Actualment la gestió d'alguns serveis ja no es fa exclusivament per la via del contracte de servei o licitació, sinó d'acord a l'article 25 "1. El Municipio, para la gestión de sus intereses y en el ámbito de sus competencias, puede promover actividades y prestar los servicios públicos que contribuyan a satisfacer las necesidades y aspiraciones de la comunidad vecinal en los términos previstos en este artículo".
Els municipis, en aquest context, ja possibiliten la gestió cívica de certs serveis fent un conveni de col·laboració, ja que la única via per a la gestió no és "prestar directament" (contractant o amb personal públic) sinó "promoure activitats" que ja ocorren, o que es interessant que ocòrreguen.
En aquest context, es gestiona per exemple multitud de "llars del jubilat" a municipis valencians, o "escoles de música, seccions formatives musicals, bandes de música", de manera que l'ajuntament no duplica amb una proposta de servei municipal, sinó que col·labora (convenia) amb l'associació gestora del servei històricament.
Aquest model és un model establert a tota Europa, i es basa en la idea de la subsidiarietat: Tot allò que puguem resoldre la pròpia ciutadania, no cal muntar un comité, ni cridar a instàncies superiors, ni licitar-ho amb empreses ni ficar un servei públic amb funcionaris, sinó que ho continuen resolent la pròpia ciutadania. L'administració només ha de tindre la sensibilitat de recolzar-ho i promoure-ho (mai de duplicar-ho).
Proposem un debat sobre aquest tema, amb algunes preguntes de partida:
a) ja es fa amb llars de jubilats, i amb escoles de música. Amb quins altres serveis ja es fa, o es podria fer, que cobrisquen aspectes de servei general o de utilitat pública?
b) quins problemes hi ha que dificulten qeu això es faça? Què problemes heu trobat alhora de gestionar este tipus de tràmit o negociació?
c) té sentit una norma autonòmica que recolze (no que burocratitze, només que RECOLZE) als ajuntaments per afavorir polítiques de GESTIÓ CÍVICA de certs serveis? Com podria ser eixa norma o proposta de recolzament? és important no burocratitzar amb noves normes, es podria modificar una de les normes actuals, o es podria utilitzar alguna norma ja elaborada que no estiga aplicant-se o es desconega?
d) Com afrontem el tema de que, per a què tinga èxit el model de gestió cívica de certes qüestions d'interés públic, les entitats han de preparar-se: han de complir llei de transparència, han de diversificar fonts d'ingrés i aprendre a tindre liquidesa per a poder ser solvents?
Gràcies pel vostre temps
Un altre dels serveis que es pot cobrir des de la gestió cívica és l'oferta per al temps lliure infantil i juvenil, de fet, ja hi ha ajuntaments que opten per donar suport a entitats la finalitat de les quals és garantir espais d'oci i temps lliure educatiu per a la infància i l'adolescència. L'avantatge d'aquest tipus de gestió és que són persones professionals a l'àmbit d'actuació les que s'encarreguen d'oferir el servei i, per tant, es pot oferir un servei de major qualitat. Les exigències cap a les entitats que es dediquen a aquest tipus de gestions han de garantir el correcte desenvolupament de la seua funció com a serveis públics i, en conseqüència, han de ser exhaustives; però també han d'anar acompanyades de formació i facilitats en el contacte amb l'administració i els processos burocràtics.
Per a mi si que és necessari una norma autonòmica que recolze la gestió cívica perquè d'aquesta manera, amb aquest recolzament, s'anirà creant poc a poc una tradició on la població s'implique més en el seu entorn.
Deuria ser una norma que fomente la gestió col·lectiva de la ciutadania en vegada d'una gestió tan institucionalitzada.