Projecte de decret, del Consell, pel qual s'estableix l'ordenació i el
currículum dels ensenyaments professionals de Música a la Comunitat
Valenciana

ÍNDEX

Índex

Preàmbul

Capítol I. Disposicions de caràcter general

Article 1. Objecte

Article 2. Àmbit d'aplicació

Article 3. Finalitat

Capítol II. Ordenació dels ensenyaments

Article 4. Ordenació

Article 5. Principis pedagògics

Article 6. Competències generals

Article 7. Objectius generals

Article 8. Objectius específics

Article 9. Especialitats

Capítol III. Currículum

Article 10. Disseny del currículum

Article 11. Assignatures

Article 12. Atribució docent d'assignatures del currículum

Article 13. Pràctiques formatives

Article 14. Projectes artístics singulars

Capítol IV. Autonomia i gestió pedagògica dels centres

Article 15. Autonomia de centre

Article 16. Modalitat formativa semipresencial, virtual o mixta

Article 17. Tutoria i orientació acadèmica i professional

Article 18. Recursos i materials didàctics

Article 19. Transició des dels ensenyaments elementals de Música o des
de les escoles d'ensenyament artístic no formal de Música

Capítol V. Avaluació, promoció i titulació

Article 20. Avaluació

Article 21. Sessions d'avaluació, avaluació final i resultats
d'avaluació de l'alumnat

Article 22. Matrícula d'honor

Article 23. Documents bàsics d'avaluació

Article 24. Procediment per a la mobilitat

Article 25. Comunicació amb les famílies

Article 26. Promoció

Article 27. Permanència

Article 28. Ampliació de matrícula

Article 29. Titulació

Article 30. Premi professional de música

Article 31. Projectes de flexibilització curricular

Capítol VI. Correspondència entre ensenyaments

Article 32. Mesures per a l'alumnat que compagina els estudis d'Educació
Secundària Obligatòria i el Batxillerat amb els ensenyaments
professionals de Música

Disposicions addicionals

Primera. Revisió del currículum dels ensenyaments professionals

Segona. Acreditació de professionalitat de les assignatures optatives de
perfil cursades

Tercera. Admissió prioritària en centres d'Educació Secundària
Obligatòria i Batxillerat

Quarta. Exempció del pagament de taxes per obtenció de matrícula d'honor

Cinquena. Formació pedagògica i didàctica del professorat de les escoles
d'ensenyament artístic no formal de música

Sisena. Calendari escolar

Setena. Condicions de formació per al professorat que ha d'impartir
noves assignatures que es preveuen en el present decret

Huitena. Premis extraordinaris

Novena. Obligacions administratives dels centres autoritzats

Desena. Regla de no despesa

Disposicions transitòries

Primera. Currículum aplicable als centres integrats de música i
ensenyaments de règim general

Segona. Incorporació de l'alumnat des del pla d'estudis anterior

Disposició derogatòria

Única. Derogació normativa

Disposicions finals

Primera. Normes de desplegament

Segona. Entrada en vigor

Annex I. Concreció curricular de les assignatures

Annex II. Distribució per cursos i el total d'hores per especialitat

Annex III. Relació numèrica professorat-alumnat d'aplicació

Annex IV. Atribució docent d'assignatures del currículum

PREÀMBUL

L'article 53.1 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i
l'administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i
graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que es disposa en
l'article 27 de la Constitució i en les lleis orgàniques que, de
conformitat amb l'apartat 1 de l'article 81 d'aquella, el despleguen, de
les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de
l'article 149 de la Constitució Espanyola i de l'alta inspecció
necessària per al seu compliment i garantia. Així mateix, de conformitat
amb l'article 49.1.3a de l'Estatut d'Autonomia, és competència
autonòmica exclusiva l'autoorganització i el procediment administratiu
derivat de les especialitats de la seua organització.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, dedica el capítol VI
del títol I als ensenyaments artístics entre els quals hi ha els
ensenyaments professionals de Música.

El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, desplega els principis
d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, de
07.08.2018) que també s'han de seguir en els ensenyaments professionals
de Música en els que els siga aplicable i el Decret 72/2021, de 21 de
maig, del Consell, que desenvolupa l'organització de l'orientació
educativa i professional en el Sistema Educatiu Valencià (DOGV 9099,
03.06.2021). Així mateix, tenint present la Llei 15/2017, de 10 de
novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut (DOGV
8168, de 13.11.2017), en els ensenyaments professionals de Música es
treballaran els següents principis coeducatius de manera transversal:

- L'eliminació dels prejudicis, els estereotips i els rols en funció
del sexe, construïts segons els patrons socioculturals de conducta
assignats a dones i homes, per tal de garantir, tant per a les alumnes
com per als alumnes, possibilitats de desenvolupament personal integral.

- La prevenció de la violència contra les dones, mitjançant
l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i
de models de convivència basats en la diversitat i en el respecte a la
igualtat de drets i oportunitats de dones i homes.

- La integració dels objectius coeducatius assenyalats en els llibres
de text i altres materials didàctics que s'utilitzen o es proposen en
els projectes d'innovació educativa, que han de fer un ús no sexista del
llenguatge i garantir, en les imatges que contenen, una presència
equilibrada i no estereotipada de dones i homes.

- La capacitació de l'alumnat perquè l'elecció de les opcions
acadèmiques es duga a terme lliure de condicionaments basats en el
gènere.

- El respecte a la lliure determinació de gènere, la seua expressió i
l'orientació sexual, tant de l'alumnat com dels seus familiars.

El progressiu avanç normatiu que s'ha produït en els últims anys, ens
obliga, des de l'Administració educativa, a adequar el marc dels
ensenyaments professionals de Música a una realitat més pròxima a
l'alumnat que acoste la formació als diferents àmbits professionals de
la música alhora que permet conciliar aquests ensenyaments artístics amb
els ensenyaments obligatoris i postobligatoris.

El present decret regula l'ordenació i el currículum dels ensenyaments
professionals de Música a la Comunitat Valenciana, i incorpora el que
disposa el Reial decret 1577/2006, de 22 de desembre, que fixa els
aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments professionals de Música
regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació. Aquesta
nova regulació té en compte el que dicta l'article 51.3 del Decret
108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'estableixen l'ordenació
i el currículum de Batxillerat. (DOGV 9404, de 12.08.2022), que
assenyala que podran obtindre el títol de Batxillerat en la modalitat
d'Arts els qui hagen superat els ensenyaments professionals de Música i
superen, a més, les matèries comunes.

Així mateix, tenint present la disposició addicional novena de la Llei
orgànica 3/2020, de 29 de setembre, per la qual es modifica la Llei
2/2006, de 3 de maig, d'educació, aquest decret està dissenyat tenint en
compte la correlació dels ensenyaments professionals amb el sistema de
qualificacions professionals recollit en l'Institut Nacional de
Qualificacions Professionals. En aquest sentit, de conformitat amb el
Reial decret 272/2022, de 12 d'abril, pel qual s'estableix el Marc
espanyol de qualificacions per a l'aprenentatge permanent, els
ensenyaments professionals de Música es corresponen amb el nivell 4A.

Aquest decret s'ajusta als principis de bona regulació que estableix
l'article 129.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment
administratiu comú de les administracions públiques. La revisió
curricular dels ensenyaments professionals de Música és necessària,
perquè la modificació de la Llei orgànica 2/2006, d'educació, per la
Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, determina que les
administracions educatives revisaran periòdicament els currículums per a
adequar-los als avanços del coneixement, així com als canvis i les noves
exigències del seu àmbit local. Tal com s'està fent amb els currículums
de les etapes obligatòria i postobligatòria, és necessari actualitzar el
currículum dels ensenyaments professionals de Música en sintonia amb la
resta d'ensenyaments. A més, la revisió curricular resulta oportuna,
perquè l'ordenació que s'estableix en aquest decret sorgeix d'un
acostament a la realitat actual, perquè l'alumnat que cursa els
ensenyaments professionals de Música necessita, d'una banda, finalitzar
els estudis d'ensenyament de règim general, i per altra banda, obtindre
un títol professional de Música, amb la màxima garantia que podrà
dissenyar el seu futur professional en l'àmbit artístic. En aquest
sentit, l'aspecte innovador d'aquest decret es troba en el disseny
d'optatives de perfil professional, de manera que l'alumnat puga rebre
una formació específica en un o diversos àmbits que els permeta l'accés
a diferents possibilitats de continuïtat en la formació, d'una banda, o
be a l'especialització professional, d'una altra.

Aquest decret procura seguretat jurídica, ja que afavoreix un marc
normatiu estable, predictible, clar i de certesa, que en facilita el
coneixement i la comprensió. Així mateix, és integrat, per tractar en un
mateix marc la concreció curricular i l'ordenació general dels
ensenyaments, excloent-ne aspectes com ara l'admissió, que es
desplegaran reglamentàriament amb posterioritat. Igualment, s'ha seguit
el principi de proporcionalitat, assegurant que el nou currículum tinga
continuïtat amb l'ordenació vigent fins a aquest moment. També ha quedat
garantit el principi de transparència, ja que el text ha pogut ser
conegut per la ciutadania mitjançant una consulta pública prèvia i el
tràmit d'informació pública, amb la qual cosa s'ha habilitat la
possibilitat de formular suggeriments per part de la ciutadania en
general i dels sectors implicats en particular.

En l'elaboració d'aquest decret, s'han complit tots els tràmits
procedimentals, en concret els ja assenyalats processos de consulta
prèvia i tràmit d'informació pública, i també s'ha incorporat el
dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana. Així mateix,
s'han incorporat a l'expedient de tramitació els informes preceptius
d'elaboració del decret projectat.

Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l'Administració de
la Generalitat per a l'exercici 2022.

Per tot el que s'ha exposat, a proposta de la conselleria d'Educació,
Cultura i Esport, en virtut del que s'estableix en l'article 28 de la
Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, conforme
el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i després de la
deliberació prèvia del Consell, en la reunió de XX de XXXX de 2022,

DECRETE

CAPÍTOL I

Disposicions de caràcter general

Article 1. Objecte

L'objecte d'aquest decret és establir l'ordenació general i el
currículum dels ensenyaments professionals de Música de conformitat amb
el que dicta el Reial decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es
fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments professionals
de Música regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d'educació.

Article 2. Àmbit d'aplicació

Aquest decret serà aplicable a tots els conservatoris i els centres
autoritzats de la Comunitat Valenciana que tinguen aprovada per la
conselleria competent en matèria d'educació la impartició dels
ensenyaments professionals de Música.

Article 3. Finalitat

1. Els ensenyaments professionals de Música tenen com a finalitat
proporcionar una formació artística de qualitat i garantir la
qualificació dels futurs professionals de la música tenint en compte les
equivalències dels ensenyaments artístics professionals dins del Catàleg
nacional de les qualificacions professionals establides en la normativa
vigent.

2. De conformitat amb el Reial decret 272/2022, de 12 d'abril, pel qual
s'estableix el Marc espanyol de qualificacions per a l'aprenentatge
permanent, els ensenyaments professionals de Música es corresponen amb
el nivell 4A.

3. La finalitat dels ensenyaments professionals de Música s'ordena en
tres funcions bàsiques: formativa, orientadora i preparatòria per a
estudis posteriors. Atenent això, professionalment, aquests ensenyaments
pretenen:

a) Qualificar per a l'activitat artística.

b) Qualificar per a l'activitat docent en l'àmbit d'educació no
formal.

c) Complementar la formació de l'alumnat que pretén especialitzar-se
en altres professions amb aplicacions musicals.

c) Facilitar l'adaptació de les persones als canvis professionals i
socials que puguen produir-se durant la seua vida.

d) Contribuir al desenvolupament personal, a l'exercici d'una
ciutadania democràtica, afavorint la inclusió i la cohesió social i
contribuir al desenvolupament econòmic del sector productiu de la
música.

CAPÍTOL II

Ordenació dels ensenyaments

Article 4. Ordenació

1. Els ensenyaments professionals de Música tindran una estructura de
sis cursos de duració.

2. Els ensenyaments professionals de Música es cursaran ordinàriament
entre els dotze i els díhuit anys. L'inici amb menys de dotze anys o més
de díhuit s'entendrà com a excepcional.

3. A l'hora de valorar l'excepcionalitat per a cursar els ensenyaments
fora de l'edat ordinària, es tindrà en compte la maduresa física i
motriu i el potencial de l'alumnat o la muda de veu en l'especialitat de
Cant.

4. La conselleria competent en matèria d'educació regularà l'admissió,
l'accés i altres aspectes d'ordenació general dels ensenyaments
professionals de Música tenint en compte les disposicions establides en
aquest decret.

Article 5. Principis pedagògics

1. L'acció educativa en els ensenyaments professionals de Música
procurarà integrar les diferents experiències i aprenentatges de
l'alumnat des d'una perspectiva global i contextualitzada amb la
realitat actual de la música.

2. En aquests ensenyaments es prestarà una atenció especial a
l'adquisició i el desenvolupament de les competències. Per a fomentar la
integració de les competències treballades es promourà la realització
d'activitats musicals significatives per a l'alumnat i la resolució
col·laborativa de les dificultats derivades de la pràctica de la música,
reforçant l'autoestima, l'autonomia, la reflexió i la responsabilitat.

3. Les activitats educatives en aquests ensenyaments afavoriran la
capacitat de l'alumnat per a aprendre per si mateix, per a treballar en
equip i per a aplicar les tècniques d'estudi apropiades. Així mateix, es
prestarà atenció especial a l'orientació educativa i professional de
l'alumnat.

4. Els centres promouran les mesures necessàries perquè en les
diferents assignatures es desenvolupen activitats que estimulen
l'interés per escoltar música, l'hàbit d'assistir i participar en
concerts i la capacitat d'expressar-se en públic.

5. Atesa la circumstància de simultaneïtat dels ensenyaments
professionals de Música amb els de règim general, la gestió del temps i
la disposició de l'alumnat a l'estudi són factors fonamentals que s'han
de donar a l'hora d'aconseguir que els processos d'ensenyament i
aprenentatge resulten efectius.

Article 6. Competències generals

El currículum dels ensenyaments professionals de música permet assolir
les competències següents:\
a) Reconéixer els elements constitutius de la música i
interrelacionar-los entre si.

b) Afermar les habilitats necessàries per a escoltar, representar i
interpretar conscientment els elements fonamentals que intervenen en un
fenomen sonor global.

c) Relacionar el llenguatge musical, les seues característiques,
terminologia, funcions i transformacions en els diversos contextos
històrics i estilístics.

d) Aplicar l'entrenament auditiu en situacions específiques
d'afinació, audició harmònica i audició analítica.

e) Perfeccionar el control tècnic de l'instrument o de la veu i
aplicar el coneixement de la tècnica a les exigències d'execució i
interpretació musicals.

f) Identificar amb exactitud l'esquema corporal en la relació
instrument/instrumentista a través de la sensibilització propioceptiva i
reconéixer el cos com a instrument d'expressió i comunicació.

g) Integrar les tècniques de lectura a vista, transposició i
improvisació en la pràctica musical.

h) Crear d'idees musicals pròpies i desenvolupar la imaginació
musical.

i) Estudiar peces musicals originals o adaptades i forjar un criteri
artístic propi fonamentat en l'audició, la comprensió musical i
l'experiència artística.

j) Investigar el repertori musical com a experiència sensible
indispensable per a comprendre plenament el fenomen musical.

k) Ser conscient dels processos estructurals de la música que
s'interpreta o compon i ser capaç de crear i transformar imatges
sonores.

l) Programar propostes musicals en col·laboració amb altres músics i
propiciar experiències musicals a partir del treball conjunt i les
aportacions de cadascuna de les persones integrants del grup.

m) Reconéixer les capacitats pròpies i limitacions a fi de
desenvolupar estratègies de treball adequades per aconseguir el màxim
rendiment musical.

n) Interpretar en públic de manera individual i col·lectiva amb
seguretat, domini de la memòria i capacitat comunicativa.

o) Utilitzar els processos de digitalització associats a la professió
musical.

p) Demostrar sensibilitat musical i valorar críticament les
manifestacions musicals.

q) Prendre consciència del patrimoni musical i valorar la seua
contribució a la cultura de les societats.

Article 7. Objectius generals

Els ensenyaments professionals de Música tenen com a objectiu
desenvolupar les capacitats generals i els valors cívics propis del
sistema educatiu i, a més, les capacitats següents:

a) Fomentar l'audició de la música i establir conceptes estètics
propis que permeten fonamentar i desenvolupar criteris en l'alumnat.

b) Desenvolupar la sensibilitat artística i el criteri estètic com a
font de formació i enriquiment personal.

c) Analitzar i valorar la qualitat de la música.

d) Conéixer els valors de la música i optar pels aspectes que emanen
d'aquesta que siguen més idonis per al desenvolupament personal i el
desenvolupament col·lectiu de les societats.

e) Participar en activitats de difusió artística i cultural que
permeten experimentar amb la música i gaudir-ne.

f) Conéixer i emprar amb precisió el vocabulari específic relatiu als
conceptes científics i artístics de la música.

g) Conéixer i valorar el patrimoni musical com a part integrant del
patrimoni històric i cultural.

h) Conéixer i valorar el patrimoni musical de la Comunitat Valenciana,
amb les seues característiques i manifestacions més importants.

i) Comprendre i utilitzar les tecnologies de la informació i la
comunicació aplicades a la música.

Article 8. Objectius específics

Els ensenyaments professionals de Música hauran de contribuir al fet que
l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

a) Superar amb domini i capacitat artística els continguts i els
objectius plantejats en les assignatures que constitueixen
l'especialitat i el perfil professional triat.

b) Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues
característiques, funcions i evolucions en els diferents contextos
històrics.

c) Utilitzar "l'oïda interna" com a base de l'afinació, de l'audició
harmònica i de la interpretació musical.

d) Formar una imatge ajustada de les possibilitats i les
característiques musicals tant individualment com en relació amb el
grup, amb la disposició necessària per a saber integrar-s'hi com un
membre més o com a responsable del conjunt.

e) Compartir vivències musicals de grup en l'aula i fora d'aquesta,
que permeten enriquir-se amb la relació afectiva amb la música a través
del cant i de la participació instrumental en grup.

f) Valorar el cos i la ment per a utilitzar amb seguretat la tècnica i
poder concentrar-se en l'audició i la interpretació.

g) Interrelacionar i aplicar els coneixements assolits en totes les
assignatures que constitueixen el currículum, en les vivències i en les
experiències pròpies per aconseguir una interpretació artística de
qualitat.

h) Conéixer i aplicar les tècniques de l'instrument o de la veu
d'acord amb les exigències de les obres i amb els itineraris formatius
que s'hagen acordat.

i) Adquirir i aplicar les destreses necessàries per a resoldre les
dificultats que puguen sorgir en la interpretació de la música.

j) Cultivar la improvisació i la transposició com a elements inherents
a la creativitat musical.

k) Interpretar, individualment o dins de l'agrupació corresponent,
obres escrites en tots els llenguatges musicals aprofundint en el
coneixement dels diferents estils i èpoques, així com en els recursos
interpretatius de cada un.

l) Actuar en públic amb autocontrol, domini de la memòria musical i
capacitat comunicativa.

m) Adquirir autonomia personal en la interpretació musical.

n) Consolidar hàbits d'estudi adequats en funció de la dificultat dels
continguts de les assignatures dels diferents cursos i nivells.

Article 9. Especialitats

Són especialitats dels ensenyaments professionals de Música: Acordió,
Arpa, Baix Elèctric, Cant, Cant Valencià, Clarinet, Clavecí, Contrabaix,
Dolçaina, Fagot, Flauta Travessera, Flauta de Bec, Guitarra, Guitarra
elèctrica, Instruments de Corda Polsada del Renaixement i del Barroc,
Instruments de Plectre, Oboé, Orgue, Percussió, Piano, Saxòfon, Trombó,
Trompa, Trompeta, Tuba, Viola, Viola de Gamba, Violí i Violoncel.

CAPÍTOL III

Currículum

Article 10. Disseny del currículum

1. El currículum dels ensenyaments professionals de Música facilitarà
el desenvolupament educatiu de l'alumnat i garantirà una formació
musical integral en relació amb els ensenyaments mínims del currículum.

2. El currículum procurarà que l'alumnat assolisca la suficient
qualificació professional en l'especialitat. Aquesta qualificació es
complementa en un perfil professional de la música.

3. La concreció curricular de les assignatures dels ensenyaments
professionals de Música s'especifica en l'annex I d'aquest decret.

4. La distribució per cursos i el total d'hores de cada assignatura
s'estableix en l'annex II del present decret.

5. La relació numèrica professorat-alumnat aplicable a l'ensenyament
s'estableix en l'annex III del present decret.

6. Les sessions lectives setmanals de les diferents assignatures podran
ser de mitja hora, una hora o dues hores segons el tipus d'assignatura i
organització d'aquesta.

Article 11. Assignatures

1. Els ensenyaments professionals de Música s'organitzen en
assignatures comunes, assignatures pròpies de l'especialitat i
assignatures optatives de perfil professional.

2. Les assignatures comunes són:

a) Instrument o veu.

b) Llenguatge musical.

c) Harmonia.

d) Audició conscient.

3. L'alumnat que curse més d'una especialitat únicament cursarà les
assignatures comunes per una d'aquestes. Una vegada cursades i superades
en una especialitat, la qualificació obtinguda serà vàlida per a totes
les especialitats i d'aquesta manera haurà de constar en l'expedient
acadèmic.

4. Les assignatures pròpies de l'especialitat són:

a) Baix continu: Clavecí, Instruments de Corda Polsada del Renaixement
i el Barroc i Orgue.

b) Clavecí Complementari: Flauta de Bec i Viola de Gamba.

c) Conjunt: Acordió, Arpa, Flauta de Bec, Clavecí, Guitarra,
Instruments de Corda Polsada del Renaixement i el Barroc, Instruments de
Plectre, Orgue, Percussió, Piano, Saxòfon i Viola de Gamba.

d) Cor: Acordió, Baix elèctric, Cant, Cant Valencià, Clavecí,
Dolçaina, Guitarra, Guitarra Elèctrica, Instruments de Corda Polsada del
Renaixement i el Barroc, Orgue, Piano,

e) Fonaments de Cant Valencià: Cant Valencià.

f) Gèneres i Manifestacions de la Música Tradicional Valenciana:
Dolçaina.

g) Guitarra Aplicada al Repertori de Cant d'Estil: Cant Valencià.

h) Guitarra Complementària: Instruments de Plectre.

i) Història de la Música: Acordió, Baix elèctric, Cant, Clavecí,
Contrabaix, Clarinet, Fagot, Flauta, Flauta de Bec, Guitarra, Guitarra
elèctrica, Instruments de Corda Polsada del Renaixement i el Barroc,
Instruments de Plectre, Oboé, Orgue, Percussió, Piano, Saxòfon,
Trompeta, Trompa, Trombó, Tuba, Violí, Viola, Viola de Gamba i
Violoncel.

j) Idiomes Aplicats al Cant: Cant.

k) Lectura, improvisació i Acompanyament Aplicat: Acordió i Piano.

l) Música de Cambra: Acordió, Cant, Clavecí, Contrabaix, Clarinet,
Fagot, Flauta, Guitarra, Instruments de Corda del Renaixement i el
Barroc, Oboé, Orgue, Percussió, Piano, Saxòfon, Trompeta, Trompa,
Trombó, Tuba, Violí, Viola, Violoncel

m) Orquestra/Banda: Contrabaix, Clarinet, Fagot, Flauta, Oboé,
Percussió, Trompeta, Trompa, Trombó i Tuba. Orquestra: Arpa, Violí,
Viola, Violoncel. Banda: Saxòfon.

n) Piano Complementari: Cant, Contrabaix, Clarinet, Dolçaina, Fagot,
Flauta, Guitarra, Oboé, Percussió, Saxòfon, Trompeta, Trompa, Trombó,
Tuba, Violí, Viola, Violoncel,

o) Repertori Acompanyat: Arpa, Contrabaix, Clarinet, Dolçaina, Fagot,
Flauta, Flauta de Bec, Guitarra, Instruments de Plectre, Oboé,
Percussió, Saxòfon, Trompeta, Trompa, Trombó, Tuba, Violí, Viola, Viola
de Gamba i Violoncel.

p) Tabalet: Dolçaina.

q) Taller de Canyes: Fagot, Dolçaina i Oboé.

r) Teclat: Baix Elèctric i Guitarra Elèctrica.

s) Tècniques d'Improvisació i Acompanyament Aplicat: Baix Elèctric i
Guitarra Elèctrica.

5. Les assignatures optatives de perfil professional que es cursaran en
els dos últims cursos dels ensenyaments professionals de Música són:

a) Composició.

b) Direcció Instrumental.

c) Direcció i Interpretació Coral.

d) Escena Lírica.

e) Escolta, Creació i Experimentació Sonora.

f) Etnomusicologia i Patrimoni Musical Valencià.

g) Interpretació Musical Històrica i Fonts de la Música Antiga.

h) Jazz i Música Moderna: Improvisació, Composició i Arranjaments en
Gèneres Actuals.

i) Musicologia.

j) Sonologia.

k) Tècniques de Promoció i Gestió en Contextos Musicals.

6. L'alumnat haurà de triar en cinqué el perfil professional que vol
cursar.

7. La conselleria competent en matèria d'educació revisarà
periòdicament el catàleg d'assignatures optatives de perfil professional
i incorporarà noves assignatures d'acord amb els canvis i les noves
exigències de la professió musical i tenint en compte les demandes del
mercat laboral.

Article 12. Atribució docent d'assignatures del currículum

1. De conformitat amb el que dicta l'article 5 del Reial decret
428/2013, de 14 de juny, pel qual s'estableixen les especialitats
docents del cos de professors de Música i Arts Escèniques vinculades als
ensenyaments de Música i de Dansa, l'atribució docent de les
assignatures que no es preveuen en el decret esmentat és la que
s'estableix en l'annex IV del present decret.

Article 13. Pràctiques formatives

L'alumnat dels dos últims cursos dels ensenyaments professionals de
Música podrà realitzar pràctiques formatives dins del centre en relació
amb el perfil professional que està cursant. De la mateixa manera,
aquestes pràctiques també podran realitzar-se fora del centre en sectors
productius, a manera d'estades formatives sempre que hi haja un conveni
de col·laboració afavorit per la conselleria competent en educació.

Article 14. Projectes artístics singulars

1. Els projectes artístics singulars integren competències del
currículum amb la finalitat de comprendre millor el fenomen musical
creant propostes artístiques. Aquests projectes suposen un enriquiment
curricular alhora que serveixen per a crear un vincle entre l'àmbit de
coneixement i el seu entorn sociocultural.

2. En cada projecte, l'alumnat ha de seguir un procés que inclou la
investigació, la creativitat, la presa de decisions, l'ús d'estratègies
i la comunicació i transferència del coneixement en formats diversos.

3. Els centres disposen d'autonomia a l'hora de desenvolupar projectes
artístics singulars.

4. Els projectes artístics singulars estaran coordinats per un o més
professors o professores de l'equip docent i han de procurar la
implicació dels diferents departaments didàctics.

5. Els projectes artístics singulars s'impartiran dins de les hores
lectives curriculars.

CAPÍTOL IV

Autonomia i gestió pedagògica dels centres

Article 15. Autonomia de centre

1. La conselleria competent en matèria d'educació ha d'afavorir
l'autonomia curricular, pedagògica i organitzativa dels centres, així
com el treball en equip del professorat i la coordinació docent. També
s'estimularà l'activitat artística i investigadora del professorat a
partir de la pràctica docent.

2. L'equip docent desenvoluparà les programacions didàctiques de les
assignatures d'aquests ensenyaments en coherència amb el currículum que
estableix aquest decret i amb el projecte educatiu del centre.

3. Els centres, en el marc de la seua autonomia pedagògica, fixaran els
criteris d'aplicació del currículum i establiran l'organització dels
grups i les sessions lectives setmanals d'acord amb el que s'estableix
en aquest decret.

Article 16. Modalitat formativa semipresencial, virtual o mixta

1. L'alumnat major d'edat podrà sol·licitar al centre el seguiment de
l'activitat escolar d'assignatures que no impliquen pràctica musical en
la modalitat de formació semipresencial, virtual o mixta. Per a poder
autoritzar aquesta modalitat formativa, els centres han de disposar dels
recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació adequats,
i sempre que quede garantida, síncronament o asíncronament, la
interacció didàctica adequada i contínua.

2. En aquesta modalitat d'impartició dels ensenyaments, la formació
estarà organitzada de tal forma que permeta l'alumnat un procés
d\'aprenentatge sistematitzat conforme a una metodologia apropiada a la
modalitat d\'impartició, que haurà de complir els requisits
d\'accessibilitat i comptar amb assistència tutorial.

3. De la mateixa manera, la conselleria competent en educació podrà
autoritzar els centres que ho sol·liciten, la impartició semipresencial
d'assignatures que no impliquen pràctica musical. Al respecte, en
aquesta autorització s\'establiran els requisits mínims específics per a
la realització d'aquesta semipresencialitat, i s'adoptaran les mesures
necessàries i dictaran les instruccions precises per a la posada en
marxa i funcionament, amb la finalitat que s\'impartisquen amb els
espais, equipaments, recursos, materials curriculars i professorat que
garantisquen la seua qualitat.

Article 17. Tutoria i orientació acadèmica i professional

1. En els ensenyaments professionals de Música l'orientació i l'acció
tutorial han d'acompanyar el procés educatiu tant en l'àmbit individual
com en el col·lectiu.

2. L'orientació acadèmica i professional de l'alumnat forma part de la
funció docent.

3. Cada alumne o alumne estarà a càrrec d'una tutora o tutor designat
entre l'equip docent.

4. L'acció tutorial s'ha d'exercir de manera continuada i especialment
en la presa de decisions de l'alumnat, per la qual cosa el tutor o
tutora tindrà la responsabilitat de coordinar l'avaluació del seu
alumnat.

5. L'orientació acadèmica i professional s'haurà de realitzar en les
hores destinades a l'atenció de l'alumnat, i es podrà reforçar
mitjançant el format en línia de manera asíncrona.

6. L'orientació haurà d'incloure l'anàlisi dels interessos, les
aptituds i les motivacions de l'alumnat per a la carrera professional,
la identificació dels perfils professionals dins del currículum dels
ensenyaments, les oportunitats d'aprenentatge i ocupació en el sector i
l'elaboració de projectes artístics.

7. L'orientació educativa i l'acció tutorial han de concretar-se
d'acord amb la normativa vigent.

Article 18. Recursos i materials didàctics

1. Els diferents recursos i materials pedagògics i didàctics que
s'utilitzen en els centres educatius han de respondre als principis
d'equitat, d'inclusió i de cohesió social, a més d'ajustar-se a les
necessitats educatives de tot l'alumnat en el context educatiu.

2. La selecció, la coherència i la supervisió d'aquests recursos i
materials s'han de dur a terme a través dels òrgans designats i tal com
preveu la normativa que regula l'organització i el funcionament dels
conservatoris i els centres autoritzats de música. Els materials han de
reflectir i fomentar el respecte als principis, els valors, les
llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris, així
com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28
de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de
gènere, als quals s'ha d'ajustar tota l'activitat educativa.

3. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials
pedagògics i didàctics han de permetre l'avanç de tot l'alumnat tenint
en compte l'eliminació d'estereotips discriminatoris, la perspectiva de
gènere, l'eliminació de barreres d'accés i de comunicació, la mirada
global i no etnocentrista i la diversitat i la riquesa de materials.

4. S'ha de fomentar l'ús i l'elaboració de materials didàctics i
instruments d'avaluació que promoguen la implicació i el compromís de
l'alumnat.

Article 19. Transició des dels ensenyaments elementals de Música o des
de les escoles d'ensenyament artístic no formal de Música

1. Per a garantir la continuïtat del procés de formació i una evolució
positiva de l'alumnat que accedeix als ensenyaments professionals de
Música des dels ensenyaments elementals o des de les escoles
d'ensenyament artístic no formal de Música, la conselleria competent en
matèria d'educació i els centres podran establir mecanismes per a
afavorir la transició adequada de l'alumnat d'uns ensenyaments als
altres. Aquests mecanismes poden suposar establir col·laboracions entre
els centres d'origen i destinació.

2. L'equip directiu del centre ha de vetlar perquè el procés de
transició resulte òptim amb l'adopció de mesures d'orientació que se
centren en el benefici de l'alumnat i el posen en el centre del procés
i, en aquest sentit, s'han d'incloure en el projecte educatiu els
criteris bàsics que han de fer possible aquesta transició.

CAPÍTOL V

Avaluació, promoció i titulació

Article 20. Avaluació

1. La conselleria competent en matèria d'educació desenvoluparà
reglamentàriament el sistema d'avaluació del procés d'aprenentatge de
l'alumnat dels ensenyaments professionals de Música. En qualsevol cas,
l'avaluació ha de ser contínua i diferenciada, segons les diferents
assignatures.

2. A l'hora d'aplicar l'avaluació contínua, l'assistència a les classes
és obligatòria. Cada docent ha de registrar les faltes d'assistència de
l'alumnat.

3. El caràcter diferenciat de l'avaluació en els ensenyaments
professionals de Música implica que el professorat de cada assignatura
decidirà, al final del curs, si l'alumne o alumna ha assolit els
objectius i ha aconseguit el grau adequat d'adquisició de les
competències corresponents. Així mateix, cal prendre en consideració els
diferents elements del currículum i el treball fet a classe, així com
l'interés i l'esforç demostrat per l'alumnat.

4. El professorat ha d'avaluar tant els aprenentatges de l'alumnat com
els processos d'ensenyament i la pròpia pràctica docent. L'avaluació és
en si mateixa formativa i, per tant, ha de ser un instrument per a la
millora tant dels processos d'aprenentatge de l'alumnat com dels
processos d'ensenyament emprats i de la pràctica docent.

5. Cal promoure l'ús generalitzat d'instruments d'avaluació variats,
diversos i adaptats a les diferents situacions d'aprenentatge que
permeten la valoració objectiva de tot l'alumnat mentre es garanteix,
així mateix, que les condicions de realització dels processos associats
a l'avaluació s'adapten a les necessitats de l'alumnat amb necessitat

específica de suport educatiu.

6. Les mares, pares o tutors legals de l'alumnat menor d'edat hauran de
participar i donar suport a l'evolució del procés educatiu col·laborant
en les mesures de suport, reforç o d'enriquiment curricular que adopten
els centres per a facilitar el seu progrés. Tindran, a més, dret a
conéixer les decisions relatives a la seua avaluació i promoció, així
com a l'accés als documents oficials d'avaluació i a les proves i els
documents de les avaluacions que es realitzen als seus fills, filles,
tutelats o tutelades, sense perjudici del respecte a les garanties que
estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de
dades personals i garantia dels drets digitals, i altra normativa
aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Article 21. Sessions d'avaluació, avaluació final i resultats
d'avaluació de l'alumnat

1. La sessió d'avaluació és la reunió de l'equip educatiu, coordinada
pel tutor o tutora que té com a finalitat compartir informació i adoptar
decisions de manera col·legiada sobre el procés d'aprenentatge de
l'alumnat.

2. Els conservatoris i els centres autoritzats, en virtut de la seua
autonomia pedagògica i organitzativa, han d'establir el nombre i el
calendari de les sessions d'avaluació que s'han de fer durant cada curs
escolar. En tot cas, i atés el caràcter continu de l'avaluació, durant
el curs ha de celebrar almenys una sessió d'avaluació cada trimestre, a
més d'una avaluació inicial durant el primer mes lectiu.

3. L'avaluació final de l'alumnat s'ha de dur a terme de manera
col·legiada en una única sessió, que ha de celebrar-se en finalitzar el
curs escolar. En aquesta sessió cal donar continuïtat a les sessions
trimestrals celebrades, cal analitzar el procés d'aprenentatge de cada
alumne i fer-ne el seguiment, i, si és el cas, la revisió de les mesures
i els suports

d'atenció educativa. Així mateix, es respectarà que l'alumnat que curse
simultàniament el Batxillerat i els ensenyaments professionals de Dansa
puga disposar dels resultats d'avaluació que necessiten per poder
obtindre el títol de Batxillerat corresponent. La sessió d'avaluació
final pot coincidir amb l'avaluació del tercer trimestre

4. L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries
no superades. En els centres sostinguts amb fons públics, hi haurà
previst un període per a la realització i l'avaluació de les proves
extraordinàries d'avaluació, per a la sessió d'avaluació final
extraordinària i per al lliurament de les qualificacions, que ha de
determinar la conselleria competent en matèria d'educació mitjançant una
resolució de l'òrgan competent.

5. En les sessions d'avaluació ha de participar l'equip educatiu
constituït en cada cas pel professorat de les assignatures que haja
cursat l'alumne o alumna, presidit i coordinat pel tutor o tutora. També
participaran els pianistes acompanyants que intervinguen en el procés
d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat.

6. El tutor o la tutora ha de fer constar en l'acta els acords
aconseguits, les decisions adoptades i la informació que s'ha de
transmetre a l'alumnat, i als seus representants legals si és menor
d'edat, sobre el seu procés educatiu.

7. En les sessions d'avaluació s'ha d'escoltar la veu de l'alumnat, a
través dels mecanismes que establisca cada centre en les seues normes
d'organització i funcionament, que prèviament haurà reflexionat sobre
els processos d'aprenentatge en les diferents assignatures i en la
tutoria.

8. En l'avaluació inicial, s'han d'analitzar les dades i les
informacions anteriors de què es dispose sobre l'alumnat i, en
conseqüència, l'equip educatiu ha d'adoptar les mesures complementàries
per a l'alumnat que ho requerisca.

9. Després de cada sessió d'avaluació, el tutor o tutora ha de
comunicar a l'alumnat, i als seus representants legals quan aquest siga
menor d'edat, la informació acordada en la sessió corresponent sobre el
desenvolupament del seu procés educatiu, per mitjà d'un informe
d'avaluació.

10. Aquest informe d'avaluació de les diferents matèries s'ha de
redactar, d'una banda, destacant els progressos, les dificultats
superades, l'esforç, els talents i les fortaleses de l'alumne o alumna
i, d'altra banda, assenyalant els aspectes que caldria continuar
treballant. Així mateix, s'han de consignar les qualificacions
obtingudes per l'alumne o alumna en les diferents assignatures.

11. Les informacions que s'oferisquen han d'estar sempre fonamentades
en els registres i les observacions obtinguts prèviament i sobre els
quals s'ha reflexionat de manera individual i col·lectiva en les
sessions de coordinació de l'equip educatiu.

12. Els resultats de l'avaluació de les diferents assignatures
s'expressaran per mitjà de l'escala numèrica d'1 a 10 sense decimals, i
es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5, i
negatives les inferiors a 5. Aquestes qualificacions s'expressen en els
termes següents:

Insuficient: 1, 2, 3, 4

Suficient: 5

Bé: 6

Notable: 7 o 8

Excel·lent: 9 o 10

13. La nota mitjana del curs serà la mitjana aritmètica de les
qualificacions de totes les assignatures cursades per l'alumnat,
expressada amb una aproximació de dos decimals per mitjà d'arredoniment
a la centèsima més pròxima, i en el cas d'equidistància, a la superior.

Article 22. Matrícula d'honor

En els cursos quart, cinqué i sisé dels ensenyaments professionals, els
i les alumnes que després de superar totes les assignatures del curs i,
sense perjudici de les possibles convalidacions d'assignatures,
obtinguen una qualificació mitjana igual o superior a 9, se'ls podrà
consignar la menció de "matrícula d'honor" en les observacions de l'acta
de qualificacions finals i en l'expedient acadèmic. A més de la condició
anterior, l'equip docent haurà d'acordar de manera col·legiada la
concessió de la matrícula d'honor, i es podrà concedir una matrícula
d'honor per cada 20 alumnes del curs.

Article 23. Documents bàsics d'avaluació

1. Els documents bàsics d'avaluació dels ensenyaments professionals de
Música són: l'expedient acadèmic personal, el certificat acadèmica
personal, les actes d'avaluació i els informes d'avaluació
individualitzats.

2. Tota la informació relativa al procés d'avaluació es recollirà, de
manera sintètica, en l'expedient acadèmic personal. En aquest expedient
figuraran les dades personals i les dades d'identificació del centre, la
modalitat d'accés als ensenyaments, les dades de matrícula i, si és el
cas, les mesures d'adaptació curricular, els resultats de l'avaluació i
la nota mitjana final.

3. Els documents bàsics d'avaluació citaran en lloc preferent la norma
de l'administració educativa que desenvolupa el currículum corresponent.

4. El certificat acadèmic personal s'obté de l'expedient acadèmic
personal i té valor acreditatiu dels estudis cursats. Aquest document
oficial recollirà la referència normativa del pla d'estudis, el curs
acadèmic, les qualificacions obtingudes amb expressió de la convocatòria
(ordinària o extraordinària), les assignatures que hagen sigut objecte
de convalidació o reconeixement i, si és el cas, les anul·lacions de
matrícula i la renúncia a convocatòries.

5. En el cas d'alumnat que curse més d'una especialitat, s'omplirà un
certificat acadèmic per cadascuna, i s'hi recolliran les assignatures
comunes que s'hagen superat amb les qualificacions.

Article 24. Procediment per a la mobilitat

1. A fi de garantir la mobilitat acadèmica i territorial de l'alumnat
dels ensenyaments professionals de Música, tindran la consideració de
documents bàsics de mobilitat: el certificat acadèmic personal i
l'informe d'avaluació individualitzat, que tindran efectes en tot el
territori nacional.

2. L'informe d'avaluació individualitzat recollirà tota la informació
que resulte necessària per a la continuïtat del procés d'aprenentatge

Article 25. Comunicació amb les famílies

1. Els centres educatius han de facilitar a les famílies o els
representants legals la informació personal en format accessible,
preferentment a través de mitjans electrònics i, si és el cas, en format
paper. En el cas dels centres públics, els mitjans electrònics es
corresponen amb les plataformes educatives habilitades per la
conselleria competent en matèria d'educació.

2. En qualsevol cas, els centres han d'assegurar que les famílies tenen
accés als diferents documents públics de gestió del centre educatiu i a
tota la informació relacionada amb l'activitat educativa de l'alumnat i
la vida comunitària del centre.

3. La documentació que s'haja de posar a disposició de les persones
membres de la comunitat educativa s'haurà d'incloure en la pàgina web
del centre per a garantir-ne la difusió i l'accessibilitat a tots els
membres de la comunitat educativa, sense perjudici d'incloure-la en els
taulers d'anuncis del centre.

4. Per a facilitar l'exercici del dret i dels deures de les famílies a
participar en el procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o
tutelades, el centre ha d'informar les famílies o els tutors o tutores
legals de l'alumne o alumna de la seua evolució escolar per mitjà
d'informes d'avaluació, entrevistes individuals, reunions col·lectives i
altres mitjans que considere oportuns. La persona tutora ha de realitzar
les entrevistes individuals i col·lectives que permeten fer el seguiment
de l'alumnat i el trasllat de la informació adient a les mares, pares,
tutores o tutors legals. En tot cas, cal preveure, com a mínim, una
entrevista individual a l'inici del curs i al final de cadascun dels
cursos.

5. Les mares, pares, tutores o tutors legals han de conéixer les
decisions relatives a l'avaluació dels aprenentatges al llarg del curs i
a la promoció, i han de col·laborar en les mesures de suport que adopten
els centres per a participar i ajudar en l'evolució del procés educatiu
dels seus fills, filles, tutelats o tutelades.

Article 26. Promoció

1. L'alumnat passarà de curs quan haja superat les assignatures
cursades o tinguen avaluació negativa en dues assignatures com a màxim.

2. Per a superar les assignatures pendents d'avaluació positiva,
l'alumnat haurà de matricular-s'hi de nou en el curs següent, tot i que
només haurà d'assistir a les classes de les assignatures no superades
que no siguen de pràctica instrumental o vocal.

3. L'alumnat de sisé curs que finalitze amb una avaluació negativa en
una o dues assignatures haurà de matricular-se i assistir a les classes
de les assignatures pendents.

4. La qualificació negativa en tres o més assignatures d'un o diversos
cursos impedirà la promoció d'un alumne al curs següent.

Article 27. Permanència

1. El límit de permanència en els ensenyaments professionals de Música
serà de huit anys. L'alumnat no podrà estar més de dos anys en el mateix
curs, excepte en sisé.

2. Les direccions dels centres podran autoritzar, amb caràcter
excepcional i a petició del mateix alumne o alumna, o els seus
representats legals en cas de ser menors d'edat, l'ampliació un any més
del límit de permanència en supòsits de malaltia greu o d'altres
circumstàncies que meresquen una consideració semblant, els quals
impedisquen el desenvolupament normal dels estudis.

