Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
Valencià: Llengua i Literatura II
Llengua Castellana i Literatura II
Criteris d’avaluació
Competència específica 1
1.1 Reconéixer i valorar les llengües d’Espanya i les seues varietats dialectals, amb especial atenció a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, i diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal dels que es corresponen amb sociolectes o registres.
1.2 Qüestionar i refutar prejuís i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzar i valorar la rellevància actual dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.
Competència específica 2
2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats propis de diferents àmbits analitzant la interacció entre els diferents codis.
2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats avaluant la seua qualitat, fiabilitat i idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.
Competència específica 3
3.1 Realitzar exposicions i argumentacions orals formals extenses en les quals s’arrepleguen diferents punts de vista, amb diferent grau de planificació sobre temes d’interés científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, i ajustar-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu amb fluïdesa, rigor, coherència, cohesió i el registre adequat en diferents suports, i utilitzar de manera eficaç recursos verbals i no verbals.
3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals (formals i informals) i en el treball en equip amb actituds d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.
Competència específica 4
4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, i realitzar les inferències necessàries amb diferents propòsits de lectura.
4.2 Valorar críticament el contingut i la forma de textos especialitzats avaluant la seua qualitat i fiabilitat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.
Competència específica 5
5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interés social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atenga la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta.
5.2 Incorporar procediments per a enriquir els textos, atenent aspectes discursius, lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical.
Competència específica 6
6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interés acadèmic, personal o social que impliquen localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb especial atenció a la gestió del seu emmagatzematge i recuperació, així com a l’avaluació de la seua fiabilitat i pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual.
6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisis, contrast i verificació, fent ús de les ferramentes adequades i mantenint una actitud crítica davant dels possibles biaixos de la informació.
Competència específica 7
7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants en les dos llengües oficials que es relacionen amb les propostes de lectura guiada, incloent assaig literari i obres actuals que establisquen connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura.
7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.
Competència específica 8
8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el seu context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzar un metallenguatge específic i incorporar juís de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres.
8.2 Desenrotllar projectes d’investigació que es concreten en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, establir vincles argumentats entre les obres de la literatura valenciana des de la segona mitat del segle XIX fins al segle XXI, i de les obres de la literatura espanyola o hispànica de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, objecte de lectura guiada i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i de hui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitar la implicació i la resposta personal del lector en la lectura.
Competència específica 9
9.1 Revisar els propis textos i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i interlingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i esmenar problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús.
9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic.
9.3 Elaborar i presentar els resultats de xicotets projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formular hipòtesis i establir generalitzacions utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.
Competència específica 10
10.1 Identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regixen la comunicació entre les persones.
10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i la busca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.
Sabers bàsics
A. Les llengües i els seus parlants
− Les llengües d’Espanya i els dialectes del valencià i de l’espanyol.
− Estratègies avançades de la reflexió interlingüística.
− Diferències entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i els registres.
− Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard atenent la seua utilitat i la seua diversitat en la llengua espanyola.
− Els mitjans de comunicació i les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.
− Detecció de prejuís i estereotips lingüístics amb la finalitat de combatre’ls.
B. Comunicació
Estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:
Context: components del fet comunicatiu
− Components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació; estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa (adequació).
Gèneres discursius
− Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació.
− Gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu. Els textos acadèmics.
− Gèneres discursius propis de l’àmbit social. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
Processos
− Interacció oral i escrita de caràcter formal. Prendre i cedir la paraula. Cooperació conversacional i cortesia lingüística.
− Comprensió oral: sentit global del text i relació entre les seues parts, selecció i retenció de la informació rellevant. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal. Valoració de la forma i el contingut del text.
− Producció oral formal: Planificació i busca d’informació, pràctica o assaig, textualització i revisió. Adequació a l’audiència i al temps d’exposició. Elements no verbals. Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. La deliberació oral argumentada.
− Comprensió lectora: Sentit global del text i relació entre les seues parts. Estratègies de lectura profunda o interpretativa i crítica de textos literaris i no literaris en entorns digitals i analògics. La intenció de l’emissor. Detecció dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic. Valoració de la forma i el contingut del text.
