La traducció constituïx el nucli del procés d’aprenentatge de les llengües clàssiques. Amb esta finalitat, es proposa una progressió en l’aprenentatge per a conduir l’alumnat cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua llatina. A partir dels coneixements adquirits, l’alumnat traduïx, de manera progressivament autònoma, textos de dificultat adequada i gradual des del llatí a les llengües d’ensenyança, amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavorix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l’ampliació del repertori lèxic de l’alumnat. Complementari a la traducció com a mitjà de reflexió sobre la llengua és el procés de traducció inversa o retroversió. Són dos els enfocaments proposats per al desenrotllament d’esta competència específica. En primer lloc, la traducció com a procés que contribuïx a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a ferramenta i no com a finalitat, i el reforç de les estratègies d’anàlisi i identificació d’unitats lingüístiques de la llengua llatina, complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes quan esta siga possible. En segon lloc, la traducció com a mètode que afavorix el desenrotllament de la constància, la capacitat de reflexió i l’interés pel propi treball i la seua revisió, apreciant el seu valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques.

Vore en context