Recentment venim observant amb preocupació com en les nostres societats encara persisteixen fenòmens d'intolerància (l'homofòbia i la transfòbia, la violència masclista, l’identitarisme excloent, l'augment dels discursos populistes que fomenten conductes d'odi i comportaments racistes i xenòfobs) que posen en risc la nostra convivència pacífica. Quins recursos, instruments i mitjans pot posar en marxa la Llei de la Pau per al foment de la tolerància, la convivència intercultural, la resolució pacífica e conflictes i l'erradicació de qualsevol forma de discriminació?
Crec que les dicriminacions i violències d'aquest tipus moltes vegades venen acompanyades d'un discurs estigmatitzat, ple de desconeixement, en el que s'identifica a la persona agredida com "l'altre", com a individu que no te res a veure amb mí, despersonalitzant-lo i per tant fent més fàcil la violència. L'ús del carrer com a espai de intercanvi pot ser siga una estratègia que puga afavorir aquest apropament entre persones. No precisament fer xarrades destinades a aquest fi, sino utilizant la música, la gastronomia, la literatura, el cine... com a mitjà de coneixement de l'altre.
Introducción de planes de formación en los centros educativos alrededor de la cooperación, la cultura de paz y los derechos humanos; desarrollados tanto por entidades del tercer sector como por entidades profesionales que estén directamente relacionadas con los temas mencionados.
Creación de la figura de Educador/a para la paz en ayuntamientos y entidades locales, desarrollada por educadores/as sociales, para el desarrollo de programas, proyectos y actividades a favor de la creación de cultura de paz, promoviendo la comunicación no violenta, el establecimiento de canales de mediación en la vida diaria y la interculturalidad, la equidad y el respeto en la vida municipal.
* Creación del observatorio de paz y derechos humanos que se dedicara al estudio y debate sobre cuestiones que atañen al fomento y desarrollo de la cultura de paz y defensa de los derechos humanos; así como a la realización de propuestas para su desarrollo en las políticas de la comunidad. Que estuviera formado por diferentes entidades políticas, profesionales y asociativas.
* Creación del sello de Agente de paz para las entidades y empresas que entre sus valores estuvieran el fomento del diálogo, la comunicación no violenta, la mediación y la cultura de paz en general.
Crec que a part del que comenten Carlota i Ángel, sobre l’ús del carrer com a espai d’intercanvi i la importància de l'educació i el paper de les escoles i instituts, la Llei de Foment de la Pau i els Drets Humans també hauria de tenir en compte la implicació dels mitjans de comunicació. Els mitjans han de ser agents de comunicació per a la pau i la Llei hauria de contemplar-ho i posar en valor el rol que aquests poden tenir en la difusió de valors com la tolerància, la igualtat de gènere, el respecte dels Drets Humans, etc.
Els discursos d'odi i discriminatoris haurien de ser qüestionats i posats en evidència en els mitjans de comunicació tant públics com privats. Les plataformes digitals i els mitjans de comunicació tradicionals han de ser actors i transmetre missatges de cultura de pau amb enfocament de drets humans.
Al meu parer, el problema residix en l'educació o falta d'informació. Actualment veiem molts discursos d'odi ocult, que per a una persona més culturalizada són més detectables, però per a altres que no tenen dades suficients els resulta quelcom normal. Inconscientment, esta gent acaba generant odi i estenent-ho als seus amics i familiars. La solució residix en una major implicació en xarrades que atraguen a l'oient. Incidir sobretot en els col·legis e instituts, que comprenguen des de jóvens en què residix l'odi i que sàpien diferenciar entre un discurs motivador i un altre que culpe altres persones de la seua mala situació. Junts hem de contribuir a esclafar el populisme que va en contra dels drets humans.