En Poble Nou es conserva un dels pocs molins que queden en peu a l'horta de València. Actualment és propietat privada i està deteriorant-se ràpidament.

Seria fantàstic que s'adquirira aquest edifici, un testimoni de la vida en l'horta, per tal de rehabilitar-lo i poder ubicar en ell un museu on poder descobrir com era eixa vida i com s'està transformant.

Per altra banda, es podrien utilitzar les dependències de la casa dels moliners (al mateix edifici) per a habilitar un centre social destinat a majors, joves i xiquets, amb biblioteca i espais per a activitats culturals. Poble Nou, a hores d'ara, no disposa de cap equipament que fomente la relació i participació dels veïns i veïnes i, en una població sense nucli urbà i un caràcter tan dispers, la creació d'un ajudaria molt a la cohesió dels seus habitants.

Les excavacions arqueològiques han tret a la llum un edifici, que conserva més del 95% de la seua planta intacta i presenta uns trets que permeten enquadrar-lo, clarament, en l'arquitectura de representació de poder pròpia del trànsit entre les èpoques Tardoantiga i Alt Medieval. Es tracta d'un edifici visigot que es va construir seguint un disseny i projecte minuciosament establerts, i d'una complexitat considerable.

Els Casals del Mas de Sabater presenta tots els trets necessaris per a ser un lloc visitable, i passar a formar part dels recursos culturals posats en valor al territori valencià: és un lloc amb una significació històrica inqüestionable, les seues restes presenten un alt grau de monumentalitat i singularitat arquitectònica i a més és perfectament accessible en trobar-se a escassos 50 m d'una carretera rural.

Los trastornos del neurodesarrollo son cada dia más prevalentes. Entre ellos, los Trastornos del Espectro del Autismo, Trastornos por Deficit de Atención e Hiperactividad, Discapacida Intelectual, etc. presentan señales tempranas (durante el primer año de vida). Su detección precoz permitiria la intervención psicoeducativa en centros de atención temprana y desarrollo infantil o centros de educación infantil. Dado que se tratan de trastornos del desarrollo, la intervención temprana permitiria la atenuación de los sintomas y aproximar el desarrollo de los niños y niñas afectados, a un desarrollo neurotipico.

Un centro no implica una unica sede pero si una organización transversal a todas las administraciones (sanitarias, educativas y de bienestar social) y que puede tener sedes en las capitales de provincia de la Comunidad Valenciana o en las ciudades con mas de 20.000 habitales.en un plan de implantación progresivo.

L'educació en el temps lliure és una oportunitat per a la infància, l'adolescència i la joventut de vivenciar i aprendre a través de la vida en la natura i la transmissió de valors com el diàleg, el compromís, la llibertat, el respecte o la justicia. És per això que disposar d'espais a l'aire lliure, espais segurs, és fonamental per al desenvolupament de les nostres activitats.

Cuidar la natura i aprendre a respectar-la forma part del desenvolupament d’aquestes experiències, per això les entitats d’educació no formal fem una tasca molt valuosa que és necessari visibilitzar i posar en valor.

L'educació ambiental és un dels pilars fonamentals de l'educació en valors que practiquem des de la nostra entitat, així com en altres entitats on es treballa l'escoltisme. És important posar en valor i cuidar els recursos naturals que tenim al nostre abast en tot el territori. Però no sols per a gaudir-los i aprofitar-los sinó també per a aprendre del seu valor educatiu, aprendre a cuidar-los i gestionar-los d'una manera coherent i sostenible.

Per tot això presentem aquest projecte als pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana, perquè creiem que és fonamental millorar i cuidar les instal·lacions de les diferents zones d'acampada que gestiona la Conselleria d'Agricultura, desenvolupament rural, emergència climàtica i transició ecològica.

Aquestes instal·lacions amb el pas del temps es deterioren i necessiten de plans d'inversió per a garantir la seua utilització en condicions de seguretat. Actualment, és molt necessària la instal·lació d'aigua potable, la instal·lació de gestió d'aigües residuals, la millora de l'accessibilitat, la construcció de menjadors protegits, etc. i tot això realitzat des d'una perspectiva de protecció a l'entorn i al medi ambient. Amb tot allò, volem que es posen al dia i òbriguen totes les infraestructures i instal·lacions d’aquestes zones d’acampada.

Les associacions i els agrupaments escoltes de la FEV utilitzen les instal·lacions i zones d'acampada per a desenvolupar les seues activitats educatives, i és per això que aquestes han de garantir el seu millor servei i protecció, sobretot en l'època de campaments d'estiu, però no exclusivament.

