II. Plurilingüisme. − Sistemes d’escriptura al llarg de la història. − L’alfabet grec: la seua història i influència posterior. Regles de transcripció de l’alfabet grec a les llengües d’ensenyança. − De l’indoeuropeu al grec. Etapes de la llengua grega. − Lèxic: procediments bàsics de composició i derivació en la formació de paraules gregues; lexemes, sufixos i prefixos d’origen grec en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims grecs; influència del grec en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat; tècniques bàsiques per a l’elaboració de famílies lèxiques i d’un vocabulari bàsic grec de freqüència. Hel·lenismes d’ús freqüent. − Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació. − Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen. Respecte per la diversitat lingüística. − Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb estudiants de grec en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua grega com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres. − Expressions i lèxic específic bàsic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

Vore en context