Tornar
Projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen, l'ordenació i el currículum de Batxillerat.
Comentaris per a la versió
Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent.
L’objectiu de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, recepció i interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que pose les paraules al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’esta manera, les matèries contribuïxen a la progressió en el desenrotllament de totes les competències arreplegades en el perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyança bàsica.
Les competències específiques de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura en Batxillerat marquen una progressió respecte a les de l’Educació Secundària Obligatòria, de les quals es partix en esta nova etapa. L’aprofundiment respecte a l’etapa anterior consistix en una major consciència teòrica i metodològica per a analitzar la realitat, així com en la mobilització d’un conjunt major de coneixements, articulats a través d’instruments d’anàlisi que ajuden a construir i a estructurar el coneixement explícit sobre els fenòmens lingüístics i literaris tractats. Es proposa, també, afavorir una aproximació àmplia a la cultura, que aprofundisca en esta etapa en la relació contínua entre el passat i el present.
La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.
El desenrotllament de les competències de l’alumnat reclama en Batxillerat més atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació. Els textos acadèmics són els que construïxen la formació científica i humanística dels estudiants en l’etapa postobligatòria; els textos dels mitjans de comunicació, els que els posen en contacte amb la realitat social, política i cultural del món contemporani. Per això, el treball transdisciplinar és imprescindible perquè l’alumnat s’apropie dels gèneres discursius específics de cada àrea de coneixement.
Respecte a la competència literària, en Batxillerat es pretén una progressiva confluència entre les modalitats de lectura guiada i lectura autònoma, tant quant als seus respectius corpus com a les seues formes de fruïció. El desenrotllament de l’educació lingüística i literària exigix en esta etapa més capacitat d’abstracció i sistematització, així com el maneig d’un metallenguatge específic que permeta una aproximació més reflexiva als usos orals i escrits.
Per a cada competència específica es formulen criteris d’avaluació que establixen el nivell d’acompliment esperat en cada un dels cursos. Tenen un clar enfocament competencial i atenen tant els processos com els productes, la qual cosa reclama ferramentes i instruments d’avaluació variats i amb capacitat diagnòstica i de millora. Atés l’enfocament competencial de l’educació lingüística, la gradació entre els dos cursos no s’establix tant mitjançant una distribució diferenciada de sabers, sinó en funció de la major o menor complexitat dels textos, de les habilitats d’interpretació o de producció requerides, del metallenguatge necessari per a la reflexió sobre els usos, o del grau d’autonomia conferit als estudiants. Per este motiu, tant els sabers bàsics com els criteris d’avaluació guarden paral·lelisme en els dos cursos i continuïtat evident amb els d’etapes precedents.
Els sabers bàsics s’organitzen en quatre blocs. El primer, «Les llengües i els seus parlants», aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística subratllant els fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i les diferències entre varietats dialectals, sociolectes i registres, a fi de combatre de manera argumentada prejuís i estereotips lingüístics. El segon bloc, «Comunicació», integra tots els sabers implicats en la comunicació oral i escrita i l’alfabetització informacional i mediàtica, i els vertebra entorn de la realització de tasques de producció, recepció i anàlisi crítica de textos, amb especial atenció a la producció de textos acadèmics i a la recepció crítica de textos procedents dels mitjans de comunicació, així com als processos d’investigació que han d’acompanyar els dos exercicis. El tercer bloc, «Educació literària», arreplega els sabers i experiències necessaris per a la consolidació de l’hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, el desenrotllament d’habilitats d’interpretació de textos literaris, l’expressió de valoracions argumentades sobre estos i el coneixement de l’evolució, configuració i interrelació entre textos a través de la lectura en profunditat d’algunes obres rellevants de la literatura en les dos llengües oficials. Convida al disseny, per a cada un dels cursos, d’itineraris lectors que seran objecte de lectura guiada en l’aula, i que inscriuen els textos en el seu context de producció i en la tradició cultural, al mateix temps que bastixen ponts amb els contextos contemporanis de recepció. El quart bloc, «Reflexió sobre la llengua», proposa abordar l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica a través de processos d’indagació, i establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua, a partir de la reflexió i de la comunicació de conclusions amb el metallenguatge adequat.
