Tornar

NATURALITZACIÓ DELS PATIS

Codi de proposta d'inversió: 464 

"Els espais naturals ens obsequien amb estats de tranquil·litat interior difícil d'aconseguir per altres mitjans".  Heike Freire.

La nostra biologia humana forma part de la natura, som natura. I per això, esperem estar en contacte amb ella.  Els estudis confirmen que estar en contacte amb la natura redueix el nivell d'hormones de l'estrés, la tensió, la fatiga, la confusió, i estimula el bon humor.

La interació amb la natura afavoreix en els infants la capacitat d'atenció, el desenvolupament sensorial-motriu i cognitiu, la seguretat i la curiositat.  Estudis com el de Susan Herrington (2007) van concloure que els espais que permeten a les xiquetes i xiquetes tenir contacte amb les plantes i animals milloren el seu desenvolupament físic i cognitiu, afavorint el joc imaginatiu i la empatia.  Les seues observacions confirmaren que les nenes i els nens preferien jugar amb materials que poden ser transportats, recol·lectats, deformats; materials amb els que poden omplir, buidar, fer flotar, tirar. (Anna Serra García 2020).

A més hem de tenir en compte que Richard Louv, en el seu llibre "Child in the wood" (2005), va ser el primer en concluir que gran part dels transtorns que afecten als infants hui en dia, tenen el seu origen en un dèficit d'espais naturals.

Si pensem que al finalitzar la primària l'alumnat ha passat al voltant de 800 hores al pati (contant soles els temps d'esplai), podem ser concients de la importància de tenir la natura al pati de l'escola.  Per tant, necessitem retirar zones de paviment i crear zones verdes i amb desnivells de terra, formar ombres naturals, crear aules de natura i d'art, horts escolars i túnels naturals, instal·lar circuits d'aigua i sistemes de reg per al manteniment de les zones verdes, canviar cautxú per materials més naturals, i acondicionar zones tranquiles per jugar amb materials de la natura.

L'espai en el que juguen i es desenvolupen les xiquetes i xiquets influeix en el seu comportament. L'infant que està més en contacte  amb la natura està més en sintonia amb si mateix.  I no sols canvien el seu comportament sinó també el seu joc, i les relacions que estableixen amb el altres.  A més, aprendre directament de la natura és molt més interessant que fer-ho mitjançant un llibre.  Per tant, la natura és l'espai per excel·lència per a la investigació, el desenvolupament i l'aprenentatge dels infants.

Des de les nostres escoles pretenem fomentar l'ús del pati escolar com un espai d'aprenentatge més, ademés de les aules, un espai creatiu on els infants desenvolupen la intel·ligència interpersonal i intrapersonal, a més de les competències claus: aprendre a aprendre, sentit d'iniciativa i espèrit emprendor, competències del medi ambient, competència social i cívica, competència de comunicació lingüística, competència matemàtica i competències bàsiques en ciència en tecnologia.

"El pati ha de ser una de les millors aules de tota l'escola". Siro López

Bibliografia recomendada:

Equilibrats i descalços. Ángela J. Hanscom

Esencia. Siro López

Patios Vivos para renaturalizar la escuela. Heike Freire.

Balones fuera. Amparo Tomé i Marina Subirats.

Ubicació: CEIP PRINCESA DE ASTURIAS (Elx), CEIP número37 (Elx), CEIP LA MARINA (Marina-Elx), CEIP ANTONIO MACHADO (Torrellano-ELx)

Proposat en nom de: A DE ASTURIAS (Elx), CEIP número37 (Elx), CEIP LA MARINA (Marina-Elx), CEIP ANTONIO MACHADO (Torrellano-ELx)

• Salut
• Infraestructures i Obres Públiques
• Medi ambient
• Infància i Joventut

Informe de inviabilitat

La present proposta és inviable d'acord amb el que disposa l'apartat 9.5 c) de l'Annex I de la Resolució de 3 de maig de 2021, de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, per la qual s'estableixen els requisits, terminis, procediment i calendari del procés pilot de participació ciutadana per a l'elaboració dels primers pressupostos participatius de la Generalitat per a l'exercici 2022, ja que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ja disposa d'una via per a articular aquest tipus d'inversions en infraestructures educatives. D'acord amb el que disposa l'article 7.1 del Decret llei 5/2017, de 20 d'octubre, del Consell, pel qual s'estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l'ampliació, l'adequació, la reforma i l'equipament de centres públics docents de la Generalitat, són les administracions locals interessades les que formulen la sol·licitud d'adhesió dirigida a la conselleria amb competència en matèria d'educació, a fi d'adherir-se en aquest programa. A més de l’anterior la proposta está formulada en termes molt genèrics. En aquest sentit, els criteris 9.2 c) i 9.5 c) de l'Annex I de la Resolució de 3 de Maig de 2021, de la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, per la qual s'estableixen els requisits, terminis, procediment i calendari del procés pilot de participació ciutadana per a l'elaboració dels primers pressupostos participatius de la Generalitat per a l'exercici 2022, exigeixen que les propostes siguen formulades de forma concreta a fi de poder estudiar la seua viabilitat així com la seua execució en el termini temporal contemplat en el programa de pressupostos participatius.