Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana.A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.
Autors fonamentals de la nostra història lliterària contemporànea com Xavier Casp, Miquel Adlert, Anfós Ramón, Pere Delmonte i molts atres, que demostren que es pot fer lliteratura valenciana en un valencià pròxim al parlant, són hui pràcticament desconeguts per la joventut valenciana, a pesar del seu pes intelectual i del seu compromís en la llengua valenciana.
És imprescindible que l’assignatura de valencià presente per fi als estudiants, de manera equànim i equilibrada, totes les visions sobre la caracterisació i l’entitat de la llengua valenciana, incloent la diversitat d'autors en normes de la RACV
Més enllà de qué les denominacions "valencià" i "català" són dos glotònims d'una mateixa llengua (consultar les definicions de l'AVL o de la RAE) entre les varietats diatòpiques o geogràfiques parlades pels nostres alumnes podem trobar des de l'alacantí al sud fins al tortosí o valencià de transició al nord. En qualsevol cas des del punt de vista de la romanística totes formen part del bloc del català occidental que junt als dialectes del bloc oriental (rossellonés, central, balear i alguerés) formen una mateixa llengua. La seua tradició literària inclou, entre molts altres, autors com Ramon Llull, Ramon Muntaner, Joanot Martorell, Ausiàs March, Isabel de Villena o Sant Vicent Ferrer durant l'edat mitjana, i més modernament, al segle XX, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Joan Francesc Mira o Quim Monzó. Cal ser rigorosos, deixar a banda ideologies i en qüestions filològiques atendre el dictat dels experts en filologia.
Autors fonamentals de la nostra història lliterària contemporànea com Xavier Casp, Miquel Adlert, Anfós Ramón, Pere Delmonte i molts atres, que demostren que es pot fer lliteratura valenciana en un valencià pròxim al parlant, són hui pràcticament desconeguts per la joventut valenciana, a pesar del seu pes intelectual i del seu compromís en la llengua valenciana.
És imprescindible que l’assignatura de valencià presente per fi als estudiants, de manera equànim i equilibrada, totes les visions sobre la caracterisació i l’entitat de la llengua valenciana, incloent la diversitat d'autors en normes de la RACV
Més enllà de qué les denominacions "valencià" i "català" són dos glotònims d'una mateixa llengua (consultar les definicions de l'AVL o de la RAE) entre les varietats diatòpiques o geogràfiques parlades pels nostres alumnes podem trobar des de l'alacantí al sud fins al tortosí o valencià de transició al nord. En qualsevol cas des del punt de vista de la romanística totes formen part del bloc del català occidental que junt als dialectes del bloc oriental (rossellonés, central, balear i alguerés) formen una mateixa llengua. La seua tradició literària inclou, entre molts altres, autors com Ramon Llull, Ramon Muntaner, Joanot Martorell, Ausiàs March, Isabel de Villena o Sant Vicent Ferrer durant l'edat mitjana, i més modernament, al segle XX, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Joan Francesc Mira o Quim Monzó. Cal ser rigorosos, deixar a banda ideologies i en qüestions filològiques atendre el dictat dels experts en filologia.