Article 28. Ampliació de matrícula

1. Els centres podran autoritzar l'ampliació de matrícula a l'alumnat
que demostre la competència per a promocionar a un curs superior al
matriculat inicialment.

2. L'alumnat que tinga l'edat ordinària establida per a cursar els
ensenyaments professionals de Música, o bé una edat inferior, només
podrà fer una única ampliació de matrícula al llarg dels ensenyaments.
Aquesta ampliació implicarà la matrícula en el curs que corresponga i,
simultàniament, en el nivell immediatament superior. Excepcionalment,
l'alumnat que supere l'edat ordinària podrà realitzar més d'una
ampliació de matrícula en els ensenyaments si es considera oportú.

3. Les ampliacions de matrícula s'acordaran abans de la finalització de
l'any natural de l'inici del curs acadèmic.

4. Les ampliacions de matrícula s'efectuaran a proposta del tutor o
tutora de l'alumne o alumna i hauran de comptar amb el vistiplau del
departament didàctic de l'especialitat instrumental, de tot l'equip
docent que imparteix classe a l'alumne o alumna i del mateix alumne o
alumna, o dels seus representants legals si aquest és menor d'edat.

Article 29. Titulació

1. La superació dels ensenyaments professionals de Música donarà dret a
l'obtenció del títol professional corresponent.

2. L'alumnat que finalitze els ensenyaments professionals de Música
podrà obtindre el títol de Batxillerat en la modalitat d'Arts en les
condicions que estableix l'article 51.3 del Decret 108/2022, de 5
d'agost, del Consell, pel qual s'estableixen l'ordenació i el currículum
de Batxillerat.

Article 30. Premi professional de Música

1. Els conservatoris i els centres autoritzats convocaran anualment
premis extraordinaris en el centre per a l'alumnat que finalitza els
ensenyaments professionals de Música.

2. La conselleria competent en educació convocarà anualment premis
extraordinaris d'àmbit autonòmic per a l'alumnat que finalitza els
ensenyaments professionals de Música.

3. La conselleria competent en matèria d'educació regularà les
condicions i les modalitats d'atorgament d'aquests premis.

Article 31. Projectes de flexibilització curricular

1. Els conservatoris podran implantar els projectes de flexibilització
curricular amb la finalitat d'ampliar la seua oferta formativa i,
complementar així, les competències del títol professional de música amb
altres competències específiques de l'àmbit de la música.

2. La conselleria competent en educació, establirà els requisits
específics que han de complir les propostes de flexibilització
curricular. Les ampliacions curriculars seran certificades pels
conservatoris addicionalment al títol oficial.

3. La conselleria competent en educació establirà el procediment
d'autorització d'aquests projectes de flexibilització curricular.

CAPÍTOL VI

Correspondència entre ensenyaments

Article 32. Mesures per a l'alumnat que compagina els estudis
d'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat amb els ensenyaments
professionals de Música

1. La conselleria competent en matèria d'educació facilitarà a
l'alumnat la possibilitat de cursar simultàniament els ensenyaments
professionals de Música i l'Educació Secundària Obligatòria i el
Batxillerat.

2. La conselleria competent en educació podrà adoptar mesures
d'organització i d'ordenació acadèmica que inclouran, entre altres, la
coordinació horària, les convalidacions, la creació de centres integrats
o l'admissió prioritària de l'alumnat dels ensenyaments professionals de
Música en centres d'Educació Secundària i Batxillerat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Revisió del currículum dels ensenyaments professionals

La conselleria competent en educació revisarà de forma periòdica el
currículum dels ensenyaments professionals de Música per a adequar-lo
als avanços del coneixement, així com a les actualitzacions que es
realitzen des del Govern de la nació.

Segona. Acreditació de professionalitat de les assignatures optatives
de perfil cursades

1. La conselleria competent en matèria d'educació expedirà
acreditacions de professionalitat de les assignatures optatives de
perfil cursades amb validesa dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana
basades en la classificació europea de capacitats, competències,
qualificacions i ocupacions (ESCO).

Tercera. Admissió prioritària en centres d'Educació Secundària
Obligatòria i Batxillerat

La conselleria competent en matèria d'educació determinarà els centres
d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat que realitzaran
l'admissió prioritària de l'alumnat que cursa simultàniament
ensenyaments obligatoris i postobligatoris amb els ensenyaments
professionals de Música.

Quarta. Exempció del pagament de taxes per obtenció de matrícula
d'honor

L'alumnat que es matricule en cinqué i sisé dels ensenyaments
professionals i dispose de la menció de matrícula d'honor en el curs
anterior podrà sol·licitar l'exempció del pagament de taxes del curs en
què es matricule.

Cinquena. Formació pedagògica i didàctica del professorat de les
escoles d'ensenyament artístic no formal de Música

Als efectes de poder acreditar la formació pedagògica i didàctica del
professorat de les escoles d'ensenyament artístic no formal de música,
que s'estableix en l'article 9.6 del Decret 2/2022, de 14 de gener, del
Consell, els conservatoris han de preveure un projecte de
flexibilització curricular de 600 hores de duració, el contingut del
qual versarà sobre pedagogia aplicada a l'ensenyament artístic no formal
de música.

Sisena. Calendari escolar

La conselleria competent en matèria d'educació ha de publicar anualment
el calendari escolar previst per a cada curs acadèmic, així com el
nombre de setmanes lectives que s'inclouen en aquest calendari.

Setena. Condicions de formació per al professorat que ha d'impartir
noves assignatures que es preveuen en el present decret

1. Sense perjudici del que dicta l'article 11, per a impartir les noves
assignatures que es preveuen en aquest decret, la conselleria competent
en educació podrà establir condicions d'acreditació de formació
específica per al professorat que ha d'impartir aquestes assignatures.

Huitena. Premis extraordinaris

Els requisits de participació en els premis extraordinaris dels
ensenyaments professionals de Música a partir del curs 2023-2024 s'han
d'ajustar al que determine la conselleria competent en educació.

Novena. Obligacions administratives dels centres autoritzats

1. Els centres autoritzats que imparteixen ensenyaments professionals
de Música, en qüestions d'avaluació, promoció i titulació, han de fer ús
de l'aplicació Innovació Tecnològica Administrativa per a Centres i
Alumnat (ITACA), que la conselleria competent en educació posa a l'abast
dels centres educatius.

2. Així mateix, els centres autoritzats estan obligats a elaborar els
documents per a la gestió de l'avaluació que figuren en aquest decret,
així com a lliurar dins del termini establit i en la forma escaient als
conservatoris a què estan adscrits la documentació corresponent sobre
avaluació i expedició de títols.

Desena. Regla de no despesa

La implementació i el desplegament posterior d'aquest decret no podrà
tindre cap incidència en la dotació de tots i cadascun dels capítols de
despesa assignats a la conselleria amb competències en educació i, en
tot cas, hauran de ser atesos amb els mitjans personals i materials
d'aquesta conselleria.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Currículum aplicable als centres integrats de música i
ensenyaments de règim general

Mentre no es regule el currículum dels centres integrats de música i
ensenyaments de règim general, serà d'aplicació a aquests centres
docents, en la part d'ensenyaments professionals de Música, el que
estableix el present decret.

Segona. Incorporació de l'alumnat des del pla d'estudis anterior

L'alumnat que, a l'entrada en vigor d'aquest decret, estiga cursant els
ensenyaments professionals de Música, d'acord amb el currículum que
estableix el Decret 158/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual
s'estableix el currículum dels ensenyaments professionals de Música i es
regula l'accés a aquests ensenyaments, seguirà cursant els cursos
respectius dels ensenyaments professionals de Música d'acord amb les
noves condicions que s'especifiquen en aquest decret.

Tot i això, per tal d'assegurar la transició adequada de l'alumnat entre
els diferents plans d'estudi s'estableixen les adaptacions següents:

a) En totes les especialitats, excepte Cant Valencià i Dolçaina,
l'alumnat que s'incorpora al nou pla des de quart dels ensenyaments
professionals haurà de cursar l'assignatura d'Història de la Música tant
en quart com en cinqué dels ensenyaments professionals, tal com
s'estableix per a aquesta assignatura en el nou pla.

b) En totes les especialitats, excepte Cant Valencià i Dolçaina,
l'alumnat que s'incorpora al nou pla des de cinqué dels ensenyaments
professionals haurà de cursar l'assignatura d'Història de la Música en
cinqué i sisé dels ensenyaments professionals, tal com s'estableix per a
aquesta assignatura en el nou pla.

c) En totes les especialitats, excepte Cant Valencià i Dolçaina,
l'alumnat que s'incorpora al nou pla des de sisé dels ensenyaments
professionals, haurà de cursar l'assignatura d'Història de la Música en
sisé dels ensenyaments professionals, tal com s'estableix per a aquesta
assignatura en el pla anterior.

d) Pel que fa a l'assignatura comuna d'Harmonia, l'alumnat que
s'incorpora al nou pla des de quart, cinqué o sisé dels ensenyaments
professionals comptarà amb les adaptacions necessàries pel que fa a la
seqüenciació curricular de l'assignatura, de manera que a la
finalització dels ensenyaments professionals assolisca els coneixements
d'aquesta assignatura d'acord amb el nou pla d'estudis.

e) Pel que fa a l'assignatura optativa de perfil professional,
l'alumnat que s'incorpora al nou pla des de sisé dels ensenyaments
professionals, haurà de cursar l'assignatura amb una càrrega lectiva de
tres hores setmanals de manera que a la finalització dels ensenyaments
professionals assolisca els coneixements d'aquesta assignatura d'acord
amb el nou pla d'estudis.

f) Pel que fa a les assignatures pendents, els centres hauran de
preveure els procediments de recuperació d'assignatures del pla
d'estudis anterior que no es preveuen en el nou.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang
inferior que s'oposen a aquest decret.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Normes de desplegament

Es faculta la persona titular de la Conselleria competent en matèria
d'educació perquè dicte les disposicions necessàries per a aplicar i
desplegar aquest decret.

Segona. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de publicar-se en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana, si bé la implantació del
currículum dels ensenyaments professionals de Música que estableix
aquest decret tindrà efecte en el curs escolar 2023-2024.

Annex I

Concreció curricular de les assignatures

COMUNES

Audició Conscient

Introducció

Des de l'aparició dels primers tractats de dictat musical a França i
Alemanya, sistematitzats per Lavignac i Riemann, respectivament, a
finals del segle XIX, el tractament i l'estudi de l'educació auditiva ha
evolucionat al llarg del segle XX, sobretot, en l'últim terç de segle i
durant el començament del segle XXI.

Una programació reflexionada i ben planificada d'Audició Conscient duta
a terme mitjançant una metodologia dinàmica i diversa contribuirà a una
formació musical integral del nostre alumnat. D'aquesta manera, es
reforçarà i es millorarà la musicalitat general i la comprensió musical,
l'oïda interna, la teoria musical i els processos compositius; a més, es
desenvoluparà la percepció musical, la memòria i l'atenció, la lectura i
l'escriptura, l'entonació, l'escolta analítica, la interpretació i les
habilitats creatives i expressives.

L'objectiu principal de l'assignatura, doncs, serà assimilar els
coneixements i desenvolupar les habilitats necessàries per a escoltar,
representar i interpretar críticament els elements fonamentals que
intervenen en un fenomen sonor global. Per això, al llarg dels quatre
cursos en què es desenvolupa Audició Conscient, s'hauran d'adquirir
estratègies que contribueixen de manera significativa a la formació de
músics conscients dels processos estructurals presents en la música que
s'interpreta o compon, i amb les habilitats suficients per a fer-ho
eficientment.

L'educació de l'oïda com a base transversal dels estudis musicals
requereix un ensenyament integrat i interrelacionat entre totes les
assignatures del currículum. Audició Conscient com a continuació de
l'entrenament auditiu del Llenguatge Musical i paral·lelament als
estudis d'Harmonia i de la Història de la Música serà, doncs, el fil
conductor i la base central del desenvolupament musical, ja que les
habilitats auditives són absolutament essencials per als músics.

Alguns autors suggereixen que cal tindre en compte la relació amb els
estudis sobre la psicologia cognitiva de la música per a millorar el
currículum i les estratègies pedagògiques referents a l'educació
auditiva, així com la seua metodologia. S'haurien de considerar aspectes
com el funcionament general de la memòria i els seus tipus, la capacitat
de la memòria musical a curt termini, la influència de l'atenció i els
problemes de concentració durant l'audició, el desenvolupament de l'oïda
interna, la comprensió musical, com es formen les imatges sonores al
cervell i altres aspectes relacionats amb la percepció i cognició.

És imprescindible fomentar el desenvolupament de l'oïda interna, és a
dir, la capacitat de recordar, retindre, reproduir, transformar, crear i
transcriure imatges sonores i el seu desenvolupament conscient. S'ha de
considerar una eina d'aprenentatge necessària per a recordar el que s'ha
sentit, la retenció a la memòria, el reconeixement i l'anticipació dels
fets musicals, així com per al desenvolupament de les representacions
mentals sonores.

El coneixement sobre el funcionament de la memòria s'ha de considerar
seriosament a l'hora d'elaborar i posar en pràctica materials per a
l'entrenament auditiu. La capacitat de la memòria a curt termini no és
il·limitada i, per tant, influirà de manera substancial en el resultat
de les estratègies dutes a terme a l'entrenament auditiu. Amb el
desenvolupament de la memòria musical l'alumnat pot aconseguir una
audició comprensiva on siga capaç d'entendre allò que escolta més enllà
de transcriure elements aïllats com poden ser notes, intervals, ritmes,
etc.

En la música, els sons estableixen relacions significants els uns amb
els altres. Així doncs, l'alumnat ha d'aprendre a percebre i
identificar, relacionar i connectar, a través de l'audició, agrupacions
o patrons significatius, sobretot els més habituals i utilitzats en el
repertori musical. D'aquesta manera millorarà la comprensió musical i,
per tant, la interpretació, i aconseguirà així que aquesta no siga
superficial ni sense sentit, més enllà que puga ser impecable
tècnicament.

A més de les habilitats auditives com ara cantar i entonar, transcriure
melodies, pràctica rítmica, etc., se'n pot ampliar l'enfocament amb la
integració d'aspectes com el timbre, l'afinació i les dinàmiques, la
textura, l'harmonia, les estructures formals i els estils musicals.
Aquest plantejament holístic pot tindre la seua font principal de
recursos en tot el repertori musical de diferents estils i èpoques fins
a l'actualitat. La utilització de la literatura musical com a font del
material utilitzat en Audició Conscient augmenta la cultura musical, el
pensament harmònic i l'escolta analítica i comprensiva. Qualsevol
element que s'extraga, no només melòdic i rítmic, és vàlid per ser
escoltat, analitzat i estudiat.

Actualment disposem d'eines tecnològiques variades que milloren i
amplien les possibilitats metodològiques a l'entrenament auditiu.
Aquests avanços obrin un ampli ventall de possibilitats tècniques a
l'aula que poden modificar notablement el paradigma de l'educació
auditiva tradicional. Alhora, la utilització del piano, de la veu o del
mateix instrument és fonamental per millorar les habilitats auditives,
ja que la pràctica instrumental crea un vincle vital entre la teoria i
la pràctica, pels seus avantatges auditius, visuals, creatius i fins i
tot tàctils.

Objectius

Els ensenyaments d'Audició Conscient dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat
les capacitats següents:

a) Conéixer i demostrar el domini dels elements i procediments de
l'harmonia i del llenguatge musical, en els seus diferents sistemes i
estils, a través de l'audició.

b) Demostrar el coneixement dels elements de la música i les seues
característiques, interrelacions, funcions, estructures i
transformacions en els diversos contextos històrics, a través de
l'anàlisi d'obres.

c) Aprofundir i utilitzar amb precisió el vocabulari específic de la
música relacionat amb l'assignatura.

d) Conéixer i analitzar auditivament estructures formals en relació
amb els estils musicals concrets.

e) Potenciar el desenvolupament de la memòria musical i l'atenció a
través de l'audició, la repetició, la transposició, la transcripció, la
improvisació i l'anàlisi musical.

f) Ampliar la capacitat d'anàlisi, comprensió i descripció dels estils
musicals històrics per a saber identificar històricament i
estilísticament obres musicals a partir de l'audició i de la partitura.

g) Conéixer les característiques tímbriques dels instruments musicals,
així com les agrupacions vocals i instrumentals més importants.

h) Desenvolupar la capacitat d'anàlisi, comprensió i descripció de
processos musicals per a comparar diverses interpretacions amb un
criteri precís i competent.

i) Desenvolupar l'oïda interna com a base per a millorar la
consciència auditiva, la interpretació i la improvisació individual i/o
en grup.

j) Saber aplicar en el mateix instrument, amb el piano i amb la veu,
els conceptes i els procediments musicals adquirits a través dels
continguts teòrics i de les habilitats auditives desenvolupades.

k) Participar de l'ús de les noves tecnologies com a mecanisme de
formació i complementació musical.

l) Estendre el grau de sensibilització auditiva cap a llenguatges
musicals que excedisquen el marc de la música occidental.

Continguts

- Ritme: pulsació i accent. Compassos regulars i irregulars, amb
subdivisió i sense. Síncopes i contratemps. Hemiòlies. Grups de
valoració especial. Ostinatos. Motius i cèl·lules rítmiques.
Variacions i modulacions rítmiques. Canvis de tempo i equivalències.
Patrons rítmics i ritmes característics.

- Melodia: intervals melòdics en context tonal i no tonal, en diferents
registres i timbres. Arpegis de tres i quatre sons. Diferents tipus
d'escala: major i menor (melòdica i harmònica), escales modals,
pentatòniques, hexàtones, etc. Transport.

- Harmonia: intervals harmònics en context tonal i no tonal en
diferents registres i timbres. Acords de tres, quatre i cinc sons en
diferents inversions i registres. Funcions harmòniques en mode major i
menor. Xifrat intervàl·lic, funcional i americà. Processos cadencials.
Modulació. Dominants secundàries. Progressions i seqüències unitòniques
i modulants. Acords característics: napolitana i sexta augmentada.
Harmonia alterada. Notes estranyes a l'harmonia.

- Articulacions i dinàmiques: matisos dinàmics i agògics, articulacions
i accentuacions.

- Forma i estructura: fenòmens estructurals. Unitats estructurals
(període, frase, semifrase, etc.). Funcions estructurals.
Desenvolupament motívic i processos imitatius. Formes musicals i
procediments compositius.

- Textura i Timbre: diferents tipus de textures. Patrons
d'acompanyament. Tipus de veu humana i d'instruments. Diferents
agrupacions vocals i instrumentals. Instruments transpositors.

- Contextos històrics i estilístics: trets principals dels diferents
gèneres i estils de la història de la música. Paràmetres interpretatius.

Criteris d'avaluació

1. Identificar auditivament diferents tonalitats i les funcions
harmòniques bàsiques del sistema tonal.

Amb aquest criteri es pretén avaluar l'habilitat de l'alumnat per
reconéixer i diferenciar a través de l'audició les tonalitats, els modes
i les funcions harmòniques de les obres o fragments proposats.

2. Reconéixer auditivament i transcriure de manera total o parcial
exercicis rítmics a una o diverses veus.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat
per reconéixer i transcriure diferents paràmetres musicals relacionats
amb el ritme i la mètrica, monofònicament i polifònicament.

3. Identificar, entonar, transcriure, executar i transportar vocal i/o
instrumentalment intervals melòdics, escales, acords, cadències,
textures, etc., en diferents registres, timbres i velocitats.

Es tracta de valorar la capacitat de l'alumnat per a reconéixer i
executar els diferents paràmetres esmentats en aquest criteri a través
de l'audició, la repetició, la transposició, la transcripció, la
improvisació i l'anàlisi musical.

4. Completar en un dictat o transcripció elements musicals que falten:
ritmes, altures, harmonies, etc.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat
per a identificar elements que falten en exercicis elaborats a tal
efecte.

5. Identificar auditivament errors en partitures preparades a aquest
efecte, que no es corresponguen amb un fragment interpretat o gravat.

Amb aquest criteri es pretén desenvolupar la capacitat de l'alumnat per
a detectar errors en fragments seleccionats.

6. Conéixer, identificar auditivament i representar gràficament els
elements estructurals i les formes musicals.

Mitjançant aquest criteri serà possible valorar la capacitat de
l'alumnat per a assimilar i reconéixer elements estructurals i formes
musicals senzilles en les seues diverses variants.

7. Representar gràficament obres o fragments musicals realitzats per
diferents instruments i en diferents estils.

Amb aquest criteri serà possible avaluar la capacitat de l'alumnat per
representar obres o fragments musicals interpretats per diferents
instruments.

8. Identificar estil i timbres, contextualitzar obres o fragments
concrets i realitzar una anàlisi crítica a partir d'una audició.

Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de discriminar trets
característics d'instruments i estils i d'emetre valoracions amb criteri
propi.

9. Escoltar, percebre i reproduir de memòria obres o fragments musicals
d'estils i èpoques diferents a partir de diversos tipus de procediments.

Amb aquest criteri es pretén evidenciar el desenvolupament de la memòria
musical i desenvolupar el grau de sensibilització auditiva cap a
llenguatges musicals que excedisquen el marc de la música occidental.

10. Crear de manera escrita i improvisada melodies, estructures,
cadències harmòniques senzilles i motius rítmics d'acompanyament a
partir d'esquemes donats.

Aquest criteri permet avaluar la capacitat de l'alumnat per a generar
melodies amb el seu acompanyament, escriure-les i interpretar-les
mitjançant la improvisació vocal o instrumental.

11. Interpretar a primera vista, vocalment o instrumentalment, material
melòdic, rítmic i harmònic de diferents obres o fragments musicals.

Amb aquest criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumnat per a
interpretar a primera vista, siga amb la veu, instrument propi o el
piano.

Harmonia

Introducció

El llenguatge musical occidental inclou una multiplicitat d'elements
que, encara que distints en l'aspecte conceptual i, per tant, divisibles
analíticament, percebem en forma unitària en un context musical.
L'harmonia s'ocupa d'una banda, i dins d'una consideració morfològica,
del que es produeix en un mateix instant temporal; d'altra banda, dins
de la sintaxi, de la seua relació amb el que antecedeix i amb el que
segueix: la seua funció en el context de què forma part.

El sistema tonal, que pot ser qualificat com una de les invencions més
grans i més prolífiques del gènere humà, pot arribar a ser, per les
conseqüències derivades de la simplificació que suposa, un fort
condicionament per a l'audició pura de música no composta d'acord amb
els seus postulats i la seua mecànica. El coneixement de les seues
peculiaritats és, en mans de qui coneix a fons totes les qüestions
relatives a la seua formació i dissolució, una poderosa eina per a
desenvolupar una escolta intel·ligent i conscient que permeta valorar,
en la seua justa mesura, tant la música composta segons els seus
principis com la que no s'ajusta a aquests. Correspon a l'ensenyament de
l'harmonia subministrar el coneixement profund del sistema esmentat,
així com la mecànica del funcionament dels elements que el componen.

Per ser l'Harmonia la continuació del Llenguatge Musical, és lògic que
els seus aspectes teòrics més bàsics estiguen ja inclosos en els estudis
d'aquesta matèria didàctica. D'altra banda, la pràctica de l'entonació i
el repertori de l'instrument estudiat, així com l'assistència de
l'alumnat a les activitats musicals pròpies del seu entorn social,
l'hauran posat, sense dubte, en contacte amb una pràctica i un repertori
basats en el predomini quasi absolut de músiques compostes d'acord amb
el sistema tonal, prioritari en la seua educació i en la seua formació
durant aquesta etapa dels estudis musicals.

Partint d'aquest supòsit, l'ensenyament de l'Harmonia haurà d'anar pas a
pas descobrint a l'alumnat el que ja sap sense saber que ho sap; actuarà
de manera semblant al de la gramàtica de la pròpia llengua: no ensenyant
a parlar, sinó a comprendre com es parla.

Al llarg de quatre anys, de tercer a sisé d'Ensenyaments Professionals,
l'alumnat aprendrà els elements que conformen el discurs musical agafant
l'acord com a punt de partida, dotant-lo de significat a partir del
conjunt de fenòmens estructurals que l'envolten, fins a constituir una
forma musical determinada amb les seues característiques pròpies.
L'anàlisi serà una eina indispensable per a donar significat als
elements estudiats per separat.

Als ensenyaments professionals de Música l'ensenyament de l'Harmonia
estarà centrat, bàsicament, en l'estudi del sistema tonal esmentat, però
sempre considerat amb un doble prisma sincrònic-diacrònic: d'una banda,
considerant que el sistema tonal posseeix unes estructures tancades en
si mateixes, que precisament són estudiables i analitzables per la
permanència que comporta que aquestes estructures estiguen estretament
connectades a un estil perfectament definit; d'altra banda, no s'ha de
perdre de vista en l'estudi de l'Harmonia, que cada estil ocupa el seu
lloc en esdevindre diacrònic del llenguatge musical d'Occident, i que en
els seus elements morfològics i en la seua sintaxi estan presents
elements i procediments del seu propi passat i, de manera latent, les
conseqüències de la seua pròpia evolució.

D'altra banda, el coneixement detallat i profund del sistema tonal anirà
permetent, de manera progressiva, ampliar la comprensió de determinats
ensenyaments com ara l'Audició Conscient, la Història de la Música, i
els diferents perfils en 5é i 6é, amb els quals l'Harmonia haurà
d'agermanar-se, a fi de buscar la complementarietat desitjable quant a
l'adquisició de coneixements.

Els continguts de l'assignatura responen a una ordenació lògica i
progressiva dels elements i els procediments posats en joc en el sistema
tonal. En els conceptes corresponents a cadascun dels elements
estudiats, no només haurà de prestar-se atenció a l'aspecte mecànic del
seu ús (criteri sincrònic), sinó que serà necessària una valoració
diacrònica en què confluïsquen consideracions històriques i
estilístiques. Aquesta valoració es durà a terme fonamentalment
mitjançant l'anàlisi, la qual serà matèria importantíssima a treballar
durant aquest període d'estudis.

Respecte dels procediments, s'ha de tindre en compte que l'alumne i
l'alumna aprenen al llarg d'aquests estudis el concernent als aspectes
morfològic i sintàctic de l'Harmonia Tonal. A fi de facilitar el seu
aprenentatge i avaluar l'aprofitament per part de l'alumnat, es
desenvolupen una sèrie de criteris que orienten la disciplina des d'un
tractament essencialment vertical, quasi homofònic, de la realització de
l'Harmonia a fi que els elements i els procediments morfològics i
sintàctics que constitueixen la seua doble dimensió es comprenguen en la
seua formulació més esquemàtica, fins a l'ús de tècniques d'escriptura
més relacionades amb la realitat musical.

A més, haurà de fomentar-se, ja des del començament de l'estudi
d'aquesta matèria, la mateixa capacitat creativa dels alumnes i de les
alumnes, i no només pel que fa a la composició íntegra d'exercicis dins
dels supòsits estilístics estudiats, sinó fins i tot pel que fa a
xicotetes peces lliures, vocals o instrumentals, a través de les quals
desenvolupen la seua espontaneïtat creativa i aprenguen gradualment a
resoldre els diversos problemes (referents tant a l'harmonia com a la
forma, la textura, els contrastos de qualsevol tipus, etc.) que el fet
musical va generant en el seu creixement, segons el context estilístic
en què se situa l'obra.

Amb tot això, les diferents especialitats de l'alumnat que conforma
cadascun dels grups, així com els itineraris que estiguen cursant en 5é
i 6é, atorgaran al professorat la possibilitat d'enfocar l'assignatura
des d'un vessant més clàssic o més modern, amb els mateixos continguts,
però contextualitzant-los segons diferents llenguatges.

L'avanç de la tecnologia ens permetrà disposar de programes i
aplicacions que faciliten la comprensió de tots els elements treballats
en aquesta matèria. La seua utilització serà recomanable com a eina de
treball per a l'alumnat i com a procediment per a conduir l'alumnat a
una assimilació millor de tots els continguts relacionats amb el fenomen
sonor tractats en l'assignatura.

Objectius

Els ensenyaments d'Harmonia dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Conéixer i entendre els elements bàsics de l'harmonia tonal i les
seues característiques, funcions i transformacions en els distints
contextos històrics (Barroc, Classicisme, Romanticisme i Segle XX), així
com els principals elements i procediments compositius.

b) Utilitzar en treballs escrits els elements i els procediments
bàsics de l'harmonia tonal.

c) Desenvolupar l'oïda interna tant en l'anàlisi harmònica i
estructural com en la realització d'exercicis escrits.

d) Identificar a través de l'audició els acords i els elements i
procediments més comuns de l'harmonia tonal, per tal d'aprofundir en
l'anàlisi de les obres.

e) Identificar a través de l'anàlisi d'obres els acords, els elements
constitutius parcials, procediments més comuns de l'harmonia tonal i les
transformacions temàtiques, per a relacionar-los amb el tot.

f) Comprendre la interrelació dels processos harmònics i dels
procediments compositius de les distintes èpoques, amb les estructures
formals que se'n deriven.

g) Aprendre a valorar la qualitat de la música.

h) Aplicar els elements i els procediments harmònics i analítics
estudiats en exercicis d'estil.

i) Identificar, mitjançant l'anàlisi i l'audició, diversos errors en
exercicis preparats amb aquesta finalitat i proposar solucions.

j) Reproduir els elements i els procediments bàsics d'obres de
distintes èpoques mitjançant l'ús d'instruments polifònics o l'ús de la
tecnologia.

Continguts

- Intervals i escales. Consonància i dissonància.

- Elements i procediments d'origen modal presents en el sistema tonal.

- El xifrat com a sistema de notació harmònic (xifrat interfàsic i
americà).

- Tonalitat i funcions tonals. El mode menor.

- Cadències autèntica, perfecta i imperfecta, plagal, trencada i
semicadència. Processos cadencials.

- El ritme harmònic. L'estructura harmònica de la frase.

- L'acord. Estat fonamental i inversions dels acords tríades i de
sèptima sobre tots els graus de l'escala i dels acords de novena de
dominant. Tensions harmòniques. Enllaç d'acords. Relació escala-acord.

- Modulació: diatònica i cromàtica, per canvi de funció tonal, canvis
de to i mode, etc. Flexions intratonals; dominants secundàries, etc.

- Progressions unitonals i modulants. Sèries de sextes i de sèptimes.

- Acords prestats. Acords alterats: sexta napolitana, sexta augmentada,
quinta en més i en menys.

- Notes estranyes a l'harmonia.

- Utilització dels elements i els procediments anteriors en
l'elaboració de treballs escrits.

- Components del llenguatge musical: melodia, ritme, textura, processos
de tensió i relaxació, etc., i forma (binària simple i recapitulada,
ternària simple i composta, rondó simple, procediments de variació,
procediments d'imitació, formes de sonata, etc.),

- Eines analítiques fonamentals: fenòmens estructurals, unitats
estructurals i funcions estructurals.

- Anàlisi de fragments i/o d'obres per a relacionar els elements i
procediments estudiats, així com les transformacions temàtiques dels
materials utilitzats amb el seu context estilístic.

- Pràctica auditiva i instrumental que conduïsca a la interiorització
dels elements i els procediments apresos.

Criteris d'avaluació

1. Realitzar exercicis a partir d'un baix xifrat donat.

Amb aquest criteri d'avaluació, es tracta de comprovar el domini de
l'alumnat pel que fa a la mecànica d'encadenament d'acords i la seua
aplicació a una realització cuidada i interessant des del punt de vista
musical.

2. Realitzar exercicis d'harmonització a partir de tiples donats.

Amb aquest criteri s'avaluarà la capacitat per a emprar amb un sentit
sintàctic els diferents acords i procediments harmònics per mitjà d'una
realització cuidada i interessant, amb atenció especial a la veu del
baix.

3. Realitzar exercicis d'harmonització a partir de baixos sense xifrar
donats.

Aquest criteri permet avaluar la capacitat de l'alumnat per a emprar amb
un sentit sintàctic els diferents acords i procediments harmònics, així
com la seua habilitat per a aconseguir una realització correcta i
interessant des del punt de vista musical, amb atenció especial a la veu
de soprano.

4. Compondre exercicis breus a partir d'un esquema harmònic donat o
propi.

Aquest criteri d'avaluació permetrà valorar la capacitat de l'alumnat
per a crear en la seua integritat xicotetes peces musicals a partir de
les indicacions harmòniques esquemàtiques o dels procediments que se li
proposen, així com la seua habilitat per a aconseguir una realització
lògica, acurada i interessant, amb atenció a especial les veus extremes.

5. Identificar auditivament els principals elements morfològics de
l'harmonia tonal.

Per mitjà d'aquest criteri, podrà avaluar-se el progrés de l'habilitat
auditiva de l'alumnat a través de la identificació dels diversos tipus
d'acords estudiats, en estat fonamental i en les seues inversions.

6. Identificar auditivament els principals procediments sintàctics de
l'harmonia tonal.

Aquest criteri d'avaluació permetrà valorar el progrés de l'habilitat
auditiva de l'alumnat en el reconeixement del paper funcional jugat pels
distints acords dins dels elements formals bàsics (cadències,
progressions, etc.).

7. Identificar auditivament estructures formals concretes.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat
per a identificar la manera com està construïda una obra, així com per a
comprendre la relació estreta entre aquesta forma i els procediments
harmònics utilitzats.

8. Identificar auditivament els elements i els procediments que
configuren la forma, de menys a més complexitat.

Mitjançant aquest criteri, es pretén avaluar el progrés en la capacitat
auditiva de l'alumnat i en la interiorització dels elements i
procediments apresos.

9. Identificar mitjançant l'anàlisi d'obres els elements morfològics de
l'harmonia tonal.

Amb aquest criteri es podrà valorar l'habilitat de l'alumnat en el
reconeixement dels acords, els elements i els procediments estudiats i
la seua comprensió des del punt de vista estilístic.

10. Identificar mitjançant l'anàlisi d'obres els procediments
sintàctics i formals de l'època de l'harmonia tonal i d'altres
llenguatges posteriors, de menys a més complexitat.

Mitjançant aquest criteri serà possible avaluar l'habilitat de l'alumnat
per a reconéixer els procediments harmònics estudiats i els elements
formals bàsics, el seu paper funcional i la seua comprensió des del punt
de vista estilístic.

11. Identificar mitjançant l'anàlisi d'obres els procediments bàsics de
transformació temàtica.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat
per a reconéixer les transformacions temàtiques dels materials que
intervenen en una obra i la seua relació amb el context harmònic i
estilístic.

12. Identificar auditivament diversos errors en exercicis preparats amb
aquesta finalitat i proposar solucions.

Amb aquest criteri es pretén avaluar l'habilitat de l'alumnat per a
detectar mitjançant l'audició els possibles defectes que puguen
aparéixer en un fragment de música, així com la seua capacitat per a
proposar alternatives adequades.

13. Identificar, mitjançant l'anàlisi, diversos errors en exercicis
preparats amb aquesta finalitat i proposar solucions.

Aquest criteri permetrà valorar l'habilitat de l'alumnat per a detectar,
mitjançant l'anàlisi, els possibles defectes que puguen aparéixer en un
fragment de música, així com la seua capacitat per a proposar solucions
adequades.

Llenguatge musical

Introducció

L'adquisició d'un llenguatge és un procés continu. Una vegada
aconseguits els objectius bàsics d'escoltar, parlar, llegir i escriure,
ens trobem ja en una situació idònia per a anar enriquint aquest
llenguatge primari.

La pràctica instrumental que l'alumne i l'alumna realitzen en aquest
nivell i la seua activitat de conjunt ja els estan posant en contacte
amb una literatura musical rica, àmplia i complexa. El llenguatge
musical ha de revelar-los tots els conceptes i facilitar-los la tasca de
realitzar, analitzar, comprendre i aprendre quant signifiquen les obres.

El repertori d'obres s'estén al llarg de diferents èpoques i estils. Els
seus materials de treball en l'àrea del llenguatge han de recollir també
aquesta panoràmica extensa, no limitant el treball a exercicis híbrids
quant a estils, formes i continguts.

L'aprenentatge de l'harmonia es perfila ja com un horitzó pròxim en el
currículum de l'alumne i de l'alumna. Només si aporta unes sensacions
clares i unes pràctiques bàsiques podran desenvolupar la tècnica
harmònica sobre uns fonaments sòlids.

El món de la composició musical ha evolucionat amb cridanera rapidesa
des de la primera vintena d'aquest segle. Els elements rítmics guanyen
en protagonisme i les unitats mètriques que els contenen i representen
se superposen, es mesclen, se succeeixen en una variació constant,
apareixen noves fórmules ritmicomètriques, es fan atípiques les
ordenacions rítmiques dels compassos que podríem dir usuals o
convencionals o, decididament desapareixen arrossegant després de si la
línia divisòria periòdica per a deixar pas a una nova articulació o
accentuació, sense unitat única referencial de pulsació.

Tot un món, apassionant per la seua força cinètica, que en la mesura
adaptada als ensenyaments professionals ha de ser un contingut important
d'aquesta.

Si el món tonal en les seues formulacions bàsiques constitueix la comesa
primordial del llenguatge musical, no és menys certa la necessitat d'una
part i l'obligació d'una altra, d'abordar el treball del llenguatge
posttonal i atonal, i proporcionar a l'alumnat totes les eines, les
tècniques i els codis que li permeten un acostament millor i una
comprensió més gran i millor de les noves literatures musicals.

D'altra banda, el coneixement del llenguatge musical proporciona la
comprensió dels elements i les regles que el formen i proporciona així a
l'alumne i a l'alumna la capacitat d'expressar-se musicalment, a través
de la improvisació, la interpretació o la creació de xicotetes obres.
D'aquesta manera es completa el procés d'adquisició d'un llenguatge.
Això fa que aquesta eina al servei de la comunicació, indissolublement
unida al pensament, a la creació i a l'expressió del fet musical
concret, estiga obligada a abordar, per a ser una vertadera eina de
comunicació, els llenguatges de totes les músiques que demande la
societat.

L'oïda, el gran instrument que el músic mai pot deixar de treballar, ha
de ser ara receptor i captador de missatges varis, a vegades per a
comprendre'ls i apreciar-los, a vegades per a escriure'ls posteriorment.

Aquesta labor no serà mai possible si no es potencia la memòria musical.
La música és art que es desenvolupa en el temps i els sons tenen una
presència efímera.

Només la memòria pot ajudar a entendre retenint, associant, comparant i
establint referències.

Aconseguir una correcció formal en l'escriptura permetrà a l'alumne i a
l'alumna comunicar les seues idees o reproduir les alienes d'una manera
intel·ligible.

Conéixer i rebre quedaria sense sentit si tots els elements coneguts no
passen a ser una capacitat d'expressió, i això fa necessari fomentar la
improvisació o l'elaboració dels pensaments musicals de l'alumne i de
l'alumna fent complet el procés de rebre i transmetre, ineludible en
l'adquisició d'un llenguatge.

Tot aquest catàleg d'accions ha de dirigir-se a potenciar unes actituds
de desenvolupament orgànic en les facultats creatives i analítiques de
l'alumne i de l'alumna, així com a una cerca de rigor en l'estudi, de
respecte i valoració de l'obra artística i els seus creadors, i a una
capacitat de col·laboració i participació en activitats de grup, basada
tant en la consideració cap a tot el seu entorn físic i humà com en el
respecte i la valoració de si mateixos.

Objectius

Els ensenyaments de Llenguatge Musical dels ensenyaments professionals
de Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat
les capacitats següents:

a) Compartir vivències musicals amb els altres elements del grup que
li permeta enriquir la seua relació afectiva amb la música a través del
cant i de participació instrumental en grup.

b) Conéixer els elements del llenguatge musical i la seua evolució
històrica, per a relacionar-los amb les obres musicals dins del seu
temps i la seua circumstància. Interpretar correctament els símbols
gràfics i conéixer els que són propis del llenguatge musical
contemporani.

c) Utilitzar la dissociació motriu i auditiva necessària per a
executar o escoltar amb independència desenvolupaments rítmics o
melòdics simultanis.

d) Reconéixer i representar gràficament obres, fragments musicals a
una o dues veus realitzades amb diferents instruments.

e) Reconéixer a través de l'audició i de la lectura estructures
harmòniques bàsiques.

f) Utilitzar els coneixements sobre el llenguatge musical per a
afermar i desenvolupar hàbits d'estudi que propicien una interpretació
conscient.

g) Conéixer els elements del llenguatge musical relatius al jazz i
la música moderna.

Continguts

- Rítmics. Pràctica, identificació i coneixement de compassos originats
per dues o més pulsacions desiguals. Coneixement i pràctica de metres
irregulars amb estructures fixes o variables. Polirítmies i polimetries.
Reconeixement i pràctica de grups de valoració especial amb duracions i
posicions mètriques vàries. Pràctica de ritmes simultanis que suposen
divisions diferents de la unitat. Pràctica d'estructures rítmiques
atípiques en compassos convencionals. Ritmes aksak, "coixos" o de
valor afegit. Pràctica de música sense compasejar. Reconeixement i
pràctica de ritmes que caracteritzen la música de jazz, pop, etc.
Pràctica de canvis de compàs amb unitats iguals o diferents i aplicació
de les equivalències indicades. Desenvolupament d'hàbits interpretatius
a partir del coneixement i l'anàlisi dels elements rítmics. Improvisació
sobre esquemes rítmics establits o lliures.

- Melodicoharmònics. Pràctica auditiva i vocal d'estructures tonals
enriquides en el seu llenguatge per flexions o modulacions, amb
reconeixement analític del procés. Pràctica auditiva i vocal d'obres
modals en les seues diverses manifestacions històriques i folklòriques.

Pràctica d'intervàl·lica pura (no tonal) i aplicació a obres posttonals
o atonals. Reconeixement auditiu i anàlisi d'estructures tonals i
formals no complexes.

Improvisació sobre esquemes harmònics i formals establits o lliures.
Aplicació vocal o escrita de baixos harmònics a obres proposades de
dificultat adaptada al nivell. Desenvolupament d'hàbits interpretatius a
partir del coneixement i anàlisi dels elements melòdics i harmònics.

Lectoescriptura. Pràctica de lectura horitzontal de notes amb els ritmes
escrits i indicacions metronòmiques diverses. Lectures d'agrupacions
verticals de notes. Coneixement i pràctica de les normes d'escriptura
melòdica i harmònica. Pràctica de lectura de notes, sense clau,
atenint-se al dibuix intervàl·lic. Pràctica d'identificació i escriptura
de notes en el seu registre correcte. Coneixement de l'àmbit sonor de
les claus. Iniciació a les grafies contemporànies. Pràctica de la
lectura a primera vista.

- Audició. Pràctica d'identificació d'elements rítmics, melòdics, de
modulació, processos cadencials, formals, tímbrics i estilístics en les
obres escoltades. Identificació d'errors o diferències entre un fragment
escrit i l'escoltat. Pràctica de la memòria: memorització prèvia a
l'escriptura de frases o fragments progressivament més amplis.
Escriptura de temes coneguts i memorització en diferents altures,
tonalitats. Realització escrita de dictats a una i dues veus.
Identificació d'acords. Audició d'obres o fragments en els quals es
reconeguen elements estudiats.

- Expressió i ornamentació. Coneixement i aplicació de signes i termes
relatius a dinàmica i agògica. Coneixement i aplicació dels signes que
modifiquen l'atac dels sons. Coneixement dels signes característics en
l'escriptura dels instruments. Coneixement i aplicació d'ornaments
adequant-los a l'època de l'obra interpretada.

Criteris d'avaluació

1. Mantindre la pulsació durant períodes de silenci prolongats.

Aquest criteri té per objectiu avaluar una interiorització correcta de
la pulsació que permeta una execució correcta bé individual o en
conjunt.

2. Identificar i executar estructures rítmiques d'una obra o fragment,
amb canvi de compàs o sense, en un tempo establit.

Amb aquest criteri es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a
encadenar diverses fórmules rítmiques, l'aplicació correcta, si és el
cas, de qualsevol equivalència si es produeix canvi de compàs i la
interiorització aproximada de diverses velocitats metronòmiques.

3. Entonar improvisant una melodia o cançó tonal amb acompanyament o
sense, aplicant-li totes les indicacions de caràcter expressiu.

Aquest criteri d'avaluació té per objecte comprovar la capacitat de
l'alumnat per a aplicar les seues tècniques d'entonació i d'afinació
justa a un fragment melòdic tonal amb alteracions accidentals que poden
o no provocar una modulació, fent-se conscient de les característiques
tonals o modals del fragment. Si s'acompanya instrumentalment, aquest
acompanyament no ha de reproduir la melodia.

4. Llegir internament, en un temps breu i sense verificar la seua
entonació, un text musical i reproduir-lo de memòria.

Es tracta de comprovar la capacitat de l'alumnat per a imaginar,
reproduir i memoritzar imatges sonores de caràcter melòdic a partir de
l'observació de la partitura.

