Tornar
Projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen, l'ordenació i el currículum de Batxillerat.
Comentaris per a la versió
Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Document relacionat: Consulta pública prèvia
1. Amb relació als "problemes que es pretenen solucionar amb l'aprovació de la norma"
Segons el document s'observen per l'experiència "deficiències i incoherències" però no se'n determinen cap.
2. Amb relació a la "necessitat i oportunitat de la seua aprovació"
Es fa referència a un "estudi detallat" que determina diferències considerables entre el Reial Decret 243/2022 i el Decret 108/2022. No obstant això, no es té accés a l'estudi ni s'especifiquen quines són aquestes diferències.
1. SOBRE INFORME DE NECESSITAT i OPORTUNITAT DE LA
CONSELLERIA D'EDUCACIÓ. 2. Amb relació a la "necessitat i oportunitat de la seua aprovació"
Es fa referència a un "estudi detallat" que determina diferències considerables entre el Reial
Decret 243/2022 i el Decret 108/2022. No obstant això, no es té accés a l'estudi ni s'especifiquen
quines són aquestes diferències.
Atés el caràcter geogràficament restrictiu que es vol donar als autors valencians de parla catalana en aquesta nova llei per a preservar la seua puresa lingüística i cultural, propose:
Que és respecte la LUEV, art. 19.2, que vol assegurar l'aprenentatge del valencià (RAE: valenciano 6.) i del castellà (RAE: castellano 11.). I com la citada llei no fa esment a l'aprenentatge de l'espanyol que segons la RAE (español 4. ) és una altra cosa, no s’hauria de mostrar ni d’instruir en altra llengua fora de la castellana, a més del valencià, per mantindre la seua puresa lingüística i cultural sense contaminacions ni externes ni internes, com ens dicta la LUEV.
Així puix, que s'aprofite el tràmit i s'aplique la mateixa mesura de restricció geogràfica als autors de l'assignatura de "Lengua Castellana y Literatura" i se seguisca el mateix procediment que amb l'assignatura de "Valencià, llengua i literatura”, i que tan sols s'estudien autors modèlics nascuts a l'antic regne de castellà
4. Amb relació a "possibles solucions alternatives"
L'Administració educativa considera necessari "una modificació del Decret 108/2022 que siga coherent i que guarde sintonia amb els preceptes de la normativa bàsica estatal"
No obstant això, propostes com la d'ignorar autors i autores de literatura catalana no responen a motivacions acadèmiques i científiques.
Es crearien divisions artificials i espúries eliminant
moviments i corrents literaris tan importants com ara la
literatura trobadoresca, el modernisme o el noucentisme.
Es donarien situacions tan ridícules com ara deixar fora de l’estudi el Llibre dels fets de Jaume I. No es podria fer ni tan sols un eix cronològic, perquè no trobaríem cap continuïtat ni en els moviments, ni en les tendències estètiques i literàries.
En segon lloc, elimina les obres d’autors clàssics i contemporanis no nascuts dins de les fronteres administratives valencianes, fent impossible la comprensió del context i l’evolució literària i històrica, cosa que no es
fa en l’assignatura de Llengua Castellana i Literatura, on es preveu l’estudi de qualsevol obra escrita en aquesta llengua siga quina siga la procedència geogràfica del seu autor.
Les modificacions que imposa el decret no responen a criteris pedagògics ni científics. En realitat, si s’arribaren a aplicar, aquestes modificacions farien impossible l’estudi
i l’aprenentatge. Es persegueix, únicament, segmentar una literatura i una cultura per raons refractàries.
El decret de currículum de Batxillerat que prepara el Consell de la Generalitat Valenciana constitueix una intromissió sense precedents en la vida acadèmica i estableix una censura implícita d’una bona part del
currículum de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura.
En primer lloc, deixa fora tot l’estudi de la
dialectologia de la llengua que vaja més enllà de les fronteres administratives valencianes, cosa absurda des del punt de vista científic. Recordem que les fronteres administratives no coincideixen amb els mapes dialectals.
Per exemple, el parlar tortosí inclou el Maestrat i Els Ports, però també el Montsià, el Baix Ebre i el Matarranya.
6.- La proposta de nou currículum de Valencià: llengua i literatura al Batxillerat fa desaparèixer competències com la interacció i la mediació, a diferència del currículum de les etapes educatives anteriors i el de les llengües estrangeres, fet que dificulta establir situacions d’aprenentatge 2 compartides entre llengües, i un desajust respecte a les competències que avalua el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que inclou la interacció i la mediació. La llei 1/2024, en l’article 16.2, recull el reconeixement de nivells de llengua en Batxillerat d’acord amb aquest estàndard.
4.- La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat. 5.- El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió referida al context sociolingüístic.
3.- El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.