Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
La diversitat lingüística constituïx una característica fonamental d’Espanya i de diverses comunitats autònomes, entre estes, la Comunitat Valenciana. A esta realitat se suma el fet que en les nostres aules conviuen jóvens que parlen llengües o varietats dialectals diferents de la llengua vehicular d’aprenentatge. Les classes de llengües han d’acollir esta diversitat lingüística tant per a valorar els significats culturals que es deriven d’este fet i evitar els prejuís lingüístics, com per a aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seues varietats, de manera que es facilite la reflexió interlingüística i la comunicació amb parlants d’altres llengües. El desenrotllament d’esta competència en l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Més prompte, este acostament ha de nodrir-se de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflectisquen tal pluralitat lingüística i dialectal. L’alumnat, a més, ha d’aprendre a distingir els trets que obeïxen a la diversitat geogràfica de les llengües, d’altres relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb els quals un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada
a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el
departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja
oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català».
Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en
territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina
acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada
a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el
departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja
oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català».
Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en
territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina
acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.