Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
La primera de les competències específiques de les matèries aprofundix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal d’Espanya, de la Comunitat Valenciana i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a esta diversitat, combatre prejuís i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística. Les cinc competències específiques següents es referixen a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorpora les formes de comunicació mediades per la tecnologia i atén els diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional. Així, les competències específiques segona i tercera es referixen a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora; la quinta, a l’expressió escrita i, finalment, la sexta posa el focus en l’alfabetització informacional. A continuació, les competències específiques sèptima i octava es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada en l’aula. La competència específica novena atén la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentres que la dècima, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes estes.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada
a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el
departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja
oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català».
Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en
territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina
acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada
a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el
departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja
oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català».
Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en
territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina
acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.