisca vincles argumentats entre els clàssics de la literatura universal objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics.

Competència específica 4.
4.1 Elaborar de manera individual o col·lectiva una exposició multimodal que situe els textos llegits en el seu horitzó historicocultural, i que oferisca una panoràmica de conjunt sobre moviments artístics i obres rellevants de la literatura universal.

Competència específica 5.
5.1 Realitzar un projecte d’investigació sobre autores de rellevància, obres literàries de contextos no occidentals o sobre qüestions temàtiques o formals que aporten una mirada diversa i crítica sobre la construcció d’imaginaris que proposa la tradició literària.
5.2 Elaborar comentaris crítics de textos, orals o escrits, i participar en debats o taules redones sobre lectures en els quals s’incorpore la perspectiva de gènere i es pose en qüestió la mirada etnocèntrica pròpia del cànon occidental, així com qualsevol altre discurs predominant en la nostra societat que supose opressió sobre qualsevol minoria.

Sabers bàsics

A. Construcció guiada i compartida de la interpretació d’alguns clàssics de la literatura universal inscrits en itineraris temàtics que establisquen relacions intertextuals entre obres i fragments de diferents gèneres, èpoques, contextos culturals i codis artístics, així com amb els seus respectius contextos de producció, d’acord amb els següents eixos i estratègies:
1.Temes i formes de la literatura universal
1.1 Dir el jo
− Poesia lírica.
− Literatura testimonial i biogràfica: diaris, cartes, memòries, autobiografies, autoficció, etc.
− Narrativa existencial: personatges en crisi.
1.2 Dialogar amb els altres.
− Davant de la llei o el destí: la tragèdia.
− Davant de les convencions socials: el drama.
− Humor crític, humor complaent: la comèdia.
1.3 Imaginar el món, observar el món, actuar en el món.
− Mons imaginats: mites i narrativa. Mitologies. Herois i heroïnes. Viatges imaginaris. Espais i criatures fantàstiques. Utopies, distopies, ciència-ficció.
− Mons observats: conte i novel·la. Bildungsroman o novel·la de formació. Espais privats, espais públics: afectes íntims i llaços socials. Desigualtats, discriminació, violències. Guerra i revolució. Migracions i identitats culturals. Colonialisme i emancipació.
− Mons d’evasió: relat breu i novel·la de gènere. La literatura d’aventures i la novel·la policíaca. Literatura de terror.
− L’art com a compromís: l’assaig. La literatura d’idees.
1.4 L’ésser humà, els animals i la naturalesa: admiració, esglaiament, denúncia. Poesia, narrativa i assaig.

1. Estratègies d’anàlisi, interpretació, recreació i valoració crítica per a la lectura compartida: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Descripció de les formes literàries en relació amb el significat i sentit dels textos. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística necessària per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Establiment de vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Indagació entorn del funcionament de la literatura com a artefacte ideològic determinant en la construcció dels imaginaris socials, posant l’accent principalment en la perspectiva de gènere. − Aplicació de conceptes de la sociologia de la literatura per a la lectura crítica: ideologies i literatura. − Aplicació de conceptes de la sociologia de la literatura per a la lectura crítica: feminisme i literatura. − Aplicació de conceptes de la sociologia de la literatura per a la lectura crítica: diversitat i literatura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos, integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. − Lectura expressiva, dramatització i recitació dels textos atenent els processos de comprensió i d’oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

B. Lectura autònoma d’obres rellevants del patrimoni universal desenrotllant les següents estratègies:
− Selecció de les obres de manera autònoma i amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
− Participació en converses literàries i en intercanvis de recomanacions lectores en contextos presencial i digital.
− Utilització autònoma i freqüent de biblioteques. Accés a altres experiències culturals.
− Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit.
− Expressió de les emocions a través de la lectura i de la creació literàries.
− Elaboració acurada de treballs d’investigació sobre les obres de la literatura universal.
− Participació constructiva i col·laborativa en tasques compartides de creació literària o en manifestacions escèniques.
− Expressió de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres.
− Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
− Recomanació de les lectures en suports variats atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

LLATÍ

Les humanitats i el plantejament d’una educació humanista en la civilització europea van intrínsecament lligades a la tradició i a l’herència cultural de l’Antiguitat clàssica. Una educació humanista situa les persones i la seua dignitat com a valors fonamentals, guiant-les en l’adquisició de les competències que necessiten per a participar de manera efectiva en els processos democràtics, en el diàleg intercultural i en la societat en general. A través de l’aprenentatge d’aspectes relacionats amb la llengua, la cultura i la civilització romanes, la matèria de Llatí permet una reflexió profunda sobre el present i sobre el paper que l’humanisme pot i deu exercir davant dels reptes i desafiaments del segle XXI. Esta matèria conté, a més, un valor instrumental per a l’aprenentatge de llengües, literatura, religió, història, filosofia, dret, política o ciència, de manera que proporciona un substrat cultural que permet comprendre el món, els esdeveniments i els sentiments, i que contribuïx a l’educació cívica i cultural de l’alumnat.

Llatí té com a principal objectiu el desenrotllament d’una consciència crítica i humanista des de la qual poder comprendre i analitzar les aportacions de la civilització llatina a la identitat europea a través de la lectura i la comprensió de fonts primàries i de l’adquisició de tècniques de traducció que permeten a l’alumnat utilitzar estes fonts d’accés a l’Antiguitat romana com a instrument privilegiat per a conéixer, comprendre i interpretar els seus aspectes principals. Per això, la matèria es vertebra al voltant de tres eixos: el text, la seua comprensió i la seua traducció; l’aproximació crítica al món romà; i l’estudi del patrimoni i el llegat de la civilització llatina.
La traducció es troba en el centre dels processos d’ensenyança i aprenentatge de les llengües i cultures clàssiques. Per a entendre críticament la civilització llatina, l’alumnat de Llatí localitza, identifica, contextualitza i comprén els elements essencials d’un text, progressant en els coneixements de la fonètica, el lèxic, la morfologia i la sintaxi llatines sota la guia del docent. A més d’estos sabers de caràcter lingüístic, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter no lingüístic. El text –original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de la situació– és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers per a, partint de la seua contextualització, concloure una lectura comprensiva, directa i eficaç, i una interpretació raonada del seu contingut. Les tècniques i estratègies implicades en el procés de traducció contribuïxen a desenrotllar la capacitat de negociació per a resoldre problemes, així com la constància i l’interés per revisar el treball propi. Permet, a més, que l’alumnat entre en contacte amb les possibilitats que esta tasca oferix per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i l’ús de diferents recursos, tècniques i ferramentes.

Així mateix, la matèria de Llatí partix dels textos per a afavorir l’aproximació crítica a les aportacions més importants del món romà en la seua qualitat de sistema integrador de diferents corrents de pensament i actituds ètiques i estètiques que conformen l’àmbit europeu. Esta aproximació resulta especialment rellevant per a adquirir un juí crític i estètic en les condicions canviants d’un present en constant evolució. Esta matèria prepara l’alumnat per a comprendre críticament idees relatives a la pròpia identitat, a la vida pública i privada, a la relació de l’individu amb el poder i a fets sociopolítics i històrics, per mitjà de la comparació entre els modes de vida de l’antiga Roma i els actuals, contribuint així a desenrotllar la seua competència ciutadana. L’estudi del patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, material i immaterial, mereix una atenció específica i permet observar i reconéixer en la nostra vida quotidiana l’herència directa de la civilització llatina. L’aproximació als processos que afavorixen la sostenibilitat d’este llegat –preservació, conservació i restauració– suposa, també, una oportunitat perquè l’alumnat conega les possibilitats professionals en l’àmbit dels museus, les biblioteques o la gestió cultural i la conservació del patrimoni.

Les competències específiques de Llatí s’han dissenyat a partir dels descriptors operatius de les competències clau en esta etapa, especialment de la competència plurilingüe, la competència en comunicació lingüística i la competència ciutadana, ja mencionada. La competència plurilingüe, que té com a referent la Recomanació del Consell de 22 de maig de 2018, relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, situa el llatí i el grec clàssic com a ferramentes per a l’aprenentatge i la comprensió de llengües en general. L’enfocament plurilingüe de la matèria de Llatí en Batxillerat implica una reflexió profunda sobre el funcionament no només de la mateixa llengua llatina, el lèxic, els formants i les normes d’evolució fonètica, sinó també de les llengües d’ensenyança i de les que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat, fet que estimula la reflexió metalingüística i interlingüística i contribuïx a reforçar les competències comunicatives, l’estima de la diversitat lingüística i la relació entre les llengües des d’una perspectiva inclusiva, democràtica i lliure de prejuís.

Estes competències específiques oferixen, per tant, l’oportunitat d’establir un diàleg profund entre present i passat des d’una perspectiva crítica i humanista: d’una banda, situant el text, la seua traducció i la seua comprensió com a elements fonamentals en l’aprenentatge de les llengües clàssiques i com a porta d’accés a la seua cultura i civilització, per a activar simultàniament els sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic; i d’altra banda, desenrotllant ferramentes que afavorisquen la reflexió crítica, personal i col·lectiva al voltant dels textos i el llegat material i immaterial de la civilització llatina i la seua aportació fonamental a la cultura, la societat, la política i la identitat europees.

Els criteris d’avaluació de la matèria permeten avaluar el grau d’adquisició de les competències específiques per part de l’alumnat, per la qual cosa es presenten vinculats a estes. D’acord amb la seua formulació competencial, es plantegen enunciant el procés o la capacitat que l’alumnat ha d’adquirir i el context o la manera d’aplicació i ús. L’anivellament dels criteris d’avaluació s’ha dut a terme tenint en compte l’adquisició de les competències de manera progressiva durant els dos cursos. En este sentit, els processos d’autoavaluació i coavaluació preveuen l’ús de ferramentes de reflexió sobre el propi aprenentatge com l’entorn personal d’aprenentatge, el portfolio lingüístic, el diari de lectura o el treball d’investigació.

Els sabers bàsics es distribuïxen en els dos cursos, de manera que es permet una graduació i seqüenciació flexible segons els diferents contextos d’aprenentatge, i estan organitzats en cinc blocs. El primer, «El text: comprensió i traducció», se centra en l’aprenentatge de la llengua llatina com a ferramenta per a accedir a fragments i textos de diversa índole a través de la lectura directa i la traducció i comprén, al seu torn, dos subblocs: «Unitats lingüístiques de la llengua llatina» i «La traducció: tècniques, processos i ferramentes». El segon bloc, «Plurilingüisme», posa l’accent en les nocions d’evolució fonètica i en com l’aprenentatge de la llengua llatina, en concret la identificació i reconeixement dels formants llatins, amplia el repertori lèxic de l’alumnat perquè adeqüe de manera més precisa els termes a les diferents situacions comunicatives. El tercer bloc, «Educació literària», integra tots els sabers implicats en la comprensió i la interpretació de textos literaris llatins, i contribuïx a la identificació i descripció d’universals formals i temàtics inspirats en models literaris clàssics mitjançant un enfocament intertextual. El quart bloc, «L’antiga Roma», comprén els coneixements i estratègies necessaris per al desenrotllament d’un esperit crític i humanista, i fomenta la reflexió sobre les semblances i diferències entre passat i present. El quint i últim bloc, «Llegat i patrimoni», arreplega els coneixements, destreses i actituds que permeten l’aproximació a l’herència material i immaterial de la civilització llatina reconeixent i apreciant el seu valor com a font d’inspiració, com a tècnica i com a testimoniatge de la història.

D’acord amb el caràcter competencial d’este currículum, es recomana la creació de tasques interdisciplinàries, contextualitzades, significatives i rellevants, i el desenrotllament de situacions d’aprenentatge on es considere l’alumnat com a agent social progressivament autònom i gradualment responsable del seu propi procés d’aprenentatge, tenint en compte els seus repertoris i interessos, així com les seues circumstàncies específiques, la qual cosa permet combinar diferents metodologies. L’ensenyança de la llengua, la cultura i la civilització llatines oferix oportunitats significatives de treball interdisciplinari que permeten combinar i activar els sabers bàsics de diferents matèries, i d’esta manera contribuïx al fet que l’alumnat perceba la importància de conéixer el llegat clàssic per a enriquir el seu juí crític i estètic, la seua percepció de si mateix i del món que l’envolta. La coincidència de l’estudi del llatí amb el de la llengua, la cultura i la civilització gregues aconsella un tractament coordinat de les dos matèries.

Competències específiques

1.Traduir i comprendre textos llatins de dificultat creixent i justificar la traducció, identificar i analitzar els aspectes bàsics de la llengua llatina i les seues unitats lingüístiques i reflexionar sobre estes mitjançant la comparació amb les llengües d’ensenyança i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per a realitzar una lectura comprensiva, directa i eficaç i una interpretació raonada del seu contingut.

La traducció constituïx el nucli del procés d’aprenentatge de les llengües clàssiques. Amb esta finalitat, es proposa una progressió en l’aprenentatge per a conduir l’alumnat cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua llatina. A partir dels coneixements adquirits, l’alumnat traduïx, de manera progressivament autònoma, textos de dificultat adequada i gradual des del llatí a les llengües d’ensenyança, amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavorix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l’ampliació del repertori lèxic de l’alumnat. Complementari a la traducció com a mitjà de reflexió sobre la llengua és el procés de traducció inversa o retroversió. Són dos els enfocaments proposats per al desenrotllament d’esta competència específica. En primer lloc, la traducció com a procés que contribuïx a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a ferramenta i no com a finalitat, i el reforç de les estratègies d’anàlisi i identificació d’unitats lingüístiques de la llengua llatina, complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes quan esta siga possible. En segon lloc, la traducció com a mètode que afavorix el desenrotllament de la constància, la capacitat de reflexió i l’interés pel propi treball i la seua revisió, apreciant el seu valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques.

Cal, a més, que l’alumnat aprenga a desenrotllar habilitats de justificació i argumentació de la traducció elaborada, atenent tant els mecanismes i estructures lingüístiques de les llengües d’origen i destinació com referències intratextuals i intertextuals que resulten essencials per a conéixer el context i el sentit del text. La mediació docent resulta ací imprescindible, així com una guia per a l’ús de recursos i fonts bibliogràfiques d’utilitat. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici de reflexió sobre la llengua que es troba en la base de l’art i la tècnica de la traducció.

Així mateix, amb la pràctica progressiva de la lectura directa, necessària i inherent als processos de traducció, l’alumnat desenrotlla estratègies d’assimilació i adquisició tant de les estructures gramaticals com del vocabulari llatí de freqüència i aconseguix millorar la comprensió dels textos llatins, base de la nostra civilització.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP i STEM.

2.Distingir els formants llatins i explicar els canvis que hagen tingut lloc al llarg del temps, comparant-los amb els de les llengües d’ensenyança i altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per a deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat.

L’ensenyança de la llengua llatina des d’un enfocament plurilingüe permet a l’alumnat activar el seu repertori lingüístic individual, relacionar les llengües que el componen i identificar-hi arrels, prefixos i sufixos llatins, i reflexionar sobre els possibles canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc al llarg del temps. L’enfocament plurilingüe i comunicatiu afavorix el desenrotllament de les destreses necessàries per a millorar l’aprenentatge de llengües noves i permet tindre en compte els diferents nivells de coneixements lingüístics de l’alumnat, així com els seus repertoris lèxics individuals. Així mateix, afavorix un aprenentatge interconnectat de les llengües, que reconeix el caràcter del llatí com a llengua d’origen de diferents llengües modernes, amb l’objectiu d’apreciar la varietat de perfils lingüístics i contribuir a la identificació, la valoració i el respecte de la diversitat lingüística, dialectal i cultural per a construir una cultura compartida.

L’estudi de l’evolució de la llengua llatina, partint tant des de formes de llatí culte com de llatí vulgar, ajuda a millorar la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita, així com a consolidar i a ampliar el repertori lèxic de l’alumnat en les llengües que el conformen, romàniques i no romàniques, oferint la possibilitat d’identificar i definir el significat etimològic d’un terme, i d’inferir significats de termes nous o especialitzats.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CP, STEM i CPSAA.

3.Llegir, interpretar i comentar textos llatins de diferents gèneres i èpoques, i assumir el procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític, i de les seues influències artístiques, per a identificar-ne la genealogia i l’aportació a la literatura europea.

La lectura, la interpretació i el comentari de textos llatins pertanyents a diferents gèneres i èpoques constituïx un dels pilars de la matèria de Llatí en l’etapa de Batxillerat i és imprescindible perquè l’alumnat prenga consciència de la importància de l’ús de les fonts primàries en l’obtenció d’informació. La comprensió i interpretació d’estos textos necessita un context històric, cívic, polític, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l’aprenentatge. El treball amb textos en edició bilingüe, complets o a través de fragments seleccionats, permet parar atenció a conceptes i termes bàsics en llatí que impliquen un coneixement lèxic i cultural, amb la finalitat de contribuir a una lectura crítica i d’identificar els factors que determinen el seu valor com a clàssics. A més, el treball amb textos bilingües afavorix la integració de sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic, i oferix la possibilitat de comparar diferents traduccions i diferents enfocaments interpretatius, així com d’analitzar-ne les respectives fortaleses i debilitats.

La lectura de textos llatins suposa generalment accedir a textos que no estan relacionats amb l’experiència de l’alumnat, per això és necessària l’adquisició de ferramentes d’interpretació que afavorisquen l’autonomia progressiva en relació amb la pròpia lectura i amb l’emissió de juís crítics de valor. La interpretació de textos llatins comporta la comprensió i el reconeixement del caràcter fundacional de la civilització occidental, i l’assumpció de l’aproximació als textos com un procés dinàmic que té en compte des del coneixement sobre el context i el tema fins al desenrotllament d’estratègies d’anàlisi, reflexió i creació per a donar sentit a la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenrotllar la sensibilitat estètica. El coneixement de les creacions literàries i artístiques i dels fets històrics i llegendaris de l’Antiguitat clàssica, així com la creació de textos amb intencionalitat estètica, prenent estos com a font d’inspiració, a través de diferents suports i amb l’ajuda d’altres llenguatges artístics, audiovisuals o digitals, contribuïx a fer més intel·ligibles les obres, i a identificar i valorar la seua pervivència en el nostre patrimoni cultural i els seus processos d’adaptació a les diferents cultures i moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seues referències de models antics. La mediació docent en l’establiment de la genealogia dels textos a través d’un enfocament intertextual permet constatar la presència d’universals formals i temàtics al llarg de les èpoques, alhora que afavorix la creació autònoma d’itineraris lectors que augmenten progressivament la seua complexitat, qualitat i diversitat al llarg de la vida.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL i CCEC.

4.Analitzar les característiques de la civilització llatina en l’àmbit personal, religiós i sociopolític, adquirir coneixements sobre el món romà i comparar críticament el present i el passat, per a valorar les aportacions del món clàssic llatí al nostre entorn com a base d’una ciutadania democràtica i compromesa.

L’anàlisi de les característiques de la civilització llatina i la seua aportació a la identitat europea suposa rebre informació expressada a través de fonts llatines i contrastar-la, i activar les estratègies adequades per a poder reflexionar sobre el llegat d’eixes característiques i la seua presència en la nostra societat. Esta competència específica es vertebra al voltant de tres àmbits: el personal, que inclou aspectes com ara els vincles familiars i les característiques de les diferents etapes de la vida de les persones en el món antic o el respecte a les persones majors; el religiós, que comprén, entre altres, el concepte antic del que era sagrat i la relació de l’individu amb les divinitats i els ritus; i el sociopolític, que atén tant la relació de l’individu amb la ciutat i les seues institucions com les diferents formes d’organització social en funció de les diferents formes de govern.
L’anàlisi crítica de la relació entre passat i present requerix la investigació i la busca guiada d’informació, en grup o de manera individual, en fonts tant analògiques com digitals, amb l’objectiu de reflexionar, des d’una perspectiva humanista, tant sobre les constants com sobre les variables culturals al llarg del temps. Els processos d’anàlisi crítica requerixen contextos de reflexió i comunicació dialògics, respectuosos amb l’herència de l’Antiguitat clàssica i amb les diferències culturals que tenen el seu origen en esta i orientats a la consolidació d’una ciutadania democràtica i compromesa amb el món que l’envolta, per la qual cosa suposa una excel·lent oportunitat per a posar en marxa tècniques i estratègies de debat i d’exposició oral a l’aula.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CD, CPSAA i CC.

5.Valorar críticament el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització llatina, interessar-se per la seua sostenibilitat i reconéixer-lo com a producte de la creació humana i com a testimoniatge de la història, per a explicar el llegat material i immaterial llatí com a transmissor de coneixement i font d’inspiració de creacions modernes i contemporànies.

El patrimoni cultural, tal com assenyala la UNESCO, és alhora un producte i un procés que subministra a les societats un cabal de recursos que s’hereten del passat, es creen en el present i es transmeten a les generacions futures. És, a més, com passa amb la mitologia clàssica, font d’inspiració per a la creativitat i la innovació, i genera productes culturals contemporanis i futurs, per la qual cosa conéixer-lo i identificar-lo n’afavorix la comprensió i la de l’evolució i la relació al llarg del temps.

El llegat de la civilització llatina, tant material com immaterial (restes arqueològiques, transmissió textual, organització i planificació de ciutats, mites i llegendes, usos socials, rituals, etc.), constituïx una herència excepcional la sostenibilitat de la qual implica trobar el just equilibri entre traure profit del patrimoni cultural en el present i preservar la seua riquesa per a les generacions futures. En este sentit, la preservació del patrimoni cultural llatí requerix el compromís d’una ciutadania interessada a conservar el seu valor com a memòria col·lectiva del passat i a revisar i actualitzar les seues funcions socials i culturals, per a ser capaces de relacionar-lo amb els problemes actuals i mantindre’n el sentit, el significat i el funcionament en el futur. La investigació sobre la pervivència de l’herència del món romà, així com dels processos de preservació, conservació i restauració, implica l’ús de recursos, tant analògics com digitals, per a accedir a espais de documentació com biblioteques, museus o excavacions.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CC, CE i CCEC.

Llatí I
Criteris d’avaluació

Competència específica 1
1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments adaptats o originals, de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes.
1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil.
1.3 Revisar i esmenar de manera progressivament autònoma les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística.
1.4 Realitzar la lectura directa de textos llatins senzills i identificar les unitats lingüístiques bàsiques de la llengua llatina, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics elementals del llatí.
1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua llatina, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

Competència específica 2
2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant, de manera guiada, estratègies de reconeixement de formants llatins atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc.
2.2 Explicar canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat creixent que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a les llengües d’ensenyança, servint-se, quan siga possible, de la comparació amb altres llengües del repertori propi.
2.3 Explicar, de manera guiada, la relació del llatí amb les llengües modernes, analitzar els elements lingüístics comuns d’origen llatí i utilitzar de manera guiada estratègies i coneixements de les llengües i llenguatges que conformen el repertori de l’alumnat.
2.4 Identificar prejuís i estereotips lingüístics amb una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.

Competència específica 3
3.1 Interpretar i comentar, de manera guiada, textos i fragments literaris llatins de diversa índole i de creixent complexitat, amb estratègies d’anàlisi i reflexió que impliquen mobilitzar la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenrotllar la sensibilitat estètica i l’hàbit lector.
3.2 Analitzar i explicar els gèneres, temes, tòpics i valors ètics o estètics d’obres o fragments literaris llatins i comparar-los amb obres o fragments literaris posteriors, des d’un enfocament intertextual guiat.
3.3 Identificar i definir, de manera guiada, paraules llatines que designen conceptes fonamentals per a l’estudi i comprensió de la civilització llatina i l’aprenentatge de les quals combina coneixements lèxics i culturals, com ara imperium, natura, civis o paterfamilias, en textos de diferents formats.
3.4 Crear textos individuals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb l’ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’haja partit de la civilització i la cultura llatines com a font d’inspiració.

Competència específica 4
4.1 Explicar, a partir de criteris donats, els processos històrics i polítics, les institucions, les maneres de viure i els costums de la societat romana, i comparar-los amb els de les societats actuals, valorar les adaptacions i els canvis experimentats tenint en compte l’evolució de les societats i els drets humans, i afavorir el desenrotllament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la memòria col·lectiva i els valors democràtics.
4.2 Debatre sobre la importància, l’evolució, l’assimilació o el qüestionament de diferents aspectes del llegat romà en la nostra societat, utilitzant estratègies retòriques i oratòries de manera guiada, mediant entre postures quan siga necessari, seleccionant i contrastant informació i experiències veraces i mostrant interés, respecte i empatia per altres opinions i argumentacions.
4.3 Elaborar treballs d’investigació de manera progressivament autònoma en diferents suports sobre aspectes del llegat de la civilització llatina en l’àmbit personal, religiós i sociopolític localitzant, seleccionant, contrastant i reelaborant informació procedent de diferents fonts, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència i respectant els principis de rigor i propietat intel·lectual.

Competència específica 5
5.1 Identificar i explicar el llegat material i immaterial de la civilització llatina com a font d’inspiració, analitzant produccions culturals i artístiques posteriors a partir de criteris donats.
5.2 Investigar, de manera guiada, el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització llatina, actuant de manera adequada, empàtica i respectuosa i interessant-se pels processos de construcció, preservació, conservació i restauració i per aquelles actituds cíviques que asseguren la seua sostenibilitat.
5.3 Explorar les empremtes de la romanització i el llegat romà en l’entorn de l’alumnat a partir de criteris donats, aplicar els coneixements adquirits i reflexionar sobre les implicacions dels diferents usos, donar exemples de la pervivència de l’Antiguitat clàssica en la seua vida quotidiana i presentar els resultats a través de diferents suports.

Sabers bàsics
I.El text: comprensió i traducció.
A. Unitats lingüístiques de la llengua llatina.
− Abecedari, pronunciació i accentuació de la llengua llatina.
− Classes de paraules: variables i invariables. Funcions i sintaxi dels casos.
− Concepte de llengua flexiva: flexió nominal i pronominal (sistema casual i declinacions) i flexió verbal (el sistema de conjugacions).
− Sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos i els seus usos.
− Estructures oracionals. La concordança i l’orde de paraules en oracions simples i oracions compostes.
− Formes nominals del verb.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes.
− L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció.
− Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...).
− Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portafolis europeu de les llengües (PLE).
− Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística.
− Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text.
− Estratègies, ferramentes i tècniques bàsiques de retroversió de textos breus.
− La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi.
− Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.
− Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

II. Plurilingüisme.
− Sistemes d’escriptura al llarg de la història.
− Evolució del llatí: les llengües indoeuropees, etapes de la llengua llatina, llatí vulgar i llatí culte, llengua parlada i llengua escrita.
− Influència del llatí en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat.
− Regles fonètiques bàsiques en l’evolució del llatí a les llengües d’ensenyança.
− Lèxic: lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí presents en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims d’origen llatí; expressions llatines integrades en les llengües modernes i el seu ús en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris...). Llatinismes d’ús freqüent.
− Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació.
− El llatí com a instrument que permet un millor coneixement de les llengües d’estudi i un acostament més fàcil a altres llengües modernes, romàniques i no romàniques.
− Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen.
− Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb parlants o estudiants de llatí en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua llatina com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres.
− Expressions i lèxic específic bàsic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

III. Educació literària.
− La llengua llatina com a principal via de transmissió del món clàssic.
− Etapes i vies de transmissió de la literatura llatina.
− Principals gèneres de la literatura llatina: origen, tipologia, cronologia, temes, motius, tradició, característiques i principals autors. Obres rellevants.
− Tècniques bàsiques per al comentari i l’anàlisi lingüística i literària dels textos literaris llatins.
− Recepció de la literatura llatina: influència en la producció cultural europea, nocions bàsiques d’intertextualitat, imitatio, aemulatio.
− Analogies i diferències entre els gèneres literaris llatins i els de la literatura actual.
− Introducció a la crítica literària.
− Interés cap a la literatura com a font de plaer i de coneixement del món.
− Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i els continguts utilitzats: ferramentes per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per a evitar el plagi.

IV. L’antiga Roma.
− Geografia del procés d’expansió de Roma des del seu naixement fins a la desaparició de l’Imperi Romà.
− Topografia de l’antiga Roma, nom i funció dels llocs centrals de la ciutat (per exemple, Fòrum Romà, basíliques, Coliseu, Circ Màxim).
− Història de l’antiga Roma: etapes de la història de Roma (monarquia, república, imperi); fites de la història del món romà entre els segles VIII a. C. i V d. C.; llegendes i principals episodis de la història de Roma; personalitats històriques rellevants de la història de Roma, la seua biografia en context i la seua importància per a Europa (Anníbal, Ciceró, Cèsar, August, Sèneca…).
− Història i organització política i social de roma com a part essencial de la història i la cultura de la societat actual.
− Institucions, creences i formes de vida de la civilització llatina des de la perspectiva sociocultural actual.
− Influències de la cultura grega en la civilització llatina: Graecia capta ferum victorem cepit.
− L’aportació de Roma a la cultura i al pensament de la societat occidental.
− Relació de Roma amb cultures estrangeres (Grècia, el cristianisme…).
− El mar Mediterrani com a encreuament de cultures ahir i hui.

V. Llegat i patrimoni.
− Conceptes de llegat, herència i patrimoni.
− La transmissió textual llatina com a patrimoni cultural i font de coneixement a través de diferents cultures i èpoques. Suports d’escriptura: tipus i preservació.
− La mitologia clàssica en manifestacions literàries i artístiques.
− La romanització d’Hispània i les empremtes de la seua pervivència.
− Obres públiques i urbanisme: construcció, conservació, preservació i restauració.
− El dret romà i la seua importància en el sistema jurídic actual.
− Les institucions polítiques romanes i la seua influència i pervivència en el sistema polític actual.
− La importància del discurs públic per a la vida política i social.
− Tècniques bàsiques de debat i d’exposició oral.
− Principals obres artístiques de l’Antiguitat romana.
− Principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l’Antiguitat clàssica.

Llatí II
Criteris d’avaluació

Competència específica 1
1.1 Fer traduccions directes o inverses de textos o fragments de dificultat adequada i progressiva, amb correcció ortogràfica i expressiva, i identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes.
1.2 Seleccionar el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzar ferramentes de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil.
1.3 Revisar i esmenar les traduccions pròpies i les dels companys i les companyes, fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística.
1.4 Realitzar la lectura directa de textos llatins de dificultat adequada i identificar les unitats lingüístiques més freqüents de la llengua llatina, comparar-les amb les de les llengües del repertori lingüístic propi i assimilar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics del llatí.
1.5 Registrar els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua llatina, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar el seu aprenentatge, amb activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les propostes en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer-los explícits i compartir-los.

Competència específica 2
2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat aplicant estratègies de reconeixement de formants llatins atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagen tingut lloc.
2.2 Explicar canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat creixent que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a les llengües d’ensenyança, servint-se quan siga possible de la comparació amb altres llengües del seu repertori.
2.3 Explicar la relació del llatí amb les llengües modernes, amb l’anàlisi dels elements lingüístics comuns d’origen llatí i l’ús amb iniciativa d’estratègies i coneixements de les llengües i els llenguatges que conformen el repertori propi.
2.4 Analitzar críticament prejuís i estereotips lingüístics amb una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de criteris donats.

Competència específica 3
3.1 Interpretar i comentar textos i fragments literaris de diversa índole de creixent complexitat, amb estratègies d’anàlisi i reflexió que impliquen mobilitzar la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenrotllar la sensibilitat estètica i l’hàbit lector.
3.2 Analitzar i explicar els gèneres, temes, tòpics i valors ètics o estètics d’obres o fragments literaris llatins i comparar-los amb obres o fragments literaris posteriors, des d’un enfocament intertextual.
3.3 Identificar i definir paraules llatines que designen conceptes fonamentals per a l’estudi i comprensió de la civilització llatina i l’aprenentatge de les quals combina coneixements lèxics i culturals, com ara imperium, natura, civis o paterfamilias, en textos de diferents formats.
3.4 Crear textos individuals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb l’ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’haja partit de la civilització i la cultura llatines com a font d’inspiració.

Competència específica 4
4.1 Explicar els processos històrics i polítics, les institucions, les formes de vida i els costums de la societat romana, comparant-los amb els de les societats actuals, valorant de manera crítica les adaptacions i canvis experimentats a la llum de l’evolució de les societats i els drets humans, i afavorint el desenrotllament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la memòria col·lectiva i els valors democràtics.
4.2 Debatre sobre la importància, l’evolució, l’assimilació o el qüestionament de diferents aspectes del llegat romà en la nostra societat, utilitzant estratègies retòriques i oratòries, mediant entre postures quan siga necessari, seleccionant i contrastant informació i experiències veraces i mostrant interés, respecte i empatia per altres opinions i argumentacions.
4.3 Elaborar treballs d’investigació en diferents suports sobre aspectes del llegat de la civilització llatina en l’àmbit personal, religiós i sociopolític localitzant, seleccionant, contrastant i reelaborant informació procedent de diferents fonts, calibrant-ne la fiabilitat i pertinència i respectant els principis de rigor i propietat intel·lectual.

Competència específica 5
5.1 Identificar i explicar el llegat material i immaterial de la civilització llatina com a font d’inspiració, i analitzar produccions culturals i artístiques posteriors.
5.2 Investigar el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització llatina, actuant de manera adequada, empàtica i respectuosa i interessant-se pels processos de construcció, preservació, conservació i restauració i per aquelles actituds cíviques que asseguren la seua sostenibilitat.
5.3 Explorar les empremtes de la romanització i el llegat romà en l’entorn de l’alumnat, aplicar els coneixements adquirits i reflexionar sobre les implicacions dels diferents usos, donar exemples de la pervivència de l’Antiguitat clàssica en la seua vida quotidiana i presentar els resultats a través de diferents suports.

Sabers bàsics
I.El text: comprensió i traducció.
A. Unitats lingüístiques de la llengua llatina.
− Concepte de llengua flexiva: flexió nominal i pronominal (sistema casual i declinacions) i flexió verbal (el sistema de conjugacions).
− Sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos i els seus usos.
− Estructures oracionals. La concordança i l’orde de paraules en oracions simples i oracions compostes.
− Formes nominals del verb.

B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes.
− L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció.
− Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...).
− Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portfolio europeu de les llengües (PLE).
− Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística.
− Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text.
− Estratègies, ferramentes i tècniques de retroversió de textos breus.
− La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi.
− Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.
− Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

II. Plurilingüisme.
− Influència del llatí en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat.
− Regles fonètiques en l’evolució del llatí a les llengües d’ensenyança.
− Anàlisi i comprensió de formants llatins. Lèxic: lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí presents en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims d’origen llatí; expressions llatines integrades en les llengües modernes i el seu ús en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris...). Llatinismes d’ús freqüent.
− Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació.
− El llatí com a instrument que permet un millor coneixement de les llengües d’estudi i un acostament més fàcil a altres llengües modernes, romàniques i no romàniques. Paral·lelisme entre llengües romàniques i no romàniques.
− Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen.
− Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb parlants o estudiants de llatí en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua llatina com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres.
− Expressions i lèxic específic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

III. Educació literària.
− La llengua llatina com a principal via de transmissió del món clàssic.
− Etapes i vies de transmissió de la literatura llatina.
− Principals gèneres de la literatura llatina: origen, tipologia, cronologia, temes, motius, tradició, característiques i principals obres i autors. Referents femenins.
− Tècniques per al comentari i l’anàlisi lingüística i literària dels textos literaris llatins.
− Recepció de la literatura llatina: influència en la producció cultural europea, nocions bàsiques d’intertextualitat, imitatio, aemulatio, interpretatio, allusio.
− Analogies i diferències entre els gèneres literaris llatins i els de la literatura actual.
− Introducció a la crítica literària.
− Interés cap a la literatura i la seua lectura com a font de plaer i de coneixement del món.
− Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i els continguts utilitzats: ferramentes per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per a evitar el plagi.

IV. L’antiga Roma.
− Geografia del procés d’expansió de Roma des del seu naixement fins a la desaparició de l’Imperi Romà.
− Topografia de l’antiga Roma, nom i funció dels llocs centrals de la ciutat (per exemple, Fòrum Romà, basíliques, Coliseu, Circ Màxim).
− Història de l’antiga Roma: etapes de la història de Roma (monarquia, república, imperi); fites de la història del món romà entre els segles VIII a. C. i V d. C.; llegendes i principals episodis de la història de Roma; personalitats històriques rellevants de la història de Roma, la seua biografia en context i la seua importància per a Europa (Anníbal, Ciceró, Cèsar, August, Sèneca…).
− Història i organització política i social de Roma com a part essencial de la història i la cultura de la societat actual. Aspectes fonamentals de la vida quotidiana i cultura romanes.
− Institucions, creences i formes de vida de la civilització llatina des de la perspectiva sociocultural actual.
− Influències de la cultura grega en la civilització llatina: Graecia capta ferum victorem cepit.
− L’aportació de Roma a la cultura i al pensament de la societat occidental.
− Relació de Roma amb cultures estrangeres (Grècia, el cristianisme…).
− El mar Mediterrani com a encreuament de cultures ahir i hui.
− Tècniques bàsiques de busca i tractament de la informació històrica i geogràfica mitjançant ferramentes tecnològiques.

V. Llegat i patrimoni.
− Conceptes de llegat, herència i patrimoni.
− La transmissió textual llatina com a patrimoni cultural i font de coneixement a través de diferents cultures i èpoques. Suports d’escriptura: tipus i preservació.
− La mitologia clàssica en manifestacions literàries i artístiques. Exemples rellevants de la influència de la mitologia clàssica.
− La romanització d’Hispània i les empremtes de la seua pervivència.
− Obres públiques i urbanisme: construcció, conservació, preservació i restauració. Elements més destacats del patrimoni arquitectònic romà en la península ibèrica i en la Comunitat Valenciana.
− El dret romà i la seua importància en el sistema jurídic actual.
− Les institucions polítiques romanes i la seua influència i pervivència en el sistema polític actual.
− La importància del discurs públic per a la vida política i social.
− Tècniques de debat i d’exposició oral.
− Principals obres artístiques de l’Antiguitat romana.
− Principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l’Antiguitat clàssica.

LLENGUA ESTRANGERA

La ràpida evolució de les societats actuals i les seues múltiples interconnexions exigixen el desenrotllament de les competències que ajuden els individus a practicar una ciutadania independent, activa i compromesa amb la realitat contemporània, cada vegada més global, intercultural i plurilingüe. Tal com assenyala el Marc de referència per a una cultura democràtica, en les actuals societats, culturalment diverses, els processos democràtics requerixen el diàleg intercultural. Per tant, la comunicació en diferents llengües resulta clau en el desenrotllament d’eixa cultura democràtica. En la idea d’un Espai Europeu d’Educació, la comunicació en més d’una llengua evita que l’educació i la formació es vegen obstaculitzades per les fronteres i afavorix la internacionalització i la mobilitat, a més de permetre el descobriment d’altres cultures i ampliar les perspectives de l’alumnat.

La matèria de Llengua Estrangera contribuïx a l’adquisició de les diferents competències clau en el Batxillerat i, de manera directa, participa en la consecució de la competència plurilingüe, que implica l’ús de diferents llengües de manera apropiada i eficaç per a l’aprenentatge i la comunicació. El plurilingüisme integra no només la dimensió comunicativa, sinó també els aspectes històrics i interculturals que conduïxen l’alumnat a conéixer, valorar críticament i respectar la diversitat lingüística i cultural, i que contribuïxen al fet que puga exercir una ciutadania independent, activa i compromesa amb una societat democràtica. D’acord amb este enfocament, la matèria de Llengua Estrangera en l’etapa de Batxillerat té com a objectiu principal l’adquisició de la competència comunicativa en la llengua estrangera, de manera que permeta a l’alumnat comprendre, expressar-se i interactuar en esta llengua amb eficàcia, fluïdesa i correcció, així com l’enriquiment i l’expansió de la seua consciència intercultural.

L’eix del currículum de Llengua Estrangera està travessat per les dos dimensions del plurilingüisme: la dimensió comunicativa i la intercultural. Les competències específiques de la matèria, relacionades amb els descriptors operatius de les competències clau de l’etapa i els reptes del segle XXI, permeten a l’alumnat comunicar-se en la llengua estrangera i enriquir el seu repertori lingüístic individual, de manera que s’aprofiten les experiències pròpies per a millorar la comunicació tant en les llengües familiars com en les llengües estrangeres. Així mateix, ocupen un lloc important el respecte pels perfils lingüístics individuals, l’adequació a la diversitat, així com l’interés per participar en el desenrotllament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics a través del diàleg intercultural.

Esta matèria, a més, permet a l’alumnat moure’s millor en els entorns digitals i accedir a les cultures vehiculades a través de la llengua estrangera, com a motor de formació i aprenentatge i com a font d’informació i gaudi. En este sentit, les ferramentes digitals tenen un potencial que podria aprofitar-se plenament per a reforçar l’aprenentatge, l’ensenyança i l’avaluació de llengües i cultures estrangeres. Per això, el desenrotllament del pensament crític, l’exercici d’una ciutadania digital activa, cívica, respectuosa i reflexiva, i l’ús segur, ètic, sostenible i responsable de la tecnologia suposen un element d’aprenentatge molt rellevant en esta matèria.
Les competències específiques de la matèria de Llengua Estrangera en Batxillerat suposen un aprofundiment i una ampliació respecte a les adquirides al final de l’ensenyança bàsica, que seran la base per a esta nova etapa, i es desenrotllaran a partir dels repertoris i les experiències de l’alumnat. Este fet implica un major desenrotllament de les activitats i estratègies comunicatives de comprensió, producció, interacció i mediació, entesa en esta etapa com l’activitat orientada a atendre la diversitat, i col·laborar i solucionar problemes d’intercomprensió i enteniment. La progressió també comporta una reflexió més crítica i sistemàtica sobre el funcionament de les llengües i les relacions entre les diferents llengües dels repertoris individuals de l’alumnat. Les competències específiques d’esta matèria també inclouen un major aprofundiment en els sabers necessaris per a gestionar situacions interculturals, i la valoració crítica i l’adequació a la diversitat lingüística, artística i cultural amb la finalitat de fomentar la comprensió mútua i de contribuir al desenrotllament d’una cultura compartida.

Els criteris d’avaluació de la matèria asseguren la consecució de les competències específiques per part de l’alumnat, per la qual cosa es presenten vinculats entre si. En la seua formulació competencial, es plantegen enunciant el procés o la capacitat que l’alumnat ha d’adquirir i el context o mode d’aplicació i ús d’este procés o capacitat. L’anivellament dels criteris d’avaluació està basat en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), encara que estan adequats a la maduresa i al desenrotllament de l’alumnat de l’etapa de Batxillerat.

Per part seua, els sabers bàsics conjuminen els coneixements (saber), les destreses (saber fer) i les actituds (saber ser) necessaris per a l’adquisició de les competències específiques de la matèria i afavorixen l’avaluació dels aprenentatges a través dels criteris. S’estructuren en tres blocs. El bloc de «Comunicació» abasta tots els sabers que és necessari mobilitzar per al desenrotllament de les activitats lingüístiques de comprensió, producció, interacció i mediació, inclosos els relacionats amb la busca, la selecció i el contrast de fonts d’informació i la gestió d’estes fonts. El bloc de «Plurilingüisme» integra els sabers relacionats amb la capacitat de reflexionar sobre el funcionament de les llengües, amb la finalitat de contribuir a l’aprenentatge de la llengua estrangera i a la millora de les llengües que conformen el repertori lingüístic de l’alumnat. Finalment, en el bloc d’«Interculturalitat» s’agrupen els sabers sobre les cultures vehiculades a través de la llengua estrangera i la seua importància com a mitjà de comunicació i entesa entre pobles, facilitador de l’accés a altres cultures i altres llengües, i com a ferramenta de participació social i d’enriquiment personal.

L’enfocament, l’anivellament i la definició dels diferents elements del currículum estan plantejats a partir de les activitats i les competències que establix el Consell d’Europa en el MECR. Esta ferramenta és una peça clau per a determinar els diferents nivells de competència que l’alumnat adquirix en les diferents activitats i dona suport també al seu procés d’aprenentatge, que s’entén com a dinàmic i continuat, flexible i obert, i ha d’adequar-se a les seues circumstàncies, necessitats i interessos. S’espera que l’alumnat siga capaç de posar en funcionament tots els sabers bàsics en el si de situacions comunicatives pròpies dels diferents àmbits: personal, social, educatiu i professional, i a partir de textos sobre temes de rellevància personal o d’interés públic coneguts per l’alumnat que incloguen aspectes relacionats amb els Objectius de Desenrotllament Sostenible i els reptes i desafiaments del segle XXI. D’acord amb l’enfocament orientat a l’acció que planteja el MECR, que contribuïx de manera significativa al disseny de metodologies eclèctiques, el caràcter competencial d’este currículum convida el professorat a crear tasques interdisciplinàries, contextualitzades, significatives i rellevants, i a desenrotllar situacions d’aprenentatge en què es considere l’alumnat com a agent social autònom i responsable del seu propi procés d’aprenentatge. Això implica tindre en compte els seus repertoris, interessos i emocions, així com les seues circumstàncies específiques, amb la finalitat d’establir les bases per a l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

Competències específiques.

1.Comprendre i interpretar les idees principals i les línies argumentals bàsiques de textos expressats en la llengua estàndard, buscant fonts fiables i fent ús d’estratègies d’inferència i comprovació de significats, per a respondre a les necessitats comunicatives plantejades.

