Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris sobre
LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
Les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura mantenen en Batxillerat una continuïtat amb l’etapa anterior, al mateix temps que establixen unes finalitats específiques d’acord amb els objectius d’esta etapa. Així, l’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels jóvens; brindar els coneixements, les habilitats i les actituds que els permeten participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent.
L’objectiu de les matèries de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, recepció i interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que pose les paraules al servici de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’esta manera, les matèries contribuïxen a la progressió en el desenrotllament de totes les competències arreplegades en el perfil d’eixida de l’alumnat al final de l’ensenyança bàsica.
compartides entre llengües, i un desajust respecte a les competències que avalua el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que inclou la interacció i la mediació. La llei 1/2024, en l’article 16.2, recull el reconeixement de nivells de llengua en Batxillerat d’acord amb aquest estàndard.
La proposta de nou currículum de Valencià: llengua i literatura al Batxillerat fa desaparèixer competències com la interacció i la mediació, a diferència del currículum de les etapes educatives anteriors i el de les llengües estrangeres, fet que dificulta establir situacions d’aprenentatge
El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió referida al context sociolingüístic.
La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació. 1.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres parlars de la llengua catalana. 2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge.
compartides entre llengües, i un desajust respecte a les competències que avalua el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que inclou la interacció i la mediació. La llei 1/2024, en l’article 16.2, recull el reconeixement de nivells de llengua en Batxillerat d’acord amb aquest estàndard.
La proposta de nou currículum de Valencià: llengua i literatura al Batxillerat fa desaparèixer competències com la interacció i la mediació, a diferència del currículum de les etapes educatives anteriors i el de les llengües estrangeres, fet que dificulta establir situacions d’aprenentatge
El currículum vigent de Valencià: llengua i literatura posa èmfasi en la situació de minorització del valencià, declara aspirar al redreçament de l'ús de la llengua i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de discriminació lingüística, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). La nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió referida al context sociolingüístic.
La proposta de reducció territorial de l'estudi del valencià al currículum de Batxillerat trencaria la tradició escolar pròpia, des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, suposaria un enfrontament amb el criteri acadèmic de les universitats valencianes i perjudicaria greument l’alumnat en les proves d’accés a la universitat.
El valencià està definit al Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la següent manera: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català». Qualsevol interpretació limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del sistema lingüístic català contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el
currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i
esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge cultural de
l’alumnat. A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat
valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè
Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres
com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença
valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació.
A més, comportaria bandejar veus tan rellevants per a la societat valenciana, com ara Jaume I, Francesc Eiximenis, Ramon Llull o Mercè Rodoreda, entre molts altres. Així mateix, impossibilitaria entendre obres com ara la d’Ausiàs March o moviments literaris com la Renaixença valenciana, entre d’altres.
La proposta d'eliminació d'autors literaris nascuts a Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, la Franja o el Carxe en el currículum de l’assignatura Valencià: llengua i literatura al batxillerat, inclosa en el projecte de modificació del Decret 108/2022, del Consell, constitueix una vulneració de les competències pedagògiques del professorat de valencià, ja que és una intromissió en la vida acadèmica que estableix censura i criteris polítics i de discriminació ideològica, que cal deixar de banda en l'educació. 1.- El currículum educatiu ha de fonamentar-se en criteris lingüístics i acadèmics. Basar-se en categories geogràfiques o administratives comportaria ignorar la continuïtat lingüística del valencià amb els altres parlars de la llengua catalana. 2.- La literatura s'adscriu a una llengua i no a un territori. Reduir el currículum a autors valencians suposaria oferir una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, a més d’empobrir el bagatge.