La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

Vore en context