5. Identificar o entonar tot tipus d'interval melòdic.

Aquest criteri d'avaluació permet detectar el domini de l'interval per
part de l'alumnat com a element d'aplicació a estructures tonals o no
tonals.

6. Entonar una obra atonal amb acompanyament o sense, aplicant les
indicacions de caràcter expressiu.

Es tracta d'avaluar l'aplicació artística a una obra atonal dels
coneixements melòdics i rítmics adquirits. L'acompanyament, si és el
cas, no reproduirà la melodia.

7. Identificar intervals harmònics i escriure'ls en el seu registre
correcte.

Es busca conéixer la capacitat de l'alumnat per a percebre
simultàniament dos sons en diferents relacions intervàl·liques, així com
la identificació de les regions sonores en què es produeixen.

8. Reproduir models melòdics, d'escales i acords en diferents altures.

Es tracta de comprovar la destresa de l'alumnat per a reproduir un fet
melòdic a partir de diferents sons, fent-se conscient de les alteracions
necessàries per a una reproducció exacta.

9. Improvisació vocal o instrumental de melodies dins d'una tonalitat
determinada.

Aquest criteri pretén comprovar la comprensió per part de l'alumnat dels
conceptes tonals bàsics en fer ús lliure dels elements d'una tonalitat
amb lògica tonal i estructural.

10. Identificar i reproduir per escrit fragments musicals escoltats.

Amb aquest criteri s'avalua la destresa de l'alumnat per a la
utilització correcta de la grafia musical i la seua capacitat de
relacionar el fet musical amb la seua representació

gràfica.

11. Reconéixer i escriure fragments musicals a dues veus.

Es pretén comprovar la percepció i la identificació per part de
l'alumnat d'aspectes musicals polifònics.

12. Reconéixer i escriure fragments musicals realitzats per dos
instruments diferents, excloent-ne el piano.

Amb aquest criteri es pretén comprovar que la capacitat auditiva de
l'alumnat no pateix distorsió quan rep el missatge a través d'un vehicle
sonor diferent del piano.

13. Reconéixer auditivament aspectes cadencials i formals d'un fragment
musical.

Per mitjà d'aquest criteri, es tracta de comprovar la capacitat de
l'alumnat per a percebre aspectes sintàctics i estructurals de l'obra
escoltada i denominar-los correctament.

14. Reconéixer auditivament diferents timbres instrumentals.

Es pretén constatar la familiarització de l'alumnat amb els timbres
provinents d'altres instruments diferents del que constitueix la seua
especialitat.

15. Reconéixer auditivament formes d'atac, articulacions, matisos i
ornaments d'una obra o fragment.

En aquest cas, es tracta de comprovar la capacitat d'observació de
l'alumnat d'aspectes directament relacionats amb la interpretació i
l'expressió musicals.

16. Improvisar vocalment o instrumentalment sobre un esquema harmònic
donat.

Aquest criteri d'avaluació pretén comprovar, dins del nivell adequat, la
comprensió per part de l'alumnat de la relació entre harmonia i veus
melòdiques.

17. Entonar fragments memoritzats d'obres de repertori seleccionats
entre els proposats per l'alumne o alumna.

Aquest criteri tracta d'avaluar el coneixement de les obres de repertori
i la capacitat de memorització.

18. Percudir lliurement ritmes a un fragment musical escoltat.

Es busca ací avaluar la capacitat d'iniciativa implicant, a més, el
reconeixement ràpid d'aspectes rítmics i expressius de l'obra en
qüestió.

19. Aplicar baixos harmònics senzills, vocalment o gràficament, a una
obra breu escoltada prèviament.

Aquest criteri pretén buscar l'associació melòdica i harmònica imaginant
aquesta des de la melodia escoltada.

20. Situar amb la major aproximació possible l'època, l'estil i, si és
el cas, l'autor o l'autora d'una obra escoltada.

Es tracta d'una proposta per a fomentar la curiositat i l'atenció de
l'alumnat en escoltar música, fent-se conscient dels caràcters generals
que identifiquen estils i autors.

21. Analitzar una obra del seu repertori instrumental, com a situació
històrica, autor i característiques musicals d'aquesta: harmòniques,
formals, tímbriques, etc.

Aquest criteri intenta potenciar els hàbits de l'estudi intel·ligent i
rigorós, fent-se conscient de les circumstàncies tècniques i socials que
envolten l'obra artística.

INSTRUMENTS

Introducció

La música és un art que, en una mesura semblant a l'art dramàtic,
necessita essencialment la presència d'un mediador entre el creador i el
públic al qual va destinat el producte artístic: aquest mediador és
l'intèrpret.

Correspon a l'intèrpret, en les seues múltiples facetes
d'instrumentista, cantant, director o directora, etc., aquest treball de
mediació, i la problemàtica de la seua labor comença per la comprensió
correcta del text, un sistema de signes, recollits en la partitura que,
malgrat el seu enriquiment continu al llarg dels segles, pateix ---i
patirà sempre--- d'irremeiables limitacions per a representar el fenomen
musical com una cosa essencialment necessitada de recreació, com una
cosa susceptible de ser abordada des de perspectives subjectivament
diferents. El fet interpretatiu és, per definició, divers.

I no només per la incapacitat radical de la grafia per a capturar
completament una realitat ---el fenomen sonor-temporal en què consisteix
la música--- que se situa en un pla totalment diferent del de
l'escriptura, sinó, sobretot, per aquesta manera especial de ser de la
música, llenguatge expressiu per excel·lència, llenguatge dels
"afectes", com deien els vells mestres del XVII i el XVIII, llenguatge
de les emocions, que poden expressar-se amb tants accents diferents com
artistes capacitats s'hi acosten per a desxifrar i transmetre el seu
missatge. Això, d'antuvi, suposa l'aprenentatge ---que pot ser previ o
simultani amb la pràctica instrumental--- del sistema de signes propi de
la música, que s'empra per a fixar, si més no de manera a vegades
aproximativa, les dades essencials en el paper. La tasca del futur
intèrpret consisteix, per tant, a: aprendre a llegir correctament la
partitura; penetrar després, a través de la lectura, en el sentit de
l'escrit per a poder apreciar-ne el valor estètic, i desenvolupar al
mateix temps la destresa necessària en el maneig d'un instrument perquè
l'execució d'aquest text musical adquirisca la seua plena dimensió de
missatge expressivament significatiu per a poder transmetre de manera
persuasiva, convincent, l'emoció d'ordre estètic que en l'esperit de
l'intèrpret desperta l'obra musical xifrada en la partitura.

Per a aconseguir aquests objectius, l'instrumentista ha d'arribar a
desenvolupar les capacitats específiques que li permeten aconseguir el
màxim domini de les possibilitats de tot ordre que li brinda
l'instrument de la seua elecció, possibilitats que estan reflectides en
la literatura que ens han llegat els compositors al llarg dels segles,
tota una suma de repertoris que, d'altra banda, no cessa
d'incrementar-se. Al desenvolupament d'aquesta habilitat, a la plena
possessió d'aquesta destresa en el maneig de l'instrument, és al que
anomenem tècnica.

El ple domini dels problemes d'execució que planteja el repertori de
l'instrument és, per descomptat, una tasca prioritària per a
l'intèrpret, tasca que, a més, absorbeix un temps considerable dins del
total d'hores dedicades a la seua formació musical global. De tota
manera, ha de tindre's molt en compte que el treball tècnic, representat
per aquestes hores dedicades a la pràctica intensiva de l'instrument,
han d'estar sempre indissociablement unides en la ment de l'intèrpret a
la realitat musical a la qual es tracta de donar via, defugint
constantment el perill que queden reduïdes a una mera exercitació
gimnàstica.

En aquest sentit, és necessari, per no dir imprescindible, que
l'instrumentista aprenga a valorar la importància que la memòria ---el
desenvolupament d'aquesta facultat intel·lectual essencial--- té en la
seua formació com a mer executant i, més encara, com a intèrpret, fins i
tot si en la seua pràctica professional normal ---instrumentista
d'orquestra, grup de cambra, etc.--- no té necessitat absoluta de tocar
sense l'ajuda de la part escrita. No és aquest el lloc d'abordar en tota
l'extensió la importància de la funció de la memòria en el
desenvolupament de les capacitats de l'intèrpret, però sí d'assenyalar
que, a banda d'aquesta memòria bàsica subconscient constituïda per la
immensa i complexíssima xarxa d'accions reflexes i d'automatismes, sense
els quals l'execució instrumental seria simplement impensable, només
està sabut allò que es pot recordar en tot moment; la memorització és un
auxiliar excel·lent en l'estudi, ja que, entre altres avantatges, pot
suposar un estalvi de temps considerable i permet desentendre's en un
cert moment de la partitura per a centrar tota l'atenció en la correcta
solució dels problemes tècnics i en una realització musical i vàlida
expressivament; la memòria juga un paper d'importància primordial en la
comprensió unitària i global d'una obra, ja que en desenvolupar-se
aquesta en el temps només la memòria permet reconstituir la coherència i
la unitat del seu futur.

La formació i el desenvolupament de la sensibilitat musical
constitueixen un procés continu, alimentat bàsicament pel coneixement
cada vegada més ampli i profund de la literatura musical en general i la
del seu instrument en particular. A aquest desenvolupament de la
sensibilitat contribueixen també naturalment els estudis d'altres
disciplines teoricopràctiques, així com els coneixements d'ordre
històric que permetran a l'instrumentista situar-se en la perspectiva
adequada perquè les seues interpretacions siguen estilísticament
correctes.

El treball sobre aquestes altres disciplines, que per a l'instrumentista
poden considerar-se complementàries, però no per això menys
imprescindibles, condueix a una comprensió plena de la música com a
llenguatge, com a mitjà de comunicació que, com a tal, s'articula i es
constitueix a través d'una sintaxi, d'uns principis estructurals que, si
bé poden ser aprehesos per l'intèrpret a través de la via intuïtiva en
les etapes inicials de la seua formació, no cobren tot el seu valor més
que quan són plenament i conscientment assimilats i incorporats al
bagatge cultural i professional de l'intèrpret.

Tot això ens porta a considerar la formació de l'instrumentista un front
interdisciplinari d'amplitud considerable i que suposa un llarg procés
formatiu en el qual exerceixen un paper importantíssim, d'una banda, el
cultiu primerenc de les facultats purament físiques i psicomotrius i,
d'una altra, la progressiva maduració personal, emocional i cultural del
futur intèrpret.

En l'actualització permanent del currículum de l'assignatura, és
necessari que s'introduïsquen en els programes d'estudi els referents
femenins o els i les artistes valencianes.

D'altra banda, la simultaneïtat dels estudis musicals amb els generals,
cada dia de més complexitat i d'escenaris diversos, requereix
desenvolupar en els instrumentistes diferents habilitats que siguen
eficaces per a afrontar la formació amb èxit. El desenvolupament de la
intel·ligència emocional, l'optimització de les estratègies
d'aprenentatge, així com l'ús de tècniques d'estudi que reforcen la
intel·ligència intrapersonal de l'alumnat seran claus per a la
consecució satisfactòria dels aprenentatges d'aquesta assignatura.

Competències específiques en el perfil d'intèrpret que s'adquireixen a
través de l'assignatura d'Instrument:

a) Interpretar música amb desimboltura dins d'un conjunt en actuacions
en directe.

b) Improvisar música com a solista en actuacions en directe.

c) Mobilitzar els principis i les tècniques associades a la
interpretació musical.

e) Interpretar de memòria en una actuació en directe.

f) Seleccionar i preparar peces musicals per a una actuació en
directe. Considerar factors com ara, el nivell de dificultat, la
disponibilitat de partitures i la necessitat d'una varietat musical.

g) Resoldre situacions, problemes o contingències en l'estudi en casa
i en assajos en l'àmbit de la seua competència, amb creativitat,
innovació i esperit de millora en el treball personal i en el treball
del conjunt.

Acordió

Objectius

Els ensenyaments d'Acordió dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar les capacitats següents
en l'alumnat:

a) Desenvolupar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument, així com aconseguir i demostrar la
sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la
qualitat sonora.

b) Demostrar un control sobre la manxa de manera que es garantisca, a
més de la qualitat sonora adequada, la consecució dels diferents efectes
propis de l'instrument requerits en cada obra.

c) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de la
literatura acordeonística de diferents compositors, estils, llenguatges
i tècniques d'importància musical i dificultat adequada a aquest nivell.

d) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació:
digitació, registració, manxa, etc.

e) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

f) Demostrar solvència en la lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

g) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en
diferents períodes de la història de la música instrumental,
especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.

h) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt de
l'instrument.

i) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

j) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a
millorar el desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Desenvolupament del perfeccionament tecnicointerpretatiu en funció
del repertori i la modalitat instrumental triada.

- Desenvolupament de la velocitat i la flexibilitat dels dits.

- Tècnica de la manxa i efectes acústics propis de l'instrument
(Bellowshatre, ricochet, distorsions).

- Perfeccionament de la tècnica de la manxa com a mitjà per a
aconseguir qualitat de so.

-Aprofundiment en el treball d'articulació i accentuació (legato,
staccato, leggero, coulé, detaché, etc.).

- Aprofundiment en l'estudi de la dinàmica i de la registració.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement de les seues grafies i efectes.

- Estudi del repertori adequat per a aquest grau que incloga
representació de les diferents escoles acordeonístiques existents.

- Elecció de la digitació, articulació, fraseig i indicacions
dinàmiques en obres en què no figuren aquestes indicacions.

- Reconeixement de la importància dels valors estètics de les obres.

- Presa de consciència de les pròpies qualitats musicals i del seu
desenvolupament en funció de les exigències interpretatives.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Arpa

Objectius

Els ensenyaments d'Arpa dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Desenvolupar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument, així com aconseguir i demostrar la
sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la
qualitat sonora.

b) Demostrar un bon control de l'ús dels pedals i de l'afinació.

c) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les
diverses èpoques i estils d'una dificultat d'acord amb aquest nivell.

d) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació
(digitació, articulació, etc.).

d) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria

f) Demostrar solvència en la lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

g) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en
diferents períodes de la història de la música instrumental,
especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.

h) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt de
l'instrument.

i) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

j) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Pràctica en totes les octaves de l'arpa de: intervals harmònics,
acords, escales i arpegis amb canvis de tonalitats majors i menors.

- Mans paral·leles, inverses, canvis de sentit, mans creuades,
alternades, combinacions de fórmules en cada mà per a desenvolupar la
independència entre ambdues.

- Exercicis d'improvisació.

- Estudi de cadències i importància dels graus de l'escala com a
recursos per a les tècniques a piacere.

- Aplicació dels efectes i els matisos a les diferents èpoques i
estils.

- Aprofundiment en la digitació i el fraseig. Iniciació a la
interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seues
grafies i efectes.

- Estudi de les notes d'adornament en les diferents èpoques i estils.

- Estudi del repertori simfònic.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Baix Elèctric

Els ensenyaments del Baix Elèctric dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectiu a desenvolupar en l'alumnat aquestes
capacitats:

a) Desenvolupar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument, així com aconseguir i demostrar la
sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la
qualitat sonora.

b) Adquirir les diferents tècniques per a afinar l'instrument com a
fase prèvia per a l'execució.

c) Entendre la història, l'evolució i les característiques de
l'instrument en relació amb els diferents gèneres musicals que formen
part de la música moderna i el jazz, i adquirir el coneixement
necessari per a crear una línia de baix que s'adapte a qualsevol estil
musical dins de la música moderna.

d) Assimilar els conceptes propis del llenguatge musical i de
l'harmonia, aconseguir el nivell de lectura necessari per a interpretar
guions, partitures i notacions específiques per a guitarra elèctrica,
amb fluïdesa.

e) Conéixer les característiques tècniques de l'instrument i el seu
manteniment, utilitzar els accessoris, els efectes, el material
d'amplificació i d'equalització per a l'adaptació adequada a una
situació musical concreta i per a investigar en la creació de noves
sonoritats.

f) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar per si mateix els diversos problemes
d'execució que puguen presentar-se relatius a digitació, fraseig,
dinàmica.

g) Aprofundir en l'execució amb precisió rítmica i en la
interiorització del tempo.

h) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

i) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista.

j) Practicar la música de conjunt.

k) Interpretar un repertori de temes dins de la música moderna i el
jazz adequats a aquest nivell i improvisar amb fluïdesa i coherència
discursiva sobre les seues estructures harmòniques.

j) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

k) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a
millorar el desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Context històric i social del naixement del baix elèctric.

- Anàlisi dels gèneres i intèrprets més representatius en diferents
formats gràfics i d'àudio.

- Connexions entre altres músiques i l'harmonia i la improvisació a la
música moderna.

- Posició de la mà esquerra i posició de la mà dreta.

- Pulsació.

- Combinacions de dits de la mà dreta.

Estudi de la tècnica de l'slap i del tapping.

- Aprofundiment d'estudis de la mà dreta en posició fixa i en canvis de
posició: acords, arpegis, escales.

- Funcions rítmiques, melòdiques, harmòniques i estilístiques inherents
al baix elèctric.

- Aprenentatge gradual dels valors rítmics, els compassos, les
armadures, les escales i les tonalitats mitjançant el sistema de
posicions.

- Estructures harmòniques modals i estructures harmòniques no
funcionals.

- Lectura a la vista: lectura rítmica, melòdica i harmònica.

- Xifrats d'acords.

- Notació estàndard i tabulatura.

- Articulacions, dinàmiques, i estructures.

- Independència i coordinació de les dues mans de manera progressiva
mitjançant exercitacions mecàniques.

- Els harmònics naturals i artificials.

- Recursos harmònics i tècnics aplicats a l'acompanyament.

- Construcció, materials i parts del baix elèctric, ajustament de
peces. Controls de volum i to. Pastilles actives i passives. Pedals
analògics i multiefectes digitals. Equalització i configuració del so
als equips d'amplificació.

- Exercitació del calfament, la relaxació, la concentració i el
posicionament del cos cap a l'instrument. Estiraments després de
l'execució.

- Aplicació dels recursos adquirits per a tocar en grup.

- Construcció de línies de baix adequades a diferents estils de la
música moderna.

- Aplicació dels recursos i les tècniques pròpies de la improvisació de
manera gradual fomentant l'ús creatiu.

- Transcripció rítmica, melòdica i harmònica i execució de memòria.

- Participació i assistència a exposicions, concerts, jams i
seminaris especialitzats.

- Producció musical, edició de partitures, seqüenciació i investigació
a Internet.

Cant

Introducció

Els ensenyaments de Cant dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Demostrar un control suficient de l'aire mitjançant la respiració
diafragmàtica que possibilite una correcta emissió, afinació i
articulació de la veu.

b) Conéixer les característiques i les possibilitats de la pròpia veu
(extensió, timbre, flexibilitat, qualitats expressives, etc.) i saber
utilitzar-les correctament en la interpretació.

c) Emprar la fonètica adequada en relació amb l'idioma cantat i una
dicció que faça intel·ligible el text. Aprofundir en la semàntica lèxica
dels textos que es canten.

d) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria tant de les melodies musicals com del
text.

e) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb la veu.

f) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les
diverses èpoques i estils d'una dificultat adequada a aquest nivell.

g) Posar en escena i interpretar les obres corresponents al repertori
líric.

Continguts

- Estudi de la respiració.

- Vocalitzacions.

- Treball de la intensitat i gradació del so vocal.

- Pràctica de l'extensió gradual cap als extrems de la veu.

- Desenvolupament gradual de la duració d'una nota tinguda sobre una
sola respiració per a la consecució del màxim de fiato.

- Exercitació auditiva del timbre de la pròpia veu i cerca de diferents
colors vocals.

- Desenvolupament de la percepció total de les sensacions fonatòries.

- Interpretació d'obres acords amb cada veu, de menys a més dificultat
a mesura que s'aconseguisca el domini tècnic-vocal.

- Estudi d'un repertori que haurà d'incloure cançons i àries espanyoles
i italianes antigues, cançons de concert espanyoles, cançons
llatinoamericanes, italianes, alemanyes i franceses, romances de
sarsuela i òpera espanyola i estrangera i àries d'oratoris o cantates.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement de les seues grafies i efectes.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

- Pràctica de la posada en escena de composicions d'òpera i sarsuela.

Cant Valencià

Introducció

La música tradicional és una de les manifestacions culturals més
representatives d'un poble. La música ha acompanyat la vida quotidiana
de la gent, per això trobem música per a dormir (bressols), vinculades a
jocs (xumbales), de faena (batres), de ronda (jotes) i fins i tot
vinculades a la mort (vetlatoris) entre altres.

La lletra d'aquestes cançons s'improvisava i era dinàmica, malgrat no
conéixer l'autoria (transmissió oral) tractant històries i acudits d'una
zona en un instant concret. La industrialització i les noves tecnologies
han anat fent perdre la funcionalitat de molts gèneres i és el cant
d'estil un dels pocs que continua donant obres fresques i obertes,
creant els textos a l'instant.

L'assignatura de Cant Valencià s'orienta al domini tècnic i estètic
progressiu de la veu, el cant, la dicció i el repertori, segons les
pautes i els models de l'estil d'aquesta tradició vocal. En relació amb
la veu, l'alumnat ha d'adquirir el control suficient de l'aire
mitjançant la respiració diafragmàtica per a l'adequada emissió,
afinació i articulació vocal; ha d'estudiar les possibilitats de la veu
valenciana quant a col·locació, qualitat tímbrica, extensió
---treballant gradualment cap als extrems per assolir la tessitura
necessària---, intensitat del so vocal ---projectat, atés que
originalment era un "cant a l'aire"---, i flexibilitat o modulació a
l'hora de desenvolupar els melismes de cada terç o frase musical en una
sola respiració sense talls. En relació amb el cant, ha d'adquirir
l'estil de l'ornamentació, els dos estils melòdics, cant pla i cant
requintat, i ha de desenvolupar les habilitats d'improvisació,
microvariació i coordinació conjuntural, buscant l'estil propi i
utilitzant les audicions comparades de diferents intèrprets actuals i
antics per analitzar, de manera crítica, les característiques de les
seues versions personals. En l'àmbit de la dicció, s'ha d'estudiar la
vocalització adequada dels textos lírics per a aconseguir la claredat,
l'expressivitat i la intel·ligibilitat pròpies de l'estètica tradicional
del cant valencià. En relació amb el repertori, s'han d'adquirir de
manera gradual els diversos estils o models melòdics del cant d'estil i
les albades més usats actualment, i també els estils de menys ús més
coneguts.

Objectius

Els ensenyaments de Cant Valencià dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Conéixer i dominar les possibilitats de la veu en el cant valencià
quant a col·locació, qualitats tímbriques, extensió, registre,
projecció, modulació o flexibilitat en les inflexions ornamentals, i
altres trets de l'estil ornamental tradicional.

b) Conéixer les característiques i les possibilitats de la pròpia veu
i utilitzar-les adequadament en la interpretació del cant valencià.

c) Adquirir el control de l'aire per mitjà de la respiració
diafragmàtica per a l'emissió, afinació i articulació de la veu aplicada
al cant valencià.

d) Adquirir i saber interpretar els diferents estils o models melòdics
del repertori del cant valencià-cant d'estil i albades.

e) Conéixer les característiques i la interrelació històrica entre els
estils melòdics propis del cant valencià, cant pla i cant requintat, i
dominar-los en la seua interpretació, ajustant-se a les diferents
característiques vocals.

f) Assolir una perspectiva general de les tradicions principals del
cant en l'àrea mediterrània, per així poder apreciar-ne la singularitat
i les interrelacions amb el cant valencià.

g) Desenvolupar la capacitat d'interpretació individual i en grup en
la colla de cant valencià, i adquirir experiència pràctica per actuar
amb desimboltura en les cantades i altres ocasions musicals
tradicionals.

h) Aconseguir desimboltura i agilitat en la interpretació del cant
valencià al mateix temps que s'escolta el versador apuntar a cau
d'orella la cobla improvisada.

Continguts

- Estudi de la respiració diafragmàtica, de la vocalització i de la
dicció dels textos d'acord amb l'estètica tradicional valenciana.

- Treball de la intensitat i gradació del so vocal del cant valencià.

- Pràctica de l'extensió gradual cap als extrems de la veu per a
adquirir la tessitura necessària.

- Exercitació auditiva del timbre de la veu pròpia.

- Interpretació de manera gradual dels diferents estils del repertori
tradicional del cant valencià. Entrenament auditiu mentre s'escolta a
cau d'orella el vers improvisat.

- Anàlisi de les característiques de les diferents versions personals a
través d'audicions comparades d'intèrprets de cant valencià.

- Coneixement de la mètrica i el compàs dels diferents estils del cant
valencià.

- Pràctica de conjunt, individual o alternant els terços o frases
musicals, i participació en cantades i altres pràctiques musicals.

- Tècniques per a crear el propi estil.

Clavecí

Objectius

Els ensenyaments de Clavecí dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar les capacitats següents
en l'alumnat:

a) Conéixer la història i la literatura del clavecí i dels instruments
afins de teclat que van conviure amb aquest, així com les seues formes
musicals bàsiques.

b) Valorar la importància del treball d'investigació per a interpretar
adequadament la literatura de l'instrument.

c) Aplicar la registració adequada a les obres estudiades atenent
consideracions expressives i estilístiques.

d) Ornamentar quan siga procedent les obres interpretades d'acord amb
les característiques de l'estil corresponent.

e) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació:
digitació, articulació, fraseig, canvis de teclat, registració,
etcètera.

f) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

g) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

h) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions
cambrístiques de diversa configuració, i interpretar un repertori
solista que incloga obres representatives de les diverses èpoques i
estils d'una dificultat adequada a aquest nivell.

i) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt de
l'instrument.

j) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

k) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Treball de les diferents digitacions segons èpoques i estils.

- Exercicis encaminats a aconseguir un bon control de l'instrument i
afavorir l'automatització de les diferents dificultats tècniques.

- Registració i canvis de teclat. Estudi del baix xifratge i la seua
realització, improvisació i acompanyament a partir d'un baix xifratge.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Estudi de la semitonia subintellecta.

- Sistema hexacordal.

- Coneixement dels recursos i les figures retòriques de l'època i la
seua aplicació a la composició i la interpretació de determinades formes
musicals.

- Estudi de les danses i evolució de la suite.

- Interpretació del repertori bàsic del clau que incloga reduccions
orquestrals realitzades per compositors de l'època i el tractament donat
a l'instrument.

- Iniciació a la interpretació de música contemporània i les seues
grafies i efectes.

- Coneixement del funcionament del clau de pedals: la seua registració
i tècniques especials.

- Estudi i pràctica de les diverses afinacions.

- Tècniques bàsiques de manteniment de l'instrument.

- Coneixement dels diferents tipus de clau, construcció i influència en
la literatura de les diferents èpoques i estils en cada país.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Dolçaina

Objectius

Els ensenyaments de Dolçaina dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar les capacitats següents
en l'alumnat:

a) Dominar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument, així com aconseguir i demostrar la
sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la
qualitat sonora.

b) Demostrar una autonomia progressivament major en la utilització
dels coneixements musicals per a solucionar qüestions relacionades amb
la interpretació: digitació, articulació, fraseig, vibrato, etc.

c) Conéixer les característiques i les possibilitats sonores de
l'instrument i saber utilitzar-les, dins de les exigències del nivell,
tant en la interpretació individual com en la de conjunt, en el
repertori propi de l'instrument.

d) Interpretar un repertori integrat per obres de diferents èpoques i
estils, així com practicar música de conjunt en les formacions pròpies
de l'instrument de diversa configuració, exercint papers de solista per
a desenvolupar la interdependència de les diferents comeses dins del
conjunt.

e) Apreciar i valorar la música tradicional com a part del patrimoni
cultural, així com conéixer i estudiar la seua evolució i estil a través
de la investigació etnomusicològica.

f) Adquirir suficient destresa en el manteniment de l'instrument i
l'elaboració dels elements bàsics per a la producció del so.

g) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista.

h) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a ornamentar d'acord amb criteris estilístics, així com
fomentar la capacitat de creació i improvisació d'elements estilístics
propis.

h) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

i) Controlar l'embocadura i establir una relació correcta amb la
respiració.

j) Conéixer les formacions de música tradicional valenciana més
característiques (dolçaina i tabalet, colla de dolçaines i percussió,
grup d'albades, moros i cristians, grups de danses, etc.) i practicar
música de conjunt.

k) Fer de la respiració un procés conscient adaptat a les necessitats
tècniques i musicals.

m) Dominar el picat simple i les combinacions de lligats.

n) Desenvolupar els reflexos necessaris per a la correcció de
l'afinació i investigació contínua de la precisió en aquest aspecte
tècnic.

o) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

p) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Exercicis de respiració amb instrument i sense. Tècnica de respiració
aplicada a l'instrument.

- Posició corporal correcta.

- Adquisició de tècniques i hàbits d'estudi.

- Domini de l'embocadura i de l'emissió correcta del so en els seus
diferents tipus.

- Control de l'afinació, qualitat del so i dosificació de l'aire.

- Desenvolupament en profunditat de la velocitat i de tota la gamma
d'articulacions possibles (legato, staccatos, salts, tratos,
etc.).

- Aprofundiment en l'estudi del vibrato d'acord amb les exigències
interpretatives dels diferents estils.

- Treball amb tots els elements que intervenen en el fraseig musical:
línia, color i expressió, adequant-los als diferents estils, amb atenció
especial al seu estudi en els tempos lents.

- Estudi dels registres extrems.

- Estudi del repertori solista.

- Pràctica de conjunt amb altres instruments buscant el màxim sentit de
l'harmonia, l'afinació, el ritme, etc.

- Estudi de l'ornamentació i dels recursos expressius.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement de les seues grafies i efectes.

- Coneixement dels instruments afins.

- Coneixement dels instruments de percussió que intervenen al costat de
la dolçaina.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista i de la transposició.

- La improvisació. Audicions comparades.

- Aprofundiment en el coneixement de les parts de l'instrument i la
seua construcció.

- Manteniment de l'instrument.

- Manipulació de les canyes.

- Coneixement de les variants de la dolçaina: origen i desenvolupament.

- Estudi de la figura del músic popular i la seua incidència en les
societats rurals i urbanes.

Flauta de Bec

Objectius

Els ensenyaments de Flauta de Bec dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Valorar la importància del treball d'investigació per a interpretar
adequadament la literatura de l'instrument.

b) Ornamentar quan siga procedent les obres interpretades d'acord amb
les característiques de l'estil corresponent.

c) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació:
digitació, articulació, fraseig, etc.

d) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria

e) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

f) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions
cambrístiques de diversa configuració, i interpretar un repertori
solista que incloga obres representatives de les diverses èpoques i
estils d'una dificultat adequada a aquest nivell.

g) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt dels
instruments.

h) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

i) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Estudi del repertori per a flauta solista, amb acompanyament i sense,
i per a conjunt de flautes.

- Desenvolupament de la improvisació com a premissa per a la
interpretació de glosses i cadències solistes.

- Pràctica de l'ornamentació en els segles XVI, XVII i XVIII.

- Estudi dels tractats antics sobre la tècnica de la Flauta de Bec i
sobre la interpretació de la música.

- Perfeccionament de tota la gamma d'articulacions i maneres d'atac.

- Estudi en profunditat del fraseig i la seua adequació als diferents
estils.

- Aprofundiment en la dinàmica i la precisió en la realització de les
diverses indicacions que es refereixen a aquesta, i l'equilibri dels
nivells i qualitats de so resultants.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement de les seues grafies i efectes.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Guitarra

Objectius

Els ensenyaments de Guitarra dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar les capacitats següents
en l'alumnat:

a) Dominar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument, així com aconseguir i demostrar la
sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la
qualitat sonora.

b) Utilitzar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació:
digitació, articulació, fraseig, etc.

c) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en
diferents períodes de la història de la música instrumental,
especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.

d) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

e) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

f) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions
cambrístiques de diversa configuració.

g) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les
diverses èpoques i estils d'una dificultat adequada a aquest nivell.

h) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt de
l'instrument.

i) Conéixer els diversos perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

j) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Aprofundir en l'estudi de la digitació i la seua problemàtica:
digitació d'obres o passatges polifònics en relació amb la conducció de
les diferents veus.

- Perfeccionament de tota la gamma d'articulacions i maneres d'atac.

- La dinàmica i la seua precisió en la realització de les diverses
indicacions que es refereixen a aquesta, i l'equilibri dels nivells i
les qualitats de so resultants.

- El fraseig i la seua adequació als diferents estils.

- Aplicació de les regles d'ornamentar al repertori de la guitarra
d'acord amb les exigències de les diferents èpoques i estils.

- Utilització dels efectes característics de l'instrument (timbres,
percussió, etc.).

- Harmònics octavats.

- Estudi d'un repertori d'obres de diferents èpoques i estils.

- Iniciació a la interpretació de música contemporània i al coneixement
de les seues grafies i efectes.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Guitarra elèctrica

Objectius

Els ensenyaments de Guitarra Elèctrica dels ensenyaments professionals
de Música tindran com a objectiu a desenvolupar les capacitats següents
en l'alumnat:

a) Desenvolupar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument, així com aconseguir i demostrar la
sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la
qualitat sonora atenent tant paràmetres tècnics com els mitjans
d'amplificació i modulació del so i altres tipus de guitarres
elèctriques.

b) Adquirir les diferents tècniques per a l'afinació de l'instrument
com a fase prèvia per a l'execució digital i acústica.

c) Entendre la història, l'evolució i les característiques de
l'instrument en relació amb els diferents gèneres musicals que formen
part de la música moderna i el jazz.

d) Assimilar els conceptes propis del llenguatge musical i de
l'harmonia, aconseguir el nivell de lectura necessari per a la
interpretació de guions, partitures i notacions específiques per a
guitarra elèctrica, amb fluïdesa.

e) Conéixer les característiques tècniques de l'instrument i el seu
manteniment, utilitzar els accessoris, els efectes, el material
d'amplificació i d'equalització per a l'adaptació adequada a una
situació musical concreta i per a investigar en la creació de noves
sonoritats.

f) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar per si mateix els diversos problemes
d'execució que puguen presentar-se relatius a digitació, fraseig i
dinàmica.

g) Aprofundir en l'execució amb precisió rítmica i en la
interiorització del tempo.

h) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

i) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

j) Practicar la música de conjunt.

k) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de
dificultat adequada a aquest nivell i improvisar amb fluïdesa i
coherència discursiva sobre les seues estructures harmòniques.

l) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

m) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Context històric, social i cultural de la guitarra elèctrica.

- Anàlisi dels gèneres i els intèrprets més representatius en diferents
formats gràfics i d'àudio.

- Connexions entre altres músiques i la improvisació i l'harmonia en la
música moderna en funció de l'època i la cultura.

- Comprensió de les funcions rítmiques, melòdiques, harmòniques i
estilístiques inherents a la guitarra elèctrica.

- Aprenentatge gradual dels valors rítmics, compassos, armadures,
escales i tonalitats mitjançant el sistema de posicions.

- Comprensió, assimilació i improvisació sobre estructures harmòniques
modals i estructures harmòniques no funcionals.

- Lectura a vista.

- Notació estàndard i tabulatura.

- Lectura rítmica, melòdica i harmònica. Xifrats d'acords.

- Articulacions, dinàmiques, i estructures.

- Desenvolupament de la independència i coordinació de les dues mans de
manera progressiva mitjançant exercitacions mecàniques.

- Tècniques de la mà dreta amb pua i amb dits.

- Tècniques de la mà esquerra i elements expressius. Tècniques de mà
esquerra i dreta combinades (diferents tipus de tapping).

- Els harmònics naturals i artificials.

- Recursos harmònics i tècnics aplicats a l'acompanyament.

- Construcció, materials i parts de la guitarra, ajust de peces.
Controls de volum i to. Pastilles actives i passives. Pedals analògics i
multiefectes digitals. Equalització i configuració del so en els equips
d'amplificació.

- Exercitació de calfament, relaxació, concentració i posicionament del
cos cap a l'instrument. Diferents tipus d'escalfament abans de
l'execució, així com estiraments després d'aquesta.

- Aplicació dels recursos adquirits per a tocar en grup.

- Tècniques d'acompanyament sense baix, amb baix i en formació de big
band.

- Aplicació dels recursos i les tècniques pròpies de la improvisació de
manera gradual fomentant-ne l'ús creatiu.

- Dictats rítmics, melòdics i harmònics.

- Coneixement de l'estil dels principals guitarristes de música
moderna, anàlisi i assimilació.

- Transcripcions de solos i execució dels mateixos sobre l'àudio
original.

- Participació i assistència a exposicions, concerts, jams i
seminaris especialitzats.

- Producció musical, edició de partitures, seqüenciació i investigació
en Internet.

Instruments de Corda: violí, viola, violoncel i contrabaix

Objectius

Els ensenyaments d'Instruments de Corda (violí, viola, violoncel i
contrabaix) dels ensenyaments professionals de Música tindran com a
objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació:
digitació, articulació, fraseig, etc.

b) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en
diferents períodes de la música instrumental, especialment les referides
a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.

c) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

d) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per improvisar
amb l'instrument.

e) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions
cambrístiques de diversa configuració i exercint papers de solista amb
orquestra en obres de dificultat mitjana, desenvolupant així el sentit
de la interdependència de les respectives comeses.

f) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les
diverses èpoques i estils d'una dificultat d'acord amb aquest nivell.

Continguts

- Continuació del treball sobre els canvis de posicions.

- Dobles cordes i acords de tres i quatre notes.

- Desenvolupament de la velocitat.

- Perfeccionament de totes les arcades.

- Harmònics naturals i artificials.

- Treball de la polifonia en els instruments de corda.

- La qualitat sonora: cantabile i afinació.

- El fraseig i la seua adequació als diferents estils.

- Aprofundiment en l'estudi de la dinàmica, de la precisió en la
realització de les diferents indicacions que es refereixen a aquesta i
de l'equilibri dels nivells i les qualitats de so resultants.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement de les seues grafies i efectes.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Instruments de Corda Polsada del Renaixement i el Barroc

Objectius

Els ensenyaments d'Instruments de Corda Polsada del Renaixement i el
Barroc dels ensenyaments professionals de Música tindran com a objectiu
contribuir a desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Valorar la importància del treball d'investigació per a interpretar
adequadament la literatura de cada instrument.

b) Conéixer els diversos tipus de tabulatura, incloent-hi els signes
de digitació i ornamentació.

c) Conéixer les característiques, les possibilitats i els recursos
expressius d'aquests instruments per a aconseguir un perfeccionament de
la qualitat sonora.

d) Practicar música de conjunt d'acord amb les formacions pròpies de
cada època i instrument.

e) Conéixer la història i la literatura d'aquesta família
d'instruments, així com les seues formes musicals bàsiques.

f) Adquirir i aplicar progressivament eines per al desenvolupament de
la memòria.

g) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

h) Interpretar un repertori bàsic integrat per obres de diferents
estils, segons cada instrument, d'una dificultat d'acord amb aquest
nivell.

j) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt dels
instruments.

k) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

l) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a
millorar el desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Estudi d'un instrument del Renaixement i un altre del Barroc.

- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva per al desenvolupament
d'una bona qualitat sonora.

- Desenvolupament de la coordinació dels dits i de les dues mans.

- Estudi d'obres pròpies d'aquest nivell.

- Pràctica de la música de conjunt i iniciació al baix continu.

- Iniciació al manteniment de l'instrument (trasts i cordatge).

- Introducció als ornaments i a la disminució.

- Estudi de l'articulació, el fraseig i les digitacions.

- Desenvolupament d'una conducció clara de les veus.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Instruments de Plectre

Objectius

Els ensenyaments d'Instruments de Plectre dels ensenyaments
professionals de Música tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar
en l'alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer bàsicament les diferents èpoques que abasta la literatura
de plectre al llarg de la seua història i les exigències que planteja
una interpretació estilísticament correcta.

b) Interpretar un repertori adequat a aquest nivell, de diverses
èpoques i estils, en els dos instruments de l'especialitat: bandúrria i
mandolina italiana.

c) Actuar amb autonomia progressivament major per a solucionar per si
mateix els diversos problemes d'execució que puguen presentar-se,
relatius a digitació, qualitat de so, articulació, ritme, fraseig,
dinàmica, etc.

d) Utilitzar la doble i múltiple corda, així com els efectes i les
possibilitats sonores dels instruments, d'acord amb les exigències del
repertori.

e) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

f) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

j) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt dels
instruments.

k) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

l) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Aprofundir en l'estudi de la digitació i la seua problemàtica, el
desenvolupament i el perfeccionament de les articulacions (manteniment
de la qualitat de so en totes les articulacions i capacitat de "modelar"
aquest so).

- La dinàmica i la seua precisió en la realització de les diverses
indicacions que es refereixen a aquesta, i l'equilibri dels nivells i
les qualitats de so resultants.

- El fraseig i la seua adequació als diferents estils.

- Aplicació de les regles d'ornamentar al repertori de plectre de
diferents èpoques i estils.

- Exercitar la improvisació i la lectura a vista.

- Tècniques bàsiques de manteniment de l'instrument.

- Estudi dels efectes acústics en l'instrument (ressonància, harmònics,
etc.).

- Interpretar amb doble corda i conéixer l'execució en cordes
múltiples.

- Treball de la transposició.

- Estudi d'un repertori d'obres de diferents èpoques i estils.
Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Instruments de Vent Fusta: flauta travessera, oboé, clarinet, fagot i
saxòfon

Objectius

Els ensenyaments d'Instruments de Vent Fusta (flauta travessera, oboé,
clarinet, fagot i saxofon) dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar les següents capacitats
en l'alumnat:

a) Dominar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument.

b) Demostrar la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar
gradualment la qualitat sonora.

c) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les
diverses èpoques i estils de dificultat adequada a aquest nivell.

d) Demostrar autonomia progressivament major per a solucionar
qüestions relacionades amb la interpretació: emissió, digitació,
articulació, afinació, fraseig, vibrato, etc.

e) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en
diferents períodes de la història de la música instrumental,
especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.

f) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

g) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

h) Practicar la música de conjunt, en formacions cambrístiques de
diversa configuració i exercint papers de solista amb orquestra en obres
de dificultat mitjana, desenvolupant així el sentit de la
interdependència de les respectives comeses.

i) Conéixer i poder interpretar peces o fragments musicals amb
instruments afins i històrics.

j) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt dels
instruments i de les llengüetes en el cas dels instruments que en
gasten.

k) Conéixer els diversos perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

l) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Consolidació de la postura correcta i relaxada al tocar prenent
consciència de la relació instrument/instrumentista.

- Relació entre la respiració abdominal o diafragmàtica i la
configuració de columna d'aire a l'hora de controlar l'emissió amb
l'instrument.

- Control i flexibilitat de l'embocadura.

- Tècniques per a desenvolupar l'agilitat de la digitació.

- Estudi de les digitacions no habituals per a l'execució de trinats,
trémolos, ressonàncies i variacions de l'afinació.

- Interrelació de la base tècnica amb independència de cada aspecte per
a poder produir un so de qualitat.

- Estudi de l'homogeneïtzació dels diferents registres de l'instrument
i en particular del registre sobreagut en els instruments que
l'utilitzen.

- Aprofundiment en l'estudi del vibrato en els instruments que
l'utilitzen d'acord amb les exigències interpretatives dels diferents
estils.

- Interiorització tècnica en relació amb les diferents escales, arpegis
i progressions tonals i modals.

- Desenvolupament en profunditat de la velocitat en la interpretació i
de tota la gamma d'articulacions possibles (velocitat en legato, en
els diferents staccatos ---tipus de picat---, en els salts, etc.).

- Treball dels principis teòrics d'afinació aplicats a l'execució
d'intervals i acords.

- Treball de les diverses convencions interpretatives i els elements
que intervenen en el fraseig musical: harmonia, línia, color i
expressió, adequant-los als diferents estils, amb especial atenció al
seu estudi en els tempos (moviments) lents.

- Coneixement de les característiques principals de diferents opcions
de material instrumental.

- Interpretació d'un repertori variat quant a èpoques, estils i
compositors i adopció de criteris interpretatius.

- Estudi del repertori per a solista amb piano, orquestra i banda de
diferents èpoques corresponent a cada instrument.

- Iniciació a la interpretació de música contemporània i al coneixement
de les seues grafies i efectes.

- Pràctica de conjunt amb altres instruments per a desenvolupar al
màxim el sentit de l'harmonia, l'afinació, el ritme, etc.

- Estudi dels instruments afins i històrics.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista i la improvisació.

- Retoc de canyes segons els mètodes tradicionals i actuals
(instruments de llengüeta doble). En el cas dels instruments de
llengüeta simple: bon ús, manteniment, retoc i adaptació a les diferents
respostes de les canyes comercials.

