Tornar
PROJECTE DE DECRET PER A LA CREACIÓ DE L'OBSERVATORI VALENCIÀ DE LES FAMÍLIES
Descripció
De conformitat amb el que disposen els articles 14 i 15 de la Llei 4/2023, de 13 d'abril, de la Generalitat, de participació ciutadana i foment de l'associacionisme de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu de millorar la participació de la ciutadania en el procediment d'elaboració de les normes, amb caràcter previ a l'elaboració d'un projecte normatiu, se substanciarà una consulta pública prèvia a través del portal de participació de la Generalitat.
A este efecte, s'oferix la informació següent sobre els diferents aspectes d'este projecte normatiu a fi de facilitar la seua comprensió i valoració:
Informació adicional
ANTECEDENTS
- Decret 23/2010, de 22 de gener, del Consell, pel qual es desenrotlla l'Observatori permanent de la família i infància de la Comunitat Valenciana, derogat per la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l'adolescència.
-
PROBLEMES QUE ES PRETENEN SOLUCIONAR
Adequar l'estructura i el funcionament de la Generalitat per a garantir l'exercici dels drets de participació ciutadana en relació amb les polítiques de suport i defensa integral de la família.
Crear un canal estable de trobada i d'interlocució entre la ciutadania i l'Administració del Consell per a debatre i arreplegar opinions i propostes respecte de les polítiques públiques que incidixen en les famílies.
NECESSITAT I OPORTUNITAT DE LA SEUA APROVACIÓ
La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l'adolescència, atesa la conveniència de disposar d'un canal de participació ciutadana centrat en els drets de la infància, va crear l'Observatori valencià de la infància i l'adolescència en substitució de l'Observatori permanent de la família i infància de la Comunitat Valenciana. Per això, la Generalitat manca d'un òrgan que permeta la participació ciutadana en matèria de família, malgrat la seua transcendència per a la vida social de les persones.
OBJECTIUS
Amb este projecte normatiu es pretén la creació d'un òrgan de participació que monitore l'aplicació efectiva dels drets de les famílies, identifique les seues necessitats i demandes socials, i permeta la col·laboració entre l'Administració i les entitats del tercer sector en esta matèria.
POSSIBLES SOLUCIONS ALTERNATIVES
Els objectius previstos podrien intentar aconseguir-se mitjançant els processos de participació ciutadana que regula l'article 11 de la Llei 4/2023, de 13 d'abril, de participació ciutadana i foment de l'associacionisme de la Comunitat Valenciana (LPCFA), i no mitjançant la creació d'un òrgan, però esta fórmula no permetria el seguiment continuat de la situació de les famílies de la Comunitat Valenciana.
Pel que respecta a l'instrument jurídic per a la seua creació, es podria pensar en un acte administratiu en lloc d'una disposició de caràcter general, o en una orde de la conselleria competent, ja que ni la normativa bàsica en matèria d'òrgans col·legiats, ni l'ordenament autonòmic, especialment l’LPCFA, concreten quin ha de ser. No obstant això, atés el caràcter transversal de les polítiques de família, s'estima que el més adequat és fer-ho mitjançant un decret del Consell.
Comentaris per a la versió
Per a comentar este document has de iniciar sessió o registrar-te. Després selecciona el texte que vols comentar i polsa el botó amb el llapis.
Comentaris (3)
Necessites iniciar sessió o registrar-te per a comentar.
Añadir un punto nuevo:
Consideramos que deben incluirse representantes de las organizaciones sindicales más representativas.
Esta visión es fundamental porque permite integrar la perspectiva de las personas trabajadoras en las políticas públicas que afectan al núcleo familiar. Deben estar conectadas con la realidad laboral y social, especialmente en el contexto actual de envejecimiento poblacional y estructuras familiares variadas.
La visión que las organizaciones sindicales pueden dar a este órgano de participación nos parece imprescindible, pues disponemos de información muy cercana de la realidad de las personas trabajadoras.
Se tiene gran experiencia, por ejemplo, en la negociación de derechos como la adaptación de jornada, excedencias y permisos retribuidos que asegura que las políticas familiares no recaigan mayoritariamente en las mujeres, combatiendo la brecha de género en los cuidados.
Y es obvio que el trabajo es el medio para cubrir necesidades esenciales como vivienda, salud y educación. La precariedad laboral incrementa la vulnerabilidad de las iniciativas familiares, comprometiendo su viabilidad. El trabajo no es un compartimento estanco, es el motor que permite o bloquea el desarrollo de cualquier tipo de familia.
Las organizaciones sindicales más representativas son dos, las cuales son las que deben participar en la actividad de los organismos públicos cuya función afecte a la calidad de vida y al bienestar general. Hay suficiente normativa que así lo justifica:
El artículo 7 de la Constitución Española a los sindicatos de trabajadores como organizaciones que contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos y sociales que les son propios.
El principio establecido en el artículo 129 CE (el cual se coordina con el artículo 7 previamente citado y menciona la intervención de este sindicato en el ámbito de la esfera pública y en las Administraciones)
En el título III de la Ley Orgánica, 11/1985, de 2 de agosto de Libertad Sindical, bajo el epígrafe de la representatividad sindical.
En la Ley 7/2015, de 2 de abril, de la Generalitat, de Participación y Colaboración Institucional de las organizaciones sindicales y empresariales representativas en la Comunitat Valenciana.