Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, el present decret és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, de manera que genera un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud, que facilite el seu coneixement i comprensió. La norma s’enquadra dins de la distribució de competències exclusives de l’Estat establides per l’article 149.1.30a de la Constitució Espanyola i de les competències reconegudes en la Comunitat Valenciana en matèria educativa en l’article 53 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i en la disposició final sexta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.
Açò no és coherent pel que fa al tracte de les llengües ja que es vol sotmetre l'estudi del valencià a tot allò competent geogràficament a la comunitat autònoma però en la resta de llengües que s'estudien (com el castellà, per exemple) no es fa el mateix. L'Estatut d'Autonomia respecta el criteri de l'Acadèmia Valenciana de la LLengua i la Llei d'ús i ensenyament del valencià, qüestió que aquesta modificació del decret 108/2022 no fa.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.
Quatre coses:
1) El 60% dels valencians aproximadament (enquestes del CIS) no considera al valencià la mateixa llengua que el català. Per supost, s’ha de respectar a l’atre 25% aproximadament que sí que les considera la mateixa llengua, pero priorisar als autors valencians és compatible en tot això.
2) Inclús considerant-les la mateixa llengua, se poden priorisar els autors locals. Passa en el castellà, en l’anglés i en moltes atres llengües. També passa en uns atres fets culturals. Priorisar no és censurar, de cap manera.
3) Catalunya també priorisa lo seu. De fet, en Catalunya bandegen autors valencians que escriuen en valencià en normes de la RACV, a pesar de considerar-los de la seua mateixa llengua.
4) Per a que els alumnes entenguen be la cultura, la llengua i la societat valenciana, necessitem que es pose l’émfasis en les particularitats valencianes. No imitar allò que es fa en Catalunya.
Açò no és coherent pel que fa al tracte de les llengües ja que es vol sotmetre l'estudi del valencià a tot allò competent geogràficament a la comunitat autònoma però en la resta de llengües que s'estudien (com el castellà, per exemple) no es fa el mateix. L'Estatut d'Autonomia respecta el criteri de l'Acadèmia Valenciana de la LLengua i la Llei d'ús i ensenyament del valencià, qüestió que aquesta modificació del decret 108/2022 no fa.