Tornar
Projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen, l'ordenació i el currículum de Batxillerat.
Comentaris per a la versió
Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Per tant, dificilment es podrà fer efectiu aquest currículum si en la normativa citada (RESOLUCIÓ de 25 de febrer de 2026) no es revisa la redacció de l’apartat vint-i-sisé del projecte de decret i, en conseqüència:
S’elimine o es flexibilitze el llindar mínim de deu sol·licituds, incorporant criteris territorials i de context.
S’establisquen garanties d’accés efectiu a totes les modalitats de Batxillerat en condicions d’equitat.
Es definisquen criteris objectius i transparents per a la retirada d’oferta educativa.
S’incorporen mesures compensatòries reals que asseguren la continuïtat de l’itinerari educatiu de l’alumnat.
Es garantisca la preservació de les modalitats minoritàries i del règim nocturn com a elements essencials del sistema educatiu.
L'educació necessita un curriculum ampli i divers que complisca amb les necessitats d'un alumnat ampli i divers.
Sisé. Falta de mesures compensatòries
El precepte es limita a indicar que s’oferiran alternatives, però no garanteix la proximitat geogràfica, la disponibilitat real de places, el
transport escolar adequat o la continuïtat de l’itinerari escollit.
Aquesta indefinició pot deixar l’alumnat en una situació de desavantatge real.
La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant (articles 28 i 29): estableix que l’educació ha de desenvolupar al màxim les capacitats de cada alumne. Limitar l’accés a determinades modalitats restringeix aquest desenvolupament.
O, entre altres més, les recomanacions de la UNESCO sobre educació inclusiva, que insisteixen en la necessitat d’evitar barreres estructurals d’accés. El criteri numèric fix constitueix una barrera d’aquest tipus.
Cinqué. Contradicció amb principis de la normativa europea i internacional
La mesura resulta contrària a diversos marcs normatius i recomanacions internacionals com per exemple:
La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (article 14) que reconeix el dret a l’educació i l’accés a la formació en condicions d’igualtat. La restricció territorial de l’oferta compromet aquest principi.
El Pilar Europeu de Drets Socials (principi 1), que estableix el dret a una educació inclusiva i de qualitat. La reducció d’oferta limita la inclusió i la personalització dels itineraris.
La Agenda 2030 – Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 (ODS 4), que promou una educació equitativa i inclusiva, així com oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida. La possible desaparició del règim nocturn en determinats centres contradiu aquest objectiu.
Quart. Impacte negatiu en la diversitat i qualitat del sistema educatiu, ja que la mesura pot provocar, entre altres efectes, la reducció progressiva de l’oferta de modalitats minoritàries, l'empobriment de la diversitat educativa o la pèrdua d’oportunitats per a perfils d’alumnat amb interessos específics.
Especialment preocupant és l’afectació a:
L’ensenyament artístic, la modalitat general (clau per a itineraris flexibles) i el règim nocturn (fonamental per a l’educació de persones adultes).
facto l’accés a determinades modalitats i pot obligar l’alumnat a desplaçaments o a renunciar a l’itinerari desitjat.
Això desvirtua el dret a una educació integral i adaptada a les aptituds i interessos de l’alumnat.
Tercer. Inseguretat jurídica i discrecionalitat administrativa
La redacció del precepte (“podrà retirar-se l’oferta”) introdueix un marge ampli de discrecionalitat sense establir criteris objectius ni procediments clars.
Aquesta indefinició segurament, pot generar aplicacions desiguals entre centres o territoris, dificultar la previsibilitat de les decisions administratives i incrementar el risc de conflictes i reclamacions.
En aquest sentit, la manca de concreció vulnera el principi de seguretat jurídica i exigeix una regulació més precisa.
motius:
Primer. Vulneració del principi d’igualtat d’oportunitats i equitat territorial doncs l’establiment d’un llindar mínim rígid de deu sol·licituds en primera opció per a poder oferir determinades modalitats de Batxillerat genera una desigualtat material entre l’alumnat en funció del territori.
Aquest criteri afecta especialment a les zones rurals o amb baixa densitat de població, als centres amb menor volum de matrícula i a les modalitats menys demandades però essencials (Arts, General i règim nocturn).
Això comporta una discriminació indirecta, ja que l’alumnat no disposa de les mateixes oportunitats reals d’accés a les diferents modalitats del sistema educatiu en condicions d’igualtat.
Segon. Limitació efectiva del dret a l’educació, ja que encara que la planificació educativa és competència de l’Administració, aquesta ha de garantir una oferta suficient i accessible.
La mesura proposada subordina l’elecció individual de l’alumnat a una condició col·lectiva, restringeix de
M'agradaria comentar que aquesta modificació del currículum tindrà poca repercussió si es deixen d'impartir aquestes matèries a conseqüència de la imposició de la "RESOLUCIÓ de 25 de febrer de 2026, de la Direcció General de Centres Docents, per la qual s’establix el calendari i es dicten instruccions respecte al procediment d’admissió de l’alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que impartixen ensenyances d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, i en els centres d’Educació Especial, per al curs 2026-2027." , ja que aquesta resolució en la redacció de l'apartat “Vint-i-sisé. Demanda mínima per a oferir, en el primer curs de Batxillerat, les modalitats d'Arts i General, així com el règim nocturn, en centres docents públics” considere que vulnera principis essencials del dret a l’educació, així com criteris d’equitat, accessibilitat i cohesió del sistema educatiu. Pels següents