PROVES D'ACCÉS. Curs al qual es presenten: si un aspirant té més o menys nivell del curs al qual es presenta, el tribunal hauria de poder assignar-lo a un altre curs. A vegades passa que l'alumne no està per accedir al centre en el nivell que es presenta, però sí un curs més baix. També passa al revés, es veu clarament qué té un nivell superior al del curs al qual ha fet la inscripció.
PROVES D'ACCÉS D'ASPIRANTS AMB DOBLE ESPECIALITAT Hi ha aspirants que ja han cursat llenguatge musical, harmonia, piano complementari o anàlisi amb una altra especialitat. S'hauria de poder deixar obert que elegira entre, realitzar la prova teòric-pràctic de la prova d'accés (exercici 2), o fer valdre la qualificació que ha obtingut anteriorment (amb un certificat acadèmic).
ACCÉS / INGRÉS La terminologia és confusa, però no suposa un impediment. El problema real és limitar la possibilitat d'estudiar música, en un conservatori públic, a una inscripció, que sols es pot fer dos o tres setmanes a abril (o en vacances), cosa que no garanteix el dret a l'educació musical. Si no es realitza aquesta inscripció ja sols poden estudiar música els qui puguen pagar una escola de música privada. Cal obrir la possibilitat de realitzar noves inscripcions i proves a setembre, després de tot el procés d'admissió, ofertant les places vacants sobrants de cada centre. Fins i tot, deixar-ho obert mentre hi haja places vacants fins a 31 de desembre, que es tanca la matrícula. Una família no pot saber en abril què farà el seu fill de 7 anys cinc mesos després. Enguany, el qui ha decidit iniciar els estudis musicals a mitjan maig (per a començar les classes a setembre), ja ha fet tard i no pot.
EXCEPCIONALITAT, EDAT ORDINÀRIA, EDAT IDÒNIA: Aquests conceptes cal deixar-los clars. Ara hi ha molta confusió, perquè ara posa que fins a 12 anys és l'elemental i de 12 a 18 anys és el professional. S'entén que és com els estudis generals, quan van a ESO1 correspon amb el primer de professional, però no està ben explicat. Realment, quan es matriculen, és de 7 a 10 anys en elemental i d'11 a 17 anys en professional, en funció de la seua data de naixement. El qui ja ha fet 12 anys abans de les matrícules (juliol), iniciarà ESO2, i hauria de matricular-se a EP2, no a EP1. Perquè no siga confús, cal especificar que l'edat és a 31 de desembre del curs al qual es matricula (11 a 17 anys en professional) o complits l'any que finalitza el curs al qual es matricula (12 a 18 anys en professional). El marge d'edat que es vulga posar, però ben establit. Com més s'afavorisca anar en l'edat idònia, millor, perquè funcionen millor les convalidacions amb els ensenyaments generals.
AMPLIACIONS DE MATRÍCULA. No podem permetre que alumnat amb bona disposició a l'estudi, bones condicions i que obté altes qualificacions, no tinga cap opció a avançar a un curs superior, especialment si és més major de l'edat idònia. Propose que, a més de la flexibilització amb altes capacitats, un alumne per exemple, de segon de professional, es poguera presentar a les proves del mateix centre de quart de professional i demostrar que té coneixements d'harmonia per a "botar-se" el tercer curs (la normativa, article 49, sí deixa iniciar estudis en un curs sense cursar l'anterior). Tècnicament no seria una ampliació de matrícula, ni una flexibilització curricular per altes capacitats. Actualment no es pot, perquè si estàs matriculat en un centre no pots presentar-te a les proves d'accés. Per solucionar-ho, es podria programar eixa prova a setembre, sense haver-se matriculat com alumne oficial a juliol (però conservant la plaça), i formalitzar la matrícula després de la prova.
