Tornar
Projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen, l'ordenació i el currículum de Batxillerat.
Comentaris per a la versió
Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
3.- El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada
a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el
departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja
oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català».
Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en
territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina
acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.
2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.