- Ús dels recursos tecnològics i digitals per a millorar l'eficiència i
profunditat de l'estudi i la interpretació amb l'instrument: elaboració
de llistes de reproducció, gravació i edició d'àudio i vídeo, edició de
partitures, aplicacions diverses dirigides al coneixement de
l'acompanyament musical si n'hi haguera, així com al control del ritme i
l'afinació.

- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva necessària per a
perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

- Audicions comparades d'intèrprets de referència per a analitzar de
manera crítica les característiques de les seues diferents versions.

Instruments de Vent Metall: trombó, trompa, trompeta, tuba

Objectius

Els ensenyaments d'Instruments de Vent Metall (trompa, trompeta, trombó,
tuba) dels ensenyaments professionals de Música tindran com a objectiu
contribuir a desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Dominar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument.

b) Utilitzar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació:
emissió, digitació, articulació, afinació, fraseig, vibrato, etc.

c) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de les
diverses èpoques i estils, de dificultat adequada a aquest nivell.

d) Practicar la música de conjunt, en formacions cambrístiques de
diversa configuració i exercint papers de solista amb orquestra en obres
de dificultat mitjana, desenvolupant així el sentit de la
interdependència de les respectives comeses.

e) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

f) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

g) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en
diferents períodes de la història de la música instrumental,
especialment les referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació.

i) Conéixer i poder interpretar peces o fragments musicals amb
instruments afins.

j) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt dels
instruments.

k) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

l) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Consolidació de la postura correcta i relaxada al tocar prenent
consciència de la relació instrument/instrumentista.

- Relació entre la respiració abdominal o diafragmàtica i la
configuració de columna d'aire a l'hora de controlar l'emissió amb
l'instrument.

- Control i flexibilitat de l'embocadura.

- Desenvolupament de la velocitat en tota l'extensió de l'instrument.

- Estudi del registre agut.

- Estudi dels ornaments (trinat, grupets, apoggiature, mordents,
etc.).

- Estudi de la literatura solista de l'instrument adequada a aquest
nivell.

- Aprofundiment en tots els aspectes referents a l'articulació: estudi
del doble i triple picat.

- Treball de tots els elements que intervenen en el fraseig musical:
línia, color i expressió adequant-los als diferents estils, amb atenció
especial l'estudi en els tempos lents.

- Perfeccionament de la igualtat sonora i tímbrica en els diferents
registres.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement de les seues grafies i efectes.

- Estudi dels instruments afins (fiscorn, bombardí i trombó alt i
baix).

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Ús dels recursos tecnològics i digitals per a millorar l'eficiència i
la profunditat de l'estudi i la interpretació amb l'instrument:
elaboració de llistes de reproducció, gravació i edició d'àudio i vídeo,
edició de partitures, aplicacions diverses dirigides al coneixement de
l'acompanyament musical si n'hi haguera, així com al control del ritme i
l'afinació.

- Desenvolupament de la sensibilitat auditiva necessària per a
perfeccionar gradualment la qualitat sonora.

- Audicions comparades d'intèrprets de referència per a analitzar de
manera crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Orgue

Objectius

Els ensenyaments d'Orgue dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Conéixer els fonaments sonors de l'orgue i adquirir la capacitat
necessària per a utilitzar les seues possibilitats.

b) Demostrar el nivell de coordinació motriu necessari entre mans i
peus a fi de poder fer front a les exigències del repertori.

c) Controlar i administrar el cabal sonor de l'orgue i les diferents
modalitats de toc en funció de l'acústica del local on se situe.

d) Conéixer i utilitzar en els diferents tipus d'orgue la registració
en funció de l'època i l'estil de la música destinada a aquests.

e) Relacionar els coneixements litúrgics amb la funció d'unes certes
formes musicals característiques del seu repertori (preludis, corals,
versos, etc.).

f) Conéixer els diferents estils d'interpretació segons èpoques i
escoles.

g) Valorar la importància del treball d'investigació per a interpretar
adequadament la literatura de l'instrument.

h) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

i) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

j) Interpretar un repertori integrat per obres de diferents èpoques i
estils d'una dificultat d'acord amb aquest nivell.

k) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt de
l'instrument.

l) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

m) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Exercicis manuals sobre els quals es treballen les diferents
modalitats de toc pròpies de l'orgue.

- Coneixement i pràctica del pedaler.

- Exercicis combinats de manual i pedal per a desenvolupar la
independència de mans i peus (escales per moviment contrari entre manual
i pedal, combinació simultània de ritmes binaris i ternaris, exercicis
en trio, etc.).

- Estudi dels tractats de registració existents, segons escoles i
èpoques.

- Coneixement de l'ornamentació, segons països i estils.

-Treball de l'articulació, fraseig i digitacions.

- Estudi del baix xifrat.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Estudi de les diferents escoles de construcció d'orgues a Europa.

- Formes litúrgiques relacionades amb la música d'orgue.

- Estudi de l'orgue barroc espanyol i de la música ibèrica destinada a
aquest.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement de les seues grafies i efectes.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Percussió

Objectius

Els ensenyaments de Percussió dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Dominar tècnicament tots els instruments de l'especialitat, així
com la coordinació rítmica i motriu que exigeix el conjunt d'aquests.

b) Tocar en grup sense director o directora, amb precisió rítmica i
coneixement global de l'obra.

c) Utilitzar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació:
articulació, coordinació entre les dues mans, dinàmica, etc.

d) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

e) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument.

f) Actuar en públic amb una formació de percussió combinada.

g) Interpretar un repertori d'obres pertanyents a diferents estils, de
dificultat adequada a aquest nivell.

h) Adquirir hàbits correctes de manteniment i posada a punt dels
instruments.

i) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

j) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Desenvolupament de tota la gamma de formes d'atac.

- Ritmes compostos i grups irregulars.

- Caixa (redoblaments, paradiddles, etc.).

- Timbals (afinació amb canvis, tècnica de glissando, etc.).

- Bateria (independència i domini de la coordinació, cadències i
breaks, etc.).

- Làmines (desenvolupament de la velocitat, acords amb quatre baquetes,
tècniques Stevens i Across).

- Desenvolupament de la capacitat d'obtindre simultàniament sons de
diferent intensitat entre les dues mans, tractant d'aconseguir una
diferenciació dinàmica, es tracte de la relació melodia-acompanyament o
de plantejaments contrapuntístics de major complexitat.

- Instruments accessoris i d'efecte (coneixement bàsic de ritmes
populars en instruments llatinoamericans, tècnica de tots els
instruments, obres per a percussió combinada).

- Pràctica de la lectura a vista.

- Treball de la improvisació.

- Treball de conjunt.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement de les seues grafies i efectes.

- Estudi de la literatura orquestral i solos.

- El fraseig i la seua adequació als diferents estils (làmines i
timbals).

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Audicions comparades d'intèrprets de referència per a analitzar de
manera crítica les característiques de les seues diferents versions.

Piano

Objectius

Els ensenyaments de Piano dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar les capacitats següents
en l'alumnat:

a) Conéixer les diverses convencions interpretatives vigents en
diferents períodes i estils de la música instrumental, especialment les
referides a l'escriptura rítmica o a l'ornamentació, aplicant-les en
l'estudi del repertori i relacionant-les amb els aprenentatges adquirits
en les diferents assignatures.

b) Adquirir progressivament i aplicar en la interpretació eines i
competències per al desenvolupament de la memòria.

c) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista de textos
musicals adaptats al nivell.

d) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a la improvisació amb l'instrument.

e) Practicar la transposició de partitures amb dificultat progressiva.

f) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions de
cambra de diversa configuració i exercint papers de solista amb
orquestra en obres de dificultat mitjana, i desenvolupar així el sentit
de la interdependència de les respectives comeses.

g) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar per si mateix els diversos problemes
d'execució que puguen presentar-se relatius a digitació, ús del pedal,
fraseig, dinàmica, etc.

h) Dominar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument, així com aconseguir i demostrar la
sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar gradualment la
qualitat sonora.

i) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de
diferents èpoques i estils de dificultat adequada a aquest nivell.

j) Adquirir criteris tècnics i interpretatius suficients per a
realitzar versions pròpies de les obres.

k) Conéixer els distints perfils professionals relacionats amb
l'instrument.

l) Utilitzar les eines tecnològiques i digitals necessàries per a la
millora del desenvolupament de l'aprenentatge de l'instrument.

Continguts

- Estudi en profunditat de la digitació i la problemàtica en funció de
les dificultats que calga resoldre, automatitzant dissenys d'agrupacions
de notes, escales, acords i arpegis, notes dobles, trémolo i notes
repetides.

- Pràctica d'exercicis de relaxació i de control muscular i mental.

- Pràctica de la tècnica digital dirigida a desenvolupar, d'una banda,
la independència, la velocitat i la resistència dels dits, i, d'una
altra, la coordinació i la simultaneïtat d'aquests.

- Desenvolupament i perfeccionament progressiu de tota la gamma de
moviments així com de totes les formes d'atac (caigudes, llançaments,
desplaçaments laterals, moviments circulars i de rotació, així com tota
la combinatòria que permeten) i d'articulació possibles.

- Utilització progressivament major del pes del braç com a principal
font de força i de control de la sonoritat.

- Aprofundiment en l'estudi de la dinàmica, buscant la precisió en la
realització de les diverses indicacions que es refereixen a aquesta i
l'equilibri dels nivells sonors entre totes dues mans o entre els dits
d'una mateixa mà i les qualitats de so resultants.

- Estudi i pràctica de la rítmica dels diferents períodes i estils
representatius del repertori pianístic, així com de diferents tipus de
polirítmies.

- Estudi i pràctica de l'ornamentació dels diferents períodes i estils
representatius del repertori pianístic.

- Utilització dels pedals i estudi de la potenciació que han
experimentat els seus recursos en l'evolució de l'escriptura pianística.

- El fraseig i l'adequació als diferents estils, lligat a això, el
desenvolupament de la cantabilitat en el piano. Perfeccionament dels
elements que intervenen en el fraseig, adequat als diferents estils,
buscant el desenvolupament de la cantabilitat en el piano.

- Coneixement dels elements i les característiques mecàniques i
acústiques del piano, i la seua relació amb la qualitat sonora, així com
el coneixement dels instruments de teclat més rellevants al llarg de la
història de la música.

- Pràctica de fragments, estudis i obres de repertori, de dificultat
progressiva, relacionant per si mateix conceptes adquirits en altres
assignatures.

- Coneixement d'eines tecnològiques i digitals necessàries.

- Pràctica de lectura a primera vista de textos musicals de dificultat
progressiva.

- Pràctica de la improvisació, amb creativitat i domini de
l'instrument.

- Pràctica de la transposició de partitures en l'instrument.

- Pràctica en conjunt.

- Estudi d'obres del repertori pianístic com a solista i en conjunt
pertanyents a diferents èpoques i estils musicals, conformement a les
diferents convencions interpretatives.

- Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al
coneixement i aplicació de les seues grafies i efectes.

- Audicions comparades d'intèrprets de referència per a analitzar de
manera crítica les característiques de les seues diferents versions.
Selecció i escolta de diferents versions de música, de diferents èpoques
i estils, d'intèrprets reconeguts, com a mitjà de desenvolupar la
sensibilitat auditiva i l'esperit crític.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria musical aplicant les
tècniques adequades en la interpretació de repertori.

- Anàlisi dels elements estructurals, estilístics i històrics del
repertori pianístic, relacionant-lo amb l'expressivitat i el grau de
maduresa en la interpretació.

- Consolidació d'estratègies d'aprenentatge i hàbits correctes
d'estudi, que estimulen la concentració, l'autocrítica i la disciplina
en el treball.

- Interpretació en públic com a solista del repertori estudiat,
desenvolupant autocontrol, capacitat comunicativa i domini de l'espai
escènic.

Viola de Gamba

Objectius

Els ensenyaments de Viola de Gamba dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Interpretar un repertori que incloga obres representatives de
diferents estils de dificultat adequada al nivell.

b) Dominar, en conjunt, la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument.

c) Comprendre la dualitat tensió-distensió en el text musical i les
seues conseqüències en la respiració i en el gest.

d) Valorar la importància del treball d'investigació per a interpretar
adequadament la literatura de l'instrument.

e) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

f) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb
autonomia progressivament major els coneixements musicals per a la
improvisació amb l'instrument

g) Practicar la música de conjunt, integrar-se en formacions
cambrístiques de diversa configuració i interpretar un repertori solista
que incloga obres representatives de les diverses èpoques i estils d'una
dificultat adequada a aquest nivell.

h) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a solucionar qüestions relacionades amb la interpretació.

Continguts

- Nocions de temperaments històrics i de la seua aplicació als
instruments de trasts.

- Interpretació del repertori solista.

- Pràctica d'acompanyament, música de cambra, conjunt de violes i
conjunt mixt.

- Realització d'acords segons baixos xifrats.

- Pràctica d'improvisació històrica.

- Introducció als ornaments i a la disminució.

- Treball en tota l'extensió del mànec de l'instrument i
desenvolupament de tots els recursos que permeten el joc polifònic propi
de l'instrument.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Audicions comparades d'intèrprets de referència per a analitzar de
manera crítica les característiques de les seues diferents versions.

- Pràctica de conjunt.

Criteris d'avaluació dels instruments

1. Utilitzar l'esforç muscular, la respiració i la relaxació adequats a
les exigències de l'execució instrumental.

Amb aquest criteri es pretén avaluar el domini de la coordinació motriu
i l'equilibri entre els esforços musculars indispensables que requereix
l'execució instrumental i el grau de relaxació necessària per a evitar
tensions que conduïsquen a una pèrdua de control en l'execució.

2. Demostrar el domini en l'execució d'estudis i obres sense deslligar
els aspectes tècnics dels musicals.

Aquest criteri avalua la capacitat d'interrelacionar els coneixements
tècnics i teòrics necessaris per a aconseguir una interpretació
adequada.

3. Demostrar sensibilitat auditiva en l'afinació i en l'ús de les
possibilitats sonores de l'instrument.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el coneixement de les
característiques i del funcionament mecànic de l'instrument i la
utilització de les seues possibilitats.

4. Demostrar capacitat per a abordar individualment l'estudi de les
obres de repertori.

Amb aquest criteri es pretén avaluar l'autonomia de l'alumnat i la seua
competència per a emprendre l'estudi individualitzat i la resolució dels
problemes que se li plantegen en l'estudi.

5. Demostrar solvència en la lectura a primera vista i capacitat
progressiva en la improvisació sobre l'instrument.

Aquest criteri avalua la competència progressiva que adquirisca
l'alumnat en la lectura a primera vista així com la seua desimboltura
per a abordar la improvisació en l'instrument aplicant els coneixements
adquirits.

6. Interpretar obres de les diferents èpoques i estils com a solista i
en grup.

Es tracta d'avaluar el coneixement que l'alumnat posseeix del repertori
del seu instrument i de les seues obres més representatives, així com el
grau de sensibilitat i imaginació per a aplicar els criteris estètics
corresponents.

7. Interpretar de memòria obres del repertori solista d'acord amb els
criteris de l'estil corresponent.

Mitjançant aquest criteri es valora el domini i la comprensió que
l'alumnat posseeix de les obres, així com la capacitat de concentració
sobre el resultat sonor d'aquestes.

8. Demostrar l'autonomia necessària per a abordar la interpretació dins
dels marges de flexibilitat que permeta el text musical.

Aquest criteri avalua el concepte personal estilístic i la llibertat
d'interpretació dins del respecte al text.

9. Mostrar una autonomia progressivament major en la resolució de
problemes tècnics i interpretatius.

Amb aquest criteri es vol comprovar el desenvolupament que l'alumnat ha
aconseguit quant als hàbits d'estudi i la capacitat d'autocrítica.

10. Presentar en públic un programa adequat al seu nivell demostrant
capacitat comunicativa i qualitat artística.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat d'autocontrol i
el grau de maduresa de la seua personalitat artística.

S'estableix la següent prova d'avaluació final de l'assignatura
d'Instrument a la finalització del quart i del sisé curs dels
ensenyaments professional de Música per a valorar els resultats
d'aprenentatge:

Quart curs

- Realització d'un recital de quinze minuts en el qual interpreten,
almenys, tres moviments o obres diferents.

- Improvisació d'un fragment musical a partir d'un motiu musical donat
prèviament.

- Interpretació a primera vista d'un fragment musical amb una
preparació prèvia.

- Elaboració d'una presentació oral a partir d'un fragment musical per
a l'instrument escoltat i llegit prèviament en el qual se n'assenyalen
els aspectes essencials.

Sisé curs

- Realització d'un recital de trenta minuts per als perfils
interpretatius o de quinze minuts per als perfils no interpretatius, en
el qual interpreten almenys tres moviments o obres d'estils diferents.

- Improvisació d'un fragment musical a partir d'un motiu musical donat
prèviament.

- Interpretació a primera vista d'un fragment musical amb una
preparació prèvia.

- Elaboració d'una presentació oral a partir d'un fragment musical per
a l'instrument escoltat i llegit prèviament en el qual se n'assenyalen
els aspectes essencials.

Aquesta prova tindrà en compte el grau de desenvolupament de les
competències específiques de l'assignatura a la finalització dels
ensenyaments elementals de Música i la seua finalitat és garantir la
valoració objectiva i equitativa de tot l'alumnat. Els centres
determinaran l'organització d'aquesta prova i la seua ponderació en el
marc del que és una avaluació global, contínua i formativa.

PRÒPIES DE L'ESPECIALITAT

Baix Continu

Introducció

Els ensenyaments professionals han de capacitar l'alumnat per a
desenvolupar-se com a músics qualificats en l'àmbit de la interpretació,
com a solistes, com a integrants de grups de cambra o de formacions
orquestrals. Aquesta preparació per a la interpretació en el món
professional en el cas de l'orgue o el clavecí està lligada a la
pràctica del baix continu. L'activitat laboral de l'instrumentista
professional d'aquestes especialitats es desenvolupa, principalment, en
projectes de cambra i d'orquestra com a continuista. Per tot això, el
baix continu té un paper fonamental en la formació de clavecinistes i
organistes i els aportarà totes les eines necessàries per a la futura
incorporació al món professional i laboral.

D'altra banda, l'alumnat d'aquestes especialitats ha de cursar en els
ensenyaments professionals l'assignatura de Música de Cambra; el
repertori d'aquesta assignatura està conformat, en un percentatge
bastant elevat, per música per a instruments amb baix continu. En els
dos segles en què el clavecí i l'orgue foren els instruments de teclat
principal, el repertori obbligato és relativament poc en comparació
amb el repertori que hi ha amb baix continu. La pràctica i la comprensió
del baix continu serveix a l'alumnat per a integrar-se en un grup
instrumental, però també per a aprofundir i conéixer millor l'estructura
del repertori solístic que s'ha construït sobre baixos harmònics.

La base harmònica necessària per a aquesta pràctica d'acompanyament està
reforçada per les assignatures de llenguatge musical i harmonia, de
manera que els coneixements adquirits en aquestes matèries troben
justificació i aplicació en el baix continu.

Objectius

Els ensenyaments de Baix Continu dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat
les capacitats següents:

a) Conéixer els principals elements i procediments de realització del
baix continu en els distints estils nacionals barrocs, així com en
distintes agrupacions i gèneres musicals.

b) Avançar per mitjà de l'anàlisi en la comprensió d'estructures,
encara que no estiguem xifrades, que estiguem construïdes sobre baixos
harmònics.

c) Desenvolupar l'oïda interna mitjançant l'anàlisi i procediments de
realització dels exercicis pràctics.

d) Valorar la música en funció de la qualitat del baix continu.

e) Desenvolupar aptituds adequades per a la lectura, improvisació,
creació i recreació musical.

f) Interpretar la notació gràfica de textos musicals.

g) Conéixer recursos musicals amplis i diversos per a poder crear o
adaptar peces d'estils, formats, tècniques, tendències i llenguatges
diversos.

h) Interactuar realitzant el continu en qualsevol tipus de projecte
musical participatiu, des del duo fins als conjunts orquestrals.

Continguts

- La conducció de veus, regles generals.

- L'acord de tríada i quatríada en totes les seues inversions i
xifrats, retards, sèries de sextes i sèptimes.

- Diferents sistemes de notacions de notes accidentals.

- Tasto solo, all'unisono, stile pieno, acciaccature.

- Realització del continuo a quatre veus (1+3, 2+2) i a més veus
(stile pieno)

- Repetició d'acords. Silencis en la part del solista. Anticipació del
baix en la mà dreta. Punts pedal.

- Improvisació sobre ostinati. Pràctica d'improvisació: ponts
modulants i xicotets preludis.

- Recitatius.

Criteris d'avaluació

1. Llegir textos a primera vista i reduir-los en l'instrument
polifònic.

Amb aquest criteri es demostra la capacitat de desenvolupar-se amb un
cert grau d'autonomia en la lectura a primera vista de fragments i
obres.

2. Mostrar en les obres treballades la capacitat d'aprenentatge
progressiu individual.

Amb aquest criteri es pretén verificar que els alumnes són capaços
d'aplicar en el seu estudi les indicacions dels professors i
desenvolupar una autonomia de treball.

3. Analitzar l'estructura harmònica interna d'un fragment musical.
Reduir a estructures harmòniques elementals un fragment musical.

Amb aquest criteri es tracta de valorar la capacitat per a trobar
l'estructura harmònica d'un fragment musical i determinar els diferents
tractaments a què s'ha reduït per a la realització de l'obra.

4. Lectura a primera vista d'una partitura participant en un grup
d'instruments o acompanyant un solista. Amb aquest criteri es tracta de
valorar el grau de desenvolupament de reflexos i qualitats que són
estimulades per la lectura improvisada, formant part d'un grup
d'instrumentistes o en l'acompanyament a un solista vocal o
instrumental.

Clavecí complementari

Introducció

La música que en els últims segles ha sorgit com a producte de la nostra
cultura occidental és essencialment polifònica. L'estil harmònic que es
configura al llarg del segle XVIII troba en el clavecí l'instrument
solista i d'acompanyament per antonomàsia.

La pràctica d'un instrument polifònic com el clavecí és un auxiliar
valuosíssim, una eina de treball d'indubtable eficàcia per a la formació
de la Flauta de Bec i la viola de gamba, ja que li oferirà la
possibilitat de penetrar en el teixit d'una partitura polifònica més o
menys complexa, aprehenent-la globalment en les seues dimensions
vertical i horitzontal, i convertint-la immediatament en realitat
sonora. L'aprenentatge paral·lel d'un instrument polifònic resulta ser
un mitjà auxiliar d'inestimable utilitat per a conéixer millor el
repertori específic del mateix instrument, necessitat quasi sempre en la
pràctica del suport o la col·laboració més o menys estreta d'un
instrument polifònic. Finalment, i això afecta la generalitat dels
estudiants de música, el desenvolupament de l'audició interna resultarà
afavorit i reforçat mitjançant la comprovació immediata en l'instrument
polifònic de com sona en realitat el que imaginem en la nostra ment a
partir de l'escriptura.

L'obligatorietat de l'assignatura es preveu per la necessitat del seu
estudi en el cas d'instruments com la Flauta de Bec i la viola de gamba
en aquest període de la seua formació. El fet d'acostar l'alumnat al
fenomen harmònic a través del clavecí complementari afavorirà uns
processos d'ensenyament-aprenentatge musical més integrats. A més, amb
aquesta assignatura es posa en mans de l'alumnat que haja d'optar per
qualsevol mena d'especialitat en els ensenyaments superiors uns
coneixements útils que els preparen i els permet l'accés pràctic a
qualsevol vessant musical, i així es confereix solidesa a aquest període
d'estudis marcat pel seu caràcter propedèutic.

Amb aquest objectiu, l'ensenyament pràctic del clavecí s'orientarà tant
a desenvolupar un maneig pràctic d'aquest a través de la interpretació
de partitures com a desenvolupar des dels primers cursos altres
aspectes, alguns ja assenyalats abans, com ara la percepció global de la
polifonia, l'audició interna, l'habilitat en la lectura a primera vista
(incloent-hi una possible simplificació ràpida de l'escrit en la
partitura), la improvisació i l'acompanyament, etc. Per descomptat, el
nivell d'exigència dels ensenyaments quant a capacitat
tecnicointerpretativa no podrà ser el mateix per a clavecinistes i per a
no clavecinistes, així com la metodologia que cal seguir. Convé tindre
molt en compte que la capacitat de realització al teclat estarà sempre
condicionada pel grau de domini aconseguit en la tècnica de
l'instrument, però és evident que, en aquest sentit, els nivells a fixar
han d'estar per davall dels que s'exigeixen normalment al clavecinista,
per la qual cosa hauran de ser, com a màxim, els desenvolupats en un
ensenyament elemental de l'instrument. D'aquesta manera, el clavecí
podrà complir una funció complementària desitjable i convenient en
l'educació de tot professional de la música.

Objectius

Els ensenyaments de Clavecí complementari dels ensenyaments
professionals de Música tindran com a objectius contribuir a
desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer les característiques i les possibilitats sonores del
clavecí.

b) Adquirir una tècnica clavecinística bàsica per a aconseguir un grau
de destresa que facilite la pràctica de l'instrument.

c) Desenvolupar hàbits correctes i eficaços d'estudi, aplicant en el
procés els aprenentatges adquirits.

d) Aconseguir progressivament una soltesa adequada en la lectura a
primera vista de partitures senzilles amb el clavecí a través de la
comprensió dels textos musicals.

e) Practicar la simplificació de textos musicals variats, així com
desenvolupar l'escolta harmònica i la comprensió del sentit musical dels
acords.

f) Interpretar obres senzilles representatives de diferents èpoques i
estils musicals del repertori pianístic per a solista.

g) Aplicar tècniques de memorització en la pràctica clavecinística per
a desenvolupar automatismes.

h) Comprendre els elements essencials melòdics, harmònics i formals
d'una partitura per a clavecí senzilla de diferents períodes i estils
musicals.

i) Crear amb el clavecí melodies amb sentit musical sobre estructures
harmòniques senzilles, aplicant els coneixements adquirits i demostrant
creativitat.

j) Practicar amb el clavecí la improvisació de patrons bàsics
d'acompanyament (harmònics i rítmics) adaptats a melodies donades, amb
graus harmònics donats i sense.

k) Practicar amb el clavecí esquemes harmònics senzills i cadències.

Continguts

- Coneixement dels elements i les característiques sonores del clavecí,
així com la seua relació amb la producció del so.

- Desenvolupament de principis bàsics de la tècnica clavecinística que
permeta adoptar una posició corporal correcta respecte de l'instrument.

- Desenvolupament de l'habilitat de cada mà, així com de la coordinació
i la simultaneïtat entre ambdues.

- Treball de la tècnica digital i dels moviments del braç necessaris.

- Estudi i pràctica amb dificultat progressiva dels principis de
digitació clavecinística, automatitzant patrons característics
d'escales, acords i arpegis i iniciació a digitacions més complexos.

- Pràctica de diverses maneres de pulsació o atac necessaris, en funció
de la dinàmica, el fraseig i el sentit musical del fragment que es
tracte.

- Pràctica d'una tècnica polifònica bàsica.

- Pràctica de fragments, estudis i obres senzilles clavecinístiques o
de la part de clavecí del seu instrument principal, com a solista i en
grup, de dificultat progressiva, relacionant per si mateix els
aprenentatges adquirits.

- Pràctica de la lectura a primera vista amb el clavecí de textos
musicals senzills de dificultat progressiva, amb fórmules imitatives,
melòdiques i harmòniques.

- Pràctica de lectura de textos amb disposicions harmòniques i lectura
contrapuntística a dues veus, així com d'exercicis que desenvolupen
l'oïda harmònica.

- Interpretació de xicotetes peces del repertori per a clavecí per a
solista, amb dificultat progressiva, seleccionant especialment tot el
material de treball que contribuïsca a la capacitat d'aprehendre i
realitzar de manera immediata l'escriptura polifònica en el teclat.

- Pràctica amb el clavecí d'exercicis per a desenvolupar la
memorització.

- Anàlisi melòdica, harmònica i formal de partitures per a clavecí
senzilles de diferents períodes i estils musicals.

- Pràctica amb el clavecí de la improvisació de melodies i de motius
melòdics sobre estructures harmòniques senzilles amb creativitat.

- Pràctica amb el clavecí d'improvisació de patrons bàsics
d'acompanyament (harmònics i rítmics) adaptats a melodies donades, amb
graus harmònics donats i sense.

- Pràctica d'esquemes harmònics senzills i cadències amb el clavecí.

Criteris d'avaluació

1. Demostrar sensibilitat auditiva en la interpretació i utilitzant
adequadament les possibilitats sonores de l'instrument.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la utilització adequada de
les possibilitats sonores del clavecí.

2. Aplicar correctament els principis de la tècnica clavecinística en
la interpretació.

Aquest criteri serveix per a avaluar l'assimilació i l'aplicació
correcta de la tècnica clavecinística, així com el grau de
conscienciació corporal que té l'alumnat.

3. Mostrar capacitat d'aprenentatge individual mitjançant la resolució
correcta de fragments, estudis i obres de dificultat progressiva.

Aquest criteri d'avaluació pretén avaluar que l'alumnat estudia aplicant
correctament les indicacions rebudes.

4. Interpreta amb soltesa textos musicals senzills a primera vista amb
el clavecí amb preparació prèvia.

Aquest criteri serveix per a avaluar el grau d'autonomia i la comprensió
dels diferents elements en la lectura a primera vista d'un text musical.

5. Realitzar lectures simplificades de textos musicals amb disposicions
harmòniques típicament clavecinístiques.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de simplificar
textos musicals referent a la identificació d'estructures harmòniques i
la rapidesa en l'execució dels passatges, així com el grau de
desenvolupament de l'oïda harmònica.

6. Interpretar obres senzilles del repertori solista per a clavecí
d'acord amb els criteris d'estil corresponents.

Aquest criteri d'avaluació serveix per a avaluar la capacitat de
l'alumnat per a interpretar amb comprensió els elements bàsics de les
partitures, així com el seu grau de concentració, per a afavorir una
interpretació fluida i amb expressivitat.

7. Interpretar adequadament exercicis i obres de memòria.

Aquest criteri d'avaluació serveix per a avaluar el domini de la memòria
musical i els automatismes desenvolupats en la interpretació.

8. Identificar l'estructura melòdica, harmònica i formal de textos
musicals de partitures per a clavecí senzilles de diferents estils
musicals.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumnat per
a utilitzar l'anàlisi com a mitjà per a trobar l'estructura d'un
fragment de música per a clavecí.

9. Realitzar amb el clavecí improvisacions de melodies i de motius
melòdics sobre estructures harmòniques senzilles amb creativitat i
comprensió.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumnat per
a establir relacions entre la melodia i l'harmonia amb creativitat.

10. Realitzar correctament amb el clavecí improvisacions patrons bàsics
d'acompanyament (harmònics i rítmics) adaptats a melodies donades, amb
graus harmònics donats i sense.

Aquest criteri serveix per a avaluar l'ús correcte de patrons
d'acompanyament adaptats a melodies proposades.

11. Realitzar amb el clavecí correctament esquemes harmònics senzills i
cadències.

Aquest criteri serveix per a avaluar el grau de realització amb el piano
d'esquemes harmònics senzills i cadències.

Conjunt

Introducció

El Conjunt instrumental constitueix un espai de formació de primer ordre
per a experimentar i aplicar, a més de les habilitats adquirides en la
classe d'instrument de l'especialitat, els coneixements adquirits en
totes les assignatures. Des d'aquest punt de vista, el conjunt també
permet recórrer el repertori per a diferents formacions, de diferents
èpoques o estils, amb la qual cosa es demostra una vegada més que els
objectius d'unes assignatures i altres han de coordinar-se des d'una
perspectiva comuna.

El procés d'ensenyament i aprenentatge de les diverses especialitats
instrumentals té un caràcter individual forçós, i per això el currículum
que ara es presenta alberga, com una nova assignatura col·lectiva,
l'assignatura de Conjunt, que tindrà per finalitat, en essència,
l'activitat de grup, com en el cas de l'Orquestra, de la Banda o del
Cor, totes dirigides al procés d'obtenció de nous coneixements i a la
seua aplicació en la pràctica social i representativa del centre en què
es realitzen els estudis.

En el present desenvolupament normatiu s'ha considerat convenient
reforçar les activitats de grup i incrementar la seua presència en els
centres. La incorporació gradual de noves especialitats instrumentals
les literatures de les quals presenten amplis repertoris de conjunts
específics indiquen la idoneïtat d'incloure com una assignatura més en
el marc dels ensenyaments professionals de Música la de Conjunt. D'altra
banda, raons d'índole organitzativa dels centres indiquen, així mateix,
la conveniència d'ampliar aquesta nova assignatura de grup a fi que
participe tot l'alumnat siga quina siga l'especialitat instrumental
cursada.

L'educació musical no pot ni ha de perseguir com a única meta la
formació de solistes. El caràcter propedèutic dels ensenyaments
professionals de Música comporta la incorporació de l'alumnat a les
diferents agrupacions que es configuren en els seus centres a fi de
propiciar un marc ampli d'experiències que permeta a l'alumnat
dirigir-se cap a la formació musical que més s'adapte a les seues
qualitats, coneixements i interessos.

La pràctica indistinta de grup, siga en l'orquestra, la banda, el cor o,
si és el cas, el conjunt que corresponga, té per finalitat facilitar la
participació, a través de diferents formacions, de tot l'alumnat en
procurar-se una organització més flexible de l'ensenyament.

En aquest sentit, el combo constitueix un espai de formació de primer
ordre per a experimentar i aplicar les habilitats adquirides en la
classe d'instrument en el cas d'especialitats que idiomàticament estan
molt lligades als llenguatges actuals: baix elèctric, guitarra
elèctrica, piano, saxòfon o percussió, i dins d'aquesta, la bateria.

De la mateixa manera, l'orquestra de pulsació i plectre serà
l'agrupament de referència per a la guitarra i els instruments de
plectre tal com el consort serà el conjunt prototípic dels instruments
del Renaixement.

D'una banda, aquesta participació en agrupacions permetrà que
determinats instruments amb dificultats d'integració tinguen el marc
adequat per a la pràctica instrumental col·lectiva i, d'una altra,
suposa i garanteix la presència activa de l'alumnat en una de les
activitats que, juntament amb el cor, l'orquestra o la banda, impliquen
més projecció del centre en la societat.

Les associacions tradicionals d'instruments donaran pas a un repertori
que alberga un entramat complex d'interrelacions instrumentals sense
perdre la unitat de criteri i la igualtat de l'execució, que han de ser
les principals metes que cal aconseguir. L'alumnat, com en altres
agrupacions, haurà d'incrementar l'actitud d'escolta de tot el que
envolta la pròpia execució unipersonal amb la finalitat d'aconseguir
aspectes inherents a tota bona interpretació en l'agrupació: afinació,
empastament, homogeneïtat en el fraseig, igualtat en els atacs, claredat
en les textures, etc., i així adquirir progressivament una sèrie
d'habilitats i hàbits concordes amb el seu paper en el grup, que estarà
condicionat al repertori del seu instrument.

En el cas d'instruments amb una literatura escassa o amb dificultats
d'inserció en el marc de l'orquestra o la banda, el conjunt suposa la
possibilitat d'endinsar-se en les obres més rellevants que són pròpies
de l'instrument, amb el que això implica d'enriquiment en la formació
musical de l'alumnat. D'altra banda, la convivència amb instruments de
naturalesa i tècniques pròximes, així com la possibilitat de
participació en altres agrupacions amb instruments de naturalesa
diversa, proporcionarà a l'alumnat una visió més àmplia del fet musical
i enriquirà el seu coneixement dels timbres i de les diverses
peculiaritats organològiques. En suma, aquest se sentirà partícip d'una
interpretació col·lectiva i això donarà pas a un enriquiment personal i
musical de l'instrumentista que difícilment es pot abordar des de
l'experiència individual amb l'instrument.

En síntesi, igual que succeeix en l'orquestra, la banda o el cor, el
conjunt propiciarà la responsabilitat compartida. D'una banda, les
relacions humanes entre l'alumnat, acostumat a la pràctica instrumental
individual, comportaran, com a membres d'un cos col·lectiu, tot un
exercici d'adaptació al grup i d'acceptació d'altres instrumentistes.
D'una altra, la pràctica en grup motivarà l'actitud d'escolta,
propiciarà la memòria de passatges instrumentals, fomentarà l'estudi
individual que ha de revertir en el grup i incentivarà una actitud de
disciplina difícilment abordable en activitats individuals.

Objectius

Els ensenyaments de Conjunt dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos
interpretatius de cadascun d'aquests.

b) Dominar el mateix instrument d'acord amb les exigències de cada
obra.

c) Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup i valorar la
interpretació en conjunt com un aspecte fonamental de la formació
musical i instrumental.

d) Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar
simultàniament les diferents parts al mateix temps que s'executa la
pròpia demostrant la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar
gradualment la qualitat sonora.

e) Utilitzar una àmplia i variada gamma sonora, de manera que l'ajust
de so es realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les
necessitats interpretatives de l'obra.

f) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria.

g) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista.

h) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a la improvisació amb l'instrument.

i) Conéixer i realitzar els gestos bàsics que permeten la
interpretació coordinada.

j) Interpretar obres representatives del repertori del conjunt
instrumental de dificultat adequada al nivell.

Combo

- Entendre la història, l'evolució i les característiques del conjunt
en relació amb els diferents gèneres musicals que formen part de la
música moderna i el jazz.

- Conéixer la importància de l'embelliment melòdic en l'origen de la
improvisació del segle XX.

- Conéixer el xifrat i les seues característiques.

- Desenvolupar recursos harmònics i tècnics aplicats a l'acompanyament.

Continguts

- La unitat sonora: respiració, atac, vibrato, afinació, articulació,
ritme, fraseig, etc.

- Agògica i dinàmica.

- Estudi i pràctica dels gestos d'anacrusi necessaris per a tocar sense
director o directora.

- Equilibri sonor i de plans.

- Control permanent de l'afinació.

- Desenvolupament de la igualtat d'atacs.

- Anàlisi i interpretació d'obres del repertori.

- Pràctica de conjunt de l'agrupació corresponent.

- Treball gradual del repertori bàsic més significatiu de l'agrupació
corresponent.

- Valoració del silenci com a marc de la interpretació.

- Audicions comparades de diferents interpretacions de conjunts, per a
analitzar de manera crítica les característiques de les diferents
versions.

Combo

Context històric, social i cultural de la música moderna. Equalització i
configuració del so en els conjunts. Estudi de la mètrica i el ritme amb
metrònom o altres dispositius com per exemple seqüenciadors.
Improvisació sobre compassos d'amalgama, etc. Tècniques d'embelliment
melòdic. Coneixement i aprofundiment en els canvis d'acords. Recursos
harmònics i tècnics aplicats a l'acompanyament. Treball sobre el
groove dels diferents estils*: jazz, bossa nova, funk, reggae, rhythm
& blues, rock*, etc. La forma AABA, ABCD, AABC, AABA, AAB, AB, blues i
rhythm changes.

Criteris d'avaluació

1. Interpretar obres del repertori propi de l'agrupació corresponent.

Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat d'unificació de
criteri interpretatiu entre tots els components del grup, i l'equilibri
sonor entre les parts.

2. Actuar com a responsable del grup, dirigint la interpretació
col·lectiva mentre realitza la seua part, si és el cas.

Mitjançant aquest criteri es pretén verificar que l'alumnat té un
coneixement global de la partitura i saben utilitzar els gestos
necessaris de la concertació. Així mateix, es poden valorar els seus
criteris sobre unificació del so, timbre, vibrato, afinació, fraseig,
etc.

3. Llegir a primera vista una obra de poca dificultat en l'agrupació
que corresponga.

Aquest criteri pretén comprovar la capacitat de l'alumne i de l'alumna
per a desimboldre's amb autonomia en la lectura d'un text, així com el
seu grau de fluïdesa en la lectura i comprensió de l'obra.

4. Estudiar les obres corresponents al repertori programat.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el sentit de responsabilitat
com a membre d'un grup, la valoració que té el seu paper dins d'aquest i
el respecte per la interpretació musical.

5. Interpretar en públic obres del repertori per a conjunt.

Aquest criteri serveix per a comprovar la unificació del fraseig, la
precisió rítmica, l'equilibri sonor, la preparació de canvis dinàmics i
d'accentuació, així com l'adequació interpretativa al caràcter i l'estil
de la música interpretada.

Cor

Introducció

El Cor, per les seues característiques intrínseques, és un espai de
formació de primer ordre per a aprendre no només la tècnica vocal, sinó
també per a reforçar els coneixements adquirits en altres assignatures.
Des d'aquesta manera de veure, el Cor també permetrà contribuir a fer un
recorregut per les diferents èpoques i estils, amb la qual cosa es
demostra una vegada més que els objectius d'unes assignatures i unes
altres han de coordinar-se des d'una perspectiva comuna.

La mateixa pràctica interpretativa, tal com aquesta es va decantar
definitivament a partir de les innovacions dutes a terme en el període
romàntic, ha operat una distinció fonamental entre els instruments,
segons aquests pogueren o no inserir-se en l'estructura i les
necessitats habituals d'una orquestra simfònica. Per regla general, pot
afirmar-se que els instruments homofònics formen part d'aquesta, mentre
que són els polifònics, precisament per la seua pròpia condició, els que
queden al marge d'aquesta, igual que, per motius ben diferents, els
anomenats instruments "històrics", en desús ja abans del naixement de
l'orquestra tal com hui la concebem.

Si el currículum d'ensenyaments professionals de Música acull
l'assignatura Orquestra o, si és el cas, Banda o Conjunt, per al primer
tipus d'instruments esmentats resulta obligat, així mateix, incloure una
matèria que opere igualment en la formació de l'alumnat. En aquest
sentit, s'imposa també una matèria que incorpore, d'una banda, un matís
de col·lectivitat i, d'una altra, una relativització del paper que juga
l'intèrpret en la consecució dels resultats finals.

Atesa l'autosuficiència dels instruments polifònics, la pràctica coral
proporcionarà als instrumentistes d'aquests una perspectiva nova. Així,
l'hàbit d'interpretar diverses veus a un temps pot redundar en una
pèrdua de la capacitat per a cantar, per a dir amb la màxima
concentració musical una única veu. "Per a tocar bé es necessita cantar
bé", resa un antic proverbi italià. L'instrumentista, per dir-ho així,
s'aparta de la polifonia i retorna a l'origen, a la monodia i a la
primera via expressiva possible: la veu humana. Aquesta la utilitzarà
amb més naturalitat i flexibilitat que el seu propi instrument i
afrontarà la interpretació d'una melodia (o una veu del teixit
polifònic) amb una musicalitat i una intuïció cantable sovint entorpides
per la complexa tècnica del seu instrument.

Així doncs, cantar es convertirà en un model i en una via alternativa
d'aproximació a la música, deslligada del lent i complex aprenentatge
d'una tècnica. L'estudiant sentirà com les barreres que semblaven
interposar-se entre el cos i l'instrument desapareixen i com la música
sorgeix amb espontaneïtat i amb immediatesa. És el seu propi cos el que
la produeix des de l'interior, que alhora actua com a executant i com a
caixa de ressonància. És el cos qui es transforma en música, experiència
que sens dubte enriquirà l'alumnat i modificarà substancialment la
perspectiva de la seua aproximació a l'instrument.

D'altra banda, i igual que succeeix amb les assignatures d'Orquestra,
Banda o Conjunt l'activitat coral servirà també per a evitar l'aïllament
de l'instrumentista dins d'un repertori, unes dificultats i un modus
operandi de caràcter fortament individual. A canvi, l'alumnat se
sentirà partícip d'una interpretació col·lectiva, en la qual l'afinació
(quasi sempre fixa en els instruments polifònics, que no requereixen la
participació de l'intèrpret per a aconseguir-la), l'empastament,
l'homogeneïtat en el fraseig i la claredat de les textures seran alguns
dels objectius a aconseguir. L'actitud d'escolta i d'adequació de la
seua veu a la dels companys de registre, d'una banda, i a la suma de tot
el conjunt, d'una altra, redundaran també en benefici de l'amplitud de
mires i de l'enriquiment musical de l'instrumentista.

El cor fomentarà, així mateix, les relacions humanes entre l'alumnat,
acostumats a una pràctica instrumental individual. Com en l'execució
orquestral, el cor incentivarà tant una actitud de disciplina com la
necessitat de seguir les indicacions del director o directora, de manera
que el treball realitzat en els assajos pot donar fruit en el concert o
en la interpretació de la versió definitiva d'una obra. La sensació, com
a integrants d'un cos col·lectiu, serà també molt diferent, ja que
l'alumnat sentirà la responsabilitat compartida, per veure's acompanyats
i, d'alguna manera, protegits pels companys amb els quals, sens dubte,
sorgiran relacions de companyonia i d'intercanvi.