Aquesta és una proposta d’àmbit autonòmic, de competencia de la Generalitat Valenciana, que afecta al Capítol II referit a reparacions, manteniment, arrendament i conservació d’edificis i instal·lacions i materials de transport, neteja, compra de material no inventariable, subministraments i, en general, treballs realitzats per empreses.

La memoria está vinculada a los lugares de los hechos, por ello debemos conservar los lugares de la memoria. La história se vincula más a los sucesos y marca la identidad de las personas, la memoria colectiva.

La ley de Memoria Històrica aprobada el 10 de diciembre de 2007, supone el comienzo de la recuperación de la memoria colectiva y declara ilegítimo todo lo sucedido entre 1936 y 1939. La memoria nos hace falta. El olvido, no.La plaabra, nos hace falta. El silencio, no.

El Centro de Estudios la Serranía considera que la historia a lo grande, es la historia de los sitios pequeños, de las pequeñas gentes, de los acontecimientos aparentemente insignificantes que, querammos o no, al cabo del tiempo se convierten en acontecimientos de rango universal.

Recuperar lka memoria histórica en esta com,arca olvidad, supone además recuperar nombres, lugares i hechos ocurridos en un tiempo sobre el que hay demasida obstinación en que se olvide por ello...

SE PROPONE la recuperación y potenciación de los escenarios que albergaron eppisodios entre 1936 y 1950:

• La linea de defensa XYZ
• Los aredromos y aeropuertos de Villar y Alcublas.
• Los refugios de guerra de Villar, Chelva y otras poblaciones de la comarca sobre las que no se han realizado investigacions o prospecciones.

Una ves realizadas estas acciones prévias, conviene:

• Pner en valor la linea defensiva XYZ y diseñar rutas para su visita.
• Crear un Centro de Interpretación en las naves y locales del Aeropuerto de Villar y otro centro de similiares características en el aerodromo de Alcublas.
• Abrir un museo de la Memoria Histórica en la ciudad de Chelva.
• POtenciar las publicaciones existentes sobre este período y posibilitar otros estudiios y prospecciones.

Las personas sin hogar son personas que viven en las calles de las  ciudades, y temporalmente en albergues, a causa de una ruptura encadenada, brusca y traumática de sus lazos familiares, sociales y laborales. 

En concreto, en base al vacío que existe en la atención a personas sin hogar de Cullera con la intención de dar respuesta a una realidad de personas sin hogar que el trabajo de calle no consigue abarcar y que no llegan a la red de recursos al no ser capaces de seguir una normativa, es decir,creemos en un proyecto pensado para aquellas personas que, por la prolongación de su situación, no encuentran su sitio en lo institucionalizado.

El centro pretende atender a personas sin hogar, sin recursos y sin exigencia, más que la de respetar las normas del centro; ofrecerles un lugar donde puedan mantener su higiene, comer caliente, descansar y guardar sus pertenencias. Un lugar onde sus mascotas serán bienvenidas. Un lugar donde atender sus peticiones, tanto sociales como personales 

Actualmente las redes de atención a las personas sin hogar están formadas por centros públicos (27.2%) como privados (72.8%), que ofrecen acogida,alojamiento, alimentación, atención sanitaria, higiene, seguimiento personal, talleres prelaborales, formación y orientación laboral. Estas redes funcionan gracias a un total de casi 13.000 personas, la inmensa mayoría a tiempo parcial (66.2%) y con carácter voluntario.Pretendemos ofrecer un espacio de seguridad y confianza para aquellas personas que, por circunstancias personales, se han visto inmersas en un proceso de degradación motivado por el hecho de vivir en la calle. Se trata de personas sin redes que han visto minada su autoestima y han quedado aisladas de los distintos procesos de socialización con los que contamos el resto de personas, por ello, necesitan un punto de referencia que sirva de vínculo con el resto de la sociedad,un lugar donde se les llame por su nombre y donde, poco a poco, a través del contacto con el grupo de voluntariado, recuperen la motivación necesaria para iniciar un proceso de inserción social.

OBJETIVO GENERAL:

Mejorar la calidad de vida de las personas que viven en la calle por distintas circunstancias y no cuentan con ningún recurso al que acceder, desde una acogida total de su ser, reconociendo su dignidad y ofreciendo la posibilidad de normalizar de nuevo su vida.

OBJETIVOS ESPECÍFICOS:

1. Poner a disposición de las personas sin hogar un lugar donde puedan sentirse acogidas, escuchadas, valoradas, atendidas en sus necesidades básicas (higiene, alimentación ligera...), sin excesiva burocracia ni normativa.

