L'educació en el temps lliure és una oportunitat per a la infància, l'adolescència i la joventut de vivenciar i aprendre a través de la vida en la natura i la transmissió de valors com el diàleg, el compromís, la llibertat, el respecte o la justicia. És per això que disposar d'espais a l'aire lliure, espais segurs, és fonamental per al desenvolupament de les nostres activitats.

Cuidar la natura i aprendre a respectar-la forma part del desenvolupament d’aquestes experiències, per això les entitats d’educació no formal fem una tasca molt valuosa que és necessari visibilitzar i posar en valor.

L'educació ambiental és un dels pilars fonamentals de l'educació en valors que practiquem des de la nostra entitat, així com en altres entitats on es treballa l'escoltisme. És important posar en valor i cuidar els recursos naturals que tenim al nostre abast en tot el territori. Però no sols per a gaudir-los i aprofitar-los sinó també per a aprendre del seu valor educatiu, aprendre a cuidar-los i gestionar-los d'una manera coherent i sostenible.

Per tot això presentem aquest projecte als pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana, perquè creiem que és fonamental millorar i cuidar les instal·lacions de les diferents zones d'acampada que gestiona la Conselleria d'Agricultura, desenvolupament rural, emergència climàtica i transició ecològica.

Aquestes instal·lacions amb el pas del temps es deterioren i necessiten de plans d'inversió per a garantir la seua utilització en condicions de seguretat. Actualment, és molt necessària la instal·lació d'aigua potable, la instal·lació de gestió d'aigües residuals, la millora de l'accessibilitat, la construcció de menjadors protegits, etc. i tot això realitzat des d'una perspectiva de protecció a l'entorn i al medi ambient. Amb tot allò, volem que es posen al dia i òbriguen totes les infraestructures i instal·lacions d’aquestes zones d’acampada.

Les associacions i els agrupaments escoltes de la FEV utilitzen les instal·lacions i zones d'acampada per a desenvolupar les seues activitats educatives, i és per això que aquestes han de garantir el seu millor servei i protecció, sobretot en l'època de campaments d'estiu, però no exclusivament.

Aquesta és una proposta d’àmbit autonòmic, de competencia de la Generalitat Valenciana, que afecta al Capítol II referit a reparacions, manteniment, arrendament i conservació d’edificis i instal·lacions i materials de transport, neteja, compra de material no inventariable, subministraments i, en general, treballs realitzats per empreses.

El poble de Villores s'ha dedicat a l'elaboració d'espardenyes des de temps immemorials. Encara que l'agricultura i la ramaderia han estat sempre una important font de riquesa per a la població, la indústria artesanal de l'espardenya va esdevenir el motor de la seua economia des de finals del segle XIX fins a la dècada dels 50, i va viure la seua època daurada en el període comprès entre les dues guerres mundials. Posteriorment, la liberalització de l'economia i la creixent facilitat per importar matèries primeres van comportar una forta crisi d'aquesta indústria i l'emigració de la gran part de la població de Villores cap a Catalunya i Castelló. La tradició, però, va arrelar tan fort al poble que encara avui es poden trobar persones elaborant espardenyes d'espart o cànem a l'entrada de casa o al carrer mateix, quan el temps ho permet.

Per a la dignificació d'esta professió, juntament amb un reclam i recurs turístic, es proposa crear un Museu a l'aire lliure amb escultures sobre la confecció d'espardenyes amb panells explicatius al municipi de Villores.  En aquest projecte es pretén divulgar l'antic ofici dels espardenyers i espardenyeres del municipi de Villores, mitjançant una exposició d'escultures pels carrers del municipi. Aquesta exposició consistiria en panells informatius, acompanyat d'imatges per d'una manera més visual mostrar com es desenvolupaven les tasques, des de la recollida en el camp del cànem, fins a la confecció de l'espardenya.
A més afegir, la realització de tallers formatius perquè la gent aprengue l'ofici i es pugue divulgar per molts anys més evitant que es perga. D'aquesta manera recuperar i motivar les persones a què ho aprenguen.

Actualización de la iluminación de las Salas de la Colección Permanente del Museo Bellas Artes de Valencia.

La iluminación actual esta realizada mediante focos halógenos y resulta imperativo sustituirlos por luminarias tipo led por criterios de conservación de la obras, eficiencia y consumo energético y mejora de la estética de las salas.