La història ens mostra com les capelles musicals de catedrals, esglésies
o corts han constituït la millor escola per a formar tant compositors
com instrumentistes cantants. Alguns països del nostre entorn cultural
han conservat aquesta tradició i molts dels seus músics més destacats
van iniciar la seua formació d'aquesta manera. L'activitat coral permet
un acostament a la gran tradició polifònica ---particularment rica en el
cas del nostre país--- i, no menys important, al riquíssim patrimoni
folklòric. Aquest contrast entre repertori culte i popular, religiós i
profà, accentua encara més la importància d'aquesta disciplina coral i
la necessitat d'incloure-la en el currículum dels ensenyaments
professionals.

Objectius

Els ensenyaments de Cor dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Familiaritzar-se amb el llenguatge gestual propi de la direcció
coral.

b) Controlar de manera conscient el mecanisme respiratori i l'emissió
vocal per a enriquir les possibilitats tímbriques i proporcionar
capacitat de resistència a la veu.

c) Utilitzar l'"oïda interna" com a base de l'afinació, de l'audició
harmònica i de la interpretació musical.

d) Adonar-se de la importància d'escoltar el conjunt i d'integrar-s'hi
per a contribuir a la unitat sonora.

e) Conéixer a través de la pràctica coral tant la música de la nostra
tradició occidental com la d'altres cultures, i així fer palesa la seua
importància en la formació integral de la persona aprofundint en el
coneixement dels diferents estils i dels recursos interpretatius de
cadascun.

f) Reconéixer els processos harmònics i formals a través del repertori
vocal.

g) Llegir a primera vista amb un nivell que permeta el muntatge fluid
de les obres.

h) Participar en la planificació i la realització en equip
d'activitats corals valorant les aportacions pròpies i alienes en funció
dels objectius establits, mostrant una actitud flexible i de
col·laboració i assumint responsabilitats en el desenvolupament de les
tasques.

Continguts

- Característiques de la veu humana. Classificació de les veus.

- Respiració, entonació, articulació i ressonància com a elements
bàsics de l'emissió vocal. Vocalitzacions, entonació d'acord i cadències
per a desenvolupar l'oïda harmònica i l'afinació.

- Pràctica de la memòria com a element rector de la interpretació.

- Desenvolupament de l'audició interna com a element de control de
l'afinació, de la qualitat vocal i del color sonor del conjunt.

- Entonació d'intervals consonants i dissonants en diferents graus de
complexitat per a afermar l'afinació.

- Pràctica de la lectura a vista.

- Anàlisi i interpretació de repertori d'estil polifònic i
contrapuntístic a quatre i més veus mixtes amb acompanyament
instrumental o sense.

- Adquisició progressiva de la seguretat personal en l'exercici del
cant coral. Valoració del silenci com a marc de la interpretació.

- Aplicació del text a la música coral. Pronunciació i dicció.
Interpretació dels textos que afavorisquen el desenvolupament de
l'articulació, la velocitat i la precisió rítmica.

- Fonaments bàsics de tècnica de direcció coral.

- Anàlisi i interpretació d'obres de repertori coral de diferents
èpoques i estils així com d'altres gèneres i altres àmbits culturals.

Criteris d'avaluació

1. Reproduir en quartet (o el corresponent repartiment) qualsevol de
les obres programades durant el curs.

Mitjançant aquest criteri es tracta de valorar la seguretat per a
interpretar la part pròpia, juntament amb la integració equilibrada en
el conjunt, així com la capacitat d'articular i afinar amb correcció.

2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs en
conjunt de tres o més membres per corda.

Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat per a adequar tots els
elements de la interpretació a l'eficàcia del conjunt i l'actitud de
col·laboració entre els diferents participants.

3. Improvisar obres homofòniques de poca o mitjana dificultat i de
clars contorns tonals.

Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de relacionar
l'afinació amb el sentit tonal i la destresa de lectura a vista.

4. Improvisar una obra polifònica de caràcter contrapuntístic de poca o
mitjana dificultat.

Es tracta d'avaluar la capacitat d'integració en la lògica del discurs
musical a través dels jocs imitatius.

5. Preparar una obra en grup, sense la direcció del professor o
professora.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per a aplicar els
coneixements dels diferents elements que intervenen en la interpretació
de manera adequada amb l'estil triat.

6. Entonar acords a quatre veus en estat fonamental a partir del la
del diapasó, ampliant progressivament la dificultat variant el so de
referència.

Amb aquest criteri es tracta d'avaluar la capacitat perquè cada membre
del cor pense en un temps mínim el so que li correspon i el reproduïsca
de manera afinada.

Fonaments del Cant Valencià

Introducció

L'assignatura teoricopràctica de Fonaments del Cant Valencià constarà de
tres mòduls (Vocalitat, Poètica de l'Oralitat i Història), que
constituiran la formació sistematitzada per a comprendre la tradició del
cant valencià des d'una perspectiva etnomusicològica, i que s'aniran
relacionant. El primer mòdul se centrarà en la vocalitat, els estils i
les tècniques vocals tradicionals del món i de l'àrea mediterrània, així
com en la vocalitat del cant valencià: l'estil vocal, els models
melòdics principals, els estils melòdics pla i requintat, la modulació
de la veu valenciana, l'ornamentació i la iconicitat de l'estil. El
segon mòdul se centrarà en la poètica de l'oralitat, per a conéixer i
aprendre a utilitzar el valencià i el seu registre col·loquial aplicat a
la interpretació del cant valencià, així com la mètrica, les estructures
estròfiques, els temes i les figures tradicionals, la tècnica de l'estil
poètic improvisat dels versadors i la seua tradició, a més de la
terminologia tradicional d'ús relatiu al cant valencià en les seues
diferents facetes, aspectes que necessitaran una assimilació pràctica.
El tercer mòdul se centrarà en la història del cant valencià i
reflexionarà sobre la seua denominació, pràctiques i ocasions musicals,
gènesis, geografia, repertori, acompanyament instrumental i
desenvolupament cronològic; sobre la tradició en relació amb el cant i
la música, així com en relació amb el canvi social i a l'individu en el
cant valencià; sobre la transmissió i les generacions artístiques de
cantadors d'estil; sobre la identitat col·lectiva valenciana en relació
amb el cant valencià, i sobre la comparació amb altres tradicions de
cant expressiu semblants.

Objectius

Els ensenyaments de Fonaments del Cant Valencià dels ensenyaments
professionals de Música tindran com a objectius contribuir a
desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Adquirir la comprensió necessària del fenomen de la vocalitat en
contrast i interrelació amb el de l'oralitat, i conéixer les tècniques
vocals en el cant tradicional de diferents cultures, així com en el cant
valencià, des de l'antropologia musical de la veu.

b) Reconéixer, a través de l'audició i la reflexió, les
característiques de l'estil del cant valencià, dels seus diferents
models i estils melòdics, i de les seues formes expressives i patrons
tradicionals d'ornamentació i microvariació.

c) Estudiar la poètica de l'oralitat pròpia del cant valencià: la
mètrica utilitzada en la seua lírica, les estructures estròfiques i la
seua relació amb les estructures musicals, la varietat temàtica i
l'estil poètic improvisat dels versadors, així com la tradició
d'aquests.

d) Conéixer i utilitzar la llengua valenciana per a interpretar
apropiadament del cant valencià i emprar la fonètica i recursos
lingüístics adequats al registre col·loquial usat popularment.

e) Conéixer i usar de manera apropiada la terminologia tradicional
d'ús relativa al cant valencià, tant en la seua denominació genèrica com
en les seues diferents facetes musicals, poètiques i altres.

f) Estudiar, des de la metodologia etnomusicològica contemporània, el
cant valencià en el seu context geogràfic, cultural i social, així com
comprendre el seu valor expressiu, artístic i identitari.

g) Estudiar críticament les fonts, la gènesi i la història del cant
valencià i reconéixer-lo com a forma d'expressió social i artística en
el context de les tradicions de cant valencianes, ibèriques i
mediterrànies.

h) Estudiar la figura del cantador d'estil, les generacions
artístiques conegudes d'aquests i la seua presència i projecció en la
societat valenciana rural i urbana.

i) Estudiar el fenomen de la tradició en relació amb el cant i la
música, així com en relació amb el canvi social i a l'individu, i
conéixer la seua significació històrica en la transmissió del cant
valencià.

j) Analitzar els valors culturals i socials dels cants tradicionals, i
en particular del cant valencià, i aprendre a valorar-los com a part del
patrimoni cultural immaterial valencià.

Continguts

- Estudi dels fenòmens de la vocalitat i de l'oralitat i l'aproximació
a les tècniques vocals en diferents tradicions de cant del món.

- Anàlisi de l'estil del cant valencià, de les seues formes expressives
i dels patrons interpretatius tradicionals. Estudi de la poètica de
l'oralitat pròpia del cant valencià i dels versadors i la seua tradició.

- Ús de la llengua valenciana en la interpretació del cant valencià i
en el versar. Coneixement i assimilació de la terminologia tradicional
d'ús.

- Aplicació de la metodologia etnomusicològica contemporània. Anàlisi
crítica de la bibliografia i la discografia.

- Estudi de les fonts d'informació històrica i la seua utilització.

- Estudi de la gènesi i la història del cant valencià.

- Comprensió de la figura del cantador d'estil i les seues generacions
artístiques.

- Estudi del fenomen de la tradició en relació amb el cant i la música,
al canvi social i a l'individu.

- Treball de relació entre cultura i tradició. Valoració com a
patrimoni cultural immaterial.

Criteris d'avaluació

1. Identificar i saber explicar la vocalitat en el cant tradicional de
diferents cultures, així com en el cant valencià, des de l'antropologia
musical de la veu.

Aquest criteri, a través de l'audició i la reflexió crítica, pretén
avaluar la capacitat de l'alumnat per a reconéixer els paràmetres, les
tècniques i les textures vocals en diferents estils de cant tradicional
i la seua significació.

2. Identificar, per mitjà de l'audició, els diferents models melòdics i
estils melòdics, així com les formes expressives i els patrons
tradicionals d'ornamentació i microvariació del cant valencià, i saber
analitzar-ne els trets més característics i la iconicitat.

Aquest criteri avalua la capacitat de l'alumnat per a identificar els
trets estilístics i els recursos vocals més importants del cant
valencià, així com per a saber comprendre'ls en relació amb la seua base
corporal o social.

3. Demostrar competència lingüística adequada al registre col·loquial
utilitzat popularment en la interpretació del cant valencià, així com en
la utilització del llenguatge tradicional d'ús referit a les seues
diferents facetes musicals, poètiques i altres.

Per mitjà d'aquest criteri es pretén avaluar en l'alumnat la capacitat
d'ús de la llengua valenciana de manera apropiada per a interpretar el
cant valencià i per a referir-se adequadament als seus diferents
aspectes segons la terminologia tradicional.

4. Identificar els temes i les figures tradicionals de la lírica del
cant valencià i els trets de la tècnica de l'estil poètic improvisat
dels versadors, així com demostrar competència en el versar de manera
elemental.

Aquest criteri avalua la capacitat per part de l'alumnat d'improvisar
versos senzills segons la poètica de l'oralitat característica de la
tradició del cant valencià.

5. Demostrar una pronunciació clara i una distribució apropiada dels
colps sil·làbics en els versos improvisats, segons la fonètica
tradicional valenciana.

Aquest criteri pretén comprovar la capacitat de l'alumnat per a aplicar,
de manera autònoma, els coneixements fonètics en la interpretació
musical i expressar el cant amb l'exactitud apropiada per a aconseguir
una comunicació comprensible i efectiva.

6. Realitzar comentaris sobre textos de la bibliografia, la discografia
i la literatura relatius al cant valencià, i analitzar-los des d'una
perspectiva etnomusicològica contemporània.

Aquest criteri avalua la capacitat de l'alumnat per a captar, descriure
i valorar críticament els plantejaments i les informacions plasmats per
diferents autors.

7. Reconéixer i utilitzar les diferents fonts d'informació històrica, i
argumentar la interpretació i la significació.

Amb aquest criteri es pretén comprovar si l'alumnat identifica i situa
cronològicament els diferents períodes de la història del cant valencià,
així com si en distingeix les principals característiques i
significació.

8. Realitzar un treball d'investigació etnogràfica i històrica sobre la
figura d'algun cantador d'estil o algun aspecte rellevant de la tradició
del cant valencià, o bé un treball comparatiu amb altres tradicions de
cant valencianes, ibèriques o mediterrànies.

Per mitjà d'aquest criteri es pretén avaluar el pensament crític de
l'alumnat, així com la seua capacitat per a interrelacionar els
coneixements adquirits.

9. Saber valorar el fenomen de la tradició en relació amb el cant i la
música, així com en relació amb el canvi social i l'individu, i conéixer
la seua significació històrica en la transmissió del cant valencià.

Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a
analitzar el desenvolupament del cant valencià a través del temps i per
a identificar el seu valor com a patrimoni immaterial.

Gèneres i Manifestacions de la Música Tradicional

Introducció

La cultura i la música tradicional tenen la particularitat de ser
elements identitaris fonamentals d'un poble o una societat, i resulten
imprescindibles per a conéixer i ser reconeguts per altres cultures i
societats. D'origen popular i de tradició oral, la música tradicional
constitueix un element immortal del patrimoni cultural i artístic de la
humanitat.

El concepte de patrimoni cultural s'ha ampliat més enllà de monuments i
museus perquè les senyes d'identitat d'un poble o una societat
transcendeixen sempre la materialitat. El patrimoni cultural valencià,
reconegut per la Llei 4/1998, d'11 de juny, presenta en molts aspectes
una gran vitalitat; són els elements que han sigut objecte de
transmissió oral i mantinguts per la mateixa societat que el crea i el
transmet fins a l'actualitat els que més s'han de valorar dins d'aquest
patrimoni.

A diferència d'altres tipus de músiques, i fins a una època recent, la
música tradicional valenciana ha estat al marge de l'activitat en sales
o llocs de concerts per estar interpretada generalment per persones
sense preparació acadèmica. Aquesta música es caracteritza pel seu ús
social i participatiu; així mateix, la interpretació de les melodies i
els ritmes està associada a una funció determinada dins d'una festa o
ritual. El públic interactua amb els intèrprets i adquireix un rol
d'agent col·laborador i no de simple espectador com en altres músiques.

Aquesta circumstància proveeix l'intèrpret d'una certa llibertat
interpretativa i creativa, que es tradueix amb el costum d'ornamentar i
variar les melodies. Així mateix, molt sovint, la seua autoria és
indeterminada, però independentment que es conega o no el nom de
l'autor, que s'haja fixat prèviament amb notació musical o no, la seua
evolució no depén dels paràmetres establits pel creador, sinó que cada
interpretació es converteix en un fet particular de cadascun dels
intèrprets i de les situacions d'ús.

L'assignatura teoricopràctica de Gèneres i Manifestacions de la Música
Tradicional indaga sobre l'ús i la funcionalitat de la dolçaina i el
tabal en la música tradicional, ja que aquesta funcionalitat està
clarament lligada a la seua potència i projecció del so.

Objectius

Els ensenyaments de Gèneres i Manifestacions de la Música Tradicional
dels ensenyaments professionals de Música tindran com a objectius
contribuir a desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Adquirir la sensibilitat auditiva necessària tant per a poder
discriminar trets formals característics a partir d'un àudio com per a
poder transcriure melodies, xifrats i ritmes tradicionals.

b) Analitzar harmònicament, melòdicament i rítmicament els gèneres
proposats.

c) Conéixer les manifestacions més emblemàtiques de la música
tradicional, els seus rituals i la seua indumentària.

d) Contextualitzar els gèneres i les manifestacions culturals més
representatives.

e) Estudiar i analitzar, des d'una visió crítica i de manera rigorosa,
les pràctiques musicals més representatives.

f) Descriure i divulgar agrupacions característiques i la seua funció
i repercussió en el context social i cultural.

g) Estudiar i conéixer els gèneres de la música tradicional.

h) Conéixer i valorar l'organologia de la música tradicional
valenciana: percussions, flabiols, dolçaines, tabalets, instruments de
corda polsada, agrupacions musicals, etc.

i) Descriure les possibilitats sonores dels instruments i saber
utilitzar-les, dins del context, així com les possibilitats de variació,
ornamentació o d'adaptació de melodies i estructures, en relació amb la
funció i el context.

j) Interpretar i ornamentar un repertori integrat per diferents
gèneres, així com practicar música de conjunt en les formacions pròpies
de l'instrument de diversa configuració, atenent les necessitats
organològiques del repertori.

k) Interpretar i ornamentar un repertori tradicional associat a
diferents estils i manifestacions més representatives adequant les
formacions al repertori.

l) Apreciar i valorar la música tradicional com a part del patrimoni
cultural i de transmissió oral, així com conéixer i estudiar la seua
evolució i estil a través de la investigació etnomusicològica.

Continguts

- Descripció dels gèneres i les manifestacions pròpies de la cultura
popular valenciana i la seua indumentària.

- Coneixement del fons d'informació fonogràfica, tant fonoteques i
arxius amb gravacions de camp com gravacions professionals i gravacions
particulars que es poden consultar.

- Interpretació i ornamentació del repertori i gèneres musicals
estudiats, tant individualment com en grup si així ho requereix el
repertori.

- Estudi i interpretació de diferents estils i rituals. Imitació
d'altres sonadors.

- Estudi de les diferents manifestacions en què la música tradicional
té un paper fonamental i la seua repercussió social.

- Aspectes històrics i socials dels gèneres i les manifestacions de la
música tradicional.

- Transcripció de melodies i ritmes tradicionals, així com els
ornaments i les dinàmiques.

- Estudi i coneixement de diferents fonts orals i de repertori escrit,
cançoners, fons de partitures en línia, webs especialitzades,
transcripcions...

- Estudi dels diferents gèneres de la música tradicional.

- Organologia: percussions, flabiols, dolçaines, tabalets, instruments
de corda polsada, agrupacions musicals, etc.

- Anàlisi harmònica, melòdica i rítmica dels gèneres de la música
tradicional.

- Valoració de la música tradicional valenciana com a part del
patrimoni cultural.

Criteris d'avaluació

1. Identificar els diferents gèneres i manifestacions vocals,
instrumentals i mixtos de la música tradicional.

Aquest criteri avalua el coneixement teoricopràctic de l'alumnat en
relació amb els diferents gèneres i manifestacions de la música
tradicional.

2. Identificar el context del gènere, manifestació i ritual, amb la
finalitat d'adequar una estètica en el comportament i en la
indumentària.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el coneixement al voltant
del context de cada gènere, manifestació i ritual, així com la seua
indumentària i actitud positiva i respecte del context.

3. Demostrar domini en l'anàlisi i execució de les pràctiques musicals
més representatives.

Aquest criteri avalua la capacitat d'interrelacionar els coneixements
tècnics i teòrics necessaris per a aconseguir una interpretació adequada
i també el grau de sensibilitat i imaginació per a aplicar els criteris
estètics corresponents.

4. Demostrar domini en la realització transcripcions de melodies,
xifrats i ritmes tradicionals a partir de fonts orals i gravacions.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el grau de sensibilitat
auditiva en la transcripció de melodies i ritmes, així com la seua
capacitat per a identificar la cèl·lula rítmica, la tonalitat i el mode.

5. Realitzar anàlisis harmòniques, melòdiques i rítmiques i
estructurals de diferents gèneres i melodies.

Es tracta d'avaluar el coneixement que té l'alumnat en relació amb
l'anàlisi del repertori i dels ritmes.

6. Demostrar el coneixement de l'organologia pròpia de la música
tradicional valenciana.

Aquest criteri tracta d'avaluar el coneixement de l'organologia i les
agrupacions musicals més representatives en la música tradicional
valenciana.

7. Mostrar iniciativa personal en l'estudi de la música tradicional com
a part del patrimoni cultural i la seua evolució.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar l'actitud i la investigació
rigorosa de la música tradicional i del patrimoni cultural, analitzant
la seua evolució.

8. Demostrar seguretat i precisió en l'ús de la terminologia adequada.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar l'ús correcte dels termes i
els conceptes adquirits i la incorporació correcta a través de l'estudi
de les matèries pròpies de l'assignatura.

9. Realitzar interpretacions de diferents gèneres, manifestacions i
formacions estudiades.

Aquest criteri avalua la capacitat d'interrelacionar els coneixements
tècnics i teòrics necessaris per a aconseguir una interpretació
adequada.

10. Ornamentar de manera adequada melodies pròpies de la música
tradicional tenint en compte les característiques del gènere al qual
pertanyen i l'ús de les possibilitats sonores de l'instrument.

Per mitjà d'aquest criteri es pretén avaluar el coneixement de les
característiques i del funcionament mecànic de l'instrument, així com el
domini en els recursos expressius i ornamentals i la utilització de les
seues possibilitats en relació amb els gèneres estudiats.

Guitarra Aplicada al Repertori de Cant d'Estil

Introducció

L'assignatura de Guitarra Aplicada al Repertori de Cant d'Estil se
centra en l'aprenentatge de l'acompanyament bàsic per als diferents
cants o models melòdics del repertori del cant d'estil, així com els
seus tons tradicionals i actuals, incloent-hi els diferents acords i
successions d'acords tradicionals. L'alumnat aprendrà la interpretació
de l'acompanyament dels distints cants, tant els d'estructura musical de
fandangà (l'u i dos, l'u i dotze) com els d'estructura de fandango del
sud (l'u, la riberenca, l'alacantina i altres), i es formarà en
l'adquisició de la competència suficient i l'habilitat necessària per a
participar en la pràctica de l'assignatura de Conjunt del Cant valencià,
així com de les cantades al carrer. A més, l'assignatura prestarà
atenció especial a l'aspecte corporal, és a dir, a les actituds
posturals tradicionals i a la tècnica tradicional de raspar la guitarra
en el cant d'estil. Així mateix, s'aprofundirà en l'acompanyament dels
diferents gèneres de la música tradicional, tant els d'interpretació
individual ---jotes, seguidilles, havaneres, etc.--- com els de manera
col·lectiva ---asguilandos, peteneres, mayos, etc.

Objectius

Els ensenyaments de Guitarra Aplicada al Repertori de Cant d'Estil dels
ensenyaments professionals de Música tindran com a objectius contribuir
a desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer les característiques i les possibilitats de l'instrument
per a utilitzar-les dins del cant d'estil, usant la scordatura o
afinació alterada tradicional.

b) Adquirir les actituds posturals tradicionals del cos en
l'acompanyament, així com la tècnica tradicional de raspar la guitarra
en el cant d'estil.

c) Estudiar els diferents acords i successions d'acords tradicionals
usats en els distints estils.

d) Interpretar l'acompanyament bàsic per als diferents cants o models
melòdics del repertori, tant els d'estructura musical de fandangà com
els d'estructura de fandango del sud, segons la dificultat adequada a
cada nivell.

e) Estudiar i practicar els tons tradicionals i actuals (i els
diferents acords) usats en l'acompanyament dels distints cants d'estil,
usant la scordatura tradicional.

f) Demostrar una autonomia progressiva en la utilització dels
coneixements musicals per a l'acompanyament del cant d'estil.

g) Adquirir la competència suficient i l'habilitat necessària per a
participar en la pràctica de l'assignatura Conjunt de Cant Valencià,
així com en la de les cantades al carrer.

h) Conéixer el xifrat i les seues principals característiques.

i) Practicar la improvisació i la interacció amb els membres del grup
transportant, si és necessari, a qualsevol tonalitat.

j) Conéixer els principals gèneres de la música tradicional, tant des
del vessant rítmic com harmònic.

Continguts

- Tècnica de la guitarra aplicada a la interpretació del cant d'estil,
així com d'una utilització i una identificació conscient de
l'instrument.

- Posició corporal.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

- Perfeccionament de tota la gamma d'articulacions i modes d'acords.

- Desenvolupament de les distintes successions d'acords per a
l'acompanyament del cant d'estil.

- Principis harmònics pràctics adaptats a les necessitats específiques
del cant d'estil.

- Acompanyament del cant d'estil en les cantades, així com en el ball.

- Pràctica d'acompanyament en cant i ball, així com la interrelació amb
el conjunt d'altres instruments afins per al desenvolupament de la
música tradicional.

Criteris d'avaluació

1. Mostrar en la interpretació tradicional la capacitat d'aprenentatge
progressiu individual.

Aquest criteri d'avaluació pretén verificar que l'alumnat és capaç
d'aplicar en el seu estudi les indicacions del professorat, i amb
aquestes, desenvolupar l'autonomia de treball que els permeta una certa
valoració del seu rendiment.

2. Mostrar la necessària sensibilitat auditiva en l'afinació i en l'ús
de les possibilitats sonores de l'instrument.

Amb aquest criteri es pretén avaluar el coneixement de les
característiques tècniques i el funcionament mecànic de l'instrument, i
la utilització de les seues possibilitats aplicades a la música
tradicional.

3. Adquirir una autonomia progressivament major en la resolució de
problemes tècnics i interpretatius.

Per mitjà d'aquest criteri es vol comprovar el desenvolupament que
l'alumnat ha aconseguit i la seua capacitat d'autocrítica.

4. Executar individualment o en grup l'acompanyament dels distints
models melòdics del cant d'estil per a les cantades o per al ball.

Es tracta d'avaluar el coneixement que l'alumnat posseeix del repertori
de l'instrument, així com el grau de sensibilitat per a aplicar criteris
estètics corresponents a la tradició.

5. Aconseguir l'autonomia necessària per a abordar l'acompanyament de
la interpretació dins dels marges establits tradicionalment.

Aquest criteri d'avaluació presta atenció a la capacitat de l'alumnat
d'adaptar-se musicalment i sonorament als companys per a realitzar un
treball comú.

6. Actuar en públic dins d'un programa adequat al seu nivell i
demostrar la seua capacitat i qualitat artística.

Per mitjà d'aquest criteri es pretén avaluar la capacitat d'autocontrol
de l'alumnat i el grau de maduresa de la seua personalitat artística.

Guitarra Complementària

Introducció

La música de la cultura occidental en els últims segles està basada en
la simultaneïtat sonora, contrapuntística i/o harmònica. Per a qualsevol
músic la pràctica d'un instrument polifònic és una eina de treball
d'indubtable eficàcia, ja que li oferirà la possibilitat de penetrar en
el teixit d'una partitura polifònica més o menys complexa, aprenent-la
globalment en les dimensions vertical i horitzontal i convertint-la
immediatament en realitat sonora. El desenvolupament de l'audició
interna resultarà afavorit i reforçat mitjançant la comprovació
immediata en l'instrument polifònic de com sona en la realitat el que
s'imagina en la ment a partir de l'escriptura. Així mateix, es
potenciarà el desenvolupament del sentit harmònic i contrapuntístic de
l'alumnat. A més, per als intèrprets d'instruments monòdics o de
capacitat polifònica limitada com els instruments de plectre, amb un
ampli repertori d'obres amb acompanyament d'un instrument polifònic,
aquesta pràctica és un mitjà auxiliar valuosíssim per a conéixer millor
el repertori específic de l'instrument propi. Els instruments de gran
capacitat polifònica són, per la seua constitució, els de tecla, l'arpa
i la guitarra. Entre aquests, la guitarra apareix com l'instrument idoni
per a realitzar aquesta funció complementària per als instrumentistes de
plectre per les raons següents: la ja apuntada capacitat polifònica i
harmònica, l'amplitud de registre, el fet d'acostar-se a un instrument
que formarà part de les mateixes agrupacions instrumentals (orquestra de
pulsació i plectre), la senzillesa de mecanisme i la similitud en la
tècnica de mà esquerra als instruments de pua davant d'altres
instruments polifònics i la relativa fàcil disponibilitat davant dels
instruments de tecla.

El nivell d'exigència quant a capacitat tecnicointerpretativa no pot ser
el mateix per a guitarristes que per a no guitarristes, així com la
metodologia que cal seguir tampoc no pot ser la mateixa. D'altra banda,
l'obligatorietat de conéixer la guitarra en aquests estudis es preveu
per la necessitat que del seu estudi tenen els instrumentistes de
plectre. Amb aquesta assignatura es confereix solidesa a aquest període
d'estudis marcat pel seu caràcter propedèutic. Així mateix, es pretén
oferir un ensenyament orientat a completar la formació dels
instrumentistes de plectre i a posar en mans de l'alumnat que haja
d'optar per altres especialitats en el grau superior uns coneixements
útils que els permeta l'accés pràctic a qualsevol música. Amb aquest
objectiu, l'ensenyament no s'orientarà tant cap al desenvolupament d'una
gran capacitat tècnica com a potenciar altres aspectes, ja assenyalats
abans, com ara la percepció global de l'harmonia, l'audició interna,
l'habilitat en la lectura a primera vista (incloent-hi una simplificació
del que hi ha escrit en la partitura), etc. Per descomptat, convé tindre
en compte que la capacitat de realització en la guitarra estarà sempre
condicionada pel grau de domini aconseguit en la tècnica de
l'instrument, però és evident que, en aquest sentit, els nivells que cal
fixar han de ser com a màxim els d'un ensenyament elemental de
l'instrument. L'amplitud de contingut i dedicació horària no ha de
conduir a una preparació instrumentista significativa. D'aquesta manera,
la guitarra podrà complir una desitjable i convenient funció
complementària en l'especialitat d'Instruments de Plectre.

Objectius

Els ensenyaments de Guitarra Complementària dels ensenyaments
professionals de Música tindran com a objectius contribuir a
desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer les característiques i les possibilitats de l'instrument
per a utilitzar-les dins del nivell.

b) Entendre la lògica del diapasó i la disposició dels acords i les
escales derivada de la seua afinació.

c) Comprendre el discurs musical a través de l'escriptura
guitarrística.

d) Aconseguir progressivament rapidesa de reflexos en la lectura a
primera vista, amb l'instrument.

e) Comprendre els elements essencials harmonicoformals d'una partitura
polifònica.

f) Aconseguir una tècnica guitarrística elemental, basada en la
percepció de la pròpia relaxació.

g) Interpretar un repertori propi de la guitarra que incloga obres
senzilles representatives de diferents èpoques i estils.

Continguts

- Desenvolupament de la percepció interna de la pròpia relaxació, així
com criteris per a la detecció i l'eliminació de tensions durant
l'execució.

- Identificació conscient per a adoptar una posició adequada del cos
respecte a l'instrument, que possibilite i afavorisca l'acció del
conjunt braç-avantbraç-monyica-mans-dits esquerres sobre el diapasó i
drets sobre les cordes.

- Principis generals de la digitació guitarrística i el seu
desenvolupament en funció d'expressar amb tota claredat les idees i els
continguts musicals.

- Principis generals d'alguns procediments tècnics bàsics de la
guitarra (arpegis, lligats, escales, acords i celleta).

- Aprenentatge de les diverses maneres de pulsació o atac possibles, en
funció sempre de la dinàmica, el fraseig i el sentit musical general del
fragment de què es tracte.

- Pràctica de tècnica polifònica en la guitarra a dues, tres o més
veus.

- Aprenentatge de les diverses formes d'atac amb la mà dreta per a
aconseguir progressivament la qualitat sonora adequada i realitzar
diferents plans simultanis.

- Lectura a vista de fragments breus de forma i tonalitats senzilles.

- Lectura harmònica (xifrat llatí i americà, lectura d'acords, sèries
d'acords enllaçats, acords en arpegis en tota la seua varietat de
presentacions possibles) i lectura contrapuntística, a dues, tres i més
veus sempre en dificultat progressiva.

- Improvisació de cadències, així com d'esquemes harmònics senzills.

- Diferents maneres d'acompanyament: vals, masurca, minuet, rondó, etc.

- Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis,
estudis i altres inicials del repertori per a guitarra propi tradicional
que es consideren útils per al desenvolupament conjunt de la capacitat
musical i tècnica de l'alumnat.

- Aproximació a la part de guitarra d'obres de repertori pròpies de
l'especialitat.

Criteris d'avaluació

1. Llegir fragments breus a primera vista, de manera senzilla, i en
tonalitats de dificultat progressiva sense modulació.

Aquest criteri d'avaluació pretén constatar la capacitat de l'alumnat
per a desenvolupar-se amb un cert grau d'autonomia en la lectura a
primera vista de fragments o obres.

2. Tocar l'instrument amb una col·locació correcta del cos i les dues
mans en l'instrument fent un ús adequat de la cadira i els diferents
tipus de suport existents.

Mitjançant aquest criteri es pretén constatar una posició que permeta
adquirir el nivell tècnic exigit amb la màxima relaxació i naturalitat.

3. Realitzar exercicis seguint els principis bàsics de digitació per a
les dues mans.

Amb aquest criteri es pretén verificar l'assimilació dels principis
bàsics de la digitació i la tècnica de la guitarra.

4. Mostrar en els estudis i les obres la capacitat d'aprenentatge
progressiu individual.

Aquest criteri d'avaluació pretén verificar que l'alumnat és capaç
d'aplicar en l'estudi les indicacions del professorat i, amb aquestes,
desenvolupar l'autonomia de treball que els permeta una certa valoració
del seu rendiment.

5. Interpretar la part de guitarra del repertori inicial específic dels
instruments de plectre.

Aquest criteri d'avaluació pretén comprovar la capacitat de l'alumnat
per a utilitzar el tempo, l'articulació i la dinàmica com a elements
bàsics de la interpretació i la seua capacitat d'adaptació al solista.

6. Actuar com a membre d'un grup i manifestar la capacitat de tocar al
mateix temps que s'escolta i s'adapta musicalment i sonorament a la
resta dels instruments o veus.

Aquest criteri d'avaluació para atenció a la capacitat de l'alumnat
d'adaptar-se musicalment i sonorament als seus companys per a fer un
treball comú.

7. Analitzar l'estructura harmònica interna d'un fragment de música
sense modulació i construïda sobre acords tonals.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumnat per
a trobar l'estructura harmònica subjacent en un fragment de música i
determinar els diferents tractaments a què ha sigut sotmesa aquesta per
a executar l'obra.

8. Reduir a estructures harmòniques un fragment senzill de música
escrit per a instrument polifònic.

Mitjançant aquest criteri es podran valorar els coneixements analítics
de l'alumnat en relació amb la identificació de les estructures
harmòniques bàsiques (de manera tradicional o amb xifrat), mitjançant un
exercici de lectura basat principalment en l'eliminació de tot el que no
siga essencial des del punt de vista d'aquestes estructures.

9. Lectura simplificada d'obres o fragments amb disposicions
harmòniques típicament de guitarra (acords, arpegis, etc.).

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de síntesi de
l'alumnat i la seua rapidesa en la realització de passatges harmònics
simples, però d'execució relativament complicada.

10. Lectura a primera vista d'una partitura senzilla participant dins
d'un grup d'instruments o acompanyant un solista.

Es tracta de valorar el grau de desenvolupament dels reflexos i altres
qualitats que són estimulades en l'alumnat a través de la lectura
improvisada, formant part d'un grup d'instrumentistes o en
l'acompanyament a un solista vocal i instrumental.

Història de la música

Introducció

L'assignatura d'Història de la Música, en el context dels ensenyaments
professionals de Música, compleix una doble funció: primera, i més
òbvia, la transmissió de tots els sabers i les competències vinculades a
la historiografia musical, l'estètica i el desenvolupament del fet sonor
dins dels àmbits social, polític, econòmic i tecnològic; i segona,
establir un espai de trobada on tots els coneixements previs de
l'alumnat s'interrelacionen i donar un sentit complet a l'experiència
musical des d'una perspectiva holística i propedèutica. Aquesta
assignatura, com a clau de volta, permet vincular la pràctica
interpretativa vocal-instrumental amb la creació, la direcció, l'estudi
formal, la sintaxi i morfologia del llenguatge musical i amb la resta de
pràctiques vinculades a la música: la producció i difusió, la pedagogia,
l'emprenedoria, la legislació, el mercat artístic i la investigació
científica. L'apropament històric i global, encara més, ens permet
mostrar la música dins del complex relat de la humanitat i, en
dialèctica amb la diversitat cultural del món, lluny dels biaixos
etnocèntrics, classistes i sexistes. Aquesta matèria, en conjunt, ajuda
l'alumnat a entendre el context, els condicionants i l'epistemologia de
la música.

El plantejament actual de l'assignatura, en consonància amb les últimes
aportacions metodològiques i deontològiques dins de les ciències
socials, pretén superar l'enfocament memorístic, aïllacionista i
reduccionista anterior. Una història que es construïa, exclusivament,
amb una successió de noms masculins ---considerats genis
sobrenaturals--- i d'obres que s'entenien com a cim de la creació
humana. Tot plegat, sense cap referència al context, a les dinàmiques
socials i a la resta d'aspectes artístics i humans.

El disseny competencial de la Història de la Música parteix de tres
eixos fonamentals. Primer, la perspectiva pràctica. La matèria s'ha
d'entendre des de la seua aplicabilitat: tant als aspectes més directes
---audició estructurada, anàlisi i comentari de materials històrics i
investigació sociohistòrica--- com als més tangencials ---des de la
preparació del repertori vocal-instrumental a l'exercici crític de la
ciutadania. Tots els sabers, doncs, van dirigits a una posada en
pràctica ulterior i evident. Segon, la interconnexió. Les metodologies
actives, que posen l'alumnat en el centre del procés d'aprenentatge,
plantegen la necessitat d'establir marcs multidisciplinaris i
interdisciplinaris. Una coordinació adequada amb la resta de la formació
musical afavorirà més comprensió i més ràpida per part del grup-aula.
D'aquesta manera, s'aconseguirà, a més, una translació immediata de les
competències a la resta dels espais formatius. Tercer, la reflexió. La
possibilitat d'anar més enllà en les preguntes i de conéixer els
diferents aspectes que influeixen en el fet sonor promouran
l'argumentació i el debat. Aquests aspectes, bàsics en una cultura
democràtica, seran el pas previ a les reflexions ètiques i estètiques i
a l'establiment de l'imprescindible pensament crític.

L'assignatura, encara més, no pot obviar el moment històric i l'espai
geogràfic des d'on sorgeix. Per això, i més enllà del que recull l'àmbit
del contingut, l'aplicació docent de la matèria haurà de tindre sempre
presents dos aspectes. D'una banda, la igualtat de gènere. Això implica,
primer, la introducció normalitzada de la dona (tant en aspectes de
repertori, com en les diverses facetes pràctiques realitzades al llarg
de la història) i, segon, l'explicitació de com la visió dominant
masclista ha obviat, històricament, totes aquestes manifestacions
artístiques. D'altra banda, la perspectiva valenciana. La mirada i el
discurs sempre procedeixen d'una ubicació que, en darrera instància, els
dona sentit. El disseny curricular, doncs, no pot obviar que s'ha fet
des del context de l'actual territori valencià. Per això, ha d'incloure
les diverses manifestacions de la nostra cultura i ha de resseguir
---amb atenció especial--- les diferents formes territorials que, al
llarg de la història, ha presentat.

Finalment, cal fer esment de la vinculació necessària de l'estudi
historiogràfic amb el present. L'alumnat, centre fonamental del procés
educatiu, és coneixedor de la seua realitat contemporània. Així doncs,
la referència constant de l'assignatura al moment present i la
dialèctica establida dins l'eix cronològic facilitarà la seua
aproximació i una comprensió més contextualitzada del fet musical.

L'assignatura Història de la Música s'articula per mitjà de cinc àmbits
competencials. Cadascun fa referència a un dels aspectes fonamentals de
la tasca historiogràfica i incorpora tant els sabers com els objectius
clau del procés d'ensenyament-aprenentatge. Successivament, tracten
l'escolta i l'anàlisi de paràmetres musicals, la identificació i la
vinculació de les característiques estilístiques amb el seu context
sociohistòric, l'estudi interdisciplinari i la valoració del patrimoni
cultural, la reflexió i argumentació estètica i la investigació i
creació musical.

L'aplicació d'aquest disseny competencial i la seua valoració per mitjà
dels criteris d'avaluació haurà d'adaptar-se al nivell de
desenvolupament psicopedagògic de l'alumnat i al seu bagatge previ. Tot
i que els sabers plantejats són els comuns dins l'àmbit de la Història
de la Música, el seu abordatge s'haurà de limitar a la presentació i la
introducció dels aspectes generals.

Objectius

Els ensenyaments d'Història de la Música dels ensenyaments professionals
de Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat
les capacitats següents:

a) Conéixer els principis fonamentals del so, la percepció auditiva i
l'acústica i els registres sonors.

b) Desenvolupar l'audició conscient en relació amb la
contextualització d'obres musicals dins d'un període històric o estil.

c) Reconéixer les diferents agrupacions instrumentals i vocals i les
tècniques de composició històriques.

d) Apreciar i valorar críticament les diferents manifestacions
musicals.

e) Conéixer el context de cadascun dels períodes històrics i entendre
la diversitat cultural i artística en cada període històric.

f) Identificar i les característiques musicals dels diferents estils i
corrents al llarg de la història.

e) Comprendre l'ús i la funció social de la música des de l'Edat
Mitjana fins a l'actualitat.

g) Relacionar el fet musical amb les altres manifestacions artístiques
i culturals.

h) Identificar els condicionants socials en el desenvolupament de la
música.

i) Elaborar judicis estètics en relació al fet musical.

j) Expressar-se, de manera oral i escrita, mitjançant un discurs
adequat, coherent i cohesionat.

k) Conéixer i valorar les línies d'investigació musical actuals i
l'aplicació del mètode científic.

l) Afavorir la creació artística en diferents mitjans.

m) Fomentar i desenvolupar una identitat musical pròpia.

Continguts

- Tecnologia musical. El so, la seua percepció i l'acústica. Els
paràmetres musicals. L'organologia i les agrupacions instrumentals i
vocals.

La construcció d'instruments i les tecnologies de gravacions i difusió
de la música. Les professions de la música.

- Creació musical. Les tècniques de composició històriques generals. La
notació musical al llarg de la història. Els períodes històrics. Els
estils musicals i les seues característiques des de l'Edat Mitjana fins
a l'actualitat. Les obres i les compositores i compositors més
representatius de la història de la música. L'ús i la funció social de
música al llarg de la història. La relació entre la producció, la
interpretació i la recepció de la música al llarg de la història.

- Fonaments de l'art. Els grups humans i la cultura. La relació de
música, art i cultura. El pensament musical. La música dins del context
social. El judici estètic.

- Investigació musical. El comentari de textos històrics, teòrics i
estètics. L'exposició oral i escrita de reflexions estètiques. La
investigació musical i el mètode científic. Les fonts d'informació
científica. Les tècniques d'investigació. L'aprenentatge basat en
projectes artístics (ABPA). El comentari de text, d'imatge i
d'audiovisual, la ressenya i la crítica musical.

Criteris d'avaluació

1. Analitzar mitjançant l'audició activa la identificació de paràmetres
musicals, les característiques dels diferents estils i gèneres musicals
al llarg de la història i relacionar-ho amb el context i el pensament
historicoestètic en què es produeixen.

2. Conéixer l'evolució de les diferents formacions, l'organologia i els
gèneres musicals al llarg de la història i relacionar-ho amb el context
social en què apareixen.

3. Relacionar el fet musical amb el pensament filosoficoestètic i amb
la resta de manifestacions artístiques contemporànies.

4. Elaborar arguments crítics i d'opinió de manera oral i escrita sobre
textos, obres i fragments seleccionats.

5. Expressar amb correcció lèxica i mitjançant un discurs adequat,
coherent i cohesionat l'opinió pròpia sobre diversos conceptes històrics
i estètics.

6. Realitzar treballs d'investigació científica en què s'incorpore l'ús
solvent de les noves tecnologies.

7. Participar activament en els projectes plantejats.

8. Adequar els coneixements adquirits a les interpretacions individuals
i col·lectives.

9. Valorar el patrimoni històric, musical i cultural com a font cabdal
per a explicar el present i la necessitat d'afavorir el seu
desenvolupament artístic.

Idiomes Aplicats al Cant

Introducció

El cant és l'única disciplina musical que està indissolublement lligada
a altres disciplines artístiques a través d'un dels mitjans primordials
de comunicació i expressió: la paraula. El text està en l'origen mateix
de tota música cantada, fins al punt que els començaments de la
literatura musical han d'anar a buscar-se en els primers testimonis que
es conserven de cerimònies religioses i de lírica popular que es van
compondre per a ser cantats.

El patrimoni vocal acumulat a partir d'uns orígens tan remots és d'una
riquesa incalculable, que es pot quantificar partint de la dada que la
música purament instrumental ---el protagonisme de la qual no ha fet
sinó incrementar-se al llarg dels últims segles--- té l'origen en la
tradició vocal, en la necessitat, tan antiga com la música mateixa,
d'acompanyar el cant monòdic, individual o plural, i, més tardanament,
en l'ús de duplicar les veus en el cant polifònic, ús del qual acabarà
independitzant-se, i donarà lloc així a noves i importantíssimes formes
d'art sonor.