La comprensió suposa rebre i processar informació. En l’etapa de Batxillerat, la comprensió és una destresa comunicativa que s’ha de desenrotllar a partir de textos orals, escrits i multimodals sobre temes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interés públic expressats en la llengua estàndard. La comprensió, en este nivell, implica entendre i interpretar els textos i extraure les idees principals i les línies argumentals més destacades, així com valorar de manera crítica el contingut, la intenció, els trets discursius i certs matisos, com la ironia o l’ús estètic de la llengua. Per a això, és necessari activar les estratègies més adequades, amb la finalitat de distingir la intenció i les opinions tant implícites com explícites dels textos. Entre les estratègies de comprensió més útils per a l’alumnat, es troben la inferència i la comprovació de significats, la interpretació d’elements no verbals i la formulació d’hipòtesis sobre la intenció i opinions que subjauen a estos textos, així com la transferència i integració dels coneixements, les destreses i les actituds de les llengües que conformen el seu repertori lingüístic. Inclou la interpretació de diferents formes de representació (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, so, gestos, etc.), així com de la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten comprovar la hipòtesi inicial sobre la intenció i el sentit del text, així com plantejar hipòtesis alternatives si fora necessari. A més d’estes estratègies, la busca de fonts fiables, en suports tant analògics com digitals, constituïx un mètode de gran utilitat per a la comprensió, perquè permet contrastar, validar i sustentar la informació, així com obtindre conclusions rellevants a partir dels textos. Els processos de comprensió i interpretació requerixen contextos de comunicació dialògics que estimulen la identificació crítica de prejuís i estereotips, així com l’interés genuí per les diferències i semblances etnoculturals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CPSAA.

2.Produir textos originals, de creixent extensió, clars, ben organitzats i detallats, usant estratègies com ara la planificació, la síntesi, la compensació o l’autoreparació, per a expressar idees i arguments de manera creativa, adequada i coherent, d’acord amb propòsits comunicatius concrets.

La producció engloba tant l’expressió oral com l’escrita i la multimodal. En esta etapa, la producció ha de donar lloc a la redacció i l’exposició de textos sobre temes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interés públic, amb creativitat, coherència i adequació. La producció, en diversos formats i suports, pot incloure en esta etapa l’exposició d’una presentació formal d’extensió mitjana en la qual es basen les idees amb exemples i detalls pertinents, una descripció clara i detallada o la redacció de textos argumentatius que responguen a una estructura lògica i expliquen els punts a favor i en contra de la perspectiva plantejada, mitjançant ferramentes digitals i analògiques, així com la busca avançada d’informació en internet com a font de documentació de manera exhaustiva i selectiva. En el seu format multimodal, la producció inclou l’ús conjunt de diferents recursos per a produir significat (escriptura, imatge, gràfics, taules, diagrames, so, gestos, etc.) i la selecció, configuració i ús de dispositius digitals, ferramentes i aplicacions per a comunicar-se, treballar de manera col·laborativa i compartir informació, gestionant de manera responsable les seues accions en la xarxa.
Les activitats vinculades amb la producció de textos complixen funcions importants en els camps acadèmics i professionals, i existix un valor social i cívic concret associat a estes. La destresa en les produccions més formals en diferents suports és producte de l’aprenentatge a través de l’ús de les convencions de la comunicació i dels trets discursius més freqüents. Inclou no sols aspectes formals de caràcter més lingüístic, sinó també l’aprenentatge d’expectatives i convencions associades al gènere emprat, l’ús ètic del llenguatge, ferramentes de producció creativa o característiques del suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen en esta etapa la planificació, l’autoavaluació i coavaluació, la retroalimentació, així com el monitoratge, la validació i la compensació de manera autònoma i sistemàtica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CCEC.

3.Interactuar activament amb altres persones, amb suficient fluïdesa i precisió i amb espontaneïtat, usant estratègies de cooperació i emprant recursos analògics i digitals, per a respondre a propòsits comunicatius en intercanvis respectuosos amb les normes de cortesia.

La interacció implica dos o més participants en la construcció d’un discurs. Es considera l’origen del llenguatge i comprén funcions interpersonals, cooperatives i transaccionals. En la interacció amb altres persones entren en joc la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, els elements verbals i no verbals de la comunicació, així com l’adequació als diferents gèneres dialògics, tant orals com escrits i multimodals. En esta etapa de l’educació s’espera que la interacció aborde temes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interés públic.

Esta competència específica és fonamental en l’aprenentatge, perquè inclou estratègies de cooperació, de cessió i presa de torns de paraula, així com estratègies per a preguntar amb l’objectiu de sol·licitar aclariment o confirmació. La interacció es revela, a més, com una activitat imprescindible en el treball cooperatiu, en què la distribució i l’acceptació de tasques i responsabilitats de manera equitativa, eficaç, respectuosa i empàtica està orientada a l’assoliment d’objectius compartits. A més, l’aprenentatge i aplicació de les normes i principis que regixen la cortesia lingüística i l’etiqueta digital preparen l’alumnat per a l’exercici d’una ciutadania democràtica, responsable, respectuosa, inclusiva, segura i activa.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CPSAA i CC.

4.Mediar entre diferents llengües o varietats, o entre les modalitats o registres d’una mateixa llengua, usant estratègies i coneixements eficaços orientats a explicar conceptes i opinions o simplificar missatges, per a transmetre informació de manera eficaç, clara i responsable, i crear una atmosfera positiva que facilite la comunicació.

La mediació és l’activitat del llenguatge que consistix a explicar i facilitar la comprensió de missatges o textos a partir d’estratègies com la reformulació, de manera oral o escrita. En la mediació, l’alumnat ha d’actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de manera dialògica, no sols entre llengües distintes, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d’una mateixa llengua, a partir del treball cooperatiu i de la seua labor com a clarificador de les opinions i les postures d’altres. En l’etapa de Batxillerat, la mediació se centra en el rol de la llengua com a ferramenta per a resoldre els reptes que sorgixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l’aprenentatge, fomentant la participació dels altres per a construir i entendre nous significats, i transmetent nova informació de manera apropiada, responsable i constructiva. Per a fer-ho, es poden emprar tant mitjans convencionals com aplicacions o plataformes virtuals per a traduir, analitzar, interpretar i compartir continguts que, en esta etapa, versaran sobre assumptes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interés públic.

La mediació facilita el desenrotllament del pensament estratègic de l’alumnat, ja que suposa fer una adequada elecció de les destreses i estratègies més convenients del seu repertori per a aconseguir una comunicació eficaç, però també per a afavorir la participació pròpia i d’altres persones en entorns cooperatius d’intercanvis d’informació. Així mateix, implica reconéixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l’empatia, amb la comprensió i el respecte a les diferents motivacions, opinions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors i interlocutores, i harmonitzar-les amb les pròpies. Per això, s’espera que l’alumnat mostre empatia, respecte, esperit crític i sentit ètic com a elements clau per a una adequada mediació en este nivell.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM i CPSAA.

5.Ampliar i usar els repertoris lingüístics personals entre diferents llengües i varietats, reflexionar de manera crítica sobre el seu funcionament, i fer explícits i compartir les estratègies i els coneixements propis per a millorar la resposta a les seues necessitats comunicatives.

L’ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats amb l’enfocament plurilingüe de l’adquisició de llengües. L’enfocament plurilingüe partix del fet que les experiències de l’alumnat amb les llengües que coneix servixen de base per a l’ampliació i millora de l’aprenentatge de llengües noves i l’ajuden a desenrotllar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seua curiositat i sensibilització cultural. En l’etapa de Batxillerat, és imprescindible que l’alumnat reflexione sobre el funcionament de les llengües i compare de manera sistemàtica les que conformen els seus repertoris individuals analitzant semblances i diferències amb la finalitat d’ampliar els coneixements i les estratègies en estes llengües. D’esta manera, s’afavorix l’aprenentatge de noves llengües i es millora la competència comunicativa. La reflexió crítica i sistemàtica sobre les llengües i el seu funcionament implica que l’alumnat entenga les seues relacions i, a més, contribuïx al fet que identifique les fortaleses i carències pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, amb la qual cosa prenga consciència dels coneixements i les estratègies propis i els faça explícits. En este sentit, suposa també la posada en marxa de destreses per a fer front a la incertesa i desenrotllar el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o la presa de decisions.

A més, el coneixement de diferents llengües i varietats permet valorar críticament la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu i adequar-se a esta. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i les ferramentes tant analògiques com digitals per a la construcció i integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l’adquisició i millora de l’aprenentatge d’altres llengües.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CP, STEM, CD i CPSAA.

1. Valorar críticament i adequar-se a la diversitat lingüística, cultural i artística a partir de la llengua estrangera, i reflexionar i compartir les semblances i les diferències entre llengües i cultures, per a actuar de manera empàtica, respectuosa i eficaç, i fomentar la comprensió mútua en situacions interculturals.

La interculturalitat suposa experimentar la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat analitzant-la, valorant-la críticament i beneficiant-se d’esta. En l’etapa de Batxillerat, la interculturalitat, que afavorix l’entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè establix les bases perquè l’alumnat exercisca una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa, i evita que la seua percepció estiga distorsionada per estereotips i prejuís, la qual cosa constituïx l’origen de certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l’adequació a la diversitat han de permetre a l’alumnat actuar de manera empàtica, respectuosa i responsable en situacions interculturals.

La consciència de la diversitat proporciona a l’alumnat la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavorix el desenrotllament d’una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d’identificar i utilitzar una gran varietat d’estratègies que li permeten establir relacions amb persones d’altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar durant l’ensenyança de la llengua estrangera permeten a l’alumnat obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, i mostrar interés cap al que és diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, i rebutjar i avaluar les conseqüències de les actituds sustentades sobre qualsevol tipus de discriminació o reforç d’estereotips. Tot això s’ha de desenrotllar amb l’objectiu d’afavorir i justificar l’existència d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CPSAA, CC i CCEC.

Llengua Estrangera I

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Extraure i analitzar les idees principals, la informació rellevant i les implicacions generals de textos d’una certa longitud, ben organitzats i d’una certa complexitat, orals, escrits i multimodals, sobre temes de rellevància personal o d’interés públic, tant concrets com abstractes, expressats de manera clara i en la llengua estàndard, fins i tot en entorns moderadament sorollosos, a través de diversos suports.
1.2 Interpretar i valorar de manera crítica el contingut, la intenció i els trets discursius de textos d’una certa longitud i complexitat, amb especial èmfasi en els textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, així com de textos de ficció, sobre temes generals o més específics, de rellevància personal o d’interés públic.
1.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i coneixements adequats per a comprendre la informació global i específica, i distingir la intenció i les opinions, tant implícites com explícites (sempre que estiguen clarament senyalitzades), dels textos; inferir significats i interpretar elements no verbals, i buscar, seleccionar i contrastar informació.

Competència específica 2.
2.1 Expressar oralment amb suficient fluïdesa i correcció textos clars, coherents, ben organitzats, adequats a la situació comunicativa i en diferents registres sobre assumptes de rellevància personal o d’interés públic coneguts per l’alumnat, amb la finalitat de descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, així com estratègies de planificació, control, compensació i cooperació.
2.2 Redactar i difondre textos detallats d’una certa extensió i complexitat i d’estructura clara, adequats a la situació comunicativa, a la tipologia textual i a les ferramentes analògiques i digitals utilitzades, evitant errors que dificulten o impedisquen la comprensió, reformulant i organitzant de manera coherent informació i idees de diverses fonts i justificant les pròpies opinions, sobre assumptes de rellevància personal o d’interés públic coneguts per l’alumnat, fent un ús ètic del llenguatge, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi.
2.3 Seleccionar, organitzar i aplicar coneixements i estratègies de planificació, producció, revisió i cooperació, per a compondre textos d’estructura clara i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, usant els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i dels interlocutors i interlocutores reals o potencials.

Competència específica 3.
3.1 Planificar, participar i col·laborar assertivament i activament, a través de diversos suports, en situacions interactives sobre temes de rellevància personal o d’interés públic coneguts per l’alumnat, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors i interlocutores, i oferint explicacions, arguments i comentaris.
3.2 Seleccionar, organitzar i utilitzar, de manera flexible i en diferents entorns, estratègies adequades per a iniciar, mantindre i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.

Competència específica 4.
4.1 Interpretar i explicar textos, conceptes i comunicacions en situacions en les quals cal atendre la diversitat, mostrant respecte i estima pels interlocutors i interlocutores i per les llengües, varietats o registres emprats, i participant en la solució de problemes freqüents d’intercomprensió i d’enteniment, a partir de diversos recursos i suports.
4.2 Aplicar estratègies que ajuden a crear ponts, faciliten la comunicació i servisquen per a explicar i simplificar textos, conceptes i missatges, i que siguen adequades a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, amb l’ús de recursos i suports físics o digitals en funció de la tasca i el coneixement previ dels interlocutors i interlocutores.

Competència específica 5.
5.1 Comparar i argumentar les semblances i diferències entre diferents llengües reflexionant sobre el seu funcionament i establint relacions entre estes.
5.2 Utilitzar amb iniciativa i de manera creativa estratègies i coneixements de millora de la capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera amb l’ajuda d’altres participants i de suports analògics i digitals.
5.3 Registrar i reflexionar sobre els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar l’aprenentatge, realitzar activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les proposades en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer eixos progressos i dificultats explícits i compartir-los.

Competència específica 6.
6.1 Actuar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals construint vincles entre les diferents llengües i cultures, analitzant i rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejuí i estereotip, i solucionant aquells factors socioculturals que dificulten la comunicació.
6.2 Valorar críticament la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països a on es parla la llengua estrangera tenint en compte els drets humans i adequar-se a esta, de manera que s’afavorisca el desenrotllament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.
6.3 Aplicar estratègies per a defendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics i respectant els principis de justícia, equitat i igualtat.

Sabers bàsics.
A. Comunicació.
− Autoconfiança, iniciativa i assertivitat. Estratègies d’autoreparació i autoavaluació com a manera de progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua estrangera.
− Estratègies per a la planificació, l’execució, el control i la reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de textos orals, escrits i multimodals.
− Coneixements, destreses, actituds i estratègies que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes en contextos personals, socials, educatius i professionals.
− Funcions comunicatives adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: descriure fenòmens i esdeveniments; donar instruccions i consells; narrar esdeveniments passats puntuals i habituals, descriure estats i situacions presents i expressar successos futurs i de prediccions a curt, mitjà i llarg termini; expressar emocions; expressar l’opinió; expressar argumentacions; reformular, presentar les opinions d’altres, resumir.
− Models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere i la funció textual.
− Unitats lingüístiques i significats associats a estes unitats, com ara l’expressió de l’entitat i les seues propietats, la quantitat i la qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, les relacions lògiques.
− Lèxic comú i especialitzat d’interés per a l’alumnat relatiu a temps i espai; estats, esdeveniments i successos...; activitats, procediments i processos; relacions personals, socials, acadèmiques i professionals; educació, treball i emprenedoria; llengua i comunicació intercultural; ciència i tecnologia; història i cultura; així com estratègies d’enriquiment lèxic (derivació, famílies lèxiques, polisèmia, sinonímia, antonímia...).
− Patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació, i significats i intencions comunicatives generals associades a estos patrons. Alfabet fonètic bàsic.
− Convencions ortogràfiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics.
− Convencions i estratègies conversacionals, en format síncron o asíncron, per a iniciar, mantindre i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i fer aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir i parafrasejar, col·laborar, negociar significats, detectar la ironia, etc.
− Recursos per a l’aprenentatge i estratègies de busca i selecció d’informació i cura de continguts: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, mediateques, etiquetes en la xarxa, recursos digitals i informàtics, etc.
− Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: ferramentes per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per a evitar el plagi. Anàlisi de fonts documentals, valoració de la informació continguda en estes i normes que regixen la propietat intel·lectual.
− Ferramentes analògiques i digitals per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal, i plataformes virtuals d’interacció, col·laboració i cooperació educativa (aules virtuals, videoconferències, ferramentes digitals col·laboratives...) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.

B. Plurilingüisme.
− Estratègies i tècniques per a respondre eficaçment i amb un alt grau d’autonomia, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta superant les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en la resta de llengües del repertori lingüístic propi.
− Estratègies per a identificar, organitzar, retindre, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de la comparació de les llengües i varietats que conformen el repertori lingüístic personal.
− Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.
− Expressions i lèxic específic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).
− Comparació sistemàtica entre llengües a partir d’elements de la llengua estrangera i altres llengües: origen i parentius.

C. Interculturalitat.
− La llengua estrangera com a mitjà de comunicació i entesa entre pobles, com a facilitadora de l’accés a altres cultures i altres llengües i com a ferramenta de participació social i d’enriquiment personal. Patrons culturals propis de la llengua estrangera.
− Interés i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera, així com per conéixer informacions culturals dels països a on es parla la llengua estrangera.
− Aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a convencions socials, normes de cortesia i registres; institucions, costums i rituals; valors, normes, creences i actituds; estereotips i tabús; llenguatge no verbal; història, cultura i comunitats; relacions interpersonals i processos de globalització en països a on es parla la llengua estrangera.
− Estratègies per a entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística atenent valors ecosocials i democràtics. Diferències entre llengua i societat, varietats geogràfiques de la llengua estrangera, registres (estàndard, informal, formal i col·loquial).
− Estratègies de detecció, rebuig i actuació davant d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Respecte i valoració crítica de les diferències i de la diversitat plurilingüe i intercultural.

Llengua Estrangera II
Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Extraure i analitzar les idees principals, la informació detallada i les implicacions generals de textos d’una certa longitud, ben organitzats i complexos, orals, escrits i multimodals, tant en registre formal com informal, sobre temes de rellevància personal o d’interés públic, tant concrets com abstractes, expressats de manera clara i en la llengua estàndard o en varietats freqüents, fins i tot en entorns moderadament sorollosos, a través de diversos suports.
1.2 Interpretar i valorar de manera crítica el contingut, la intenció, els trets discursius i certs matisos, com la ironia o l’ús estètic de la llengua, de textos d’una certa longitud i complexitat, amb especial èmfasi en els textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, així com de textos de ficció, sobre una àmplia varietat de temes de rellevància personal o d’interés públic.
1.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements més adequats en cada situació comunicativa per a comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants, i per a distingir la intenció i les opinions, tant implícites com explícites dels textos; inferir significats i interpretar elements no verbals, i buscar, seleccionar i contrastar informació veraç.

Competència específica 2.
2.1 Expressar oralment amb suficient fluïdesa, facilitat i naturalitat diversos tipus de textos clars, coherents, detallats, ben organitzats i adequats a l’interlocutor o la interlocutora i al propòsit comunicatiu, sobre assumptes de rellevància personal o d’interés públic coneguts per l’alumnat, amb la finalitat de descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, i evitar errors importants, utilitzant registres adequats, així com recursos verbals i no verbals, i estratègies de planificació, control, compensació i cooperació.
2.2 Redactar i difondre textos detallats de creixent extensió, ben estructurats i d’una certa complexitat, adequats a la situació comunicativa, a la tipologia textual i a les ferramentes analògiques i digitals utilitzades evitant errors importants i reformulant, sintetitzant i organitzant de manera coherent informació i idees de diverses fonts, i justificant les pròpies opinions sobre assumptes de rellevància personal o d’interés públic coneguts per l’alumnat, fent un ús ètic del llenguatge, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi.
2.3 Seleccionar, organitzar i aplicar coneixements i estratègies de planificació, producció, revisió i cooperació, per a compondre textos ben estructurats i adequats a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, usant els recursos físics o digitals més adequats en funció de la tasca i dels interlocutors i interlocutores reals o potencials.

Competència específica 3.
3.1 Planificar, participar i col·laborar assertivament i activament, a través de diversos suports, en situacions interactives sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interés públic pròxims a la seua experiència, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, així com per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors o les interlocutores, expressant idees i opinions amb precisió i argumentant de manera convincent.
3.2 Seleccionar, organitzar i utilitzar, de manera eficaç, espontània i en diferents entorns, estratègies adequades per a iniciar, mantindre i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula amb amabilitat, ajustar la pròpia contribució a la dels interlocutors i interlocutores percebent les seues reaccions, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.

Competència específica 4.
4.1 Interpretar i explicar textos, conceptes i comunicacions en situacions en les quals cal atendre la diversitat, mostrant respecte i estima pels interlocutors i interlocutores i per les llengües, varietats o registres emprats, i participar en la solució de problemes d’intercomprensió i d’enteniment, a partir de diversos recursos i suports.
4.2 Aplicar estratègies que ajuden a crear ponts, faciliten la comunicació i servisquen per a explicar i simplificar textos, conceptes i missatges, i que siguen adequades a les intencions comunicatives, les característiques contextuals, els aspectes socioculturals i la tipologia textual, usant recursos i suports físics o digitals en funció de la tasca i del coneixement previ i els interessos i les idees dels interlocutors i les interlocutores.

Competència específica 5.
5.1 Comparar i contrastar les semblances i diferències entre diferents llengües reflexionant de manera sistemàtica sobre el seu funcionament i establint relacions entre estes.
5.2 Utilitzar amb iniciativa i de manera creativa estratègies i coneixements de millora de la capacitat de comunicar i d’aprendre la llengua estrangera, amb suport o sense d’altres interlocutors i interlocutores i de suports analògics i digitals.
5.3 Registrar i reflexionar sobre els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, i seleccionar les estratègies més adequades i eficaces per a superar eixes dificultats i consolidar l’aprenentatge, realitzant activitats de planificació del propi aprenentatge, autoavaluació i coavaluació, com les proposades en el Portfolio europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, i fer eixos progressos i dificultats explícits i compartir-los.

Competència específica 6.
6.1 Actuar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals construint vincles entre les diferents llengües i cultures, rebutjant i avaluant qualsevol tipus de discriminació, prejuí i estereotip i solucionant aquells factors socioculturals que dificulten la comunicació.
6.2 Valorar críticament la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països a on es parla la llengua estrangera tenint en compte els drets humans i adequar-se a esta afavorint i justificant el desenrotllament d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.
6.3 Aplicar de manera sistemàtica estratègies per a defendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics i respectant els principis de justícia, equitat i igualtat.

Sabers bàsics.

A. Comunicació.
− Autoconfiança, iniciativa i assertivitat. Estratègies d’autoreparació i autoavaluació com a manera de progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua estrangera.
− Estratègies per a la planificació, l’execució, el control i la reparació de la comprensió, la producció i la coproducció de textos orals, escrits i multimodals.
− Coneixements, destreses, actituds i estratègies que permeten dur a terme activitats de mediació en situacions quotidianes en contextos personals, socials, educatius i professionals.
− Funcions comunicatives adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: descriure fenòmens i esdeveniments; donar instruccions i consells; narrar esdeveniments passats puntuals i habituals, descriure estats i situacions presents i expressar successos futurs i prediccions a curt, mitjà i llarg termini; expressar emocions; expressar l’opinió; expressar argumentacions; reformular, presentar les opinions d’altres i resumir.
− Models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, breus i senzills, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context, organització i estructuració segons el gènere i la funció textual.
− Unitats lingüístiques i significats associats a estes unitats, com ara l’expressió de l’entitat i les seues propietats, la quantitat i la qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, les relacions lògiques.
− Lèxic comú i especialitzat d’interés per a l’alumnat relatiu a temps i espai; estats, esdeveniments i successos; activitats, procediments i processos; relacions personals, socials, acadèmiques i professionals; educació, treball i emprenedoria; llengua i comunicació intercultural; ciència i tecnologia; història i cultura; així com estratègies d’enriquiment lèxic (derivació, famílies lèxiques, polisèmia, sinonímia, antonímia...).
− Patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació, i significats i intencions comunicatives generals associades a estos patrons. Alfabet fonètic bàsic.
− Convencions ortogràfiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics.
− Convencions i estratègies conversacionals, en format síncron o asíncron, per a iniciar, mantindre i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i fer aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir i parafrasejar, col·laborar, negociar significats, detectar la ironia, etc.
− Recursos per a l’aprenentatge i estratègies de busca i selecció d’informació i cura de continguts: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, mediateques, etiquetes en la xarxa, recursos digitals i informàtics, etc.
− Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: ferramentes per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per a evitar el plagi. Anàlisi de fonts documentals, valoració de la informació continguda en estes i normes que regixen la propietat intel·lectual.
− Ferramentes analògiques i digitals per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal, i plataformes virtuals d’interacció, col·laboració i cooperació educativa (aules virtuals, videoconferències, ferramentes digitals col·laboratives...) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.

B. Plurilingüisme.
− Estratègies i tècniques per a respondre eficaçment i amb un alt grau d’autonomia, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta, superant les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les altres llengües del repertori lingüístic propi.
− Estratègies per a identificar, organitzar, retindre, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de la comparació de les llengües i varietats que conformen el repertori lingüístic personal.
− Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.
− Expressions i lèxic específic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).
− Comparació sistemàtica entre llengües a partir d’elements de la llengua estrangera i altres llengües: origen i parentius.

C. Interculturalitat.
− La llengua estrangera com a mitjà de comunicació i entesa entre pobles, com a facilitador de l’accés a altres cultures i altres llengües i com a ferramenta de participació social i d’enriquiment personal. Patrons culturals propis de la llengua estrangera.
− Interés i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera, així com per conéixer informacions culturals dels països a on es parla la llengua estrangera.
− Aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a convencions socials, normes de cortesia i registres; institucions, costums i rituals; valors, normes, creences i actituds; estereotips i tabús; llenguatge no verbal; història, cultura i comunitats; relacions interpersonals i processos de globalització en països a on es parla la llengua estrangera.
− Estratègies per a entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics. Diferències entre llengua i societat, varietats geogràfiques de la llengua estrangera, registres (estàndard, informal, formal i col·loquial).
− Estratègies de prevenció, detecció, rebuig i actuació davant d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Respecte i valoració crítica de les diferències i de la diversitat plurilingüe i intercultural.

LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL

La matèria de Llenguatge i Pràctica Musical proporciona a l’alumnat una formació que li permet aprofundir en el coneixement i l’ús de la música com a llenguatge universal, perquè desenrotlla habilitats perceptives amb finalitats expressives i creatives.

La música necessita el cultiu de l’escolta com a via natural d’accés a la seua apreciació, gaudi i comprensió. La identificació d’elements musicals a través de l’audició requerix el desenrotllament d’estratègies que permeten a l’alumnat no només analitzar les seues característiques, sinó també reflexionar sobre les emocions inherents a la pròpia percepció musical. En este sentit, és important que l’alumnat adquirisca un vocabulari adequat per a descriure la música i expressar les seues opinions i sentiments.
Com a suport escrit d’obres musicals, la partitura es convertix en objecte d’estudi d’esta matèria en connectar aspectes perceptius amb la seua representació gràfica, siga de manera convencional o no convencional, fet que possibilita la conservació del repertori.

Així mateix, aporta informació sobre l’evolució del mateix llenguatge a partir de l’estudi comparat, i facilita la comprensió de factors socioculturals que han incidit en el seu desenrotllament. A més, quan s’utilitza com a recurs de suport a la interpretació, la partitura afavorix la pràctica d’habilitats de descodificació musical.
Tant l’escolta com la representació musical escrita són mitjans d’accés a l’obra. A través d’estos, l’alumnat identifica i comprén patrons musicals que, una vegada interioritzats, formen part del seu univers musical, i poden convertir-se en elements generadors de noves idees. En este procés, adquirixen una especial rellevància les interpretacions i les improvisacions en les quals s’utilitzen la veu, el cos o els instruments musicals com a mitjans per a l’expressió i l’experimentació. Igualment rellevant és la participació en projectes col·laboratius que afavorisquen els processos creatius, així com el descobriment d’oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional.

En el context d’esta matèria, l’ús d’aplicacions i programes informàtics per a la transcripció, la gravació, l’edició o la difusió musical faciliten el desenrotllament de nombrosos coneixements, destreses i actituds. Al mateix temps, genera una oportunitat per a reflexionar sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual i els drets d’autor.

La matèria de Llenguatge i Pràctica Musical està dissenyada a partir de cinc competències específiques que estan vinculades amb els objectius de l’etapa, així com amb les competències clau previstes per al Batxillerat, especialment amb la competència en consciència i expressió culturals. L’adquisició d’estes competències específiques permetrà que l’alumnat puga reconéixer i utilitzar els elements del llenguatge musical i adquirir la sensibilitat necessària per a l’acostament a la música des de la interpretació i la creació. Al mateix temps, la seua consecució suposa l’adquisició d’autonomia en la lectura i l’execució del discurs musical, imprescindibles per a l’apreciació d’una gran varietat de referències artístiques i per a la conformació d’un criteri musical propi.
Els criteris d’avaluació plantejats, que es deduïxen de manera directa de les competències específiques, servixen per a determinar el nivell competencial adquirit per l’alumnat i estan dissenyats per a aplicar-se a partir d’instruments d’avaluació variats.

Per part seua, els sabers bàsics de la matèria es dividixen en dos blocs. El primer bloc, «Llenguatge musical», inclou els aspectes relacionats amb el llenguatge musical com a fonament teòric de la matèria; mentres que el segon, «Pràctica musical», fa referència a les estratègies i tècniques d’escolta, d’interpretació o de lectura, així com a l’ús d’aplicacions i programes informàtics per a l’edició de partitures, la producció musical i audiovisual i la seua difusió.

Amb l’objectiu de facilitar l’adquisició de les competències específiques, es recomana dissenyar situacions d’aprenentatge que incloguen activitats complexes que combinen els diferents elements curriculars i estiguen vinculades amb diversos àmbits d’experiència. L’ús de música que resulte pròxima a l’alumnat permetrà introduir un element motivador. Al seu torn, la pràctica musical compartida i la realització de projectes en els quals participe el grup fomentaran l’autonomia, la iniciativa, la creativitat, la solidaritat i el respecte a la diversitat. De la mateixa manera, l’organització de tasques col·laboratives per a la identificació, el reconeixement dels elements del llenguatge musical, la lectura, la interpretació i la creació musical potenciarà el desenrotllament competencial i facilitarà l’aprenentatge significatiu entre iguals.

Competències específiques

1.Cultivar l’escolta activa i desenrotllar estratègies d’atenció, per a reconéixer i descriure amb un vocabulari adequat els elements que formen part d’una obra i per a reflexionar sobre aspectes subjectius i emocionals inherents a la percepció musical.

El reconeixement i la descripció dels elements constitutius del llenguatge musical, a partir de l’escolta activa, resulten fonamentals per a la comprensió de les obres. La pràctica d’exercicis de percepció auditiva de complexitat progressiva afavorix que l’alumnat desenrotlle les destreses necessàries per a identificar de manera sonora els elements musicals, així com per a reconéixer la funció d’estos dins del discurs musical. D’esta manera, es prepara l’alumnat perquè interioritze patrons musicals que es poden aplicar en processos d’interpretació o de creació.

En este marc, és necessari que l’alumnat comprenga i utilitze una terminologia musical que li permeta descriure de manera adequada, no només els trets de l’obra, sinó també les sensacions que esta li genera, i així aprofundir en aspectes subjectius propis de l’experiència individual davant de la música.

A més, l’escolta de diferents classes d’obres possibilita el desenrotllament per part de l’alumnat d’actituds d’obertura cap a noves sonoritats, fet que enriquix els propis gustos musicals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA i CCEC.

2.Identificar els elements musicals d’obres de diferents estils i èpoques, amb l’anàlisi i la comparació de partitures amb diverses grafies, per a descriure’n les característiques i reflexionar sobre els factors que afecten l’evolució de la notació musical.

La identificació i la comprensió dels elements musicals (melodia, ritme, harmonia, timbre, etc.), a través de l’anàlisi de partitures amb diferents grafies, permet a l’alumnat establir vincles entre el codi musical escrit i la percepció auditiva de l’obra. Així mateix, afavorix la reflexió sobre la seua utilitat com a mitjà per a la conservació de la música al llarg del temps.

En la seua evolució, el llenguatge musical ha adquirit diferents formes per a atendre els principis estètics i les necessitats d’expressió humanes. L’estudi comparatiu, a través de partitures amb diferent grafia, no només aproxima l’alumnat al coneixement del codi utilitzat per a poder descodificar-lo posteriorment, sinó que el convertix en un suport, a través de la seua observació i anàlisi, per a aproximar-se a factors del context que afecten la creació musical i, en conseqüència, la seua representació en la partitura.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA i CCEC.

3.Aplicar estratègies d’interpretació musical, utilitzar la lectura com a mitjà d’aproximació a l’obra i adquirir de manera progressiva habilitats de descodificació i integració del llenguatge musical, per a realitzar improvisacions o executar amb autonomia propostes musicals senzilles.

En els processos d’interpretació musical, la lectura de partitures, amb suport de l’audició o sense, es convertix en un mitjà d’accés a l’obra, ja que permet el reconeixement d’elements i la interiorització de patrons musicals. En este sentit, la identificació del codi musical per a la seua aplicació pràctica, es facilita quan es complementa amb processos previs d’escolta i seguiment de la partitura. A més, a partir dels materials musicals assimilats, es possibilita la realització d’improvisacions, individuals o col·lectives, lliures o dirigides, en les quals s’elaboren noves idees, amb la veu, el cos o diferents instruments musicals.

Així mateix, l’ús d’estos recursos necessita l’adquisició de les habilitats tècniques necessàries per al seu ús. En conseqüència, per a l’assoliment d’esta competència és fonamental concebre l’assaig com un espai de lectura, escolta, aprenentatge i gaudi musical compartit, però també de desenrotllament d’habilitats i destreses expressives.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CPSAA i CCEC.

4.Realitzar projectes musicals col·laboratius, amb la planificació i la implementació de les seues fases i l’assumpció de funcions diverses dins del grup, per a afavorir processos creatius i identificar oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional.

La participació en projectes musicals es presenta com una oportunitat per a aplicar els aprenentatges propis de la matèria en un marc eminentment creatiu, en el qual poden seleccionar-se materials musicals prèviament treballats o generar-ne altres de nous.

En realitzar els projectes de manera col·laborativa, es promou que l’alumnat assumisca diferents funcions i que participe activament i es comprometa en totes les fases del procés. Esta experiència li permetrà, d’esta manera, descobrir i identificar diferents oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional lligades a la música.

Així mateix, el desenrotllament de projectes musicals col·laboratius contribuïx a cultivar actituds de respecte davant de la diversitat d’opinions i afavorix el creixement personal i social de l’alumnat.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

5.Emprar les possibilitats que oferixen les tecnologies digitals en l’àmbit musical, amb ferramentes de processament del so, de producció audiovisual i d’edició de partitures, per a desenrotllar processos d’escriptura, creació i difusió musical.

Les possibilitats que oferixen les ferramentes i els mitjans tecnològics permeten a l’alumnat participar en el fet musical a través de processos d’edició de partitures i de producció sonora i audiovisual, utilitzant diverses aplicacions i programes informàtics. Molts d’estos recursos presenten una interfície en una altra llengua, principalment en anglés, amb la qual cosa s’afavorix, al mateix temps, l’adquisició d’un llenguatge tècnic musical en un altre idioma.

De la mateixa manera, la difusió de les produccions musicals o audiovisuals a través de diferents plataformes digitals en internet amplia el marc comunicatiu habitual de l’alumnat. En este sentit, és important que l’alumnat avalue els riscos dels espais virtuals utilitzats, conega les mesures de protecció de dades personals i assegure el respecte a la propietat intel·lectual i als drets d’autor.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CP, CD, CPSAA, CE i CCEC.

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Reconéixer i descriure els diferents paràmetres i elements musicals d’una obra, aplicant estratègies d’escolta activa i utilitzant un vocabulari específic adequat.
1.2 Descriure les sensacions que genera la música i la seua possible vinculació amb les característiques de l’obra, i reflexionar sobre aspectes subjectius inherents a l’escolta musical.

Competència específica 2.
2.1 Descriure les principals característiques dels elements musicals (melodia, ritme, harmonia, timbre, etc.) presents en partitures amb grafia convencional i no convencional d’obres de diferents estils i èpoques, amb la identificació i l’anàlisi dels seus elements.
2.2 Comparar la representació dels elements musicals en partitures amb diferent grafia, i reflexionar sobre els factors que incidixen en l’evolució de la notació musical.

Competència específica 3.
3.1 Llegir, amb autonomia, partitures senzilles, amb suport de l’audició o sense.
3.2 Executar fragments musicals senzills, de manera individual o col·lectiva, a través de la veu, del cos o d’instruments musicals, atenent les indicacions de la partitura.
3.3 Desenrotllar habilitats tècniques per a la interpretació vocal, instrumental i coreogràfica, amb la utilització dels assajos com a espais d’escolta i d’aprenentatge i l’aplicació d’estratègies de memorització musical.
3.4 Generar idees musicals o coreogràfiques senzilles, utilitzant diferents instruments, la veu o el cos, en improvisacions lliures o dirigides.

Competència específica 4.
4.1 Planificar i desenrotllar projectes musicals col·laboratius, seleccionant materials musicals treballats o creant-ne altres de nous a partir de l’aplicació dels aprenentatges propis de la matèria.
4.2 Assumir diferents funcions en la planificació i el desenrotllament de projectes musicals col·laboratius, participar activament en la seua execució, valorar les aportacions de la resta d’integrants del grup i descobrir oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional.

Competència específica 5.
5.1 Desenrotllar projectes musicals, posant en pràctica els aprenentatges adquirits i utilitzant ferramentes d’edició de partitures, de processament del so i de producció audiovisual.
5.2 Difondre produccions musicals i audiovisuals a través de plataformes digitals, utilitzant entorns segurs i respectant la propietat intel·lectual i els drets d’autor.

Sabers bàsics
A. Llenguatge musical.
− Representació musical dels paràmetres del so.
− La melodia: intervals i tipus d’escales.
− El ritme: compassos; ritmes irregulars i lliures; polirítmies i polimetries, grups de valoració especial. La modalitat.
− L’harmonia: el fenomen físic harmònic; cercle de quintes; principals funcions harmòniques en la tonalitat; acords; enllaços i cadències; modulacions i progressions tonals.
− La forma musical: unitats estructurals; formes simples i complexes.
− Elements expressius de la música: dinàmica, agògica i articulació.
− Els elements musicals en la tradició musical occidental, en el folklore i en les músiques populars urbanes.
− Notació convencional (grafia tradicional) i notació no convencional (introducció a la notació de la música contemporània).

B. Pràctica musical.
− Estratègies d’escolta o visualització d’obres o fragments musicals.
− Tècniques de realització escrita de dictats senzills a una veu.
− Tècniques d’interpretació a través de la veu, del cos o d’instruments musicals, amb acompanyament o sense.
− Lectura, interiorització i memorització d’estructures musicals senzilles.
− Pràctica auditiva o interpretativa d’estructures tonals i modals.
− Estratègies i tècniques d’improvisació sobre esquemes ritmicomelòdics i harmònics establits o lliures adaptats al nivell.
− Tècniques i aplicacions informàtiques d’edició i producció sonora, musical i audiovisual. Funcionalitats pròpies de les aplicacions i programes informàtics de llicència lliure.
− Difusió musical: protecció de dades, propietat intel·lectual i drets d’autoria.
− La música com a forma d’expressió.

MATEMÀTIQUES

Les matemàtiques constituïxen un dels majors assoliments culturals i intel·lectuals de la humanitat. Al llarg de la història, les diferents cultures s'han esforçat a descriure la naturalesa utilitzant les matemàtiques i a transmetre tot el coneixement adquirit a les generacions futures. Hui dia, eixe patrimoni intel·lectual adquirix un valor fonamental, ja que els grans reptes globals, com el respecte al medi ambient, l'eficiència energètica o la industrialització inclusiva i sostenible, als quals la societat haurà de fer front, requerixen un alumnat capaç d'adaptar-se a les condicions canviants, d'aprendre de manera autònoma, de modelitzar situacions, d'explorar noves vies d'investigació i d'usar la tecnologia de manera efectiva. Per tant, resulta imprescindible per a la ciutadania del s. XXI la utilització de coneixements i destreses matemàtiques com el raonament, la modelització, el pensament computacional o la resolució de problemes.

El desenrotllament curricular de les Matemàtiques I i II s'orienta a la consecució dels objectius generals de l'etapa, prestant una especial atenció al desenrotllament i l'adquisició de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de Batxillerat que l'alumnat ha d'aconseguir en finalitzar l'etapa. Així, la interpretació dels problemes i la comunicació dels procediments i resultats estan relacionades amb la competència en comunicació lingüística i amb la competència plurilingüe. El sentit de la iniciativa, l'emprenedoria a l'establir un pla de treball en revisió i modificació contínua enllacen amb la competència emprenedora. La presa de decisions o l'adaptació davant de situacions d'incertesa són components propis de la competència personal, social i d'aprendre a aprendre. L'ús de ferramentes digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital en el desenrotllament de la qual les matemàtiques han jugat un paper fonamental. El raonament i l'argumentació, la modelització i el pensament computacional són elements característics de la competència STEM. Les connexions establides entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, així com la resolució de problemes en contextos socials, estan relacionades amb la competència ciutadana. D'altra banda, el coneixement matemàtic com a expressió universal de la cultura contribuïx a la competència en consciència i expressió culturals.

En continuïtat amb l'Educació Secundària Obligatòria, els eixos principals de les competències específiques de Matemàtiques I i II són la comprensió efectiva de conceptes i procediments matemàtics juntament amb les actituds pròpies de l'activitat matemàtica, que permeten construir una base conceptual sòlida a partir de la resolució de problemes, del raonament i de la investigació matemàtica, especialment enfocats a la interpretació i anàlisi de qüestions de la ciència i la tecnologia. Les competències específiques se centren en els processos que millor permeten a l'alumnat desenrotllar destreses com la resolució de problemes, el raonament i l'argumentació, la representació i la comunicació, juntament amb les destreses socioafectives. Per este motiu recorren els processos de resolució de problemes, raonament i prova, connexions, comunicació i representació, a més del desenrotllament socioafectiu.

La resolució de problemes i la investigació matemàtica són dos components fonamentals en l'ensenyança de les matemàtiques, ja que permeten emprar els processos cognitius inherents a esta àrea per a abordar i resoldre situacions relacionades amb la ciència i la tecnologia, de manera que es desenrotllen el raonament, la creativitat i el pensament abstracte. Les competències específiques de resolució de problemes, raonament i prova, i connexions estan dissenyades per a adquirir els processos propis de la investigació matemàtica com són la formulació de preguntes, l'establiment de conjectures, la justificació i la generalització, la connexió entre les diferents idees matemàtiques i el reconeixement de conceptes i procediments propis de les matemàtiques en altres àrees de coneixement, particularment en les ciències i en la tecnologia. Cal ressaltar el caràcter instrumental de les matemàtiques com a ferramenta fonamental per a àrees de coneixement científic, social, tecnològic, humanístic i artístic.

Altres aspectes importants de l'educació matemàtica són la comunicació i la representació. El procés de comunicació ajuda a donar significat i permanència a les idees al fer-les públiques. D'una altra banda, per a entendre i utilitzar les idees matemàtiques és fonamental la forma en què estes es representen. Per això, s'inclouen dos competències específiques enfocades a l'adquisició dels processos de comunicació i representació tant de conceptes com de procediments matemàtics.
Amb la finalitat d'assegurar que tot l'alumnat puga fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i també n'arribe a experimentar la bellesa i importància, s'ha inclòs una competència específica relacionada amb l'aspecte emocional, social i personal de les matemàtiques. Es pretén contribuir, d'esta manera, a bandejar idees preconcebudes en la societat, com la creença que només qui posseïx un talent innat pot aprendre, usar i gaudir de les matemàtiques, o falsos estereotips fortament arrelats, per exemple, els relacionats amb qüestions de gènere.

L'adquisició de les competències específiques es valorarà amb els criteris d'avaluació, que posen el focus en la posada en acció de les competències enfront de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d'avaluació, s'inclou el conjunt de sabers bàsics que integren coneixements, destreses i actituds. Atesa la naturalesa de les competències, en alguns casos la graduació dels criteris d'avaluació entre els cursos primer i segon es fa a través dels sabers bàsics. Estos han sigut agrupats en blocs denominats «sentits» com el conjunt de destreses relacionades amb el domini en context de continguts numèrics, mètrics, geomètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, que permeten emprar estos continguts d'una manera funcional i amb confiança en la resolució de problemes o en la realització de tasques. És important destacar que l'orde d'aparició dels sentits i, dins d'estos, dels sabers no suposa cap seqüenciació.

El sentit numèric es caracteritza per l'aplicació del coneixement sobre numeració i càlcul en diferents contextos, i pel desenrotllament de destreses i maneres de fer i de pensar basats en la comprensió, la representació i l'ús flexible dels nombres, d'objectes matemàtics formats per nombres i de les operacions. El sentit de la mesura se centra en la comprensió i comparació d'atributs dels objectes del món que ens envolta, així com de la mesura de la incertesa. El sentit espacial comprén els aspectes geomètrics del nostre entorn; identificar relacions entre estos, situar-los, classificar-los o raonar amb estos són elements fonamentals de l'aprenentatge de la geometria. El sentit algebraic proporciona el llenguatge en el qual es comuniquen les matemàtiques. Per exemple, són característiques d'este sentit veure allò que és general en allò que és particular, reconéixer relacions de dependència entre variables i expressar-les mitjançant diferents representacions, així com modelitzar situacions matemàtiques o del món real amb expressions simbòliques. El pensament computacional i la modelització s'han incorporat en este bloc, però no han d'interpretar-se com a exclusius d'este, sinó que han de desenrotllar-se també en la resta dels blocs de sabers. El sentit estocàstic comprén l'anàlisi i la interpretació de dades, l'elaboració de conjectures i la presa de decisions a partir de la informació estadística, la seua valoració crítica i la comprensió i comunicació de fenòmens aleatoris en una àmplia varietat de situacions. Finalment, el sentit socioafectiu implica l'adquisició i aplicació de coneixements, destreses i actituds necessàries per a entendre i manejar les emocions que apareixen en el procés d'aprenentatge de les matemàtiques, a més d'adquirir estratègies per al treball matemàtic en equip. Este sentit no ha de treballar-se de manera aïllada, sinó al llarg del desenrotllament de la matèria.

