II. Plurilingüisme. − Sistemes d’escriptura al llarg de la història. − Evolució del llatí: les llengües indoeuropees, etapes de la llengua llatina, llatí vulgar i llatí culte, llengua parlada i llengua escrita. − Influència del llatí en l’evolució de les llengües d’ensenyança i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat. − Regles fonètiques bàsiques en l’evolució del llatí a les llengües d’ensenyança. − Lèxic: lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí presents en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyança a partir dels seus ètims d’origen llatí; expressions llatines integrades en les llengües modernes i el seu ús en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris...). Llatinismes d’ús freqüent. − Interés per conéixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació. − El llatí com a instrument que permet un millor coneixement de les llengües d’estudi i un acostament més fàcil a altres llengües modernes, romàniques i no romàniques. − Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen. − Ferramentes analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenrotllament de projectes amb parlants o estudiants de llatí en l’àmbit transnacional. Ús de bibliografia i bibliografia web en l’estudi i l’aprenentatge de la llengua llatina com a base en la consolidació d’altres llengües estrangeres. − Expressions i lèxic específic bàsic per a reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les ferramentes de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).

Vore en context