Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent.
El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió referida al context sociolingüístic.
1.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i
acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives
comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres
parlars de la llengua catalana.
2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
1.- Els promotors del projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, han de procurar pal·liar la mala imatge que ja han aconseguit i evitar el desprestigi de la institució de què formen part.
2.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
1.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres parlars de la llengua catalana.
Marina Pellín, lletrada de Plataforma per la Llengua, presenta aportacions al projecte de modificació del Decret 108/2022 del Consell sobre el currículum de Batxillerat. S’hi rebutja la proposta d’excloure del currículum de Valencià: llengua i literatura autors de diversos territoris de parla catalana, per considerar-la una ingerència en les competències pedagògiques del professorat i una restricció amb efectes de censura i selecció ideològica de continguts.
S’afirma que el currículum ha de basar-se en criteris lingüístics i acadèmics, no geogràfics, ja que la literatura s’adscriu a la llengua i no al territori. Una reducció del corpus literari empobreix la formació i contradiu la unitat del sistema lingüístic del valencià, d’acord amb la definició de l’AVL i la normativa vigent.
Es recorda la possible vulneració de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem
Marina Pellín Aznar, lletrada de Plataforma per la Llengua, critica la modificació del Decret 108/2022 del currículum de Batxillerat perquè elimina autors de diversos territoris de parla catalana de l’assignatura Valencià: llengua i literatura. Considera que és una intromissió política que implica censura i limita l’autonomia docent, empobrint el currículum.
Defensa que el currículum ha de basar-se en criteris lingüístics i no territorials, ja que el valencià forma part d’un sistema lingüístic compartit amb altres zones. Recorda la definició de l’AVL, la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries i la jurisprudència existent.
Avisa que la proposta trenca la tradició educativa, s’allunya del criteri de les universitats i pot perjudicar l’alumnat en la PAU. També denuncia la ignorància del context de minorització lingüística i la supressió de competències com la interacció i la mediació, en desacord amb el Marc Europeu Comú de Referència i la Llei 1/2024.
4.- La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
3.- El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió referida al context sociolingüístic.
1.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i
acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives
comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres
parlars de la llengua catalana.
2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
1.- Els promotors del projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, han de procurar pal·liar la mala imatge que ja han aconseguit i evitar el desprestigi de la institució de què formen part.
2.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
1.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres parlars de la llengua catalana.
Marina Pellín, lletrada de Plataforma per la Llengua, presenta aportacions al projecte de modificació del Decret 108/2022 del Consell sobre el currículum de Batxillerat. S’hi rebutja la proposta d’excloure del currículum de Valencià: llengua i literatura autors de diversos territoris de parla catalana, per considerar-la una ingerència en les competències pedagògiques del professorat i una restricció amb efectes de censura i selecció ideològica de continguts.
S’afirma que el currículum ha de basar-se en criteris lingüístics i acadèmics, no geogràfics, ja que la literatura s’adscriu a la llengua i no al territori. Una reducció del corpus literari empobreix la formació i contradiu la unitat del sistema lingüístic del valencià, d’acord amb la definició de l’AVL i la normativa vigent.
Es recorda la possible vulneració de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem
Marina Pellín Aznar, lletrada de Plataforma per la Llengua, critica la modificació del Decret 108/2022 del currículum de Batxillerat perquè elimina autors de diversos territoris de parla catalana de l’assignatura Valencià: llengua i literatura. Considera que és una intromissió política que implica censura i limita l’autonomia docent, empobrint el currículum.
Defensa que el currículum ha de basar-se en criteris lingüístics i no territorials, ja que el valencià forma part d’un sistema lingüístic compartit amb altres zones. Recorda la definició de l’AVL, la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries i la jurisprudència existent.
Avisa que la proposta trenca la tradició educativa, s’allunya del criteri de les universitats i pot perjudicar l’alumnat en la PAU. També denuncia la ignorància del context de minorització lingüística i la supressió de competències com la interacció i la mediació, en desacord amb el Marc Europeu Comú de Referència i la Llei 1/2024.
4.- La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
3.- El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.