Les matemàtiques no són una col·lecció de sabers separats i inconnexos, sinó que constituïxen un camp integrat de coneixement. El conjunt de competències específiques, criteris d'avaluació i sabers bàsics estan dissenyats per a constituir un tot que facilite el plantejament de tasques senzilles o complexes, individuals o col·lectives, dins del cos de les Matemàtiques o multidisciplinàries. L'ús de ferramentes digitals per a investigar, interpretar i analitzar juga un paper essencial, ja que processos i operacions que amb anterioritat requerien sofisticats mètodes manuals poden abordar-se en l'actualitat de manera senzilla mitjançant l'ús de calculadores, fulls de càlcul, programes de geometria dinàmica o un altre programari específic, cosa que afavorix el raonament enfront dels aprenentatges memorístics i rutinaris.

Competències específiques

1.Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia aplicant diferents estratègies i formes de raonament per a obtindre possibles solucions.

La modelització i la resolució de problemes constituïxen un eix fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. Estos processos aplicats en contextos diversos poden motivar l'aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permeten construir conceptes i experimentar les matemàtiques com a ferramenta per a descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana o de la ciència i la tecnologia.

El desenrotllament d'esta competència comporta els processos de formulació del problema; la sistematització en la busca de dades o objectes rellevants i les seues relacions; la seua codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic; la creació de models abstractes de situacions reals i l'ús d'estratègies heurístiques de resolució, com l'analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resoldre-ho de manera inversa (anar cap arrere) o la descomposició en problemes més senzills, entre altres.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CE.

2.Verificar la validesa de les possibles solucions d'un problema emprant el raonament i l'argumentació per a contrastar-ne la idoneïtat.

L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l'argumentació. La interpretació de les solucions i conclusions obtingudes, considerant, a més de la validesa matemàtica, diferents perspectives com la sostenibilitat, el consum responsable, l'equitat, la no discriminació o la igualtat de gènere, entre altres, ajuda a prendre decisions raonades i a avaluar les estratègies.

El desenrotllament d'esta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com l'autoavaluació i la coavaluació, l'ús eficaç de ferramentes digitals, la verbalització o la descripció del procés i la selecció entre diferents formes de comprovació de solucions o d'estratègies per a validar-les i avaluar-ne l'abast.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA , CC i CE.

1. Formular o investigar conjectures o problemes, utilitzant el raonament, l'argumentació, la creativitat i l'ús de ferramentes tecnològiques, per a generar nou coneixement matemàtic.

La formulació de conjectures i la generació de problemes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de Matemàtiques i són considerades una part essencial de l'activitat matemàtica. Provar o refutar conjectures amb contingut matemàtic sobre una situació plantejada o sobre un problema ja resolt implica plantejar noves preguntes, així com la reformulació del problema durant el procés d'investigació.

Quan l'alumnat genera problemes o fa preguntes, millora el raonament i la reflexió alhora que construïx el seu propi coneixement, cosa que es traduïx en un alt nivell de compromís i curiositat, així com d'entusiasme cap al procés d'aprenentatge de les matemàtiques.

El desenrotllament d'esta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per a resoldre problemes en diferents contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD i CE.

4.Utilitzar el pensament computacional de manera eficaç, modificant, creant i generalitzant algorismes que resolguen problemes mitjançant l'ús de les matemàtiques, per a modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana i de l'àmbit de la ciència i la tecnologia.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i el plantejament de procediments algorítmics. Amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que puga ser executada per un sistema informàtic, caldrà utilitzar l'abstracció per a identificar els aspectes més rellevants i descompondre el problema en tasques més simples que es puguen codificar en un llenguatge apropiat. Així mateix, els processos del pensament computacional poden culminar amb la generalització. Dur el pensament computacional a la vida diària i a l'àmbit de la ciència i la tecnologia suposa relacionar les necessitats de modelatge i simulació amb les possibilitats del seu tractament informatitzat.

El desenrotllament d'esta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l'àmbit de la ciència i la tecnologia, la seua automatització i la codificació en un llenguatge fàcil d'interpretar de manera automàtica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD i CE.

1. Establir, investigar i utilitzar connexions entre les diferents idees matemàtiques establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models per a donar significat i estructurar l'aprenentatge matemàtic. Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d'un mateix problema poden produir resultats equivalents. L'alumnat pot utilitzar idees procedents d'un context per a provar o refutar conjectures generades en un altre context diferent i, pel fet de connectar les idees matemàtiques, pot desenrotllar una major comprensió dels conceptes, procediments i arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar sobre estes, tant les existents entre els blocs de sabers com entre les matemàtiques d'un mateix o diferents nivells, o les de diferents etapes educatives.

El desenrotllament d'esta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconéixer i utilitzar les connexions entre estes en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construïxen sobre altres per a formar un tot integrat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CD i CCEC.

1. Descobrir els vincles de les matemàtiques amb altres àrees de coneixement i aprofundir en les seues connexions, interrelacionant conceptes i procediments, per a modelitzar, resoldre problemes i desenrotllar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau de l'activitat matemàtica. L'aprofundiment en els coneixements matemàtics i en la destresa per a utilitzar un ampli conjunt de representacions, així com en l'establiment de connexions entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències i la tecnologia, conferixen a l'alumnat un gran potencial per a resoldre problemes en situacions diverses.

Estes connexions també haurien d'ampliar-se a les actituds pròpies de l'activitat matemàtica de manera que estes puguen ser transferides a altres matèries i contextos. En esta competència juga un paper rellevant l'aplicació de les ferramentes tecnològiques en el descobriment de noves connexions.
El desenrotllament d'esta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics, altres àrees de coneixement i la vida real. Així mateix, implica l'ús de ferramentes tecnològiques i la seua aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses, valorant la contribució de les matemàtiques a la resolució dels grans reptes i objectius ecosocials, tant al llarg de la història com en l'actualitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

7.Representar conceptes, procediments i informació matemàtics seleccionant diferents tecnologies, per a visualitzar idees i estructurar raonaments matemàtics.

Les representacions de conceptes, procediments i informació matemàtica faciliten el raonament i la demostració, s'utilitzen per a visualitzar idees matemàtiques, examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenrotllament d'esta competència comporta l'aprenentatge de noves formes de representació matemàtica i la millora del coneixement sobre el seu ús, recalcant les formes en què representacions distintes dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a cada tasca.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CE i CCEC.

8.Comunicar les idees matemàtiques, de manera individual i col·lectiva, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats, per a organitzar i consolidar el pensament matemàtic.

En la societat de la informació es fa cada dia més palesa la necessitat d'una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb uns altres oferix la possibilitat d'intercanviar idees i reflexionar sobre estes, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, de manera que la comunicació es convertix en un element indispensable en l'aprenentatge de les matemàtiques.
El desenrotllament d'esta competència comporta expressar públicament fets, idees, conceptes i procediments complexos de manera verbal, analítica i gràfica, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, amb la finalitat de donar significat i permanència als aprenentatges.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CCEC.

9.Utilitzar destreses personals i socials, identificant i gestionant les pròpies emocions, respectant les dels altres i organitzant activament el treball en equips heterogenis, aprenent de l'error com a part del procés d'aprenentatge i afrontant situacions d'incertesa, per a perseverar en la consecució d'objectius en l'aprenentatge de les matemàtiques.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques representa sovint un desafiament que involucra multitud d'emocions que convé gestionar correctament. Les destreses socioafectives dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l'alumnat, la regulació emocional i l'interés pel seu estudi.

D'altra banda, treballar els valors de respecte, igualtat o resolució pacífica de conflictes, alhora que se superen reptes matemàtics de manera individual o en equip, permet millorar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat, amb la creació de relacions i entorns de treball saludables. Així mateix, fomenta la ruptura d'estereotips i idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals com, per exemple, les relacionades amb el gènere o amb l'existència d'una aptitud innata per a les matemàtiques.
El desenrotllament d'esta competència comporta identificar i gestionar les pròpies emocions en el procés d'aprenentatge de les matemàtiques, reconéixer les fonts d'estrés, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantindre una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics. Així mateix, implica mostrar empatia pels altres, establir i mantindre relacions positives, exercir l'escolta activa i la comunicació assertiva en el treball en equip i prendre decisions responsables.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CP, STEM, CPSAA, CC i CE.

Matemàtiques I

Criteris d'avaluació
Competència específica 1
1.1 Manejar algunes estratègies i ferramentes, incloent-hi les digitals, en la modelització i resolució de problemes de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia, i avaluar-ne l'eficiència en cada cas.
1.2 Obtindre totes les possibles solucions matemàtiques de problemes de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia, i descriure el procediment realitzat.

Competència específica 2
2.1 Comprovar la validesa matemàtica de les possibles solucions d'un problema, utilitzant el raonament i l'argumentació.
2.2 Seleccionar la solució més adequada d'un problema en funció del context (de sostenibilitat, de consum responsable, equitat...), usant el raonament i l'argumentació.

Competència específica 3
3.1 Adquirir nou coneixement matemàtic a partir de la formulació de conjectures i problemes de manera guiada.
3.2 Emprar ferramentes tecnològiques adequades en la formulació o investigació de conjectures o problemes.

Competència específica 4
4.1 Interpretar, modelitzar i resoldre situacions problematitzades de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia, utilitzant el pensament computacional, modificant i creant algorismes.

Competència específica 5
5.1 Manifestar una visió matemàtica integrada, investigant i connectant les diferents idees matemàtiques.
5.2 Resoldre problemes en contextos matemàtics, establint i aplicant connexions entre les diferents idees matemàtiques.

Competència específica 6
6.1 Resoldre problemes en situacions diverses, utilitzant processos matemàtics, establint i aplicant connexions entre el món real, altres àrees de coneixement i les matemàtiques.
6.2 Analitzar l'aportació de les matemàtiques al progrés de la humanitat, reflexionant sobre la seua contribució en la proposta de solucions a situacions complexes i als reptes científics i tecnològics que es plantegen en la societat.

Competència específica 7
7.1 Representar idees matemàtiques, estructurant diferents raonaments matemàtics i seleccionant les tecnologies més adequades.
7.2 Seleccionar i utilitzar diverses formes de representació, valorant-ne la utilitat per a compartir informació.

Competència específica 8
8.1 Mostrar organització al comunicar les idees matemàtiques, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats.
8.2 Reconéixer i emprar el llenguatge matemàtic en diferents contextos, comunicant la informació amb precisió i rigor.

Competència específica 9
9.1 Afrontar les situacions d'incertesa, identificant i gestionant emocions i acceptant i aprenent de l'error com a part del procés d'aprenentatge de les matemàtiques.
9.2 Mostrar una actitud positiva i perseverant, acceptant i aprenent de la crítica raonada al fer front a les diferents situacions d'aprenentatge de les matemàtiques.
9.3 Participar en tasques matemàtiques de manera activa en equips heterogenis, respectant les emocions i experiències dels altres, escoltant el seu raonament, identificant les habilitats socials més propícies i fomentant el benestar grupal i les relacions saludables.

Sabers bàsics
A. Sentit numèric.

1. Sentit de les operacions. − Addició i producte escalar de vectors en el pla: propietats i representacions. − Estratègies per a operar amb nombres reals (potències radicals i logaritmes) i amb vectors: càlcul mental o escrit en els casos senzills i amb ferramentes tecnològiques en els casos més complicats.
2. Relacions. – Nombres reals: representació, comparació i classificació. Notacions per a la comprensió de la realitat científica i tecnològica: notació científica i logaritmes. − Els nombres complexos com a solucions d'equacions polinòmiques que manquen d'arrels reals. Representació, expressions i operacions elementals. − Conjunt de vectors en el pla: estructura, comprensió i propietats. Sistemes de referència.

B. Sentit de la mesura.
1.Mesurament.
− Càlcul de longituds i mesures angulars: ús de la trigonometria. Utilització de les raons trigonomètriques d'un angle qualsevol, fórmules i teoremes trigonomètrics en la resolució de problemes.
− La probabilitat com a mesura de la incertesa associada a fenòmens aleatoris.

2.Canvi.
− Límits: estimació i càlcul a partir d'una taula, un gràfic o una expressió algebraica. Càlcul de límits en un punt i en l'infinit. Indeterminacions. Infinits i infinitèsims. Regla de L’Hôpital.
− Continuïtat de funcions: aplicació de límits en l'estudi de la continuïtat.
− Derivada d'una funció: definició a partir de l'estudi del canvi en diferents contextos. Regles i tècniques de derivació i el seu ús en contextos científics i tecnològics.

C. Sentit espacial.
1.Formes geomètriques de dos dimensions.
− Objectes geomètrics de dos dimensions (punts, rectes i plans): anàlisi de les propietats i determinació dels seus atributs.
− Resolució de problemes relatius a objectes geomètrics en el pla representats amb coordenades cartesianes.
2.Localització i sistemes de representació.
− Relacions i posicions relatives d'objectes geomètrics en el pla: representació i exploració amb ajuda de ferramentes digitals.
− Expressions algebraiques d'objectes geomètrics: selecció de la més adequada en funció de la situació pendent de resoldre.
3.Visualització, raonament i modelització geomètrica.
− Representació d'objectes geomètrics en el pla mitjançant ferramentes digitals i no tecnològiques.
− Models matemàtics (geomètrics, algebraics, grafs...) en la resolució de problemes en el pla. Connexions amb altres disciplines i àrees d'interés.
− Conjectures geomètriques en el pla: validació per mitjà de la deducció i la demostració de teoremes. Demostracions senzilles.
− Modelització de la posició i el moviment d'un objecte en el pla mitjançant vectors.

D. Sentit algebraic.
1.Patrons.
− Generalització de patrons en situacions senzilles. Anàlisi i interpretació de patrons: terme general, monotonia, predicció de termes i acotació.
2.Model matemàtic.
− Relacions quantitatives en situacions senzilles: estratègies d'identificació i determinació de la classe o classes de funcions que poden modelitzar-les.
− Equacions, inequacions i sistemes: modelització de situacions en diversos contextos.
3.Igualtat i desigualtat.
− Resolució d'equacions, inequacions i sistemes d'equacions i inequacions no lineals en diferents contextos. Mètode Gauss. Resolució de problemes.
4.Relacions i funcions.
− Anàlisi, representació gràfica i interpretació de relacions mitjançant ferramentes tecnològiques i sense ferramentes tecnològiques.
− Propietats de les diferents classes de funcions, incloent les polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals senzilles, logarítmiques, trigonomètriques i a trossos: comprensió i comparació.
− Àlgebra simbòlica en la representació i explicació de relacions matemàtiques de la ciència i la tecnologia.
5.Pensament computacional.
− Formulació, resolució i anàlisi de problemes de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia utilitzant ferramentes o programes adequats.
− Comparació d'algorismes alternatius per al mateix problema mitjançant el raonament lògic.

E. Sentit estocàstic.
1.Organització i anàlisi de dades.
− Organització de les dades procedents de variables bidimensionals: distribució conjunta i distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadística.
− Estudi de la relació entre dos variables mitjançant la regressió lineal i quadràtica: valoració gràfica de la pertinència de l'ajust. Diferència entre correlació i causalitat.
− Coeficients de correlació lineal i de determinació: quantificació de la relació lineal, predicció i valoració de la seua fiabilitat en contextos científics i tecnològics.
− Ús de ferramentes tecnològiques adequades. Calculadora, full de càlcul o programari específic en l'anàlisi de dades estadístiques.

2.Incertesa.
− Estimació de la probabilitat a partir del concepte de freqüència relativa. Successos.
− Càlcul de probabilitats en experiments simples: la regla de Laplace en situacions d'equiprobabilitat i en combinació amb diferents tècniques de recompte.

3.Inferència.
− Anàlisi de mostres unidimensionals i bidimensionals amb ferramentes tecnològiques amb la finalitat d'emetre juís i prendre decisions. Resolució de problemes.
F. Sentit socioafectiu.
1.Creences, actituds i emocions.
− Destreses d'autoconsciència encaminades a reconéixer emocions pròpies, afrontant situacions eventuals d'estrés i ansietat en l'aprenentatge de les matemàtiques.
− Tractament de l'error, individual i col·lectiu com a element mobilitzador de sabers previs adquirits i generador d'oportunitats d'aprenentatge a l'aula de matemàtiques.

2.Treball en equip i presa de decisions.
− Reconeixement i acceptació de diversos plantejaments en la resolució de problemes i tasques matemàtiques, transformant els enfocaments dels altres en estratègies pròpies noves i millorades, mostrant empatia i respecte en el procés.
− Tècniques i estratègies de treball en equip per a la resolució de problemes i tasques matemàtiques, en equips heterogenis.

3.Inclusió, respecte i diversitat.
− Destreses per a dur a terme una comunicació efectiva: l'escolta activa, la formulació de preguntes o sol·licitud i prestació d'ajuda quan siga necessari.
− Valoració de la contribució de les matemàtiques i el paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en l'avanç de la ciència i la tecnologia.

Matemàtiques II
Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1 Manejar diferents estratègies i ferramentes, incloent-hi les digitals, que modelitzen i resolen problemes de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia, seleccionant les més adequades segons la seua eficiència.
1.2 Obtindre totes les possibles solucions matemàtiques de problemes de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia, i descriure el procediment realitzat.

Competència específica 2
2.1 Demostrar la validesa matemàtica de les possibles solucions d'un problema, utilitzant el raonament i l'argumentació.
2.2 Seleccionar la solució més adequada d'un problema en funció del context (de sostenibilitat, de consum responsable, equitat...), usant el raonament i l'argumentació.

Competència específica 3
3.1 Adquirir nou coneixement matemàtic mitjançant la formulació, raonament i justificació de conjectures i problemes de manera autònoma.
3.2 Integrar l'ús de ferramentes tecnològiques en la formulació o investigació de conjectures i problemes.

Competència específica 4
4.1 Interpretar, modelitzar i resoldre situacions problematitzades de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia, utilitzant el pensament computacional, modificant, creant i generalitzant algorismes.

Competència específica 5
5.1 Demostrar una visió matemàtica integrada, investigant i connectant les diferents idees matemàtiques.
5.2 Resoldre problemes en contextos matemàtics establint i aplicant connexions entre les diferents idees matemàtiques.

Competència específica 6
6.1 Resoldre problemes en situacions diverses, utilitzant processos matemàtics, reflexionant, establint i aplicant connexions entre el món real, altres àrees de coneixement i les matemàtiques.
6.2 Analitzar l'aportació de les matemàtiques al progrés de la humanitat, valorant-ne la contribució en la proposta de solucions a situacions complexes i als reptes científics i tecnològics que es plantegen en la societat.

Competència específica 7
7.1 Representar idees matemàtiques, estructurant diferents raonaments matemàtics i seleccionant les tecnologies més adequades.
7.2 Seleccionar i utilitzar diverses formes de representació, valorant-ne la utilitat per a compartir informació.

Competència específica 8
8.1 Mostrar organització al comunicar les idees matemàtiques, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats.
8.2 Reconéixer i emprar el llenguatge matemàtic en diferents contextos, comunicant la informació amb precisió i rigor.

Competència específica 9
9.1 Afrontar les situacions d'incertesa i prendre decisions avaluant diferents opcions, identificant i gestionant emocions i acceptant i aprenent de l'error com a part del procés d'aprenentatge de les matemàtiques.
9.2 Mostrar una actitud positiva i perseverant, acceptant i aprenent de la crítica raonada al fer front a les diferents situacions d'aprenentatge de les matemàtiques.
9.3 Treballar en tasques matemàtiques de manera activa en equips heterogenis, respectant les emocions i experiències dels altres, escoltant el seu raonament, aplicant les habilitats socials més propícies i fomentant el benestar de l'equip i les relacions saludables.

Sabers bàsics
A. Sentit numèric.
1.Sentit de les operacions.
− Addició i producte de vectors en l'espai (escalar, vectorial i mixt) i matrius: interpretació, comprensió i ús adequat de les propietats.
− Estratègies per a operar amb nombres reals, vectors en l'espai, matrius i determinants: càlcul mental o escrit en els casos senzills i amb ferramentes tecnològiques en els casos més complicats.
2.Relacions.
− Conjunts de vectors en l'espai i matrius: estructura, comprensió i propietats. Sistemes de referència. Dependència i independència lineal.

B. Sentit de la mesura.
1.Mesurament.
– Primitiva d'una funció. Integrals immediates.
− Resolució de problemes que impliquen mesures de longitud, superfície o volum en un sistema de coordenades cartesianes.
− Interpretació de la integral definida com l'àrea sota una corba.
− Càlcul d'àrees sota una corba: tècniques elementals per al càlcul de primitives.
− Tècniques per a l'aplicació del concepte d'integral a la resolució de problemes que impliquen càlcul de superfícies planes o volums de revolució.
− La probabilitat com a mesura de la incertesa associada a fenòmens aleatoris: interpretacions subjectiva, clàssica i freqüentista.
2.Canvi.
− Derivades: definició, interpretació i aplicació al càlcul de límits. Teoremes de Bozen i Weierstrass.
− Aplicació dels conceptes de límit, continuïtat i derivabilitat a la representació i a l'estudi de situacions susceptibles de ser modelitzades mitjançant funcions. Teoremes de Rolle i del valor mitjà.
− La derivada com a raó de canvi en la resolució de problemes d'optimització en contextos diversos. Ús en contextos científics i tecnològics.

C. Sentit espacial.
1.Formes geomètriques de dos i tres dimensions.
− Objectes geomètrics de tres dimensions: anàlisi de les propietats i determinació dels seus atributs.
− Resolució de problemes relatius a objectes geomètrics en l'espai representats amb coordenades cartesianes. Càlcul de distàncies, angles, superfícies i volums.
2.Localització i sistemes de representació.
− Relacions i posicions relatives d'objectes geomètrics en l'espai: representació i exploració amb ajuda de ferramentes digitals.
− Expressions algebraiques dels objectes geomètrics en l'espai: selecció de la més adequada en funció de la situació pendent de resoldre.
3.Visualització, raonament i modelització geomètrica.
− Representació d'objectes geomètrics en l'espai mitjançant ferramentes digitals i amb mitjans no tecnològics.
− Models matemàtics (geomètrics, algebraics...) per a resoldre problemes en l'espai. Connexions amb altres disciplines i àrees d'interés.
− Conjectures geomètriques en l'espai: validació per mitjà de la deducció i la demostració de teoremes. Demostracions senzilles.
− Modelització de la posició i el moviment d'un objecte en l'espai emprant vectors.

D. Sentit algebraic.
1.Patrons.
− Generalització de patrons en situacions diverses. Anàlisi i interpretació de patrons: terme general, monotonia, predicció de termes i acotació.

2.Model matemàtic.
− Relacions quantitatives en situacions complexes: estratègies d'identificació i determinació de la classe o classes de funcions que poden modelitzar-les.
− Sistemes d'equacions: modelització de situacions en diversos contextos. Interpretació gràfica de les solucions.
− Tècniques i ús de matrius i determinants, almenys, per a modelitzar situacions en les quals apareguen sistemes d'equacions lineals o grafs. Regla de Cramer.

3.Igualtat i desigualtat.
− Formes equivalents d'expressions algebraiques en la resolució de sistemes d'equacions i inequacions, mitjançant càlcul mental, algorismes de llapis i paper, i amb ferramentes digitals.
− Discussió i resolució de sistemes d'equacions en diferents contextos. Mètode de Gauss.

4.Relacions i funcions.
− Representació, anàlisi i interpretació de funcions amb ferramentes digitals.
− Propietats de les diferents classes de funcions: comprensió i comparació. Característiques necessàries per a la representació gràfica.

5.Pensament computacional.
− Formulació, resolució i anàlisi de problemes de la vida quotidiana i de la ciència i la tecnologia emprant les ferramentes o els programes més adequats.
− Anàlisi algorítmica de les propietats de les operacions amb matrius, els determinants i la resolució de sistemes d'equacions lineals.

E. Sentit estocàstic.
1.Incertesa.
− Càlcul de probabilitats en experiments compostos. Probabilitat condicionada i independència de successos aleatoris. Diagrames d'arbre i taules de contingència.
− Teoremes de la probabilitat total i de Bayes: resolució de problemes i interpretació del teorema de Bayes per a actualitzar la probabilitat a partir de l'observació i l'experimentació i la presa de decisions en condicions d'incertesa.

2.Distribucions de probabilitat.
− Variables aleatòries discretes i contínues. Identificació de tipus de variables. Paràmetres de la distribució.
− Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant ferramentes tecnològiques.
F. Sentit socioafectiu.
1.Creences, actituds i emocions.
− Destreses d'autogestió encaminades a reconéixer les emocions pròpies, afrontant eventuals situacions d'estrés i ansietat en l'aprenentatge de les matemàtiques.
− Tractament i anàlisi de l'error, individual i col·lectiu com a element mobilitzador de sabers previs adquirits i generador d'oportunitats d'aprenentatge a l'aula de matemàtiques.

2.Presa de decisions.
− Destreses per a avaluar diferents opcions i prendre decisions en la resolució de problemes i tasques matemàtiques.

3.Inclusió, respecte i diversitat.
− Destreses socials i de comunicació efectives per a l'èxit en l'aprenentatge de les matemàtiques.
− Valoració de la contribució de les matemàtiques i el paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en l'avanç de la ciència i la tecnologia.

MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS

Les matemàtiques constituïxen un dels majors assoliments culturals i intel·lectuals de la humanitat. Al llarg de la història, les diferents cultures s'han esforçat a descriure la naturalesa utilitzant les matemàtiques i a transmetre tot el coneixement adquirit a les generacions futures. Hui dia, eixe patrimoni intel·lectual adquirix un valor fonamental, ja que els grans reptes globals, com el respecte al medi ambient, l'eficiència energètica o la industrialització inclusiva i sostenible, als quals la societat haurà de fer front, requerixen un alumnat capaç d'adaptar-se a les condicions canviants, d'aprendre de manera autònoma, de modelitzar situacions, d'explorar noves vies d'investigació i d'usar la tecnologia de manera efectiva. Per tant, resulta imprescindible per a la ciutadania del s. XXI la utilització de coneixements i destreses matemàtiques com el raonament, la modelització, el pensament computacional o la resolució de problemes.

El desenrotllament curricular de les Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II s'orienta a la consecució dels objectius generals de l'etapa, prestant una especial atenció al desenrotllament i l'adquisició de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de Batxillerat que l'alumnat ha d'aconseguir en finalitzar l'etapa. Així, la interpretació dels problemes i la comunicació dels procediments i resultats estan relacionats amb la competència en comunicació lingüística i amb la competència plurilingüe. El sentit de la iniciativa, l'emprenedoria a l'establir un pla de treball en revisió i modificació contínua enllacen amb la competència emprenedora. La presa de decisions o l'adaptació davant de situacions d'incertesa són components propis de la competència personal, social i d'aprendre a aprendre. L'ús de ferramentes digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital en el desenrotllament de la qual les matemàtiques han jugat un paper fonamental. El raonament i l'argumentació, la modelització i el pensament computacional són elements característics de la competència STEM. Les connexions establides entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, i la resolució de problemes en contextos socials estan relacionades amb la competència ciutadana. D'altra banda, el mateix coneixement matemàtic com a expressió universal de la cultura contribuïx a la competència en consciència i expressió culturals.

En continuïtat amb l'Educació Secundària Obligatòria, els eixos principals de les competències específiques de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II són la comprensió efectiva de conceptes i procediments matemàtics juntament amb les actituds pròpies de l'activitat matemàtica, que permeten construir una base conceptual sòlida a partir de la resolució de problemes, del raonament i de la investigació matemàtica, especialment enfocats a la interpretació i anàlisi de qüestions de les ciències socials. Les competències específiques se centren en els processos que millor permeten a l'alumnat desenrotllar destreses com la resolució de problemes, el raonament i l'argumentació, la representació i la comunicació, juntament amb les destreses socioafectives. Per este motiu recorren els processos de resolució de problemes, raonament i prova, connexions, comunicació i representació, a més del desenrotllament socioafectiu.

La resolució de problemes i la investigació matemàtica són dos components fonamentals en l'ensenyança de les matemàtiques, ja que permeten emprar els processos cognitius inherents a esta àrea per a abordar i resoldre situacions relacionades amb les ciències socials, de manera que es desenrotllen el raonament, la creativitat i el pensament abstracte. Les competències específiques de resolució de problemes, raonament i prova, i connexions estan dissenyades per a adquirir els processos propis de la investigació matemàtica com són la formulació de preguntes, l'establiment de conjectures, la justificació i la generalització, la connexió entre les diferents idees matemàtiques i el reconeixement de conceptes i procediments propis de les matemàtiques en altres àrees de coneixement, particularment en les ciències socials. Ha de ressaltar-se el caràcter instrumental de les matemàtiques com a ferramenta fonamental per a àrees de coneixement científic, social, tecnològic, humanístic i artístic.

Altres aspectes importants de l'educació matemàtica són la comunicació i la representació. El procés de comunicació ajuda a donar significat i permanència a les idees al fer-les públiques. D'altra banda, per a entendre i utilitzar les idees matemàtiques és fonamental la forma en què estes es representen. Per això, s'inclouen dos competències específiques enfocades a l'adquisició dels processos de comunicació i representació tant de conceptes com de procediments matemàtics.

Amb la finalitat d'assegurar que tot l'alumnat puga fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i també n'arribe a experimentar la bellesa i importància, s'ha inclòs una competència específica relacionada amb l'aspecte emocional, social i personal de les matemàtiques. Es pretén contribuir, d'esta manera, a bandejar idees preconcebudes en la societat, com la creença que només qui posseïx un talent innat pot aprendre, usar i gaudir de les matemàtiques, o falsos estereotips fortament arrelats, per exemple, els relacionats amb qüestions de gènere.

L'adquisició de les competències específiques es valorarà amb els criteris d'avaluació, que posen el focus en la posada en acció de les competències enfront de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d'avaluació, s'inclou el conjunt de sabers bàsics que integren coneixements, destreses i actituds. Atesa la naturalesa de les competències, en alguns casos la graduació dels criteris d'avaluació entre els cursos primer i segon es fa a través dels sabers bàsics. Estos han sigut agrupats en blocs denominats «sentits» com el conjunt de destreses relacionades amb el domini en context de continguts numèrics, mètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, que permeten emprar estos continguts d'una manera funcional i amb confiança en la resolució de problemes o en la realització de tasques. És important destacar que l'orde d'aparició dels sentits i, dins d'estos, dels sabers no suposa cap seqüenciació.

El sentit numèric es caracteritza per l'aplicació del coneixement sobre numeració i càlcul en diferents contextos, i pel desenrotllament de destreses i maneres de fer i de pensar basats en la comprensió, la representació, l'ús flexible dels nombres, d'objectes matemàtics formats per nombres i de les operacions. El sentit de la mesura se centra en la comprensió i comparació d'atributs dels objectes del món que ens envolta, així com de la mesura de la incertesa. El sentit algebraic proporciona el llenguatge en el qual es comuniquen les matemàtiques. Per exemple, són característiques d'este sentit veure allò que és general en allò que és particular, reconéixer patrons i relacions de dependència entre variables i expressar-les mitjançant diferents representacions, així com modelitzar situacions matemàtiques o del món real amb expressions simbòliques. El pensament computacional i la modelització s'han incorporat en este bloc, però no han d'interpretar-se com a exclusius d'este, sinó que han de desenrotllar-se també en la resta dels blocs de sabers. El sentit estocàstic comprén l'anàlisi i la interpretació de dades, l'elaboració de conjectures i la presa de decisions a partir de la informació estadística, la seua valoració crítica i la comprensió i comunicació de fenòmens aleatoris en una àmplia varietat de situacions.
Finalment, el sentit socioafectiu implica l'adquisició i aplicació de coneixements, destreses i actituds necessàries per a entendre i manejar les emocions que apareixen en el procés d'aprenentatge de les matemàtiques, a més d'adquirir estratègies per al treball en equip. Este sentit no ha de treballar-se de manera aïllada, sinó al llarg del desenrotllament de la matèria.

Les matemàtiques no són una col·lecció de sabers separats i inconnexos, sinó que constituïxen un camp integrat de coneixement. El conjunt de competències específiques, criteris d'avaluació i sabers bàsics estan dissenyats per a constituir un tot que facilite el plantejament de tasques senzilles o complexes, individuals o col·lectives de caràcter multidisciplinari. L'ús de ferramentes digitals per a analitzar i interpretar situacions de les ciències socials juga un paper essencial, ja que processos i operacions que amb anterioritat requerien sofisticats mètodes manuals poden abordar-se en l'actualitat de manera senzilla mitjançant l'ús de calculadores, fulls de càlcul o un altre programari específic, cosa que afavorix el raonament enfront dels aprenentatges memorístics i rutinaris.

Competències específiques

1.Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de les ciències socials aplicant diferents estratègies i formes de raonament per a obtindre possibles solucions.

La modelització i la resolució de problemes constituïxen un eix fonamental en l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. Estos processos aplicats en contextos diversos poden motivar l'aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permeten construir conceptes i experimentar les matemàtiques com a ferramenta per a descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana o de les ciències socials.

El desenrotllament d'esta competència comporta els processos de formulació del problema; la sistematització en la busca de dades o objectes rellevants i les seues relacions; la seua codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d'interpretar per un sistema informàtic; la creació de models abstractes de situacions reals i l'ús d'estratègies heurístiques de resolució, com l'analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resoldre-ho de manera inversa (anar cap arrere) o la descomposició en problemes més senzills, entre altres.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CE.

2.Verificar la validesa de les possibles solucions d'un problema emprant el raonament i l'argumentació per a contrastar-ne la idoneïtat.

L'anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d'un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l'argumentació. La interpretació de les solucions i conclusions obtingudes, considerant, a més de la validesa matemàtica, diferents perspectives com la sostenibilitat, el consum responsable, l'equitat, la no discriminació o la igualtat de gènere, entre altres, ajuda a prendre decisions raonades i a avaluar les estratègies.

El desenrotllament d'esta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com l'autoavaluació i la coavaluació, l'ús eficaç de ferramentes digitals, la verbalització o la descripció del procés i la selecció entre diferents formes de comprovació de solucions o d'estratègies per a validar les solucions i avaluar-ne l'abast.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

3.Formular o investigar conjectures o problemes, utilitzant el raonament, l'argumentació, la creativitat i l'ús de ferramentes tecnològiques, per a generar nou coneixement matemàtic.

La formulació de conjectures i la generació de problemes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de matemàtiques i són considerades una part essencial de l'activitat matemàtica. Provar o refutar conjectures amb contingut matemàtic sobre una situació plantejada o sobre un problema ja resolt implica plantejar noves preguntes, així com la reformulació del problema durant el procés d'investigació.

Quan l'alumnat genera problemes o fa preguntes, millora el raonament i la reflexió alhora que construïx el seu propi coneixement, cosa que es traduïx en un alt nivell de compromís i curiositat, així com d'entusiasme cap al procés d'aprenentatge de les matemàtiques.

El desenrotllament d'esta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per a resoldre problemes en diferents contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD i CE.
4.Utilitzar el pensament computacional de manera eficaç, modificant, creant i generalitzant algorismes que resolguen problemes mitjançant l'ús de les matemàtiques, per a modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana i de l'àmbit de les ciències socials.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i el plantejament de procediments algorítmics. Amb l'objectiu d'arribar a una solució del problema que puga ser executada per un sistema informàtic, caldrà utilitzar l'abstracció per a identificar els aspectes més rellevants i descompondre el problema en tasques més simples que es puguen codificar en un llenguatge apropiat. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l'àmbit de les ciències socials suposa relacionar les necessitats de modelatge i simulació amb les possibilitats del seu tractament informatitzat.

El desenrotllament d'esta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l'àmbit de les ciències socials, la seua automatització i la codificació en un llenguatge fàcil d'interpretar de manera automàtica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD i CE.

5.Establir, investigar i utilitzar connexions entre les diferents idees matemàtiques establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models per a donar significat i estructurar l'aprenentatge matemàtic.

Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d'un mateix problema poden produir resultats equivalents. L'alumnat pot utilitzar idees procedents d'un context per a provar o refutar conjectures generades en un altre i, al connectar les idees matemàtiques, pot desenrotllar una major comprensió dels problemes. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar sobre estes, tant les existents entre els blocs de sabers com entre les matemàtiques d'un mateix o diferents nivells, o les de diferents etapes educatives.

El desenrotllament d'esta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconéixer i utilitzar les connexions entre estes en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construïxen sobre altres per a formar un tot integrat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD i CCEC.

6.Descobrir els vincles de les matemàtiques amb altres àrees de coneixement i aprofundir en les seues connexions, interrelacionant conceptes i procediments, per a modelitzar, resoldre problemes i desenrotllar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau de l'activitat matemàtica. L'aprofundiment en els coneixements matemàtics i en la destresa per a utilitzar un ampli conjunt de representacions, així com en l'establiment de connexions entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències socials, conferixen a l'alumnat un gran potencial per a resoldre problemes en situacions diverses.

Estes connexions també haurien d'ampliar-se a les actituds pròpies de l'activitat matemàtica de manera que estes puguen ser transferides a altres matèries i contextos. En esta competència juga un paper rellevant l'aplicació de les ferramentes tecnològiques en el descobriment de noves connexions.
El desenrotllament d'esta competència comporta l'establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics, altres àrees de coneixement i la vida real. Així mateix, implica l'ús de ferramentes tecnològiques i la seua aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses, valorant la contribució de les matemàtiques a la resolució dels grans reptes i objectius ecosocials, tant al llarg de la història com en l'actualitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

7.Representar conceptes, procediments i informació matemàtics seleccionant diferents tecnologies, per a visualitzar idees i estructurar raonaments matemàtics.

Les representacions de conceptes, procediments i informació matemàtica faciliten el raonament i la demostració. Estes s'utilitzen per a visualitzar idees matemàtiques, examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenrotllament d'esta competència comporta l'aprenentatge de noves formes de representació matemàtica i la millora del coneixement sobre el seu ús eficaç, recalcant les formes en què representacions distintes dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a cada tasca.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CE i CCEC.

8.Comunicar les idees matemàtiques, de manera individual i col·lectiva, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats, per a organitzar i consolidar el pensament matemàtic.

En la societat de la informació es fa cada dia més palesa la necessitat d'una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb uns altres oferix la possibilitat d'intercanviar idees i reflexionar sobre estes, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, de manera que la comunicació es convertix en un element indispensable en l'aprenentatge de les matemàtiques.

El desenrotllament d'esta competència comporta expressar públicament fets, idees, conceptes i procediments complexos de manera verbal, analítica i gràfica, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, amb la finalitat de donar significat i permanència als aprenentatges.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CCEC.

9.Utilitzar destreses personals i socials, identificant i gestionant les pròpies emocions, respectant les dels altres i organitzant activament el treball en equips heterogenis, aprenent de l'error com a part del procés d'aprenentatge i afrontant situacions d'incertesa, per a perseverar en la consecució d'objectius en l'aprenentatge de les matemàtiques.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques representa sovint un desafiament que involucra multitud d'emocions que convé gestionar correctament. Les destreses socioafectives dins de l'aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l'alumnat, la regulació emocional i l'interés pel seu estudi.

D'altra banda, treballar els valors de respecte, igualtat o resolució pacífica de conflictes, alhora que se superen reptes matemàtics de manera individual o en equip, permet millorar l'autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat, amb la creació de relacions i entorns de treball saludables. Així mateix, fomenta la ruptura d'estereotips i idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les relacionades amb el gènere o amb l'existència d'una aptitud innata per a les matemàtiques.
El desenrotllament d'esta competència comporta identificar i gestionar les pròpies emocions en el procés d'aprenentatge de les matemàtiques, reconéixer les fonts d'estrés, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantindre una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics. Així mateix, implica mostrar empatia pels altres, establir i mantindre relacions positives, exercir l'escolta activa i la comunicació assertiva en el treball en equip i prendre decisions responsables.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CP, STEM, CPSAA, CC i CE.

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I
Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1 Emprar algunes estratègies i ferramentes, incloent-hi les digitals, en la resolució de problemes de la vida quotidiana i de les ciències socials, i valorar-ne l'eficiència en cada cas.
1.2 Obtindre totes les possibles solucions matemàtiques de problemes de la vida quotidiana i de les ciències socials, i descriure el procediment realitzat.

Competència específica 2
2.1 Comprovar la validesa matemàtica de les possibles solucions d'un problema, utilitzant el raonament i l'argumentació.
2.2 Seleccionar la solució més adequada d'un problema en funció del context (de sostenibilitat, de consum responsable, equitat...), usant el raonament i l'argumentació.

Competència específica 3
3.1 Adquirir nou coneixement matemàtic mitjançant la formulació de conjectures i problemes de forma guiada.
3.2 Emprar ferramentes tecnològiques adequades en la formulació o investigació de conjectures o problemes.

Competència específica 4
4.1 Interpretar, modelitzar i resoldre situacions problematitzades de la vida quotidiana i de les ciències socials, utilitzant el pensament computacional, modificant i creant algorismes.

Competència específica 5
5.1 Manifestar una visió matemàtica integrada, investigant i connectant les diferents idees matemàtiques.
5.2 Resoldre problemes, establint i aplicant connexions entre les diferents idees matemàtiques.

Competència específica 6
6.1 Resoldre problemes en situacions diverses, utilitzant processos matemàtics, establint i aplicant connexions entre el món real, altres àrees de coneixement i les matemàtiques.
6.2 Analitzar l'aportació de les matemàtiques al progrés de la humanitat reflexionant sobre la seua contribució en la proposta de solucions a situacions complexes i als reptes en les ciències socials que es plantegen.

Competència específica 7
7.1 Representar idees matemàtiques, estructurant diferents raonaments matemàtics i seleccionant les tecnologies més adequades.
7.2 Seleccionar i utilitzar diverses formes de representació, valorant-ne la utilitat per a compartir informació.

Competència específica 8
8.1 Mostrar organització al comunicar les idees matemàtiques, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats.
8.2 Reconéixer i emprar el llenguatge matemàtic en diferents contextos, comunicant la informació amb precisió i rigor.

Competència específica 9
9.1 Afrontar les situacions d'incertesa, identificant i gestionant emocions i acceptant i aprenent de l'error com a part del procés d'aprenentatge de les matemàtiques.
9.2 Mostrar una actitud positiva i perseverant, acceptant i aprenent de la crítica raonada al fer front a les diferents situacions d'aprenentatge de les matemàtiques.
9.3 Participar en tasques matemàtiques de manera activa en equips heterogenis, respectant les emocions i experiències dels altres, escoltant el seu raonament, identificant les habilitats socials més propícies i fomentant el benestar grupal i les relacions saludables.

Sabers bàsics
A. Sentit numèric.
1.Comptatge.
− Estratègies i tècniques de recompte sistemàtic (diagrames d'arbre, tècniques de combinatòria...).
2.Quantitat.
− Nombres reals (racionals i irracionals): comparació, ordenació, classificació i contrast de les seues propietats. Representació de conjunts numèrics.
3.Sentit de les operacions.
− Potències, arrels i logaritmes: comprensió i utilització de les seues relacions per a simplificar i resoldre problemes. Operacions.
4.Educació financera.
− Resolució de problemes relacionats amb l'educació financera (quotes, taxes, interessos, préstecs…) amb ferramentes tecnològiques.

B. Sentit de la mesura.
1.Mesurament.
− La probabilitat com a mesura de la incertesa associada a fenòmens aleatoris.
2.Canvi.
− Límits: estimació i càlcul a partir d'una taula, un gràfic o una expressió algebraica.
− Continuïtat de funcions: aplicació de límits en l'estudi de la continuïtat.
− Derivada d'una funció: definició a partir de l'estudi del canvi en contextos de les ciències socials.
C. Sentit algebraic.
1.Patrons.
− Generalització de patrons en situacions senzilles. Anàlisi i interpretació de patrons: terme general, monotonia, predicció de termes i acotació.
2.Model matemàtic.
− Relacions quantitatives essencials en situacions senzilles: estratègies d'identificació i determinació de la classe o classes de funcions que poden modelitzar-les.
− Equacions, inequacions i sistemes: modelització de situacions de les ciències socials i de la vida real.
3.Igualtat i desigualtat.
− Resolució d'equacions, inequacions i sistemes d'equacions i inequacions no lineals en diferents contextos. Resolució de problemes.
4.Relacions i funcions.
− Representació gràfica de funcions utilitzant l'expressió més adequada.
− Propietats de les diferents classes de funcions, incloent la polinòmica, exponencial, racional senzilla, irracional, logarítmica, periòdica i a trossos: comprensió i comparació.
− Àlgebra simbòlica en la representació i explicació de relacions matemàtiques de les ciències socials.
5.Pensament computacional.
− Formulació, resolució i anàlisi de problemes de la vida quotidiana i de les ciències socials utilitzant programes i ferramentes adequats.
− Comparació d'algorismes alternatius per al mateix problema mitjançant el raonament lògic.

