La base d’una nova llei educativa ha de tenir com a objectiu millorar l’actual sistema educatiu.
Aquesta llei amb la seua consulta únicament té una finalitat política i generarà més problemes que
beneficis. No hi ha una base pedagògica darrere sinó ideològica i té un fons que va tant en contra
del nostre Estatut d’Autonomia com en contra de la Constitució.

No hi ha ni tant sols una aplicació progressiva del resultat de les consultes que permeta una millor
organització als centres educatius. Qualsevol canvi tan radical hauria de portar implícit un calendari
d’aplicació que intente minimitzar els problemes que se’n deriven.

Implica un canvi radical amb canvis d’agrupaments i de mestres que no té en compte la situació
de l’alumnat. Augmentarà la problemàtica en alguns grups i dificultarà l’educació.

Es generaran conflictes entre les famílies que no aporten res positiu a l’educació. I també es
generarà canvis de centre per a intentar entrar a grups que siguen més del teu gust amb la
problemàtica social que pot portar associada.

La tria de la llengua no obeirà a raons pedagògiques ni busca millorar el domini de les llengües
oficials per part de l’alumnat. L’administració educativa ha de vetllar per millorar la qualitat de
l’ensenyament, no per posar pals a les rodes.

La xarxa llibres es tornarà inviable i suposarà un cost econòmic per a les famílies.

No es té en compte el principi d’inclusió educativa i es generen desigualtats ja que l’establiment
dels grups-classe depèn de factors que no tenen en compte cap principi pedagògic.

Els criteris de desempat no obeeixen a raons pedagògiques ni lingüístiques. No hi ha un barem
acceptable que assegure que tots i totes tenen els mateixos drets.

No es garanteix el dret a poder estudiar en la llengua que has triat: la llengua d’aprenentatge
depèn de la tria de la resta de la resta dels companys/es, no de la teua tria. Les famílies ja trien
l’idioma base que volen mitjançant l’estudi del projecte educatiu d’un centre i la matriculació a
aquest o a un altre.