Tornar
Projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen, l'ordenació i el currículum de Batxillerat.
Comentaris per a la versió
Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
Per a facilitar la lectura del Projecte de Decret /2026, de __ de ____, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen l'ordenació i el currículum de Batxillerat, pot accedir al document en format PDF a través del següent enllaç:
https://breu.gva.es/b/38S-k
PROJECTE de DECRET xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat
Preàmbul
Article únic. Modificació del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat 5
DISPOSICIÓ ADDICIONAL 6
DISPOSICIONS FINALS 6
Primera. Calendari d’implantació 6
Segona. Aplicació i desplegament 6
Tercera. Entrada en vigor 6
ANNEX ÚNIC 7
Preàmbul
I
L’article 27 de la Constitució Espanyola reconeix el dret fonamental a l’educació, i establix que l’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta. L’article 149.1.30 disposa que l’Estat té competència exclusiva sobre la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en esta matèria.
L’article 53.1 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de l’ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposa l’article 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, conforme a l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria d’educació.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, definix el currículum en l’article 6, apartat 1, com el conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada una de les ensenyances regulades en esta llei. Al seu torn, l’article 6, en els apartats 3, 4 i 5, assenyala que, amb la finalitat d’assegurar una formació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents, el Govern, després de consultar les comunitats autònomes, fixarà, en relació amb els objectius, les competències, els continguts i els criteris d’avaluació, els aspectes bàsics del currículum, que constituïxen les ensenyances mínimes. Les ensenyances mínimes requeriran el 50 % dels horaris escolars per a les comunitats autònomes que tinguen llengua cooficial i el 60 % per a aquelles que no la tinguen. Les administracions educatives establiran el currículum de les diferents ensenyances regulades en la citada llei, del qual formaran part els aspectes bàsics assenyalats en apartats anteriors. Els centres docents desenrotllaran i completaran, si és el cas, el currículum de les diferents etapes i cicles en l’ús de la seua autonomia i tal com arreplega el capítol II del títol V de la llei. Quant a les ensenyances de Batxillerat, el capítol IV del títol I de la Llei orgànica 2/2006 citada regula estes ensenyances. Al seu torn, la disposició final sexta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, concreta que les normes d’esta llei podran ser desplegades per les comunitats autònomes, a excepció de les relatives a les matèries la regulació de les quals encomana al Govern o que corresponen a l’Estat.
El Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’establixen l’ordenació i les ensenyances mínimes de Batxillerat, arreplega per a cada matèria les competències específiques previstes per a l’etapa, així com els criteris d’avaluació i els sabers bàsics establits per a cada curs.
A més, el Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, en la disposició final segona, establix el caràcter bàsic d’esta norma, a excepció de l’annex III, relatiu a les situacions d’aprenentatge.
La concreció de la normativa anterior sobre l’ordenació i el currículum de les ensenyances de Batxillerat es va dur a terme en la Comunitat Valenciana mitjançant el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, i la Correcció d’errors del Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 26 d’octubre de 2022.
II
Per l’experiència obtinguda en l’aplicació del Decret 108
Comentaris (12)
Necessites iniciar sessió o registrar-te per a comentar.
- Estàs en la página 1
- 2
- Pròximament
- Última
6.- La proposta de nou currículum de Valencià: llengua i literatura al Batxillerat fa desaparèixer competències com la interacció i la mediació, a diferència del currículum de les etapes educatives anteriors i el de les llengües estrangeres, fet que dificulta establir situacions d’aprenentatge compartides entre llengües, i un desajust respecte a les competències que avalua el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que inclou la interacció i la mediació. La llei 1/2024, en l’article 16.2, recull el reconeixement de nivells de llengua en Batxillerat d’acord amb aquest estàndard.
5.- El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió referida al context sociolingüístic.
4.- La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
3.- El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació. 1.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres parlars de la llengua catalana.
Soc Empar Folgado Ros, faig meues les al·legacions que han proposat Plataforma per la llengua i Escola Valenciana per a la modificació inopurtuna, ineficaç i perniciosa del currículum de Batxillerat en l'especialitat de Valencià llengua i literatura.
5.- El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió referida al context sociolingüístic.
4.- La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
3.- El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.