Les situacions d’aprenentatge de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura han d’entrenar l’alumnat en l’ús de les ferramentes que li permetran respondre als reptes de la societat del segle XXI, que requerix persones cultes, crítiques i ben informades; capaces de fer un ús eficaç i ètic de les paraules; respectuoses cap a les diferències; competents per a exercir una ciutadania digital activa; amb capacitat per a adquirir informació i transformar-la en coneixement, i per a aprendre per si mateixes, col·laborar i treballar en equip; creatives i emprenedores; i compromeses amb el desenrotllament sostenible i la salvaguarda del patrimoni artístic i cultural, la defensa dels drets humans, i la convivència igualitària, inclusiva, pacífica i democràtica.
La diversitat lingüística de la major part dels contextos escolars i la innegable necessitat d’una educació plurilingüe per a tot l’alumnat convida al tractament integrat de les llengües com la millor via per a estimular no sols la reflexió interlingüística, sinó també l’aproximació als usos socials reals, en els quals sovint s’han de manejar simultàniament dos llengües o més.
Competències específiques
1.Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana, i la seua riquesa dialectal, així com de la reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per a afavorir la reflexió interlingüística, per a refutar els estereotips i prejuís lingüístics i per a valorar esta diversitat com a font de patrimoni cultural.
La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.
Finalment, s’ha de propiciar que tot este aprenentatge se sustente en una comprensió crítica dels fenòmens que es produïxen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüències que puguen tindre al respecte els diferents models de convivència lingüística. Tot això, amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CC i CCEC.
2.Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, amb especial atenció als textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i arreplegar el sentit general i la informació més rellevant, identificar el punt de vista i la intenció de l’emissor i valorar la seua fiabilitat, la seua forma i el seu contingut, per a construir coneixement, per a formar-se opinió i per a eixamplar les possibilitats de gaudi i oci.
Desenrotllar les estratègies de comprensió oral implica entendre la comunicació com un constant procés d’interpretació d’intencions en el qual entren en joc el coneixement compartit entre interlocutors i tots aquells elements contextuals i cotextuals que permeten anar més enllà del significat del text i interpretar el seu sentit. La comprensió i interpretació de missatges orals requerix destreses específiques que han de ser objecte d’ensenyança i aprenentatge, des de les més bàsiques (anticipar el contingut, retindre informació rellevant en funció del propi objectiu, distingir entre fets i opinions o captar el sentit global i la relació entre les parts del discurs), a les més avançades (identificar la intenció de l’emissor; analitzar procediments retòrics; detectar fal·làcies argumentatives o valorar la fiabilitat, la forma i el contingut del text, entre altres).
L’atenció al desenrotllament d’estratègies de comprensió oral es desplaça en esta etapa a textos de caràcter acadèmic i dels mitjans de comunicació amb major grau d’especialització. Això implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permeten salvar la distància entre els coneixements previs i els requerits per a la comprensió del text, així com la familiarització amb un lèxic caracteritzat per més abundància de tecnicismes, préstecs i estrangerismes. La incorporació de discursos orals que aborden temes de rellevància social, científica i cultural és essencial per a preparar l’alumnat tant per a la seua participació activa en la vida social com per al seu posterior desenrotllament acadèmic i professional.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC.
3.Produir textos orals i multimodals, amb atenció preferent a textos de caràcter acadèmic, amb rigor, fluïdesa, coherència, cohesió i el registre adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per a construir coneixement i establir vincles personals com per a intervindre de manera activa i informada en diferents contextos socials.
