C. Educació literària 1.Lectura autònoma Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents: − Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. − Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals. − Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers. − Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres. − Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. − Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 2.Lectura guiada Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània. Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En els dos casos s’atendran els següents sabers: − Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. − Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius. − Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context. − Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària. − Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura. − Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. − Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. − Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. D. Reflexió sobre la llengua Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents: − Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics. − La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic. − Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta). − Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu. − Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu. − Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.

Vore en context