D. Sentit estocàstic.
1.Organització i anàlisi de dades.
− Organització de les dades procedents de variables bidimensionals: distribució conjunta i distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadística. Dependència i independència de successos.
− Estudi de la relació entre dos variables mitjançant la regressió lineal i quadràtica: valoració gràfica de la pertinència de l'ajust. Diferència entre correlació i causalitat.
− Coeficients de correlació lineal i de determinació: quantificació de la relació lineal, predicció i valoració de la seua fiabilitat en contextos de les ciències socials.
− Ús de ferramentes tecnològiques adequades. Calculadora, full de càlcul o programari específic en l'anàlisi de dades estadístiques.
2.Incertesa.
− Combinatòria. Estimació de la probabilitat a partir del concepte de freqüència relativa.
− Càlcul de probabilitats en experiments simples: la regla de Laplace en situacions d'equiprobabilitat i en combinació amb diferents tècniques de recompte.

• Taxa de variació mitjana i taxa de variació instantània. 3.Distribucions de probabilitat. − Variables aleatòries discretes i contínues. Paràmetres de la distribució. − Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant ferramentes tecnològiques. − Estimació de probabilitats mitjançant l'aproximació de la binomial per la normal. 4.Inferència. − Disseny d'estudis estadístics relacionats amb les ciències socials utilitzant ferramentes digitals. Tècniques de mostreig senzilles. − Anàlisi de mostres unidimensionals i bidimensionals amb ferramentes tecnològiques amb la finalitat d'emetre juís i prendre decisions: estimació puntual. Organització de dades i taules estadístiques.

E. Sentit socioafectiu.
1.Creences, actituds i emocions.
− Destreses d'autoconsciència encaminades a reconéixer emocions pròpies, afrontant situacions eventuals d'estrés i ansietat en l'aprenentatge de les matemàtiques.
− Tractament de l'error, individual i col·lectiu com a element mobilitzador de sabers previs adquirits i generador d'oportunitats d'aprenentatge a l'aula de matemàtiques.
2.Treball en equip i presa de decisions.
− Reconeixement i acceptació de diversos plantejaments en la resolució de problemes i tasques matemàtiques, transformant els enfocaments dels altres en estratègies pròpies noves i millorades, mostrant empatia i respecte en el procés.
− Tècniques i estratègies de treball en equip per a la resolució de problemes i tasques matemàtiques, en grups heterogenis.
3.Inclusió, respecte i diversitat.
− Destreses per a dur a terme una comunicació efectiva: l'escolta activa, la formulació de preguntes o sol·licitud i prestació d'ajuda quan siga necessari.
− Valoració de la contribució de les matemàtiques i el paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en l'avanç de les ciències socials.

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II
Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1 Emprar diferents estratègies i ferramentes, incloent-hi les digitals, que resolguen problemes de la vida quotidiana i de les ciències socials, seleccionant la més adequada segons la seua eficiència.
1.2 Obtindre totes les possibles solucions matemàtiques de problemes de la vida quotidiana i de les ciències socials, i descriure el procediment realitzat.

Competència específica 2
2.1 Demostrar la validesa matemàtica de les possibles solucions d'un problema, utilitzant el raonament i l'argumentació.
2.2 Seleccionar la solució més adequada d'un problema en funció del context (de sostenibilitat, de consum responsable, equitat...), usant el raonament i l'argumentació.

Competència específica 3
3.1 Adquirir nou coneixement matemàtic mitjançant la formulació, raonament i justificació de conjectures i problemes de manera autònoma.
3.2 Integrar l'ús de ferramentes tecnològiques en la formulació o investigació de conjectures i problemes.

Competència específica 4
4.1 Interpretar, modelitzar i resoldre situacions problematitzades de la vida quotidiana i de les ciències socials, utilitzant el pensament computacional, modificant, creant i generalitzant algorismes.

Competència específica 5
5.1 Manifestar una visió matemàtica integrada, investigant i connectant les diferents idees matemàtiques.

Competència específica 6
6.1 Resoldre problemes en situacions diverses, utilitzant processos matemàtics, reflexionant, establint i aplicant connexions entre el món real, altres àrees de coneixement i les matemàtiques.
6.2 Analitzar l'aportació de les matemàtiques al progrés de la humanitat, valorant-ne la contribució en la proposta de solucions a situacions complexes i als reptes que es plantegen en les ciències socials.

Competència específica 7
7.1 Representar i visualitzar idees matemàtiques, estructurant diferents processos matemàtics i seleccionant les tecnologies més adequades.
7.2 Seleccionar i utilitzar diverses formes de representació, valorant-ne la utilitat per a compartir informació.

Competència específica 8
8.1 Mostrar organització al comunicar les idees matemàtiques, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats.
8.2 Reconéixer i emprar el llenguatge matemàtic en diferents contextos, comunicant la informació amb precisió i rigor.

Competència específica 9
9.1 Afrontar les situacions d'incertesa i prendre decisions avaluant diferents opcions, identificant i gestionant emocions i acceptant i aprenent de l'error com a part del procés d'aprenentatge de les matemàtiques.
9.2 Mostrar perseverança i una motivació positiva, acceptant i aprenent de la crítica raonada quan s'afronten les diferents situacions d'aprenentatge de les matemàtiques.
9.3 Treballar en tasques matemàtiques de manera activa en equips heterogenis, respectant les emocions i experiències dels altres, escoltant el seu raonament, aplicant les habilitats socials més propícies i fomentant el benestar de l'equip i les relacions saludables.

Sabers bàsics
A. Sentit numèric.
1.Sentit de les operacions.
− Addició i producte de matrius: interpretació, comprensió i aplicació adequada de les propietats.
− Estratègies per a operar amb nombres reals, matrius i determinants: càlcul mental o escrit en els casos senzills i amb ferramentes tecnològiques en els casos més complicats.

2.Relacions.
− Conjunts de matrius: estructura, comprensió i propietats.
B. Sentit de la mesura.
1.Mesurament.
− Interpretació de la integral definida com l'àrea sota una corba.
− Tècniques elementals per al càlcul de primitives. Aplicació al càlcul d'àrees.
− La probabilitat com a mesura de la incertesa associada a fenòmens aleatoris: interpretacions subjectives, clàssica i freqüentista.

2.Canvi.
− La derivada com a raó de canvi en resolució de problemes d'optimització en contextos diversos. Propietats. Ús de tècniques de derivació.
− Aplicació dels conceptes de límit, continuïtat i derivada a la representació i a l'estudi de situacions susceptibles de ser modelitzades mitjançant funcions. Ús de ferramentes tecnològiques.
C. Sentit algebraic.

1.Patrons.
− Generalització de patrons en situacions diverses. Anàlisi i interpretació de patrons: terme general, monotonia, predicció de termes i acotació.

2.Model matemàtic.
− Relacions quantitatives en situacions complexes: estratègies d'identificació i determinació de la classe o classes de funcions que poden modelitzar-les.
− Sistemes d'equacions: modelització de situacions en diversos contextos.
− Tècniques i ús de matrius, almenys, per a modelitzar situacions en les quals apareguen sistemes d'equacions lineals o grafs.
− Programació lineal: modelització de problemes reals i resolució mitjançant ferramentes digitals.

3.Igualtat i desigualtat.
− Formes equivalents d'expressions algebraiques en la resolució de sistemes d'equacions i inequacions, mitjançant càlcul mental, algorismes de llapis i paper, i amb ferramentes digitals.
− Resolució de sistemes d'equacions i inequacions en diferents contextos. Mètode de Gauss.

4.Relacions i funcions.
− Representació, anàlisi i interpretació de funcions amb ferramentes digitals i amb mitjans no tecnològics.
− Propietats de les diferents classes de funcions: comprensió i comparació.

5.Pensament computacional.
− Formulació, resolució i anàlisi de problemes de la vida quotidiana i de les ciències socials emprant les ferramentes o els programes més adequats.
− Anàlisi algorítmica de les propietats de les operacions amb matrius i la resolució de sistemes d'equacions lineals.

D. Sentit estocàstic.
1.Incertesa.
− Combinatòria. Càlcul de probabilitats en experiments compostos. Probabilitat condicionada i independència de successos aleatoris i ús en el càlcul de probabilitats. Diagrames d'arbre i taules de contingència: ús com a ferramentes de suport al càlcul de probabilitats.
− Teoremes de la probabilitat total i de Bayes: resolució de problemes i interpretació del teorema de Bayes per a actualitzar la probabilitat a partir de l'observació i l'experimentació i la presa de decisions en condicions d'incertesa.

1. Distribucions de probabilitat.
   − Variables aleatòries discretes i contínues. Paràmetres de la distribució. Distribucions binomial i normal.
   − Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant ferramentes tecnològiques.

2. Inferència.
   − Selecció de mostres representatives. Tècniques de mostreig.
   − Estimació de la mitjana, la proporció i la desviació típica. Aproximació de la distribució de la mitjana i de la proporció mostrals per la normal.
   − Intervals de confiança basats en la distribució normal: construcció, anàlisi i presa de decisions en situacions contextualitzades. Aplicació en la resolució de problemes.
   − Ferramentes digitals en la realització d'estudis estadístics.

E.Sentit socioafectiu.
1.Creences, actituds i emocions.
− Destreses d'autogestió encaminades a reconéixer les emocions pròpies, afrontant eventuals situacions d'estrés i ansietat en l'aprenentatge de les matemàtiques.
− Tractament i anàlisi de l'error, individual i col·lectiu com a element mobilitzador de sabers previs adquirits i generador d'oportunitats d'aprenentatge a l'aula de matemàtiques.
2.Presa de decisions.
− Destreses per a avaluar diferents opcions i prendre decisions en la resolució de problemes.
3.Inclusió, respecte i diversitat.
− Destreses socials i de comunicació efectives per a l'èxit en l'aprenentatge de les matemàtiques.
− Valoració de la contribució de les matemàtiques i el paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història de l'avanç de les ciències socials.

MATEMÀTIQUES GENERALS

El desenrotllament vertiginós del món actual fa necessari que l’alumnat analitze i interprete la realitat per a poder adaptar-se a unes condicions plenes d’incertesa, a més de disposar de les competències necessàries per a aprendre per si mateix. Les matemàtiques exercixen un paper fonamental per a modelitzar, analitzar i comprendre els fenòmens de múltiples camps de coneixement: socials, educatius, científics, econòmics, etc. Les competències matemàtiques comprenen, a més de les idees i elements matemàtics, destreses de resolució de problemes, de raonament matemàtic i de comunicació extrapolables a contextos no matemàtics.

Matemàtiques Generals és una matèria obligatòria de la modalitat general del Batxillerat que contribuïx a la consecució dels objectius generals de l’etapa, prestant una especial atenció al desenrotllament i a l’adquisició de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de Batxillerat que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar l’etapa. En esta modalitat, l’objectiu del coneixement matemàtic ha de ser l’aplicació de les matemàtiques a la interpretació i l’anàlisi de situacions problemàtiques en diversos contextos reals, que faciliten a l’alumnat afrontar els desafiaments del s. XXI com a ciutadans informats i compromesos. Cal ressaltar el caràcter instrumental de les matemàtiques com a ferramenta fonamental per a àrees de coneixement científic, social, tecnològic, humanístic i artístic.

Els eixos fonamentals que articulen les competències específiques de la matèria són, en continuïtat amb el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria, la resolució de problemes i l’anàlisi i la interpretació de la informació. A més, s’aborda el raonament matemàtic, l’establiment de connexions, prestant especial atenció en esta matèria a diversos contextos no matemàtics, a la seua relació amb altres matèries i amb la realitat, i a la comunicació matemàtica. Amb la finalitat d’assegurar que tot l’alumnat puga fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i que també arribe a experimentar la bellesa i la utilitat de les matemàtiques, bandejant idees preconcebudes i estereotips fortament arrelats en la societat, s’ha inclòs una competència específica relacionada amb l’aspecte emocional, social i personal de l’alumnat respecte a l’aprenentatge d’esta matèria.

Les Matemàtiques Generals contribuïxen a desenrotllar la competència STEM a través del raonament i l’argumentació, la modelització i el pensament computacional. A més, afavorixen la busca de la bellesa o l’harmonia, així com la descripció de múltiples manifestacions artístiques com la pintura, l’arquitectura o la música, fet que contribuïx a la competència en consciència i expressió culturals. Estimulen la busca de solucions emprenedores i creatives als problemes, i aporten valor a la competència emprenedora. Contribuïxen a la formació intel·lectual de l’alumnat i a l’anàlisi de situacions socials, la qual cosa permet desenrotllar el sentit crític i la competència ciutadana. L’ús de ferramentes digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital en el desenrotllament de la qual les matemàtiques han jugat un paper fonamental. La comunicació exercix un paper central en el raonament matemàtic, en la mesura que és necessària per a la interpretació d’enunciats i la transmissió de resultats. Finalment, cal destacar el valor formatiu d’esta matèria en la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, ja que dota de ferramentes instrumentals que permeten construir nous coneixements.

A partir de la resolució de problemes, s’han de proporcionar estratègies de raonament i representació matemàtica que siguen aplicables a diversos contextos. Àrees com l’economia, la sociologia, l’equilibri mediambiental, la ciència, la salut o la tecnologia han de servir per a enriquir els contextos dels problemes formulats. Però també estos han de basar-se en contextos d’àrees que aparentment estan més allunyades de les matemàtiques: la lingüística, la geografia o la investigació històrica també han de ser font del seu d’enriquiment. D’altra banda, no s’han d’oblidar els contextos personals i professionals, com ara problemes relacionats amb les finances personals o la interpretació d’informació numèrica complexa en factures o fullets publicitaris. És important que s’exploren i analitzen els vincles d’esta matèria amb altres disciplines amb la finalitat de donar sentit als conceptes i al pensament matemàtic.

Els criteris d’avaluació formulats es destinen a conéixer el grau d’adquisició de les competències específiques, la qual cosa ha de guiar el procés d’ensenyança-aprenentatge, de manera que este s’oriente a posar en acció les competències enfront de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments, perquè l’aprenentatge tinga sentit i siga verdaderament significatiu.

L’adquisició de les competències específiques es podrà avaluar a partir de la mobilització de diversos sabers bàsics, que s’han distribuït en els blocs que s’han definit per al currículum de les àrees i les matèries de matemàtiques en les etapes anteriors, anomenats «sentits», i que proporcionen així coherència al conjunt del currículum: en el sentit numèric s’aferma el maneig i la comprensió del nombre, incloent-hi tècniques de recompte més complexes, alhora que s’aprofundix en la comprensió d’informació numèrica present en diversos contextos socials i científics. En el sentit de la mesura s’aprofundix en l’anàlisi del canvi en diferents contextos, així com en la mesura de la incertesa. En el sentit espacial es presenta la teoria de grafs com una ferramenta amb importants aplicacions en la visualització i la modelització de problemes en diversos contextos. En el sentit algebraic s’arrepleguen situacions i fenòmens que poden modelitzar-se mitjançant equacions i funcions amb el suport de ferramentes tecnològiques. El pensament computacional i la modelització s’han incorporat en este bloc, però no han d’interpretar-se com a exclusius d’este, sinó que han de desenrotllar-se també en la resta dels blocs de sabers. En el sentit estocàstic s’afermen destreses d’anàlisis i interpretació de dades, el maneig de la incertesa i la modelització de fenòmens aleatoris. Finalment, els sabers corresponents al sentit socioafectiu han de tractar-se de manera integrada amb els corresponents als altres sentits, qüestió d’especial interés per a l’alumnat que curse la modalitat general de Batxillerat. Ha de potenciar-se el treball en equip, amb l’acceptació de la diversitat i el foment d’actituds que respecten la inclusió i la no discriminació. Aprendre dels errors i desenrotllar la tolerància a la frustració cobren especial importància en esta etapa educativa. És important destacar que l’orde d’aparició dels sentits i, dins d’estos, dels sabers no suposa cap seqüenciació.
L’adquisició de les competències específiques i el desenrotllament dels sabers bàsics han de tindre en compte les noves maneres de fer i de pensar matemàtiques. El paper que en l’actualitat exercixen les ferramentes tecnològiques i la facilitat d’accedir a dispositius cada vegada més potents estan canviant els procediments en matemàtiques. Processos i operacions que requerien mètodes sofisticats de solució manual, poden abordar-se en l’actualitat de manera senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul, programes de geometria dinàmica i altres ferramentes digitals. Esta possibilitat fa que l’ensenyança puga centrar-se en la consolidació dels conceptes i les actituds bàsiques de la matèria, i en l’aprofundiment en l’ús de les matemàtiques per a interpretar i analitzar situacions, resoldre problemes en diferents contextos i utilitzar instruments senzills de càlcul i mesura, prestant menor atenció als procediments manuals i repetitius. En este sentit, l’aprenentatge ha d’orientar-se preferentment cap a la interpretació i l’anàlisi de fenòmens i l’adquisició del raonament matemàtic, i fugir de pràctiques que comporten aprenentatges memorístics i rutinaris.

Competències específiques

1.Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits aplicant diferents estratègies i formes de raonament, amb l’ajuda de ferramentes tecnològiques, per a obtindre possibles solucions.
La modelització i la resolució de problemes constituïxen un eix fonamental en l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. Estos processos aplicats en contextos diversos i amb la utilització de ferramentes tecnològiques poden motivar l’aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permeten construir conceptes i experimentar les matemàtiques com a ferramenta per a descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana.
El desenrotllament d’esta competència comporta els processos de formulació del problema; la sistematització en la busca de dades o objectes rellevants i les seues relacions; la seua codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic; la creació de models abstractes de situacions reals i l’ús d’estratègies heurístiques de resolució, com l’analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resoldre-ho de manera inversa (anar cap arrere) o la descomposició en problemes més senzills, entre altres.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CE.

2.Verificar la validesa de les possibles solucions d’un problema emprant el raonament i l’argumentació per a contrastar-ne la idoneïtat.

L’anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d’un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l’argumentació. La interpretació de les solucions i conclusions obtingudes, considerant, a més de la validesa matemàtica, diferents perspectives com la sostenibilitat, el consum responsable, l’equitat, la no discriminació o la igualtat de gènere, entre altres, ajuda a prendre decisions raonades i a avaluar les estratègies.
El desenrotllament d’esta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com l’autoavaluació i la coavaluació, l’ús eficaç de ferramentes digitals, la verbalització o la descripció del procés i la selecció entre diferents formes de comprovació de solucions o d’estratègies per a validar les solucions i avaluar-ne l’abast.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

1. Generar preguntes de tipus matemàtic i aplicar sabers i estratègies conegudes per a donar resposta a situacions problemàtiques de la vida quotidiana. La generació de preguntes de contingut matemàtic és un altre component important i significatiu del currículum de Matemàtiques Generals i és considerada una part essencial de l’activitat matemàtica. Generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada, sobre un conjunt de dades o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l’objectiu d’explorar una situació determinada, així com la reformulació d’este durant el procés de resolució.

Quan l’alumnat genera preguntes, millora el raonament i la reflexió al mateix temps que construïx el seu propi coneixement. Això es traduïx en un alt nivell de compromís i curiositat, així com d’un progressiu entusiasme cap al procés d’aprenentatge de les matemàtiques.

El desenrotllament d’esta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per a resoldre problemes en diferents contextos, establir ponts entre situacions concretes i els models matemàtics i enriquir i consolidar els conceptes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD i CE.

4.Utilitzar el pensament computacional de manera eficaç, amb la modificació i la creació d’algoritmes que resolguen problemes mitjançant l’ús de les matemàtiques, per a modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana i de diversos àmbits.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i el plantejament de procediments algorítmics. Amb l’objectiu d’arribar a una solució del problema que puga ser executada per un sistema informàtic, caldrà utilitzar l’abstracció per a identificar els aspectes més rellevants i descompondre el problema en tasques més simples que es puguen codificar en un llenguatge apropiat. Portar el pensament computacional a la vida diària suposa relacionar les necessitats de modelatge i simulació amb les possibilitats del seu tractament informatitzat.

El desenrotllament d’esta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de diversos àmbits, la seua automatització i la codificació en un llenguatge fàcil d’interpretar de manera automàtica.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD i CE.

5.Establir, investigar i utilitzar connexions entre les diferents idees matemàtiques i establir vincles entre conceptes, procediments, arguments i models per a donar significat i estructurar l’aprenentatge matemàtic.

Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d’un mateix problema poden produir resultats equivalents. L’alumnat pot utilitzar idees procedents d’un context per a provar o refutar conjectures generades en un altre i, en connectar les idees matemàtiques, pot desenrotllar una major comprensió dels problemes. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar sobre estes, tant les existents entre els blocs de sabers del mateix curs com de diferents etapes educatives.

El desenrotllament d’esta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconéixer i utilitzar les connexions entre estes en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construïxen sobre altres per a formar un tot integrat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD i CCEC.

6.Descobrir els vincles de les matemàtiques amb altres àrees de coneixement i aprofundir en les seues connexions, interrelacionant conceptes i procediments, per a modelitzar, resoldre problemes i desenrotllar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau de l’activitat matemàtica. L’aprofundiment en els coneixements matemàtics i en la destresa per a utilitzar un ampli conjunt de representacions, així com en l’establiment de connexions entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, conferixen a l’alumnat un gran potencial per a resoldre problemes en situacions diverses.

Estes connexions també haurien d’ampliar-se a les actituds pròpies de l’activitat matemàtica de manera que estes puguen ser transferides a altres matèries i contextos. En esta competència juga un paper rellevant l’aplicació de les ferramentes tecnològiques en el descobriment de noves connexions.

El desenrotllament d’esta competència comporta l’establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics, altres àrees de coneixement i la vida real. Així mateix, implica l’ús de ferramentes tecnològiques, així com la seua aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses, i valora la contribució de les matemàtiques a la resolució dels grans reptes i objectius ecosocials, tant al llarg de la història com en l’actualitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CC, CE i CCEC.

7.Representar conceptes, procediments i informació matemàtics seleccionant diferents tecnologies, per a visualitzar idees i estructurar raonaments matemàtics.

Les representacions de conceptes, procediments i informació matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s’utilitzen per a visualitzar idees matemàtiques, examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenrotllament d’esta competència comporta l’aprenentatge de noves formes de representació matemàtica i la millora del coneixement sobre la seua utilització de manera eficaç, recalcant les formes en què representacions distintes dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a cada tasca.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CE i CCEC.

8.Comunicar les idees matemàtiques, de manera individual i col·lectiva, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats, per a organitzar i consolidar el pensament matemàtic.

En la societat de la informació es fa cada dia més palesa la necessitat d’una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb altres oferix la possibilitat d’intercanviar idees i reflexionar sobre estes, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, de manera que la comunicació es convertix en un element indispensable en l’aprenentatge de les matemàtiques.

El desenrotllament d’esta competència comporta expressar públicament fets, idees, conceptes i procediments complexos de manera oral i escrita, analíticament i gràficament, amb veracitat i precisió, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, amb la finalitat de donar significat i permanència als aprenentatges.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CCEC.

9.Utilitzar destreses personals i socials, identificar i gestionar les pròpies emocions i respectar les dels altres, organitzar activament el treball en equips heterogenis, aprendre de l’error com a part del procés d’aprenentatge i afrontar situacions d’incertesa, per a perseverar en la consecució d’objectius en l’aprenentatge de les matemàtiques.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques representa sovint un desafiament que involucra multitud d’emocions que convé gestionar correctament. Les destreses socioafectives dins de l’aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l’alumnat, la regulació emocional i l’interés pel seu estudi.

D’altra banda, treballar els valors de respecte, igualtat o resolució pacífica de conflictes, alhora que se superen reptes matemàtics de manera individual o en equip, permet millorar l’autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat, amb la creació de relacions i entorns de treball saludables. Així mateix, fomenta la ruptura d’estereotips i idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les relacionades amb el gènere o amb l’existència d’una aptitud innata per a les matemàtiques.
El desenrotllament d’esta competència comporta identificar i gestionar les pròpies emocions en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, reconéixer les fonts d’estrés, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantindre una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics. Així mateix, implica mostrar empatia pels altres, establir i mantindre relacions positives, exercir l’escolta activa i la comunicació assertiva en el treball en equip i prendre decisions responsables.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CP, STEM, CPSAA, CC i CE.

Criteris d’avaluació
Competència específica 1.
1.1 Emprar diferents estratègies i ferramentes, incloses les digitals, que resolguen problemes de la vida quotidiana i d’àmbits diversos, i seleccionar la més adequada en cada cas.
1.2 Obtindre totes les possibles solucions matemàtiques de problemes de la vida quotidiana i d’àmbits diversos, i descriure el procediment realitzat.

Competència específica 2.
2.1 Comprovar la validesa matemàtica de les possibles solucions d’un problema, utilitzant el raonament, l’argumentació i les ferramentes digitals.
2.2 Seleccionar la solució més adequada d’un problema en funció del context (sostenibilitat, consum responsable, equitat...), usant el raonament i l’argumentació.

Competència específica 3.
3.1 Adquirir coneixement matemàtic nou mitjançant la formulació de preguntes de naturalesa matemàtica de manera autònoma.
3.2 Emprar ferramentes tecnològiques adequades en la formulació o investigació de preguntes o problemes.

Competència específica 4.
4.1 Interpretar, modelitzar i resoldre situacions problematitzades d’àmbits diversos, utilitzant el pensament computacional, modificant o creant algorismes.

Competència específica 5.
5.1 Manifestar una visió matemàtica integrada, investigant i connectant les diferents idees matemàtiques.
5.2 Resoldre problemes, establint i aplicant connexions entre les diferents idees matemàtiques.

Competència específica 6.
6.1 Resoldre problemes en situacions diverses, utilitzant processos matemàtics, establint i aplicant connexions entre el món real, altres àrees de coneixement i les matemàtiques.
6.2 Analitzar l’aportació de les matemàtiques al progrés de la humanitat, i reflexionar sobre la seua contribució en la proposta de solucions a situacions complexes i als reptes científics i tecnològics que es plantegen en la societat.

Competència específica 7.
7.1 Representar idees matemàtiques, estructurant diferents raonaments matemàtics i seleccionant les tecnologies més adequades.
7.2 Seleccionar i utilitzar diverses formes de representació, valorant-ne la utilitat per a compartir informació.

Competència específica 8.
8.1 Mostrar organització al comunicar les idees matemàtiques, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats.
8.2 Reconéixer i emprar el llenguatge matemàtic en diferents contextos, comunicant la informació amb precisió i rigor.

Competència específica 9.
9.1 Afrontar les situacions d’incertesa i prendre decisions avaluant diferents opcions, identificant i gestionant emocions i acceptant i aprenent de l’error com a part del procés d’aprenentatge de les matemàtiques.
9.2 Mostrar una actitud positiva i perseverant, i acceptar i aprendre de la crítica raonada al fer front a les diferents situacions d’aprenentatge de les matemàtiques.
9.3 Participar en tasques matemàtiques de manera activa en equips heterogenis, respectant les emocions i experiències de les altres persones, escoltant el seu raonament, identificant les habilitats socials més propícies i fomentant el benestar de l’equip i les relacions saludables.

Sabers bàsics
A. Sentit numèric.
1.Comptatge.
− Combinatòria elemental. Regles i estratègies per a determinar el cardinal de conjunts finits en problemes de la vida quotidiana: ús dels principis de comparació, addició, multiplicació i divisió, de les caselles i d’inclusió-exclusió.

2.Sentit de les operacions.
− Interpretació de la informació numèrica en documents de la vida quotidiana: taules, diagrames, documents financers, factures, nòmines, notícies, etc.
− Ferramentes tecnològiques i digitals en la resolució de problemes numèrics.

3.Relacions.
− Raons, proporcions, percentatges i taxes: comprensió, relació i aplicació en problemes en contextos diversos.

4.Educació financera.
− Raonament proporcional en la resolució de problemes financers: mitjans de pagament amb cobrament d’interessos, quotes, comissions, canvis de divises, etc. Interés simple i compost.

B. Sentit de la mesura.
1.Mesurament.
− La probabilitat com a mesura de la incertesa associada a fenòmens aleatoris.
2.Canvi.
− Estudi de la variació absoluta i de la variació mitjana.
− Concepte de derivada: definició a partir de l’estudi del canvi en diferents contextos. Anàlisi i interpretació amb mitjans tecnològics.
– Regles de derivació i càlcul de derivades de funcions simples.
C.Sentit espacial.

1.Formes geomètriques
– Construcció d’elements de geometria plana utilitzant ferramentes digitals i programes de geometria dinàmica.
– Punts, vectors i moviments en el pla amb programes de geometria dinàmica.
– Equacions de la recta i posicions relatives en el pla utilitzant programes de geometria dinàmica.
2.Visualització, raonament i modelització geomètrica.
− Grafs: representació de situacions de la vida quotidiana mitjançant diferents tipus de grafs (dirigits, plans, ponderats, arbres, etc.). Fórmula d’Euler.
− Grafs eulerians i hamiltonians: resolució de problemes de camins i circuits. Coloració de grafs.
− Resolució del problema del camí mínim en diferents contextos.
− Aplicacions geomètriques en problemes de modelització i en contextos reals.

D. Sentit algebraic i pensament computacional.
1.Patrons.
− Generalització de patrons en situacions senzilles.

2.Model matemàtic.
− Funcions lineals, quadràtiques, racionals senzilles, exponencials, logarítmiques, a trossos i periòdiques: modelització de situacions del món real amb ferramentes digitals.
− Programació lineal: modelització de problemes reals i resolució mitjançant ferramentes digitals i no tecnològiques.

3.Igualtat i desigualtat.
− Resolució de sistemes d’equacions i inequacions en diferents contextos mitjançant ferramentes digitals.

4.Relacions i funcions.
− Propietats de les classes de funcions, incloent-hi lineals, quadràtiques, racionals senzilles, exponencials i logarítmiques.

5.Pensament computacional.
− Formulació, resolució, anàlisi, representació i interpretació de relacions i problemes de la vida quotidiana i de diferents àmbits utilitzant algoritmes, programes i ferramentes tecnològiques adequats.

E.Sentit estocàstic.
1.Organització i anàlisi de dades.
− Interpretació i anàlisi d’informació estadística en diversos contextos.
− Organització de les dades procedents de variables bidimensionals: distribució conjunta, distribucions marginals i condicionades. Interpretació i comparació de dades en taules de freqüència, taules de contingència i gràfica, amb ferramentes digitals i no tecnològiques. Anàlisi de la dependència estadística.
− Estudi de la relació entre dos variables mitjançant la regressió lineal i quadràtica: valoració gràfica de la pertinència de l’ajust. Diferència entre correlació i causalitat.
− Coeficients de correlació lineal i de determinació: quantificació de la relació lineal, predicció i valoració de la seua fiabilitat en contextos científics, econòmics, socials, etc.
– Calculadora, full de càlcul o programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques.

2.Incertesa.
− Estimació de la probabilitat a partir del concepte de freqüència relativa. Successos.
− Càlcul de probabilitats en experiments simples i compostos en problemes de la vida quotidiana. Probabilitat condicionada i independència de successos aleatoris. Diagrames d’arbre i taules de contingència: Teoremes de la probabilitat total i Bayes. Regla de Laplace.

3.Distribucions de probabilitat.

− Distribucions de probabilitat uniforme (discreta i contínua), binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant ferramentes tecnològiques: aplicació a la resolució de problemes.
4.Inferència.

− Selecció de mostres representatives. Tècniques senzilles de mostreig. Discussió de la validesa d’una estimació en funció de la representativitat de la mostra.
− Disseny d’estudis estadístics relacionats amb diversos contextos utilitzant ferramentes digitals. Representativitat d’una mostra.
F. Sentit socioafectiu.

1.Creences, actituds i emocions.
− Destreses d’autoconsciència encaminades a reconéixer emocions pròpies, afrontant situacions eventuals d’estrés i ansietat en l’aprenentatge de les matemàtiques.
− Tractament de l’error, individual i col·lectiu com a element mobilitzador de sabers previs adquirits i generador d’oportunitats d’aprenentatge a l’aula de matemàtiques.

2.Treball en equip i presa de decisions.
− Destreses bàsiques per a avaluar opcions i prendre decisions en la resolució de problemes i tasques matemàtiques.
− Tècniques i estratègies de treball en equip per a la resolució de problemes i tasques matemàtiques, en grups heterogenis.

3.Inclusió, respecte i diversitat.
− Destreses per a dur a terme una comunicació efectiva: l’escolta activa, la formulació de preguntes o sol·licitud i prestació d’ajuda quan siga necessari.
− Valoració de la contribució de les matemàtiques i el paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en l’avanç de la humanitat.

MOVIMENTS CULTURALS I ARTÍSTICS

La cultura forma un teixit complex que s'articula, ordena i reestructura permanentment. Com a conjunt de trets distintius d'una societat, requerix un procés d'aprenentatge col·lectiu, que inclou creences, sistemes de valors, tradicions, costums, arts, ciència i modes de pensament. Una sòlida comprensió de la pròpia cultura afavorirà que l'alumnat desenrotlle el sentit de la identitat cultural i que construïsca un vincle social basat en referències comunes. D'altra banda, l'art és el conjunt de creacions humanes, emmarcades i integrades dins de la cultura, mitjançant les quals es manifesta una visió personal sobre el que és real o el que és imaginat. També és una construcció històrica i social a la qual s'atribuïxen valors transcendentals de la civilització. La matèria Moviments Culturals i Artístics, de 2n de Batxillerat, contribuïx al coneixement de la pròpia cultura, i, a més, a una formació integral de l'alumnat en valors ciutadans, en el respecte a la diversitat de les expressions artístiques i en la promoció del diàleg entre cultures.

El món actual es caracteritza per unes fronteres cada vegada més desdibuixades, cosa que comporta que en un mateix lloc cohabiten diferents maneres de veure, de sentir, de ser i de pensar; de manera que es generen el que es coneix com a «identitats deslocalitzades», amb la pluralització de les cultures en un mateix espai i moment. Com a resultat d'este món global i divers, hi ha una quantitat extraordinària d'informació per a processar, interpretar i assimilar, cosa que dona lloc a una dinàmica de transformació contínua en la qual la interpretació i la representació del món evolucionen de manera constant. En el nostre temps, l'art i la cultura oferixen una sorprenent diversitat de manifestacions i experiències en les quals convergixen una pluralitat de mirades, pensaments i inquietuds que requerixen noves formes de producció i recepció. La disparitat d'estes manifestacions és una poderosa ferramenta per a pensar el món contemporani, ja que la creació i la producció artística estan en diàleg i evolució permanents amb els canvis culturals i socials.

Estes particularitats, pròpies de la societat del segle XXI, requerixen la formació de persones sensibles al món que les envolta, amb una disponibilitat contínua per a la recepció activa, el coneixement i la indagació. Així, resulta necessària una alfabetització cultural, artística i estètica basada en el reconeixement dels diferents codis, recursos, tècniques i discursos de les diferents manifestacions culturals i artístiques de l'entorn. Per a això, esta matèria facilita a l'alumnat l'establiment de nous vincles amb la realitat, que l'aproximen a una apreciació empàtica i afectiva de les arts mitjançant una trobada sensible i raonada amb diferents produccions i manifestacions. Totes estes pertanyen al patrimoni cultural i artístic de la humanitat, dins del qual s'ha de prestar especial atenció a les manifestacions contemporànies, per a evidenciar tant les condicions de creació, el seu procés i el seu context, com la seua implicació amb la innovació, la llibertat d'expressió i el compromís social.

Tenint en compte tots estos aspectes, s'han establit cinc competències específiques que emanen de les competències clau i els objectius establits per a l'etapa de Batxillerat. Estes competències estan dissenyades de manera que diverses d'estes puguen treballar-se de manera globalitzada; per este motiu, l'orde en el qual es presenten no és vinculant ni pressuposa cap classe de jerarquia entre estes.

Els criteris d'avaluació, que es desprenen directament d'estes competències específiques, estan dissenyats per a comprovar-ne el grau de consecució per part de l'alumnat.

El primer bloc de sabers bàsics, «Aspectes generals», recull els aspectes disciplinaris comuns de la matèria que caldrà mobilitzar per a la consecució de les competències específiques. S'inclouen elements que permeten contextualitzar els moviments artisticoculturals contemporanis més rellevants, conéixer els fonaments dels diferents llenguatges i formes d'expressió artística i les seues implicacions socioculturals, així com el paper de l'art com a motor de canvi social i el seu compromís en relació amb els principals desafiaments del segle XXI, amb especial menció a la lluita contra els estereotips i a les necessàries perspectives de gènere i intercultural.

Cada manifestació cultural i artística forma part d'un conjunt i s'inscriu en una evolució, de manera que es pot determinar una continuïtat en la creació dins de diversos dominis al llarg del temps, i, alhora, una interrelació clara entre tots els àmbits creatius. L'herència artística és present en tots i cada un d'estos, de manera que la novetat mai trenca totalment amb el que la precedix. Hi ha uns temes constants en esta successió que caracteritza la cultura i l'art, i que es poden seguir al llarg de la història amb diferents reinterpretacions. Els dos blocs de sabers bàsics que seguixen s'han plantejat al voltant de dos grans temes molt presents en les manifestacions culturals i artístiques de la societat contemporània: «Naturalesa, art i cultura», i «L'art dins de l'art». Per part seua, «L'art en els espais urbans» recull tant les manifestacions artístiques que es produïxen en els entorns urbans com els diferents tipus d'espais i formats en els quals es manifesten. Esta organització permet enllaçar produccions culturals i artístiques des de mitjan segle XX –i en algun cas, des del principi d'este segle– fins a l'actualitat. El quint bloc, «Llenguatges artístics contemporanis», abraça altres llenguatges, incloent-hi els audiovisuals i multimèdia, presents actualment en les produccions culturals i artístiques, així com les possibilitats expressives de les tecnologies contemporànies.

Per al desenrotllament d'esta matèria, s'han de dissenyar situacions d'aprenentatge que permeten explorar, de manera progressivament complexa, una àmplia varietat de manifestacions culturals i artístiques mitjançant la mobilització globalitzada dels corresponents sabers (coneixements, destreses i actituds). Se seleccionaran per a això produccions i manifestacions culturals i artístiques contemporànies, de l'estudi de les quals es puguen inferir els llenguatges, característiques o referències comunes, així com les relacions que establix amb el seu context de producció i recepció. Igualment, al llarg del curs es poden triar moments coincidents amb el desenrotllament de fires d'art contemporani, festivals de cinema, música o dansa, exposicions i altres esdeveniments internacionals, nacionals o locals, per a introduir l'anàlisi de les manifestacions artístiques presents en estos i acostar els continguts de la matèria al moment i l'entorn de l'alumnat. Estes situacions d'aprenentatge proporcionaran a l'alumnat una perspectiva real de les aplicacions formatives i professionals de l'art i la cultura en les seues múltiples facetes, així com una oportunitat d'enriquiment del seu patrimoni cultural personal.

Finalment, la matèria de Moviments Culturals i Artístics oferix a l'alumnat l'oportunitat de familiaritzar-se amb nombroses referències culturals, de manera que li facilita l'accés al món de les arts, descobrint-li les seues particularitats, i contribuïx a la seua formació com a ciutadà o ciutadana i com a públic cultural. Quan s'establixen relacions pròximes, que eviten els prejuís i es basen en el coneixement informat, s'aconseguix una aprehensió global i interdisciplinària de la cultura que incidirà, així mateix, en el desenrotllament de la capacitat de gaudi estètic. Esta possibilitat acosta modes de vida diferents a través de l'expressió artística, cosa que afavorix també la reflexió sobre la necessitat de respectar la diversitat i adoptar postures vitals que fomenten la convivència.

Competències específiques.

1.Analitzar produccions de diferents moviments culturals i artístics des de les avantguardes fins a l'actualitat, reflexionant de manera oberta i crítica sobre el seu context històric i els seus aspectes singulars i comuns, per a comprendre el valor de l'art com a representació de l'esperit d'una època.

Cada manifestació cultural i artística és portadora d'una gran quantitat d'informació simbòlica sobre la manera de sentir, d'interrogar-se, d'entendre i d'interactuar amb el món de cada artista i, en conseqüència, de la societat a la qual pertany. Tota producció artística respon en part a l'univers de la persona que la crea, i en part a les particularitats de l'època en la qual s'elabora. El coneixement i la comprensió de les característiques i singularitats dels diferents mitjans d'expressió i les seues produccions, així com dels diferents moviments culturals, ajuden l'alumnat a identificar les relacions entre la persona creadora, l'obra i l'entorn històric i cultural. D'igual manera, pot descobrir la varietat de funcions que tota activitat cultural té i ha tingut, tant en l'àmbit individual, complint les necessitats personals d'autoexpressió, autoconeixement i desenrotllament de la capacitat creadora, com en l'àmbit social, facilitant la comunicació i l'estructuració de la societat. Entre els exemples analitzats, s'han d'incorporar la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, amb èmfasi en l'estudi de produccions realitzades per dones i per persones de grups ètnics i poblacionals que patixen la discriminació racial, així com de la seua representació en l'art i la cultura.

Així mateix, a través d'una reflexió oberta i sense prejuís, per mitjà de produccions orals, escrites i multimodals, l'alumnat pot valorar la importància que els factors estètics i culturals tenen en la societat, i descobrir així la cultura i l'art com a generadors de pensament i coneixement, així com suscitadores de noves possibilitats i respostes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CC i CCEC.

2.Explicar el valor social del patrimoni, reflexionant sobre el compromís de l'art amb la seua època i sobre la importància de la llibertat d'expressió en produccions culturals i artístiques, per a construir una mirada sobre l'art que reconega, valore i respecte la diversitat cultural.

En el moment de trobada amb una manifestació cultural i artística, l'alumnat ha d'implicar-se tant en la recepció activa del resultat final com en la investigació sobre el context, les condicions i el procés de la seua creació, per a elaborar produccions orals, escrites i multimodals i utilitzant les ferramentes analògiques i digitals pertinents. Així, pot considerar les múltiples opcions que hi ha a l'hora de materialitzar una idea, valorant la importància de la lliure expressió en la cultura i l'art, empatitzant amb les persones creadores en la busca d'alternatives distintes de les habituals, i entenent les possibles dificultats trobades durant el desenrotllament de la seua producció. Un altre interessant camp de reflexió gira entorn de la llibertat de creació i els seus possibles límits, assumpte que enllaça directament amb l'exercici de la censura directa o indirecta sobre les produccions artístiques. Una sòlida comprensió de diferents manifestacions culturals i artístiques provoca un diàleg sensible amb l'art i la cultura, així com un intercanvi d'idees i emocions, durant el qual, l'alumnat reconeix la diferència i la diversitat com a fonts de riquesa a tots els nivells, la qual cosa li permet explicar el valor social del patrimoni i fer seua la seua defensa. En este sentit, no pot faltar una reflexió que incorpore la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural i interètnica en l'elaboració compartida del cànon artístic.

D'altra banda, pel fet de ser conscient de les múltiples i diferents fonts de les manifestacions culturals i artístiques, l'alumnat pot reconéixer la diversitat cultural com una riquesa de la humanitat, i la cultura contemporània com un patrimoni del present i del futur, entenent la importància de gaudir-ne, promocionar-la i conservar-la.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CC i CCEC.

3.Explorar i valorar els llenguatges i els codis de diferents manifestacions culturals i artístiques des de les avantguardes fins a l'actualitat, identificant i comprenent-ne les característiques, referents i intencionalitats, per a potenciar les possibilitats de gaudi estètic.

En el desenrotllament i la producció de manifestacions culturals i artístiques s'empren molt diferents i variades tècniques; en cada ocasió, en funció del tipus de creació duta a terme, s'utilitzen un llenguatge i uns codis determinats, les característiques i les intencionalitats dels quals ha d'identificar i comprendre l'alumnat. A més, ha d'expressar de manera oberta, respectuosa i articulada les idees i sentiments que li provoquen les manifestacions, explorant-les activament per mitjà de produccions orals, escrites o multimodals. D'esta manera, es forma l'alumnat per a una recepció cultural completa, el qual progressa tant en la sensibilització respecte de les especificitats essencials de qualsevol producció artística com en la seua interpretació, la seua valoració crítica, l'exposició de les seues idees sobre esta, i finalment, en la possibilitat de gaudir-ne.

Alhora, al llarg d'esta exploració, l'alumnat descobrix com sorgixen les idees o les necessitats d'expressió cultural i artística, com es desenrotllen i com són represes en diferents èpoques o cultures per a ser reformulades segons cada context. D'esta manera, pot entendre com les creacions de cada societat evolucionen modificant formes i manifestacions ja existents i gràcies a les connexions entre diferents tipus de llenguatges, identificant els referents comuns dels quals s'alimenten les creacions culturals i artístiques i analitzant les diferents maneres en les quals són utilitzats.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

4.Analitzar l'evolució de l'art i la cultura en la història recent, identificant els diferents àmbits en els quals es produïxen i manifesten, així com el valor de la innovació i el paper de les tecnologies, per a desenrotllar un criteri informat i crític davant del fet artístic que afavorisca la identificació d'oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional.

La investigació sobre l'evolució de les diferents manifestacions culturals i artístiques facilita que l'alumnat les entenga com a creacions que es nodrixen d'altres creacions, no com a produccions independents, i que establisca connexions entre estes, observant la complexitat de les seues interaccions quan es contempla com es creuen els seus camins. No es tracta de jugar a les diferències o similituds, sinó d'aportar arguments que expliquen el que s'ha compartit, les causes i efectes, les decisions estètiques i les connexions filosòfiques, expressives o socials. Una postura reflexiva sobre la interrelació de diferents manifestacions artístiques estimula l'alumnat a desenrotllar la intuïció, fer inferències, explorar, preguntar i qüestionar. Si a més es promou que els alumnes i les alumnes compartisquen opinions i visions personals, es facilita que s'integren diferents perspectives en les conclusions, alhora que es fomenten el diàleg i el debat com a part de l'aprenentatge.
Analitzant l'evolució de l'art i la cultura en la història recent, l'alumnat pot observar com les persones creadores no cessen de buscar noves formes d'expressió, i reivindicar la superació de les tècniques i dels límits tradicionals, així com la necessitat d'avançar amb l'ús de les tecnologies. Igualment, l'alumnat pot apreciar que les diferències de la cultura i l'art contemporanis amb els del passat no sols s'emmarquen en els problemes tècnics i estètics, sinó també pel que fa al seu paper en la societat i a la manera en què les persones creadores es vinculen amb este en cada època. Tot això li proporciona ferramentes per a interpretar els múltiples universos visuals i expressius que es manifesten en el seu entorn.