En esta etapa, es prestarà especial atenció a situacions de caràcter públic, amb més distància social entre els interlocutors, que exigixen usos lingüístics més elaborats, registres formals i un control conscient de tot el que té a vore amb la comunicació no verbal. Les destreses vinculades a la producció oral de caràcter formal seran essencials per al desenrotllament acadèmic i professional ulterior. Requerixen conéixer les claus dels gèneres discursius específics i proposar a l’alumnat situacions d’aprenentatge que li permeten afrontar de manera periòdica produccions orals sobre temes de rellevància ciutadana, científica o cultural, o vinculats als continguts curriculars. Estes seqüències didàctiques atendran de manera recursiva i col·laborativa les successives fases del procés (planificació, producció, assaig i revisió) fins a arribar al producte final.
D’altra banda, un major grau de consciència lingüística en les interaccions orals és un requisit indispensable per a participar de manera activa, compromesa i ètica en societats democràtiques. Adequar els usos orals al propòsit comunicatiu i calibrar els seus efectes en l’interlocutor és essencial per a una comunicació eficaç, basada en el respecte i la cura recíproca. Les classes de llengües han de procurar l’accés a contextos participatius propis dels àmbits social o educatiu, a on l’alumnat puga prendre la paraula i desenrotllar estratègies d’escolta activa, cooperació conversacional i cortesia lingüística. Les tecnologies de la informació i la comunicació proporcionen nous formats per a la comunicació oral multimodal, síncrona o asíncrona, i permeten registrar les produccions orals de l’alumnat per a la seua difusió en contextos reals i la seua posterior anàlisi i revisió.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD i CC.
4.Comprendre, interpretar i valorar textos escrits, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, reconéixer el sentit global i les idees principals i secundàries, integrar la informació explícita i realitzar les inferències necessàries, identificar la intenció de l’emissor, reflexionar sobre el contingut i la forma i avaluar la seua qualitat i fiabilitat, per a donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos i per a construir coneixement.
L’atenció al desenrotllament d’estratègies de comprensió lectora es desplaça en esta etapa a textos de caràcter acadèmic amb un alt grau d’especialització, així com a textos dels mitjans de comunicació que aborden temes de rellevància social, científica i cultural. La lectura i interpretació de textos acadèmics implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permeten salvar la distància entre els coneixements previs i els aportats pel text, així com la familiarització amb un lèxic sovint tècnic i amb abundant presència de préstecs i estrangerismes.
D’altra banda, la lectura, interpretació i valoració de textos periodístics pressuposa el coneixement de les claus contextuals que permeten conferir-los sentit i detectar els seus biaixos ideològics. Si no és així, el lector queda limitat a la interpretació literal del que s’ha dit, incapaç de captar ironies, al·lusions o dobles sentits, o de calibrar la intenció comunicativa de l’autor. Per este motiu, el desenrotllament de la competència lectora en Batxillerat implica incidir en la motivació, el compromís i les pràctiques de lectura, juntament amb el coneixement i ús de les estratègies que han de desplegar-se abans, durant i després de l’acte lector, atenent de manera especial el desenrotllament de l’agilitat en el maneig de fonts diverses que permeta compensar la falta dels coneixements previs requerits per un determinat text, així com garantir la seua fiabilitat o aclarir la finalitat amb la qual ha sigut escrit.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM, CD, CPSAA i CC.
5.Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes, amb especial atenció als gèneres discursius de l’àmbit acadèmic, per a construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a demandes comunicatives concretes.
Saber escriure significa, hui en dia, saber fer-ho en diferents suports i formats, molts d’estos de caràcter hipertextual i multimodal, i requerix el coneixement i l’apropiació dels «motles» (models i estructures) en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d’ús: els gèneres discursius. En Batxillerat cobren especial rellevància els gèneres acadèmics (dissertacions, assajos, informes o comentaris crítics, entre altres) que reclamen la integració de diferents mirades, camps del saber o disciplines. L’alumnat, per tant, ha de manejar amb desimboltura l’alternança d’informació i opinió, consignar les fonts consultades, i procurar mantindre una adequada claredat expositiva amb una certa vocació d’estil. Ha de prendre consciència, en fi, de la responsabilitat de formar part de la construcció col·lectiva de sentits, des dels punts de vista cultural i ètic.
