Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent.
2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres parlars de la llengua catalana.
2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres parlars de la llengua catalana.