El 2019 va ser el segon any més calorós de tots els temps i va marcar el final de la dècada més calorosa (2010-2019) que s'haja registrat mai.

Els nivells de diòxid de carboni (CO₂) i d'uns altres gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera van augmentar fins a nivells rècord en 2019.

El canvi climàtic està afectant a tots els països de tots els continents. Està alterant les economies nacionals i afectant diferents vides. Els sistemes meteorològics estan canviant, els nivells de la mar estan pujant i els fenòmens meteorològics són cada vegada més extrems.

A pesar que s'estima que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle caiguen al voltant d'un 6 % en 2020 a causa de les restriccions de moviment i les recessions econòmiques derivades de la pandèmia de la COVID-19, aquesta millora és només temporal. El canvi climàtic no es va a pausar. Una vegada que l'economia mundial comence a recuperar-se de la pandèmia, s'espera que les emissions tornen a nivells majors.

És necessari prendre mesures urgents per a abordar tant la pandèmia com l'emergència climàtica amb la finalitat de salvar vides i mitjans de subsistència.

L' Acord de París, aprovat en 2015, aspira a reforçar la resposta mundial a l'amenaça del canvi climàtic mantenint l'augment global de la temperatura durant aquest segle molt per davall de 2 graus Celsius respecte als nivells preindustrials. L'acord també aspira a reforçar la capacitat dels països per a bregar amb els efectes del canvi climàtic mitjançant fluxos financers apropiats, un nou marc tecnològic i un marc de desenvolupament de la capacitat millorat.