La composició d’un text escrit ha d’atendre tant la coherència, cohesió i adequació del registre, com a la propietat lèxica i la correcció gramatical i ortogràfica, així com la valoració de les alternatives disponibles per a l’ús d’un llenguatge inclusiu. Requerix també adoptar decisions sobre el to del discurs i la inscripció de les persones (emissor i destinataris) en este. A més, resulta essencial posar la màxima atenció en el llenguatge i l’estil, per la qual cosa la vinculació entre la reflexió explícita sobre el funcionament de la llengua i la seua projecció en els usos textuals resulta inseparable. Per això, el procés d’ensenyança-aprenentatge de l’escriptura reclama una acurada i sostinguda intervenció en l’aula.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, STEM, CD, CPSAA i CC.
6.Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, avaluar la seua fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitar els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement per a comunicar-la, amb un punt de vista crític i personal, al mateix temps que respectuós amb la propietat intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs d’investigació sobre temes del currículum o vinculats a les obres literàries llegides.
La producció, proliferació i distribució de la informació és el principi constitutiu de les societats actuals, però l’accés a la informació no garantix per si mateix el coneixement. Per tant, és imprescindible que l’alumnat adquirisca habilitats i destreses per a transformar la informació en coneixement, reconéixer quan es necessita, a on buscar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, i adoptar un punt de vista crític i personal, que evidencie una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. Es tracta d’una aposta per l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) que implica la utilització responsable de les tecnologies, amb especial atenció a la detecció d’informacions esbiaixades o falses, l’avaluació constant de les fonts, els temps d’ús i l’autoregulació.
S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de manera col·laborativa, consulte fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes d’investigació, especialment sobre temes del mateix currículum o de les obres literàries llegides. Estos processos d’investigació han de tendir a l’abordatge autònom de la seua planificació, gestió i emmagatzematge de la informació per a la seua recuperació òptima, i del respecte a les convencions de presentació establides (índex, organització en epígrafs, procediments de cita, notes a peu de pàgina, bibliografia i bibliografia web), al mateix temps que al desenrotllament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge. La biblioteca escolar, com a espai creatiu d’aprenentatge, serà l’entorn ideal per a l’adquisició d’esta competència.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA, CC i CE.
7.Seleccionar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània en les dos llengües oficials com a font de plaer i coneixement, configurar un itinerari lector que s’enriquisca progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores per a construir la pròpia identitat lectora i disfrutar de la dimensió social de la lectura.
Desenrotllar esta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i la construcció de la pròpia identitat lectora, dedicar un temps periòdic i constant a la lectura individual, i propiciar moments de reflexió que permeten establir relacions entre els textos llegits.
Això suposa ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos apreciats —inclòs el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals i amb pràctiques culturals emergents— i la capacitat d’expressar l’experiència lectora. Es tracta de fer un pas cap a un corpus de lectures autònomes menys vinculades al mer entreteniment i a la lectura argumental, i més orientat cap a l’apreciació estètica de la literatura. En conseqüència, l’explicitació de juís de valor sobre les obres es basarà en molts més elements, incloent-hi la identificació de la intertextualitat entre els textos, i incorporarà la indagació, lectura i producció d’assaig relacionat amb les obres llegides.
Esta competència contribuïx a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures guiades i les autònomes, indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i interpretació dels textos, situar amb precisió els textos en el seu context de producció, així com en les formes culturals en les quals s’inscriuen, i entendre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construïxen les obres.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CD, CPSAA i CCEC.
Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana, utilitzar un metallenguatge específic i mobilitzar l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals per a establir vincles entre textos diversos, per a conformar un mapa cultural, per a eixamplar les possibilitats de gaudi de la literatura i per a crear textos d’intenció literària.
Esta competència té la funció de desenrotllar habilitats d’interpretació que permeten l’accés a obres rellevants del patrimoni literari, faciliten la verbalització d’un juí de valor argumentat sobre les lectures, i ajuden a construir un mapa cultural que conjugue horitzons nacionals, europeus i universals, i relacione les obres literàries amb altres manifestacions artístiques i culturals. Per a aconseguir una fruïció conscient i elaborada de la lectura, serà necessari establir itineraris formatius de progrés amb lectures guiades, sobre els quals aprehendre el funcionament del fenomen literari, aprofundir en la noció d’historicitat i de jerarquia entre textos, i sustentar l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres.
No es tracta d’escometre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida en l’aula. A fi d’afavorir la indagació entorn de l’evolució del fenomen literari i a la connexió entre obres, els títols triats aniran acompanyats d’un conjunt de textos que ajuden a entendre tant la seua contextualització històrica i cultural, com el seu lloc en la tradició literària, la història de les seues interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals. Es tracta, en fi, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida en l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari —que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— per a mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament de la literatura, i de les relacions que s’establixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de la seua capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present. Així mateix, s’ha de propiciar la creació de textos literaris amb consciència d’estil respectant les convencions formals dels diversos gèneres.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CC i CCEC.
9.Consolidar i aprofundir en el coneixement explícit i sistemàtic sobre l’estructura de la llengua i els seus usos, i reflexionar de manera autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per a desenrotllar la consciència lingüística, per a augmentar el repertori comunicatiu i per a millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de comprensió i interpretació crítica.
Perquè l’estudi sistemàtic de la llengua siga útil, ha de promoure la competència metalingüística de l’alumnat i vincular-se amb els usos reals i contextualitzats propis dels parlants. La reflexió metalingüística ha de partir del coneixement intuïtiu de l’alumnat com a usuari de la llengua i establir ponts amb el coneixement sistemàtic d’esta, per a la qual cosa utilitzarà una terminologia específica i integrarà els nivells morfosintàctic, semàntic i pragmàtic en l’estudi de les formes lingüístiques.
Es tracta, per tant, d’abordar l’aprenentatge estructurat de la gramàtica a través de processos d’indagació, establir una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua a partir de la reflexió i de l’elaboració de xicotets projectes d’investigació. Per a això, cal partir de l’observació del significat i la funció que les formes lingüístiques adquirixen en el discurs, per a arribar a la generalització i a la sistematització a partir de la manipulació d’enunciats, el contrast entre oracions, la formulació d’hipòtesis i de regles, l’ús de contraexemples o la connexió amb altres fenòmens lingüístics, i comunicar els resultats amb el metallenguatge adequat. En definitiva, es tracta d’estimular la reflexió metalingüística i interlingüística perquè els estudiants puguen pensar i parlar sobre la llengua de manera que eixe coneixement revertisca en una millora de les produccions pròpies i en una millor comprensió i interpretació crítica de les produccions alienes i, alhora, permeta construir de manera progressiva un coneixement explícit sobre com funciona el sistema lingüístic.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, STEM i CPSAA.
10.Posar les pràctiques comunicatives al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, utilitzar un llenguatge no discriminatori i bandejar els abusos de poder a través de la paraula, per a afavorir un ús no sols eficaç, sinó també ètic i democràtic del llenguatge.
Adquirir esta competència implica no sols que les persones siguen eficaces a l’hora de comunicar-se, sinó que posen les paraules al servici d’uns objectius que no es desentenguen de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.
En l’àmbit de la comunicació personal, l’educació lingüística ha d’ajudar a forjar relacions interpersonals basades en l’empatia i el respecte, brindar ferramentes per a l’escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder a través de la paraula, és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l’educació lingüística ha de capacitar per a prendre la paraula en l’exercici una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, l’erradicació de les diferents violències (inclosa la violència de gènere) i de les creixents desigualtats, etc.