La cultura i l'art estan vinculats tant a les necessitats de comunicació i expressió de les persones creadores com a les necessitats col·lectives de cada societat. D'altra banda, la interacció amb la cultura és un procés complex i individualitzat, ja que hi intervenen, de manera ineludible, les experiències i la sensibilitat pròpies de cada persona. Així, quan es posa en contacte l'alumnat amb diferents manifestacions culturals i artístiques a través de l'anàlisi dels aspectes indicats més amunt, es facilita la integració d'esta herència en el seu propi patrimoni, i es desenrotlla, a més, un criteri informat i crític davant del fet artístic.

Tot això pot aportar-li també un coneixement més precís sobre l'interés creixent que es mostra, des de sectors laborals molt diferents, pels perfils de persones creatives, capaces de generar respostes originals que milloren els processos i resultats.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

5.Explicar la pràctica cultural i artística com un mitjà d'expressió i comunicació individual i col·lectiu d'idees, opinions i sentiments, a partir d'una anàlisi crítica de diverses manifestacions culturals i artístiques que incloga també una reflexió sobre el seu impacte ambiental, econòmic i social, per a aprofundir en el coneixement de la societat contemporània i promoure el compromís personal amb la sostenibilitat.

Tota manifestació cultural i artística constituïx un testimoniatge sobre la condició humana. És una resposta a una inquietud d'orde existencial i, alhora, genera altres interrogants. És també una manera de prendre consciència de si mateix i dels altres. Acostar a l'alumnat la pràctica dels i les artistes activa la implicació en el procés del pensament creador, i igualment, alimenta la concepció de l'art i la cultura com a revelació i descobriment d'una nova manera de contemplar la realitat.

Més enllà d'un procés d'anàlisi formal i funcional amb el qual poder indagar sobre els significats i peculiaritats de cada obra, se sol·licita a l'alumnat la busca de nous vincles emocionals. Mitjançant l'exploració activa de diferents manifestacions culturals i artístiques pot redescobrir aquelles que ja estan integrades en el seu imaginari, i igualment, identificar-ne altres de noves que desperten el seu interés, que li susciten sentiments i emocions, i que, en conseqüència, comencen a formar part del seu creixement personal, i comprendre d'esta manera que l'art, la cultura i la vida estan íntimament lligats. Igualment, quan s'exposa l'alumnat a la multiplicitat d'idees, opinions i sentiments que la cultura i l'art poden expressar i comunicar, es promou la construcció d'una personalitat oberta i respectuosa amb la diversitat cultural i artística.

Tot això ha d'aportar també a l'alumnat un coneixement més precís de les repercussions socials i econòmiques de la cultura i l'art, així com de la seua rellevància en la consecució dels objectius de desenrotllament sostenible. I li atorga la possibilitat de realitzar una anàlisi crítica de l'art i la cultura que tinga en consideració diversos vessants del fenomen. Formar-lo en tots estos aspectes afavorix que s'implique no sols com a espectador sinó també com a participant actiu; així es promou el seu compromís personal i social.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CPSAA, CC i CCEC.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1.
1.1 Identificar els aspectes singulars de diverses manifestacions culturals i artístiques des de les avantguardes fins a l'actualitat, relacionant-los amb el sentit d'estes obres, amb els contextos en els quals han sigut produïdes i amb la tradició artística, de manera oberta, crítica i respectuosa.
1.2 Establir relacions entre manifestacions culturals de diferents camps creatius dels principals moviments culturals i artístics contemporanis, identificant elements comuns que configuren l'esperit de la seua època.
1.3 Investigar sobre el paper dels moviments culturals i artístics com a motors de canvi i evolució de la societat, recorrent a fonts fiables.

Competència específica 2.
2.1 Explicar la importància de la promoció, conservació i posada en relleu del patrimoni artístic i cultural.
2.2 Explicar la repercussió i el compromís social de l'art, analitzant exemples que mostren la implicació de les persones creadores i els efectes generats en la societat.
2.3 Analitzar la importància de la diversitat cultural i de la lliure expressió en l'art a partir de l'estudi de manifestacions culturals i artístiques diverses, incloent-hi les realitzades per dones o les procedents d'àmbits diferents de la cultura occidental.
2.4 Desenrotllar projectes d'investigació individuals o col·lectius que mostren una implicació i una resposta personals entorn de la lliure expressió artística i els seus possibles límits, partint de l'anàlisi de casos concrets.

Competència específica 3.
3.1 Identificar i explicar les característiques de diverses produccions culturals i artístiques a partir de l'anàlisi dels seus llenguatges i codis propis.
3.2 Investigar i analitzar la presència de referents comuns en diferents manifestacions culturals i artístiques, comparant-ne els temes, llenguatges o intencionalitats.
3.3 Debatre sobre diferents propostes culturals i artístiques, intercanviant les opinions i els sentiments experimentats, i incorporant juís de valor vinculats a l'apreciació estètica de les obres de manera argumentada, constructiva i respectuosa.

Competència específica 4.
4.1 Argumentar la influència i aportacions que els nous llenguatges i tecnologies han incorporat en la cultura i l'art recents, a partir de l'anàlisi crítica de diferents produccions, i valorar l'actitud innovadora de les persones creadores.
4.2 Explorar, explicar i valorar la repercussió social i econòmica de diferents manifestacions culturals i artístiques, reflexionant sobre les oportunitats personals i professionals que oferixen.
4.3 Identificar una varietat d'àmbits i espais en els quals es desenrotlla la pràctica cultural i artística en l'actualitat i analitzar de quina manera condicionen les manifestacions que acullen.

Competència específica 5.
5.1 Explorar diferents manifestacions culturals i artístiques actuals amb interés, curiositat i respecte, identificant el seu valor expressiu i comunicatiu tant de la individualitat de les persones creadores com de la societat en la qual es produïxen.
5.2 Explicar algunes de les repercussions mediambientals, socials i econòmiques de la cultura i l'art sobre la societat actual, explorant alternatives que afavorisquen la consecució dels objectius de desenrotllament sostenible.

Sabers bàsics.
A. Aspectes generals.
− L'evolució del concepte d'art. Relació amb els conceptes de cultura i patrimoni.
− Les diferents manifestacions de l'expressió artística.
− Elements essencials dels diferents llenguatges artístics.
− Els grans moviments artisticoculturals contemporanis. Aspectes fonamentals.
− L'expressió artística en el seu context social i històric.
− Funció social de l'art i la cultura. El seu impacte socioeconòmic.
− La llibertat d'expressió. La censura en l'art.
− Estereotips culturals i artístics. La perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural en l'art. El respecte a la diversitat.
− L'art com a ferramenta d'expressió individual i col·lectiva.
− Estratègies d'investigació, anàlisi, interpretació i valoració crítica de productes culturals i artístics.
− Difusió artística en els mitjans de comunicació, xarxes socials i plataformes digitals.

B. Naturalesa, art i cultura.
− Del plein air a la fotografia de naturalesa.
− Art, consciència ecològica i sostenibilitat.
− Art pobre (art povera).
− Art ambiental i art natura o land art.

C. L'art dins de l'art.
− Art primitiu, oriental, precolombí i africà. El seu paper com a inspiració per a les avantguardes.
− La pervivència del component clàssic en l'art i la cultura contemporània.
− Cultura popular i art pop. L'art pop a Espanya.
− Relacions interdisciplinàries: literatura, cinema, música, fotografia, arts plàstiques, còmic, publicitat, arts escèniques, disseny i moda.

D. L'art en els espais urbans.
− Arquitectura i societat.
− L'arquitectura en l'art contemporani.
− Intervencions artístiques en projectes d'urbanisme.
− Art mural i trompe-l'oeil. Art urbà.
− Els espais de l'art: museus, salons, fires, festivals, exhibicions, galeries, tallers, exposicions universals, teatres, cinemes, auditoris, espais no convencionals, etc.

E. Llenguatges artístics contemporanis.
− Explorant el cos humà: happening i performance, art acció i art corporal (body art).
− Disseny industrial i arts decoratives.
− Mitjans electrònics, informàtics i digitals en l'art. Videoart.
− Instal·lacions. De l'art ambient a l'art immersiu i interactiu.
− Narratives serials en l'audiovisual del segle XXI.
− Narrativa multivers i videojocs.

PROJECTES ARTÍSTICS

La matèria de Projectes Artístics combina una concepció de l’art centrada en l’expressió personal, que és la que es treballa en l’etapa educativa anterior, amb una altra en la qual resulta fonamental la concreció dels objectius i les finalitats que es plantegen en l’execució d’un projecte artístic, incidint, especialment, en la planificació i gestió d’este, així com en l’efecte que este puga tindre en l’entorn físic més pròxim o en altres parcel·les de la realitat accessibles a través d’internet o de les xarxes socials. Es posa, així, l’èmfasi tant en el procés com en el resultat.

En parlar de projectes, es fa ací referència a una àmplia gamma de possibilitats, que van des dels microprojectes que interactuen entre si a un gran projecte que es realitze durant tot el curs, passant per fórmules mixtes que s’adapten millor a les necessitats i particularitats de cada grup i de cada centre educatiu. En tots els casos, s’ha d’entendre el projecte com un entorn interdisciplinari que afavorix la posada en pràctica de les competències i l’activació dels sabers bàsics d’esta i altres matèries que conformen l’etapa.

La matèria inclou cinc competències específiques que emanen de les competències clau i els objectius establits per al Batxillerat, i impliquen acompliments íntimament relacionats entre si, per la qual cosa han de ser abordats de manera globalitzada. Estes competències específiques permeten a l’alumnat desenrotllar un criteri de selecció de propostes de projectes artístics, realitzables i concordes amb la intenció expressiva o funcional i amb el marc de recepció previst. Li permeten, a més, planificar adequadament les fases i el procés de treball per a aconseguir un resultat ajustat als terminis, a les característiques de l’espai i, si és el cas, al pressupost previst. Possibiliten també la realització efectiva dels projectes amb vista a expressar la intenció amb la qual van ser creats i a provocar un determinat efecte en l’entorn. Així mateix, afavorixen la posada en comú de les diferents fases del procés per a avaluar la marxa del projecte, incorporar aportacions de millora i optimitzar la seua repercussió. Finalment, faciliten el correcte tractament de la documentació que ha de deixar constància del projecte, del seu resultat i de la seua recepció.

Els criteris d’avaluació s’han formulat tenint en compte els coneixements, les destreses i les actituds que es pretén que active l’alumnat, amb la finalitat de determinar el nivell d’adquisició de les competències específiques amb les quals es relacionen.

Atés que en esta matèria es convida l’alumnat a assumir la doble funció d’artista i gestor cultural, els sabers bàsics s’organitzen en dos blocs denominats «Desenrotllament de la creativitat» i «Gestió de projectes artístics». En el primer bloc, s’arrepleguen les tècniques i les estratègies que permetran superar el bloqueig creatiu i fomentar la creativitat, entesa com una destresa personal i una ferramenta per a l’expressió artística. En el segon, s’inclouen sabers relacionats amb la metodologia projectual; la sostenibilitat i l’impacte dels projectes artístics; l’emprenedoria cultural i altres oportunitats de desenrotllament lligades a este àmbit; així com les estratègies, les tècniques i els suports de documentació, registre i arxivament.

S’espera que les situacions d’aprenentatge promoguen, a través d’exemples de bones pràctiques, la transformació del centre educatiu en un viver d’iniciatives artístiques obertes a l’entorn social, físic o virtual, més pròxim. En este context, els projectes podran fer-se eco de les inquietuds que afecten este entorn en cada moment, defendre, per exemple, la llibertat d’expressió, fomentar la participació democràtica o la igualtat efectiva entre dones i hòmens, o donar visibilitat i veu als grups socials més desfavorits.

Competències específiques

1.Generar i perfeccionar idees de projecte, consultar diferents fonts, experimentar amb tècniques i estratègies creatives, elaborar esbossos i maquetes, i valorar críticament la rellevància artística, la viabilitat i la sostenibilitat d’eixes idees, per a desenrotllar la creativitat i aprendre a seleccionar una proposta concreta, realitzable i d’acord amb la intenció expressiva o funcional, i amb les característiques del marc de recepció previst.

El desenrotllament de la creativitat és un exercici fonamental d’esta matèria. L’alumnat ha de descobrir, d’una manera pràctica, que la creativitat és una ferramenta per a l’expressió artística i també una destresa personal aplicable en els distints àmbits de la vida. En este sentit, contràriament al que es desprén de certs mites o idees preconcebudes que convé desmuntar, la creativitat pot desenrotllar-se, per exemple, a través de diverses tècniques i estratègies, incloses aquelles que faciliten la superació del bloqueig creatiu, o a partir de diferents estímuls i referents trobats en l’observació activa de l’entorn o en la consulta de fonts iconogràfiques o documentals.

L’exploració i l’experimentació contribuïxen a la generació d’idees de projecte en les quals, per a descartar-les o perfeccionar-les, s’ha d’aprofundir mitjançant la realització d’esbossos, croquis, maquetes, proves de color o de selecció de materials, etc. Estes idees han de tindre en compte les pautes que hagen pogut ser establides i han de respondre a una necessitat o a una intenció prèviament determinada o definida durant eixe mateix procés de generació d’idees, en funció del context social i de les característiques de les persones a les quals es dirigixen.
Una vegada que, de manera individual o col·lectiva, s’han generat, descartat i perfeccionat diferents idees de projecte, s’ha de procedir a la selecció de la proposta que es realitzarà atenent la seua rellevància artística, la seua viabilitat, la seua sostenibilitat i la seua adequació a la intenció expressiva o funcional, així com al marc de recepció previst.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CE i CCEC.

2.Planificar adequadament les fases i el procés de treball d’un projecte artístic, considerar els recursos disponibles i avaluar la seua sostenibilitat, per a aconseguir un resultat ajustat als terminis, a les característiques de l’espai i, si és el cas, al pressupost previst.

L’adequada planificació de les fases i del procés de treball d’un projecte artístic condiciona el seu desenrotllament i el seu resultat final. Esta planificació proporciona una visió global del que es pretén fer, del mode i del lloc en què es vol dur a terme, dels recursos materials i econòmics dels quals es disposa, de les persones que participaran i de les funcions que realitzaran, així com del resultat i de la repercussió que es desitgen obtindre tant des del punt de vista artístic com des del personal i el social.

La planificació dels projectes ha de ser rigorosa i realista, però també creativa i flexible. S’ha de garantir el compliment dels terminis i l’adequació als recursos i als espais. S’ha d’assegurar també el respecte al medi ambient i la sostenibilitat dels resultats que s’espera que continuen exercint impacte una vegada finalitzat el projecte. Ara bé, l’organització del pla de treball no ha de resultar un impediment per al desenrotllament de la creativitat, perquè esta ajudarà a trobar solucions originals i innovadores a les diferents dificultats que puguen sorgir. Juntament amb el desenrotllament de pensament creatiu, el procés de treball contribuirà a afermar l’esperit emprenedor de l’alumnat amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

3.Realitzar projectes artístics, individuals o col·lectius, assumir diferents funcions, seleccionar espais, tècniques, mitjans i suports, i identificar oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional, per a expressar una intenció expressiva o funcional i provocar un determinat efecte en l’entorn.

La realització efectiva de projectes artístics, individuals o col·lectius, comporta, entre altres tasques, la correcta selecció d’espais, tècniques, mitjans i suports, així com el repartiment de les diferents funcions que cal exercir en les diferents fases del procés. Perquè estes i altres decisions relatives, per exemple, a possibles modificacions de la planificació inicial siguen encertades, s’han de determinar prèviament tant la intenció expressiva o funcional del projecte com els efectes que s’espera que este tinga en l’entorn. La falta de coherència de les decisions amb estos elements essencials del projecte pot posar en risc l’èxit de l’empresa.
D’altra banda, la identificació i l’assumpció de diverses tasques i funcions en l’execució del projecte afavoriran el descobriment d’oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional lligades a l’àmbit artístic, incloses les relatives a l’emprenedoria cultural. Estes oportunitats compten amb el valor afegit que aporta la creativitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

4.Compartir, amb actitud oberta i respectuosa, les diferents fases del projecte, intercanviar idees, comentaris i opinions amb diverses persones, inclòs el públic receptor, per a avaluar la marxa del projecte, incorporar aportacions de millora i optimitzar la seua repercussió en l’entorn.

La posada en comú de les diferents fases del projecte i l’intercanvi d’idees, comentaris i opinions al respecte, siga entre els seus responsables o amb altres persones, permet assegurar l’avaluació interna i externa dels avanços realitzats i de l’assoliment de la intenció inicial plantejada, així com incorporar, si és el cas, possibles aportacions de millora.

Són especialment rellevants les reaccions del públic receptor. Per esta raó, convé fer-lo partícip del projecte, diversificar els mitjans i suports de comunicació i difusió, i plantejar mecanismes que, d’una banda, faciliten la comprensió del sentit i de la simbologia del projecte i, per una altra, arrepleguen les idees, els sentiments i les emocions que ha experimentat davant de la proposta artística. En este sentit, cal recordar que la visualització del procés de creació i de les dificultats trobades durant el projecte millora la comprensió del resultat final i, per tant, optimitza la seua repercussió en l’entorn.

Amb este mateix objectiu, a l’hora de concebre el projecte, pot tindre’s en compte la possibilitat de recórrer a referents pròxims o a elements del patrimoni local, ja que això permet situar, físicament o simbòlicament, el públic receptor en un entorn familiar, que genere un horitzó d’expectatives que, per afinitat o contrast, aporta relleu al projecte. Els significats i la simbologia dels referents pròxims o dels elements del patrimoni local es combinaran amb els del projecte artístic i generaran noves oportunitats per a l’entorn.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau CCL, STEM, CD, CPSAA, CC, CE i CCEC.

5.Tractar correctament la documentació d’un projecte artístic, seleccionar les fonts més adequades, elaborar els documents necessaris, registrar el procés creatiu i arxivar adequadament tot el material, per a deixar constància de les diferents fases del projecte, del seu resultat i de la seua recepció.

El tractament de la documentació, tant física com digital, és un component essencial de tot projecte artístic. Esta competència incidix en eixe aspecte i considera tres grans vessants quant als documents —textuals, visuals, sonors, audiovisuals o de qualsevol altre tipus— que hagen pogut ser utilitzats o generats en el marc del projecte: d’una banda, tots els que aporten una base teòrica, informativa o inspiradora; per una altra, els que han sigut elaborats per a donar resposta a les necessitats concretes de cada una de les fases del projecte, i, finalment, els que registren el procés creatiu, així com el resultat i la recepció d’este.
Les tasques associades a esta competència comprenen la selecció de fonts, mitjans i suports; l’elaboració de documents; l’organització del material; el registre reflexiu del procés i del seu resultat i recepció; així com l’arxivament ordenat, accessible i fàcilment recuperable de tota la documentació.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA i CCEC.

Criteris d'avaluació
Competència específica 1.
1.1 Generar i perfeccionar idees de projecte, consultant diferents fonts, elaborant esbossos i maquetes, i experimentant amb les tècniques i estratègies artístiques més adequades en cada cas.
1.2 Seleccionar una proposta concreta per a un projecte, justificant-ne la rellevància artística, la viabilitat, la sostenibilitat i l'adequació a la intenció amb la qual va ser concebuda i a les característiques del marc de recepció previst.

Competència específica 2.
2.1 Establir el pla de treball d'un projecte artístic, organitzant-ne correctament les fases, avaluant-ne la sostenibilitat i ajustant-lo als terminis, a les característiques de l'espai i, si és el cas, al pressupost previst.
2.2 Proposar solucions creatives en l'organització d'un projecte artístic, buscant el màxim aprofitament dels recursos disponibles.

Competència específica 3.
3.1 Participar activament en la realització de projectes artístics, individuals o col·lectius, assumint diferents funcions i seleccionant els espais, les tècniques, els mitjans i els suports més adequats.
3.2 Explicar, de manera raonada, la intenció expressiva o funcional d'un projecte artístic, detallant els efectes que s'espera que este tinga en l'entorn.
3.3 Argumentar les decisions relatives a l'execució del projecte, assegurant la coherència d'estes decisions amb la intenció expressiva o funcional i amb els efectes esperats.
3.4. Identificar oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic o professional relacionades amb l'àmbit artístic, comprenent el seu valor afegit i expressant l'opinió personal de manera crítica i respectuosa.

Competència específica 4.
4.1 Compartir, a través de diversos mitjans i suports, les diferents fases del projecte, posant-lo en relació amb el resultat final esperat i rebre, de manera oberta i respectuosa, les crítiques, els comentaris i les aportacions de millora formulades per diferents persones, inclòs el públic receptor.
4.2 Valorar les crítiques, els comentaris i les aportacions de millora rebudes, i incorporar de manera justificada els que puguen servir per al benefici del projecte i de la seua repercussió en l'entorn.
4.3 Avaluar la repercussió que el projecte ha tingut en l'entorn, considerar les valoracions del públic receptor i analitzar l'assoliment de la intenció inicial plantejada, així com la pertinència de les solucions posades en pràctica davant de les dificultats afrontades al llarg del procés.

Competència específica 5.
5.1 Seleccionar diverses fonts per a elaborar el projecte, i justificar-ne la utilitat teòrica, informativa o inspiradora.
5.2 Elaborar la documentació necessària per a desenrotllar un projecte artístic, considerant les possibilitats d'aplicació i ajustant-se als models més adequats.
5.3 Registrar les diferents fases del projecte, adoptant un enfocament reflexiu i d'autoavaluació.
5.4 Arxivar correctament la documentació per a garantir l'accessibilitat i la facilitat de la seua recuperació.

Sabers bàsics
A. Desenrotllament de la creativitat.

• Estratègies i tècniques de foment i desenrotllament de la creativitat. Entorns de treball creatius.
• La creativitat com a destresa personal i ferramenta per a l'expressió artística.
• Estratègies de superació del bloqueig creatiu.

B. Gestió de projectes artístics.

• Metodologia projectual. Generació i selecció de propostes. Planificació, gestió, avaluació i coordinació de projectes artístics. Fases. Espais, mitjans i formats per al desenrotllament de projectes. Propietats dels materials. Tècniques artístiques. Innovació. Difusió de resultats.
• Estratègies de treball en equip. Distribució de tasques i lideratge compartit. Resolució de conflictes.
• Estratègies, tècniques i suports de documentació, registre i arxiu.
• Sostenibilitat i impacte dels projectes artístics. Gestió de residus.
• Principals referències de patrimoni cultural i artístic, local i global.
• Oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional relacionades amb l'àmbit artístic. L'emprenedoria cultural.

QUÍMICA

En la naturalesa existixen infinitat de processos i fenòmens que la ciència tracta d'explicar a través de diferents lleis i teories. L'aprenentatge de disciplines científiques empíriques com la química fomenta en els estudiants l'interés per comprendre la realitat i valorar la rellevància d'esta ciència tan completa i versàtil a partir del coneixement de les aplicacions que té en diferents contextos. Mitjançant l'estudi de la química s'aconseguix que l'alumnat desenrotlle competències per a comprendre i descriure com és la composició i la naturalesa de la matèria i com es transforma. Al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria i el 1r curs de Batxillerat, l'alumnat s'ha iniciat en el coneixement de la química i, mitjançant una primera aproximació, ha aprés els principis bàsics d'esta ciència, i com estos s'apliquen a la descripció dels fenòmens químics més senzills. A partir d'ací, el propòsit principal d'esta matèria en 2n de Batxillerat és aprofundir sobre estos coneixements per a aportar a l'alumnat una visió més àmplia d'esta ciència, i atorgar-li una base química suficient i les habilitats experimentals necessàries, amb el doble objectiu de desenrotllar un interés per la química i que puguen continuar, si així ho desitgen, estudis relacionats.

Per a aconseguir esta doble meta, este currículum de la matèria de Química en 2n curs de Batxillerat proposa un conjunt de competències específiques de marcat caràcter obert i generalista, perquè s'entén que l'aprenentatge competencial requerix una metodologia molt particular adaptada a la situació del grup. Entendre els fonaments dels processos i fenòmens químics, comprendre com funcionen els models i les lleis de la química i manejar correctament el llenguatge químic formen part de les competències específiques de la matèria. Altres aspectes referits al bon concepte de la química com a ciència i les seues relacions amb altres àrees de coneixement, al desenrotllament de tècniques de treball pròpies del pensament científic i a les repercussions de la química en els contextos industrial, sanitari, econòmic i mediambiental de la societat actual, completen la formació competencial de l'alumnat, i li proporcionen un perfil adequat per a saber moure's amb facilitat segons les demandes del món real.

A través del desenrotllament de les competències i els blocs de sabers associats s'aconseguix una formació completa de l'alumnat en Química. No obstant això, per a completar el desenrotllament curricular d'esta matèria, cal definir-ne també els criteris d'avaluació, que, com en la resta de matèries d'este currículum, són de caràcter competencial per estar directament relacionats amb cada una de les competències específiques que s'han proposat i amb els descriptors competencials del Batxillerat. Per este motiu, el currículum de la matèria de Química de 2n de Batxillerat presenta, per a cada una de les competències específiques, un conjunt de criteris d'avaluació que tenen un caràcter obert, que van més enllà de la mera avaluació de conceptes i que preveuen una avaluació holística i global dels coneixements, destreses i actituds propis de les competències definides per a esta matèria.

L'aprenentatge de la Química en 2n de Batxillerat estructura els sabers bàsics en tres grans blocs, que estan organitzats de manera independent, de manera que permeten incloure els coneixements, destreses i actituds bàsics d'esta ciència adequats a esta etapa educativa. Encara que es presenten en este document amb un orde prefixat, per no existir una seqüència definida per als blocs, la distribució al llarg d'un curs escolar permet una flexibilitat en temporalització i metodologia.

En el primer bloc s'aprofundix sobre l'estructura de la matèria i l'enllaç químic, fent ús de principis fonamentals de la mecànica quàntica per a la descripció dels àtoms, la seua estructura nuclear i la seua escorça electrònica, i per a l'estudi de la formació i les propietats d'elements i compostos a través dels diferents tipus d'enllaços químics i de forces intermoleculars.

El segon bloc de sabers bàsics introduïx els aspectes més avançats de les reaccions químiques sumant, als càlculs estequiomètrics de cursos anteriors, els fonaments termodinàmics i cinètics. A continuació, s'inclou l'estat d'equilibri químic ressaltant la importància de les reaccions reversibles en contextos quotidians. Per a acabar, es presenten exemples de reaccions químiques que han de ser enteses com a equilibris químics, com són les que es produïxen en la formació de precipitats, entre àcids i bases i entre parells redox conjugats.
Finalment, el tercer bloc inclou l'ampli camp de la química, en el qual es descriuen a fons l'estructura i la reactivitat dels compostos orgànics. Per la seua gran rellevància en la societat actual, la química del carboni és indicativa del progrés d'una civilització; d'ací, la importància d'estudiar en esta etapa quines característiques tenen els compostos orgànics i com reaccionen, per a aplicar-ho en polímers i plàstics.

Este enfocament està en la línia de l'aprenentatge STEM, amb el qual es proposa treballar de manera global tot el conjunt de les disciplines científiques. Independentment de la metodologia aplicada en cada cas a l'aula, és desitjable que les programacions didàctiques d'esta matèria prevegen esta línia d'aprenentatge per a donar-li un caràcter més competencial, si és possible, a l'aprenentatge de la Química.

Les ciències bàsiques que s'inclouen en els estudis de Batxillerat contribuïxen, totes per igual i de manera complementària, a desenrotllar un perfil de l'alumnat basat en el qüestionament i el raonament que són propis del pensament científic. La química és, sens dubte, una ferramenta fonamental en la contribució d'eixos sabers científics a proporcionar respostes a les necessitats de l'ésser humà. El fi últim de l'aprenentatge d'esta ciència en la present etapa és aconseguir un coneixement químic més profund que desenrotlle el pensament científic, motivant més preguntes, més coneixement, més hàbits del treball característic de la ciència i, en última instància, més vocació, gràcies als quals l'alumnat vulga dedicar-se a acompliments com la investigació i les activitats laborals científiques.

Competències específiques

1.Comprendre, descriure i aplicar els fonaments dels processos químics més importants, tenint en compte la seua base experimental i els fenòmens que descriuen, per a reconéixer el paper rellevant de la química en el desenrotllament de la societat.

La química, com a disciplina de les ciències naturals, tracta de descobrir a través dels procediments científics quins són els perquès últims dels fenòmens que ocorren en la naturalesa i de donar-los una explicació plausible a partir de les lleis científiques que els regixen. A més, esta disciplina té una important base experimental que la convertix en una ciència versàtil i d'especial rellevància per a la formació clau de l'alumnat que vol optar per continuar la seua formació en itineraris científics, tecnològics o sanitaris.

Amb el desenrotllament d'esta competència específica es pretén que l'alumnat comprenga també que la química és una ciència viva, les repercussions de la qual no sols han sigut importants en el passat, sinó que també suposen una important contribució en la millora de la societat present i futura. A través de les diferents branques de la química, l'alumnat serà capaç de descobrir quines són les seues aportacions més rellevants en la tecnologia, l'economia, la societat i el medi ambient.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM i CE.

2.Adoptar els models i lleis de la química acceptats com a base d'estudi de les propietats dels sistemes materials, per a inferir solucions generals als problemes quotidians relacionats amb les aplicacions pràctiques de la química i les seues repercussions en el medi ambient.

La ciència química constituïx un cos de coneixement racional, coherent i complet les seues lleis i teories es fonamenten en principis bàsics i observacions experimentals. Seria insuficient, no obstant això, que l'alumnat aprenguera química només en este aspecte. Cal demostrar que el model coherent de la naturalesa que es presenta en esta ciència és vàlid a través del contacte amb situacions quotidianes i amb les preguntes que sorgixen de l'observació de la realitat. Així, l'alumnat que estudie esta disciplina ha de ser capaç d'identificar els principis bàsics de la química que justifiquen que els sistemes materials tinguen determinades propietats i aplicacions d'acord amb la seua composició i que existix una base fonamental de caràcter químic en el fons de cada una de les qüestions mediambientals actuals i, sobretot, en les idees i mètodes per a solucionar els problemes relacionats amb estes.

Només des d'este coneixement profund de la base química de la naturalesa de la matèria i dels canvis que l'afecten es podran trobar respostes i solucions efectives a qüestions reals i pràctiques, tal com es presenten a través de la nostra percepció o es formulen en els mitjans de comunicació.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD i CE.

3.Utilitzar amb correcció els codis del llenguatge químic (nomenclatura química, unitats, equacions, etc.), aplicant les seues regles específiques, per a emprar-los com a base d'una comunicació adequada entre diferents comunitats científiques i com a ferramenta fonamental en la investigació d'esta ciència.

La química utilitza llenguatges que tenen codis molt específics i que cal conéixer per a treballar en esta disciplina i establir relacions de comunicació efectiva entre els membres de la comunitat científica. En un sentit ampli, esta competència no s'enfoca exclusivament a utilitzar de manera correcta les normes de la IUPAC per a nomenar i formular, sinó que també fa al·lusió a totes les ferramentes que una situació relacionada amb la química puga requerir, com les ferramentes matemàtiques que es referixen a equacions i operacions, o els sistemes d'unitats i les conversions adequades dins d'estos, per exemple.

El correcte maneig de dades i informació relacionats amb la química, siga quin siga el format en què siguen proporcionats, és fonamental per a la interpretació i resolució de problemes, l'elaboració correcta d'informes científics i investigacions, l'execució de pràctiques de laboratori, o la resolució d'exercicis, per exemple. A causa d'això, esta competència específica suposa un suport molt important per a la ciència en general, i per a la química en particular.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CCL, CPSAA i CE.

4.Reconéixer la importància de l'ús responsable dels productes i processos químics, elaborant arguments informats sobre la influència positiva que la química té sobre la societat actual, per a contribuir a superar les connotacions negatives que en multitud d'ocasions s'atribuïxen al terme químic.

Hi ha la idea generalitzada en la societat, potser influïda pels mitjans de comunicació, especialment en els relacionats amb la publicitat d'uns certs productes, que els productes químics, i la química en general, són perjudicials per a la salut i el medi ambient. Esta creença se sustenta, en la majoria de les ocasions, en la falta d'informació i d'alfabetització científica de la població. L'alumnat que estudia Química ha de ser conscient que els principis fonamentals que expliquen el funcionament de l'univers tenen una base científica, així com ser capaç d'explicar que les substàncies i processos naturals es poden descriure i justificar a partir dels conceptes d'esta ciència.

A més d'això, les idees apreses i practicades en esta etapa els han de capacitar per a argumentar i explicar els beneficis que el progrés de la química ha tingut sobre el benestar de la societat i que els problemes que a vegades comporten estos avanços són causats per l'ús negligent, desinformat, interessat o irresponsable dels productes i processos que ha generat el desenrotllament de la ciència i la tecnologia.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA i CE.

1. Aplicar tècniques de treball pròpies de les ciències experimentals i el raonament logicomatemàtic en la resolució de problemes de química i en la interpretació de situacions relacionades, valorant la importància de la cooperació, per a posar en relleu el paper de la química en una societat basada en valors ètics i sostenibles.

En tota activitat científica la col·laboració entre diferents individus i entitats és fonamental per a aconseguir el progrés científic. Treballar en equip, utilitzar amb solvència ferramentes digitals i recursos variats i compartir els resultats dels estudis, respectant sempre l'atribució d'estos, repercutix en un creixement notable de la investigació científica, perquè l'avanç és cooperatiu. Que hi haja una aposta ferma per la millora de la investigació científica, amb hòmens i dones que desitgen dedicar-s'hi per vocació, és molt important per a la nostra societat actual perquè implica la millora de la qualitat de vida, la tecnologia i la salut, entre altres.
El desenrotllament d'esta competència específica perseguix que l'alumnat s'habitue des d'esta etapa a treballar d'acord amb els principis bàsics que es posen en pràctica en les ciències experimentals i desenrotlle una afinitat per la ciència, per les persones que s'hi dediquen i per les entitats que la duen a terme i que treballen per véncer les desigualtats de gènere, orientació, creença, etc. Al seu torn, adquirir destreses en l'ús del raonament científic els dona la capacitat d'interpretar i resoldre situacions problemàtiques en diferents contextos de la investigació, el món laboral i la seua realitat quotidiana.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM i CD.

6.Reconéixer i analitzar la química com una àrea de coneixement multidisciplinari i versàtil, posant de manifest les relacions amb altres ciències i camps de coneixement, per a fer a través d'esta una aproximació holística al coneixement científic i global.

No és possible comprendre profundament els conceptes fonamentals de la química sense conéixer les lleis i teories d'altres camps de la ciència relacionats amb esta. De la mateixa manera, cal aplicar les idees bàsiques de la química per a entendre els fonaments d'altres disciplines científiques. Igual que la societat està profundament interconnectada, la química no és una disciplina científica aïllada, i les contribucions de la química al desenrotllament d'altres ciències i camps de coneixement (i viceversa) són imprescindibles per al progrés global de la ciència, la tecnologia i la societat, i quan l'alumnat arribe a ser-hi competent desenrotllarà el seu aprenentatge a través de l'estudi experimental i l'observació de situacions en les quals es pose de manifest esta relació interdisciplinària; l'aplicació de ferramentes tecnològiques en la indagació i l'experimentació; i l'ús de ferramentes matemàtiques i el raonament lògic en la resolució de problemes propis de la química. Esta base de caràcter interdisciplinari i holístic que és inherent a la química proporciona als alumnes i les alumnes que l'estudien uns fonaments adequats perquè puguen continuar estudis en diferents branques de coneixement, i a través de diferents itineraris formatius, cosa que contribuïx de manera eficient a la formació de persones competents.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA i CC.

Criteris d'avaluació
Competència específica 1
1.1 Reconéixer la importància de la química i les seues connexions amb altres àrees en el desenrotllament de la societat, el progrés de la ciència, la tecnologia, l'economia i el desenrotllament sostenible respectuós amb el medi ambient, i identificar els avanços en el camp de la química que han sigut fonamentals en estos aspectes.
1.2 Descriure els principals processos químics que succeïxen en l'entorn i les propietats dels sistemes materials a partir dels coneixements, destreses i actituds propis de les diferents branques de la química.
1.3 Reconéixer la naturalesa experimental i interdisciplinària de la química i la seua influència en la investigació científica i en els àmbits econòmic i laboral actuals, considerant els fets empírics i les seues aplicacions en altres camps del coneixement i l'activitat humana.

Competència específica 2
2.1 Relacionar els principis de la química amb els principals problemes de l'actualitat associats al desenrotllament de la ciència i la tecnologia, analitzant com es comuniquen a través dels mitjans de comunicació o són observats en l'experiència quotidiana.
2.2 Reconéixer i comunicar que les bases de la química constituïxen un cos de coneixement imprescindible en un marc contextual d'estudi i discussió de qüestions significatives en els àmbits social, econòmic, polític i ètic, identificant la presència i influència d'estes bases en estos àmbits.
2.3 Aplicar de manera informada, coherent i raonada els models i lleis de la química, explicant i predient les conseqüències d'experiments, fenòmens naturals, processos industrials i descobriments científics.

Competència específica 3
3.1 Utilitzar correctament les normes de nomenclatura de la IUPAC com a base d'un llenguatge universal per a la química que permeta una comunicació efectiva en tota la comunitat científica, aplicant estes normes al reconeixement i escriptura de fórmules i noms de diferents espècies químiques.
3.2 Emprar amb rigor ferramentes matemàtiques per a donar suport al desenrotllament del pensament científic que s'aconseguix amb l'estudi de la química, i aplicar estes ferramentes en la resolució de problemes usant equacions, unitats, operacions, etc.
3.3 Practicar i fer respectar les normes de seguretat relacionades amb la manipulació de substàncies químiques en el laboratori i en altres entorns, així com els procediments per a la correcta gestió i eliminació dels residus, utilitzant correctament els codis de comunicació característics de la química.

Competència específica 4
4.1 Analitzar la composició química dels sistemes materials que es troben en l'entorn més pròxim, en el medi natural i en l'entorn industrial i tecnològic, i demostrar que les seues propietats, aplicacions i beneficis estan basats en els principis de la química.
4.2 Argumentar de manera informada, aplicant les teories i lleis de la química, que els efectes negatius de determinades substàncies en l'ambient i en la salut es deuen al mal ús que es fa d'eixos productes o negligència, i no a la ciència química en si.
4.3 Explicar, emprant els coneixements científics adequats, quins són els beneficis dels nombrosos productes de la tecnologia química i com el seu ús i aplicació han contribuït al progrés de la societat.

Competència específica 5
5.1 Reconéixer la important contribució en la química del treball col·laboratiu entre especialistes de diferents disciplines científiques, posant en relleu les connexions entre les lleis i teories pròpies de cada una d'estes.
5.2 Reconéixer l'aportació de la química al desenrotllament del pensament científic i a l'autonomia de pensament crític a través de la posada en pràctica de les metodologies de treball pròpies de les disciplines científiques.
5.3 Resoldre problemes relacionats amb la química i estudiar situacions relacionades amb esta ciència, reconeixent la importància de la contribució particular de cada membre de l'equip i la diversitat de pensament i consolidant habilitats socials positives en el si d'equips de treball.
5.4 Representar i visualitzar de manera eficient els conceptes de química que presenten majors dificultats, utilitzant ferramentes digitals i recursos variats, incloent-hi experiències de laboratori real i virtual.

Competència específica 6
6.1 Explicar i raonar els conceptes fonamentals que es troben en la base de la química aplicant els conceptes, lleis i teories d'altres disciplines científiques (especialment, de la física) a través de l'experimentació i la indagació.
6.2 Deduir les idees fonamentals d'altres disciplines científiques (per exemple, la biologia o la tecnologia) per mitjà de la relació entre els seus continguts bàsics i les lleis i teories que són pròpies de la química.
6.3 Solucionar problemes i qüestions que són característics de la química utilitzant les ferramentes proveïdes per les matemàtiques i la tecnologia, per a reconéixer així la relació entre els fenòmens experimentals i naturals i els conceptes propis d'esta disciplina.

Sabers bàsics
A. Enllaç químic i estructura de la matèria.
1.Espectres atòmics.
− Els espectres atòmics com a responsables de la necessitat de la revisió del model atòmic. Rellevància d'este fenomen en el context del desenrotllament històric del model atòmic.
− Interpretació dels espectres d'emissió i absorció dels elements. Relació amb l'estructura electrònica de l'àtom.
2.Principis quàntics de l'estructura atòmica
− Relació entre el fenomen dels espectres atòmics i la quantització de l'energia. Del model de Bohr als models mecanoquàntics: necessitat d'una estructura electrònica en diferents nivells. Estabilitat i espectre de l'àtom d'hidrogen.
− Principi d'incertesa de Heisenberg i doble naturalesa ona-corpuscle de l'electró. Naturalesa probabilística del concepte d'orbital.
− Nombres quàntics i principi d'exclusió de Pauli. Estructura electrònica de l'àtom. Utilització del diagrama de Moeller per a escriure la configuració electrònica dels elements químics. Estructura electrònica d'elements químics. Regla de Hund.
3.Taula periòdica i propietats dels àtoms
− Naturalesa experimental de l'origen de la taula periòdica quant a l'agrupament dels elements segons les seues propietats. La teoria atòmica actual i la seua relació amb les lleis experimentals observades.
− Posició d'un element en la taula periòdica a partir de la seua configuració electrònica. Famílies i electrons de valència. Blocs.
− Tendències periòdiques. Aplicació a la predicció dels valors de les propietats dels elements de la taula a partir de la seua posició en esta.
− Enllace químic i forces intermoleculars.
− Tipus d'enllaç a partir de les característiques dels elements individuals que el formen. Energia implicada en la formació de molècules, de cristalls i d'estructures macroscòpiques. Propietats de les substàncies químiques.
− Models de Lewis, RPECV i hibridació d'orbitals. Configuració geomètrica de compostos moleculars i les característiques dels sòlids.
− Cicle de Born-Haber. Energia intercanviada en la formació de cristalls iònics.
− Models del núvol electrònic i la teoria de bandes per a explicar les propietats característiques dels cristalls metàl·lics.
− Forces intermoleculars a partir de les característiques de l'enllaç químic i la geometria de les molècules. Propietats macroscòpiques de compostos moleculars.

B. Reaccions químiques.
1.Termodinàmica química.
− Conceptes d'energia, calor i treball. Principi de conservació de l'energia.
− Primer principi de la termodinàmica: intercanvis d'energia entre sistemes a través de la calor i del treball.
− Equacions termoquímiques. Concepte d'entalpia de reacció. Processos endotèrmics i exotèrmics. Energia per unitat de massa.
− Balanç energètic entre productes i reactius mitjançant la llei de Hess, a través de l'entalpia de formació estàndard o de les energies d'enllaç, per a obtindre l'entalpia d'una reacció.
− Segon principi de la termodinàmica. L'entropia com a magnitud que afecta l'espontaneïtat i irreversibilitat dels processos químics.
− Càlcul de l'energia de Gibbs de les reaccions químiques i espontaneïtat d'estes en funció de la temperatura del sistema.
2.Cinètica química.
− Teoria de les col·lisions com a model a escala microscòpica de les reaccions químiques. Conceptes de velocitat de reacció i energia d'activació. Catalitzadors.
− Influència de les condicions de reacció sobre la velocitat d'esta.
− Llei diferencial de la velocitat d'una reacció química i els ordes de reacció a partir de dades experimentals de velocitat de reacció.
3.Equilibri químic.
− L'equilibri químic com a procés dinàmic: equacions de velocitat i aspectes termodinàmics. Expressió de la constant d'equilibri mitjançant la llei d'acció de masses. Sistemes homogenis i heterogenis.
− La constant d'equilibri de reaccions en les quals els reactius es troben en diferent estat físic. Relació entre KC i KP i producte de solubilitat en equilibris heterogenis. El quocient de reacció Q.
− Principi de Le Châtelier i el quocient de reacció. Evolució de sistemes en equilibri a partir de la variació de les condicions de concentració, pressió o temperatura del sistema.
4.Reaccions àcid-base.
− Naturalesa àcida o bàsica d'una substància a partir de les teories d'Arrhenius i de Brønsted i Lowry. Models d'àcids i de bases.
− Àcids i bases fortes i febles. Grau de dissociació en dissolució aquosa.
− pH de dissolucions àcides i bàsiques. Expressió de les constants Ka i Kb.
− Concepte de parells àcid i base conjugats. Caràcter àcid o bàsic de dissolucions en les quals es produïx la hidròlisi d'una sal.
− Reaccions entre àcids i bases. Concepte de neutralització. Volumetries àcid base.
− Àcids i bases rellevants en l'àmbit industrial i de consum, amb especial incidència en el procés de la conservació del medi ambient.
− Estat d'oxidació. Espècies que es reduïxen o oxiden en una reacció a partir de la variació del seu nombre d'oxidació.
− Mètode de l'ió-electró per a ajustar equacions químiques d'oxidació-reducció. Càlculs estequiomètrics i volumetries redox.
− Potencial estàndard d'un parell redox. Espontaneïtat de processos químics i electroquímics que impliquen dos parells redox.
− Lleis de Faraday: quantitat de càrrega elèctrica i les quantitats de substància en un procés electroquímic. Càlculs estequiomètrics en cubes electrolítiques.
− Reaccions d'oxidació i reducció en la fabricació i funcionament de bateries elèctriques, cel·les electrolítiques i piles de combustible, així com en la prevenció de la corrosió de metalls.