Es considerado como la cuna de la industria valenciana por sus instalaciones fabriles de principios del s.XIX. Este espacio de gran valor patrimonial y natural se encuentra en un avanzado nivel de deterioro y próximo a su desaparición, todo ello a pesar de ser declarado BIC en 2005 por la Generalitat Valenciana.

Col•locar un monument escultòric en alguna plaça o carrer de Cocentaina, com a testimoni de l’homenatge que el poble i la societat en general volem rendir a totes les dones i homes que han sigut víctimes del franquisme, la Guerra Civil i la Dictadura i que van lluitar per la llibertat i la democràcia.  Vanser molts els espanyols que van perdre la vida, o van patir exili, presó i repressió durant la Guerra i posterior Dictadura,

La idea proposada és obra de l’escultor i artista multidisciplinari, Luís Ardevínez.

El cos principal s’assembla al tronc d’un “arbre” que simbolitzaria la democràcia. A la part superiordreta de l'escultura s’observa una part diferenciada en forma de “columna vertebral”, com aquella part indispensable de l'esquelet humà, que vol recordar que la democràcia és la columna i eix vertebrador de la convivència i la llibertat.

Les excavacions arqueològiques han tret a la llum un edifici, que conserva més del 95% de la seua planta intacta i presenta uns trets que permeten enquadrar-lo, clarament, en l'arquitectura de representació de poder pròpia del trànsit entre les èpoques Tardoantiga i Alt Medieval. Es tracta d'un edifici visigot que es va construir seguint un disseny i projecte minuciosament establerts, i d'una complexitat considerable.

Els Casals del Mas de Sabater presenta tots els trets necessaris per a ser un lloc visitable, i passar a formar part dels recursos culturals posats en valor al territori valencià: és un lloc amb una significació històrica inqüestionable, les seues restes presenten un alt grau de monumentalitat i singularitat arquitectònica i a més és perfectament accessible en trobar-se a escassos 50 m d'una carretera rural.

Aumentar los recursos de viviendas tuteladas para permitir una vida digna independiente a las personas con discapacidad intelectual leve y/o moderada.

El derecho a poder construir nuestra propia vida, tener los amigos que esta nos traiga y compartirla con ellos desde la independencia para disfrutarla, lo tenemos todas y todos.

No tiene sentido que el que lo tiene más difícil sea el que deba saltar más obstáculos. Aprendamos a convivir en igualdad de condiciones y apoyemos a todas las personas en su camino hacia la independencia.

Los pueblos rurales de nuestra comarca sufren un continuo despoblamiento. Este fenómeno, generalizado y amplificado por la globalización, se explica, en gran parte, por la falta de oportunidades laborales para las/os jóvenes que tienen que marcharse hacia los epicentros urbanos de la economía y de la cultura.

Convencidas de que la recuperación, transmisión y puesta en valor de nuestro patrimonio cultural pueden fomentar nuevas iniciativas locales de emprendimiento y la creación de microempresas artesanales, la presente propuesta plantea el desarrollo de una escuela de oficios en nuestro comarca con un programa de formaciones que contemplará, entre otros, el trabajo con fibras naturales (cestería de mimbre, esparto, cañas, papel artesanal…), con madera y corcho, alfarería y cerámica, trabajos en piel y oficios textil.

Los oficios rurales, herencia colectiva de siglos de convivencia entre la gente, su entorno y sus recursos naturales surgieron para dar respuesta a las necesidades más elementales de la vida cotidiana, tales como el hábitat, la alimentación, el almacenamiento, el transporte y el vestido. Como bien lo señalan Manuel Gil Desco y Rafael Benedito Fornas en su libro Aproximación a las artesanías del Alto Palancia (1993), muchos oficios se han conservado y siguen vigentes en nuestro territorio: “La artesanía es algo más que la simple producción de objetos a mano. Es el modo de producción tradicional inseparable de la cultura que la ha creado, fruto de la experiencia y su transmisión de generación en generación […] El artesano, sea cual sea su especialidad, cuando fabrica un objeto conserva la tradición, aunque esta tradición se renueve y se ajuste a los tiempos que corren”.

Sin embargo, una de las principales consecuencias de la despoblación reside en un envejecimiento acelerado de las poblaciones rurales y una falta de relevo para transmitir los saberes y conocimientos de estos territorios.