2. Motivar a las personas a que realicen un cambio en sus vidas, con objeto de superar la situación de desarraigo y abandono personal.

3. Orientar y poner en contacto a quienes quieran iniciar un proceso de intervención con los distintos recursos existentes.

El trabajo de voluntariado consistirà en asistir a las personas sin hogar con los objetivos de : 

• Crear relaciones de igualdad /Compartir, sin juzgar, la confianza, la visión de la vida, la trayectoria personal, las ilusiones. Recuperar la motivación y la autoestima de las personas sin hogar .Detectar casos que necesitan ayuda urgente, que de otro modo no llegaría a ser conocidos por los profesionales de la red pública de servicios sociales.Crear puentes entre la persona sin hogar y  la sociedad.Favorecer el conocimiento de un problema social invisible visto desde estereotipos peyorativos.Construir un modelo social más inclusivo a través del ejercicio de la responsabilidad ciudadana.

El centro tendrá capacidad para unas 15 personas, el número estimado por los servicios sociales del Ayuntamiento de Cullera de personas sin hogar es de 11 personas. 

Conceptes com: wifi, mòbils, Intel·ligència Artificial, xarxes socials, dades, són comuns i d'ús habitual però al mateix temps grans desconeguts. Quant de temps passes a internet? Saps com funciona o què és realment? Les aplicacions del mòbil que no pares de gastar... com estan fetes? O fins i tot la plataforma online dels Pressupostos Participatius! Doncs no és màgia: és tecnologia.

I encara més, la gran majoria d'aquestes aplicacions, desenvolupament i tecnologia estan enginyades a Nord-amèrica i a la Xina, amb poca competitivitat i sobirania Europea. 

La programació és actualment la porta a qualsevol camp professional. És una habilitat que combina creativitat, solució de problemes i polivalència operativa: des de música, passant per creació de webs, videojocs, empresa, art, comunicació, lingüística, política o sanitat, entre molts altres camps. Una activitat que no té despeses si es disposa d'ordinador, que es pot fer a tot arreu i que t'ajuda a entendre i canviar el món digital que t'envolta.

Així que reflexionem un poc... Fem usos exhaustius de recursos tecnològics que per una banda ni coneixem ni entenem, i per una altra, estan fabricats o dissenyats lluny de casa nostra. Doncs propose que els valencians diguem alguna cosa al respecte: ideem un Pla Integral de Sobirania i Adopció Tecnològica. 

Propostes relatives al Pla:

• Creació de recursos en línia gratuïts, en valencià i de qualitat enfocats a l'aprenentatge i enteniment de la tecnologia amb la qual convivim. Entendre els conceptes que gastem habitualment i conéixer les capacitats i limitacions (Exemples: internet, programació, seguretat informàtica, context actual i global, Blockchain, etc.)
• Creació de recursos en línia gratuïts, en valencià i de qualitat enfocats a l'aprenentatge i enteniment de la programació. Llenguatges per poder fer programes i guanyar la suficient intuïció per a començar projectes pel propi compte. Exemples i projectes pràctics i reals.
• Dotació de servidors gratuïts per a totes aquelles persones que vulguen desenvolupar ferramentes o programes informàtics, perquè les puguen allotjar sense cost econòmic.
• Jornades divulgatives en centres educatius explicant les eixides i aplicacions en tots els àmbits professionals. Les oportunitats professionals i personals que significa l'adopció tecnològica.
• Ús i aprofitament d'espais i edificis públics, com les biblioteques, perquè siguen punts d'adopció tecnològica universal.
• Espais col·laboratius de creació de projectes.

L’objectiu general d’aquest projecte és establir una estratègia d’aprofitament sostenible de biomassa agrícola i forestal dins de la Mancomunitat del Penyagolosa i comarques centrals.

El motor del projecte és la bioeconomia, englobat en «The European Green Deal» (Acord Verd Europeu). La bioeconomia o economia verda es fonamenta en la producció de biomassa i la seva transformació en productes de valor afegit (com ara aliments, bioenergia o altres bioproductes). A més, la bioeconomia afavoreix una integració horitzontal, en què el territori es gestiona activament de manera conjunta amb l’agricultura, els boscos, el turisme i l’oferta de serveis mediambientals. Aquest model requereix un ús intensiu del treball, la creació de formes d’integració entre operadors i la producció d’una oferta diversificada, però coherent, de productes relacionats amb el territori.

Queremos continuar con los trabajos de restauración del ExCovento de Santo Domingo de Xàtiva.

Volem continuar amb els treballs de restauració de l'ExCovent de Sant  Domènec de Xàtiva.

