Pense que un dels principals problemes per a la participació es la falta de temps i tal volta ganes que se li pot dedicar per a ser coneixedor de tota la informació abans d'opinar (imprescindible) i després facilitar els mitjans ja siguen telemàtics o presencials depenent del segment poblacional a qui estiga dirigit. Peró aixó si, s'ha de ser proactiu a l'hora de que la gent participe, no sols generar l'espai on debatir si no dur el debat on esta la gent i explicar que s'ha de debatre i perque es important que participen.
Totalment d'acord. Iniciatives com les de tindre en compte els horaris de les dones que treballen dobles i triples jornades, per exemple. O fer possible un espai per a cuidar dels xiquets petits durant les activitats de participació ciutadana. Em pareix molt important pensar en el temps que té la gent per a formar-se i per a participar en sí mateix, a més de que siga un espai horitzontal i, com dius, proactiu.
Crec que si voleu que la gent participe en aquesta ferramenta teniu que, primer, fer una bona publicitat i que s´entere tothom, i segon, fer vore que això servix per a algo, que el que es plantegi als debats arribe a algun lloc, que no siga no mes un lloc on desfogarse o on crear conflicte i confrontar a la gent.
Pense que obrir un espai de debat on generar consciència ciutadana i dinàmiques de diàleg social no implica generar conflicte i confrontar a la gent. Pense que hem de transgredir la idea de la participació ciutadana com simplement queixes i demandes a les institucions i convertir la ciutadania en un actor influent.
Bé, tens raó no te perque generarse un conflicte, pero si aixo no ho coneix la gent o no arriba ningun lloc no servix per a res mes que per a desfogarse.
Entenc que és essencial que aquestos espais tinguen una funció pràctica, que siguen realment útils és el primer pas per a demostrar que la participació ciutadana és possible i possitiva.
La invisibilidad y la opresión de la pobreza no dejan espacio a los derechos ni a la voluntad de ejercerlos. Hace falta, en primer lugar, la existencia en unas condiciones dignas. ¿Sí?.
Sens dubte!!! Qui no té, per exemple, els papers en regla i per això no pot trobar un treball o un lloguer, és normal que no vulga pensar en participació ciutadana. Crec que aquestos espais han d'anar acompanyats d'altres mesures socials que asseguren el benestar de tothom.
La participació política, com tota activitat social, és producte de l'educació de l'individu, conformada per la seua pròpia cultura adquirida i/o heretada, i sancionada per les instàncies d'habilitació creades per la mateixa societat i constitueix part del seu "habitus" com a ser social. La pluralitat i la diversitat són el resultat de la gestió col·lectiva d'eixos "habitus" en una societat democràtica. El respecte a l'alteritat, la convicció en la importància de la participació en el "bé comú" i, sobretot, una actitud de pensament crític davant allò instituït com a normatiu, són els valors que han de promocionar-se en l'actuació política de les administracions del govern de la res publica i que han d'incentivar-se i implementar-se en el procés de construcció de la ciutadania a les aules: educació, pedagogia, formació, "techné".
Pense que un dels principals problemes per a la participació es la falta de temps i tal volta ganes que se li pot dedicar per a ser coneixedor de tota la informació abans d'opinar (imprescindible) i després facilitar els mitjans ja siguen telemàtics o presencials depenent del segment poblacional a qui estiga dirigit. Peró aixó si, s'ha de ser proactiu a l'hora de que la gent participe, no sols generar l'espai on debatir si no dur el debat on esta la gent i explicar que s'ha de debatre i perque es important que participen.
Totalment d'acord. Iniciatives com les de tindre en compte els horaris de les dones que treballen dobles i triples jornades, per exemple. O fer possible un espai per a cuidar dels xiquets petits durant les activitats de participació ciutadana. Em pareix molt important pensar en el temps que té la gent per a formar-se i per a participar en sí mateix, a més de que siga un espai horitzontal i, com dius, proactiu.
Crec que si voleu que la gent participe en aquesta ferramenta teniu que, primer, fer una bona publicitat i que s´entere tothom, i segon, fer vore que això servix per a algo, que el que es plantegi als debats arribe a algun lloc, que no siga no mes un lloc on desfogarse o on crear conflicte i confrontar a la gent.
Pense que obrir un espai de debat on generar consciència ciutadana i dinàmiques de diàleg social no implica generar conflicte i confrontar a la gent. Pense que hem de transgredir la idea de la participació ciutadana com simplement queixes i demandes a les institucions i convertir la ciutadania en un actor influent.
Bé, tens raó no te perque generarse un conflicte, pero si aixo no ho coneix la gent o no arriba ningun lloc no servix per a res mes que per a desfogarse.
El conflicte es el pas previ a arribar a un acord, també es pot veure així.
Entenc que és essencial que aquestos espais tinguen una funció pràctica, que siguen realment útils és el primer pas per a demostrar que la participació ciutadana és possible i possitiva.
Sens dubte, fa falta moltíssima difusió d'aquests projectes perquè arriben a tothom.
La invisibilidad y la opresión de la pobreza no dejan espacio a los derechos ni a la voluntad de ejercerlos. Hace falta, en primer lugar, la existencia en unas condiciones dignas. ¿Sí?.
Sens dubte!!! Qui no té, per exemple, els papers en regla i per això no pot trobar un treball o un lloguer, és normal que no vulga pensar en participació ciutadana. Crec que aquestos espais han d'anar acompanyats d'altres mesures socials que asseguren el benestar de tothom.
Portar els debats a peu de carrer, animar converses dins dels propis barris. Aquí un exemple d'una iniciativa que ho intenta a Alacant: https://issuu.com/asertos/docs/abc_devoluci__gva_participaci__valenci_ ( https://cementerioparticip.wixsite.com/cementerioparticipa )
Què interessant! Sens dubte ens fan falta molts exemples com eixe per a fer molts passos endavant.
La participació política, com tota activitat social, és producte de l'educació de l'individu, conformada per la seua pròpia cultura adquirida i/o heretada, i sancionada per les instàncies d'habilitació creades per la mateixa societat i constitueix part del seu "habitus" com a ser social. La pluralitat i la diversitat són el resultat de la gestió col·lectiva d'eixos "habitus" en una societat democràtica. El respecte a l'alteritat, la convicció en la importància de la participació en el "bé comú" i, sobretot, una actitud de pensament crític davant allò instituït com a normatiu, són els valors que han de promocionar-se en l'actuació política de les administracions del govern de la res publica i que han d'incentivar-se i implementar-se en el procés de construcció de la ciutadania a les aules: educació, pedagogia, formació, "techné".