Com que text i música estan indissolublement units des de l'origen en la
música cantada, l'especialitat de cant ha d'incloure una assignatura
destinada a l'aprenentatge dels principals idiomes que són d'ús corrent
en la música vocal. Abans de transmetre un missatge cal comprendre'l per
a, a continuació, fer-lo arribar de manera intel·ligible al subjecte
receptor, en aquest cas, l'oïdor, el públic en general. Tenim, doncs,
d'una part, la necessitat ineludible d'entendre un text per a poder-lo
comunicar amb sentit ple; d'una altra, l'obligació, no menys
peremptòria, de "dir" aquest text de manera correcta quant a la seua
articulació, pronunciació i accentuació. Referent a això, és necessari
subratllar la importància que alguns fonemes posseeixen, quant a la seua
sonoritat específica, per a provocar uns certs efectes musicals: la pura
sonoritat d'uns certs fonemes pot influir decisivament en l'expressió.

Com a complement als objectius purament pràctics de l'assignatura, seran
molt convenients tots els coneixements addicionals que puga adquirir-se
en relació amb l'idioma i la cultura de la qual procedeix, com ara
literatura, art, etc. No són coneixements superflus, sinó que poden ser
una ajuda valuosíssima a l'hora d'enriquir una interpretació.

L'aprenentatge d'un idioma aplicat al cant és una cosa que ha d'anar
alhora que els estudis vocals, aprofundint sempre d'igual manera en les
dues direccions: el coneixement de l'idioma ha d'acompanyar sempre el
domini progressiu de la tècnica vocal.

Objectius

Els ensenyaments d'Idiomes Aplicats al Cant dels ensenyaments
professionals de Música tindran com a objectius contribuir a
desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Conéixer bé la fonètica dels idiomes de què es tracte.

b) Comprendre tot tipus de missatges orals o escrits en qualsevol de
les llengües usuals en el repertori.

c) Llegir, donant-los el seu sentit i expressió totals, textos escrits
d'un nivell adequat a la capacitat de l'alumnat.

d) Utilitzar la lectura de textos amb la finalitat de familiaritzar-se
amb els diferents registres lingüístics de la llengua quotidiana i de la
llengua literària.

e) Valorar la importància de la llengua dins d'un text cantat.

f) Apreciar la riquesa que suposen les diverses cultures i els seus
llenguatges, concebent aquests últims com altres tantes maneres de
codificar l'experiència i de fer possibles les relacions interpersonals.

Continguts

- Comprensió global de missatges orals.

- Reproducció i producció de missatges orals.

- Entrenament de les destreses fonètiques (articulació, emissió
correcta, reconeixement i diferenciació auditiva dels fonemes,
pronunciació correcta, aplicació de la fonètica cantada, coneixement de
les regles del sistema foneticofonològic).

- Utilització del repertori individualitzat per a l'adquisició i la
realització automatitzada del sistema foneticofonològic.

- Comprensió global dels textos poeticoliteraris i coneixement del seu
context històric, cultural i artístic. Anàlisi fonètica per a
diferenciar signes de manera autònoma.

Criteris d'avaluació

1. Emetre correctament continguts orals breus en la llengua estudiada.

Aquest criteri serveix per a avaluar la capacitat de comprensió de
l'alumnat en l'idioma estudiat.

2. Llegir de manera autònoma un text literari musical en la llengua
estudiada.

Aquest criteri pretén valorar la capacitat de relacionar els
coneixements de l'idioma amb el contingut i tractament musical.

3. Memoritzar textos breus pertanyents a obres musicals.

Aquest criteri avalua la capacitat de comprensió i interrelació del text
amb l'obra musical.

4. Transcriure i comentar fonèticament textos de partitures estudiades.

Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat de l'alumnat per a
aplicar de manera autònoma els coneixements fonètics en la interpretació
musical.

5. Cantar de memòria pronunciant correctament el text de les partitures
del repertori de l'alumne.

Aquest criteri avalua el domini de l'alumne en relació amb les destreses
fonètiques adquirides.

Lectura, Improvisació i Acompanyament Aplicat

Introducció

L'assignatura Lectura, Improvisació i Acompanyament Aplicat pretén
desenvolupar aquestes tres accions fonamentals per als instruments
polifònics en la seua formació bàsica, i que, a més, seran de molta
utilitat, quasi imprescindibles, en les possibles eixides laborals de
cadascuna de les especialitats en què s'imparteix. L'adquisició
d'aquestes habilitats facilitarà, d'una banda, l'estudi del repertori,
que progressivament adquireix proporcions i complexitat més grans, i,
d'una altra, assumir amb garanties els rols de solista, acompanyant
d'instrument o dansa, o integrant d'un conjunt instrumental.

En primer lloc, la lectura a vista és una destresa que cal treballar en
aquestes especialitats en què cal llegir diverses veus al mateix temps,
lectura horitzontal i vertical simultània, i en què l'ergonomia dels
instruments impossibilita mirar la partitura i l'instrument al mateix
temps. Aquestes circumstàncies dificulten els moviments oculars
necessaris per a portar-la a la pràctica, i provoquen que les
especialitats polifòniques requerisquen una assignatura específica per a
desenvolupar tècniques concretes per a adquirir automatismes i millorar
la lectura des d'una perspectiva analítica i de comprensió de cadascun
dels elements de la partitura.

Aquesta comprensió dels elements musicals, dels patrons, dels processos
cadencials, dels motius temàtics, dels estils i de tot el que permeta
tindre una extensa biblioteca mental d'opcions musicals, esdevé
necessària per a desenvolupar la improvisació. Aquesta habilitat
integradora, lligada a la creativitat, posa en pràctica tots els
coneixements musicals adquirits. La destresa d'organitzar al mateix
temps el discurs horitzontal i vertical en les especialitats de piano,
guitarra i acordió, fa que siga necessària la inclusió en el currículum
d'aquesta assignatura per a treballar-lo específicament.

El tercer element de l'assignatura, l'acompanyament, fa referència a la
capacitat i la funció d'acompanyar que tenen els instruments polifònics.
Per a desenvolupar-ho, l'alumnat haurà d'entendre els diferents
xifratges: barroc, funcional, americà o tabulatures, adquirir fluïdesa i
agilitat en la transposició, comprendre els estils i els gèneres i
interioritzar els patrons d'acompanyament i les estructures harmòniques.
Però també necessitarà conéixer les característiques i les necessitats
dels elements que són susceptibles de ser acompanyats, siga veu,
instruments, dansa, agrupació instrumental o altres manifestacions
artístiques, com per exemple un text o una imatge.

Finalment, l'assignatura s'aplicarà a les necessitats de cada
especialitat. Per tant, en cadascuna d'aquestes, s'inclouran i
s'adaptaran els continguts de manera que la lectura, la improvisació i
l'acompanyament estiguen dirigits a l'ús real de l'instrument propi.
Això, unit a les característiques tècniques de cada instrument, fa
necessari que l'assignatura s'impartisca de manera independent en
cadascuna de les especialitats a les quals va dirigida.

Els objectius i els continguts d'aquesta matèria es relacionen amb tres
habilitats essencials que es complementen entre si i les posen en acció:
la destresa en l'execució instrumental, la comprensió i la realització
pràctica dels coneixements adquirits, i la capacitat creativa. Amb tot,
és una assignatura formativa i funcional, amb la qual es pretenen
treballar de manera integradora i transversal coneixements musicals
adquirits en altres assignatures com ara Llenguatge Musical o Harmonia,
així com en la classe instrumental individual, per a promoure un
coneixement efectiu i pràctic de la música i dels elements que la
constitueixen.

Objectius

Els ensenyaments de Lectura, Improvisació i Acompanyament Aplicat dels
ensenyaments professionals de Música tindran com a objectius contribuir
a desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Desenvolupar els automatismes motors, l'habilitat de simplificar
sense obviar els aspectes essencials d'una partitura i la capacitat
d'aplicar l'anàlisi musical, com a destreses que permeten interpretar a
primera vista textos musicals de diferents estils.

b) Adquirir, mitjançant la pràctica de la lectura a primera vista, del
transport i de la improvisació, els reflexos i la creativitat necessària
per a resoldre les eventualitats que puguen sorgir prèvies o durant la
interpretació del repertori.

c) Aplicar els coneixements adquirits dels elements i els procediments
harmònics i melòdics de diferents estils, per a crear i improvisar
acompanyaments adequats, formalment i estilísticament, a una melodia
escrita o escoltada, partint o no d'un xifrat o guió donat.

d) Improvisar unitats formals, melodies amb el seu acompanyament, a
partir d'un guió, d'un esquema formal o harmònic, d'un baix xifrat, d'un
patró rítmic, d'una audició o d'una idea externa donada.

e) Aplicar els coneixements musicals teòrics i pràctics adquirits per
a la interpretació, l'acompanyament i la improvisació en estils de
jazz i gèneres actuals.

f) Integrar i assimilar de manera pràctica els elements que conformen
la música, així com les habilitats i els recursos necessaris per a poder
abordar amb garanties els diferents rols i funcions, com a instrument
acompanyant, que es poden realitzar amb l'instrument polifònic propi.

Continguts

- El transport com a recurs formatiu de capacitats i
reflexos. Tècniques de transport. Mecànica tradicional del transport. El
transport per cadències, estructures harmòniques o melòdiques. El
transport per cercle de quintes. Els instruments transpositors.
Aplicacions pràctiques del transport en diferents situacions i per als
diferents instruments polifònics (piano, guitarra i acordió).

- Realització de tota classe de xifrats. Xifrat barroc: realització de
xifrats de tríades, sèptimes de dominants, sensible i disminuïda. Sèries
de sèptimes. Xifrat americà. Cadències i estructures harmòniques
bàsiques amb graus tonals i dominants secundàries. Els estàndards de
jazz o blues. Xifrat funcional. Xifrats més habituals de la música
actual. La pràctica de xifrats a través de diferents plataformes.
Aplicacions pràctiques de la resolució de xifrats en diferents
situacions i per als distints instruments polifònics (piano, guitarra i
acordió).

- La creació d'harmonies i de diferents tipus d'acompanyaments.
Realització d'estructures harmòniques amb fórmules d'acompanyament
d'harmonia compacta i dissolta. Fórmules rítmiques i patrons
d'acompanyament característics dels diferents estils, gèneres i èpoques
de la música occidental. Patrons d'acompanyament del blues i del
jazz. El swing, fórmules harmòniques del pop-rock. L'acompanyament
d'una melodia externa i l'acompanyament i melodia en el mateix
intèrpret. La pràctica de l'acompanyament d'una melodia externa i
acompanyament i melodia en el mateix intèrpret. Les aplicacions per a
l'afinació, per a modificar la velocitat dels àudios, per a crear
claquetes, per a crear bases d'acompanyament. Harmonització i creació
d'acompanyaments partint d'una melodia escrita o escoltada.
Acompanyament als estàndards de jazz o blues. Funcions de
l'instrumentista acompanyant. Introducció als recursos pedagògics i
didàctics com a instrumentista acompanyant. Aplicacions pràctiques de
l'instrumentista acompanyant en diferents situacions i per als distints
instruments polifònics (piano, guitarra i acordió).

- La pràctica de la improvisació. Improvisació formal, melòdica,
rítmica i harmònica. Improvisació tonal i modal. La improvisació de
patrons rítmics en harmonia única. Improvisació melòdica a partir d'un
guió, xifrat, esquema harmònic o baix donat. Improvisació d'estructures
harmòniques bàsiques formant frases simètriques o processos de pregunta
resposta (4, 8 i 16 compassos). Improvisació d'estructures transportades
per cercle de quintes. Improvisació d'acompanyaments i com a solista.
Improvisació imitant diferents estils musicals. Improvisacions partint
de paràmetres establits o creats. Improvisació a partir de la imitació.
Improvisació a partir del repertori del nivell. Improvisació partint
d'una audició sense partitura. Improvisació a partir d'una imatge o una
idea abstracta. Les bases d'acompanyament per a improvisar. Improvisació
d'introduccions temàtiques. Memorització d'estructures harmòniques
bàsiques per a improvisar.

Les rodes d'improvisació: introducció, tema o head, solo o break i
base harmònica, coda. La utilització de la improvisació al llarg de la
història de la música i figures rellevants en aquesta disciplina. La
improvisació com a recurs formatiu de capacitats i reflexos. Aplicacions
pràctiques de la improvisació en diferents situacions i per als distints
instruments polifònics (piano, guitarra i acordió).

Criteris d'avaluació

1. Llegir a primera vista partitures de diferents estils, èpoques i
instrumentacions com a instrument solista, o acompanyant (amb suport
digital o sense) a un instrument, a la veu, a la dansa i/o a una
agrupació, segons les necessitats de la vida laboral de cada
especialitat.

Es tracta de valorar el grau de desenvolupament dels reflexos i la
intuïció musical, la capacitat d'aplicació de l'anàlisi, la capacitat de
síntesi harmònica i melòdica així com la correcció en la reducció i, en
el cas del piano, l'adaptació tímbrica dels instruments orquestrals en
reduccions al teclat.

2. Transportar mentalment i/o improvisadament partitures de diferents
estils, bé com a instrumentista acompanyant així com a solista.

Per mitjà d'aquest criteri valorem l'agilitat, la correcció i el domini
dels transports utilitzats habitualment, segons les necessitats de la
vida laboral de cada especialitat.

3. Realitzar baixos xifrats barroc i americà amb correcció en les notes
de cada harmonia i en l'enllaç entre aquestes.

A través d'aquest criteri es pretén valorar el grau de coneixement dels
xifrats i la seua aplicació pràctica.

4. Crear acompanyaments de melodies de diferents estils a partir d'uns
xifrats donats o d'una estructura harmònica.

A través d'aquest criteri es pretén valorar la capacitat de crear
acompanyaments a partir de xifrats, aplicant els coneixements i els
recursos adquirits.

5. Realitzar l'acompanyament d'una melodia tonal o modal, estàndard de
jazz o de música actual i d'una improvisació o variació sobre aquesta,
en la qual només apareix l'estructura harmònica o la melodia i el xifrat
americà.

Amb aquest criteri es tracta de valorar el grau d'adaptació de l'alumnat
a la pràctica habitual en aquest tipus d'acompanyament.

6. Acompanyar altres instruments i la veu, amb recursos digitals o
sense, demostrant coneixement dels instruments transpositors i les seues
característiques.

A través d'aquest criteri es valora la capacitat d'adaptació de
l'alumnat a la veu i als diferents instruments, transpositors o no, a
partir del coneixement de la tessitura, de les característiques sonores,
així com de les notes d'afinació.

7. Realitzar d'una improvisació partint de l'anàlisi d'una obra de
repertori o peça donada.

Es tracta d'avaluar en l'alumnat la capacitat de creació i d'aplicar
l'anàlisi per a desenvolupar elements temàtics partint dels trets
característics d'una composició.

8. Improvisar una melodia acompanyada partint d'un guió, d'un baix
xifrat, d'una melodia escoltada, d'una imatge o idea abstracta, d'un
ritme característic, d'una estructura formal, d'un moviment de dansa,
i/o qualsevol altre paràmetre utilitzat en la seua especialitat,
utilitzant suport digital o acompanyant un altre instrument, veu o
ballarí.

Es tracta d'avaluar en l'alumnat la capacitat d'adaptar la seua
improvisació a les característiques de qualsevol paràmetre,
enfrontant-se a la realitat d'acompanyar dins la seua especialitat.

Música de cambra

Introducció

La pràctica de la música de cambra durant el període d'estudis
corresponent als ensenyaments professionals de Música respon a un
conjunt de necessitats de l'alumnat de música que difícilment es poden
atendre si no és a través d'aquesta activitat.

L'activitat de cambra suposa el vehicle fonamental per a integrar i
posar en pràctica una sèrie d'aspectes tècnics i musicals l'aprenentatge
dels quals a través dels estudis instrumentals i teòrics posseeix
forçosament un caràcter analític que ha de ser objecte d'una síntesi
posterior a través de la pràctica interpretativa.

La pràctica de la música de cambra compleix una funció decisiva en el
desenvolupament de l'oïda musical en tots els seus aspectes. El
repertori de cambra constitueix el mitjà idoni perquè l'alumnat
desenvolupe el sentit de l'afinació, desenvolupament que no pot deixar
de ser intuïtiu i mimètic, que es resisteix a ser ensenyat o transmés
per mètodes racionals i que requereix una llarga praxi musical,
preferentment en conjunt.

Una de les característiques fonamentals de la música de cambra és
l'absència de direcció. Això obliga a desenvolupar les competències
necessàries de comunicació visual i gestual entre els membres del grup,
aprendre a valorar la importància de la respiració conjunta, establir
criteris comuns d'interpretació i, en definitiva, afavorir el
desenvolupament d'una nova dimensió de la interpretació basada en la
codirecció.

Així mateix, l'exercici de la música de cambra estimula la capacitat
---imprescindible per a tot músic--- per a escoltar els altres
instruments mentre es toca el propi i per a desenvolupar el sentit de
"sonoritat del conjunt".

La interacció entre diversos instrumentistes col·labora igualment al
desenvolupament de la sensibilitat en matèria de dinàmica, fraseig,
ritme i vibrato: quant a la dinàmica, per exigir una sensibilització
respecte de l'audició de plans sonors i a la percepció de la funció
exercida en cada moment per cadascun dels instruments (solista,
acompanyant, contrapuntística, harmònica, etc.); quant al fraseig,
perquè col·labora a desenvolupar el sentit del diàleg i la mimesi
musical; quant al ritme, perquè la música de conjunt exigeix per si
mateixa una precisió i una compenetració rítmica que faça possible la
simultaneïtat i l'ajust entre els diversos instruments, al mateix temps
que propicia el desenvolupament de la comunicació a través del gest, i
de qualsevol altra forma no verbal, entre els instrumentistes (entrades,
definició del tempo, rubato i altres modificacions del tempo, talls
finals, respiracions, etc.); quant al vibrato, en el sentit que la
música de cambra obliga a homogeneïtzar i simultaniejar el període, la
velocitat i l'amplitud dels diversos vibratos.

La música de cambra obliga els músics que la practiquen a desenvolupar
determinats hàbits d'autodisciplina i mètode extremadament beneficiosos,
com ara l'homogeneïtzació de l'articulació, la planificació dels colps
d'arc en els instruments de corda o de les respiracions en els de vent,
etc., al mateix temps que permet el contrast de l'instrument propi amb
uns altres de naturalesa diferent.

Des d'un punt de vista musical, la música de cambra és imprescindible
per a la maduració d'un músic en el terreny de l'expressivitat i
l'emotivitat, ja que suposa un camp idoni perquè la capacitat afectiva
del futur músic aflore en la seua interpretació, fet que cal propiciar
al més prompte possible.

Al seu torn, l'intercanvi d'idees i la confrontació entre diversos punts
de vista interpretatius resulta summament formativa i estimulant per a
un instrumentista en període de formació, col·labora al desenvolupament
de la capacitat analítica i fomenta que la interpretació responga a una
idea musical i transcendisca el nivell de mera lectura.

Així mateix, la pràctica i el coneixement del repertori de cambra suposa
un pas decisiu en el coneixement del repertori de l'instrument i de
l'evolució estilística dels diferents períodes de la història de la
música.

En suma, el cultiu de la música de cambra resulta absolutament
complementari de la formació instrumental, i permet l'aplicació pràctica
dels coneixements adquirits en la classe d'instrument, dins d'una
activitat que, a causa del seu caràcter lúdic, permet la pràctica
musical en condicions ideals d'espontaneïtat i distensió.

En l'organització d'aquesta assignatura, s'ha de promoure l'autonomia de
l'alumnat de manera que el professorat adopte el paper de guia i no el
rol de direcció del conjunt. Així mateix, per tal d'optimitzar el temps
lectius l'assignatura s'estructurarà a partir de projectes musicals.

Objectius

Els ensenyaments de Música de Cambra dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat
les capacitats següents:

a) Valorar la música de cambra com un aspecte fonamental de la
formació musical i instrumental.

b) Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar
simultàniament les diferents parts al mateix temps que s'executa la
pròpia.

c) Desenvolupar el diàleg i la mimesi musical en la interpretació
assumint el rol interpretatiu que pertoque en cada moment.

d) Utilitzar una àmplia i variada gamma sonora de manera que l'ajust
de so es realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les
necessitats estilístiques i interpretatives de l'obra.

e) Conéixer i realitzar els gestos bàsics que permeten la
interpretació coordinada sense director o directora.

f) Desenvolupar tècniques d'assaig i d'aprenentatge autònom basats en
la planificació, la cerca de consensos interpretatius, la constància i
l'esforç.

Continguts

- La unitat sonora: respiració, atac, vibrato, colps d'arc, afinació,
articulació, ritme i fraseig.

- Tècniques de concertació musical.

- Atenció conscient i identificació del rol que s'exerceix en cada
moment.

- Agògica i dinàmica

- Estudi i pràctica dels gestos d'anacrusi, indicacions de tall o
altres que es deriven del discurs musical, necessaris per a tocar sense
director.

- Equilibri sonor i plans sonors: homogeneïtzació, empast i contrast.

- Tècniques i dinàmiques d'assaig.

- Tècniques de lectura a vista aplicades.

- Pràctica de música de cambra en formacions diverses.

- Anàlisi (textures, anàlisi ritmicomelòdica i harmònica) i
interpretació d'obres bàsiques del repertori que incloguen diferents
estils, atenent les singularitats de cada agrupació.

Conjunt d'instruments monòdics.

Trio i quartet de corda: igualtat de so en els diferents atacs de l'arc,
vibrato, afinació, etc., distribució de l'arc per al fraseig.

Trio de canyes, quintet de vent, quintet de metalls, quartet de saxos,
quartet de clarinets, així com altres combinacions en vents: igualtat en
els atacs, articulació, fraseig, etc. Respiració, afinació i vibrato.

Conjunt de percussió: equilibri en els atacs, ritme, fraseig, etc.

Cambra amb guitarra: igualtat de so, afinació, articulació, fraseig,
etc.

Cambra amb piano: equilibri en els atacs dins de la diversitat de
respostes. Equilibri de cordes, vent i piano. Articulació, afinació,
fraseig, etc.

Cambra amb cant: equilibri de plans de l'acompanyament respecte de la
veu o cambra amb cant. Equilibri de plans de l'acompanyament respecte de
la veu o veus, afinació, fraseig, etc.

- Grups de música de cambra de referència nacional i internacional.

Criteris d'avaluació

1. Interpretar obres de diferents èpoques i estils dins de l'agrupació
corresponent.

Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat d'unificació del
criteri interpretatiu entre tots els components del grup i l'equilibri
sonor entre les parts.

2. Actuar com a responsable del grup dirigint la interpretació
col·lectiva mentre realitza la seua pròpia part.

Mitjançant aquest criteri es pretén verificar que l'alumnat té un
coneixement global de la partitura i sap utilitzar els gestos necessaris
de la concertació. Així mateix es poden valorar els seus criteris sobre
la unificació del so, timbre, vibrato, afinació i fraseig.

3. Llegir a primera vista una obra de poca dificultat en l'agrupació
que corresponga.

Aquest criteri pretén constatar la capacitat de l'alumnat per a
desimboldre's amb autonomia en la lectura d'un text, el seu grau de
fluïdesa i comprensió de l'obra.

4. Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el sentit de la
responsabilitat com a membre d'un grup, la valoració que té del seu
paper dins d'aquest i el respecte per la interpretació musical.

5. Interpretació pública d'obres d'estils i èpoques diverses.

Aquest criteri constata la unificació del fraseig, la precisió rítmica,
l'equilibri sonor, la preparació de canvis dinàmics i d'accentuació,
així com l'adequació interpretativa al caràcter i l'estil de la música
interpretada.

6. Interpretació pública d'una obra contemporània amb formació
instrumental heterogènia.

Mitjançant aquest criteri es pretén comprovar el grau de comprensió del
llenguatge contemporani, el coneixement d'efectes i grafies, així com
l'equilibri sonor dins d'un conjunt d'instruments de morfologies
diverses i poc habituals.

7. Participar en un assaig del grup de manera activa.

Mitjançant aquest criteri es pretén conéixer el grau de compromís i de
participació dels membres que integren el grup i valorar l'aplicació
musical de la seua actitud participativa.

8. Adoptar criteris comuns d'interpretació mitjançant l'anàlisi,
l'argumentació i la percepció estètica.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el treball en conjunt dels
membres del grup i la seua capacitat d'arribar a consensos
interpretatius.

Orquestra/Banda

Introducció

El procés d'ensenyament i aprenentatge de les diverses especialitats
instrumentals té forçosament un marcat caràcter individual. D'ací que el
currículum haja d'albergar assignatures que transcendisquen aquest
component unipersonal de la pràctica musical i introduïsquen elements
col·lectius. La pràctica instrumental resulta així entesa no només com
l'adquisició d'una tècnica complexa i la formació progressiva d'uns
criteris musicals propis, sinó també com una eina de relació social i
d'intercanvi d'idees entre els mateixos instrumentistes.

L'educació musical no pot ni ha de perseguir com a única meta la
formació de solistes instrumentals stricto sensu; la seua missió
principal ha de ser oferir a la societat els músics que aquesta
necessita per a poder canalitzar les activitats que demanda la
comunitat. En aquest sentit, a partir del segle XIX, l'orquestra s'ha
convertit, pel seu extens repertori i pel seu vast potencial
comunicador, en el vehicle d'expressió musical per antonomàsia. L'elevat
nombre d'instrumentistes que la integra provoca, en conseqüència, que un
percentatge molt alt dels estudiants dels instruments susceptibles
d'entrar a formar part de l'orquestra (corda, vent i percussió,
fonamentalment) tinguen en aquesta la seua destinació professional més
freqüent i, sovint, única.

La pràctica indistinta d'orquestra o banda, o, si és el cas, el conjunt
que corresponga, té per finalitat facilitar la participació, a través de
diferents formacions, de tot l'alumnat. Es procura així una organització
més flexible de l'ensenyament al mateix temps que es permet que
determinats instruments amb dificultats d'integració tinguen el marc
oportú per a la pràctica instrumental col·lectiva. Així doncs, la
participació en les agrupacions, siguen instrumentals o corals, suposa i
garanteix la presència activa de l'alumnat en una de les activitats que
impliquen més projecció del centre en la societat.

La pràctica, tant de l'orquestra com de la banda, constitueix una
matèria necessària per a la formació musical i la seua conseqüència
lògica ha de ser la inclusió en el currículum dels ensenyaments
professionals de Música de dues assignatures, Orquestra i Banda, i la
seua presència està justificada en un doble sentit. D'una banda, perquè
oferirà als instrumentistes l'experiència i els coneixements necessaris
relatius al funcionament, les regles i la convivència característiques
de la interpretació d'aquestes agrupacions. D'una altra, perquè actuarà
positivament sobre tots els instruments el nivell dels quals els
capacite especialment per a tocar en conjunt, establint una formació amb
la qual l'alumnat adquirisca seguretat i adaptació psicològica per al
seu ingrés posterior en agrupacions professionals.

Igual que la música de cambra ---una assignatura que persegueix
objectius d'una naturalesa similar---, l'orquestra, la banda o el
conjunt serviran per a traure l'alumnat d'un repertori quasi sempre
caracteritzat per les seues dificultats tècniques i per la desigualtat
respecte de l'instrument encarregat d'acompanyar-lo (sovint el piano) i
introduir-lo en un món nou, més igualitari i de naturalesa més rica i
variada. Així, els gèneres musicals deixaran de ser només la sonata, el
concert o les peces de virtuosisme, amb la qual cosa l'alumne i l'alumna
podran endinsar-se en altres com la simfonia, l'oratori, el poema
simfònic, l'òpera o fins i tot l'acostament al repertori més actual, amb
la possibilitat d'enriquir la interpretació amb l'aportació dels
mateixos compositors. En el cas d'instruments amb una literatura escassa
o amb partitures de valor musical molt desigual, aquestes agrupacions
suposen la possibilitat d'endinsar-se en les composicions més rellevants
de la història de la música occidental en igualtat de condicions
respecte d'instruments més "hegemònics" (violí, flauta o trompa, per
exemple), amb tot el que això implica d'enriquiment en la formació
musical de l'alumnat. La convivència amb instruments de naturalesa i
tècniques molt diverses, al final, proporcionarà també a l'alumnat una
visió molt més àmplia del fet musical i enriquirà el seu coneixement
dels timbres (considerats tant individualment com col·lectivament) i de
les diverses peculiaritats organològiques.

Les dificultats tècniques o el mer lluïment solista donaran pas a un
repertori que alberga moltes de les millors pàgines de la música
occidental i a un complex entramat d'interrelacions instrumentals en les
quals l'alumnat se sentirà protagonista destacat. El fet que siguen
diversos els instrumentistes encarregats de tocar una sola veu o part no
té per què entelar ni una mica aquest protagonisme, que pel fet de ser
col·lectiu no ha d'implicar una disminució del perfil exercit per
cadascun dels integrants de l'agrupació. Aquesta és una suma
d'individualitats conjuminades per la ment rectora del director o
directora, que ha de saber extraure el millor d'aquelles, que en cap cas
han d'aspirar a perdre's en l'anonimat, com tampoc sobreeixir per damunt
de la resta. La unitat de criteri i la igualtat de l'execució han de ser
per això les principals metes a aconseguir.

L'orquestra, la banda i els conjunts que es formen han de fomentar també
les relacions humanes entre l'alumnat, acostumat quasi sempre a una
pràctica individualista i solitària dels instruments. Han d'incrementar
l'actitud d'escolta de tot el que envolta la pròpia execució unipersonal
per tal d'aconseguir aspectes inherents a tota bona interpretació en
l'agrupació: afinació, empastament, homogeneïtat en el fraseig, igualtat
en els atacs, claredat en les textures, etc.

El respecte a totes les indicacions del director o de la directora
fomentarà una actitud de disciplina i provocarà la necessitat de
memoritzar-les perquè el treball realitzat al llarg dels assajos done
fruit en el concert. En aquest, l'alumnat podrà experimentar una
sensació molt diferent, ja que serà conscient que en la pràctica de grup
la responsabilitat és compartida. Tot això redunda, al cap i a la fi, en
la introducció d'aquest component de pluralitat que l'alumne i l'alumna
han de sentir com un element bàsic de la seua formació en entrar en els
ensenyaments professionals, en el qual, parafrasejant Goethe, els
coneixements adquirits han de permetre-li convertir la pràctica
instrumental en el si de les agrupacions en "una conversa entre moltes
persones raonables".

Objectius

Els ensenyaments d'Orquestra i Banda dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat
les capacitats següents:

a) Aprofundir en el coneixement dels diferents estils i dels recursos
interpretatius de cadascun.

b) Elaborar criteris personals i raonats sobre qüestions estètiques a
través del treball del director o de la directora i de l'experiència del
grup que li permeten complir la seua responsabilitat com a intèrpret
dins d'aquest.

c) Dominar el mateix instrument d'acord amb les exigències de cada
obra.

d) Aplicar en tot moment l'audició polifònica per a escoltar
simultàniament les diferents parts al mateix temps que s'executa la
pròpia demostrant la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar
gradualment la qualitat sonora.

e) Utilitzar una gamma sonora àmplia i variada, de manera que l'ajust
de so es realitze en funció dels altres instruments del conjunt i de les
necessitats interpretatives de l'obra.

f) Interpretar obres representatives del repertori de l'agrupació
d'acord amb el seu nivell instrumental i reaccionar amb precisió a les
indicacions del director o de la directora.

g) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al
desenvolupament de la memòria

h) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista.

i) Aplicar amb autonomia progressivament major els coneixements
musicals per a la improvisació amb l'instrument.

j) Respectar les normes que exigeix tota actuació en grup: afinació
prèvia, atenció contínua, valoració del treball col·lectiu, etc., i
responsabilitzar-se en tot moment d'aquestes.

k) Valorar la pràctica en grup com un procés d'aprenentatge
imprescindible per al futur exercici professional.

l) Tindre cura progressivament de l'afinació del grup.

Continguts

- Importància de l'afinació prèvia a partir del la de l'oboé.

- L'anacrusi com a moviment bàsic de la pràctica del grup. Reacció i
comprensió davant les diferents anacrusis del director o de la
directora.

- Desenvolupament de l'oïda per al control permanent de l'afinació dins
de l'agrupació.

- Desenvolupament de la igualtat en atacs (instruments de vent i
percussió).

- Desenvolupament de la igualtat en els colps d'arc (instruments de
corda).

- Coneixement i valoració de les normes de comportament en l'agrupació.

- Estudi previ de la particel·la (tècniques de lectura a vista),
silenci i concentració per a executar en tot moment les indicacions del
director o de la directora, responsabilitat d'anotar les indicacions,
etc.

- Importància del paper de cadascun dels membres de l'agrupació.

- Treball per seccions.

- Treball gradual del repertori bàsic més significatiu de l'agrupació.

- Valoració del silenci com a marc de la interpretació.

Criteris d'avaluació

1. Interpretar per seccions qualsevol de les obres programades durant
el curs.

Mitjançant aquest criteri es tracta de valorar la capacitat per a
adequar el propi so al de la família corresponent i la precisió d'atacs
i entrades d'acord amb l'anacrusi del director o de la directora.

2. Reproduir qualsevol de les obres programades durant el curs, reduint
la corda al nombre mínim possible d'alumnes per cada secció d'aquesta.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat d'escolta de les altres
parts, unificant-se amb les afins, i el grau d'afinació harmònica i del
conjunt, unificant unísons.

3. Improvisar una obra de poca dificultat.

Aquest criteri pretén comprovar la integració rítmica en el conjunt
seguint el tempo marcat pel director o la directora, la precisió per a
reaccionar a les seues indicacions, el domini del seu instrument i el
grau d'afinació en la lectura a vista.

4. Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el sentit de la
responsabilitat com a membre d'un grup, la valoració que té del seu
paper dins d'aquest i el respecte per la interpretació musical.

5. Realitzar concerts públics amb les obres assajades.

Aquest criteri constata l'actitud necessàriament disciplinada de
l'instrumentista en l'orquestra, la capacitat d'assumir el paper
assignat, la seua contribució dins de l'equilibri de plans del conjunt i
la seua adequació al caràcter i l'estil que marca el director o la
directora.

6. Afinar adequadament respecte del nivell que li corresponga.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar si l'alumnat està adquirint
adequadament les eines necessàries per a assolir la correcció de
l'afinació melòdica-harmònica del conjunt.

7. Llegir a vista el repertori proposat.

Amb aquest criteri es pretén avaluar l'alumnat quant a la capacitat de
resposta davant d'aspectes de llenguatge musical, ritme, afinació, colps
d'arc, articulacions dinàmiques, etc.

Piano Complementari

Introducció

La música que en els últims segles ha sorgit com a producte de la nostra
cultura occidental és essencialment polifònica (entenent per polifonia
en sentit ampli, no només l'escriptura estrictament contrapuntística,
vocal i/o instrumental, actual o d'èpoques passades, sinó també la
música de l'estil harmònic que es configura al llarg del segle XVIII,
que culmina en el XIX, que ha continuat l'evolució fins als nostres dies
i que ha donat lloc a nous aspectes o noves formes del pensament
polifònic). Per a qualsevol músic que no tinga com a primer objectiu fer
una carrera d'intèrpret instrumental (per a un compositor, un director
d'orquestra o de cor, un musicòleg, un cantant, un professor de teoria o
d'instrument, etc.), la pràctica d'un instrument polifònic és un
auxiliar valuosíssim, una eina de treball d'eficàcia indubtable, ja que
li oferirà la possibilitat de penetrar en el teixit d'una partitura
polifònica més o menys complexa, aprehendre-la globalment en les seues
dimensions vertical i horitzontal, i convertir-la immediatament en
realitat sonora. També per als intèrprets que cultiven instruments
monòdics com els de vent o d'una capacitat polifònica limitada com els
d'arc, l'aprenentatge paral·lel d'un instrument polifònic resulta ser un
mitjà auxiliar d'utilitat inestimable per a conéixer millor el repertori
específic del seu propi instrument, necessitat quasi sempre en la
pràctica del suport o la col·laboració més o menys estreta d'un
instrument polifònic. També la guitarra, instrument amb unes
possibilitats polifòniques sensiblement limitades pel fet que la mà
esquerra es redueix a la funció de fixar l'entonació de les notes, i
queda així privada pràcticament de qualsevol altra capacitat de
realització, es pot beneficiar d'aquest treball simultani en un
instrument que li permeta l'accés a uns horitzons polifònics de més
amplitud. Finalment, i això afecta la generalitat dels estudiants de
música, el desenvolupament de l'audició interna resultarà afavorit i
reforçat mitjançant la comprovació immediata en l'instrument polifònic
de com sona en realitat el que imaginem en la ment a partir de
l'escriptura.

El piano apareix com l'instrument idoni per a omplir aquesta funció
complementària per la seua capacitat polifònica; les raons que fan
d'aquest un auxiliar ideal són nombroses. En primer lloc, hi ha la seua
capacitat polifònica, ja assenyalada. En segon lloc, el piano és un
instrument que ofereix un aprenentatge relativament fàcil en els inicis,
ja que no pateix, en aquest nivell, les limitacions o els desavantatges
que presenten els instruments de corda o vent (afinació, embocadura,
respiració, obtenció d'un so d'entonació i qualitat raonablement
acceptable, etc.). Quant a l'amplitud de registre, el piano és, a
efectes pràctics, equiparable a l'orquestra simfònica, i quasi el mateix
cal dir pel que fa a la seua riquesa dinàmica. Immediatesa en l'emissió
del so i agilitat sense més límits que els que impose la mateixa
habilitat de l'executant, són altres qualitats valuoses del piano.
Finalment, parla a favor d'aquest la seua difusió immensa en el món
musical de hui.

L'obligatorietat de l'assignatura es preveu per la necessitat que té del
seu estudi tota mena d'instrumentistes no polifònics en aquest període
de la seua formació. Aquesta assignatura es proposa en un moment de la
formació del músic en què, a més de desenvolupar convenientment les
facultats físiques i psicomotrius en una etapa relativament primerenca
del seu aprenentatge com a músic. El fet d'acostar l'alumnat al fenomen
harmònic a través del piano complementari afavorirà uns processos
d'ensenyament-aprenentatge musical més integrats. A més, amb aquesta
assignatura es posa en mans de l'alumnat que haja d'optar per qualsevol
mena d'especialitat en els ensenyaments superiors uns coneixements útils
que els prepara i els permet l'accés pràctic a qualsevol vessant
musical, i d'aquesta manera es confereix solidesa a aquest període
d'estudis marcat pel seu caràcter propedèutic.

Amb aquest objectiu, l'ensenyament pràctic d'aquest instrument polifònic
s'orientarà tant a desenvolupar un maneig pràctic d'aquest a través de
la interpretació de partitures com a desenvolupar des dels primers
cursos altres aspectes, alguns ja assenyalats abans, com ara la
percepció global de la polifonia, l'audició interna, l'habilitat en la
lectura a primera vista (incloent-hi una possible simplificació ràpida
de l'escrit en la partitura), la improvisació i l'acompanyament, etc.
Per descomptat, el nivell d'exigència dels ensenyaments quant a
capacitat tecnicointerpretativa no podrà ser el mateix per a pianistes
que per a no pianistes, així com la metodologia que cal seguir. Convé
tindre molt en compte que la capacitat de realització al teclat estarà
sempre condicionada pel grau de domini aconseguit en la tècnica de
l'instrument, però és evident que, en aquest sentit, els nivells que cal
fixar han d'estar per davall dels que s'exigeixen normalment al
pianista, per la qual cosa hauran de ser, com a màxim, els desenvolupats
en un ensenyament elemental de l'instrument. D'aquesta manera, el piano
podrà complir una desitjable i convenient funció complementària en
l'educació de tot professional de la música.

Objectius

Els ensenyaments de Piano Complementari dels ensenyaments professionals
de Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat
les capacitats següents:

a) Conéixer les característiques i les possibilitats sonores del
piano.

b) Adquirir una tècnica pianística bàsica per a aconseguir un grau de
destresa que facilite la pràctica de l'instrument.

c) Desenvolupar hàbits correctes i eficaços d'estudi, aplicant en el
procés els aprenentatges adquirits.

d) Aconseguir progressivament una soltesa adequada en la lectura a
primera vista de partitures senzilles amb el piano a través de la
comprensió dels textos musicals.

e) Practicar la simplificació de textos musicals variats, així com
desenvolupar l'escolta harmònica i la comprensió del sentit musical dels
acords.

f) Interpretar obres senzilles representatives de diferents èpoques i
estils musicals del repertori pianístic per a solista.

g) Aplicar tècniques de memorització en la pràctica pianística per a
desenvolupar automatismes.

h) Comprendre els elements essencials melòdics, harmònics i formals
d'una partitura pianística senzilla de diferents períodes i estils
musicals.

i) Crear amb el piano melodies amb sentit musical sobre estructures
harmòniques senzilles, aplicant els coneixements adquirits i demostrant
creativitat.

j) Practicar amb el piano la improvisació de patrons bàsics
d'acompanyament (harmònics i rítmics) adaptats a melodies donades, amb
graus harmònics donats i sense.

k) Practicar amb el piano esquemes harmònics senzills i cadències.

Continguts

- Coneixement dels elements i característiques sonores del piano, així
com la seua relació amb la producció del so.

- Desenvolupament de principis bàsics de la tècnica pianística que
permeta adoptar una posició corporal correcta respecte a l'instrument.

- Desenvolupament del pes del braç.

- Desenvolupament de l'habilitat de cada mà, així com de la coordinació
i la simultaneïtat entre ambdues.

- Treball de la tècnica digital i dels moviments del braç necessaris.

- Estudi i pràctica amb dificultat progressiva dels principis de
digitació pianística, automatitzant patrons característics d'escales,
acords i arpegis i iniciació a digitacions més complexes.

- Pràctica de diverses maneres de pulsació o atac necessaris, en funció
de la dinàmica, el fraseig i el sentit musical del fragment que es
tracte.

- Pràctica d'una tècnica polifònica bàsica.

- Pràctica bàsica del pedal de ressonància a temps i a contratemps.
Iniciació al pedal d'una corda.

- Pràctica de fragments, estudis i obres senzilles pianístiques o de la
part pianística del seu instrument principal, com a solista i en grup,
de dificultat progressiva, relacionant per si mateix els aprenentatges
adquirits.

- Pràctica de la lectura a primera vista amb el piano de textos
musicals senzills de dificultat progressiva, amb fórmules imitatives,
melòdiques i harmòniques.

- Pràctica de lectura de textos amb disposicions harmòniques (lectura
d'acords, sèries senzilles d'acords enllaçats, acords desplegats com ara
fórmules del tipus baix Alberti, arpegis, etc.) i lectura
contrapuntística a dues veus, així com d'exercicis que desenvolupen
l'oïda harmònica.

- Interpretació de xicotetes peces de diferents èpoques i estils
musicals del repertori pianístic per a solista, amb dificultat
progressiva, seleccionant especialment tot aquell material de treball
que contribuïsca a la capacitat d'aprehendre i realitzar de manera
immediata en el teclat l'escriptura polifònica.

- Pràctica amb el piano d'exercicis per a desenvolupar la memorització
pianística.

- Anàlisi melòdica, harmònica i formal de partitures pianístiques
senzilles de diferents períodes i estils musicals.

- Pràctica amb el piano de la improvisació de melodies i de motius
melòdics sobre estructures harmòniques senzilles amb creativitat.

- Pràctica amb el piano d'improvisació de patrons bàsics
d'acompanyament (harmònics i rítmics) adaptats a melodies donades, amb
graus harmònics donats i sense.

- Pràctica d'esquemes harmònics senzills i cadències amb el piano.

Criteris d'avaluació

1. Demostrar sensibilitat auditiva en la interpretació i utilitzant
adequadament les possibilitats sonores de l'instrument.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la utilització adequada de
les possibilitats sonores del piano.

2. Aplicar correctament els principis de la tècnica pianística en la
interpretació.

Aquest criteri serveix per a avaluar l'assimilació i l'aplicació
correcta de la tècnica pianística, així com el grau de conscienciació
corporal que té l'alumnat.

3. Mostrar capacitat d'aprenentatge individual mitjançant la resolució
correcta de fragments, estudis i obres de dificultat progressiva.

Aquest criteri d'avaluació pretén avaluar que l'alumnat estudia aplicant
correctament les indicacions rebudes.

4. Interpreta amb soltesa textos musicals senzills a primera vista amb
el piano amb preparació prèvia.

Aquest criteri serveix per a avaluar el grau d'autonomia i la comprensió
dels diferents elements en la lectura a primera vista d'un text musical.