Un alberg juvenil permet activitats d'intercanvi entre gups de joves amb altres paísos o comunitats autònomes. També trobades de grups de joves de caràcter cultural, educatiu, social o senzillament recreatiu. Totes estes activitats desenvolupen competències i habilitats socials per a la vida de les futures generacions.
Les grans ciutats tenen com a mínim un alberg juvenil públic. València no en te cap.
Seria important comptar amb un, o bé ubicat en la capital, o bé en algun poble connectat amb València per metro. Esta segona opció cal estudiar-la perquè igual és complicat trobar en València un solar on construir, o un edifici per a restaurar, i poder comptar amb un alberg. En concret, si s'haguera de buscar una alternativa fora de València, una bona opció seria una ubicació prop d'alguna parada de la línia de metro que va a l'aeroport. Esta facilitaria els intercanvis internacionals.

Manteniment en bon estat del ferm dels camins rurals amb amplades suficients i eliminant els possibles obstacles com arbustos, arbres caiguts o pedres.

Disposar d'una xarxa adequada de camins i pistes forestals és important per a millorar l’accés a les finques dels ramaders i agricultors, alhora que és útil per a la prevenció d'incendis forestals.

Es considerado como la cuna de la industria valenciana por sus instalaciones fabriles de principios del s.XIX. Este espacio de gran valor patrimonial y natural se encuentra en un avanzado nivel de deterioro y próximo a su desaparición, todo ello a pesar de ser declarado BIC en 2005 por la Generalitat Valenciana.

Construcció d'una Residència i Centre de Dia per a Persones Majors a Almàssera i que servisca per a donar servei també als pobles d'al voltant (Bonrepòs i Mirambell, Meliana, Cases de Bàrcena, Tavernes Blanques, etc.).

Aquest és un projecte que compta ja amb l'aprovació del ple municipal i que la crisi de 2008 va truncar, havent-se fins i tot consignat una parcel·la municipal de 2.574 metres quadrats per a la futura construcció d'aquesta residència.

La població de tercera edat d'aquests pobles és cada vegada major i es fa necessari la creació d'infraestructures que puguen dotar d'un envelliment digne a qualsevol persona, així com facilitar la conciliació laboral i familiar d'aquelles persones amb persones majors al seu càrrec.

Cal recordar que durant la primera crisi de 2008 van ser les persones majors les que van carregar en nombroses ocasions durant tots aqueixos anys amb els deutes i l'acolliment de familiars desnonats, durant aquesta segona crisi econòmica i sanitària també han sigut el sector poblacional més castigat per la pandèmia, per la qual cosa es fa imperiosa la necessitat d'invertir ara en les persones majors tant per justícia social com per solidaritat intergeneracional.

Vemos imprescindible y necesario dotar de wifi gratuito y de calidad al Museo de Bellas Artes de Valencia, para poder poner en funcionamiento la aplicación de móvil que ha creado recientemente el Museo para los visitantes y que sustituye a las antiguas audio-guías, tan costosas de mantener y que ya no funcionan en la actualidad.

El Museo dispone de la aplicación y tiene también ya instalados los sensores que detectan al visitante en cada obra y le informa de la misma en su propio móvil. Pero para poder ponerlo en funcionamiento, faltaría que los visitantes se pudieran conectar al wifi del Museo y para ello es necesario una serie de mejoras como el saneamiento y renovación del cableado, entre otras.

Este sistema cómodo, económico, moderno, higiénico y al alcance de todos, supondrá un gran aliciente para visitar el Museo. Ayudando al visitante a comprender las obras, haciendo de su experiencia museística sea más didáctica y positiva. Ya que para poder apreciar y valorar el arte es imprescindible entenderlo y conocerlo.

Col•locar un monument escultòric en alguna plaça o carrer de Cocentaina, com a testimoni de l’homenatge que el poble i la societat en general volem rendir a totes les dones i homes que han sigut víctimes del franquisme, la Guerra Civil i la Dictadura i que van lluitar per la llibertat i la democràcia.  Vanser molts els espanyols que van perdre la vida, o van patir exili, presó i repressió durant la Guerra i posterior Dictadura,

La idea proposada és obra de l’escultor i artista multidisciplinari, Luís Ardevínez.

El cos principal s’assembla al tronc d’un “arbre” que simbolitzaria la democràcia. A la part superiordreta de l'escultura s’observa una part diferenciada en forma de “columna vertebral”, com aquella part indispensable de l'esquelet humà, que vol recordar que la democràcia és la columna i eix vertebrador de la convivència i la llibertat.

Queremos que se rehabilite la Alquería Falcó de Valencia.

Volem que es rehabilite l'Alqueria Falcó de València.