C. Química orgànica.
1.Isomeria.
− Fórmules moleculars i desenrotllades de compostos orgànics. Diferents tipus d'isomeria estructural.
− Models moleculars o tècniques de representació 3D de molècules. Isòmers espacials d'un compost i les seues propietats.

• Química del carboni. Hidrocarburs i principals funcions oxigenades i nitrogenades. 2.Reactivitat orgànica. − Principals propietats químiques de les diferents funcions orgàniques. Comportament en dissolució o en reaccions químiques. − Principals tipus de reaccions orgàniques. Productes de la reacció entre compostos orgànics i les corresponents equacions químiques. 3.Polímers. − Procés de formació dels polímers a partir dels seus corresponents monòmers. Estructura i propietats. − Classificació dels polímers segons la seua naturalesa, estructura i composició. Aplicacions, propietats i riscos mediambientals associats.

TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ GRAFICOPLÀSTICA

Al llarg de la història, les tècniques artístiques han condicionat enormement la naturalesa i la forma de les obres d'art. Així, la flexibilitat i ductilitat de la pintura a l'oli va permetre que la pintura abandonara els murs i es traslladara a suports més lleugers, com la tela, cosa que no sols va facilitar el trasllat de les obres, sinó que, pel fet de millorar la plasticitat, va permetre representar foses, degradats i modelatges més elaborats i amb aparença més natural. Igual que les necessitats expressives, els materials, instruments i procediments evolucionen amb el pas del temps i conformen un llegat tecnicoartístic el coneixement del qual serà un requisit indispensable per a enriquir els recursos de qualsevol persona disposada a l'estudi o a la producció d'obres artístiques.

La matèria Tècniques d'Expressió Graficoplàstica acosta l'alumnat als recursos, les tècniques, els procediments i les aplicacions instrumentals que fan possible la producció artística en general i les produccions plàstiques, gràfiques i visuals en particular. A més de les tècniques classificades tradicionalment com dibuix, pintura i gravat, es tindran en compte altres tècniques rellevants que escapen a esta classificació. L'objectiu és que, d'una banda, l'alumnat adquirisca les habilitats necessàries per a implementar correctament els procediments de treball, i, d'una altra, adeqüe les tècniques a les propostes artístiques amb soltesa, iniciativa i creativitat creixents.

El coneixement de les tècniques graficoplàstiques adquirix tot el seu sentit mitjançant la seua posada en pràctica, que fa possible la materialitat de la comunicació visual i possibilita la investigació i la busca de llenguatges propis que construïsquen una identitat artística capaç d'abordar projectes creatius d'una certa complexitat. En tot moment s'ha de promoure la capacitat proactiva i creadora, així com l'adequació del registre comunicatiu a les intencions i especificitats de cada discurs artístic plàstic. Aconseguir la maduresa expressiva, l'autoexpressió i el desenrotllament de l'esperit crític davant de produccions artístiques diverses, tant pròpies com alienes, són alguns dels objectius primordials en la matèria.

Esta activitat creativa individual ha de complementar-se amb el foment de l'activitat col·laborativa, les posades en comú i l'intercanvi d'idees crític i argumentat, amb la finalitat de preparar l'alumnat per a una participació activa en equips de treball. En este marc, els alumnes i les alumnes han d'afrontar les activitats sempre des d'una perspectiva inclusiva.

D'altra banda, com en tota producció humana contemporània, cal tindre en compte la sostenibilitat, tant en l'ús de recursos com en la prevenció i la gestió dels residus que la producció artística puga generar. De la mateixa manera, es preveu no sols l'ús de materials i ferramentes innovadors, sinó també el de nous materials biodegradables i que respecten les regulacions relatives a la cura mediambiental.
Així mateix, i aplicant criteris de validesa, qualitat i fiabilitat, s'han d'utilitzar diferents recursos analògics i digitals per a la investigació i la busca d'informació, lligant els dos processos a la generació de noves composicions. També s'utilitzaran dispositius digitals, aplicacions i servicis en línia per a desenrotllar i registrar gràficament l'activitat plàstica, així com per a treballar col·laborativament i per a generar contingut de ràpida difusió entre la resta de l'aula, la comunitat educativa o altres agents externs.

Tenint en compte tots estos aspectes, esta matèria pretén desenrotllar en l'alumnat la sensibilització i el respecte cap al patrimoni artístic plàstic en tota la seua diversitat, i això inclou l'anàlisi dels elements, tècniques i procediments que han sigut emprats per a elaborar-lo. D'altra banda, la comprensió, anàlisi i interpretació de produccions artístiques graficoplàstiques i de les tècniques emprades permet una adequada selecció de recursos materials i procedimentals per a la participació activa en projectes col·laboratius o personals vinculats a la producció plàstica, gràfica i visual. Així mateix, la creació d'obres graficoplàstiques mitjançant l'aplicació coherent de materials, procediments i tècniques de dibuix, pintura i gravat és clau per a una comunicació efectiva d'idees, sentiments o emocions, que facilita, a més, que els alumnes i les alumnes puguen estimular i ampliar la sensibilitat per al gaudi estètic.

La matèria està dissenyada entorn de cinc competències específiques, que emanen de les competències clau i els objectius establits per a l'etapa de Batxillerat. Estes competències específiques estan definides de manera que diverses d'estes poden emprendre's de manera integrada; per això no hi ha una frontera estricta entre les unes i les altres, i l'orde en el qual es presenten no és vinculant, ni representa cap jerarquia.
Els criteris d'avaluació, que es desprenen directament d'estes competències específiques, estan dissenyats per a comprovar-ne el grau de consecució per part de l'alumnat.

Els sabers bàsics de la matèria que hauran d'activar-se per a adquirir estes competències específiques s'articulen entorn de cinc blocs. El primer bloc, denominat «Aspectes generals», inclou els coneixements i actituds necessaris per a reconéixer els diferents llenguatges artístics, els elements que els conformen i la seua evolució al llarg de la història, així com les qualitats i impacte dels diversos materials i suports. S'inclouen també alguns elements essencials relacionats amb la conservació, la sostenibilitat, la perspectiva inclusiva i la propietat intel·lectual, a més d'estratègies específiques per al desenrotllament de la valoració crítica, la planificació i el treball col·laboratiu. El segon bloc, titulat «Tècniques de dibuix», complix les tècniques i conceptes que permeten l'exploració i creació amb esta forma d'expressió. El tercer bloc, «Tècniques de pintura», comprén els procediments i operacions vinculades al color i les seues diverses manifestacions plàstiques. El quart bloc, «Tècniques de gravat i estampació», recull les diverses metodologies que s'han d'experimentar per al domini i comprensió dels diferents mitjans d'estampació. El bloc final, «Tècniques mixtes i alternatives», incorpora les tècniques i mitjans d'expressió més innovadors, com els digitals.

Les competències específiques han de ser adquirides desenrotllant situacions d'aprenentatge integrades que facen possible que l'alumnat pose en pràctica els seus coneixements, adquirisca les destreses associades als procediments tradicionals i experimente amb diverses tècniques innovadores, a fi que desenrotlle així la seua creativitat mitjançant projectes col·laboratius, enriquidors i multidisciplinaris. Estes situacions d'aprenentatge han de possibilitar un treball globalitzat fonamentat en metodologies més pròximes a les que s'apliquen en l'entorn laboral i professional, cosa que aporta més rellevància als aprenentatges i genera un major grau d'implicació de l'alumnat en la matèria. A més, per a contribuir a la seua formació integral, s'han d'abordar aspectes com ara la propietat intel·lectual, la sostenibilitat i seguretat dels projectes, la prevenció i la gestió responsable dels residus, l'estudi de la toxicitat o l'impacte mediambiental dels diferents materials artístics.
Competències específiques

1.Analitzar obres graficoplàstiques, valorant-ne els aspectes formals, comparant les tècniques, materials i procediments emprats en la seua execució i conservació, i reflexionant sobre el seu possible impacte mediambiental, per a conformar un marc personal de referència que potencie la creativitat i fomente una actitud positiva cap al patrimoni, alhora que compromesa amb la sostenibilitat.

Enteses com a elements complexos que poden ser abordats des de diferents enfocaments, les produccions artístiques constituïxen un reflex del context social, cultural i històric en el qual s'han generat. Un dels aspectes que ajuden a definir eixe context és l'anàlisi tant dels materials com de les tècniques i procediments utilitzats, posant-los en relació amb les seues qualitats expressives i comunicatives; per a això també s'han de considerar els seus aspectes formals (composició; forma, color i textura; llum; etc.). Esta anàlisi permet comparar i relacionar obres en contextos diferents; això proporcionarà a l'alumnat un bagatge de recursos per a aplicar tant en futures valoracions crítiques com en les seues pròpies produccions artístiques. D'altra banda, esta anàlisi de diferents produccions artístiques ajudarà a fomentar una valoració positiva de la diversitat cultural i artística del patrimoni. Entre els exemples analitzats, s'ha d'incorporar la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, amb èmfasi en l'estudi de produccions realitzades per dones i per persones de grups ètnics i poblacionals, ja que la presència d'elles en el cànon artístic occidental ha sigut tradicionalment molt limitada.

Per a l'anàlisi de les manifestacions graficoplàstiques poden emprar-se diverses metodologies, entre les quals hi ha la investigació documentada mitjançant fonts analògiques o digitals, així com noves ferramentes tecnològiques d'anàlisi científica. Encara que els dos són valuosos exemples d'acostament, resulten complementaris de la imprescindible anàlisi visual de l'obra, la senzillesa tècnica, immediatesa i versatilitat de la qual permeten considerar-ho com el primer mètode d'acostament, en els seus dos aspectes fonamentals: d'aproximació al gaudi estètic –activant així altres processos cognitius importants, com l'atenció i la memòria– i de desenrotllament del sentit crític. L'aplicació d'estes metodologies de recepció pot transferir-se a altres àmbits de coneixement, i així es millora la formació integral de l'alumnat.

D'altra banda, la majoria de les produccions artístiques plàstiques, com a objectes físics, són elements sobre els quals convé fer una reflexió mediambiental, tant per la repercussió dels materials, tècniques i ferramentes emprats en la seua realització, com la que es deriva dels processos de producció, que també poden generar residus perjudicials per al planeta. Així doncs, és especialment important conéixer les tècniques d'elaboració dels materials emprats en el treball graficoplàstic. L'alumnat ha de tindre en compte totes estes consideracions per a poder valorar, en el moment de la recepció d'una obra concreta, el seu impacte sobre el medi ambient. Finalment, la sostenibilitat en la producció artística ha de complementar-se amb l'aposta conscient per la conservació i la cura del patrimoni artístic, establint un diàleg respectuós entre els dos vessants.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CC i CCEC.

2.Utilitzar els diferents elements i procediments propis del llenguatge graficoplàstic, manifestant domini tècnic i experimentant de manera creativa i innovadora amb les seues possibilitats i combinacions, per a desenrotllar una capacitat d'expressió autònoma i personal i per a respondre a uns objectius determinats.

El llenguatge graficoplàstic ha acompanyat l'ésser humà des del seu inici, per la qual cosa resulta extremadament ric i variat. D'ací ve que l'estudi de les tècniques d'expressió graficoplàstica requerisca sabers associats a molt diversos camps de coneixement, incloent-hi la pràctica i la destresa en l'aplicació dels diferents procediments. Les tècniques graficoplàstiques oferixen recursos molt potents per a expressar, de manera personal i lliure, idees, sentiments i opinions sobre qualsevol temàtica o fonamentades en vivències personals o compartides. D'esta manera, l'alumnat incorpora la faceta personal a les seues composicions, i intensifica així la seua implicació. En tot cas, haurà de seleccionar els recursos més adequats en funció de la intencionalitat buscada, sense perdre de vista la necessària reflexió sobre la sostenibilitat del producte final.

A més, les produccions graficoplàstiques permeten un alt grau d'experimentació i creativitat, combinant de manera molt diversa materials, utensilis, tècniques i procediments. Tot això proporciona a l'alumnat una major llibertat per a plasmar les idees i sentiments personals. L'adquisició de les destreses necessàries i la progressiva soltesa tècnica en l'execució de les produccions anirà possibilitant que els alumnes i les alumnes exerciten la improvisació. En definitiva, la resolució d'estes produccions graficoplàstiques constituïx un impuls en el creixement personal de l'alumnat i genera un clima d'autoconfiança, alhora que aguditza el sentit crític, augmenta l'autoestima i potencia la creativitat.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC, CE i CCEC.

1. Planificar el procés de realització individual i col·lectiva d'obres graficoplàstiques, valorant les possibilitats que oferixen les diferents tècniques, materials i procediments, així com la seua adequació a una determinada proposta, per a respondre amb eficàcia i creativitat a qualsevol acompliment relacionat amb la producció cultural o artística.

Els nivells de complexitat de les produccions graficoplàstiques són molt variats, i estan condicionats per circumstàncies tant pròpies com alienes a estes. Per a aconseguir dur-les terme amb èxit, l'alumnat ha de valorar, junt amb el grau de complexitat, les possibilitats dels recursos disponibles per al projecte, així com la seua adequació a este. Després d'este diagnòstic de la situació, ha de planificar ordenadament les diferents fases de realització, seleccionant amb criteri i creativitat els recursos que millor s'adapten a la proposta. D'esta manera, el procés d'anàlisi de la situació de partida i la planificació de l'obra es convertixen en components amb tant o més valor que el producte final per a l'alumnat, que ha de ser capaç de gestionar correctament este complex entramat de relacions per a afrontar amb èxit un projecte graficoplàstic.

Quan els projectes són col·lectius, és important planificar igualment la participació dels diferents membres del grup, valorant les seues debilitats i fortaleses, amb la finalitat d'integrar les experiències compartides i afavorir unes dinàmiques de treball eficaces, respectuoses, empàtiques i enriquidores.

Finalment, resulta fonamental que, una vegada conclosa la planificació de l'obra graficoplàstica, esta siga sotmesa a un procés d'avaluació, individual o col·lectiu, que incloga una altra anàlisi que permeta a l'alumnat explicar la manera que els materials, tècniques, processos de realització i llenguatges seleccionats han condicionat el producte final.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CE i CCEC.

1. Dur a terme projectes graficoplàstics individuals i col·laboratius, utilitzant amb destresa diversos materials, tècniques i procediments, per a integrar el procés creatiu i respondre de manera eficaç, sostenible i creativa a uns objectius d'acompliment determinats.

Tant en els projectes col·lectius com en els individuals, cada alumne o alumna ha d'enfrontar-se a la resolució de problemes aplicant de manera conscient les destreses i tècniques adquirides. Un aspecte fonamental consistix a determinar les tècniques, materials, suports i procediments que resulten més adequats per a respondre a la necessitat plantejada. En tot cas, en la selecció de materials i en l'aplicació dels procediments per a crear les diferents obres graficoplàstiques, és imprescindible aplicar una perspectiva de sostenibilitat; d'ací ve que es propose també la utilització de materials reciclats i no contaminants i l'ús de procediments respectuosos amb el medi ambient.

Quan els projectes són individuals, propicien el desenrotllament de l'autonomia i l'autoestima, i possibiliten alhora l'enriquiment de futures produccions col·laboratives. Quan són col·laboratius, a més, cada alumne o alumna rep, aporta i compartix amb la resta de membres del grup, de manera que desenrotlla així estratègies d'empatia i de resolució de problemes i conflictes. En qualsevol dels dos casos, l'objectiu és crear unes dinàmiques de treball empàtiques i enriquidores, mitjançant les quals l'alumnat aprenga a respectar tant el treball propi com l'alié, cosa que constituirà a més una aportació valuosa per a la construcció de la identitat personal i l'enriquiment de l'esperit crític. D'altra banda, els projectes graficoplàstics, tant individuals com col·lectius, poden vincular-se amb l'experimentació, l'expressió personal i l'autonomia en la resolució de problemes. D'este diàleg entre l'àmbit individual i el col·lectiu depén en gran part l'eficàcia i adequació de la resposta a qualsevol proposta.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CPSAA, CE i CCEC.

1. Avaluar els productes graficoplàstics propis i aliens, valorant-ne el possible impacte social i cultural, per a potenciar una actitud crítica i responsable que afavorisca el desenrotllament personal i professional en el camp de l'expressió graficoplàstica.

Tot projecte artístic col·lectiu necessita la implicació activa dels seus integrants per a aplicar amb èxit els aprenentatges que intervenen en el procés de planificació i creació i plasmar-los en una producció final satisfactòria, que responga a un objectiu concret prèviament plantejat. Es tracta d'un procés comunicatiu de discussió, qüestionament i intercanvi d'idees que afavorix la inclusió i posa en relleu les oportunitats de desenrotllament personal i social de l'alumnat; per a això este ha d'incloure les repercussions que el projecte pot tindre en eixos i altres camps.

Per això, una vegada elaborat el projecte graficoplàstic, és imprescindible avaluar tant les produccions pròpies com les alienes, tenint en compte, en primer lloc, l'adequació entre els llenguatges, tècniques, materials i procediments emprats en funció de la intencionalitat inicial i el tipus de producte que es desitjava obtindre. Per a això, l'alumnat ha d'utilitzar el vocabulari específic i la terminologia professional adequada, a més de mostrar una actitud empàtica i constructiva, expressant i acceptant els errors i punts febles com a possibilitats per a aprendre i millorar.

Un altre aspecte que cal avaluar és, sens dubte, la qualitat en l'execució i el grau d'adequació de la planificació de l'activitat respecte a la realitat de la producció, així com les possibles interaccions mediambientals. És també el moment d'avaluar el respecte cap a la propietat intel·lectual del producte final, així com d'establir paral·lelismes entre els treballs realitzats i altres similars pertanyents a àmbits distints de l'escolar, reflexionant sobre les possibilitats professionals derivades del coneixement i aplicació solvent de les diferents tècniques graficoplàstiques; cosa que suposarà un incentiu en el grau d'implicació de l'alumnat en la matèria, pel fet d'associar així el treball d'aula amb la seua projecció futura en el món laboral.

Per tot això, es produïx un moviment que incidirà tant en la millora dels treballs successius, com en el desenrotllament de la capacitat crítica argumentada, que podrà aplicar-se a molts altres camps de la seua vida personal i acadèmica i que és clau per al desenrotllament d'una personalitat autònoma.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC, CE i CCEC.
Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1 Analitzar obres graficoplàstiques de diferents tipus i èpoques, identificant els materials, tècniques i procediments utilitzats, valorant-ne els efectes expressius i incorporant juís de valor estètic a partir de l'estudi dels seus aspectes formals.
1.2 Comparar els elements, tècniques i procediments emprats en diferents produccions graficoplàstiques, identificant diferències i aspectes comuns, i establint relacions entre estos.
1.3 Valorar críticament la sostenibilitat i l'impacte mediambiental dels procediments i materials utilitzats en la creació graficoplàstica en diferents moments històrics, proposant alternatives respectuoses amb el medi ambient. Competència específica 2. 2.1 Seleccionar creativament els recursos graficoplàstics adequats en funció de la situació expressiva o la intencionalitat de l'acompliment sol·licitat.

Competència específica 2
2.1 Seleccionar creativament els recursos graficoplàstics adequats en funció de la situació expressiva o la intencionalitat de l'acompliment sol·licitat.
2.2 Utilitzar de manera creativa i autònoma les tècniques, materials i procediments de l'expressió graficoplàstica en la resolució de diferents necessitats expressives i comunicatives, incidint en el rigor en l'execució i en la sostenibilitat del producte final.

Competència específica 3
3.1 Planificar el procés complet de realització d'obres graficoplàstiques variades, individuals o col·lectives, establint les fases de realització i argumentant la selecció de les tècniques, materials, procediments i llenguatges més adequats en funció de les diferents intencions comunicatives o creatives.
3.2 Planificar de manera adequada l'organització de les fases i dels equips de treball en les propostes col·laboratives, identificant les habilitats requerides en cada cas i repartint i assumint les tasques amb criteri.

Competència específica 4
4.1 Expressar idees, opinions i sentiments mitjançant la creació de produccions graficoplàstiques individuals i col·laboratives de diferents tipus, referides a diferents motius o plantejaments, aplicant amb solvència i domini tècnic els diferents procediments.
4.2 Interactuar coordinadament i col·laborativament en el desenrotllament de produccions graficoplàstiques col·lectives, manifestant una actitud respectuosa, creativa i conciliadora quan es produïsquen diferències d'opinió entre els membres del grup.
4.3 Realitzar composicions graficoplàstiques individuals o col·laboratives, integrant l'ús de materials reciclats quan siga possible i aplicant criteris d'inclusió i sostenibilitat.

Competència específica 5
5.1 Avaluar diferents productes graficoplàstics, argumentant, amb la terminologia específica, el grau d'adequació a la intenció prevista dels llenguatges, tècniques, materials i procediments utilitzats, valorant el rigor i la qualitat de l'execució, així com aspectes relacionats amb la sostenibilitat i la propietat intel·lectual.
5.2 Identificar i valorar les oportunitats de desenrotllament personal i professional que es deriven del coneixement de les tècniques d'expressió graficoplàstica.

Sabers bàsics
A. Aspectes generals.
− El llenguatge graficoplàstic: forma, color, textura i composició. La seua evolució històrica. Evolució de les tècniques artístiques.
− Suports, utensilis, pigments, aglutinants i dissolvents associats a les diferents tècniques graficoplàstiques. Interacció entre materials.
− Seguretat, toxicitat i impacte mediambiental dels diferents materials artístics. Suports i materials sostenibles.
− Materials i tècniques en l'art contemporani. La conservació de les obres graficoplàstiques.
− La protecció de la creativitat. Aspectes fonamentals de la propietat intel·lectual. Còpies i falsificacions.
− Perspectiva de gènere, perspectiva intercultural i perspectiva inclusiva en les produccions graficoplàstiques.
− Estratègies d'investigació, anàlisi, interpretació i valoració crítica de productes culturals i artístics.

B. Tècniques de dibuix.
− Materials, útils i suports associats al dibuix. Característiques i terminologia específica.
− Tècniques seques: llapis de grafit, carbonet, llapis compostos, sanguines, barres grasses, de color i pastels. Aplicació en la realització de treballs.
− Tècniques humides i mixtes. La tinta i les seues ferramentes.
− Projecció fotogràfica aplicada al dibuix.

C. Tècniques de pintura.
− Materials, útils i suports. Característiques i terminologia específica.
− Tècniques a l'aigua: aquarel·la, témpera i acrílic.
− Tècniques sòlides, olioses i mixtes. Tremp a l'ou. Encàustics. Pastels. Olis. Olis miscibles a l'aigua. Pintures biodegradables.
− Pintura mural. Art urbà.
− Pinzellada i expressivitat en pintura.

D. Tècniques de gravat i estampació
− Materials, útils, maquinària i suports. Terminologia específica.
− Monoimpressió i reproducció múltiple. L'obra gràfica. Monotípia plana.
− Estampació en relleu. Xilografia. Linòleum.
− Estampació en buit. Calcografia. Tècniques directes i indirectes.
− Estampació plana. Mètode planogràfic. Litografia. Mètode permeogràfic. Serigrafia. Mètode electrònic. Copy art.
− Obra gràfica realitzada amb tècniques de gravat i estampació per artistes de diferents èpoques i estils: anàlisi tècnica i procedimental.

E. Tècniques mixtes i alternatives.
− Altres tècniques, materials i procediments en l'expressió graficoplàstica.
− La imatge digital. Art digital.

F. Projectes graficoplàstics.
− Metodologia projectual. Aplicació a l'art plàstic.
− Estratègies per a la planificació i desenrotllament de projectes graficoplàstics. L'organització dels equips de treball. Distribució de tasques i lideratge compartit. Resolució de conflictes.
− Procés d'elaboració d'una obra pictòrica.
− Exposició i difusió de projectes graficoplàstics.
− Estratègies d'avaluació de les fases i els resultats de projectes gràfics. L'error com a oportunitat de millora i aprenentatge.
− Oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional.

TECNOLOGIA I ENGINYERIA

En la societat actual, el desenrotllament de la tecnologia per part de les enginyeries s’ha convertit en un dels eixos entorn dels quals s’articula l’evolució sociocultural. En els últims temps, la tecnologia, entesa com el conjunt de coneixements i tècniques que pretenen donar solució a les necessitats, ha incrementat la seua rellevància en diferents àmbits de la societat, des de la generació de béns bàsics fins a les comunicacions. En definitiva, es pretén millorar el benestar i les estructures econòmiques socials i ajudar a mitigar les desigualtats presents en la societat actual, de manera que s’evite generar noves bretxes cognitives, socials, de gènere o generacionals. Es tracten, així, aspectes relacionats amb els desafiaments que el segle XXI planteja per a garantir la igualtat d’oportunitats en l’àmbit local i global.

En una evolució cap a un món més just i equilibrat, convé parar atenció als mecanismes de la societat tecnològica, analitzant i valorant la sostenibilitat dels sistemes de producció, l’ús dels diferents materials i fonts d’energia, tant en l’àmbit industrial com domèstic o de servicis.

Per a això, els ciutadans necessiten disposar d’un conjunt de sabers científics i tècnics que servisquen de base per a adoptar actituds crítiques i constructives davant de certes qüestions i ser capaces d’actuar de mode responsable, creatiu, eficaç i compromés amb la finalitat de donar solució a les necessitats que es plantegen.
En este sentit, la matèria de Tecnologia i Enginyeria pretén conjuminar els sabers científics i tècnics amb un enfocament competencial per a contribuir a la consecució dels objectius de l’etapa de Batxillerat i a l’adquisició de les corresponents competències clau de l’alumnat. En este sentit, desenrotlla aspectes tècnics relacionats amb la competència digital, amb la competència matemàtica i la competència en ciència, tecnologia i enginyeria, així com amb altres sabers transversals associats a la competència lingüística, a la competència personal, social i aprendre a aprendre, a la competència emprenedora, a la competència ciutadana i a la competència en consciència i expressions culturals.

Les competències específiques s’orienten al fet que l’alumnat, mitjançant projectes de disseny i investigació, fabrique, automatitze i millore productes i sistemes de qualitat que donen resposta a problemes plantejats transferint sabers d’altres disciplines amb un enfocament ètic i sostenible. Tot això s’implanta acostant l’alumnat, des d’un enfocament inclusiu i no sexista, a l’entorn formatiu i laboral propi de l’activitat tecnològica i d’enginyeria. Així mateix, es contribuïx a la promoció de vocacions en l’àmbit tecnològic entre els alumnes i les alumnes, avançant un pas en relació amb l’etapa anterior, especialment en els temes relacionats amb sabers tècnics i amb una actitud més compromesa i responsable, impulsant l’emprenedoria, la col·laboració i la implicació local i global amb un desenrotllament tecnològic accessible i sostenible. La resolució de problemes interdisciplinaris lligats a situacions reals, mitjançant solucions tecnològiques, es constituïx com a eix vertebrador i reflectix l’enfocament competencial de la matèria.

En este sentit, es facilitarà a l’alumnat un coneixement panoràmic de l’entorn productiu, tenint en compte la realitat i abordant tot allò que implica l’existència d’un producte, des de la seua creació, el seu cicle de vida i altres aspectes relacionats. Este coneixement obri un ampli camp de possibilitats en facilitar la comprensió del procés de disseny i desenrotllament des d’un punt de vista industrial, així com a través de l’aplicació de les noves filosofies maker o DiY («fes-ho tu mateix») de prototipatge a mesura o segons demanda.
La coherència i continuïtat amb etapes anteriors es fa explícita, especialment en les matèries de Tecnologia i Digitalització i Tecnologia d’Educació Secundària Obligatòria, i s’establix entre estes una gradació en el nivell de complexitat quant a la creació de solucions tecnològiques que donen resposta a problemes plantejats mitjançant l’aplicació del mètode de projectes i altres tècniques.

Els criteris d’avaluació en esta matèria es formulen amb una evident orientació competencial i establixen una gradació entre primer i segon de Batxillerat, i posen l’accent principalment en la participació en projectes durant el primer nivell de l’etapa i en l’elaboració de projectes d’investigació i innovació en l’últim.
La matèria s’articula al voltant de sis blocs de sabers bàsics, els continguts dels quals s’han d’interrelacionar a través del desenrotllament de situacions d’aprenentatge competencials i activitats o projectes de caràcter pràctic.
El bloc «Projectes d’investigació i desenrotllament» se centra en la metodologia de projectes, dirigida a la ideació i creació de productes, així com al seu cicle de vida.

El bloc «Materials i fabricació» aborda els criteris de selecció de materials i les tècniques més apropiades per a la seua transformació i l’elaboració de solucions tecnològiques sostenibles.

Els blocs «Sistemes mecànics» i «Sistemes elèctrics i electrònics» fan referència a elements, mecanismes i sistemes que puguen servir de base per a la realització de projectes o ideació de solucions tècniques.

El bloc «Sistemes informàtics» presenta sabers relacionats amb la informàtica, com la programació textual i les tecnologies emergents, per a la seua aplicació a projectes tècnics.

El bloc «Sistemes automàtics» aborda l’actualització de sistemes tècnics per al seu control automàtic mitjançant simulació o muntatge, i preveu, a més, les potencialitats que oferixen les tecnologies emergents en sistemes de control.

El bloc «Tecnologia sostenible» aporta a l’alumnat una visió de la matèria alineada amb algunes metes dels Objectius de Desenrotllament Sostenible.

Amb l’objectiu de conferir un enfocament competencial a la matèria, és convenient que els sabers puguen confluir en projectes que suposen situacions d’aprenentatge contextualitzades, en les quals l’alumnat puga aplicar els seus coneixements i destreses per a donar solució a una necessitat concreta, que pot emergir d’un context personal, social o cultural, en l’àmbit local o global amb una actitud de compromís creixent. D’esta manera, s’afavorix la creació de vincles entre l’entorn educatiu i altres sectors socials, econòmics o d’investigació.

D’acord amb este enfocament competencial i pràctic, la proposta de situacions d’aprenentatge lligades a projectes interdisciplinaris en les quals l’alumnat puga explorar, descobrir, experimentar i reflexionar des de la pràctica en un espai que permeta incorporar tècniques de treball, prototipatge ràpid i fabricació offline, a manera de taller o laboratori de fabricació, suposa una opció que aporta un gran potencial de desenrotllament, d’acord amb les demandes de la nostra societat i del nostre sistema productiu.

Competències específiques
1.Coordinar i desenrotllar projectes d’investigació amb una actitud crítica i emprenedora, implementant estratègies i tècniques eficients de resolució de problemes i comunicant els resultats de manera adequada, per a crear i millorar productes i sistemes de manera contínua.

Esta competència específica planteja tant la participació de l’alumnat en la resolució de problemes tècnics com la coordinació i gestió de projectes cooperatius i col·laboratius. Això implica, entre altres aspectes, mostrar empatia, establir i mantindre relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, identificant i gestionant les emocions en el procés d’aprenentatge, reconeixent les fonts d’estrés i sent perseverant en la consecució dels objectius.

A més, s’incorporen tècniques específiques d’investigació, facilitadores del procés d’ideació i de presa de decisions, així com estratègies iteratives per a organitzar i planificar les tasques que han de desenrotllar els equips, de manera que es resol de partida una solució inicial bàsica que, en diverses fases, es completarà a escala funcional establint prioritats. En este aspecte, el mètode Design Thinking i les metodologies Agile són d’ús habitual en les empreses tecnològiques, i aporten més flexibilitat davant de qualsevol canvi en les demandes dels clients. Es preveu també la millora contínua de productes com a plantejament de partida de projectes per desenrotllar, fidel reflex del que ocorre en l’àmbit industrial, a on és una de les principals dinàmiques empleades. Així mateix, s’ha de fomentar la ruptura d’estereotips i idees preconcebudes sobre les matèries tecnològiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l’aptitud per a les matèries tecnològiques, amb una actitud de resiliència i proactivitat davant de nous reptes tecnològics.
En esta competència específica, cal ressaltar la investigació com un acostament a projectes d’I+D+i, de manera crítica i creativa, a on la correcta referenciació d’informació i l’elaboració de documentació tècnica adquirixen una gran importància. En este sentit, el desenrotllament d’esta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa utilitzant la terminologia adequada per a comunicar i difondre les idees i les solucions generades.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CE.

2.Seleccionar materials i elaborar estudis d’impacte, aplicant criteris tècnics i de sostenibilitat per a fabricar productes de qualitat que donen resposta a problemes i tasques plantejats, des d’un enfocament responsable i ètic.

La competència es referix a la capacitat per a seleccionar els materials més adequats per a la creació de productes en funció de les seues característiques, així com realitzar l’avaluació de l’impacte ambiental generat.
A l’hora de determinar els materials, s’atendran criteris relatius a les seues propietats tècniques (aspectes com duresa, resistència, conductivitat elèctrica, aïllament tèrmic, etc.). Així mateix, l’alumnat tindrà en compte aspectes relacionats amb la capacitat per a ser conformats aplicant una tècnica o una altra, segons siga convenient, per al disseny final del producte. De la mateixa manera, s’han de considerar els criteris relatius a la capacitat del material per a ser tractat, modificat o aliat amb la finalitat de millorar les característiques d’este.

Finalment, l’alumnat valorarà aspectes de sostenibilitat per a determinar quins materials són els més apropiats en relació amb, per exemple, la contaminació generada i el consum energètic durant tot el seu cicle de vida (des de la seua extracció fins a la seua aplicació final en la creació de productes) o la capacitat de reciclatge en finalitzar el seu cicle de vida, la biodegradabilitat del material i altres aspectes vinculats amb l’ús controlat de recursos o amb la relació que s’establix entre els materials i les persones que finalment fan ús del producte.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

1. Utilitzar les ferramentes digitals adequades, analitzant les seues possibilitats, configurant-les d’acord amb les seues necessitats i aplicant coneixements interdisciplinaris, per a resoldre tasques, així com per a fer la presentació dels resultats d’una manera òptima.

La competència aborda els aspectes relatius a la incorporació de la digitalització en el procés habitual de l’aprenentatge en esta etapa. Continuant amb les habilitats adquirides en l’etapa anterior, s’amplia i reforça l’ús de ferramentes digitals en les tasques associades a la matèria. Per exemple, les activitats associades a la investigació, busca i selecció d’informació, o l’anàlisi de productes i sistemes tecnològics, requerixen un bon ús de ferramentes de busca d’informació valorant la seua procedència, contrastant la seua veracitat i fent una anàlisi crítica d’esta, amb la qual cosa es contribuïsca al desenrotllament de l’alfabetització informacional. Així mateix, el treball col·laboratiu, la comunicació d’idees o la difusió i presentació de treballs afermen nous aprenentatges i impliquen el coneixement de les característiques de les ferramentes de comunicació disponibles, les seues aplicacions, opcions i funcionalitats, depenent del context. De manera similar, el procés de disseny i creació es complementa amb un elenc de programes informàtics que permeten el dimensionament, la simulació, la programació i el control de sistemes o la fabricació de productes.

En suma, l’ús i l’aplicació de les ferramentes digitals, amb la finalitat de facilitar el transcurs de creació de solucions i de millorar els resultats, es convertixen en instruments essencials en qualsevol de les fases del procés, tant les relatives a la gestió, al disseny o al desenrotllament de solucions tecnològiques, com les relatives a la resolució pràctica d’exercicis senzills o a l’elaboració i difusió de documentació tècnica relativa als projectes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CE.

4.Generar coneixements i millorar destreses tècniques, transferint i aplicant sabers d’altres disciplines científiques amb actitud creativa, per a calcular, i resoldre problemes o donar resposta a necessitats dels diferents àmbits de l’enginyeria.

La resolució d’un simple exercici o d’un complex problema tecnològic requerix l’aplicació de tècniques, procediments i sabers que oferixen les diferents disciplines científiques. Esta competència específica té com a objectiu, d’una banda, que l’alumnat utilitze les ferramentes adquirides en matemàtiques o els fonaments de la física o la química per a calcular magnituds i variables de problemes mecànics, elèctrics i electrònics, i per un altra, que s’utilitze l’experimentació, a través de muntatges o simulacions, com a ferramenta de consolidació dels coneixements adquirits. Eixa transferència de sabers aplicada a nous i diversos problemes o situacions permet ampliar els coneixements de l’alumnat i fomentar la competència d’aprendre a aprendre.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CE.

5.Dissenyar, crear i avaluar sistemes tecnològics aplicant coneixements de programació informàtica, regulació automàtica i control, així com les possibilitats que oferixen les tecnologies emergents per a estudiar, controlar i automatitzar tasques.

Esta competència específica fa referència a l’habilitació de productes o solucions digitals en l’execució de certes accions de manera autònoma. D’una banda, consistix a crear aplicacions informàtiques que automatitzen o simplifiquen tasques als usuaris i, d’una altra, es tracta d’incorporar elements de regulació automàtica o de control programat en els dissenys, que permeten actuacions senzilles en màquines o sistemes tecnològics. En este sentit, s’inclouen, per exemple, el control en desplaçaments o moviments dels elements d’un robot, l’accionament regulat d’actuadors, com poden ser llums o motors, l’estabilitat dels valors de magnituds concretes, etc. D’esta manera, es possibilita que l’alumnat automatitze tasques en màquines i en robots mitjançant la implementació de xicotets programes informàtics executables en targetes de control.
En esta línia d’actuació, cal destacar el paper dels sistemes emergents aplicats (intel·ligència artificial, internet de les coses, big data, etc.).

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA i CE.

6.Analitzar i comprendre sistemes tecnològics dels diferents àmbits de l’enginyeria, i estudiar les seues característiques, consum i eficiència energètica, per a avaluar l’ús responsable i sostenible que es fa de la tecnologia.

L’objectiu que perseguix esta competència específica és dotar l’alumnat d’un criteri informat sobre l’ús i impacte de l’energia en la societat i en el medi ambient, mitjançant l’adquisició d’una visió general dels diferents sistemes energètics, els agents que intervenen i aspectes bàsics relacionats amb els subministraments domèstics. De manera complementària, es pretén dotar l’alumnat dels criteris que cal emprar en l’avaluació d’impacte social i ambiental lligat a projectes de diversa índole.

Per al desenrotllament d’esta competència, s’aborden, d’una banda, els sistemes de generació, transport, distribució de l’energia i el subministrament, així com el funcionament dels mercats energètics i, d’altra banda, l’estudi d’instal·lacions en vivendes, de màquines tèrmiques i de fonaments de regulació automàtica, tenint en compte criteris relacionats amb l’eficiència i l’estalvi energètic, que permeten a l’alumnat fer un ús responsable i sostenible de la tecnologia.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CPSAA, CC i CE.

Tecnologia i Enginyeria I
Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Investigar i dissenyar projectes que mostren de manera gràfica la creació i millora d’un producte, i seleccionar, referenciar i interpretar informació relacionada.
1.2 Participar en el desenrotllament, la gestió i la coordinació de projectes de creació i millora contínua de productes viables i socialment responsables, identificant millores i creant prototips mitjançant un procés iteratiu, amb actitud crítica, creativa i emprenedora.
1.3 Col·laborar en tasques tecnològiques escoltant el raonament dels altres, aportar a l’equip a través del rol assignat i fomentar el benestar grupal i les relacions saludables i inclusives.
1.4 Elaborar documentació tècnica amb precisió i rigor, generant diagrames funcionals i utilitzant mitjans manuals i aplicacions digitals.
1.5 Comunicar de manera eficaç i organitzada les idees i solucions tecnològiques, emprant el suport, la terminologia i el rigor apropiats.

Competència específica 2.
2.1 Determinar el cicle de vida d’un producte, planificant i aplicant mesures de control de qualitat en les seues diferents etapes, des del disseny a la comercialització, tenint en consideració estratègies de millora contínua.
2.2 Seleccionar els materials, tradicionals o de nova generació, adequats per a la fabricació de productes de qualitat basant-se en les seues característiques tècniques i atenent criteris de sostenibilitat de manera responsable i ètica.
2.3 Fabricar models o prototips emprant les tècniques de fabricació més adequades i aplicant els criteris tècnics i de sostenibilitat necessaris.

Competència específica 3.
3.1 Resoldre tasques proposades i funcions assignades, mitjançant l’ús i la configuració de diferents ferramentes digitals de manera òptima i autònoma.
3.2 Realitzar la presentació de projectes emprant ferramentes digitals adequades.

Competència específica 4.
4.1 Resoldre problemes associats a sistemes i instal·lacions mecàniques, aplicant fonaments de mecanismes de transmissió i transformació de moviments, suport i unió al desenrotllament de muntatges o simulacions.
4.2 Resoldre problemes associats a sistemes i instal·lacions elèctriques i electròniques, aplicant fonaments de corrent continu i màquines elèctriques al desenrotllament de muntatges o simulacions.

Competència específica 5.
5.1 Controlar el funcionament de sistemes tecnològics i robòtics, utilitzant llenguatges de programació informàtica i aplicant les possibilitats que oferixen les tecnologies emergents, com ara intel·ligència artificial, internet de les coses, big data...
5.2 Automatitzar, programar i avaluar moviments de robots, mitjançant la modelització, l’aplicació d’algorismes senzills i l’ús de ferramentes informàtiques.
5.3 Conéixer i comprendre conceptes bàsics de programació textual, mostrar el progrés pas a pas de l’execució d’un programa a partir d’un estat inicial i predir el seu estat final després de l’execució.

Competència específica 6.
6.1 Avaluar els diferents sistemes de generació d’energia elèctrica i mercats energètics, amb l’estudi de les seues característiques, el càlcul de les seues magnituds i la valoració de la seua eficiència.
6.2 Analitzar les diferents instal·lacions d’una vivenda des del punt de vista de la seua eficiència energètica, buscar les opcions més compromeses amb la sostenibilitat i fomentar un ús responsable d’estes.

Sabers bàsics
A. Projectes d’investigació i desenrotllament.
− Estratègies de gestió i desenrotllament de projectes: diagrames de Gantt, metodologies Agile. Tècniques d’investigació i ideació: Design thinking. Tècniques de treball en equip.
− Productes: Cicle de vida. Estratègies de millora contínua: cicle de Deming. Planificació i desenrotllament de disseny i comercialització. Logística, transport i distribució. Metrologia i normalització. Control de qualitat. Tècniques de control de qualitat (histogrames, diagrames de Pareto, diagrames de causa-efecte, diagrames de Gantt, diagrames de dispersió, diagrama d’arbre). Programes de millora de qualitat.
− Expressió gràfica. Aplicacions CAD-CAE-CAM. Diagrames funcionals, esquemes i croquis.
− Emprenedoria, resiliència, perseverança i creativitat per a abordar problemes des d’una perspectiva interdisciplinària.
− Autoconfiança i iniciativa. Identificació i gestió d’emocions. L’error i la reavaluació com a part del procés d’aprenentatge.

B. Materials i fabricació.
− Materials tècnics i nous materials. Classificació, obtenció, transformació i criteris de sostenibilitat. Selecció i aplicacions característiques. Materials estratègics d’ús en dispositius d’informació i comunicació.
− Tècniques de fabricació: Prototipatge ràpid i a demanda. Fabricació digital aplicada a projectes. Màquines i ferramentes.
− Normes i elements de seguretat i higiene en el treball.

C. Sistemes mecànics.
− Mecanismes de transmissió i transformació de moviments. Suports i unió d’elements mecànics. Disseny, càlcul, muntatge i experimentació física o simulada. Aplicació pràctica a projectes.

D. Sistemes elèctrics i electrònics.
− Circuits i màquines elèctriques de corrent continu. Interpretació i representació esquematitzada de circuits, càlcul, muntatge i experimentació física o simulada. Caracterització de generadors, resistències, bobines i condensadors en corrent continu. Llei de Kirchhoff. Mètode d’anàlisi de malles i nucs. Aplicació a projectes.
− Màquines elèctriques de corrent continu: principis de funcionament, evolució, tipus i característiques, esquema de càlcul, components i aplicacions.
− Generació i transport del corrent continu.

E. Sistemes informàtics. Programació.
− Fonaments de la programació textual. Característiques, elements i llenguatges.
− Procés de desenrotllament: edició, compilació o interpretació, execució, proves i depuració. Creació de programes per a la resolució de problemes. Modularització.
− Tecnologies emergents: internet de les coses. Aplicació a projectes.
− Protocols de comunicació de xarxes de dispositius.

F. Sistemes automàtics.
− Sistemes de control. Conceptes i elements. Modelització de sistemes senzills.
− Automatització programada de processos. Disseny, programació, construcció i simulació o muntatge.
− Sistemes de supervisió (SCADA). Telemetria i monitoratge. Internet de les coses i big data.
− Aplicació de les tecnologies emergents als sistemes de control.
− Robòtica. Modelització de moviments i accions mecàniques.

G. Tecnologia sostenible.
− Sistemes i mercats energètics. Consum energètic sostenible, tècniques i criteris d’estalvi. Subministraments domèstics.
− Instal·lacions en vivendes: elèctriques, d’aigua i climatització, de gas, de comunicació i domòtiques. Normativa, simbologia, anàlisi i muntatge bàsic de les instal·lacions. Energies renovables, eficiència energètica i sostenibilitat. Criteris i mesures d’estalvi energètic en una vivenda.