AMPLIACIONS DE MATRÍCULA. La modificació de l'article 48 del 2/2006 ha llevat la referència específica que hi havia a poder ampliar, però no hi ha cap text que ho impedisca. Sols posa que el professional cal fer-ho en un mínim 6 cursos, no diu que hagen de ser sis cursos en sis anys acadèmics. Per exemple, a l'article 4.2 sí que indica que l'ensenyament bàsic ha de tindre 10 anys d'escolaritat. En l'article 48 parla de sis cursos, no de sis anys d'escolaritat. Per tant, pensem que la normativa no tanca l'opció al fet que l'alumnat puga cursar dos cursos en un any acadèmic. No botar-se un curs, sinó cursar dos en un any acadèmic. Cal deixar clar que, en tot cas, aquest problema sols està en professional. En elemental no hi ha res que impedisca que un alumne puga avançar. Qualsevol xiquet que inicia estudis amb 9-10 anys pot, amb interés i estudi, i sense ser d'altes capacitats, cursar primer i segon d'elemental, per arribar a estar al curs que li correspon per edat.
PROVES INGRÉS (o accés a primer elemental) als Conservatoris. Cal obrir la possibilitat de realitzar noves inscripcions i proves a setembre, després de tot el procés d'admissió, ofertant les places vacants del centre. Les famílies, moltes vegades, no es plantegen amb tanta previsió els estudis musicals dels seus fills (un xiquet de 7 anys ha de saber a abril que voldrà iniciar estudis musicals a setembre) De la mateixa manera que en els estudis obligatoris hi ha un termini d'admissió, però, per canvi de domicili, en qualsevol moment del curs s'admet nou alumnat. No té cap sentit que els centres tinguem vacants en algunes especialitats, les famílies, amb fills de 7 anys, pregunten a principi de juny per matricular-los per a setembre, i ja hem de dir que està fora de termini, que s'ha d'esperar al següent curs, però ja anirà per darrere per ser més major, sense possibilitat de realitzar cap ampliació.
Sobre la realización de las pruebas, quiero destacar la importancia de la configuración de los tribunales en relación con las partes a realizar de las pruebas de acceso a enseñanzas profesionales, considero que debería de haber dos tribunales diferentes, uno formado exclusivamente por profesorado con titulación de Lenguaje musical, armonía o composición, etc..para la realización de la parte de teórico-práctica del lenguaje musical exclusivamente y otro tribunal formado por especialistas afines a la especialidad intrumental para la parte interpretativa y de primera vista con el instrumento. De esta forma la valoración ser
considero que sería más objetiva al definir los tribunales según sus competencias .
PROVES D'ACCÉS. Curs al qual es presenten: si un aspirant té més o menys nivell del curs al qual es presenta, el tribunal hauria de poder assignar-lo a un altre curs. A vegades passa que l'alumne no està per accedir al centre en el nivell que es presenta, però sí un curs més baix. També passa al revés, es veu clarament qué té un nivell superior al del curs al qual ha fet la inscripció.
PROVES D'ACCÉS D'ASPIRANTS AMB DOBLE ESPECIALITAT Hi ha aspirants que ja han cursat llenguatge musical, harmonia, piano complementari o anàlisi amb una altra especialitat. S'hauria de poder deixar obert que elegira entre, realitzar la prova teòric-pràctic de la prova d'accés (exercici 2), o fer valdre la qualificació que ha obtingut anteriorment (amb un certificat acadèmic).
ACCÉS / INGRÉS La terminologia és confusa, però no suposa un impediment. El problema real és limitar la possibilitat d'estudiar música, en un conservatori públic, a una inscripció, que sols es pot fer dos o tres setmanes a abril (o en vacances), cosa que no garanteix el dret a l'educació musical. Si no es realitza aquesta inscripció ja sols poden estudiar música els qui puguen pagar una escola de música privada. Cal obrir la possibilitat de realitzar noves inscripcions i proves a setembre, després de tot el procés d'admissió, ofertant les places vacants sobrants de cada centre. Fins i tot, deixar-ho obert mentre hi haja places vacants fins a 31 de desembre, que es tanca la matrícula. Una família no pot saber en abril què farà el seu fill de 7 anys cinc mesos després. Enguany, el qui ha decidit iniciar els estudis musicals a mitjan maig (per a començar les classes a setembre), ja ha fet tard i no pot.