5. Realitzar lectures simplificades de textos musicals amb disposicions
harmòniques típicament pianístiques.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de simplificar
textos musicals referent a la identificació d'estructures harmòniques i
la rapidesa en l'execució dels passatges, així com el grau de
desenvolupament de l'oïda harmònica.

6. Interpretar obres senzilles del repertori solista pianístic d'acord
amb els criteris d'estil corresponents.

Aquest criteri d'avaluació serveix per a avaluar la capacitat de
l'alumnat per a interpretar amb comprensió els elements bàsics de les
partitures, així com el seu grau de concentració, per a afavorir una
interpretació fluida i amb expressivitat.

7. Interpretar adequadament exercicis i obres de memòria.

Aquest criteri d'avaluació serveix per a avaluar el domini de la memòria
musical i els automatismes desenvolupats en la interpretació.

8. Identificar l'estructura melòdica, harmònica i formal de textos
musicals de partitures pianístiques senzilles de diferents períodes i
estils musicals.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumnat per
a utilitzar l'anàlisi com a mitjà per a trobar l'estructura d'un
fragment de música per a piano.

9. Realitzar amb el piano improvisacions de melodies i de motius
melòdics sobre estructures harmòniques senzilles amb creativitat i
comprensió.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumnat per
a establir relacions entre la melodia i l'harmonia amb creativitat.

10. Realitzar correctament amb el piano improvisacions i patrons bàsics
d'acompanyament (harmònics i rítmics) adaptats a melodies donades, amb
graus harmònics donats i sense.

Aquest criteri serveix per a avaluar l'ús correcte de patrons
d'acompanyament adaptats a melodies proposades.

11. Realitzar correctament amb el piano esquemes harmònics senzills i
cadències.

Aquest criteri serveix per a avaluar el grau de realització amb el piano
d'esquemes harmònics senzills i cadències.

Repertori Acompanyat

Introducció

L'assignatura de Repertori Acompanyat es planteja com a complement a
l'assignatura d'Instrument en les especialitats instrumentals no
polifòniques i en l'especialitat de Cant. La pràctica del repertori amb
acompanyament constitueix un factor de qualitat en el plantejament
educatiu dels ensenyaments professionals de Música. El fet de poder
abordar assíduament el repertori de l'instrument amb acompanyant permet
desenvolupar en l'alumnat un seguit d'habilitats (preparació escènica, o
preparació de proves) que resulten clau per a la maduració del músic com
a intèrpret. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura no és
tant el repertori en si com el treball integral d'interpretació d'una
composició musical. L'alumnat ha de veure's reforçat amb el treball
conjunt amb l'acompanyant, i afavorir així el seu creixement musical i
personal.

Aquesta assignatura aporta la base harmònica, el sentit rítmic i la
referència per a l'afinació dels instruments; es fomenta l'escolta de
l'altre, crea hàbits de comunicació gestual, desenvolupa la creativitat
interpretativa i ajuda a comprendre la textura orquestral en les
reduccions d'orquestra al piano.

L'acompanyant té una funció doble en aquesta assignatura, per una part
com a docent, i, per altra, com a intèrpret. El professorat acompanyant
ha de dominar el repertori propi de l'especialitat que ha d'acompanyar
per tal de poder supervisar la interpretació de l'alumnat amb atenció
especial a tots els aspectes vinculats a la concertació. A més, ha de
mantindre un contacte estret amb el professorat especialista per a fer
un seguiment de l'aprofitament dels assajos d'acompanyament. Tenint en
compte la diversitat i l'amplitud dels repertoris, organitzativament,
els acompanyants es poden distribuir per especialitats o per famílies
instrumentals. Els centres assignaran a l'alumnat dels ensenyaments
elementals de Música un nombre de sessions d'assaig amb acompanyant.
Igualment, en les classes d'Instrument es podrà treballar el repertori
amb acompanyant a manera de codocència.

Aquesta assignatura té un caràcter interdisciplinari, ja que es tracta
d'un espai de confluència d'elements curriculars. El treball de la
polifonia reforça continguts de les assignatures de Llenguatge Musical o
d'Harmonia, l'anàlisi de peces i el seu context històric. Igualment en
el treball de repertori acompanyat d'audició conscient resulta
fonamental. Finalment, cal assenyalar que la pràctica amb acompanyant
prepara el futur treball d'alumnat en l'assignatura de música de cambra.

Objectius

Els ensenyaments de Repertori Acompanyat dels ensenyaments professionals
de Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat
les capacitats següents:

a) Descobrir diferents tipus de repertori, aprofundir en el
coneixement estilístic de cada obra i desenvolupar la sensibilitat
artística.

b) Relacionar els elements musicals de les assignatures del currículum
en les obres proposades per l'acompanyant com a base de la
interpretació.

c) Assolir les convencions comunicatives amb l'acompanyant com ara
gestos, variacions agògiques i dinàmiques.

d) Desenvolupar en la interpretació les funcions de solista, de cambra
i d'acompanyant en relació amb el piano.

e) Interioritzar la memòria musical amb finalitat interpretativa.

f) Escoltar i experimentar les possibilitats sonores del mateix
instrument en relació amb el conjunt harmònic i les seues diferents
dinàmiques tímbriques.

g) Fomentar la creativitat mitjançant la improvisació.

h) Aplicar les destreses necessàries per a resoldre dificultats que
sorgisquen en la interpretació musical.

i) Valorar la importància del treball amb l'acompanyant respectant les
seues propostes.

j) Desenvolupar l'autocontrol, la consciència corporal i la capacitat
comunicativa, en l'actuació en públic.

k) Integrar la pràctica de l'oïda interna com a base de l'afinació, de
l'audició harmònica i de la interpretació musical.

Continguts

- Anàlisi formal, harmònica i contextualització històrica de les obres
proposades per l'acompanyant.

- Pràctica del ritme i afinació amb el piano i treball de les
propietats del so (qualitat, color, timbre).

- Estudi del conjunt: comunicació gestual, respiracions, arcs, atacs,
articulació i fraseig, agògica, dinàmica, equilibri i plans sonors.

- Identificació i pràctica de repertori solista, de cambra i
d'acompanyament.

- Desenvolupament de la memòria amb finalitat interpretativa.

- Treball i interiorització de la improvisació com a base de la
creativitat.

- Integració dels recursos reeixits per a la superació de problemes en
la interpretació.

- Valoració del treball en equip com a fonament de la interpretació
musical, i presa de consciència de la responsabilitat individual i
compartida en la interpretació conjunta.

- Pràctica de l'oïda interna i la concentració com a recursos per a la
interpretació.

- Preparació per a la interpretació en públic. Utilització de
gravacions i el comentari i/o crítica posterior. Recursos per a
utilitzar abans i durant el concert de manera individual i conjunta.

- Realització d'audicions tenint en compte la col·locació de tots dos
instrumentistes/veu, la comunicació visual i l'autocontrol.

- Audicions comparades i comentades de diferents intèrprets de
reconegut prestigi internacional.

Criteris d'avaluació

1. Participar activament i positivament a les classes de repertori amb
el professorat acompanyant. Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar
la iniciativa de l'alumnat a l'hora de treballar a la classe de
repertori.

2. Llegir a primera vista i analitzar les obres segons el curs en el
qual estiga l'alumnat.\
Aquest criteri tracta d'avaluar el desenvolupament de la lectura a vista
junt amb el professor, la capacitat de fluir amb el discurs musical en
benefici del conjunt, la concentració, i la capacitat analítica de
l'alumnat.

3. Interpretar el repertori amb capacitat expressiva i comunicativa.

Mitjançant aquest criteri s'avalua l'actitud davant de l'instrument, el
seu treball i disciplina, així com la capacitat d'escoltar el resultat
conjunt de piano i instrument/veu.

4. Avaluar els aspectes que condicionen el resultat conjunt:
gestualitat, col·locació, sincronització, dinàmiques, plans sonors,
afinació, interpretació (solista o no).

Aquest criteri avalua la capacitat del treball conjunt que s'ha
realitzat en les diferents sessions, així com la capacitat d'escoltar el
resultat conjunt de piano i instrument/veu.

5. Interpretar repertori de diferents estils i èpoques avaluant les
convencions estilístiques al voltant del fraseig o el caràcter, bé siga
en audició pública o bé a l'aula. Es valorarà la interpretació de
memòria, així com el treball de consciència corporal.

Mitjançant aquest criteri s'avalua la capacitat interpretativa de
l'alumnat, l'actitud davant de l'instrument, així com el seu treball i
disciplina. 

6. Improvisar individualment i conjuntament patrons rítmics, harmònics
i melòdics que guarden relació amb el repertori que s'està treballant.

Mitjançant aquest criteri s'avalua la creativitat i l'aprofundiment en
l'estil del repertori que s'està interpretant, alhora que es
desenvolupen altres capacitats com la flexibilitat o la soltesa com a
intèrprets.

Tabalet

Introducció

La pràctica de tabalet dins de la formació de la dolçaina permet
protegir i difondre el nostre instrument popular de percussió més
representatiu i la seua música. La pràctica d'un instrument rítmic és un
auxiliar valuosíssim, i una eina d'eficàcia indubtable a l'hora de
contextualitzar el repertori de dolçaina i emmarcar-lo en la seua
realitat sonora. A més, el tabalet és un instrument que ofereix un
aprenentatge relativament fàcil en els inicis i per això pot complir
perfectament aquesta funció complementària en l'aprenentatge de la
dolçaina.

L'estudi del tabalet com a instrument propi de la cultura tradicional
mereix un tractament especial respecte a la resta d'instruments de
percussió. El motiu principal és simple i obvi, ja que una gran part del
seu repertori es basa en la música funcional, és a dir, en una sèrie de
ritmes propis que prenen tot el sentit interpretant-los dins d'un
context concret, siga ritual, festiu o acompanyant danses i balls, i
sense oblidar en cap moment que el tabalet és l'instrument inseparable
de la dolçaina quan es tracta de música tradicional.

Quant a això, cal assenyalar que fins fa pocs anys el principal mitjà de
transmissió dels coneixements de tabalet era la via oral, sense cap
partitura, mentre que l'ensenyament formal de la percussió parteix, en
general, de la partitura escrita. Actualment, aquesta situació està
canviant de manera progressiva i es disposa de múltiples materials
didàctics d'ús habitual a l'aula. Amb aquest raonament, el
desenvolupament i l'aplicació curricular del tabalet en els ensenyaments
professionals es converteix en un procés complex en el qual no només es
requereix elaborar treballs d'investigació abundants i continus, sinó
que, a més, es fa imprescindible atorgar-li l'atractiu suficient per a
poder convéncer els estudiants de dolçaina i els futurs professionals
perquè entren en un nou camí que porta a l'evolució de l'instrument,
tant artísticament com socialment.

Objectius

Els ensenyaments de Tabalet dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Adquirir la sensibilitat auditiva necessària per a perfeccionar
gradualment la qualitat interpretativa amb el tabalet.

b) Desenvolupar tots els aspectes psicomotrius necessaris per a una
execució correcta del tabalet.

c) Saber utilitzar en conjunt la tècnica i les possibilitats sonores i
expressives de l'instrument i saber aplicar-les correctament.

d) Obtindre un control total de l'empunyadura i adquirir consciència
de la importància de l'entrenament diari per a augmentar la velocitat,
la potència, la resistència i la precisió rítmica en les diferents
combinacions.

e) Dominar el colp i les diferents combinacions de colps amb les dues
mans.

f) Dominar bàsicament el repic i la seua tècnica.

g) Aconseguir un control de l'empunyadura i relacionar-lo correctament
amb el procés d'interpretació.

h) Desenvolupar els reflexos necessaris per a la correcció i
investigació contínua de l'estabilitat i precisió rítmica en la
interpretació augmentant progressivament la velocitat.

i) Practicar la música de conjunt integrant-se en les formacions de
música tradicional més característiques (dolçaina i tabalet, colla de
dolçaines i percussió, grup d'albades, moros i cristians, grups de
danses, etc.)

j) Conéixer el funcionament del tabalet, el manteniment i els seus
elements.

Continguts

- El tabalet en les activitats i les manifestacions pròpies de la
cultura popular valenciana.

- Manipulació del tabalet. Importància de la qualitat de l'instrument i
els seus components i la seua influència en la producció i qualitat del
so.

- Conéixer altres instruments tradicionals de percussió.

- Interpretació de diferents estils i rituals.

- Interpretació d'obres originals per a tabalet.

- Aspectes històrics i socials de l'ús del tabalet en la música
tradicional.

- Estudi dels ornaments bàsics: tra, plau (flam), mordents, etc.

- Coneixement dels recursos expressius.

- Coneixement i domini de totes les combinacions de mans.

- Posició corporal correcta per a tocar el tabalet.

- Coneixement i pràctica dels ritmes bàsics del tabalet.

- Domini bàsic de la tècnica del colp amb les dues mans.

- Diferents tipus d'empunyadura segons la interpretació.

- Coneixement bàsic de la tècnica del repic.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

Criteris d'avaluació

1. Utilitzar l'esforç muscular adequat a les exigències de l'execució.

Amb aquest criteri es pretén avaluar el domini de la coordinació motora
dels dos braços, l'equilibri entre els esforços musculars indispensables
que requereix l'execució instrumental i el grau de relaxació necessària
per a evitar tensions que porten a una pèrdua de control en l'execució.

2. Dominar la posició corporal.

Es tracta d'avaluar la posició correcta i relaxada al llarg de la
interpretació.

3. Demostrar el domini en l'execució d'estudis i obres sense deslligar
els aspectes tècnics dels musicals.

Aquest criteri avalua la capacitat d'interrelacionar els coneixements
tècnics i teòrics necessaris per a aconseguir una interpretació
adequada.

4. Demostrar sensibilitat auditiva en l'ús de les possibilitats sonores
de l'instrument.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el coneixement de les
característiques i del funcionament mecànic de l'instrument i la
utilització de les seues possibilitats.

5. Interpretar obres de diferents estils i rituals com a solista i en
grup.

Es tracta d'avaluar el coneixement que té l'alumne del repertori del seu
instrument i dels seus ritmes més representatius, i també el grau de
sensibilitat i imaginació per a aplicar els criteris estètics
corresponents.

6. Interpretar de memòria obres del repertori solista d'acord amb els
criteris de l'estil corresponent. Mitjançant aquest criteri es valora el
domini i la comprensió que l'alumne té dels ritmes i la capacitat
d'improvisació i concentració sobre el resultat sonor d'aquests.

7. Demostrar l'autonomia necessària per a abordar la interpretació dins
dels marges de flexibilitat que permeta el context musical.

Aquest criteri avalua el concepte personal estilístic i la llibertat
d'interpretació respecte del context.

8. Mostrar una autonomia progressivament major en la resolució de
problemes tècnics i interpretatius.

Amb aquest criteri es vol comprovar el desenvolupament que l'alumne ha
aconseguit quant als hàbits d'estudi i a la capacitat d'autocrítica.

9. Descobrir i raonar els trets característics dels ritmes i les obres
escoltades en audicions de concerts en directe o de gravacions.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a analitzar
ritmes i obres, i relacionar les seues característiques amb els
coneixements instrumentals adquirits.

10. Demostrar seguretat i precisió en l'ús de la terminologia adequada
per a formular opinions personals sobre els ritmes i les obres
estudiades, i que tenen una significació especial.

Aquest criteri pretén consolidar l'ús dels termes i els conceptes del
llenguatge musical adquirits anteriorment i la incorporació correcta
dels termes i els conceptes aportats en aquest nivell a través de
l'estudi de les matèries pròpies dels ensenyaments professionals.

11. Lectura a vista de propostes de fragments, obres i ritmes.

Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el grau de desenvolupament
en els mecanismes de lectura i la seua coordinació instrumental.

Taller de canyes

Introducció

Sens dubte, la llengüeta, fabricada en canya (Arundo donax), és un
dels elements sonors més singulars dels instruments de doble llengüeta.
Si bé és cert que no hi ha dos músics que extraguen una qualitat tonal
idèntica, fins i tot tocant el mateix instrument, pel que fa a oboistes
i fagotistes, és la canya la que fa d'element multiplicador pel que fa a
qualitat tonal diferent. Això és perquè sobre la canya influeixen
múltiples aspectes que condicionen l'execució de l'instrumentista, que
van des de la flexibilitat de la canya a l'hora de vibrar a la
durabilitat limitada o la fragilitat que té. Igualment, les canyes estan
sotmeses a factors externs com ara el nivell d'humitat, que fa que una
mateixa canya no funcione igual en condicions diferents.

El currículum de l'assignatura d'Instrument inclou per als instruments
de doble llengüeta el següent objectiu específic: practicar la
fabricació de llengüetes dobles. Pel que fa als continguts també
s'inclou la fabricació de canyes segons els mètodes tradicionals.
L'assignatura de Taller de Canyes concreta i desenvolupa aquest aspecte
curricular tan important i tan idiosincràtic dels instruments de doble
llengüeta. L'establiment d'aquesta assignatura es considera necessari,
perquè l'elaboració de les dobles llengüetes implica el coneixement
d'uns processos complexos de fabricació i un entrenament progressiu per
a adquirir les destreses necessàries per tal que l'alumnat siga autònom
a l'hora de proveir-se de canyes de qualitat. L'assimilació d'aquests
continguts no es pot aconseguir dins l'assignatura d'Instrument, ja que
els temps lectius disponibles no són suficients i haver-ho de fer dins
de la classe d'instrument fa que oboistes i fagotistes estiguen en
desavantatge en relació amb la resta d'instrumentistes de vent fusta. A
més, aquesta assignatura es converteix en un espai idoni per a
l'adquisició de coneixements des d'una perspectiva grupal i
d'aprenentatge cooperatiu.

Objectius

Els ensenyaments de Taller de Canyes dels ensenyaments professionals de
Música tindran com a objectius contribuir a desenvolupar les capacitats
següents en l'alumnat:

a) Fomentar la iniciativa de personal en la fabricació de canyes
destacant la repercussió positiva que aquesta pràctica té en la formació
dels instrumentistes de doble canya a l'hora de conformar la seua pròpia
identitat sonora.

b) Conéixer i manejar les màquines i les eines que s'utilitzen en els
processos de fabricació de canyes.

c) Saber seleccionar els materials que s'empren en la fabricació de
llengüetes.

d) Conéixer tots els processos de fabricació de canyes.

e) Afavorir el coneixement teòric aplicat.

f) Dominar el procés de lligat i raspament de canyes.

Continguts

- Descripció de la canya comuna (Arundo donax) i usos en l'àmbit
musical.

- Màquines i eines que s'utilitzen en els processos de fabricació de
llengüetes.

- Maneig de màquines i eines que s'utilitzen en la fabricació de
llengüetes.

- Parts de la llengüeta: tudell i pala.

- Coneixement dels distints processos sistemàtics associats a
l'elaboració de les llengüetes.

- Selecció de les pales: reconeixement de les qualitats de material
atenent-ne la flexibilitat, el color, la duresa, el diàmetre del tub i
la textura. Elecció de la forma de les pales tenint en compte les
diferents possibilitats sonores.

- Tipus i mesures dels tudells.

- Ús del fil de niló per al lligatge i filferro per al control de
l'obertura de la canya.

- Coneixement de les mesures que cal utilitzar en l'elaboració del
lligatge de les canyes.

- Diferents tipus de lligatge i raspament d'una canya i entrenament
progressiu en ambdós processos.

- Manipulació de les llengüetes.

- Solució de problemes que pot presentar la canya una vegada acabada.

- Elecció de la canya adequada per a estudi, audició o concert.

- Canyes històriques.

Criteris d'avaluació

1. Triar les pales adequades tenint en compte la seua adaptabilitat.

Amb aquest criteri es pretén avaluar l'alumnat quant als coneixements
dels processos d'elaboració de pales i la capacitat de seleccionar un
bon material que s'adapte a les pròpies necessitats interpretatives.

2. Demostrar precisió en el lligatge de les canyes.

Mitjançant aquest criteri es pretén verificar que l'alumnat utilitza amb
habilitat els elements que s'utilitzen en el lligatge de les canyes i
que sap mesurar les dimensions de la llengüeta evitant al mateix temps
pèrdues d'aire.

3. Realitzar correctament el raspament de la canya.

Mitjançant aquest criteri es pretén verificar que l'alumnat utilitza amb
habilitat la navalla i que sap rebaixar la fusta de la canya d'acord amb
una forma de raspar establida prèviament.

4. Corregir els possibles problemes que una canya pot oferir i saber
adaptar les canyes d'acord amb les diferents circumstàncies en què s'ha
de tocar.

Amb aquest criteri es pretén valorar la iniciativa de l'alumnat en
relació amb les canyes i la capacitat de perfeccionament i cerca de la
qualitat.

Teclat

Introducció

Amb la incorporació de les especialitats de baix elèctric i guitarra
elèctrica en els ensenyaments professionals, es fa necessària una
revisió del concepte de l'assignatura de Piano Complementari, així com
una readaptació dels seus objectius i continguts, amb la finalitat
d'aconseguir més idoneïtat d'aquesta en funció de la demanda específica
d'aquestes noves especialitats. Així doncs, l'assignatura de Teclat
estarà enfocada al fet que l'alumnat tinga una visió harmònica més
àmplia i extensa i siga capaç de desenvolupar les seues capacitats
creatives amb instrument essencial per a entendre la improvisació i la
música moderna en general, ja que amb el teclat es pot condensar tota la
sonoritat de les peces que es practiquen, així com entendre la relació
melodia-harmonia i escala-acord. El domini de la tècnica en la seua
execució i la comprensió per part de l'alumnat dels rudiments bàsics de
l'instrument contribuirà a una formació més completa de l'alumnat i
contribuirà a una consecució millor de les competències requerides en la
formació dins dels ensenyaments professionals.

Objectius

Els ensenyaments de Teclat dels ensenyaments professionals de Música
tindran com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat les
capacitats següents:

a) Conéixer les característiques i les possibilitats de teclat en la
música moderna.

b) Comprendre el discurs musical i traslladar-lo al llenguatge del
teclat.

c) Desenvolupar i integrar un conjunt de coneixements i tècniques que
permeten la lectura a primera vista d'acords i la construcció de
voicings.

d) Comprendre els elements essencials harmonicoformals d'una
partitura.

e) Desenvolupar l'oïda harmònica referent al color i la sonoritat en
la interpretació d'estàndards de jazz i música moderna.

f) Conéixer la teoria de Drops i altres disposicions de veus, així com
la seua aplicació en el teclat.

g) Interpretar de memòria un repertori d'estàndards de jazz i música
moderna que incloga temes senzills representatius de diferents èpoques i
estils.

Continguts

- Utilització i identificació conscient del pes del braç.

- Principis de digitació pianística: escales, arpegis, acords, del
polze.

- Aprenentatge de les diverses maneres de pulsació o atac possibles:
legato, no legato, staccato i toc de retrocés, en funció sempre de la
dinàmica, el fraseig i el sentit musical general del fragment que es
tracte.

- Pràctica de tècniques d'harmonització.

- Coneixement dels pedals i les seues funcions.

- Lectura a vista de fragments breus de forma i en totes les
tonalitats.

- Lectura harmònica (lectura d'acords, sèries II-V-I d'acords
enllaçats, acords en disposició tancada, oberta, drop 2, drop 3 i
drop 2 + 4, arpegis, etc.) i lectura de melòdica. Reharmonització
d'una melodia en diferents nivells (baix i melodia, baix amb notes guia
i melodia, acords complets i melodia, acords amb tensions i melodia,
etc.).

- Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis,
estudis i temes inicials. Estudi de la part pianística d'obres senzilles
del repertori de l'instrument principal.

Criteris d'avaluació

1. Llegir fragments breus a primera vista, de manera senzilla, i en
qualsevol tonalitat.

Aquest criteri d'avaluació pretén constatar la capacitat de l'alumnat
per a desenvolupar-se amb un cert grau d'autonomia en l'harmonització
progressiva de melodies amb xifrat.

2. Mostrar la capacitat d'aprenentatge progressiu individual.

Aquest criteri pretén verificar que l'alumnat és capaç d'aplicar en el
seu estudi les indicacions del professorat i desenvolupar amb aquestes
l'autonomia de treball que els permeta una certa valoració del seu
rendiment.

3. Interpretar al teclat el repertori inicial específic del seu
instrument principal.

Aquest criteri d'avaluació pretén comprovar la capacitat de l'alumnat
per a utilitzar el tempo, l'articulació i la dinàmica com a elements
bàsics de la interpretació i la seua capacitat d'adaptació al solista.

4. Analitzar l'estructura harmònica interna d'un estàndard de nivell
adequat en el curs i relacionar-lo amb els temes tractats en
l'assignatura d'instrument.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de l'alumnat per
a trobar l'estructura harmònica subjacent en un fragment de música i
determinar els diferents tractaments què s'ha sotmés aquesta, així com
les possibilitats harmòniques i escalars de la peça.

5. Reduir a estructures harmòniques un fragment senzill de música basat
en un baix, una melodia i un fragment amb notes guia.

Mitjançant aquest criteri es podran valorar els coneixements analítics
de l'alumnat referents a la identificació de les estructures
harmòniques, mitjançant un exercici de lectura basat principalment en
l'eliminació de tot el que no siga essencial des del punt de vista
d'aquestes estructures.

6. Reharmonització bàsica de peces del repertori estàndard, tant
diatònica com de substitució o intercanvi modal.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar la capacitat de síntesi de
l'alumnat i la seua rapidesa en la realització de passatges harmònics
simples i complexos, però d'execució relativament complicada.

7. Coneixement de les diferents disposicions d'acords en el teclat en
la lectura del xifratge.

Mitjançant aquest criteri es podrà valorar el nivell de desenvolupament
i capacitat d'aplicació de l'oïda harmònica, així com l'habilitat en la
construcció de disposicions d'acords.

8. Lectura a primera vista d'una partitura senzilla.

Es tracta de valorar el grau de desenvolupament dels reflexos i altres
qualitats que són estimulades en l'alumnat a través de la lectura
improvisada.

Tècniques d'Improvisació i Acompanyament Aplicats

Introducció

La guitarra elèctrica i el baix elèctric són dos instruments fonamentals
en el desenvolupament de la música moderna des del seu començament en el
segle XX fins a l'actualitat. Aquests dos instruments, al costat del
piano, la bateria i la percussió, formen part del que es coneix com a
secció rítmica quan es parla d'una formació que, a més, integra altres
instruments com per exemple la secció de vent metall, vent fusta, o
altres combinacions sonores menys convencionals. Siga com siga la
formació o la plantilla musical, aquests dos instruments, el baix
elèctric i la guitarra elèctrica, podem afirmar que quasi sempre tindran
una funció d'acompanyament i una funció d'improvisació dins de la
interpretació del seu repertori. Així doncs, la finalitat d'aquesta
assignatura és dotar l'alumnat amb una sèrie d'eines perquè, d'una
banda, conega i sàpia com acompanyar diferents estils de la música
moderna, i, d'altra banda, desenvolupe una expressió artística pròpia i
genuïna a través de la improvisació musical.

Les dues disciplines o activitats són molt específiques i, per tant,
requereixen una formació específica, sobretot quant a l'acompanyament.
Hem d'entendre que cada estil de música moderna té una estètica única i
requereix conéixer-la per a saber desenvolupar-se amb èxit en aquest. És
cert que la música moderna és una música oberta que permet mesclar
diversos estils, i molts dels seus estils han nascut d'aquesta fusió. És
per això que conéixer com acompanyar diversos estils musicals dotarà
l'alumnat amb les eines per a estimular la seua creativitat alhora que
el capacitarà professionalment per a poder desenvolupar-se en aquesta
música.

Quant a la improvisació, parlem d'una habilitat creativa inherent a tot
ésser humà; per tant, la improvisació musical també ho és. L'objectiu és
ajudar a desenvolupar aquesta habilitat dins de la música moderna
aprenent del discurs improvisat d'altres músics a partir de gravacions,
i, també analitzant i interioritzant les diferents estratègies i eines
musicals que aquests usen per a fomentar i nodrir la creativitat de
l'alumnat.

Objectius

Els ensenyaments de Tècniques d'Improvisació i Acompanyament Aplicats
dels ensenyaments professionals de Música tindran com a objectius
contribuir a desenvolupar en l'alumnat les capacitats següents:

a) Desenvolupar els automatismes motors, l'habilitat de simplificar
sense obviar els aspectes essencials d'una partitura i la capacitat
d'aplicar l'anàlisi musical, com a destreses que permeten
l'acompanyament, la improvisació i la interpretació a primera vista de
textos musicals de diferents estils de música moderna.

b) Aplicar els coneixements dels procediments harmònics i melòdics de
diferents estils per a crear i improvisar acompanyaments adequats,
formalment i estilísticament segons un xifrat o un guió donat.

c) Adquirir recursos per a la improvisació mitjançant la transcripció
i l'anàlisi de solos de diferents estils de música moderna.

d) Comprendre i adquirir un conjunt de recursos melòdics mitjançant la
selecció de frases de les transcripcions i altres fonts per l'estudi, la
memorització i la interpretació posteriors, seqüenciant-los i
transportant-los a través de diversos mecanismes.

e) Improvisar sobre una estructura o una progressió harmònica, d'un
patró rítmic, d'una audició o d'una idea externa donada.

f) Aplicar els coneixements teòrics i pràctics musicals adquirits per
a la interpretació, l'acompanyament i la improvisació en estils de
jazz i gèneres actuals.

g) Desenvolupar la improvisació aplicant les diferents tècniques
estudiades.

h) Aplicar l'ús de les noves tecnologies, aplicacions, webs, etc. en
l'estudi.

Continguts

- Llenguatge musical aplicat: duració de la frase. Densitat rítmica.
Transcripció. Adorns rítmics i melòdics. Notes no harmòniques. Notes
guia. Relació escala-acord. Matisos. Articulació. Patrons d'escales.
Escala pentatònica major, menor, nota de blues. Xifrat americà.

- Lectura: patrons. Tocar/descansar (tocar/descansar, pacing).
Lectura harmònica. Simplificació i reducció. Anàlisi formal, harmònica,
rítmica i melòdica aplicada. Identificació i pràctica de patrons
musicals que faciliten la lectura. Lectura interna i representació
mental auditiva prèvia de la partitura. Preparació prèvia a la lectura.
Lectura a vista amb preparació i sense preparació. Lectura a vista d'un
acompanyament i una seqüència harmònica per a improvisar amb suport
digital.

- Coneixement i pràctica de les característiques i els patrons de
diferents estils, gèneres i èpoques en la música moderna.

- Patrons rítmics i harmònics en els diferents estils de la música
moderna.

- Acompanyament d'instruments monofònics i polifònics. Acompanyament en
l'orquestra de jazz. Acompanyament improvisat. Acompanyament en
diferents estils de música moderna. Blues.

- Improvisació melòdica a partir d'un guió, xifrat, esquema harmònic o
baix donat. Improvisació d'estructures harmòniques bàsiques formant
frases simètriques i processos de pregunta resposta (4, 8, 16
compassos). Improvisació a partir de la imitació.

- Improvisació al llarg de la història de la música: figures rellevants
en aquesta disciplina.

- La improvisació com a recurs formatiu de capacitats i reflexos,
escolta activa.

- Memorització de cançons (melodia i harmonia).

- Recursos per a la improvisació: solos amb notes de l'acord.
Desenvolupament motívic. Desplaçament rítmic. Augmentació/disminució.
Transport per cercle de quintes.

- Improvisació, transport, acompanyament, modificació de l'afinació i
velocitat amb diferents recursos tecnològics.

- Les rodes d'improvisació: introducció, tema o head, solo o break
i base harmònica, coda.

Criteris d'avaluació

1. Acompanyar i improvisar a primera vista partitures de diferents
estils de música moderna (amb suport digital o sense).

Es tracta de valorar el grau de desenvolupament dels reflexos i la
intuïció musical, la capacitat d'aplicació de l'anàlisi, la capacitat de
síntesi harmònica i melòdica i l'ús de recursos en la improvisació.

2. Transportar mentalment i/o improvisadament xifrats harmònics bé siga
com a instrumentista acompanyant, bé siga com a improvisador.

Per mitjà d'aquest criteri es pot valorar l'agilitat, la correcció i el
domini dels transports utilitzats habitualment, segons les necessitats
de la vida professional de cada especialitat.

3. Crear acompanyaments a melodies de diferents estils a partir d'uns
xifrats donats o d'una estructura harmònica. A través, d'aquest criteri
es pretén valorar la capacitat de crear acompanyaments a partir de
xifrats, aplicant els coneixements i recursos adquirits.

4. Realitzar l'acompanyament d'una melodia tonal o modal, estàndard de
jazz o de música actual i d'una improvisació o variació sobre aquesta,
en la qual només apareix l'estructura harmònica o la melodia i el xifrat
americà.

Amb aquest criteri es tracta de valorar el grau d'adaptació de l'alumnat
a la pràctica habitual en aquesta mena d'acompanyament.

6. Acompanyar altres instruments i la veu, amb recursos digitals o
sense, demostrant coneixement dels instruments transpositors i les seues
característiques.

A través d'aquest criteri es valora la capacitat d'adaptació de
l'alumnat a la veu i als diferents instruments, transpositors o no, a
partir del coneixement de la tessitura, de les característiques sonores,
així com de les notes d'afinació.

7. Realitzar una improvisació partint de l'anàlisi d'una obra de
repertori o peça donada.

Es tracta d'avaluar en l'alumnat la capacitat de creació i d'aplicar
l'anàlisi per a desenvolupar elements temàtics partint dels trets
característics d'una composició.

8. Improvisar una melodia acompanyada partint d'un guió, d'un baix
xifrat, d'una melodia escoltada, d'una imatge o idea abstracta, d'un
ritme característic, d'una estructura formal, d'un moviment de dansa,
i/o qualsevol altre paràmetre utilitzat en la seua especialitat,
utilitzant suport digital o acompanyant a un altre instrument, veu o
ballarí.

Es tracta d'avaluar en l'alumnat la capacitat d'adaptar la seua
improvisació a les característiques de qualsevol paràmetre,
enfrontant-se a la realitat d'acompanyar dins de la seua especialitat.

PERFILS PROFESSIONALS

Composició

Introducció

L'assignatura de Composició s'ha dissenyat, primordialment, per a
l'alumnat que desitge orientar-se cap a eixa mateixa especialitat en el
grau superior de Música, per a la qual és imprescindible una formació
sòlida d'escriptura prèvia, sense que això excloga que puga cursar-la
alumnat que vulga orientar-se cap a una altra especialitat.

Els coneixements adquirits prèviament per l'alumnat en l'assignatura
d'Harmonia li permetran desenvolupar determinades destreses
d'escriptura, així com aprofundir en el coneixement dels principals
elements i procediments del llenguatge musical i la seua relació amb les
diverses tècniques compositives, a fi d'iniciar-se en l'estudi de la
composició i d'avançar cada vegada més en la comprensió de les obres
musicals que possibilite interpretar-les adequadament, i d'aquesta
manera ser una preparació per a les proves d'accés tant de Composició
com per a la resta d'especialitats.

En el perfil de Composició queden fusionats els ensenyaments d'harmonia
i contrapunt, i aquests es consideren com dues dimensions
complementàries en la música. A partir d'aquest nivell d'aprenentatge,
és recomanable que l'estudi de les bases tècniques de la composició
incloga la pràctica de l'escriptura i el domini de la realització de les
idees musicals, tant pel que fa a la lògica sintàctica que suposa la
consideració vertical o harmònica com quant a una consideració més
lineal o horitzontal.

Paral·lelament a tot això, l'alumnat continuarà amb l'aprenentatge dels
elements i els procediments més significatius del llenguatge tonal
estudiats en l'assignatura d'Harmonia, i també s'iniciarà en llenguatges
pretonals i posttonals. A més d'una pràctica escolàstica, l'estudi
d'aquests elements i procediments se centrarà, de manera prioritària, en
una pràctica estilística, amb predomini de la realització de treballs.
D'aquesta manera, durant els dos últims cursos dels ensenyaments
professionals de Música l'alumnat experimentarà amb els procediments
bàsics dels estils barroc, clàssic, romàntic i posteriors, mitjançant la
composició de peces breus o fragments escrits dins dels postulats
estilístics d'aquestes èpoques.

S'ha de tindre en compte que la pràctica escrita dels elements estudiats
no ha de conduir a un domini absolut de cadascun dels estils, sinó més
aviat al seu coneixement bàsic, el qual ens proporcionarà una font de
recursos per tal d'aplicar els diversos procediments en exercicis
específics. En qualsevol cas, tots els aspectes i els continguts
desenvolupats en aquesta matèria s'han d'organitzar de manera que
permeten una pràctica importantíssima: la de la composició lliure, ja
que la seua presència en aquest nivell dels estudis és necessària per a
desenvolupar l'espontaneïtat creativa.

A més de l'escriptura, l'anàlisi constitueix una part bàsica de
l'assignatura, ja que la disciplina esmentada s'ocupa no només de
l'aspecte eminentment teòric de tot el que afecta les diverses tècniques
compositives, sinó dels múltiples aspectes relacionats amb el fet
històric, estètic, humanístic o purament subjectiu, el coneixement del
qual resulta imprescindible per a comprendre el fet musical com a
fenomen cultural i psicològic. A més a més, l'anàlisi proporciona a
l'alumnat un conjunt d'eines metodològiques que li permetran avançar en
la comprensió d'obres musicals, a partir dels punts de vista que puguen
ser rellevants per a aconseguir aquest objectiu.

Finalment, també s'inclou en l'assignatura l'estudi de les
característiques i les possibilitats dels diferents instruments per a
utilitzar en les tasques proposades, i es constitueix així la base de la
matèria d'Instrumentació i Orquestració dels ensenyaments artístics
superiors en l'especialitat de Composició. De la mateixa manera, es
proposa la utilització de programes d'edició de partitures i d'àudio, o
la interpretació i/o reducció al piano per poder escoltar els treballs
elaborats.

Competències específiques

a) Reconéixer i valorar auditivament i intel·lectualment distints
tipus d'estructures musicals i sonores.

b) Aplicar tècniques de composició així com el tractament concret dels
diferents elements constitutius de la música en diferents contextos o
estils musicals.

c) Desenvolupar l'esperit crític i personal en obres o fragments de
pròpia creació.

d) Conéixer de manera bàsica programes d'edició de partitures, edició
d'àudio, etc.

e) Saber realitzar acompanyaments de piano o amb altres
instrumentacions a melodies predeterminades o de nova creació.

f) Instrumentar fragments o obres segons diferents plantilles i
estils.

g) Treballar autònomament i valorar la importància de la iniciativa i
l'esperit emprenedor.

Continguts

- Harmonia: continuació de l'estudi i pràctica dels elements i
procediments que intervenen en el sistema tonal (notes estranyes,
harmonia cromàtica, modulació, acords alterats, expansió de la
tonalitat, etc.). Anàlisi harmònica d'obres representatives de diferents
èpoques i autors que ens permeta aprofundir en la comprensió dels
diferents elements i procediments harmònics.

- Melodia acompanyada: realització d'acompanyaments pianístics diversos
sobre una melodia donada. Creació de melodies pròpies amb acompanyament
pianístic o d'altres instruments.

- Contrapunt: estudi i pràctica del contrapunt a dues veus (d'espècies,
imitatiu, invertible, lliure, etc.) tant en música tonal, modal, com
posttonal. Anàlisi d'obres contrapuntístiques representatives per
abordar els diferents elements i procediments contrapuntístics
plantejats.

- Composició: pràctica escrita dels elements i procediments compositius
que intervenen en el sistema tonal, tant de caràcter harmònic com
contrapuntístic. Realització de treballs i composicions d'obres vocals o
instrumentals breus (o fragments) en els estils barroc, clàssic,
romàntic i posteriors. Realització d'obres lliures breus, tant
instrumentals com vocals.

- Instrumentació: coneixement bàsic de les característiques i les
possibilitats dels diferents instruments per tal d'aplicar-les en peces
determinades. Escriptura per a diferents plantilles o agrupacions
instrumentals d'exercicis o peces de creació pròpia, o d'exercicis
específics elaborats per a tal efecte.

- Anàlisi: estudi i aplicació de diferents metodologies analítiques.
Elements que constitueixen la forma musical, de xicoteta a gran escala.
Característiques estilístiques de les diferents èpoques estudiades.
Edició de partitura i àudio. Coneixement bàsic de programes d'edició que
faciliten tant l'escriptura com l'audició dels exercicis i obres
treballades en l'assignatura.

Criteris d'avaluació

1. Realitzar exercicis a partir de baixos xifrats i sense xifrar,
tiples donats, i exercicis de baix-tiple (trocats o no), tant en
escriptura vocal com pianística.

2. Compondre exercicis breus a partir d'un esquema harmònic o un
procediment, donat o propi, pensant en un mitjà instrumental o vocal
concret.

3. Escriure línies melòdiques en contrapunt a dues veus.

4. Donat un fragment de caràcter predominantment harmònic, completar-lo
en el mateix estil, seguint un esquema formal predeterminat o lliure.

5. Donat un fragment de caràcter predominantment contrapuntístic,
completar-lo en el mateix estil, seguint un esquema formal predeterminat
o lliure.

6. Compondre obres vocals o instrumentals breus (o fragments) en els
estils barroc, clàssic, romàntic, o posteriors.

7. Compondre xicotetes obres lliures.

8. Identificar mitjançant l'anàlisi, tant auditiva com de partitura,
els elements morfològics i sintàctics de les diferents èpoques del
llenguatge musical occidental.

9. Utilitzar de manera eficient aplicacions i programes d'edició de
partitures i d'edició d'àudios.

Direcció instrumental

Introducció

Amb aquesta assignatura es pretén oferir a l'alumnat una primera presa
de contacte amb el món de la direcció. Des dels primers elements
teòrics, fins a l'estudi més complex de la tècnica de direcció musical
amb la finalitat formativa, orientadora i propedèutica necessària per a
la continuïtat d'aquest perfil en els estudis superiors. També tindrà
caràcter conclusiu per a l'alumnat que haja considerat acabar els
estudis en aquests ensenyaments professionals, adquirint els
coneixements bàsics necessaris per a poder incorporar-se al món laboral.

Aquest perfil desenvolupa una visió multidisciplinària de la música i
enriqueix més la perspectiva que fins a aquest moment tenia l'alumnat
com a músic/intèrpret i li proporciona una visió global del fenomen
musical en conjunt.

Competències específiques

a) Realitzar indicacions musicals i comunicar amb el gest.

b) Reaccionar davant de la immediatesa musical.

c) Explicar i comunicar de manera eficient idees musicals bàsiques.

d) Observar i analitzar situacions sonores i proposar solucions
interpretatives.

e) Preparar i conéixer la matèria musical a treballar.

f) Organitzar i dirigir un conjunt instrumental.

g) Situar els músics per a aconseguir un equilibri correcte entre les
seccions instrumentals.

h) Avaluar el so i la música registrada.

i) Assignar i gestionar diferents treballs en l'organització
d'esdeveniments musicals.

j) Capacitat de lideratge.

Continguts

- Coneixement de la tècnica i la pràctica de la direcció.

- Coneixement dels instruments.

- Desenvolupament de la capacitat comunicativa a través del gest.

- Tractament dels diferents elements que configuren el discurs musical,
des del punt de vista de la direcció a través de l'estudi analític de la
partitura, l'audició i la pràctica del repertori de diferents
agrupaments instrumentals.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

Criteris d'avaluació

1. Utilitzar la tècnica de la direcció treballada.

2. Classificar i distingir els instruments i les veus.

3. Mostrar coneixements harmònics formals i històrics per a aconseguir
una interpretació artística de qualitat.

4. Actuar com a responsable del grup, dirigint la interpretació
col·lectiva.

5. Dirigir de memòria alguns fragments de les obres treballades.

6. Demostrar autonomia en el propi procés d'aprenentatge.

Direcció i Interpretació Coral

Introducció

Suposa una mancança en els estudis musicals espanyols dotar l'alumnat
amb recursos tecnicomusicals per a poder exercir la direcció de grups
musicals. És comú veure la incapacitat o les mancances de grans
instrumentistes quan es posen a dirigir, ja que, unit a l'escàs o nul
coneixement d'una tècnica mínima de la direcció que els permeta
comunicar amb gestos les idees musicals, s'uneixen aspectes que són
importants per al bon desenvolupament i l'èxit d'un assaig o un concert
amb un grup musical. Aspectes com ara la formació del director o
directora, la capacitat de comunicació a través del gest, la capacitat
de lideratge, preparació i coneixement del material musical, la
planificació del treball, l'elecció, l'anàlisi i l'estudi de la
partitura, les tècniques d'assaig o elecció del repertori són importants
perquè el nostre treball com a professorat-director tinga un rendiment
òptim i obtinguem més èxit en l'exercici de la tasca docent.