En este contexto, además de dinamizar la económica local, una escuela de oficios en nuestra comarca permitirá conservar e reinventar las prácticas artesanales contribuyendo así a encontrar soluciones sostenibles a problemas ambientales y económicos de nuestro tiempo.

Por otro lado, la escuela de oficios se articulará con un programa de residencias artísticas orientadas a la creación de nuevas narrativas sobre el mundo rural.

En efecto, en un contexto donde la cultura predominante y discursos asociados construyeron un imaginario donde los epicentros urbanos rimaban con futuro, oportunidades y progreso, y las periferias rurales, con pasado, atraso e inmovilismo, es necesaria la creación de relatos alternativos y positivos sobre el mundo rural y su capacidad transformadora para caminar hacia una sociedad más sostenible.

Con el objetivo de repensar las formas de habitar - cuidar, transformar, participar y nutrir – los territorios rurales desde una mirada reflexiva, sociopolítica y económica, la cultura y la expresión artística representan formidables herramientas de diálogo, intercambios y construcción colectiva de nuevos futuros.

Así pues, el programa “Residencias artísticas y escuela de oficios en la comarca del Alto Palancia” permitirá que creación artística, artesanía y oficios se retroalimenten para coconstruir nuevos diseños, tanto de objetos artesanos como de modelos territoriales sostenibles.

Es preten fer un petit espai, on es puguen ficar els emprenedors que necessiten de sòl. Això es degut a que molts municipis careixen de PGOU o tenen figures de protecció en la majoria dels seus termes. Per això fa uns anys el PGOU del municipi de Forcall va establir la creació d'un espai dotacional, que puguera donar servei a més municipis. Això mateix ja estava contemplat en l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, on s'arreplegava en este punt un Poligon de caràcter comarcal, que donara servei a més municipis.

Es vol de desenvolupar una petita part del que contempla el PGOU, per a donar possibilitats als emprenedor, ja que si no, com comentaven en una zona rural amb proteccions de figures forestals, zona LIC, Xarxa Natura 2000 o zones ZEPA o agraries protegides, dificílment poden obtindre terrenys aptes. 

Conceptes com: wifi, mòbils, Intel·ligència Artificial, xarxes socials, dades, són comuns i d'ús habitual però al mateix temps grans desconeguts. Quant de temps passes a internet? Saps com funciona o què és realment? Les aplicacions del mòbil que no pares de gastar... com estan fetes? O fins i tot la plataforma online dels Pressupostos Participatius! Doncs no és màgia: és tecnologia.

I encara més, la gran majoria d'aquestes aplicacions, desenvolupament i tecnologia estan enginyades a Nord-amèrica i a la Xina, amb poca competitivitat i sobirania Europea. 

La programació és actualment la porta a qualsevol camp professional. És una habilitat que combina creativitat, solució de problemes i polivalència operativa: des de música, passant per creació de webs, videojocs, empresa, art, comunicació, lingüística, política o sanitat, entre molts altres camps. Una activitat que no té despeses si es disposa d'ordinador, que es pot fer a tot arreu i que t'ajuda a entendre i canviar el món digital que t'envolta.

Així que reflexionem un poc... Fem usos exhaustius de recursos tecnològics que per una banda ni coneixem ni entenem, i per una altra, estan fabricats o dissenyats lluny de casa nostra. Doncs propose que els valencians diguem alguna cosa al respecte: ideem un Pla Integral de Sobirania i Adopció Tecnològica. 

Propostes relatives al Pla:

• Creació de recursos en línia gratuïts, en valencià i de qualitat enfocats a l'aprenentatge i enteniment de la tecnologia amb la qual convivim. Entendre els conceptes que gastem habitualment i conéixer les capacitats i limitacions (Exemples: internet, programació, seguretat informàtica, context actual i global, Blockchain, etc.)
• Creació de recursos en línia gratuïts, en valencià i de qualitat enfocats a l'aprenentatge i enteniment de la programació. Llenguatges per poder fer programes i guanyar la suficient intuïció per a començar projectes pel propi compte. Exemples i projectes pràctics i reals.
• Dotació de servidors gratuïts per a totes aquelles persones que vulguen desenvolupar ferramentes o programes informàtics, perquè les puguen allotjar sense cost econòmic.
• Jornades divulgatives en centres educatius explicant les eixides i aplicacions en tots els àmbits professionals. Les oportunitats professionals i personals que significa l'adopció tecnològica.
• Ús i aprofitament d'espais i edificis públics, com les biblioteques, perquè siguen punts d'adopció tecnològica universal.
• Espais col·laboratius de creació de projectes.

