Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
A. Les llengües i els seus parlants
− Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol.
− Estratègies avançades de la reflexió interlingüística.
− Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres.
− Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola.
− Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.
− Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
És una visió parcial i per tant prejudiciosa, precisament el que es pretén evitar, desvincular els dialectes valencians del seu marc geolingüístic més ampli, els blocs dialectals del català, cosa que no es fa amb el castellà amb la referència a les varietats de Llatinoamèrica.
Maniobra: Activar procés de minorització lingüística. Trossejar la llengua. Promoure la confusió.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
És una visió parcial i per tant prejudiciosa, precisament el que es pretén evitar, desvincular els dialectes valencians del seu marc geolingüístic més ampli, els blocs dialectals del català, cosa que no es fa amb el castellà amb la referència a les varietats de Llatinoamèrica.