D'altra banda, l'exercici de la direcció obliga qualsevol estudiant a
una visió multidisciplinària de la música que va molt més enllà del que
fins ara havia suposat la interpretació musical des de la posició de
músic intèrpret. Una visió global que té en compte, entre d'altres,
aspectes de tempo, sonoritat, equilibri i fraseig en conjunt que
requereixen un treball intel·lectual important i que desenvoluparà en
l'estudiant de música capacitats necessàries per a un músic.

Finalment, la introducció a la direcció musical que suposa l'estudi
d'aquesta assignatura pot suposar en alguns estudiants despertar
l'interés de l'estudi de la direcció musical ---particularment la
coral---, i descobrir nous talents i capacitats musicals. Que siga la
llavor que germine al jardí dels nostres ensenyaments superiors de
Direcció. La necessitat d'aquesta assignatura optativa per a dotar
l'alumnat amb una preparació prèvia a aquests estudis superiors quant a
coneixements previs per a la realització d'estudis superiors, així com
per a descobrir si volen ser futurs directors o no.

Aquest itinerari de direcció ha de tindre caràcter conclusiu i
propedèutic alhora. Conclusiu perquè, si un alumne/a conclou els estudis
musicals en els ensenyaments professionals i no continua els estudis de
Direcció als conservatoris superiors, hauria de tindre els coneixements
bàsics necessaris per a poder incorporar-se al món laboral. D'altra
banda, ha de tindre caràcter propedèutic, per instruir i preparar
l'alumnat per a cursar els estudis superiors en l'especialitat de
Direcció, i no estar així en total desavantatge davant de la resta
d'alumnes de qualsevol altra especialitat, els quals ja van preparant
les proves des dels últims cursos al Professional.

Competències específiques

a) Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues
característiques, funcions i transformacions en els diversos contextos
històrics.

b) Utilitzar l'oïda interna com a base de l'afinació, de l'audició
harmònica i de la interpretació musical.

c) Formar una imatge ajustada de les possibilitats i les
característiques musicals de cadascú, tant individualment com en relació
amb el grup, amb la disposició necessària per a saber integrar-se com un
membre més d'aquest o per actuar com a responsable del conjunt.

d) Conéixer, controlar i valorar el cos i la ment, de manera adequada,
per utilitzar amb seguretat la tècnica i poder concentrar-se en
l'audició i la interpretació.

e) Conéixer i aplicar les tècniques de la veu d'acord amb les
exigències de les obres que cal interpretar.

f) Reaccionar davant de la immediatesa musical.

g) Explicar i comunicar de manera eficient idees musicals bàsiques.

h) Observar i analitzar situacions sonores i proposar solucions
interpretatives.

i) Preparar i conéixer la matèria musical a treballar.

j) Organitzar i dirigir un conjunt vocal.

k) Situar els músics per a aconseguir un equilibri correcte entre les
seccions vocals.

l) Avaluar el so i la música registrada.

m) Assignar i gestionar diferents treballs en l'organització
d'esdeveniments musicals.

n) Capacitat de lideratge.

Continguts

- La figura del director: sòlida formació. Capacitat de comunicació a
través del gest. Capacitat de lideratge. Preparació i coneixement del
material musical. Planificació del treball

- Tècnica gestual: posició corporal. Utilització de la batuta. Marcació
de compassos. L'anacrusi. Matisos i canvi de dinàmiques. Cesures,
calderons i interrupcions del moviment.

- Elecció, anàlisi i estudi de la partitura: elecció del repertori.
Anàlisi de la partitura. Estudi de la partitura.

- Tècniques d'assaig: el primer assaig. Organització dels assajos.
Periodicitat i durada dels assajos. Espai d'assaig i escenari. Ubicació
a l'escenari.

- Anàlisi de les obres que cal treballar. Coneixement de la tècnica i
pràctica de la direcció. Coneixement dels instruments i les veus.
Desenvolupament de la capacitat comunicativa a través del gest.
Tractament dels diferents elements que configuren el discurs musical des
del punt de vista de la direcció mitjançant l'estudi analític de la
partitura, l'audició i la pràctica del repertori eminentment coral, però
també orquestral i bandístic per a les diferents formacions.

- Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

Criteris d'avaluació

1. Jutjar l'actuació pròpia i aliena.

2. Ajudar a la integració al grup.

3. Ser puntual en l'assistència aportant el material i l'instrumental
necessari, col·laborant en els treballs d'utillatge necessaris per a
fer-los.

4. Guardar silenci durant les classes, els assajos i les actuacions,
mantenint en tot moment una postura corporal i una actitud correcta al
faristol.

5. Anotar i fer totes les indicacions del professorat al moment.

6. Corregir l'afinació, els atacs, la dinàmica, articulacions, etc.,
durant la interpretació de les obres.

7. Afinar i mesurar individualment totes les obres treballades.

8. Dirigir individualment qualsevol fragment de les obres programades
durant el curs, fent les indicacions de dinàmica, agògica, tempo,
caràcter, repeticions, etc.

9. Estudiar a casa les obres treballades i les obres del repertori
programat.

10. Controlar el cos a través de la relaxació.

11. Llegir i dirigir a primera vista fragments d'obra proposats pel
professorat.

12. Manejar la tècnica de direcció amb la naturalitat i el nivell propi
del curs.

13. Realitzar concerts públics amb les obres assajades.

Escena lírica

Introducció

Els ensenyaments professionals en l'especialitat de Cant preveuen
assignatures que proporcionen una formació musical molt completa, però
no hi ha una formació específica sobre el treball escènic. Aquesta
assignatura suposa un apropament real al món professional de la
interpretació i la dramatització musical. Sens dubte, completarà la
formació curricular de l'especialitat de Cant i ajudarà a la
professionalització de l'alumnat. Per això, l'objectiu primordial
d'aquesta assignatura és afavorir que els i les cantants puguen
exercitar-se en la posada en escena de muntatges de música teatral i
potenciar els seus dots com a actors o actrius.

Aquesta assignatura es planteja com un espai d'aprenentatge cooperatiu
que permet desenvolupar tot un seguit de competències personals, socials
i d'aprendre a aprendre necessàries per a desenvolupar-se en l'escena.
Per tot això, la pràctica musical teatral és un espai idoni de
participació social. D'altra banda, cal recalcar que el treball escènic
resultarà molt gratificant i motivador.

Aquesta assignatura de perfil aprofundeix tant en el coneixement de la
teoria i la pràctica de la interpretació escènica, la memorització de
textos, l'expressió corporal i les tècniques del moviment, com el
coneixement dels diferents llenguatges audiovisuals i els coneixements
bàsics d'escenografia, vestuari, utillatge i altres tecnologies de
l'espectacle. En l'àmbit formatiu, l'assignatura s'articula entorn de la
preparació i la realització de projectes musicals teatrals, siguen
òperes, musicals, operetes o sarsueles (o la seua selecció).

Competències específiques

a) Gestionar la por escènica.

b) Estudiar i memoritzar papers en projectes musicals teatrals.

c) Actuar en l'escena en directe.

d) Tractar amb el públic.

e) Gestionar les observacions i comentaris de la direcció escènica.

f) Seguir les instruccions de la direcció artística.

g) Respectar els temps d'entrada.

h) Interactuar amb companys i companyes de repartiment.

i) Utilitzar la tècnica de declamació.

j) Tractar amb el públic.

Continguts

- Aplicació dels continguts de l'assignatura de Cant al treball
d'interpretació d'un rol.

- Estudi i perfecció d'una obra o una selecció del repertori
liricoescènic abordant les capacitats i els recursos musicals, vocals i
interpretatius.

- Exercici de pes i contacte. Exercici de tècnica Feldenkrais. Exercici
respiratori. Regulació abdominal. Automassatge.

- Treball d'improvisació escènica.

- Comprensió dels principis d'acció i conflicte dramàtic.

- Treball sobre els recursos per a l'elecció del codi del moviment o la
partitura física des dels seus fonaments dramàtics, per a donar via al
discurs intern dels personatges i canalitzar-lo, "l'atmosfera" emocional
i el context escènic: paràmetres estètics en suport de la intenció de
l'òpera que cal representar.

- Interpretació pública d'un títol, o selecció representativa del
repertori líric tradicional.

Criteris d'avaluació

1. Exposició teòrica del títol del repertori líric treballat.

2. Representació en públic d'un rol de l'obra escènica treballada.

Escolta, Creació i Experimentació Sonora

Introducció

Tota institució educativa musical no pot permetre's deixar de costat la
creació actual. El desenvolupament de la creativitat prové d'una escolta
activa i de l'experimentació. Això no és possible sense un espai propi o
un marc constituït per a això, atés que necessita temps i continuïtat,
factors que fins ara el currículum d'ensenyaments musicals no preveia
amb tanta rellevància.

Ja en el segle XX es va produir una transgressió de les fronteres,
propiciada per l'auge de la indústria i el transport en l'àmbit
geogràfic (amb la consegüent influència artística i cultural). També
entre l'àmbit acadèmic i el no acadèmic. Fa ja més d'un segle del
naixement d'obres significatives de la música contemporània i més temps
encara de procediments creatius com les denominades tècniques esteses.
Des de llavors el repertori no ha fet més que augmentar, i aquelles
obres experimentals hui són reconegudes per l'àmbit acadèmic. Arrere
queden determinats punts geogràfics, escoles, festivals i laboratoris
com a referents de creació o de corrents artístics. La transgressió
també afecta el fenomen musical, més enllà de la interpretació clàssica
de l'instrument, per a incloure, a més, objectes sonors i el propi cos.
Aquest fet s'ha potenciat en el segle XXI amb la revolució que les noves
tecnologies han produït en el flux d'informació i la comunicació, així
com en el naixement de nous procediments creatius com ara l'electrònica
en viu.

És per tot això que l'assignatura Escolta, Creació i Experimentació
Sonora ha de ser una part fonamental en la formació dels futurs músics,
especialment els vulguen introduir-se en els corrents experimentals
actuals. El perfil d'interpretació de música contemporània està pensat
per a ampliar l'horitzó sonor i desenvolupar una faceta creativa que
hibride l'experimentació musical, l'art sonor, la improvisació i la
performance, així com aprofundir en noves grafies musicals, les
tècniques esteses i fins i tot l'electrònica en viu.

Partint de l'escolta i la presa de consciència del propi cos com a
instrument i vehicle d'expressió artística, l'assignatura té un caràcter
eminentment pràctic, en el qual el treball cooperatiu i per projectes
és, així mateix, el procés i el producte.

La pèrdua de pors i prejudicis sobre el que es pot considerar art ha de
guiar tant el coneixement dels corrents d'avantguarda musical i art
sonor de les últimes dècades com un camí d'exploració personal sempre
amb fins artístics, i entenent que l'art sempre ha de ser comprés en els
contextos culturals que l'alberguen.

D'aquesta manera, es fa necessari crear una assignatura que fomente
realment el desenvolupament de la creativitat des d'una vertadera
immersió en el territori de l'escolta i l'experimentació. És hora
d'adequar-se als nous temps, com ja han fet les arts plàstiques, la
dansa i el teatre.

Competències específiques

a) Tindre consciència del propi cos com a instrument i vehicle
d'expressió artística

b) Poder desenvolupar una escolta activa i profunda per a afavorir la
pròpia expressió i la interacció dins del grup.

c) Discernir entre els principals corrents de l'avantguarda musical i
art sonor de les últimes dècades per a comprendre les seues
característiques principals.

d) Transcendir el fet sonor com a element de treball per a aplicar
processos transdisciplinaris en la creació artística.

e) Tindre capacitat de generar i de desplegar idees musicals pròpies i
col·lectives.

f) Reconéixer el valor cultural de la música i la seua dimensió
ideològica

g) Ampliar les possibilitats sonores del mateix instrument a través de
les tècniques esteses, les noves grafies i de les noves tecnologies.

h) Realitzar projectes artístics cooperatius.

Continguts

- El cos com a vehicle d'expressió artística: relaxació i consciència
corporal. Pulsació i ritme. Respiració i propiocepció. Tècniques de
prevenció de l'ansietat escènica. El cos com a instrument sonor.
Utilització del cos com a mitjà expressiu i comunicatiu. El gest com a
codi de comunicació i interpretació musical. La performance i el
happening. Dadaisme i futurisme. Veu i poesia sonora. Teatre musical.

- Educació auditiva: audició i tipus d'escoltes. Objectes sonors.
Comunicació i interacció a través de l'escolta.

- Corrents d'avantguarda. La dissolució de la tonalitat: atonalitat,
politonalitat, modalitat. Altres sistemes d'afinació i organització de
l'escala. Dodecafonisme i serialisme integral. Música concreta i
Elektronische Musik. Minimalisme, Postminimalisme. Espectralisme. Nova
complexitat i nova simplicitat. Música electrònica i música per
ordinador. Mixed media i videoòpera. Poliestilisme. Experimental.
Indeterminació. Art sonor. Expressions culturals i musicals del sud
global.

- Processos transdisciplinaris en la creació artística: relació entre
arts. Relació art-ciència-societat. Sinestèsia. Moviments artístics
transversals entre les diferents arts: moviment Fluxus, Zaj, ACTUM, etc.
Postmodernitat. Pluridisciplinarietat, multidisciplinarietat,
interdisciplinarietat i transdisciplinarietat.

- Generació d'idees musicals: creativitat en música. Tècniques
d'experimentació musical. Tècniques compositives. Composició
col·lectiva. Tècniques d'improvisació. Improvisació lliure.
Soundpainting. Generació d'un discurs musical i artístic. Plasmació de
les idees musicals en grafia

Filosofia de l'art. Relació dels moviments polítics i socials amb la
música: influències mútues. Actitud i comportament artístic. El concepte
d'obra d'art. El concepte d'artista. Noves formes de transmissió de la
música.

- Possibilitats sonores del mateix instrument: tècniques esteses. Noves
grafies. Partitures gràfiques

Tecnologia de gravació i modificació del so en temps real.
Espacialització del so. Nous instruments. Instruments electrònics i de
programari. Interfícies i sensors d'interacció. Live coding.

Sonificació de dades.

- Projectes artístics cooperatius: el treball per projectes. La
cooperació: el treball en equip. Fases dels projectes artístics:
planificació, producció, realització, difusió. Adequació del projecte a
l'espai en el qual es desenvolupa: contextualització i característiques
acústiques.

Criteris d'avaluació

1. Participar activament en els projectes artístics, generant i
aportant idees que ajuden en l'elaboració dels projectes artístics.

2. Adequar la pròpia interpretació al procés creatiu musical i artístic
que s'estiga desenvolupant.

3. Exercir lideratges puntuals d'acord amb les necessitats del
projecte.

4. Valorar i utilitzar el cos i la veu com a elements expressius.

5. Desenvolupar una escolta activa lliure de prejudicis.

6. Apreciar les principals manifestacions artístiques i sonores dels
segles XX i XXI i comprendre els seus contextos i característiques.

7. Utilitzar de manera adequada al context les tècniques esteses, les
noves grafies, els codis d'expressió i la interacció amb les
tecnologies.

Etnomusicologia i Patrimoni Musical Valencià

Introducció

Es pot afirmar que la música tradicional és la manifestació més genuïna
del caràcter representatiu d'un poble i està formada per un conjunt de
gèneres musicals que pertanyen a l'anomenada música no culta i que està
vinculada a les classes socials menys afavorides. No es conserva escrita
en cap lloc per la seua dinàmica d'actuar com a reflex de la realitat
canviant.

Els tres elements característics són el suport de la transmissió, la
seua funcionalitat i la participació per persones sense cap preparació
acadèmica.

L'assignatura d'Etnomusicologia i Patrimoni Musical Valencià oferirà una
perspectiva general sobre la història, les metodologies i els temes de
la disciplina, en les fases de musicologia comparativa, antropologia de
la música i orientació multidisciplinària contemporània, i formarà
pràcticament l'alumne per a dur a terme un treball de camp de caràcter
introductori. A més, mostrarà una perspectiva etnomusicològica global i
particular de les tradicions populars musicals valencianes més
significatives, tant vocals com instrumentals, de manera que se'n puga
comprendre la varietat, l'articulació i la vigència.

S'abordaran els fenòmens històrics de formació, els contextos d'ús i
canvi social, les ocasions musicals, els repertoris, els instruments, la
significació, els processos de construcció de l'objecte d'estudi dels
recopiladors i la perspectiva etnomusicològica en els segles XX i XXI,
amb insistència en les fonts documentals de diversa índole, les
classificacions, els tractats i els treballs d'investigació existents
fins al moment tant en cançoners i manuscrits com en fonoteques i les
seues ripropostes actuals.

D'aquesta manera, l'alumnat adquirirà eines útils per a comprendre les
pràctiques musicals que estudien i en les quals participen, i aprendran
de manera pràctica els aspectes bàsics principals de l'etnomusicologia.

Competències específiques

a) Disposar d'eines bàsiques per a dur a terme un treball de camp de
caràcter introductori enfocat a la performance musical.

b) Comprendre els processos i les pràctiques musicals en què es
participe dins d'una comunitat local.

c) Disposar de nocions crítiques bàsiques en les àrees d'investigació
etnomusicològica d'oralitat-auralitat, relació de les estructures
socials i musicals, significat/significació musical i globalització i
canvi històric.

d) Conéixer els fenòmens històrics de formació, els contextos d'ús i
canvi social, les ocasions musicals, els repertoris, els gèneres, les
formes, els estils, els instruments i els conjunts instrumentals de la
música i dansa tradicional valencianes.

e) Tindre una perspectiva general i crítica sobre les fonts
documentals, els tractats i els treballs d'investigació sobre la música
i la dansa tradicional valencianes.

f) Realitzar investigacions etnogràfiques i històriques de la música i
dansa tradicional valenciana per mitjà d'un treball pràctic de camp i
d'arxiu des d'una perspectiva etnomusicològica.

Continguts

- Introducció a l'etnomusicologia.

- Mètodes i fonts de la música tradicional.

- Treball de camp, anàlisi i transcripcions.

- Principals gèneres de la música tradicional valenciana

- Primers treballs de recopilació: Eduardo Giménez, Inzenga, Baixauli i
Ruiz de Lihory. Alan Lomax. Manuel García Matos.

- Quaderns de música folklòrica de Manuel Palau i els Cançoners de
Salvador Seguí.

- Fonoteca de Materials i principals recopiladors del segle XX.

- Riproposta i investigació aplicada al patrimoni musical valencià.

Criteris d'avaluació

1. Demostrar comprensió des d'una perspectiva etnomusicològica global i
particular de les tradicions musicals valencianes més significatives, de
la seua rellevància i del lloc.

2. Mostrar, per mitjà d'un treball de camp introductori, l'assimilació
dels principis metodològics bàsics usats en l'etnomusicologia
contemporània.

3. Aconseguir una autonomia progressivament major en la investigació
etnomusicològica en l'àmbit introductori.

4. Adquirir capacitat crítica sobre quatre de les àrees bàsiques
d'investigació etnomusicològica contemporània d'oralitat-auralitat,
relació de les estructures socials i musicals, significat/significació
musical i globalització i canvi històric.

5. Mostrar comprensió dels fenòmens històrics de formació, els
contextos d'ús i canvi social, les ocasions musicals, els repertoris,
els gèneres, les formes, els estils, els instruments i els conjunts
instrumentals de la música i la dansa tradicional valencianes.

6. Reconéixer i usar críticament les fonts documentals sobre la música
tradicional valenciana, els tractats i els treballs d'investigació.

7. Saber conduir de manera pràctica, en l'àmbit introductori, una
investigació etnogràfica i històrica sobre algun aspecte significatiu de
la música i la dansa tradicional valenciana, per mitjà d'un treball de
camp i d'arxiu des d'una perspectiva etnomusicològica.

Interpretació musical històrica i fonts de la música antiga

Introducció

Les partitures de música antiga (compostes abans del segle XIX) no ens
donen tota la informació necessària per a interpretar-les correctament.
Per exemple, en el Barroc, generalment, les dinàmiques, les
articulacions i els ornaments no estaven escrits; era tasca de
l'intèrpret afegir-los. Aquesta assignatura de perfil proporcionarà
l'alumnat les eines necessàries per a la interpretació de repertori
compost entre els segles XVI i XVIII.

A més, hauran d'aplicar la teoria apresa: interpretaran música
renaixentista, barroca o clàssica de cambra amb els seus instruments.
Tot i això, abastar un repertori tan extens és impossible; per tant,
depenent de l'alumnat i les seues característiques, aprofundirà en un
dels estils: renaixement, barroc o classicisme. L'alumnat pot participar
amb instruments moderns o antics.

Competències específiques

a) Domini dels gèneres de la música antiga.

b) Utilitzar els símbols musicals antics que s'empren per a
representar música.

c) Llegir, entendre i interpretar partitures senzilles amb formes de
notació antiga.

d) Conéixer els instruments antics i les seues diferències amb els
moderns.

e) Reconéixer a través de l'audició corrents estètics i artístiques.

f) Manejar idees i conceptes relacionats amb la història del pensament
musical.

g) Emetre judicis de valor sobre aspectes estètics, filosòfics i de
teoria de la música en relació amb obres i textos musicals.

h) Ornamentar i improvisar d'acord amb l'estil.

i) Executar música antiga, aplicant els paràmetres tècnics i
interpretatius des d'una perspectiva historicista.

j) Elaborar i participar en projectes musicals de música antiga.

Continguts

- Coneixement de les principals fonts primàries que ens ajuden a saber
com interpretar el repertori de música antiga.

- Coneixements de les característiques de l'estil renaixentista.

- Coneixements de les característiques dels diferents estils nacionals
en el Barroc: característiques de l'ornamentació francesa.
Característiques de l'ornamentació italiana. Estil alemany.

- Coneixements de les característiques de l'estil clàssic.

- Introducció als diferents tipus de notacions antigues.

- Aplicació dels coneixements de baix continu a l'acompanyament d'un o
més solistes.

- Audicions comparades de grans intèrprets per a analitzar de manera
crítica les característiques de les diferents versions.

- Coneixement de les característiques i la sonoritat dels instruments
antics

- Anàlisi i interpretació d'obres bàsiques del repertori que incloguen
diferents estils de música antiga.

- La unitat sonora: respiració, atac, vibrato, colps d'arc, afinació,
articulació, ritme i fraseig. Agògica i dinàmica.

- Estudi i pràctica dels gestos anacrústics necessaris per a tocar
sense director.

- Equilibri sonor i de plans.

Criteris d'avaluació

1. Interpretar obres de música antiga de diferents estils dins de
l'agrupació corresponent.

2. Actuar com a responsable del grup dirigint la interpretació
col·lectiva mentre realitza la seua pròpia part.

3. Llegir a primera vista una obra de poca dificultat en l'agrupació
que corresponga.

4. Estudiar a casa les obres corresponents al repertori programat.

5. Interpretació pública d'obres de música antiga de diferents estils.

6. Conéixer les diverses fonts de la música antiga i abordar-les de
manera crítica des de la perspectiva de la interpretació musical.

7. Emprar les diferents fonts primàries per a fer una interpretació
històricament informada.

8. Conéixer les diferències entre les diverses èpoques històriques
estudiades i les seues normes d'interpretació, o els seus estils
d'interpretació.

Jazz i Música Moderna: Improvisació, Composició i Arranjaments en
Gèneres Actuals

Introducció

El procés d'ensenyament i aprenentatge de les especialitats
instrumentals amb repertori de música moderna té un forçós caràcter
individual. Per això, aquesta assignatura tindrà com a finalitat
l'activitat musical en grup dirigida a l'obtenció de nous coneixements
de jazz i música i moderna i la seua aplicació pràctica.

Les associacions d'instruments tradicionals donaran pas a un repertori
que alberga un complex entramat d'interrelacions instrumentals sense
perdre la unitat de criteri i l'assimilació del llenguatge del jazz,
que han de ser les principals metes per a aconseguir. L'alumnat haurà
d'incrementar l'actitud d'escolta de tot el que envolta la pròpia
execució unipersonal per tal d'assolir els aspectes inherents a la
improvisació: afinació, homogeneïtat en el fraseig, personalització del
so, coneixement de les peculiaritats de l'estil, etc.

En suma, l'alumnat se sentirà partícip d'una interpretació creativa i
col·lectiva donant pas a un enriquiment personal i musical de
l'instrumentista que difícilment es pot abordar des de l'experiència
individual amb l'instrument.

Competències específiques

a) Especialitzar-se en gèneres del jazz i de la música moderna.

b) Discriminar els fenòmens històrics de formació, els contextos d'ús
i canvi social, les ocasions musicals, els repertoris, els gèneres, les
formes, els estils, els instruments i els conjunts instrumentals propis
del jazz i de la música moderna.

c) Emetre judicis de valor sobre temes del jazz i de la música
moderna.

d) Improvisar d'acord amb els gèneres, les formes i els estils del
jazz i de la música moderna.

e) Executar música de jazz i moderna aplicant els paràmetres tècnics
i interpretatius propis d'aquesta música.

f) Utilitzar eines bàsiques per a dur a terme un treball de camp
introductori enfocat a la performance musical.

g) Arranjar i assignar línies de música a diferents instruments
musicals i/o veus per a escoltar-los junts.

Continguts

- Improvisació: transcripció. Patrons. Tocar/descansar
(Tocar/descansar, pacing). Memorització de cançons (melodia i
harmonia). Duració de la frase. Densitat rítmica. Time-Feel. Adorns
rítmics i melòdics. Notes no harmòniques. Notes guia. Relació
escala-acord. Matisos. Articulació. Patrons d'escales. Estructures
triàdiques. Solos amb notes de l'acord. Solos motívics. Desenvolupament
motívic. Desplaçament rítmic. Augmentació/disminució. Repertori
d'estàndards variats, per a memoritzar.

- Composició. Melodia: el motiu i el seu desenvolupament. Forma
melòdica. Construcció de frases melòdiques. Harmonia: harmonia de
blues. Harmonia diatònica, incloent-hi l'ús de dominants secundaris i
substituts. Harmonia modal. Harmonia modal i tonal mesclada. Harmonia no
funcional. Punt pedal. Ritme i estils: compassos binaris, ternaris i
d'amalgama. Ús d'estàndard time-feels com ara swing, be-bop,
latin, afro, rock, fusion, ballad, etc. Forma: formes
estàndard de cançons utilitzades en composició de jazz. Composicions
through-composed.

- Arranjaments: forma de la cançó. Forma de l'arranjament. Lletres i
números d'assaig. Anàlisi d'anticipacions. Manipulació del ritme
melòdic. Línia divisòria imaginària. Dinàmiques i articulacions. Secció
rítmica: la bateria. El baix. La guitarra. Els teclats. Instrumentació.
Disseny de la partitura general (score). Solo, uníson i octaves.
Harmonització de les anticipacions. Solo a dos, tres, quatre i cinc
parts. Límits greus dels intervals. Aproximacions. Spread voicings.
Organització d'un arranjament. Principis bàsics d'articulació. Línies
d'acompanyament amb notes guia.

Criteris d'avaluació

1. Interpretar transcripcions sobre la gravació original.

2. Executar patrons en totes les tonalitats.

3. Comprendre teòricament els conceptes estudiats.

4. Aplicar els conceptes estudiats en la pràctica.

5. Interpretar un repertori de memòria, apropiat al nivell, demostrant
l'habilitat adquirida amb les diferents tècniques treballades.

6. Analitzar composicions i arranjaments, d'un nivell adient al curs,
amb fluïdesa i correcció.

7. Produir composicions pròpies, aplicant els recursos i les tècniques
treballades al curs.

8. Escriure correctament per als diferents instruments característics
de l'estil, utilitzant les diferents tècniques pròpies de cadascun.

Musicologia

Introducció

El fet musical està present en totes les societats del planeta. D'una
manera o d'una altra, els humans hem establit una vinculació estreta amb
els sons i els hem integrat en tota mena de pràctiques socials. El seu
coneixement, a més, ha estat sovint sota la nostra mirada curiosa. I,
així, l'estudi de la música s'ha convertit en una de les branques del
coneixement més antigues de la humanitat.

La Musicologia és la ciència formal que recull i sistematitza tots els
corrents de saber musical que, des de temps de l'antiga Grècia, la
història humana ha anat plantejant. Actualment, es troba plenament
integrada en el rigor del mètode científic, i mitjançant l'ús de les
tècniques pròpies de les ciències humanes i socials, incorpora al seu
corpus tots els elements teoricopràctics, analítics i reflexius
vinculats amb la música i els seus corresponents contextos
sociohistòrics.

Encara més, la Musicologia és un dels àmbits acadèmics i professionals
que desenvolupen els conservatoris superiors de música. Aquesta
assignatura, doncs, es configura com una introducció fonamental. D'una
banda, proporciona una mostra del treball musicològic en les diferents
facetes professionals: investigació, edició, gravació, crítica,
interpretació, construcció d'instruments, disseny acústic, gestió
cultural o docència. I, d'altra banda, planteja una primera aproximació
al conjunt de les ciències de la música i als mètodes i les tècniques
d'investigació musical.

Competències específiques

a) Conéixer l'estructura musical de les obres dels diversos repertoris
de la tradició occidental, i d'altres societats, i valorar-ne plenament
els aspectes sintàctics i sonors.

b) Conéixer les condicions artístiques, històriques i socials en les
quals s'ha desenvolupat la creació musical i la pràctica interpretativa.

c) Conéixer els materials de la música, les tècniques històriques i
modernes de composició, la construcció, acústica i característiques
organològiques dels instruments i les diferents propostes per a la seua
classificació.

d) Reconéixer a través de l'audició i la iconografia els principals
instruments musicals de la cultura occidental al llarg de la història i
d'altres cultures musicals.

e) Conéixer els mètodes d'investigació científica, les tècniques i els
conceptes propis del camp de la musicologia i les seues aplicacions.

f) Adquirir la capacitat crítica per a valorar els productes de
l'activitat musical de diferents períodes i diferents cultures amb una
perspectiva que integre aspectes artístics, històrics i socials.

g) Argumentar i expressar els punts de vista sobre la interpretació,
així com donar resposta al repte que suposa facilitar la comprensió de
l'obra musical.

h) Aplicar criteris científics que permeten catalogar, preservar i
recuperar el patrimoni musical i aprofundir en la comprensió de l'obra a
fi d'interpretar-la, estudiar-la i difondre-la.

i) Dissenyar, elaborar, presentar i defensar treballs d'investigació,
de manera oral o escrita, amb rigor científic i comptant amb totes les
eines metodològiques i instrumentals necessàries.

j) Aplicar amb solvència criteris raonables en la gestió,
l'organització i la difusió d'activitats musicals.

Continguts

- La musicologia: definició i àmbits d'estudi. L'estudi musical a
través de la història: de l'antiga Grècia en el segle XVIII. La
sistematització fundacional de Guido Adler i la seua evolució. Corrents
actuals d'estudi musicològic.

- Mètodes i tècniques d'investigació musical: el mètode científic. Els
procediments de la investigació científica: pregunta científica,
formulació d'hipòtesis, operativització, disseny d'investigació i
limitacions. Arxius i espais de documentació. Tècniques d'investigació
quantitatives. El treball de camp. Tècniques d'investigació
qualitatives. Anàlisi i tractament de dades. Redacció, presentació i
defensa del treball científic.

- Les fonts d'investigació científiques: partitures i instruments
musicals. Literatura musical. Iconografia musical. La gravació sonora i
audiovisual. La citació i l'honestedat acadèmica.

- Organologia: acústica musical, percepció del so, sistemes d'afinació
i temperaments. Els sistemes de classificació d'instruments musicals.
Patrimoni instrumental. Els instruments musicals: idiòfons,
membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons.

- Pensament musical: la història de l'estètica musical. La relació de
la música amb la resta de les arts.

- Edició musical: paleografia, notacions antigues i tabulatures.
Grafies contemporànies. El procés d'edició: selecció, cura,
transcripció, maquetació i impressió.

- Gestió musical: producció, interpretació i consum. La programació
musical. Gravacions i difusió: estudis de gravació, discogràfiques i
plataformes de streaming. Introducció a la legislació i l'economia de
la música.

- Musicologia aplicada: musicologia aplicada a la interpretació.
Musicologia aplicada a la crítica musical. Musicologia aplicada a la
divulgació.

Criteris d'avaluació

1. Conéixer la disciplina científica de la musicologia i la seua
evolució històrica.

2. Aplicar els diferents mètodes i tècniques d'investigació
musicològica.

3. Dissenyar projectes d'investigació.

4. Emprar, de manera crítica, les diferents fonts d'informació i la
literatura científica.

5. Elaborar textos científics amb correcció ortogràfica, gramatical i
lèxica, amb precisió terminològica i amb claredat expositiva i
estructural.

6. Presentar i defensar treballs d'investigació i adaptar-los per a
difondre'ls en l'àmbit divulgatiu o de la interpretació musical.

7. Conéixer els principals corrents de la història del pensament
musical.

9. Identificar i raonar les diferents classificacions d'instruments.

10. Conéixer els fonaments del treball d'edició i de gestió musical.

Sonologia

Introducció

Aquesta assignatura afavoreix un currículum adaptat a un nou perfil
professional, relacionat amb l'estudi, l'experimentació, la investigació
i la difusió de la creació musical mitjançant l'ús de la tecnologia
electrònica i informàtica. En els últims anys la societat i la comunitat
educativa són testimonis de l'increment de l'ús que han experimentat les
noves tecnologies i la seua implantació en l'aprenentatge. Amb la
implantació d'aquesta assignatura en els ensenyaments professionals, es
pretén ampliar i completar la formació de l'alumnat, atenent la
percepció i la consciència del so, ja que aquest és l'essència de la
música. I, al mateix temps, oferir-los noves possibilitats d'inserció en
el mercat laboral.

L'assignatura està dirigida d'una banda a alumnes amb interés general en
l'experimentació sonora amb eines tecnològiques actuals (edició de
partitures, gravació, edició, retransmissió d'àudio i vídeo...),
necessàries per a desenvolupar qualsevol professió musical. D'altra
banda, també té funcions preparatòries per a l'examen per a accedir al
grau superior en l'especialitat de Sonologia. Per tant, s'inclouen
continguts nous, com els matemàtics aplicats a l'acústica musical o els
artístics i estètics, que serveixen de complement a una part de la
història de la música més desconeguda entre l'alumnat.

L'alumnat desenvoluparà tot un seguit de competències per a poder
desenvolupar-se correctament dins del món professional actual, sempre
tenint en compte el seu nivell acadèmic i cognitiu. Aquestes
competències inclouen tant coneixements teòrics i històrics com
capacitats tècniques, ja que l'assignatura té un caràcter eminentment
pràctic i creatiu. Tot això sense perdre de vista l'objectiu més
important: aconseguir que l'alumnat siga autònom i resolutiu en la
planificació i la gestió de processos relacionats amb la creació,
adaptació i aplicació crítica de recursos tecnològics musicals.

Competències específiques

a) Experimentar amb diferents processos sonors i desenvolupar
estratègies de creació i manipulació per a potenciar la creativitat i
expressivitat personal.

b) Utilitzar estratègies bàsiques de gravació de vídeo i àudio per a
registrar interpretacions pròpies i/o d'agrupacions del centre.

c) Conéixer i utilitzar eines d'edició digital de partitures per a
transcriure, crear i arreglar música.

d) Aplicar processos bàsics d'edició d'àudio i imatge digital per a la
realització de projectes propis o en col·laboració.

e) Aplicar processos bàsics de mescla i masterització d'àudio amb
perspectiva funcional, estètica i artística.

f) Realitzar retransmissions audiovisuals en directe mitjançant l'ús
de plataformes digitals per a fomentar la difusió d'esdeveniments del
centre educatiu.

g) Conéixer, comprendre i aplicar els conceptes matemàtics, acústics i
organològics necessaris per al disseny, la creació i l'edició de so.

Continguts

- Programes de creació i edició de so.

- Experimentació sonora digital.

- Síntesi de so i composició algorítmica.

- Emmagatzematge i maneig dels treballs realitzats

- Microfonia: tipus, característiques, cablejat, funcionament i
tècniques d'emplaçament.

- Càmera: tipus, característiques, cablejat, funcionament,
il·luminació.

- Programari: característiques i possibilitats de diferents programes
de captació audiovisual.

- Llenguatge audiovisual: moviments de càmera, tipus de plans i
enquadrament.

- Coneixement i maneig de programes d'edició de partitures.

- Creació de partitures amb diferents tipus de notació.

- Arxius MIDI i XML.

- Llibreries de so i instruments virtuals

- Equips informàtics. Maquinari i programari. Tipus d'equips
informàtics i sistemes operatius. Elements funcionals dels equips.
Perifèrics i dispositius d'emmagatzematge comuns. Sistema binari i
unitats de mesura de la capacitat de l'emmagatzematge digital.

- Edició d'àudio: selecció, tall, ajust, neteja.

- Edició d'imatge: selecció, tall, correcció de color, transicions,
aplicació d'efectes.

- Terminologia bàsica en anglés dels processos i els tractaments
d'àudio i imatge.

- Processos de la mescla: equalització, panning i aplicació
d'efectes.

- Processos de masterització: efectes i exportació.

- Mitjans de difusió de la música: ràdio, pòdcast i serveis de música
en streaming.

- Terminologia bàsica en anglés dels processos de mescla i
masterització d'àudio.

- Plataformes de transmissió en viu.

- Codificadors de maquinari i programari.

- Paràmetres de les retransmissions.

- Control de la retransmissió.

- Escenes, transicions i terços inferiors.

- Aritmètica i àlgebra: conjunts numèrics, potències i arrels (teorema
de Pitàgores), angles i raons trigonomètriques, polinomis i fraccions
algebraiques. Equacions i sistemes: plantejament i resolució d'equacions
de primer i segon grau, plantejament i resolució de sistemes lineals, i
no lineals de fins a segon grau, amb dues incògnites. Logaritmes i
equacions logarítmiques.

- Anàlisi: característiques i representació gràfica de funcions d'una
variable. Funcions algebraiques: polinòmiques (lineals i quadràtiques),
racionals, irracionals (radicals). Funcions transcendents: exponencials,
logarítmiques i trigonomètriques. Funcions periòdiques. Funcions
definides a trossos i valor absolut d'una funció. Transformacions d'una
funció: translacions, reflexions, expansions i contraccions.

- Acústica física: mecànica ondulatòria. Moviment periòdic
oscil·latori: rectilini (MAS) i curvilini. Moviment vibratori complex.
Ondes sonores: transversals, longitudinals i estacionàries. Propietats
del moviment ondulatori.

- Acústica musical: propagació del so. Propietats del so: freqüència,
amplitud, forma d'ona i envolupant. Sistema auditiu i psicoacústica.
Sèrie harmònica.

- Antecedents de la informàtica musical.

- Primers instruments elèctrics.

- Música concreta.

- Elektronische Musik.

- Sintetitzadors.

- Art sonor.

- Multimèdia, videoòpera, etc.

- Etapes de l'evolució de la tecnologia de gravació musical: acústica,
elèctrica, magnètica i digital.

Criteris d'avaluació

1. Saber crear, manipular i emmagatzemar material sonor per a la
posterior utilització com a part de l'elaboració d'una peça, un clip,
sintonia o fragment musical.

2. Saber dissenyar estratègies i processos de treball amb la
manipulació del so.

3. Demostrar autonomia en el maneig del maquinari i programari de
gravació d'àudio i vídeo.

4. Saber crear partitures, editar, transcriure i realitzar arranjaments
musicals digitalment.

5. Aplicar les convencions de la notació musical clàssica i
contemporània en el programari d'edició musical.

6. Demostrar autonomia en l'edició i la manipulació digital d'arxius
d'àudio i vídeo.

7. Prendre decisions en l'edició d'àudio i vídeo amb criteri artístic i
sobre la base de l'estratègia plantejada.

8. Demostrar autonomia en els processos de mescla i masterització
d'àudio.

9. Demostrar coherència en les decisions preses en la mescla de so
buscant la qualitat artística del treball final.

10. Demostrar autonomia en el maneig de plataformes digitals per a
streaming.

11. Prendre decisions de realització coherents coneixent les diferents
possibilitats audiovisuals.

12. Dinamitzar les actuacions del centre mitjançant les retransmissions
en directe.

13. Utilitzar adequadament els principis generals de l'àlgebra i
anàlisi d'una variable, especialment en el camp de la trigonometria i la
representació gràfica de funcions.

14. Aplicar els fonaments de l'acústica i la psicoacústica en la
gravació i l'edició de so.

15. Entendre les característiques acústiques dels instruments, les
seues possibilitats tècniques, sonores i expressives i les seues
aplicacions en la pràctica musical.

16. Relacionar els coneixements de matemàtica i acústica en la síntesi
de so i la composició algorítmica.

Tècniques de Promoció o Gestió en Contextos Artístics

Introducció

Aquesta assignatura té com a objectiu fonamental dotar l'alumnat amb les
eines i els coneixements necessaris per a fer front als aspectes
jurídics i de gestió propis d'agrupacions artístiques i empreses
culturals. En l'assignatura s'aborden els principis fonamentals i els
conceptes bàsics de l'administració d'empreses culturals, i s'ofereix
una perspectiva global amb les interrelacions entre totes les parts
d'aquesta. És una assignatura que introdueix la professionalització del
músic en competències transversals, apoderament i emprenedoria i li dona
coherència.

Atesa la complexitat de la matèria, les classes en aquesta assignatura
es basaran en un diàleg continu entre professorat i l'alumnat. No
significa que no hi haja unes directrius planejades pel professorat,
sinó que aquest anirà orientant els continguts depenent de la direcció
que marque l'alumnat, i adaptant la metodologia segons el grau de
comprensió i conscienciació adquirides per aquest. L'alumnat, al seu
torn, haurà de desenvolupar a casa el treball orientat pel professorat
en classe, i se sentirà convidat a expressar les seues dificultats o
sensacions d'assoliment. Això permet una dinàmica de treball en què no
s'exigiran impossibles a l'alumnat, i en què el professor col·labora
activament amb aquest en la cerca de solucions pràctiques.

L'avaluació es realitzarà inicialment de manera que el professor puga
valorar els coneixements dels quals parteix l'alumnat i el seu grau de
conscienciació respecte a aquests. D'altra banda, s'observarà de manera
periòdica el grau de conscienciació de l'alumnat en relació amb els
coneixements que va adquirint de manera que puga desenvolupar-se una
avaluació contínua amb un marcat caràcter funcional que faça possible la
utilitat dels coneixements adquirits amb vista a conquistar-ne altres
d'índole superior.

Competències específiques

a) Organitzar i planificar el treball de manera eficient i motivadora.

b) Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i
gestionar-la adequadament.

c) Utilitzar eficientment les tecnologies de la informació i la
comunicació.

d) Desenvolupar raonadament i críticament idees i arguments.

e) Desenvolupar en la pràctica laboral una ètica professional basada
en l'apreciació i la sensibilitat estètica, mediambiental i cap a la
diversitat.

f) Dominar la metodologia d'investigació en la generació de projectes,
idees i solucions artístiques viables.

g) Usar els mitjans i els recursos a l'abast amb responsabilitat cap
al patrimoni cultural.

h) Contribuir amb l'activitat professional a la sensibilització social
de la importància del patrimoni cultural, i la seua incidència en els
diferents àmbits i la seua capacitat de generar valors significatius.

i) Ser capaç de gestionar la pròpia activitat professional.

j) Saber dissenyar, organitzar, planificar, realitzar i avaluar
processos i/o projectes artístics.

k) Desenvolupar la capacitat, l'habilitat, i la disposició per a
participar en un procés creatiu aportant recursos propis, combinar-los i
compartir-los amb flexibilitat, responsabilitat, sinceritat i
generositat en el treball col·lectiu.

Continguts

- Introducció a la cultura, gestió de projectes artístics i les
empreses culturals. Exemples pràctics.

- Introducció al màrqueting en les empreses culturals. Exemples
pràctics.

- El propi perfil com a producte cultural.

- Disseny de projectes: casos pràctics.

- Estratègies de difusió i comercialització de projectes. Les TIC com a
eina de comunicació. Les xarxes socials.

- Instruments d'avaluació de projectes artístics.

- Defensa de casos pràctics: anàlisi i resolució d'una situació
plantejada que presenta problemes de solució múltiple a través de la
reflexió.

- Exposició de projectes artístics.

- Elaboració d'un perfil professional complet i/o projecte empresarial.

Criteris d'avaluació

1. Demostrar domini en l'ús del vocabulari específic de l'àmbit de la
gestió artística.

2. Elaborar una defensa coherent projectes artístics.

3. Treballar de manera col·laborativa en l'elaboració de projectes
artístics.

4. Dominar la metodologia en l'àrea organitzativa durant la gestió d'un
projecte.

5. Demostrar responsabilitat i creativitat a l'hora d'afrontar
problemes professionals.

6. Identificar els aspectes jurídics fonamentals en l'àmbit musical.

Per al·legacions a l'Annex II, Annex III i Annex IV, consultar els documents PDF i enviar els comentaris a sere@gva.es o sogep@gva.es