Tecnologia i Enginyeria II
Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Desenrotllar projectes d’investigació i innovació amb la finalitat de crear i millorar productes de manera contínua, utilitzant models de gestió cooperatius i flexibles.
1.2 Comunicar i difondre de manera clara i comprensible projectes elaborats i presentar-los amb la documentació tècnica necessària.
1.3 Perseverar en la consecució d’objectius en situacions d’incertesa, identificant i gestionant emocions, acceptant i aprenent de la crítica raonada i utilitzant l’error com a part del procés d’aprenentatge.

Competència específica 2.
2.1 Analitzar la idoneïtat dels materials tècnics en la fabricació de productes sostenibles i de qualitat, estudiant la seua estructura interna, propietats, tractaments de modificació i millora de les seues propietats.
2.2 Elaborar informes senzills d’avaluació d’impacte ambiental, de manera fonamentada i estructurada.

Competència específica 3.
3.1 Resoldre problemes associats a les diferents fases del desenrotllament i gestió d’un projecte (disseny, simulació i muntatge i presentació), utilitzant les ferramentes adequades que proveïxen les aplicacions digitals.

Competència específica 4.
4.1 Calcular i muntar estructures senzilles, estudiant els tipus de càrregues als quals es puguen vore sotmeses i la seua estabilitat.
4.2 Analitzar les màquines tèrmiques: màquines frigorífiques, bombes de calor i motors tèrmics, comprendre el seu funcionament i fer simulacions i càlculs bàsics sobre la seua eficiència.
4.3 Interpretar i solucionar esquemes de sistemes pneumàtics i hidràulics, a través de muntatges o simulacions, i comprendre i documentar el funcionament de cada un dels seus elements i del sistema íntegrament.
4.4 Interpretar i resoldre circuits de corrent altern, mitjançant muntatges o simulacions, identificar els seus elements i comprendre el seu funcionament.
4.5 Experimentar i dissenyar circuits combinacionals i seqüencials físics i simulats aplicant fonaments de l’electrònica digital, i comprendre el seu funcionament en el disseny de solucions tecnològiques.

Competència específica 5.
5.1 Comprendre i simular el funcionament dels processos tecnològics basats en sistemes automàtics de llaç obert i tancat, aplicant tècniques de simplificació i analitzant la seua estabilitat.
5.2 Conéixer i avaluar sistemes informàtics emergents i les seues implicacions en la seguretat de les dades, i analitzar models existents.

Competència específica 6.
6.1 Analitzar els diferents sistemes d’enginyeria des del punt de vista de la responsabilitat social i la sostenibilitat, i estudiar les característiques d’eficiència energètica associades als materials i als processos de fabricació.

Sabers bàsics
A. Projectes d’investigació i desenrotllament.
− Gestió i desenrotllament de projectes. Tècniques i estratègies de treball en equip. Metodologies Agile: tipus, característiques i aplicacions.
− Difusió i comunicació de documentació tècnica. Elaboració, referenciació i presentació.
− Autoconfiança i iniciativa. Identificació i gestió d’emocions. L’error i la reavaluació com a part del procés d’aprenentatge.
− Emprenedoria, resiliència, perseverança i creativitat per a abordar problemes des d’una perspectiva interdisciplinària.

B. Materials i fabricació.
− Estructura interna. Propietats mecàniques i tèrmiques, i procediments d’assaig (tracció, duresa, resiliència, fatiga, tecnològics, no destructius). Oxidació i corrosió (tractaments de protecció).
− Tècniques de disseny i tractaments de modificació i millora de les propietats. Tractaments tèrmics i termoquímics dels metalls, tractaments mecànics i tractaments superficials. Sostenibilitat dels materials. Impacte social i ambiental produït per l’obtenció, la transformació i la deixalla de materials. Reciclatge i reutilització de materials. Tècniques de fabricació industrial. Fabricació de peces sense pèrdua de material i amb pèrdua de material. Màquines i ferramentes. Normes i elements de seguretat. Models de fabricació en la Comunitat Valenciana. Centres d’innovació. Moviment maker.

C. Sistemes mecànics.
− Estructures senzilles. Tipus de càrregues, estabilitat i càlculs bàsics. Muntatge o simulació d’exemples senzills. Estàtica, equacions d’equilibri, càlcul de reaccions.
− Màquines tèrmiques: màquina frigorífica, bomba de calor i motors tèrmics. Motors de combustió interna i externa. Evolució, tipus components i característiques. Càlculs bàsics, simulació i aplicacions. Cicle de Carnot. Rendiment i eficiència de les màquines tèrmiques i frigorífiques.
− Pneumàtica i hidràulica: components i principis físics. Descripció i anàlisi. Avantatges i inconvenients. Esquemes característics d’aplicació. Disseny i muntatge físic o simulat.

D. Sistemes elèctrics i electrònics.
− Circuits de corrent altern. Triangle de potències: potència aparent, activa i reactiva. Millora del factor de potència. Càlcul, muntatge o simulació. Caracterització de generadors, resistències, bobines i condensadors en corrent altern. Màquines elèctriques de corrent altern: principis de funcionament, evolució, tipus i característiques, esquema de càlcul, components i aplicacions. Generació i transport del corrent altern. Transformadors.
− Electrònica digital combinacional. Disseny i simplificació: mapes de Karnaugh. Components, portes universals (teoremes de Morgan) i aplicacions. Experimentació en simuladors.
− Electrònica digital seqüencial. Muntatge de circuits electrònics. Experimentació en simuladors.

E. Sistemes informàtics emergents.
− Intel·ligència artificial, big data, bases de dades distribuïdes i ciberseguretat.

F. Sistemes automàtics.
− Sistemes automàtics de control en llaç obert i en llaç tancat. Funció de transferència. Àlgebra de blocs i simplificació de sistemes. Estabilitat. Mètode de Routh. Experimentació en simuladors.
− Control proporcional (P), i control proporcional, integral, derivatiu (PID).
− Sensors i transductors de posició, pressió, temperatura, humitat, soroll, lluminositat, etc.
− Detectors d’error. Actuadors.

G. Tecnologia sostenible.
− Impacte social i ambiental. Informes d’avaluació. Valoració crítica de les tecnologies des del punt de vista de la sostenibilitat ecosocial.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent.

L’objectiu de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, recepció i interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que pose les paraules al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’esta manera, les matèries contribuïxen a la progressió en el desenrotllament de totes les competències arreplegades en el perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyança bàsica.

Les competències específiques de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura en Batxillerat marquen una progressió respecte a les de l’Educació Secundària Obligatòria, de les quals es partix en esta nova etapa. L’aprofundiment respecte a l’etapa anterior consistix en una major consciència teòrica i metodològica per a analitzar la realitat, així com en la mobilització d’un conjunt major de coneixements, articulats a través d’instruments d’anàlisi que ajuden a construir i a estructurar el coneixement explícit sobre els fenòmens lingüístics i literaris tractats. Es proposa, també, afavorir una aproximació àmplia a la cultura, que aprofundisca en esta etapa en la relació contínua entre el passat i el present.

La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.

El desenrotllament de les competències de l’alumnat reclama en Batxillerat més atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació. Els textos acadèmics són els que construïxen la formació científica i humanística dels estudiants en l’etapa postobligatòria; els textos dels mitjans de comunicació, els que els posen en contacte amb la realitat social, política i cultural del món contemporani. Per això, el treball transdisciplinar és imprescindible perquè l’alumnat s’apropie dels gèneres discursius específics de cada àrea de coneixement.

Respecte a la competència literària, en Batxillerat es pretén una progressiva confluència entre les modalitats de lectura guiada i lectura autònoma, tant quant als seus respectius corpus com a les seues formes de fruïció. El desenrotllament de l’educació lingüística i literària exigix en esta etapa més capacitat d’abstracció i sistematització, així com el maneig d’un metallenguatge específic que permeta una aproximació més reflexiva als usos orals i escrits.

Per a cada competència específica es formulen criteris d’avaluació que establixen el nivell d’acompliment esperat en cada un dels cursos. Tenen un clar enfocament competencial i atenen tant els processos com els productes, la qual cosa reclama ferramentes i instruments d’avaluació variats i amb capacitat diagnòstica i de millora. Atés l’enfocament competencial de l’educació lingüística, la gradació entre els dos cursos no s’establix tant mitjançant una distribució diferenciada de sabers, sinó en funció de la major o menor complexitat dels textos, de les habilitats d’interpretació o de producció requerides, del metallenguatge necessari per a la reflexió sobre els usos, o del grau d’autonomia conferit als estudiants. Per este motiu, tant els sabers bàsics com els criteris d’avaluació guarden paral·lelisme en els dos cursos i continuïtat evident amb els d’etapes precedents.

Els sabers bàsics s’organitzen en quatre blocs. El primer, «Les llengües i els seus parlants», aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística subratllant els fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i les diferències entre varietats dialectals, sociolectes i registres, a fi de combatre de manera argumentada prejuís i estereotips lingüístics. El segon bloc, «Comunicació», integra tots els sabers implicats en la comunicació oral i escrita i l’alfabetització informacional i mediàtica, i els vertebra entorn de la realització de tasques de producció, recepció i anàlisi crítica de textos, amb especial atenció a la producció de textos acadèmics i a la recepció crítica de textos procedents dels mitjans de comunicació, així com als processos d’investigació que han d’acompanyar els dos exercicis. El tercer bloc, «Educació literària», arreplega els sabers i experiències necessaris per a la consolidació de l’hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, el desenrotllament d’habilitats d’interpretació de textos literaris, l’expressió de valoracions argumentades sobre estos i el coneixement de l’evolució, configuració i interrelació entre textos a través de la lectura en profunditat d’algunes obres rellevants de la literatura en les dos llengües oficials. Convida al disseny, per a cada un dels cursos, d’itineraris lectors que seran objecte de lectura guiada en l’aula, i que inscriuen els textos en el seu context de producció i en la tradició cultural, al mateix temps que bastixen ponts amb els contextos contemporanis de recepció. El quart bloc, «Reflexió sobre la llengua», proposa abordar l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica a través de processos d’indagació, i establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua, a partir de la reflexió i de la comunicació de conclusions amb el metallenguatge adequat.

Les situacions d’aprenentatge de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura han d’entrenar l’alumnat en l’ús de les ferramentes que li permetran respondre als reptes de la societat del segle XXI, que requerix persones cultes, crítiques i ben informades; capaces de fer un ús eficaç i ètic de les paraules; respectuoses cap a les diferències; competents per a exercir una ciutadania digital activa; amb capacitat per a adquirir informació i transformar-la en coneixement, i per a aprendre per si mateixes, col·laborar i treballar en equip; creatives i emprenedores; i compromeses amb el desenrotllament sostenible i la salvaguarda del patrimoni artístic i cultural, la defensa dels drets humans, i la convivència igualitària, inclusiva, pacífica i democràtica.

La diversitat lingüística de la major part dels contextos escolars i la innegable necessitat d’una educació plurilingüe per a tot l’alumnat convida al tractament integrat de les llengües com la millor via per a estimular no sols la reflexió interlingüística, sinó també l’aproximació als usos socials reals, en els quals sovint s’han de manejar simultàniament dos llengües o més.

Competències específiques

1.Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, i la seua riquesa dialectal, així com de la reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per a afavorir la reflexió interlingüística, per a refutar els estereotips i prejuís lingüístics i per a valorar esta diversitat com a font de patrimoni cultural.

La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

Finalment, s’ha de propiciar que tot este aprenentatge se sustente en una comprensió crítica dels fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüències que puguen tindre al respecte els diferents models de convivència lingüística. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CC i CCEC.

2.Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, amb especial atenció als textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i arreplegar el sentit general i la informació més rellevant, identificar el punt de vista i la intenció de l’emissor i valorar la seua fiabilitat, la seua forma i el seu contingut, per a construir coneixement, per a formar-se opinió i per a eixamplar les possibilitats de gaudi i oci.

Desenrotllar les estratègies de comprensió oral implica entendre la comunicació com un constant procés d’interpretació d’intencions en el qual entren en joc el coneixement compartit entre interlocutors i tots aquells elements contextuals i cotextuals que permeten anar més enllà del significat del text i interpretar el seu sentit. La comprensió i interpretació de missatges orals requerix destreses específiques que han de ser objecte d’ensenyança i aprenentatge, des de les més bàsiques (anticipar el contingut, retindre informació rellevant en funció del propi objectiu, distingir entre fets i opinions o captar el sentit global i la relació entre les parts del discurs), a les més avançades (identificar la intenció de l’emissor; analitzar procediments retòrics; detectar fal·làcies argumentatives o valorar la fiabilitat, la forma i el contingut del text, entre altres).

L’atenció al desenrotllament d’estratègies de comprensió oral es desplaça en esta etapa a textos de caràcter acadèmic i dels mitjans de comunicació amb major grau d’especialització. Això implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permeten salvar la distància entre els coneixements previs i els requerits per a la comprensió del text, així com la familiarització amb un lèxic caracteritzat per més abundància de tecnicismes, préstecs i estrangerismes. La incorporació de discursos orals que aborden temes de rellevància social, científica i cultural és essencial per a preparar l’alumnat tant per a la seua participació activa en la vida social com per al seu posterior desenrotllament acadèmic i professional.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC.

3.Produir textos orals i multimodals, amb atenció preferent a textos de caràcter acadèmic, amb rigor, fluïdesa, coherència, cohesió i el registre adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a construir coneixement i establir vincles personals com per a intervindre de manera activa i informada en diferents contextos socials.

En esta etapa, es prestarà especial atenció a situacions de caràcter públic, amb més distància social entre els interlocutors, que exigixen usos lingüístics més elaborats, registres formals i un control conscient de tot el que té a vore amb la comunicació no verbal. Les destreses vinculades a la producció oral de caràcter formal seran essencials per al desenrotllament acadèmic i professional ulterior. Requerixen conéixer les claus dels gèneres discursius específics i proposar a l’alumnat situacions d’aprenentatge que li permeten afrontar de manera periòdica produccions orals sobre temes de rellevància ciutadana, científica o cultural, o vinculats als continguts curriculars. Estes seqüències didàctiques atendran de manera recursiva i col·laborativa les successives fases del procés (planificació, producció, assaig i revisió) fins a arribar al producte final.

D’altra banda, un major grau de consciència lingüística en les interaccions orals és un requisit indispensable per a participar de manera activa, compromesa i ètica en societats democràtiques. Adequar els usos orals al propòsit comunicatiu i calibrar els seus efectes en l’interlocutor és essencial per a una comunicació eficaç, basada en el respecte i la cura recíproca. Les classes de llengües han de procurar l’accés a contextos participatius propis dels àmbits social o educatiu, a on l’alumnat puga prendre la paraula i desenrotllar estratègies d’escolta activa, cooperació conversacional i cortesia lingüística. Les tecnologies de la informació i la comunicació proporcionen nous formats per a la comunicació oral multimodal, síncrona o asíncrona, i permeten registrar les produccions orals de l’alumnat per a la seua difusió en contextos reals i la seua posterior anàlisi i revisió.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CC.

4.Comprendre, interpretar i valorar textos escrits, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, reconéixer el sentit global i les idees principals i secundàries, integrar la informació explícita i realitzar les inferències necessàries, identificar la intenció de l’emissor, reflexionar sobre el contingut i la forma i avaluar la seua qualitat i fiabilitat, per a donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos i per a construir coneixement.

L’atenció al desenrotllament d’estratègies de comprensió lectora es desplaça en esta etapa a textos de caràcter acadèmic amb un alt grau d’especialització, així com a textos dels mitjans de comunicació que aborden temes de rellevància social, científica i cultural. La lectura i interpretació de textos acadèmics implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permeten salvar la distància entre els coneixements previs i els aportats pel text, així com la familiarització amb un lèxic sovint tècnic i amb abundant presència de préstecs i estrangerismes.

D’altra banda, la lectura, interpretació i valoració de textos periodístics pressuposa el coneixement de les claus contextuals que permeten conferir-los sentit i detectar els seus biaixos ideològics. Si no és així, el lector queda limitat a la interpretació literal del que s’ha dit, incapaç de captar ironies, al·lusions o dobles sentits, o de calibrar la intenció comunicativa de l’autor. Per este motiu, el desenrotllament de la competència lectora en Batxillerat implica incidir en la motivació, el compromís i les pràctiques de lectura, juntament amb el coneixement i ús de les estratègies que han de desplegar-se abans, durant i després de l’acte lector, atenent de manera especial el desenrotllament de l’agilitat en el maneig de fonts diverses que permeta compensar la falta dels coneixements previs requerits per un determinat text, així com garantir la seua fiabilitat o aclarir la finalitat amb la qual ha sigut escrit.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC.

5.Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes, amb especial atenció als gèneres discursius de l’àmbit acadèmic, per a construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.

Saber escriure significa, hui en dia, saber fer-ho en diferents suports i formats, molts d’estos de caràcter hipertextual i multimodal, i requerix el coneixement i l’apropiació dels «motles» (models i estructures) en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d’ús: els gèneres discursius. En Batxillerat cobren especial rellevància els gèneres acadèmics (dissertacions, assajos, informes o comentaris crítics, entre altres) que reclamen la integració de diferents mirades, camps del saber o disciplines. L’alumnat, per tant, ha de manejar amb desimboltura l’alternança d’informació i opinió, consignar les fonts consultades, i procurar mantindre una adequada claredat expositiva amb una certa vocació d’estil. Ha de prendre consciència, en fi, de la responsabilitat de formar part de la construcció col·lectiva de sentits, des dels punts de vista cultural i ètic.

La composició d’un text escrit ha d’atendre tant la coherència, cohesió i adequació del registre, com a la propietat lèxica i la correcció gramatical i ortogràfica, així com la valoració de les alternatives disponibles per a l’ús d’un llenguatge inclusiu. Requerix també adoptar decisions sobre el to del discurs i la inscripció de les persones (emissor i destinataris) en este. A més, resulta essencial posar la màxima atenció en el llenguatge i l’estil, per la qual cosa la vinculació entre la reflexió explícita sobre el funcionament de la llengua i la seua projecció en els usos textuals resulta inseparable. Per això, el procés d’ensenyança-aprenentatge de l’escriptura reclama una acurada i sostinguda intervenció en l’aula.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CC.

6.Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, avaluar la seua fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitar els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement per a comunicar-la, amb un punt de vista crític i personal, al mateix temps que respectuós amb la propietat intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs d’investigació sobre temes del currículum o vinculats a les obres literàries llegides.

La producció, proliferació i distribució de la informació és el principi constitutiu de les societats actuals, però l’accés a la informació no garantix per si mateix el coneixement. Per tant, és imprescindible que l’alumnat adquirisca habilitats i destreses per a transformar la informació en coneixement, reconéixer quan es necessita, a on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, i adoptar un punt de vista crític i personal, que evidencie una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. Es tracta d’una aposta per l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) que implica la utilització responsable de les tecnologies, amb especial atenció a la detecció d’informacions esbiaixades o falses, l’avaluació constant de les fonts, els temps d’ús i l’autoregulació.

S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de manera col·laborativa, consulte fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes d’investigació, especialment sobre temes del mateix currículum o de les obres literàries llegides. Estos processos d’investigació han de tendir a l’abordatge autònom de la seua planificació, gestió i emmagatzematge de la informació per a la seua recuperació òptima, i del respecte a les convencions de presentació establides (índex, organització en epígrafs, procediments de cita, notes a peu de pàgina, bibliografia i bibliografia web), al mateix temps que al desenrotllament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge. La biblioteca escolar, com a espai creatiu d’aprenentatge, serà l’entorn ideal per a l’adquisició d’esta competència.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CE.

7.Seleccionar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània en les dos llengües oficials com a font de plaer i coneixement, configurar un itinerari lector que s’enriquisca progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores per a construir la pròpia identitat lectora i disfrutar de la dimensió social de la lectura.

Desenrotllar esta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i la construcció de la pròpia identitat lectora, dedicar un temps periòdic i constant a la lectura individual, i propiciar moments de reflexió que permeten establir relacions entre els textos llegits.

Això suposa ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos apreciats —inclòs el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals i amb pràctiques culturals emergents— i la capacitat d’expressar l’experiència lectora. Es tracta de fer un pas cap a un corpus de lectures autònomes menys vinculades al mer entreteniment i a la lectura argumental, i més orientat cap a l’apreciació estètica de la literatura. En conseqüència, l’explicitació de juís de valor sobre les obres es basarà en molts més elements, incloent-hi la identificació de la intertextualitat entre els textos, i incorporarà la indagació, lectura i producció d’assaig relacionat amb les obres llegides.

Esta competència contribuïx a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures guiades i les autònomes, indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i interpretació dels textos, situar amb precisió els textos en el seu context de producció, així com en les formes culturals en les quals s’inscriuen, i entendre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construïxen les obres.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA i CCEC.

1. Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.

Esta competència té la funció de desenrotllar habilitats d’interpretació que permeten l’accés a obres rellevants del patrimoni literari, faciliten la verbalització d’un juí de valor argumentat sobre les lectures, i ajuden a construir un mapa cultural que conjugue horitzons nacionals, europeus i universals, i relacione les obres literàries amb altres manifestacions artístiques i culturals. Per a aconseguir una fruïció conscient i elaborada de la lectura, serà necessari establir itineraris formatius de progrés amb lectures guiades, sobre els quals aprehendre el funcionament del fenomen literari, aprofundir en la noció d’historicitat i de jerarquia entre textos, i sustentar l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres.
No es tracta d’escometre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida en l’aula. A fi d’afavorir la indagació entorn de l’evolució del fenomen literari i a la connexió entre obres, els títols triats aniran acompanyats d’un conjunt de textos que ajuden a entendre tant la seua contextualització històrica i cultural, com el seu lloc en la tradició literària, la història de les seues interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals. Es tracta, en fi, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida en l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari —que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— per a mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament de la literatura, i de les relacions que s’establixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de la seua capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present. Així mateix, s’ha de propiciar la creació de textos literaris amb consciència d’estil respectant les convencions formals dels diversos gèneres.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC.

9.Consolidar i aprofundir en el coneixement explícit i sistemàtic sobre l’estructura de la llengua i els seus usos, i reflexionar de manera autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per a desenrotllar la consciència lingüística, per a augmentar el repertori comunicatiu i per a millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de comprensió i interpretació crítica.

Perquè l’estudi sistemàtic de la llengua siga útil, ha de promoure la competència metalingüística de l’alumnat i vincular-se amb els usos reals i contextualitzats propis dels parlants. La reflexió metalingüística ha de partir del coneixement intuïtiu de l’alumnat com a usuari de la llengua i establir ponts amb el coneixement sistemàtic d’esta, per a la qual cosa utilitzarà una terminologia específica i integrarà els nivells morfosintàctic, semàntic i pragmàtic en l’estudi de les formes lingüístiques.

Es tracta, per tant, d’abordar l’aprenentatge estructurat de la gramàtica a través de processos d’indagació, establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua a partir de la reflexió i de l’elaboració de xicotets projectes d’investigació. Per a això, cal partir de l’observació del significat i la funció que les formes lingüístiques adquirixen en el discurs, per a arribar a la generalització i a la sistematització a partir de la manipulació d’enunciats, el contrast entre oracions, la formulació d’hipòtesis i de regles, l’ús de contraexemples o la connexió amb altres fenòmens lingüístics, i comunicar els resultats amb el metallenguatge adequat. En definitiva, es tracta d’estimular la reflexió metalingüística i interlingüística perquè els estudiants puguen pensar i parlar sobre la llengua de manera que eixe coneixement revertisca en una millora de les produccions pròpies i en una millor comprensió i interpretació crítica de les produccions alienes i, alhora, permeta construir de manera progressiva un coneixement explícit sobre com funciona el sistema lingüístic.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM i CPSAA.

10.Posar les pràctiques comunicatives al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, utilitzar un llenguatge no discriminatori i bandejar els abusos de poder a través de la paraula, per a afavorir un ús no sols eficaç, sinó també ètic i democràtic del llenguatge.

Adquirir esta competència implica no sols que les persones siguen eficaces a l’hora de comunicar-se, sinó que posen les paraules al servici d’uns objectius que no es desentenguen de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.

En l’àmbit de la comunicació personal, l’educació lingüística ha d’ajudar a forjar relacions interpersonals basades en l’empatia i el respecte, brindar ferramentes per a l’escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula, és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l’educació lingüística ha de capacitar per a prendre la paraula en l’exercici una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, l’erradicació de les diferents violències (inclosa la violència de gènere) i de les creixents desigualtats, etc.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CD, CPSAA i CC.

Valencià: Llengua i Literatura I
Llengua Castellana i Literatura I

Criteris d’avaluació

Competència específica 1
1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals.
1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

Competència específica 2
2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals complexos propis de diferents àmbits, i analitzar la interacció entre els diferents codis.
2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals complexos, avaluar la seua qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

Competència específica 3
3.1 Realitzar exposicions i argumentacions orals formals amb diferent grau de planificació sobre temes d’interés científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència, cohesió i el registre adequat, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.

Competència específica 4
4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura.
4.2 Valorar la forma i el contingut de textos complexos avaluant la seua qualitat, la fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

Competència específica 5
5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys de manera individual o entre iguals, o mitjançant altres instruments de consulta.
5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.

Competència específica 6
6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre temes curriculars d’interés cultural que impliquen localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts; calibrar la seua fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual.
6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisis, contrast i verificació, fent ús de les ferramentes adequades i mantenint una actitud crítica davant dels possibles biaixos de la informació.

Competència específica 7
7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània en les dos llengües oficials i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

Competència específica 8
8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides mitjançant l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre els clàssics de la literatura valenciana i espanyola objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques clàssiques o contemporànies, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.
8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’empren les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

Competència específica 9
9.1 Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i interlingüística i utilitzant un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic.
9.3 Elaborar i presentar els resultats de xicotets projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formular hipòtesis i establir generalitzacions, utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.

Competència específica 10
10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones.
10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Sabers bàsics
A. Les llengües i els seus parlants
− Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya.
− Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica.
− Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià.
− Estratègies de reflexió interlingüística.
− Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.
− Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal.
− Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.

B. Comunicació
Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:
1.Context.
− Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació).
2.Gèneres discursius
− Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació.
− Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics.
− Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
3.Processos
− Interacció oral i escrita de caràcter formal. Prendre i deixar la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística.
− Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text.
− Producció oral formal: planificació i busca d’informació, pràctica o assaig, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada.
− Comprensió lectora: Sentit global del text i relació entre les seues parts. Estratègies de lectura profunda o interpretativa i crítica de textos literaris i no literaris en entorns digitals i analògics. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text.
− Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports.
− Alfabetització informacional: Busca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. Fonts d’informació de caràcter acadèmic. Fonts documentals de l’entorn. Ferramentes digitals per a la gestió de continguts, el treball col·laboratiu i la comunicació. Tipus de buscadors i el seu funcionament. Detecció i identificació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Notícies falses i verificació de fets. El pescaclics. Hàbits i conductes per a la comunicació segura en entorns virtuals. Etiqueta digital. Identitat digital.
4.Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics.
− Formes lingüístiques per a l’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat.
− Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació.
− Connectors, marcadors discursius i altres procediments lexicosemàntics i gramaticals que contribuïxen a la cohesió del text.
− Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.
− Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital.
− Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seua relació amb el significat.

C. Educació literària
1.Lectura autònoma
Lectura d’obres rellevants d’autores i autors de la literatura universal contemporània en les dos llengües oficials que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents:
− Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
− Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals.
− Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers.
− Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres.
− Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
− Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

2.Lectura guiada
Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere.
Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc).
En els dos casos s’atendran els següents sabers:
− Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries.
− Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius.
− Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària.
− Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context.
− Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura.
− Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere.
− Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
− Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

D. Reflexió sobre la llengua
Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents:
− Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics.
− La llengua com a sistema interconnectat amb diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic.
− Distinció entre la forma (categories gramaticals) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta).
− Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu.
− Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i el propòsit comunicatiu.
− Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

Valencià: Llengua i Literatura II
Llengua Castellana i Literatura II

Criteris d’avaluació

Competència específica 1

1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres.
1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

Competència específica 2
2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats propis de diferents àmbits analitzant la interacció entre els diferents codis.
2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats avaluant la seua qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
Competència específica 3
3.1 Realitzar exposicions i argumentacions orals formals extenses en les quals s’arrepleguen diferents punts de vista, amb diferent grau de planificació sobre temes d’interés científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, i ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència, cohesió i el registre adequat en diferents suports, i utilitzar de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.

Competència específica 4
4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura.
4.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats avaluant la seua qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.

Competència específica 5
5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta.
5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.

Competència específica 6
6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interés acadèmic, personal o social que impliquen localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb especial atenció a la gestió del seu emmagatzematge i recuperació, així com a l’avaluació de la seua fiabilitat i pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual.
6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisis, contrast i verificació, fent ús de les ferramentes adequades i mantenint una actitud crítica davant dels possibles biaixos de la informació.

Competència específica 7
7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

Competència específica 8
8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.

Competència específica 9
9.1 Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i interlingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic.
9.3 Elaborar i presentar els resultats de xicotets projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formular hipòtesis i establir generalitzacions utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.

Competència específica 10
10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones.
10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

Sabers bàsics

A. Les llengües i els seus parlants
− Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol.
− Estratègies avançades de la reflexió interlingüística.
− Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres.
− Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola.
− Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.
− Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.

B. Comunicació
Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

1. Context: components del fet comunicatiu − Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació).
2. Gèneres discursius − Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació. − Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics. − Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
3. Processos − Interacció oral i escrita de caràcter formal. Prendre i cedir la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística. − Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text. − Producció oral formal: Planificació i busca d’informació, pràctica o assaig, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada. − Comprensió lectora: Sentit global del text i relació entre les seues parts. Estratègies de lectura profunda o interpretativa i crítica de textos literaris i no literaris en entorns digitals i analògics. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text. − Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports.
4. Alfabetització informacional: Busca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. La gestió de continguts, l’emmagatzematge i la recuperació de la informació rellevant. Fonts d’informació de caràcter acadèmic. Fonts documentals de l’entorn. Ferramentes digitals per al treball col·laboratiu i la comunicació. Detecció i identificació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Notícies falses i verificació de fets. Hàbits i conductes per a la comunicació segura en entorns virtuals.
5. Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics − Formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat. − Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació. − Connectors, marcadors discursius i altres procediments lexicosemàntics i gramaticals que contribuïxen a la cohesió del text. − Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals. − Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital. − Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seua relació amb el significat.

C. Educació literària
1.Lectura autònoma
Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents:
− Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
− Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals.
− Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers.
− Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres.
− Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
− Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.
2.Lectura guiada
Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània.
Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat.
En els dos casos s’atendran els següents sabers:
− Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries.
− Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius.
− Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context.
− Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària.
− Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura.
− Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere.
− Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
− Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.
D. Reflexió sobre la llengua
Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents:
− Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics.
− La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic.
− Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta).
− Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu.
− Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu.
− Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

VOLUM
Des dels orígens de la civilització, els éssers humans han necessitat crear objectes tridimensionals, tant per a respondre a necessitats funcionals, com moguts per intencions lúdiques, religioses o artístiques. En totes les produccions humanes pot rastrejar-se una intenció estètica, que unes vegades es produïx d'una manera intuïtiva i emocional i, unes altres, és el resultat d'un procés racional més o menys sofisticat. La matèria de Volum s'ocupa específicament de l'estudi de l'espai tridimensional en l'àmbit de l'expressió artística, tenint en compte les qualitats físiques, espacials, estructurals i volumètriques dels objectes.

La introducció a l'estudi i anàlisi de les formes i manifestacions tridimensionals completa i desenrotlla la formació plàstica i artística de l'alumnat, exercitant els mecanismes de percepció de les formes volumètriques i ajudant al desenrotllament d'una visió analítica i sintètica dels objectes artístics tridimensionals que ens envolten, així com de les seues aplicacions més significatives en el camp científic, industrial, artesanal i artístic.

L'alumnat que curse esta matèria adquirirà les competències que li permeten comprendre en quina mesura la forma, la grandària, el color o l'acabat final dels objectes artístics tridimensionals estan condicionats tant pels materials emprats com per la funció i l'entorn cultural en els quals es produïxen. Altres factors condicionants són la intencionalitat expressiva i els efectes que es volen produir en la recepció, així com els aspectes relacionats amb la sostenibilitat i la cura del medi ambient. Valors com ara el respecte i l'estima de la riquesa inherent a la diversitat cultural i artística, o la necessitat de protegir la propietat intel·lectual pròpia i aliena han de ser tinguts també en compte, sense oblidar la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, per a visibilitzar el treball realitzat per dones o per persones pertanyents a cultures que no pertanyen a l'àmbit occidental dominant.

Junt amb el desenrotllament de la percepció sensorial, intel·lectual i crítica de les formes, esta matèria s'interessa per l'altra vessant de la formació artística, a la qual està estretament vinculada: la creació d'objectes tridimensionals. Esta dimensió de la matèria connecta el món de les idees amb el de les formes a partir del coneixement del llenguatge plàstic i de l'ús de materials, procediments i tècniques de configuració tridimensional, així com d'altres elements de configuració formal i espacial, de l'anàlisi de la representació espacial i de l'aplicació de la metodologia general del projecte de creació d'objectes tridimensionals. S'espera amb això que l'alumnat adquirisca –junt amb la capacitat de percepció espacial, tàctil i cinestèsica– un domini tècnic i unes habilitats creatives capaces de mobilitzar el pensament divergent, eixa capacitat humana per a proposar múltiples respostes davant d'un mateix estímul. Tot això afavorix el desenrotllament d'uns certs components de la formació artística fortament vinculats entre si: la percepció intel·lectual i sensorial de la forma; la creació d'objectes tridimensionals; i l'anàlisi de la llum per a la comprensió de la configuració i percepció dels objectes volumètrics.

La matèria de Volum proporciona a l'alumnat una visió general, tant de les tècniques escultòriques més innovadores com de les més tradicionals, a fi que identifique les propietats i particularitats expressives dels diferents materials –fang, fusta, pedra, marbre o metalls, entre altres– i seleccione amb criteri el més adequat en funció de la intencionalitat i funció de cada objecte. També cal que aprenga les tècniques i procediments més significatius de l'àmbit de l'escultura. De la mateixa manera, ha de reflexionar sobre els útils i ferramentes més adequats per a cada producció artística, així com sobre el context cultural en el qual es treballa. S'aborden així aspectes relacionats amb la composició en l'espai i es fomenten l'expressivitat i el desenrotllament del gaudi estètic i sensorial, per a afavorir el creixement personal, social, acadèmic i professional. Un altre aspecte important al qual s'ha de parar atenció des d'esta matèria és la reflexió sobre la necessitat de fer un ús adequat i responsable dels materials, tenint en compte el seu impacte mediambiental i la prevenció i tractament dels possibles residus que es generen, per a desenrotllar així una actitud crítica, sostenible, inclusiva i innovadora davant de l'experiència artística.

Estos fins vehiculen les competències específiques de la matèria de Volum, definides a partir dels objectius generals i les competències clau previstes per a l'etapa de Batxillerat. La consecució de les competències específiques implicarà l'adquisició per part de l'alumnat dels coneixements i habilitats necessaris per a proposar i dur a terme solucions diferents i factibles en la creació de propostes volumètriques. A més, contribuirà a desenrotllar la seua capacitat crítica i estètica, utilitzant el vocabulari específic adequat per a fonamentar els seus juís sobre diferents creacions volumètriques, des del respecte cap a la diversitat i cap al patrimoni artístic i cultural.

Els criteris d'avaluació, que es desprenen directament d'estes competències específiques, estan dissenyats per a comprovar-ne el grau de consecució.

Els sabers bàsics de la matèria que caldrà activar per a adquirir estes competències específiques s'organitzen en quatre blocs, que no han d'emprendre's obligatòriament en l'orde en el qual estan presentats, sinó d'una manera integrada en funció de les demandes que plantegen les diferents situacions d'aprenentatge, de manera que es facilitarà una visió global de la matèria. El primer bloc, «Tècniques i materials de configuració», atén els materials i procediments essencials en el treball escultòric. El segon bloc, «Elements de configuració formal i espacial», comprén el llenguatge i les tipologies de les formes volumètriques. El tercer bloc, «Anàlisi de la representació tridimensional», recull els elements de la forma en l'espai i la seua presència en el patrimoni artístic. Finalment, el bloc anomenat «El volum en projectes tridimensionals» s'ocupa de la metodologia projectual i del seu desenrotllament.

Per a una millor adquisició de les competències específiques de la matèria, cal proposar unes situacions d'aprenentatge que permeten a l'alumnat millorar l'acompliment de les habilitats requerides per al treball amb les formes volumètriques, considerant la incorporació de ferramentes digitals quan resulte pertinent. En el seu desenrotllament, els blocs de sabers han de treballar-se de manera conjunta, de manera que els coneixements, destreses i actituds s'activen de manera interrelacionada per a respondre a reptes de progressiva complexitat.

Competències específiques

1.Identificar els fonaments compositius del llenguatge tridimensional en obres de diferents èpoques i cultures, analitzant-ne els aspectes formals i estructurals, així com els cànons de proporció i elements compositius emprats, per a aplicar-los a produccions volumètriques pròpies equilibrades i creatives.

Educar la mirada és essencial per a dotar l'alumnat de les destreses necessàries per a veure, descobrir i sentir la creació d'obres artístiques volumètriques. L'anàlisi d'obres de diferents èpoques i cultures permet entendre els principals elements del llenguatge tridimensional, les diferents tècniques, els materials i els elements compositius emprats. D'esta manera, es desenrotllen les habilitats necessàries per a la identificació dels elements formals i estructurals del llenguatge tridimensional de produccions volumètriques, comparant les obres en relleu i les obres exemptes, així com l'apreciació dels elements compositius de les peces de diferents períodes artístics dins del seu context històric, diferenciant els aspectes decoratius dels estructurals.

Les noves tecnologies faciliten l'accés de l'alumnat a una gran varietat d'obres, per exemple, a través de les biblioteques o col·leccions digitals, de manera que puga analitzar una àmplia gamma de formes, estructures, proporcions i elements compositius, així com de tècniques i materials.

A partir de l'anàlisi d'obres tridimensionals, l'alumnat interioritzarà la terminologia específica de la matèria, i enriquirà així la seua capacitat comunicativa i aprendrà a explicar les obres de manera precisa. Així mateix, a través de l'acostament a obres creades en diferents contextos històrics o culturals, reconeix el valor de la diversitat del patrimoni, així com la riquesa creativa i estètica que hi és inherent. Les experiències artístiques contribuiran al desenrotllament de la seua personalitat i ampliaran el seu repertori de recursos, i facilitaran l'aplicació dels aprenentatges adquirits a les seues pròpies propostes volumètriques i la realització de peces equilibrades i creatives.

Entre les obres analitzades, s'ha d'incorporar la perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural, per a reflexionar sobre la conformació del cànon artístic dominant i reconéixer l'aportació a esta disciplina d'artistes dones i d'artistes de cultures no occidentals.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CCEC.

2.Explorar les possibilitats plàstiques i expressives del llenguatge tridimensional, partint de l'anàlisi d'obres de diferents artistes en les quals s'establisca una relació coherent entre la imatge i el seu contingut, per a elaborar produccions tridimensionals amb diferents funcions comunicatives i respectuoses de la propietat intel·lectual.

Explorar les possibilitats plàstiques i expressives que es materialitzen en diverses obres volumètriques constituïx una activitat imprescindible perquè l'alumnat puga comprendre les diferents funcions comunicatives del llenguatge tridimensional. Esta exploració ha de partir de l'anàlisi dels elements formals, funcionals i estructurals de les peces tridimensionals, així com de la identificació de la relació entre forma i funció, vinculant la seua funció comunicativa i el seu nivell icònic. L'accés a les obres a través de diverses fonts bibliogràfiques i digitals (llocs web, accés digital a museus, etc.) fa possible que l'alumnat puga tindre a la seua disposició una gran varietat d'obres significatives de diferents artistes, tant del passat com de l'actualitat.

L'anàlisi d'obres permet a l'alumnat adquirir els coneixements necessaris per a explorar les possibilitats plàstiques i expressives del llenguatge tridimensional a través de propostes alternatives. D'esta manera, pot generar, en un procés d'abstracció, objectes volumètrics dotats de significat, atenent la relació entre imatge i contingut, així com entre forma, estructura i funció comunicativa, amb diferents nivells d'iconicitat. L'adquisició d'esta competència contribuïx, a més, al fet que els alumnes i les alumnes desenrotllen la seua capacitat crítica i estètica i descobrisquen les qualitats expressives d'esta disciplina, que els permetrà adquirir els coneixements, destreses i actituds necessaris per a l'explicació i justificació argumentada d'obres pròpies i alienes.

La inspiració en obres existents, o l'adaptació creativa d'estes són una ocasió idònia per a reflexionar sobre aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual, tant per a aprendre a protegir la creativitat pròpia com per a ser respectuosos amb la creativitat aliena.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CCEC.

3.Realitzar propostes de composicions tridimensionals, seleccionant les tècniques, les ferramentes i els materials de realització més adequats, per a resoldre problemes de configuració espacial i apreciar les qualitats expressives del llenguatge tridimensional.

Iniciar-se en el camp de la creació de composicions tridimensionals proporciona a l'alumnat una sèrie de coneixements, destreses i actituds que li permeten descobrir els materials, les ferramentes i les tècniques pròpies de la matèria. En este procés d'experimentació, l'alumnat aprén a seleccionar i a utilitzar les ferramentes i els materials més adequats en funció de les característiques formals, funcionals, estètiques i expressives de la peça que es pretén realitzar. En el procés de selecció, haurà de tindre en compte la sostenibilitat i l'impacte ambiental de les ferramentes i els materials, i haurà de considerar les condicions de seguretat i higiene per usar-los correctament.

L'adquisició d'esta competència permet que l'alumnat desenrotlle la creativitat associada amb el pensament divergent, així com la seua autonomia i la seua capacitat d'iniciativa. En la resolució de problemes volumètrics ha de considerar-se, a més, l'error com una oportunitat de millora i d'aprenentatge que l'ajude a fer créixer la seua autoestima personal i artística, així com la seua resiliència. Això li permetrà enfrontar-se a futurs reptes de configuració espacial en els àmbits tant acadèmic com professional.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CPSAA, CC i CCEC.

4.Elaborar projectes individuals o col·lectius, adequant els materials i procediments a la finalitat estètica i funcional dels objectes que es pretenen crear i aportant solucions diverses i creatives als reptes plantejats durant l'execució, per a valorar la metodologia projectual com a manera de desenrotllar el pensament divergent en la resolució creativa de problemes.

La matèria de Volum proporciona el context propici perquè l'alumnat puga planificar i desenrotllar projectes sostenibles i creatius, tant de manera individual com col·laborativa, i li oferix l'oportunitat de prendre la iniciativa en la ideació, el disseny i la projecció de les seues pròpies propostes volumètriques. Els projectes s'han de dissenyar en funció dels condicionants i requeriments plantejats, aportant solucions diverses i creatives. La planificació de les diferents fases, des de la ideació fins a l'elaboració final de l'obra, es pot fer utilitzant fonts digitals i bibliogràfiques per a recopilar i analitzar la informació que permeta dur a terme propostes creatives i viables. En el procés de planificació i desenrotllament del projecte, l'alumnat ha de determinar els aspectes materials, tècnics i constructius dels productes de disseny tridimensional en funció de les seues intencions expressives, funcionals i comunicatives; a més d'interpretar i analitzar la documentació gràfica tècnica en funció de les seues característiques, dibuixar la informació gràfica necessària per al desenrotllament de la peça, tenint en compte les seues característiques i paràmetres tècnics i estètics. Així mateix, ha de fer esbossos, maquetes o models que permeten la visualització d'objectes tridimensionals, utilitzant diferents tècniques, i, finalment, comprovar la viabilitat de la seua execució.

Per a això, caldrà que l'alumnat organitze i distribuïsca les tasques, que assumisca responsabilitats individuals orientades a aconseguir un objectiu comú, coordinant-se amb la resta de l'equip i respectant les realitzacions i opinions dels altres. La identificació i l'assumpció de diverses tasques i funcions en l'execució del projecte afavoriran el descobriment d'oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional. Així, l'alumnat podrà valorar la metodologia projectual com una manera de desenrotllar el pensament divergent per a la resolució creativa de problemes, així com identificar el treball en equip com a font de riquesa creativa i afavorir-ne el desenrotllament personal i la seua autoestima.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA, CE i CCEC.

Criteris d'avaluació

Competència específica 1
1.1 Analitzar els elements formals i estructurals d'obres volumètriques de diferents èpoques i cultures, identificant les tècniques, els materials i els elements compositius emprats, incorporant, quan siga procedent, les perspectives de gènere i intercultural.
1.2 Explicar els cànons de proporció i els elements compositius de peces tridimensionals de diferents períodes artístics dins del seu context històric, diferenciant els aspectes decoratius dels estructurals.
1.3 Descriure formes, estructures, tècniques, materials, proporcions i elements compositius tridimensionals, aplicant la terminologia específica de la matèria.

Competència específica 2
2.1 Analitzar els aspectes més notables de la configuració d'obres tridimensionals, identificant les diferències entre allò que és estructural i allò que és accessori i descrivint la relació entre la seua funció comunicativa i el seu nivell icònic.
2.2 Explicar les funcions comunicatives del llenguatge tridimensional en obres significatives de diferents artistes, justificant de manera argumentada la relació establida entre la imatge i el contingut.
2.3 Elaborar produccions volumètriques amb una funció comunicativa concreta, atenent la relació entre imatge i contingut, així com entre forma, estructura i funció comunicativa, amb diferents nivells d'iconicitat.