− Producció escrita. Procés d’elaboració: planificació, redacció, revisió i edició en diferents suports.
Alfabetització informacional: Busca autònoma i selecció de la informació amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual. La gestió de continguts, l’emmagatzematge i la recuperació de la informació rellevant. Fonts d’informació de caràcter acadèmic. Fonts documentals de l’entorn. Ferramentes digitals per al treball col·laboratiu i la comunicació. Detecció i identificació de riscos de desinformació, manipulació i vulneració de la privacitat en la xarxa. Notícies falses i verificació de fets. Hàbits i conductes per a la comunicació segura en entorns virtuals.
Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics
− Formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat.
− Recursos lingüístics per a adequar el registre a la situació de comunicació.
− Connectors, marcadors discursius i altres procediments lexicosemàntics i gramaticals que contribuïxen a la cohesió del text.
− Relacions entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.
− Correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital.
− Els signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seua relació amb el significat.
C. Educació literària
1.Lectura autònoma
Lectura d’obres en les dos llengües oficials d’autores i autors relacionades amb les propostes de lectura guiada que susciten reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, atenent els sabers següents:
− Selecció de les obres rellevants, incloent l’assaig literari i formes actuals de producció i consum cultural, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
− Participació activa en el circuit literari i lector en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. Accés a altres experiències culturals.
− Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best sellers.
− Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil, i valors ètics i estètics de les obres.
− Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per a establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
− Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.
2.Lectura guiada
Lectura d’obres rellevants de la literatura espanyola de l’últim quart del segle XIX i dels segles XX i XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, al voltant de tres eixos: (1) Edat de Plata de la cultura espanyola (1875-1936); (2) guerra civil, exili i dictadura; (3) literatura espanyola i hispanoamericana contemporània.
Lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors en valencià, sobre els següents moviments literaris: (1) La Renaixença; (2) la postguerra; (3) literatura contemporània des dels anys seixanta fins a l’actualitat.
En els dos casos s’atendran els següents sabers:
− Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries.
− Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seua relació amb el sentit de l’obra. Efectes en la recepció dels seus recursos expressius.
− Coneixement de dades biogràfiques de les autores i els autors de la tradició literària rellevants per a la comprensió de les obres i el context.
− Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per a interpretar les obres i comprendre el seu lloc en la tradició literària.
− Vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de temes, tòpics, estructures i llenguatges. Elements de continuïtat i ruptura.
− Expressió argumentada de la interpretació dels textos integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere.
− Lectura expressiva, dramatització i recitació atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
− Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.
D. Reflexió sobre la llengua
Elaboració de conclusions pròpies sobre el funcionament del sistema lingüístic amb un metallenguatge específic a partir de l’observació, comparació i classificació d’unitats comunicatives i del contrast entre llengües, atenent els sabers següents:
− Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics.
− La llengua com a sistema interconnectat tenint en compte els diferents nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i semàntic.
− Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta).
− Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu.
− Procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el seu significat. Les relacions semàntiques entre paraules. Valors denotatius i connotatius en funció de la seua adequació al context i al propòsit comunicatiu.
− Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per a obtindre informació gramatical de caràcter general.
Segons el Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el valencià és la llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana i també a Catalunya, les Illes Balears, el Pirineu Oriental francés, Andorra, la Franja d’Aragó i l’Alguer. Qualsevol interpretació que reduïsca el seu àmbit d’estudi únicament al territori administratiu valencià contradiu aquesta definició, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina científica consolidada i la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem. A més, genera una asimetria injustificable respecte del tractament de la literatura en castellà, que sí que inclou l’àmbit hispanoamericà.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.
Segons el Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el valencià és la llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana i també a Catalunya, les Illes Balears, el Pirineu Oriental francés, Andorra, la Franja d’Aragó i l’Alguer. Qualsevol interpretació que reduïsca el seu àmbit d’estudi únicament al territori administratiu valencià contradiu aquesta definició, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina científica consolidada i la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem. A més, genera una asimetria injustificable respecte del tractament de la literatura en castellà, que sí que inclou l’àmbit hispanoamericà.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.