Tornar
Projecte de modificació del Decret 108/2022, de 5 d'agost, del Consell, pel qual s'establixen, l'ordenació i el currículum de Batxillerat.
Comentaris per a la versió
Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris (3)
Necessites iniciar sessió o registrar-te per a comentar.
L’eliminació d'autors no valencians en el currículum constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i ideològics, que cal deixar de banda en l'educació. 1.- El currículum ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives comporta ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres parlars de la llengua catalana. 2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposa oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris. 3.- Definició de valencià al DNV: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català».
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.