B. La traducció: tècniques, processos i ferramentes. − L’anàlisi morfosintàctica com a ferramenta de traducció. − Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del mateix text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per a evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...). − Ferramentes de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc. Recursos analògics i digitals per a l’adquisició de llengües. Portafolis europeu de les llengües (PLE). − Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. − Recursos estilístics freqüents i la seua relació amb el contingut del text. − Estratègies, ferramentes i tècniques bàsiques de retroversió de textos breus. − La traducció com a instrument que afavorix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. − Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. − Estratègies i ferramentes, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.

Vore en context