Esta competència específica es connecta amb les següents competències clau: CCL, CP, CD, CPSAA i CC.
Valencià: Llengua i Literatura I
Llengua Castellana i Literatura I
Criteris d’avaluació
Competència específica 1
1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a les del territori propi, a partir de l’explicació del seu desenrotllament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del valencià i de l’espanyol, en manifestacions orals, escrites i multimodals.
1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.
Competència específica 2
2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals complexos propis de diferents àmbits, i analitzar la interacció entre els diferents codis.
2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals complexos, avaluar la seua qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
Competència específica 3
3.1 Realitzar exposicions i argumentacions orals formals amb diferent grau de planificació sobre temes d’interés científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència, cohesió i el registre adequat, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.
Competència específica 4
4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura.
4.2 Valorar la forma i el contingut de textos complexos avaluant la seua qualitat, la fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
Competència específica 5
5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys de manera individual o entre iguals, o mitjançant altres instruments de consulta.
5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.
Competència específica 6
6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre temes curriculars d’interés cultural que impliquen localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts; calibrar la seua fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual.
6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisis, contrast i verificació, fent ús de les ferramentes adequades i mantenint una actitud crítica davant dels possibles biaixos de la informació.
Competència específica 7
7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània en les dos llengües oficials i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
Competència específica 8
8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides mitjançant l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre els clàssics de la literatura valenciana i espanyola objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques clàssiques o contemporànies, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.
8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’empren les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.
Competència específica 9
9.1 Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i interlingüística i utilitzant un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic.
9.3 Elaborar i presentar els resultats de xicotets projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formular hipòtesis i establir generalitzacions, utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.
Competència específica 10
10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones.
10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.
Sabers bàsics
A. Les llengües i els seus parlants
− Situació actual de les llengües en el món. Desenrotllament sociohistòric i situació actual del valencià, de l’espanyol i de la resta de llengües d’Espanya.
− Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de l’espanyol a Espanya i a Amèrica.
− Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals del valencià.
− Estratègies de reflexió interlingüística.
− Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.
− Els fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències. Diglòssia lingüística i diglòssia dialectal.
− Drets lingüístics, la seua expressió en lleis i declaracions institucionals. Models de convivència entre llengües, les seues causes i conseqüències. Llengües minoritàries i llengües minoritzades. La sostenibilitat lingüística.
B. Comunicació
Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:
1.Context.
− Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació).
2.Gèneres discursius
− Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació.
− Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics.
− Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
3.Processos
− Interacció oral i escrita de caràcter formal. Prendre i deixar la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística.
− Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text.
− Producció oral formal: planificació i busca d’informació, pràctica o assaig, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada.
− Comprensió lectora: Sentit global del text i relació entre les seues parts. Estratègies de lectura profunda o interpretativa i crítica de textos literaris i no literaris en entorns digitals i analògics. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text.
− Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports.
− Alfabetització informacional: Busca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. Fonts d’informació de caràcter acadèmic. Fonts documentals de l’entorn. Ferramentes digitals per a la gestió de continguts, el treball col·laboratiu i la comunicació. Tipus de buscadors i el seu funcionament. Detecció i identificació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Notícies falses i verificació de fets. El pescaclics. Hàbits i conductes per a la comunicació segura en entorns virtuals. Etiqueta digital. Identitat digital.
4.Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics.
− Formes lingüístiques per a l’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat.
− Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació.
− Connectors, marcadors discursius i altres procediments lexicosemàntics i gramaticals que contribuïxen a la cohesió del text.
− Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.
− Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital.
− Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seua relació amb el significat.
C. Educació literària
1.Lectura autònoma
Lectura d’obres rellevants d’autores i autors de la literatura universal contemporània en les dos llengües oficials que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents:
− Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
− Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals.
− Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers.
− Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres.
− Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
− Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.
2.Lectura guiada
Lectura de clàssics de la literatura espanyola des de l’Edat Mitjana fins al romanticisme, inscrits en itineraris temàtics o de gènere.
Lectura de clàssics de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià des dels orígens fins al segle XIV, del Segle d’Or i de l’Edat Moderna (Renaixement i Barroc).
En els dos casos s’atendran els següents sabers:
− Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries.
− Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius.
− Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària.
− Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context.
− Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura.
− Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere.
− Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
− Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.
D. Reflexió sobre la llengua
Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents:
− Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics.
− La llengua com a sistema interconnectat amb diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic.
− Distinció entre la forma (categories gramaticals) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta).
− Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu.
− Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i el propòsit comunicatiu.
− Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.
Valencià: Llengua i Literatura II
Llengua Castellana i Literatura II
Criteris d’avaluació
Competència específica 1
1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres.
1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.
Competència específica 2
2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats propis de diferents àmbits analitzant la interacció entre els diferents codis.
2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats avaluant la seua qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
Competència específica 3
3.1 Realitzar exposicions i argumentacions orals formals extenses en les quals s’arrepleguen diferents punts de vista, amb diferent grau de planificació sobre temes d’interés científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, i ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència, cohesió i el registre adequat en diferents suports, i utilitzar de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.
Competència específica 4
4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura.
4.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats avaluant la seua qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.
Competència específica 5
5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta.
5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.
Competència específica 6
6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interés acadèmic, personal o social que impliquen localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb especial atenció a la gestió del seu emmagatzematge i recuperació, així com a l’avaluació de la seua fiabilitat i pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual.
6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisis, contrast i verificació, fent ús de les ferramentes adequades i mantenint una actitud crítica davant dels possibles biaixos de la informació.
Competència específica 7
7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
Competència específica 8
8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.
Competència específica 9
9.1 Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i interlingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic.
9.3 Elaborar i presentar els resultats de xicotets projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formular hipòtesis i establir generalitzacions utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.
Competència específica 10
10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones.
10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.
Sabers bàsics
A. Les llengües i els seus parlants
− Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol.
− Estratègies avançades de la reflexió interlingüística.
− Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres.
− Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola.
− Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.
− Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.
B. Comunicació
Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:
Context: components del fet comunicatiu
− Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació).
Gèneres discursius
− Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació.
− Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics.
− Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
Processos
− Interacció oral i escrita de caràcter formal. Prendre i cedir la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística.
− Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text.
− Producció oral formal: Planificació i busca d’informació, pràctica o assaig, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada.
− Comprensió lectora: Sentit global del text i relació entre les seues parts. Estratègies de lectura profunda o interpretativa i crítica de textos literaris i no literaris en entorns digitals i analògics. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text.
− Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports.
Alfabetització informacional: Busca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. La gestió de continguts, l’emmagatzematge i la recuperació de la informació rellevant. Fonts d’informació de caràcter acadèmic. Fonts documentals de l’entorn. Ferramentes digitals per al treball col·laboratiu i la comunicació. Detecció i identificació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Notícies falses i verificació de fets. Hàbits i conductes per a la comunicació segura en entorns virtuals.
Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics
− Formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat.
− Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació.
− Connectors, marcadors discursius i altres procediments lexicosemàntics i gramaticals que contribuïxen a la cohesió del text.
− Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.
− Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital.
− Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seua relació amb el significat.
Comentaris (2)
Necessites iniciar sessió o registrar-te per a comentar.
Aportacions al projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost,
del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de
batxillerat.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes
Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el
currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat,
inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell,
constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del
professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que
estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal
deixar de banda en l'educació.
Aportacions al projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost,
del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de
batxillerat.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes
Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el
currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat,
inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell,
constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del
professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que
estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal
deixar de banda en l'educació.