Competència específica 3
3.1 Resoldre de manera creativa problemes de configuració espacial a través de composicions tridimensionals, seleccionant les tècniques, les ferramentes i els materials de realització més adequats en funció dels requisits formals, funcionals, estètics i expressius.
3.2 Explicar les qualitats expressives del llenguatge tridimensional en les composicions tridimensionals proposades, justificant la selecció de les tècniques, les ferramentes i els materials de realització més adequats.

Competència específica 4
4.1 Planificar projectes tridimensionals, organitzant-ne correctament les fases, distribuint de forma raonada les tasques, avaluant-ne la viabilitat i sostenibilitat, i seleccionant les tècniques, les ferramentes i els materials més adequats a les intencions expressives, funcionals i comunicatives.
4.2 Participar activament en la realització de projectes artístics, assumint diferents funcions, valorant i respectant les aportacions i experiències dels altres i identificant les oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional que oferix.
4.3 Realitzar projectes individuals o col·laboratius, adequant materials i procediments a la finalitat estètica i funcional dels objectes que es pretén crear, i aportant solucions diverses i creatives als reptes plantejats durant l'execució.
4.4 Avaluar i presentar els resultats de projectes tridimensionals, analitzant la relació entre els objectius plantejats i el producte final obtingut, i explicant les possibles diferències entre estos.

Sabers bàsics
A. Tècniques i materials de configuració.
− Materials, instruments escultòrics i ferramentes de configuració tridimensional. Materials sostenibles, naturals, efímers i innovadors. Característiques tècniques, comunicatives, funcionals i expressives. Tècniques i terminologia específica.
− Procediments de configuració: tècniques additives (modelatge, escaiola directa...), substractives (talla), constructives (estructures i instal·lacions) i de reproducció (emmotlament i buidatge, treta de punts, pantògraf, impressores 3D).
− Qualitats emotives i expressives dels mitjans graficoplàstics en cossos volumètrics.

B. Elements de configuració formal i espacial.
− Les formes tridimensionals i el seu llenguatge. Elements estructurals de la forma: línia, pla, aresta, vèrtex, superfície, volum, textures (visuals i tàctils), concavitats, convexitats, buit, espai, massa, escala, color. Formes polièdriques, superfícies radiades i superfícies de revolució.
− Composició espacial (camps de força, equilibri, dinamisme, etc.) i relació entre forma, escala i proporció.
− Relació entre forma i estructura. La forma externa com a projecció ordenada de forces internes.
− Element de relació (direcció, posició, espai i gravetat).
− Tipologia de formes volumètriques adaptades al disseny d'objectes elementals d'ús comú com a mitjà d'estudi i d'anàlisi.
− El moviment en el volum. Representació en l'escultura. Elements mòbils en l'obra tridimensional.
− La llum com a element generador i modelador de formes i espais.
− Qualitats emotives i expressives dels mitjans graficoplàstics en cossos volumètrics.

C. Anàlisi de la representació tridimensional.
− Escultura i obres d'art tridimensionals en el patrimoni artístic i cultural. Context històric i principals característiques tècniques, formals, estètiques i comunicatives.
− La forma i l'espai. El buit com a elements expressius de la forma.
− Les formes geomètriques-orgàniques, obertes-tancades, còncaves-convexes, plenes–buides.
− La perspectiva de gènere i la perspectiva intercultural.
− Art objectual i conceptual. La instal·lació artística.
− Graus d'iconicitat en les representacions escultòriques. Hiperrealisme, realisme, abstracció, síntesi, estilització. Relleu i escultura exempta.
− Les possibilitats plàstiques i expressives del llenguatge tridimensional i el seu ús creatiu en la ideació i realització d'obra original.
− El respecte de la propietat intel·lectual. Tradició, inspiració, plagi, apropiació.
− Fonts bibliogràfiques i digitals d'accés a obres volumètriques de diferents èpoques i cultures: llocs web, accés digital a museus, biblioteques o col·leccions digitals, etc.

D. El volum en projectes tridimensionals
− Principis i fonaments del disseny tridimensional.
− Tipologia de formes volumètriques adaptades al disseny d'objectes elementals com a mitjà d'estudi i d'anàlisi.
− Metodologia projectual aplicada al disseny de formes i estructures tridimensionals. Generació i selecció de propostes. Planificació, gestió i avaluació de projectes. Difusió de resultats.
− Projectes d'estructures tridimensionals: modularidad, repetició, gradació i ritme en l'espai.
− Projectes de produccions artístiques volumètriques: seqüenciació, fases i treball en equip.
− Estratègies de treball en equip. Distribució de tasques i lideratge compartit. Resolució de conflictes.
− Peces volumètriques senzilles en funció del tipus de producte proposat. Disseny sostenible i inclusiu. Sostenibilitat i impacte dels projectes artístics.
− Oportunitats de desenrotllament personal, social, acadèmic i professional vinculades amb la matèria.
− La propietat intel·lectual: la protecció de la creativitat personal.

13.Se suprimix el currículum de la matèria optativa Programació, Xarxes i Sistemes Informàtics de l’annex III.
14.S’inclou en l’annex III el currículum de les matèries optatives Informàtica i Unió Europea, amb la redacció següent:

INFORMÀTICA

Els avanços tecnològics i digitals són una realitat en la societat del segle XXI, en un context en el qual els àmbits acadèmic, social i professional estan fortament condicionats pel desenrotllament de les tecnologies de la informació i de la comunicació, les possibilitats d’utilització i funcionalitats de les quals creixen a ritme exponencial. La generalització de l’ús de dispositius electrònics, tant fixos com mòbils, l’increment de la connectivitat i de l’amplària de banda de les connexions de dades, l’accés massiu a informació i servicis, i l’automatització progressiva de processos caracteritzen un entorn en transformació permanent que exigix a l’alumnat l’adquisició de les competències per a utilitzar estes tecnologies de manera útil i eficient, i alhora, ètica i responsable.

La informàtica, entesa com a disciplina científica i tècnica, proporciona les bases conceptuals i procedimentals necessàries per a moure’s amb solvència en este escenari, de manera que l’alumnat adquirisca habilitats per a construir coneixement significatiu mitjançant l’ús de ferramentes digitals, la resolució de problemes i el desenrotllament del pensament computacional. Al mateix temps, esta disciplina ha d’orientar-se cap a l’adquisició d’una sèrie d’hàbits, valors i pràctiques que afavorisquen el benestar de les persones i l’ús segur dels sistemes informàtics i de les xarxes de comunicació, i que eviten comportaments indesitjats en la xarxa.
En este context, la matèria optativa d’Informàtica en Batxillerat es planteja amb la finalitat d’oferir a l’alumnat una formació concorde amb els reptes que suposa la societat del segle XXI, i els canvis i avanços tecnològics constants, des d’una perspectiva eminentment pràctica i contextualitzada a l’àmbit acadèmic i domèstic de l’alumnat. Per a això, han de plantejar-se situacions d’aprenentatge que, en àmbits propis de la realitat de l’alumnat, proposen desafiaments i problemes davant dels quals s’hagen de buscar solucions tècniques adequades. Estes situacions d’aprenentatge han de promoure l’aprenentatge autònom, els mètodes de treball en equip, l’anàlisi i el treball col·laboratiu.

Des d’esta perspectiva, la matèria contribuïx especialment al desenrotllament de la competència digital, i el pensament computacional forma part indispensable d’esta. També contribuïx al desenrotllament de la competència STEM, ja que integra conceptes de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques en la generació de continguts i el disseny de solucions tecnològiques, i potencia la competència mamprenedora i la iniciativa personal a través de les tasques plantejades, l’execució de les quals requerix mobilitzar la creativitat i la presa de decisions. Així mateix, mitjançant el desenrotllament d’hàbits relatius a un ús ètic dels mitjans informàtics i d’actituds responsables davant d’aspectes com la privacitat, la propietat intel·lectual o els riscos associats a l’ús inadequat de dispositius i xarxes, la matèria contribuïx a l’enfortiment de la competència social, personal i d’aprendre a aprendre.

En el disseny del currículum d’esta matèria, s’ha tingut en consideració que la matèria puga resultar d’interés i ser cursada per alumnat de qualsevol de les modalitats de l’etapa de Batxillerat. Per a això, s’ha optat per la definició d’unes competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics de caràcter transversal en els dos cursos, si bé en el segon curs es combina esta transversalitat amb alguns aspectes amb major especialització en l’àmbit tecnològic. D’esta manera, la matèria contribuïx a ampliar l’autonomia personal de l’alumnat, desenrotlla la seua capacitat d’anàlisi i fomenta el seu desenrotllament integral com a ciutadans i ciutadanes capaces de moure’s millor en un món en constant canvi i d’adaptar-se a este. Per a això, el currículum s’estructura en quatre competències específiques, quatre blocs de sabers bàsics en cada curs i els corresponents criteris d’avaluació associats a les competències específiques.

En el primer curs, la matèria introduïx l’alumnat en una visió estructurada dels sistemes informàtics, el seu funcionament i els seus components, que comprén tant el maquinari com el programari i la seua interacció. L’alumnat aprén a identificar components, a analitzar els més apropiats segons les prestacions necessàries i el cost, i posteriorment a muntar ordinadors d’ús domèstic i instal·lar el sistema operatiu i les aplicacions bàsiques. D’esta manera, no sols s’aborden coneixements tècnics bàsics, sinó també el desenrotllament d’habilitats d’anàlisi i resolució de problemes associats a la configuració d’equips informàtics domèstics.

Posteriorment, la matèria tracta la generació de continguts en diferents formats amb aplicacions i ferramentes ofimàtiques, tant de manera individual com en entorns de treball col·laboratiu, i selecciona les ferramentes més adequades per a generar coneixement en forma de recursos digitals que, posteriorment, siguen objecte de difusió o publicació. Un altre eix és la introducció al pensament computacional i la programació, concebuts no sols com a habilitats tècniques, sinó com a competències transversals que afavorixen la creativitat i la capacitat d’analitzar situacions de la vida acadèmica o quotidiana des d’una perspectiva lògica, descompondre problemes, identificar patrons, formular algorismes i generar solucions que puguen ser transferibles a altres situacions. Finalment, en un món caracteritzat per la digitalització, ha de formar-se l’alumnat en l’ús ètic, segur i saludable de la tecnologia. Per a això, es tracten aspectes relacionats amb la ciutadania digital, la protecció de dades personals, la gestió de la identitat i de l’empremta digital i la propietat intel·lectual. Respecte als principals riscos associats a la presència en entorns digitals, també s’analitzen les mesures preventives i les bones pràctiques per a fer-los front.

En el segon curs, la matèria estén el coneixement sobre el funcionament dels sistemes informàtics a xarxes d’àrea local o sense fils d’àmbit domèstic, incloent tant coneixements tècnics com habilitats per al disseny i la configuració bàsica de xarxes senzilles, i en anàlisi i resolució de problemes. Quant als continguts digitals, s’aprofundix en l’ús d’aplicacions ofimàtiques o d’escriptori per a gestionar l’emmagatzematge de dades. Així mateix, l’alumnat analitza les limitacions d’estes aplicacions i la necessitat d’utilització de gestors de bases de dades com a solució a l’emmagatzematge, la gestió i l’explotació de dades en contextos més complexos, i desenrotlla habilitats bàsiques quant a les funcionalitats d’estos gestors. D’altra banda, es tracta el pensament computacional i la programació des de l’anàlisi de problemes per a la resolució mitjançant algorismes, analitzant les diverses solucions alternatives, i mitjançant l’ús de llenguatges de programació estructurats i entorns de desenrotllament senzills. D’esta manera, es proporcionen a l’alumnat experiències d’aprenentatge significatiu en les quals la lògica, l’experimentació i la creativitat es combinen en el desenrotllament de xicotets projectes. Estes experiències també poden transferir-se a altres llenguatges de programació estructurats, web o orientats a objectes. Finalment, en este curs es reprenen els aspectes relatius a la seguretat, centrats en els sistemes informàtics, les aplicacions i les xarxes, s’identifiquen els principals riscos i amenaces per a la seguretat i s’adopten mesures actives i passives que afavorisquen un ús segur.

Competències específiques

1.Muntar i configurar sistemes informàtics i xarxes en l’àmbit domèstic, aplicant els coneixements sobre els diferents elements i les seues característiques bàsiques, i documentant de manera bàsica el procés.
Esta competència específica mobilitza coneixements sobre els diferents elements d’un sistema informàtic i de les xarxes d’ordinadors, incloent la diferent tipologia, les característiques, la compatibilitat i el cost de cada element. A partir d’estos coneixements, esta competència engloba l’anàlisi dels components necessaris per a donar resposta a la instal·lació de sistemes informàtics i xarxes d’ordinadors d’àmbit domèstic, amb unes característiques concretes quant a cost i funcionalitat.

La competència fa referència també a l’àmbit manipulatiu i al muntatge a xicoteta escala de components reals de sistemes informàtics i de xarxa, així com a les habilitats per a la instal·lació i configuració d’un sistema operatiu, a més d’un altre programari i d’elements de xarxa.

D’altra banda, esta competència pretén que l’alumnat puga transferir els coneixements i les habilitats adquirides, de manera que siga capaç de sintetitzar el procés de muntatge, instal·lació i configuració dels diferents elements, mitjançant l’elaboració de documentació.

Al llarg dels dos cursos, el primer curs se centra en els coneixements i les habilitats relatius als sistemes informàtics, mentres que el segon curs se centra en els corresponents a les xarxes d’ordinadors.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CE i CCL.

2.Generar, editar, emmagatzemar, publicar i explotar dades i continguts mitjançant aplicacions ofimàtiques d’escriptori, en el núvol, ferramentes de treball col·laboratiu, aplicacions d’intel·ligència artificial generativa i gestors de bases de dades.
Esta competència específica suposa que l’alumnat adquirisca els coneixements i les habilitats per a manejar de manera autònoma i en grup diverses ferramentes digitals orientades a la creació, gestió i difusió d’informació.

Així, l’alumnat desenrotllarà estratègies que li permeten integrar estes ferramentes per a generar coneixement en les activitats acadèmiques i personals com a mitjans per a generar, estructurar i comunicar coneixement.
Per a això, ha de fer un ús apropiat de les funcionalitats que oferixen les ferramentes ofimàtiques, aplicacions en el núvol, entorns de treball col·laboratiu, sistemes d’intel·ligència artificial generativa i gestors de bases de dades, atenent les necessitats i característiques de cada tasca, a fi de generar productes finals com ara textos estructurats, fulls de càlcul, presentacions electròniques o bases de dades, o que integren continguts de diversa tipologia.

Quant al treball en grup, esta competència específica inclou participar en processos de producció col·lectiva mitjançant ferramentes de col·laboració, per a contribuir a l’elaboració de productes finals en diversos formats, així com publicar i difondre estos continguts en entorns digitals de manera eficaç i responsable.

La competència també comprén la utilització d’aplicacions d’escriptori i gestors de bases de dades, ja en el segon curs, per a l’emmagatzematge estructurat d’estes, així com la realització d’operacions bàsiques de consulta, inserció i actualització en bases de dades relacionals senzilles. En este àmbit, la competència inclou el coneixement de les característiques i limitacions de cada aplicació i gestor, per a la selecció del més adequat atenent una determinada finalitat. D’altra banda, inclou les habilitats per a connectar estes bases de dades amb programes desenrotllats per a l’explotació i presentació estructurada de la informació.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD, CE i CPSAA.

3.Analitzar problemes tècnics en contextos reals i aplicar tècniques de pensament computacional per a resoldre’ls, i dissenyar i implementar programes informàtics mitjançant l’ús d’entorns de desenrotllament adequats.

Esta competència fa referència a l’aplicació dels principis del pensament computacional. El pensament computacional suposa la mobilització d’una sèrie d’habilitats que impliquen analitzar diferents problemes que l’alumnat trobarà tant en la seua vida acadèmica com en la professional, i dissenyar algorismes, mitjançant l’aplicació d’una sèrie de raonaments lògics, per a oferir de manera creativa una o diverses solucions alternatives a estos problemes. En este sentit, la programació és la màxima expressió d’este pensament computacional. Els llenguatges de programació constituïxen una ferramenta per al disseny d’estos algorismes contextualitzats en l’entorn de l’alumnat.

Per a l’adquisició d’esta competència, es planteja una progressió entre els dos cursos de l’etapa. Així, durant el primer curs esta competència específica implica que l’alumnat conega els principals elements d’un programa informàtic, així com els conceptes i aspectes més bàsics de la sintaxi d’un programa en un llenguatge de programació estructurat. Una vegada dispose d’estos coneixements, l’alumnat els aplicarà mitjançant desenrotllaments molt senzills de programes informàtics, en el llenguatge utilitzat, en contextos reals pròxims a l’alumnat.

Durant el segon curs de l’etapa, la competència específica suposa aprofundir en l’àmbit de la programació i de les habilitats pròpies del pensament computacional. L’alumnat analitzarà problemes i situacions en contextos de la vida acadèmica o quotidiana, i emprarà la creativitat per a fer anàlisis lògiques que deriven en el disseny d’algorismes que solucionen de manera adequada les situacions plantejades. Estos dissenys seran, posteriorment, objecte d’aplicació pràctica mitjançant el desenrotllament de programes senzills en almenys un llenguatge estructurat, en els quals l’alumnat implemente el codi i realitze les operacions de compilació, depuració, prova i correcció d’errors. Finalment, l’alumnat aplicarà i transferirà els coneixements i les habilitats prèviament adquirits a algun nou llenguatge orientat a la creació de llocs web i web dinàmica, i realitzarà també el desenrotllament de programes.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD i CE.

4.Exercir una ciutadania digital ètica i responsable, identificant els principals riscos i amenaces per a la salut i seguretat, així com les principals mesures i bones pràctiques per a fer-los front.

Esta competència específica partix del coneixement, a través de la identificació dels principals riscos i amenaces tant en l’àmbit personal, que comprén aspectes com la salut o la privacitat, com en l’àmbit dels sistemes informàtics o en xarxa en l’àmbit domèstic. Per a fer front a estos riscos i amenaces, la competència també comprén, d’altra banda, la identificació de bones pràctiques i de mesures de prevenció i de seguretat, tant actives com passives, amb les quals puga fer-se front a les primeres o pal·liar-les. D’esta manera, en conjunt, l’alumnat ha de poder analitzar i valorar críticament els usos dels sistemes informàtics i en xarxa de caràcter domèstic, i desenrotllar actituds proactives cap a un ús ètic i que fomente el benestar digital de la ciutadania.
A més dels coneixements i les actituds indicats, la competència també inclou habilitats manipulatives consistents en la configuració bàsica de determinats elements de les aplicacions i sistemes que permeten un ús segur i respectuós d’estos.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: STEM, CD i CPSAA.

Informàtica I

Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1 Identificar els principals elements d’un sistema informàtic i les seues característiques, i analitzar els elements més apropiats en funció del cost i de les necessitats de l’usuari.
1.2. Muntar elements de maquinari i instal·lar i configurar els aspectes bàsics del sistema operatiu i de les principals aplicacions en un sistema informàtic d’àmbit domèstic.
1.3. Sintetitzar el procés de muntatge i configuració d’un sistema informàtic mitjançant l’elaboració de documentació que resumisca el procés.

Competència específica 2.
2.1. Aplicar de manera adequada les principals funcionalitats dels processadors de textos, fulls de càlcul, presentacions electròniques i altres aplicacions de generació de continguts, per a crear, reelaborar i integrar continguts digitals, en diferents formats, seleccionant les ferramentes més adequades per a cada funcionalitat.
2.2. Utilitzar en xicotets grups de treball ferramentes de treball col·laboratiu per a generar productes finals, en diferents formats.
2.3. Difondre i publicar, individualment i en grup, continguts i productes finals, utilitzant les ferramentes i aplicacions més adequades per a cada tasca.
2.4. Integrar l’ús de les principals aplicacions de generació de continguts com a ferramenta de generació de coneixement en les diferents activitats acadèmiques i personals.

Competència específica 3.
3.1. Identificar l’estructura d’un programa informàtic i les seues diferents parts.
3.2. Conéixer les principals instruccions i característiques de la sintaxi d’almenys un llenguatge de programació estructurat.

Competència específica 4.
4.1. Analitzar i valorar críticament els beneficis i riscos de l’ús de sistemes informàtics i de la intel·ligència artificial, i identificar els principals riscos i amenaces per a la salut i seguretat personal, així com les principals mesures i bones pràctiques per a fer-los front.
4.2. Desenrotllar hàbits i actituds proactives que afavorisquen l’ús ètic dels sistemes informàtics, de les aplicacions i de la intel·ligència artificial, i que fomenten el benestar digital de la ciutadania.
4.3. Configurar les condicions de privacitat de les aplicacions i xarxes socials per a protegir les dades personals i l’empremta digital pròpia.

Sabers bàsics
A. Maquinari i programari

• Elements i components del maquinari de l’ordinador. Alimentació, placa base, processador, memòria, dispositius d’emmagatzematge i perifèrics. Muntatge, configuració i resolució de problemes. Elaboració de pressupostos d’un ordinador amb unes característiques donades.
• Seqüència d’arrancada de l’ordinador. El gestor d’arrancada. Configuració de la BIOS.
• Tipus de sistemes operatius: lliures i propietaris. Instal·lació de sistemes operatius i configuració bàsica. Usuaris i permisos. Elaboració de manuals d’instal·lació.
• Tipus de connectors. Controladors. Dispositius connectats: connexió i configuració de dispositius. Dispositius sense fils.
• Programari d’utilitat. Programari lliure i propietari. Tipus d’aplicacions. Requisits de les aplicacions. Instal·lació i prova d’aplicacions.
• Adaptadors de xarxa. Tipus de dispositius de connexió per cable i sense fil. Configuració bàsica i funcionament.

B. Contingut digital i treball col·laboratiu

• Creació i edició de continguts. Ferramentes per a generació de continguts. Paquets ofimàtics d’escriptori i web. Sincronització de dispositius.
• Processadors de text. Estils, formats i plantilles. Taules i gràfics. Llistes i esquemes. Índexs i referències creuades. Combinació de documents.
• Fulls de càlcul. Fórmules i funcions. Gràfics.
• Presentacions electròniques. Formats i plantilla. Text, imatges i multimèdia.
• Creació d’imatges amb ferramentes de dibuix vectorial.
• Ferramentes de treball col·laboratiu en xarxa. Ferramentes d’informàtica en el núvol (cloud computing).
• Ferramentes de difusió i publicitat de continguts.
• Disseny d’indicacions (prompts) amb ferramentes d’intel·ligència artificial generativa.

C. Introducció a la programació

• Conceptes bàsics.
• Variables i sintaxi. Tipus de dades. Lectura i escriptura de dades. Estructures de control bàsiques.
• Desenrotllament de programes senzills en llenguatges estructurats.

D. Seguretat, ètica i benestar digital

• Identitat digital i empremta digital. Espais digitals públics i privats.
• Salut i benestar digital. Estratègies per a una convivència segura i saludable en l’àmbit digital. Situacions de violència i de risc en la xarxa. Mesures preventives i bones pràctiques en l’ús de xarxes socials.
• La intel·ligència artificial. Riscos.
• Propietat intel·lectual, drets d’autor i tipus de llicències.
• La privacitat i la protecció de dades de caràcter personal.

Informàtica II
Criteris d’avaluació

Competència específica 1.
1.1. Identificar els principals elements d’una xarxa d’ordinadors i la seua tipologia i característiques, i analitzar els elements més apropiats en funció del cost i de les necessitats de l’usuari.
1.2. Muntar i configurar els components d’una xarxa d’ordinadors, tant cablejada com sense fil, d’àmbit domèstic.
1.3. Sintetitzar el procés de muntatge i configuració d’una xarxa d’ordinadors mitjançant l’elaboració de documentació que resumisca el procés.

Competència específica 2.
2.1. Identificar les principals aplicacions d’escriptori i de gestió de bases de dades, incloent les seues característiques i limitacions, i seleccionar l’alternativa més adequada per a una finalitat donada.
2.2. Realitzar operacions de consulta, inserció i actualització de bases de dades en bases de dades relacionals senzilles.
2.3. Connectar les bases de dades amb programes desenrotllats per a l’explotació de dades i la seua presentació amb un format concret.

Competència específica 3.
3.1. Aplicar tècniques de pensament computacional per a fer l’anàlisi lògica de problemes tècnics contextualitzats en situacions quotidianes de l’alumnat i dissenyar algorismes que oferisquen una solució adequada a estos problemes, valorant les diferents alternatives possibles.
3.2. Dissenyar l’estructura d’un programa informàtic que responga a una finalitat donada en situacions quotidianes de l’alumnat, i planificar i estructurar la seqüència de tasques o instruccions que haurien d’executar-se.
3.3. Desenrotllar programes i aplicacions senzilles, i implementar el codi corresponent en entorns de desenrotllament en almenys un llenguatge de programació estructurat.
3.4. Realitzar les operacions de compilació, depuració i correcció d’errors en programes desenrotllats en almenys un llenguatge de programació estructurat.
3.5. Realitzar desenrotllaments senzills en llenguatges orientats a la creació de llocs web i web dinàmica.

Competència específica 4.
4.1. Analitzar i valorar críticament els beneficis i riscos de l’ús de sistemes informàtics i xarxes d’àrea local, identificar els principals riscos i amenaces per a la seguretat.
4.2. Adoptar conductes de seguretat activa i passiva per a la protecció de sistemes informàtics i xarxes d’àrea local.
4.3. Configurar contrasenyes, antivirus i tallafocs amb criteris que garantisquen l’actualització periòdica i la seguretat en sistemes informàtics i xarxes domèstiques.

Sabers bàsics
A. Xarxes d’ordinadors

• Adaptadors de xarxa. Tipus d’adaptadors. Configuració avançada i funcionament.
• Encaminament físic i lògic.
• Estacions i llocs de treball. Arquitectures clients-servidor. Clients lleugers. Sistemes operatius de xarxa.
• Components de xarxa: encaminadors, commutadors (switches), punts d’accés, extensors… Configuració bàsica.
• Xarxes d’àrea local cablejades i sense fils de tipus domèstic. Muntatge, configuració i resolució de problemes. Elaboració de pressupostos d’una xarxa amb unes característiques donades. Elaboració de manuals de muntatge i configuració.
• Ferramentes de monitoratge de xarxa.

B. Bases de dades

• Funcionalitats a través d’aplicacions de fulls de càlcul. Organització de dades, filtratge i eliminació de duplicats. Consultes i taules dinàmiques.
• Elements de les bases de dades relacionals. Taules i relacions.
• Sistemes gestors de bases de dades i aplicacions d’escriptori.
• Llenguatge SQL. Realització de consultes i operacions de modificació i inserció.

C. Programació

• Disseny d’algorismes per a la resolució de problemes. Diagrames de flux.
• Constants i variables. Tipus de dades. Lectura i escriptura de dades. Expressions. Estructures de control condicionals i bucles. Operacions, funcions i procediments.
• Instal·lació i ús d’entorns de desenrotllament.
• Desenrotllament de programes en llenguatges estructurats. Depuració i correcció.
• Programació web. Interacció amb bases de dades.
• Introducció a la programació orientada a objectes.

D. Seguretat i ciberseguretat

• Seguretat de sistemes informàtics i de xarxes. Contrasenyes segures. Tipus de programari maliciós. Vulnerabilitats i atacs en Internet. Principals atacs contra la privacitat i fraus en la xarxa.
• Mesures de seguretat activa i passiva davant de riscos, amenaces i atacs. Actualitzacions, antivirus i tallafocs. Protecció de dades i còpies de seguretat.
• Connectivitat de xarxes locals de manera segura a Internet. Protocols segurs d’interconnexió. Certificats digitals i autoritats de certificació. VPN. Criptografia.

UNIÓ EUROPEA

La Unió Europea és una organització supranacional de la qual formen part 27 estats membres europeus actualment. És, alhora, un projecte polític i econòmic, un espai de drets i una realitat en la qual s’adopten decisions que influïxen en la vida social, cultural i econòmica de la ciutadania.

Des del seu origen després dels primers acords i tractats després de la Segona Guerra Mundial, el seu esperit ha sigut la cooperació entre els diferents països integrants. Esta cooperació, que es va iniciar en l’àmbit econòmic, es va estendre progressivament a altres objectius més ambiciosos, al mateix temps que s’ampliava el nombre de països adherits. Com a resultat, s’han arribat a desenrotllar polítiques comunes en matèries com ara l’economia i la moneda, el medi ambient, l’agricultura, la pesca, la demografia, les relacions exteriors o la seguretat, entre altres.

A l’hora de construir una ciutadania europea és fonamental que els sistemes educatius prevegen l’estudi de la trajectòria històrica, política, social i cultural europea. De fet, entre les polítiques comunes, també s’han emés determinades recomanacions en l’àmbit educatiu entre les quals destaca la Recomanació del Consell de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, sobre la qual se sustenten les competències clau presents en la nostra legislació educativa i en els nostres currículums. En esta recomanació se suggerix reforçar l’adquisició de competències ciutadanes sobre valors comuns, a què es fa referència en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea i la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, l’educació inclusiva i la dimensió europea de l’ensenyança.

En les diferents ordenacions del sistema educatiu, els coneixements relatius a la Unió Europea s’han impartit integrades en el context de matèries relacionades amb la història o l’economia. No obstant això, a causa de la importància dels reptes que ha de superar la Unió Europea a curt i mitjà termini, es considera necessari crear un espai propi en el currículum educatiu.

En conseqüència, la present matèria optativa s’oferix per a incorporar una perspectiva global i multidisciplinària sobre l’espai polític, econòmic, sociocultural i geogràfic de la Unió Europea, les seues institucions, les principals polítiques desenrotllades, els valors del projecte europeu, així com les oportunitats que brinda a estudiants i treballadors. Així, mitjançant esta es perseguix que l’alumnat investigue, interprete i comprenga el context europeu en el qual viu i la seua missió, visió i valors, desenrotllant actituds proactives cap al projecte comú europeu i fomentant la consciència democràtica, la participació cívica i l’exercici de la ciutadania activa. D’altra banda, la realitat d’Espanya i de la Comunitat Valenciana no pot comprendre’s sense considerar la seua integració a la Unió Europea, per la qual cosa en la matèria es fa èmfasi en l’impacte positiu d’esta pertinença. La integració política i econòmica ha donat lloc a un nou concepte de “ciutadania europea” a causa de la lliure circulació, que suposa noves oportunitats per a viure, treballar i viatjar en qualsevol país de la Unió. La Unió Europea oferix hui en dia infinitat de recursos per als nostres jóvens, per a poder completar els estudis en altres estats de la Unió, per a millorar el coneixement de llengües estrangeres, per a realitzar pràctiques formatives, oportunitats totes que poden incrementar les possibilitats professionals dels nostres estudiants en un entorn globalitzat.

Estes oportunitats de mobilitat en l’àmbit educatiu es fan patents, a més, amb l’increment progressiu del nombre de centres educatius de la Comunitat Valenciana que implementen accions per a la internacionalització, en els quals esta es troba en els primers llocs nacionals quant a alumnat i professorat que realitza mobilitats o participa en iniciatives de cooperació en l’àmbit dels programes europeus educatius. Per este motiu, es considera que esta matèria pot resultar d’especial interés en els centres que estan altament implicats en estos contextos d’internacionalització.

Esta matèria optativa s’oferix amb un enfocament competencial, pràctic i aplicat, en el qual hauran de plantejar-se situacions d’aprenentatge en què el protagonisme recaiga en l’alumnat, que haurà d’aplicar processos d’investigació, anàlisi, interpretació, creativitat i síntesi d’informació, i generar productes finals, siga de manera individual o treballant en equip, que permeten la transferència del coneixement adquirit.
Per a l’adquisició de les competències específiques, les situacions d’aprenentatge mobilitzaran els sabers bàsics que s’estructuren en cinc blocs.

El primer bloc, La construcció de la Unió Europea, integra els sabers bàsics necessaris per a analitzar l’origen i l’evolució des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat, tenint en compte els tractats fonamentals, les ampliacions, les condicions d’adhesió i permanència, l’adhesió d’Espanya i el Brèxit. Per a això, s’incorpora també en este bloc l’estudi de l’estructura institucional.

El segon bloc proposa sabers relatius als tipus de normes que emanen de la Unió Europea, si tenen naturalesa vinculant o no, i la manera aplicar-les en l’ordenament jurídic espanyol i autonòmic, tot això mitjançant una labor de busca, investigació i síntesi per part de l’alumnat. A continuació, s’aborden les principals polítiques en l’àmbit europeu, des d’una perspectiva pràctica a partir de l’estudi de casos concrets.

El tercer bloc es dedica als drets i deures de la ciutadania europea, partint de la Carta dels drets fonamentals, i dels mecanismes per a la protecció d’estos drets. Així mateix, s’aborda la participació democràtica tant a través de l’elecció de representants en el Parlament Europeu com a través de les polítiques de transparència i participació ciutadana assentades en la Unió.
El quart bloc aborda els sabers bàsics sobre les possibilitats presents i futures que la Unió Europea oferix en l’àmbit acadèmic, laboral o del voluntariat i les principals fonts i ferramentes d’informació sobre estes.
Finalment, el quint bloc, que es considera transversal respecte dels quatre anteriors, se centra en la Comunitat Valenciana com a regió, l’impacte que té la seua pertinença a Espanya i a la Unió Europea, la seua presència a Europa i els servicis dels quals disposa.

Competències específiques

1.Comprendre i analitzar l’origen i l’evolució històrica de la Unió Europea des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat, valorar el seu impacte a Espanya i la Comunitat Valenciana, així com els principis, els valors i els tractats que sustenten el projecte europeu.

Esta primera competència específica se centra en el desenrotllament d’una comprensió crítica i contextualitzada del procés d’integració europea, des de les primeres aliances entre estats després de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat. Per a això, l’alumnat haurà de realitzar una labor d’investigació que comprenga la busca d’informació en fonts fiables, l’anàlisi, la interpretació i la síntesi, en relació amb les principals fites històriques, de manera que adquirisca una visió global de les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials que han donat forma a la Unió Europea.

Esta competència implica, a més de conéixer, ser capaç d’interpretar el significat dels principis rectors i els valors comuns de la Unió Europea, analitzant les raons que van motivar la cooperació entre estats i la seua incorporació progressiva, situant els tractats fonamentals i els valors comuns com a pilars de la Unió. D’altra banda, l’alumnat ha de ser capaç d’analitzar quins són els principals debats i reptes que susciten actualment en el si de la Unió, posant-los en relació amb els antecedents històrics.

A més, la competència inclou la valoració crítica de l’impacte que la pertinença a la Unió Europea ha tingut per a Espanya i, especialment, per a la Comunitat Valenciana. Concretament, l’alumnat analitzarà les principals repercussions en el seu context quotidià i acadèmic més pròxim.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CCEC, CC i CPSAA.

1. Identificar de les institucions de la Unió Europea i descriure les seues funcions, composició i seus, i analitzar els mecanismes de presa de decisions en cada una.

Esta competència específica comprén l’adquisició dels coneixements relatius a l’estructura institucional de la Unió Europea, incloent la ubicació de les seus dels principals organismes i institucions, la seua composició i principals regles de funcionament. Per a això, l’alumnat haurà d’aplicar processos d’investigació a partir dels canals d’informació oficials de la Unió Europea i d’altres fonts fiables i generar productes finals a manera de síntesi que descriguen estes característiques.

D’altra banda, des de les institucions de la Unió Europea emanen diferents normes i recomanacions que afecten múltiples aspectes de la vida quotidiana dels ciutadans. En conseqüència, esta competència implica analitzar casos d’ús reals relatius als processos de presa de decisions de les institucions, de manera que l’alumnat comprenga com s’aproven les normes, com interactuen les institucions entre si, com es manté l’equilibri entre els interessos dels estats membres i com es transposen les normes a l’ordenament jurídic estatal i autonòmic.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD i CC.

3.Analitzar les principals polítiques de la Unió Europea, valorar el seu impacte en els estats membres i en les regions, amb especial consideració a Espanya i la Comunitat Valenciana, i la contribució d’estes polítiques a la cohesió de l’espai europeu.

Esta competència específica comprén que l’alumnat identifique, comprenga i siga capaç de descriure les principals polítiques a la Unió Europea, entenent-les com a ferramentes per a garantir la cohesió, el desenrotllament sostenible i l’equilibri econòmic i social de la Unió. Per a això, es plantejaran a l’alumnat casos o informacions relacionades amb les principals polítiques, a partir de les quals analitzarà els fonaments de cada política i generarà descripcions argumentades i coherents.

En un segon pas, l’alumnat analitzarà a partir de casos reals com afecten de manera directa la ciutadania, tant a escala territorial com en els diferents àmbits sectorials. Per a això, l’alumnat haurà de relacionar com els fons europeus, les directives o les estratègies de la Unió condicionen i orienten projectes, infraestructures, i altres línies d’actuació.

Finalment, esta competència comprén el desenrotllament del pensament crític de l’alumnat, que analitzarà i valorarà críticament estratègies de la Unió Europea que suposen reptes futurs, com ara els Objectius de Desenrotllament Sostenible, la transformació digital, la seguretat energètica, la migració o la defensa comuna. Mitjançant estos processos de reflexió, l’alumnat adquirirà consciència de la capacitat de la Unió per a respondre a desafiaments globals i dels principals reptes dels pròxims anys.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC, CE i CPSAA.

4.Desenrotllar actituds cíviques i democràtiques que promoguen l’exercici d’una ciutadania democràtica, activa i responsable, d’acord amb els valors europeus.

Esta competència aborda la comprensió i l’adquisició per part de l’alumnat dels valors i actituds del projecte europeu. Per a això, l’alumnat haurà de prendre consciència de com, a partir de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea i del Tractat de la Unió Europea, este territori s’ha convertit en un referent mundial en la protecció de drets i llibertats fonamentals i de l’estat de dret, i haurà de comprendre la seua rellevància per a la vida democràtica i l’impacte en el dia a dia de les persones. La competència inclou també dotar l’alumnat del coneixement sobre les possibilitats per a exercir la defensa de tals drets.

Esta competència també incidix en el coneixement i la valoració dels mecanismes de participació democràtica existents en la Unió Europeu, com les eleccions al Parlament Europeu, les iniciatives ciutadanes o les polítiques de transparència institucional. Així, l’alumnat reflexionarà a partir de casos i situacions reals sobre les maneres com la ciutadania pot influir en la presa de decisions.

D’altra banda, atés que el nostre alumnat estudia en una comunitat autònoma en la qual hi ha dos llengües oficials, esta competència ha de promoure en l’alumnat actituds de sensibilització, tolerància i respecte cap a la diversitat cultural i lingüística, elements que també formen part de la identitat europea.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCEC, CCL, CP, CC i CPSAA.

5.Conéixer les principals oportunitats que oferix la Unió Europea quant a mobilitat acadèmica i professional, accedint als recursos d’informació oficials.

Esta competència específica inclou l’adquisició per part de l’alumnat dels coneixements pràctics sobre els programes i els recursos que la Unió Europea posa a la disposició d’estudiants, jóvens i futurs professionals. Així, a partir de les fonts d’informació oficials de determinats programes i portals, l’alumnat interpretarà la informació consultada per a comprendre les oportunitats que oferixen, i les aplicarà, utilitzant-les per a una finalitat concreta, relacionada amb la seua trajectòria personal, acadèmica i professional.

Entre les finalitats anteriors, es planteja que l’alumnat adquirisca les habilitats bàsiques per a elaborar documents, seguint estàndards europeus, amb ferramentes com l’Europass o el Portfolio europeu de les llengües.
Finalment, la competència aborda l’adquisició d’actituds i valors mitjançant processos en els quals l’alumnat reflexione sobre com la Unió Europea obri espais de desenrotllament personal, acadèmic i professional en els diferents àmbits pròxims al context de l’alumnat, ampliant les oportunitats d’aprenentatge i de creixement personal en un context globalitzat i en contínua transformació.

Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CD, CCL, CE i CPSAA.

Criteris d’avaluació

Competència específica 1
1.1. Elaborar productes finals, a partir de la informació obtinguda en fonts fiables, que expliquen cronològicament el procés de construcció europea, identificant les principals fites, ampliacions i tractats.
1.2. Valorar l’impacte positiu de la pertinença d’Espanya i de la Comunitat Valenciana a la Unió Europea.
1.3. Conéixer i interpretar els principis, els valors i els objectius de la Unió Europea i relacionar-los amb esdeveniments històrics, debats actuals i desafiaments del projecte europeu.

Competència específica 2
2.1. Identificar les institucions de la Unió Europea i descriure la seua composició, funcions, mecanismes de funcionament i seus, a partir de processos de busca d’informació i investigació, creant productes finals que detallen les seues característiques principals.
2.2. Analitzar exemples reals de normes rellevants aprovades a la Unió Europea i valorar el seu impacte en l’ordenament jurídic espanyol i autonòmic.

Competència específica 3
3.1. Descriure les principals polítiques comunitàries a partir de l’estudi de casos, documents oficials o altres fonts d’informació.
3.2. Analitzar l’impacte territorial, econòmic, social o ambiental d’estes polítiques a Espanya i la Comunitat Valenciana.
3.3. Analitzar i valorar críticament les estratègies de sostenibilitat, transició ecològica, seguretat, cohesió social i digitalització promogudes per la Unió Europea, mitjançant reflexions fonamentades i argumentades.

Competència específica 4
4.1. Reconéixer els drets i deures de la ciutadania europea, inclosa la Carta de drets fonamentals, i descriure la seua rellevància per a la vida democràtica.
4.2. Identificar els instruments de protecció i defensa de drets de la ciutadania europea.
4.3. Analitzar mecanismes de participació democràtica a la Unió Europea i valorar la seua importància per a una ciutadania activa.
4.4. Desenrotllar actituds de respecte cap a la diversitat cultural i lingüística europea.

Competència específica 5
5.1. Identificar i descriure els principals programes, xarxes i recursos europeus per a la mobilitat acadèmica i laboral a la Unió Europea.
5.2. Elaborar documents seguint models europeus (Europass, Portfolio de les llengües…).
5.3. Analitzar oportunitats d’estudi, voluntariat i ocupació en el context europeu i valorar la seua utilitat per a la trajectòria personal, acadèmica i professional.
5.4. Utilitzar ferramentes digitals i fonts institucionals d’informació europea i accedir a la informació necessària en determinats casos d’ús.

Sabers bàsics

A. La construcció de la Unió Europea

• Origen i evolució històrica de la UE des de la Segona Guerra Mundial fins a l’actualitat.
• Objectius i principis bàsics de la Unió Europea. Tractats fonamentals i ampliacions successives. Condicions d’ingrés, permanència i eixida dels estats membres. Adhesió d’Espanya a la Unió Europea. Procés d’eixida de la Unió Europea i les seues conseqüències: el Brèxit.
• Estructura institucional de la Unió Europea: Consell d’Europa, Consell de la Unió Europea, Comissió Europea, Parlament Europeu, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Tribunal de Comptes i òrgans consultius. Seus, composició, funcions i processos de presa de decisions.

B. Principals polítiques de la Unió Europea

• Normes europees. Tipologia i normes amb caràcter vinculant. Ratificació de tractats i transposició de directives en el nostre ordenament jurídic.
• Política econòmica. Mercat interior i lliure circulació de mercaderies, servicis i capitals. Unió econòmica monetària. El Banc Central Europeu. Solidaritat, cooperació i política de cohesió territorial.
• Polítiques mediambientals. L’Agenda 2030 i els Objectius de Desenrotllament Sostenible.
• Política agrària i pesquera.
• Política interior, migratòria i demogràfica.
• Política exterior, diplomàtica i de seguretat comuna.

C. Ciutadania europea i valors comuns

• Drets i deures de la ciutadania europea. Carta dels drets fonamentals. Valors cívics i participació ciutadana en la presa de decisions a la Unió Europea. Dret d’establiment i de lliure circulació de persones. Espai Schengen.
• Participació democràtica i mecanismes de representació. Eleccions al Parlament Europeu. Dret de vot en el lloc de residència.
• Pluralitat cultural i lingüística a la Unió Europea. Llengües oficials a la Unió Europea.
• El Defensor del Poble Europeu. Protecció diplomàtica i consular.

D. Estudiar i treballar a la Unió Europea

• Programes europeus per a la col·laboració, el voluntariat i la mobilitat d’estudiants i treballadors. Erasmus+. Etwinning. Portal Europeu de la Joventut. Portal EURES.
• L’Espai Europeu d’Educació Superior. Els programes i les xarxes europees d’investigació. El reconeixement de títols i de qualificacions professionals.
• El Marc europeu comú de referència per a les llengües. El portafolis europeu de les llengües. El currículum Europass.
• Assistència sanitària a la Unió Europea. La targeta sanitària europea.
• Ferramentes d’informació sobre la Unió Europea en la xarxa.

E. La Comunitat Valenciana a la Unió Europea

• Participació de la Comunitat Valenciana en les institucions i els òrgans de la Unió Europea. El Comité de les Regions.
• Impacte del finançament europeu en la Comunitat Valenciana.
• L’Oficina de la Comunitat Valenciana a Brussel·les.
• Servicis i xarxes d’informació europea per a la ciutadania. Europe Direct.

1. S’inclouen en la taula de l’annex VI les matèries que tenen continuïtat Valencià: Llengua i Literatura I en primer curs de Batxillerat i Valencià: Llengua i Literatura II en segon curs.