EXCEPCIONALITAT, EDAT ORDINÀRIA, EDAT IDÒNIA: Aquests conceptes cal deixar-los clars. Ara hi ha molta confusió, perquè ara posa que fins a 12 anys és l'elemental i de 12 a 18 anys és el professional. S'entén que és com els estudis generals, quan van a ESO1 correspon amb el primer de professional, però no està ben explicat. Realment, quan es matriculen, és de 7 a 10 anys en elemental i d'11 a 17 anys en professional, en funció de la seua data de naixement. El qui ja ha fet 12 anys abans de les matrícules (juliol), iniciarà ESO2, i hauria de matricular-se a EP2, no a EP1. Perquè no siga confús, cal especificar que l'edat és a 31 de desembre del curs al qual es matricula (11 a 17 anys en professional) o complits l'any que finalitza el curs al qual es matricula (12 a 18 anys en professional). El marge d'edat que es vulga posar, però ben establit. Com més s'afavorisca anar en l'edat idònia, millor, perquè funcionen millor les convalidacions amb els ensenyaments generals.
AMPLIACIONS DE MATRÍCULA. No podem permetre que alumnat amb bona disposició a l'estudi, bones condicions i que obté altes qualificacions, no tinga cap opció a avançar a un curs superior, especialment si és més major de l'edat idònia. Propose que, a més de la flexibilització amb altes capacitats, un alumne per exemple, de segon de professional, es poguera presentar a les proves del mateix centre de quart de professional i demostrar que té coneixements d'harmonia per a "botar-se" el tercer curs (la normativa, article 49, sí deixa iniciar estudis en un curs sense cursar l'anterior). Tècnicament no seria una ampliació de matrícula, ni una flexibilització curricular per altes capacitats. Actualment no es pot, perquè si estàs matriculat en un centre no pots presentar-te a les proves d'accés. Per solucionar-ho, es podria programar eixa prova a setembre, sense haver-se matriculat com alumne oficial a juliol (però conservant la plaça), i formalitzar la matrícula després de la prova.
AMPLIACIONS DE MATRÍCULA. La modificació de l'article 48 del 2/2006 ha llevat la referència específica que hi havia a poder ampliar, però no hi ha cap text que ho impedisca. Sols posa que el professional cal fer-ho en un mínim 6 cursos, no diu que hagen de ser sis cursos en sis anys acadèmics. Per exemple, a l'article 4.2 sí que indica que l'ensenyament bàsic ha de tindre 10 anys d'escolaritat. En l'article 48 parla de sis cursos, no de sis anys d'escolaritat. Per tant, pensem que la normativa no tanca l'opció al fet que l'alumnat puga cursar dos cursos en un any acadèmic. No botar-se un curs, sinó cursar dos en un any acadèmic. Cal deixar clar que, en tot cas, aquest problema sols està en professional. En elemental no hi ha res que impedisca que un alumne puga avançar. Qualsevol xiquet que inicia estudis amb 9-10 anys pot, amb interés i estudi, i sense ser d'altes capacitats, cursar primer i segon d'elemental, per arribar a estar al curs que li correspon per edat.
PROVES INGRÉS (o accés a primer elemental) als Conservatoris. Cal obrir la possibilitat de realitzar noves inscripcions i proves a setembre, després de tot el procés d'admissió, ofertant les places vacants del centre. Les famílies, moltes vegades, no es plantegen amb tanta previsió els estudis musicals dels seus fills (un xiquet de 7 anys ha de saber a abril que voldrà iniciar estudis musicals a setembre) De la mateixa manera que en els estudis obligatoris hi ha un termini d'admissió, però, per canvi de domicili, en qualsevol moment del curs s'admet nou alumnat. No té cap sentit que els centres tinguem vacants en algunes especialitats, les famílies, amb fills de 7 anys, pregunten a principi de juny per matricular-los per a setembre, i ja hem de dir que està fora de termini, que s'ha d'esperar al següent curs, però ja anirà per darrere per ser més major, sense possibilitat de realitzar cap ampliació.
Sobre la realización de las pruebas, quiero destacar la importancia de la configuración de los tribunales en relación con las partes a realizar de las pruebas de acceso a enseñanzas profesionales, considero que debería de haber dos tribunales diferentes, uno formado exclusivamente por profesorado con titulación de Lenguaje musical, armonía o composición, etc..para la realización de la parte de teórico-práctica del lenguaje musical exclusivamente y otro tribunal formado por especialistas afines a la especialidad intrumental para la parte interpretativa y de primera vista con el instrumento. De esta forma la valoración ser
considero que sería más objetiva al definir los tribunales según sus competencias .