Alcoi compta amb nombrosos espais fabrils que estan en desús i que podrien ser rehabilitats per a preservar el nostre patrimoni al temps que per a promoure nous usos. En aquest sentit Guanyar Alcoi proposa la recuperació d’un espai industrial en desús per transformar-lo en un espai integrador per treballar de forma creativa i diversa. Es tracta del conjunt fabril situat al carrer Barranc de Na Lloba i proposaríem dur a terme l’Ateneu de creació i fabricació cultural. 

Ateneu de creació i fabricació proposa ser un espai obert a la societat buscant diferents vies i camins de fer. Orientat a la pràctica, a la creació i amb pensament crític integrant totes les disciplines de les arts escèniques i les arts plàstiques. En la producció i connexió dels joves amb el món laboral i la creació de productes i de serveis. En la línia de treball dels laboratoris ciutadans que funcionen com a lloc d’encontre per la producció de projectes oberts. Fomentar que qualsevol persona puga fer propostes o sumar-se a altres i poder-les dur a terme de forma col·laborativa, fomentar l’autorganització dels col·lectius, creadors i artistes.

Queremos que se rehabilite la Alquería Falcó de Valencia.

Volem que es rehabilite l'Alqueria Falcó de València.

La memoria está vinculada a los lugares de los hechos, por ello debemos conservar los lugares de la memoria. La história se vincula más a los sucesos y marca la identidad de las personas, la memoria colectiva.

La ley de Memoria Històrica aprobada el 10 de diciembre de 2007, supone el comienzo de la recuperación de la memoria colectiva y declara ilegítimo todo lo sucedido entre 1936 y 1939. La memoria nos hace falta. El olvido, no.La plaabra, nos hace falta. El silencio, no.

El Centro de Estudios la Serranía considera que la historia a lo grande, es la historia de los sitios pequeños, de las pequeñas gentes, de los acontecimientos aparentemente insignificantes que, querammos o no, al cabo del tiempo se convierten en acontecimientos de rango universal.

Recuperar lka memoria histórica en esta com,arca olvidad, supone además recuperar nombres, lugares i hechos ocurridos en un tiempo sobre el que hay demasida obstinación en que se olvide por ello...

SE PROPONE la recuperación y potenciación de los escenarios que albergaron eppisodios entre 1936 y 1950:

• La linea de defensa XYZ
• Los aredromos y aeropuertos de Villar y Alcublas.
• Los refugios de guerra de Villar, Chelva y otras poblaciones de la comarca sobre las que no se han realizado investigacions o prospecciones.

Una ves realizadas estas acciones prévias, conviene:

• Pner en valor la linea defensiva XYZ y diseñar rutas para su visita.
• Crear un Centro de Interpretación en las naves y locales del Aeropuerto de Villar y otro centro de similiares características en el aerodromo de Alcublas.
• Abrir un museo de la Memoria Histórica en la ciudad de Chelva.
• POtenciar las publicaciones existentes sobre este período y posibilitar otros estudiios y prospecciones.

Queremos continuar con los trabajos de restauración del ExCovento de Santo Domingo de Xàtiva.

Volem continuar amb els treballs de restauració de l'ExCovent de Sant  Domènec de Xàtiva.

Queremos más fondos para digitalizar los fondos de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Los libros antiguos són muy delicados, por tanto, si los digitalizamos, podamos dar a conocerlos y hacer que todo el mundo los pueda consultar, sin tener que deteriorarse. Esta biblioteca pertenece a la Generalitat Valenciana y su ubicación es el antiguo monasterio de San Miguel de los Reyes. 

Volem més fons per digitalitzar els fons de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Els llibres antics són molt delicats, per tant, si els digitalitzem, podem donar a conéixer-los i fer que tot el món els puga consultar, sense haver de sofrir pel seu estat de conservació. Esta biblioteca pertany a la Generalitat Valenciana i la seua ubicació és el monestir de Sant Miquel dels Reis.